Aproximació a la vegetació briofítica del Baix Solsonès (NE Espanya)

Orsis 10, 1995 63-72 Aproximació a la vegetació briofítica del Baix Solsonts (NE Espanya) Josep Vives i Codina 1993 Text adaptat per Creu Casas Universitat Autbnoma de Barcelona. Facultat de Cikncies. Botinica 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Lleida, 29 d'abril de 1978 Resum Es descriu la composició de l'estrat muscinal dels alzinars, de les rouredes i de les pinedes de diverses localitats del Baix Solsonks. S'han observat els següents ambients: el sotabosc, les roques, les aigües corrents, les clarianes i la vegetació epífita. A més incluim la llista de les espkcies recol.lectades. Paraules clau: comunitats de bribfits, Catalunya, hepitiques, molses, ambients naturals. Abstract. Contribution to the bryophyte vegetation of Baix Solson2s (NE of Spain) Forest Bryophytes vegetation (saxicolous, temcolous, epiphyte and aquatic communities) from severa1 location in Baix Solsonks (NE of Spain) are described. A catalogue of species is included. Key words: Bryophyte communities, Catalonia, liverworts, mosses, natural environments. Entre la documentació cedida a la Unitat Bothica de la Universitat Autbnoma de Barcelona per la família de J. Vives, juntament amb la brioteca, hem trobat un treball inbdit amb el títol Aproximació a la vegetació briofitica del Baix Solson6s acabat, segons data, a Lleida el 29 d'abril de 1978. Ignorem per quina causa no el va publicar. Atbs que sobre els bribfits del Baix Solsonbs no s'ha publicat res, creiem que té interbs donar-10 a conbixer, alhora que representa un sentit homenatge a la seva membria. El text original fa referbncia a les espbcies més representatives en cada un dels ambients considerats i va acompanyat de 22 taules d'inventaris. Ens ha semblat més oportú eliminar-ne la major part i ampliar el nombre de les espbcies més comunes i representatives en cada ambient, extretes en cada cas, de cada una, de les referides taules. Perb, atbs el seu interbs i per la forma com va triar i caracteritzar uns ambients poc estables, difícils de diferenciar, hem conservat les 5 taules d'inventaris realitzats en les zones més Brides. A més, hem actualit- 64 Orsis 10. 1995 Josep Vives i Codina zat la sinonímia segons Casas 1991 (Orsis, 6: 3-26) per les molses i Grolle 1983 (J. Bryol, 12: 403-459) per les hepitiques. Com a complement hem reunit en una llista totes les espbcies que Vives esmentava en el treball amb la indicació de les localitats tal com les abreujava a les taules. Introducció La carena que separa el vessant del Segre del vessant del Cardener, en la part baixa de la comarca del Solsonbs, est2 formada per les costes i els altiplans de Solsona, el Miracle, Su i, en el límit meridional, pels de la Molsosa, ja en la comarca d'Anoia. Les altituds sobre el nivell marí oscil.len des de 450 m prop de Clariana i 500 m prop de la Molsosa fins a 935 en els cims de Pinós. Els substrats són de l'eock i de l'oligock: hi ha calciuies compactes, margues, argiles, conglomerats i roques arenoses de ciments calcaris. El relleu és ondat amb solells i obagues en alternansa. És país d'alzina de fulla curta (Quercus rotundifolis Larn.), per6 aquest arbre no arriba als cims de Pinós, on sols s'hi troba el roure (complex de Quercus pubescens Willd. Q. cerrioides Wilk. et Costa Q. faginea Lam.), el qual s'estén també per totes les obagues de la contrada. L'arbre forestal, perb, és el Pinus nigra Ar., que es coneix amb els noms de pinassa i pi gargalla. Aquest arbre forma extensos boscs, generalment ben desenvolupats i esponerosos, encara que avui, sovint, són damnats per una explotació forestal excessiva. El Pinus sylvestris L., o pi rojalet, és freqüent en els cims de Pinós per6 no hi arriba pas a formar boscos. La degradació dels boscs duu a les garrigues de Quercus coccifera L., especialment abundants sobre calciuies compactes, i també a brolles i matolls diversos. Arreu del paisatge degradat hi ha prats de 1'Aphyllanthion Br.-Bl. Tot seguit exposem les diferents comunitats reconegudes d'acord amb les condicions del substrat. Els diferents ambients Les comunitats de bridfits dels sotaboscs. En la composició briofítica dels sotaboscs de les pinedes de Pinus nigra Arnold ssp. salzmannii (Dunal) Franco, en llocs quasi plans, i on el bosc és ben conformat hi predominen Scleropodium purum i Dicranum scoparium, testimonis de la ficies més freqüent i més típica de tota la contrada. L'Hypnum cupressiforme és freqüent i és prou plistic per adaptar-se a totes les condicions i variacions d'hibitat que es presenten: generalment és H. cupressiforme var. cupressiforme; també es troba H. cupressiforme var. lacunosum. La Tortella humilis aprofita l'aigua que s'escorre pels troncs dels arbres. El Brachythecium glareosum representa la facies més ufanosa i més humida. També en aquests sotaboscs humits es troba Plagiochila porelloides i Lophocolea minor. En canvi, el Rhynchostegium megapolitanum és indicador de la ficies més irida dels boscos de la comarca. A les clarianes i als marges dels boscs són típics: Homalothecium lutescens, Thuidium abietinum i Pleurochaete squarrosa. Brachythecium rutabu- Aproximació a la vegetació briofítica del Baix Solsonbs Orsis 10, 1995 65 lum es troba en llocs amb dominhncia dels elements del Pruno-Rubion ulmifolii O. Bolbs. Les roques calcLiries de dins els boscs de les obagues. Hi veiem representada la vegetació de l'alian~a Ctenidion Stef. L'espbcie més típica és Ctenidium molluscum, que forma catifes extenses, generalment daurades o verdoses, que amaguen quasi tot el rocam i fins i tot s'estenen pel sotabosc. Quan hi ha clarianes i la llum augmenta, domina Ditrichumflexicaule i Campylium chrysophyllum. La Lophozia collaris és indicadora d'ombra i d'humitat a la vegada. En canvi Homalothecium lutescens és de llocs més oberts i més secs. Els roquissars assolellats. Les roques dels llocs oberts es cobreixen de petites gespes, generalment pulviniformes, adaptades a condicions d'extrema dessecació. L'espbcie més típica és Grimmia pulvinata, que forma en els caires superiors dels grans blocs de pedres unes gespes de 2- 10 cm2, quasi hemisferiques i cobertes de pbls blancs que filtren l'aire i retenen la polsina. També hi són presents i amb el mateix aspecte, Grimmia orbicularis, Grimmia crinita, així com Orthotrichum anomalum i Orthotrichum cupulatum. Quan les roques presenten un microrelleu accentuat és Homalothecium sericeum, que hi és freqüent en els llocs relativament protegits del vent. Les roques de poca alghria són envaides i fins cobertes pels bribfits de terra, especialment per Hypnum cupressiforme, i més rarament la var. mamillatum de caulidis regularment pinnats i adherits al substrat petri. La presbncia de Tortula muralis moltes vegades és indicadora de llocs relativament rics en nitrats com són les proximitats de les poblacions o llocs de defecació de les aus. Els relleixos de roca dins els boscs. En els boscs no gaire humits ni gaire ombrívols, les roques arenoses i calckies es cobreixen d'una vegetació que es pot referir a I'Orthotricho-Syntrichietum montanae Neumayr (1971). En el Baix Solsonbs es presenta un reflex d'aquestes comunitats amb Tortula intermedia, Schistidium apocarpum, Grimmia pulvinata, Orthotrichum cupulatum, Tortula ruralis, Encalypta streptocarpa i Bryoerythrophyllum recuwirostrum. Les poblacions de Fissidens dubius. Aquest bribfit és un tipic casmbfit. No sol faltar mai en les fissures de les roques, per on s'escola l'aigua i on queda acumulat poc o molt humus. Les esquerdes de la part inferior de les roques que hi ha dins les obagues quasi sempre palesen la presbncia d'aquesta espbcie, sigui en poblacions pures o bé acompanyada d'espbcies de roques calchries humides, o d'espbcies de terra envaidores, com Tortella tortuosa, Ctenidium molluscum, Campylium chrysophyllum i Trichostomum brachydontium. Les aigües corrents. En les fonts i en els marges dels cursos d'aigua hi ha comunitats amb Pellia endiviifolia a vegades amb la forma furcigera juntament amb Palustriella commutata, Cratoneuron filicinum, Fissidens crassipes, Didymodon tophaceus. També s'hi pot trobar Eurhynchium crassinerve. La relativa falta d'aigua en la comarca fa que aquestes comunitats tinguin un migrat desenvolupament en comparació amb la gran volada que prenen en les comarques pirenaiques vernes. 66 Orsis 10, 1995 Josep Vives i Codina Les cunetes, les rases i els llocs humits. En tots els aiguamolls de la comarca, com són els marges de les carreteres, tolls i rases, dins i fora dels boscs es desenvolupen unes comunitats que poden referir-se, de lluny, al Fissidentetum taxifolii Heinemm. et V. B. 1946, i que també ha estat estudiat per Hübschmann (1975). En el Solsonbs apareix aquesta vegetació amb Eurhynchium hians, Fissidens taxifolius, Jungermannia atrovirens, Lophozia collaris, Bryum gemmiparum, Hygrohypnum luridum i Calliergonella cuspidata. Els talussos argil.localcaris. La comunitat de Gymnostomum calcareum i ~e~haloziefia baumgardneri és prbpia dels talussos amb una aportació d'hurnitat des de l'interior del s61 vers la superfície. Moltes vegades es forma una petita crosta calchria que resulta de l'exopercolació i evaporació combinades. Es presenta sempre fragmenthiament i se'n troben petites gespes arreu de la comarca. En el Baix Solsonbs, a més de les dues molses esmentades, hi ha les hepiitiques Southbya nigrella, Southbya tophacea i Lophozia turbinata. Després de llegir el treball de Koppe (1976) capim la relativa semblan~a d'aquesta vegetació amb la que encara es troba a l'illa de Xipre. Els degotalls d'aigües calcciries. En els pocs degotalls que hi ha en el país es desenvolupa una comunitat que referim a 1'Eucladieto-Adiantetum Br.-Bl. 1931. Cal que l'aigua sigui relativament abundant i l'acumulació de carbonats arribi a formar un veritable cctuff>>. Aixb passa en les esquerdes entre els estrats calcaris dels sallents de torrents i rierols d'arreu del país. D'aquesta vegetaci6 casmofitica en destaquem: Eucladium verticillatum, Fissidens crassipes, Didymodon tophaceus i l'hephtica Lophozia turbinata. La vegetacid epljcita. Una comunitat amb Orthotrichum diaphanum i Tortula laevipila que es presenta normalment encarada al migdia es troba sobre boixos, alzines, oms i ginebres; per6 és sobre roures on aconsegueix un mhxim de diversitat amb Frullania dilatata, Orthotrichum lyellii, Cryphaea heteromalla, Zygodon rupestris, Tortula papillosa. Una altra comunitat gairebé exclusiva sobre roures i generalment encarada al septentrió, és la d'Homalothecium sericeum (generalment la forma tenellum Podp.) i Leucodon sciuroides amb Habrodon perpusillus, Neckera complanata, Anomodon viticulosus, Porella platyphylla i diverses espbcies d'orthotrichum, la qual té molta similitud amb les comunitats que es troben sobre les roques. Sobre els pins hi ha Hypnum cupressifarme. En algun cas arriba a trobar-s'hi 1'Hypnum crupressiforme var. filiforme. Sobre escorces cremades no hi ha vegetació epífita específica, per6 s'hi troba una vegetació terrícola inicial amb Pterygoneurum ovatum, Bryum radiculosum i Barbula unguiculata, com passa prop de 1'Hostal Nou al sud de Solsona. Les comunitats pioneres sobre terres nues. Com a comunitats inicials sobre terrenys sense cap vegetació, es pot considerar en el Solsonbs: a) Sobre crostes argdoses fixes hi ha una comunitat que presenta grans añnitats amb I'Aloinetum rigidae Stodiek (1937), com es pot veure a la Taula 1. Aproximació a la vegetació briofítica del Baix Solsonts Orsis 10, 1995 67 b) Sobre substrats menys fixos, com en els camps de cereals i marges de camins, hi trobem una vegetació amb Pterygoneurum ovatum i Bryum radiculosum, com indiquem a la Taula 2. c) En llocs argilosos i més humits, relativament als anteriors, hi creix la comunitat amb Bryum argenteum (Taula 3) que possiblement cal referirla al Bryetum argentei Gams (1927). d) Sobre sbls fixos, perb molt prims, posats sobre relleixos de roca hi ha una vegetació amb Trichostomum triumphans var. pallidisetum, tal com indica la Taula 4. Com a continuació d'aquesta comunitat, per6 en un grau més evolucionat i amb una diversitat més gran tenim la comunitat amb Pseudocrossidium hornschuchianum, que resumim a la Taula 5. Les comunitats amb Pleurochaete squarrosa. Aquesta espbcie es troba des dels boscs fins als llocs molt oberts i degradats. Campylium chrysophyllum, Ditrichum crispatissimum, Tortella inclinata, Trichostomum crispulum i Fissidens dubius són les espbcies que més sovint l'acompanyen. Taula 1. Les comunitats dYAloina aloides. Inv. núm. 1 Localitat Ho Alqiria (mm) 2 Superfície (cm2) 1 Aloina aloides + Bryum argenteum 4.4 Didvmodon acutus Barbula unguiculata Pseudocrossidium hornschuchianum Dicranella varia Ha sortit una vegada: Didymodon vinealis (S), Didymodon luridus (5), Pterygoneurum ovatum (3), Pottia lanceolata (3), Pottia bryoides (8), Bryum radiculosum (9) i Phascum curvicolle (9). Taula 2. Comunitats de Pterynonerum ovatum i Bryum radiculosum. Inv. núm. 1234567891011 Localitat Vi Vi Pi Vi Vi Vi Pi Pi Pi Pi Pi Al$iria (mm) 11211113322 Superfície (cm2) 1 3 2 2 5 4 1 2 2 2 2 Pterygoneurum ovatum + 2.3 4.4 2.3 2.2 3.3 3.3 Bryum radiculosum 2.3 4.5 3.3 2.3 2.3 Bryum argenteum + 2.2 1.1 + 1.2 2.3 Barbula unguiculats 1.1 1.2 Ha sortit una vegada: Didymodon luridus (inv. 9), Dicranella varia (7), i també en inventaris semblants: Didymodon acutus (Pi), Bryum gemmiparum (Vi) i Aloina aloides (Pi). 68 Orsis 10, 1995 Josep Vives i Codina Taula 3. Les comunitats amb Bryum argenteum. Inv. núm. Localitat Al@ia (mm) Superfície (cm2) Bryum argenteum Didymodon acutus Pterygoneurum ovatum Aloina aloides Pottia lanceolats Didymodon luridus Weissia falla Didymodon fallax Taula 4. Comunitats amb Trichostomum triumphans. Inv. núm. 1 2 3 4 5 Localitat Mo Vi Vi Pi Vi Al~kria (mm) 10 2 2 5 8 Superfície (cm2) 1 20 1 O 2 16 Trichostomum triumphans var. pallidisetum 4.4 5.5 4.4 2.3 1.3 Didymodon luridus 1.3 1.2 1.1 Bryum torquescens 3.4 4.4 Dicranella varia 1.1 2.2 Ha sortit una vegada: Homalothecium lutescens (inv. 2), Didymodon acutus (4), Pseudocrossidium hornschuchianum (5), Didymodon vinealis (5). Taula 5. Comunitats amb Pseudocrossidium hornschuchiarzum. Inv. núm. 1 2 3 Localitat Ri Su Su Al~kria (mm) 4 4 5 Superfície (cm2) 16 5 5 Pseudocrossidium hornschuchianum 2.3 1.2 1.1 Dicranella varia 3.3 1.2 1.2 Didymodon acutus 4.3 4.4 Aloina aloides 1.1 1.1 Barbula unguiculats 1.1 + Bryum radiculosum + Phascum curvicolle + + Didymodon luridus Bryum argenteum Aproximació a la vegetació briofítica del Baix SolsonBs Orsis 10, 1995 69 Els ermots i els matolls. Una vegetació briofítica poc caracteritzada per6 molt difosa pels ermots, matolls de timó i brolles de tota mena és la constitu'ida per Barbula unguiculats, Didymodon vinealis, Didymodon acutus, juntament amb altres espbcies acompanyants. Possiblement cal referir aquesta vegetació a la comunitat de Trichostomum-Barbula All. (1947), i dins de l'ordre dels Barbuletalia unguiculatae Hübsch. (1967). Les places carboneres. Ja fa molt de temps que ningú carbona en la comarca. Aixb fa que no hi hagi places carboneres on es pugui desenvolupar la comunitat del Funarietum hygrometricae Gams (1927). A Pinós hi ha encara Funaria hygrometrica amb Barbula convoluta acompanyats d'espbcies sense cap significació especial. Llista de les espbcies recol-lectades Hem recollit mostres de les comunitats de bribfits en les localitats següents: Ca = Castellar de la Ribera, al NW de Solsona, a uns 650 m sobre el nivell de mar. Cl = Clariana, a les vores del Cardener, a 450 m. Ho = Hostal Nou, en la bifurcació de carreteres de Solsona a Tori i de Solsona al Miracle, a uns 800 m. Mo = Límits del Solsonbs amb la comarca d'Anoia, prop de la Molsosa, a uns 500 m. 01 = Olius, al NE de Solsona, prop de Cardener, a 580 m. Pi = Cims de la Serra de Pinós, prop del vbrtex geodbsic, entre 920 i 935 m. Ri = Entre la parrbquia de Riner i la carretera, a uns 600 m. Sa = Sant Pong, prop de l'embassarnent, a uns 500 m. So = Solsona, a uns 650 m. (Els bribfits de llocs secs són d'uns plans a 2 km al sud de la ciutat; els bribfits de degotalls i d'aigües corrents són de l'anomenada <<Mare de les Fonts>> al NW de la ciutat.) Su = Su, prop del cementiri, a 700 m. Vi = Vilaseca, entre Llobera i Peracamps, a 700 m. Cephaloziella baumgartneri Schiffn.; So, Ri, Vi. Frullania dilatata (L.) Dum.; C1, Mo, 01, Pi, Ri, Sa, Su. Jungermannia atrovirens Dum.; 01. Lejeunea cavifolia (Ehrh.) Lindb.; Sa. Lophocolea minor Nees; Ca, Sa. Lophozia collaris (Nees) Dum.; Ca, 01, Ri. Lophozia turbinata (Raddi.) Steph.; Ri, So. Marchantia paleacea Bertol. Ogern (Alt Urgell). Pellia endiviifolia (Dicks.) Dum.; Sa, So, Su. Plagiochila porelloides (Torrey ex Nees) Lindenb.; C1, Sa, So. Porella arboris-vitae (With.) Grolle; Pi. Porella obtusata (Tayl.) Trev.; Vi. 70 Orsis 10, 1995 Josep Vives i Codina Porella platyphylla (L.) Pfeiff.; Ri, Su. Radula complanata (L.) Dum.; Ca, Mo, Pi, Ri. Scapania aspera M. & H. Bern.; 01. Southbya nigrella (De Not.) Henriques; So. Southbya tophacea (Spruce) Spruce; So. Molses Aloina aloides (K.F. Schultz) Kindb.; Ca, Ho, Mo, Pi, Ri. Amblystegium serpens (Hedw.) B., S. & G.; Ho. Anomodon viticulosus (Hedw.) Hook. & Tayl.; Su. Barbula convoluta Hedw.; Ri. Barbula unguiculats Hedw.; Ca, C1, Ho, Mo, 01, Pi, Ri, So, Su. Brachythecium glareosum (Spruce) B., S. & G.; Pi. Brachythecium rutabulum (Hedw.) B., S. & G.; Ca, Ho, Sa, Su. Brachythecium velutinum (Hedw.) B., S. & G.; Mo, So. Bryoerythrophyllum recuwirostrum (Hedw.) Chen; Pi. Bryum argenteum Hedw.; Ca, Ho, Mo, Pi, Ri, So. Bryum gemmiparum De Not.; Sa, Vi. Bryum radiculosum Brid.; Ca, Ho, Mo, Pi, So, Su, Ri. Bryum torquescens B. & S.; Ca, Mo, Pi, Sa, Su, Vi. Calliergonella cuspidata (Hedw.) Loeske; 01. Campylium calcareum Crundw. & Nyh.; Ho, Pi. Ri. Campylium chrysophyllum (Brid.) Lange; Ca, Mo, C1, Pi, So, Vi. Cratoneuronfilicinum (Hedw.) Spruce; Su. Cryphaea heteromalla (Hedw.) Mohr; Ri. Ctenidium molluscum (Hedw.) Mitt.; Ca, C1, Mo, 01, Pi, Ri, So, Vi. Dicranella varia (Hedw.) Schimp.; Ho, Mo, 01, Pi, Ri, SO, Su, Vi. Dicranum scoparium Hedw.; Ca, Pi, Sa, So. Didymodon acutus (Brid.) Saito; Ca, C1, Ho, Pi, Ri, Su, Vi. Didymodon fallax (Hedw.) Zander; Ca, Mo, Pi, Ri. Didymodon luridus Hornsch. ex Spreng.; Mo, 01, Pi, Ri, So, Su, Vi. Didymodon rigidulus Hedw.; Pi, Ri. Didymodon tophaceus (Brid.) Lisa; So. ' Didymodon vinealis (Brid.) Zander; Mo, Pi, Ri, Sa, Vi. DitrichumfZexicaule (Schwaegr.) Hampe; Ca, 01, Pi, Ri, Vi. Ditrichum crispatissimum (C. Müll.) Par.; Ca, Pi, Ri, Mo. Encalypta streptocarpa Hedw.; Ca, Pi. Encalypta vulgaris Hedw.; Ri, SO. Eucladium verticillatum (Brid.) B., S. & G.; Sa, So. Eurhynchium crassinewium (Wils.) Schimp.; 01. Eurhynchium hians (Hedw.) Sande Lac. Fissidens crassipes Wils. ex Bruch & Schimp.; So. Fissidens dubius Beauv.; Ca, Mo, 01, Pi, Sa, Ri, Vi. Fissidens taxifolius Hedw.; Mo, 01, Ri, Sa, So. Fissidens viridulus (Sw.) Wahlenb.; So. Grimmia crinita Brid.; Sa. Aproximació a la vegetació briofítica del Baix Solsones Orsis 10, 1995 71 Grimmia pulvinata (Hedw.) Sm.; Ho, Pi, Ri, So, Su, Vi. Grimmia orbicularis Bruch ex Wils.; Ca, Ho, Ri, Su, Vi. Gymnostomum calcareum Nees & Hornsch.; Ho, Mo, Ri, So, Vi. Gyroweisia tenuis (Hedw.) Schimp.; Ri. Habrodon perpusillus (De Not.) Lindb.; Su. Homalothecium lutescens (Hedw.) Robins.; Ca, Ho, Mo, 01, Pi, Ri, Sa, So, Su, Vi. Homalothecium sericeum (Hedw.) B., S. & G.; Ho, Mo, Pi, Ri, So, Su, Vi. Hygrohypnum luridum (Hedw.) Jenn.; 01. Hypnum crupressiforme Hedw.; Ca, Mo, Pi, Ri. Hypnum cupressiforme Hedw. var. lacunosum Brid.; Pi, Ri. Leucodon sciuroides (Hedw.) Schwaegr.; Mo, Pi, Sa, Su. Neckera complanata (Hedw.) Hüb.; Sa. Neckera crispa Hedw.; Sa. Orthotrichum affine Brid.; Ho, Mo, Pi, Ri. Orthotrichum anomalum Hedw.; Ri, So. Orthotrichum cupulatum Brid.; C1, Pi, So. Orthotrichum diaphanum Brid.; Ho, Mo, Ri, Su. Orthotrichum lyellii Hook. & Tayl.; Mo, Ri. Orthotrichum obtusifolium Brid.; Mo. Orthotrichumpumilum Sw.; Ho, Mo, Ri. Orthotrichum striatum Hedw.; Ri. Orthotrichum tenellum Bruch ex Brid.; Su. Palustriella commutata (Hedw.) Ochyra; So. Phascum cuwicolle Hedw.; Ca, Mo, Su. Plagiomnium affine (Bland.) T. Kop.; Sa. Pleurochaete squarrosa (Brid.) Lindb.; Ca, Mo, Pi, So, Su, Vi. Pottia bryoides (Dicks.) Mitt.; Pi, Ri. Pottia lanceolats (Hedw.) C. Müll.; Ho. Pseudocrossidium hornschuchianum (K.F. Schultz) Zander; Ho, Mo, Ri, Su, Vi. Pterygoneurum ovatum (Hedw.) Dix.; Ho, Pi, Vi. Rhynchostegiella tenella (Dicks.) Limpr.; Ho, Ri. Rhynchostegium megapolitanum (Web. & Mohr) B., S. & G.; Mo. Schistidium apocarpum (Hedw.) B., S. & G.; 01, Pi, Ri, So, Vi. Scleropodium purum (Hedw.) Limpr.; Ca, Pi, Ri, Sa, So. Thuidium abietinum (Hedw.) B., S. & G. Tortella humilis (Hedw.) Jenn.; Ri, So. Tortella inclinata (Hedw. f.) Limpr.; Ca, Ri. Tortella tortuosa (Hedw.) Limpr.; Ca, 01, Pi. Tortula calcicolens Kramer; Ho, Pi, Ri. Tortula intermedia (Brid.) De Not.; C1, 01, Pi, Ri, Vi. Tortula laevipila (Brid.) Schwaegr.; Mo. Tortula muralis Hedw.; Ho, Pi, Ri, Sa, Su. Tortula papillosa Wils.; Ho. Tortula ruralis (Hedw.) Gaertn., Meyer & Scherb.; Ho, Pi, Sa, Su, Ri. Trichostomum brachydontium Bruch; Mo, Ri, Vi. Trichostomum crispulum Bruch; Mo, Ri, Sa, Su, Vi. Weissia condensa (Voit.) Lindb.; Vi.