Contribució a la brioflora de les serres del Montsant i de la Llena

Orsis 10, 1995 51-61 Contribució a la brioflora de les serres del Montsant i de la Llena Carles Casals i Rosa M. Cros Universitat Autbnoma de Barcelona. Bothnica Facultat de CiBncies. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Resum S'ha elaborat un cathleg de bribfits de les Serres del Montsant i de la Llena (Serralada Pre-litoral Catalana), amb un total de 128 thons (21 hephtiques i 107 molses), seguit també d'una breu descripció de la vegetació briofítica de la zona. Paraules clau: Montsant, Llena, Catalunya, bribfits. Abstract. Bryologicalflora from the mountains of Montsant and Llena (NE Spain) A catalogue of 128 bryophytic taxa (21 hepatics and 107 mosses) from de mountains of Montsant and Llena has been prepared, followed by a short description of the bryological vegetation. Key words: Bryological vegetation, catalogue, hepatics, Llena, Montsant, mosses. Introducció Incitats pel desconeixement que des del punt de vista briolbgic hom tenia de les serres del Montsant i de la Llena, decidírem iniciar una herborització representativa només de l'enclavament calcari, ja que constitueix practicament la major part de les serres prbpiament dites i, d'altra banda, ens podria permetre d'establir comparacions amb les dades ja forga completes de la resta de les muntanyes calcaries dels PaYsos Catalans. Cal dir, també, que l'elecció de l'estudi de les dues serres alhora ve condicionada per tractar-se d'una unitat paisatgística ben definida, clarament individualitzada de la resta del territori, que es fa evident en l'orografia, la litologia i la vegetació superior. Certament, només P. Seró, sobretot entre els anys trenta i quaranta, havia recol.lectat i estudiat abundant material de diverses localitats, especialment de la banda occidental del Montsant, raó per la qual ens hem adre~at més per l'exploració de la part oriental. Aquest material que romania inkdit i que ha estat degudament revisat, constitueix un total de 43 taxons: 4 hephtiques i 39 molses. En 52 Orsis 10, 1995 Carles Casals i Rosa M. Cros concret, l'objectiu fonamental que el nostre treball proposa és la confecció d'un cathleg briolbgic, seguit d'una descripció breu de la vegetació briofítica. Sens dubte, la llista que presentem és incompleta, i es fa necessari realitzar noves i repetides prospeccions en diferents bpoques de l'any per incrementar-ne el contingut. En qualsevol cas, perd, només pretenem contribuir en el coneixement de la brioflora d'aquesta zona tot intentant mostrar una visió definitbria del contingut florístic que pugui oferir. Característiques generals de I'hrea d'estudi El conjunt orografic de les serres del Montsant i de la Llena, situat a l'extrem sud-occidental de la Serralada Pre-litoral Catalana, s'aixeca damunt un bassament paleozoic i constitueix la cobertora alpina; una formidable massa de conglomerats amb alternansa amb feixes argilenques que pertanyen a l'oligocbnic. La base és formada per materials fins: arenisques, argiles roges amb nbduls de síiex i capes de guix de pocs metres de gruix i, immediatament damunt, segueix la massa principal de conglomerats d'uns 250 m de potbncia, formats principalment per cbdols de calckria i dolomia mesozoiques, amb matriu lutítica i sorrenca i ciment calcari, els quals es mostren en estrats horitzontals i són tallats en grans cingleres en la part meridional vers el Priorat, on dóna al massís un aspecte tabular amb un desnivell de prop de 800 m. Cap a la banda nord, els estrats s'enfonsen en la vall del riu Montsant per formar el congost de Fra Guerau en contacte amb la Serra de la Llena (Calvet, 1983). Pel que fa referbncia al clima, es considera que és mediterrani de transició, entre el marítim del Camp de Tarragona i el continental de la Depressió Central, a més a més, l'orientació del massís i la seva altitud marquen clares diferbncies termopluviombtriques entre el vessant sud (més chlid i hid) i el vessant nord (López, 1988). Hem inclbs a l'estudi els diagrames de la Bisbal de Falset, Cabassers i Cornudella de Montsant (poblacions situades a la part baixa del massís), a més del de Montblanc, tot i que es troba més allunyat de la nostra zona d'estudi (Figura 1). Seria molt interessant de disposar dels valors extrems referents a les temperatures i així poder diferenciar dins el clima general de la zona uns microclimes que fan possible la presbncia d'alguns bribfits. Per altra banda, la vegetació superior predominant és evidentment de caricter meditenani, tot i que rep marcades influbncies submediterrhies i eurosiberianes, especialment en les parts més enlairades del massís. Potencialment, l'alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) seria la vegetació dominant en els indrets més obacs i frescals per sota dels 900 m, per6 l'explotació que ha sofert de vell antuvi ha sofert provoca la disminució de la seva extensió original i afavoreix el desenvolupament de boscos de pi blanc, amb els quals alterna. En els vessants assolellats i de clima més continental, el domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae) hi manifesta una clara tendbncia i hi prosperen també petites formacions en les terres culminants entre els penya-segats. En les zones més obagues i de SM profund, entre els 600 i els 1100 m, hi apareixen les rouredes de roure valencih (Violo-Quercetum faginae), encara que hi dominen sovint el pi roig (Pinus sylvestris) i la pinassa (Pinus nigra). En contacte amb aquesta i, només en el Montsant, la roureda de roure martinenc (Buo-Quercetum pubescentis) ocupa petites exten- Brioflora del Montsant i de la Llena Orsis 10, 1995 53 O C u - m 3 i5 m 1 Figura 1. Situació de les localitats estudiades. Diagrames ombrot&rmics de la Bisbal de Falset, Cabassers i Montblanc, i corbes de pluviometria de Cornudella de Montsant. S'ha dibuixat el reticle UTM de 10 krn, sector 31 T. 54 Orsis 10, 1995 Carles Casals i Rosa M. Cros sions en determinats fons de vall per sobre dels 900 m. També en el Montsant, ja de forma més fragmentiria, les teixedes (Saniculo-Taxetum) ocupen petits indrets ombrívols de la part superior de la Sena (Molero, 1976). Localitats estudiades Darrera de cada localitat indiquem la quadrícula UTM de 10 x 10 km del sector 31T i l'altitud. Les localitats precedides per un asterisc corresponen a les mostrejades per P. Seró. Serra del Montsant * 1. Tarragona. El Priorat. Cabassers. Bosc Navhs. CF17 * 2. Tarragona. El Priorat. Cabassers. CF16 * 3. Tarragona. El Priorat. Cabassers. Cabaloca del Cerillo. CF16 * 4. Tarragona. El Priorat. Cabassers. Casa Navis. CF16 * 5. Tarragona. El Priorat. Cabassers. El Colomé. CF16 * 6. Tarragona. El Priorat. Cabassers. Colldemanya. CF16 * 7. Tarragona. El Priorat. Cabassers. El Costé del Mano. CF16 * 8. Tarragona. El Priorat. Cabassers. L'Esquirol. CF16 * 9. Tarragona. El Priorat. Cabassers. La Foia. CF16 *10. Tarragona. El Priorat. Cabassers. La Font del Bisbe. CF16 "11. Tarragona. El Priorat. Cabassers. La Capelleta. CF16 "12. Tarragona. El Priorat. Cabassers. La Covassa. CF17 "13. Tarragona. El Priorat. Cabassers. Les Canals. CF16 14. Tarragona. El Priorat. Cornudella de Montsant. El Barranc dels Guixers. CF27.650 m 15. Tarragona. El Priorat. Cornudella de Montsant. El Coll d'Albarca. CF27.780 m 16. Tarragona. El Priorat. Cornudella de Montsant. Ermita del Montsant. CF27.920 m 17. Tarragona. El Priorat. Cornudella de Montsant. El Pellissar del Jepu. CF27. 700 m 18. Tarragona. El Priorat. Cornudella de Montsant. El Rac6 de les Pletes. CF27. 1000 m 19. Tarragona. El Priorat. Cornudella de Montsant. El Rac6 del Sastre. CF27. 1100 m 20. Tarragona. El Priorat. Cornudella de Montsant. La Serra Major. CF27. 1100 m *21. Tarragona. El Priorat. Margalef. El Mas dels Serradors. CF17 "22. Tarragona. El Priorat. Margalef. La Punta del Torroner. CF17 *23. Tarragona. El Priorat. Margalef. Sant Salvador. CF17 *24. Tarragona. El Priorat. La Morera de Montsant. El Clot del Cirer. CF17 *25. Tarragona. El Priorat. La Morera de Montsant. La Cova del Noguer. CF17 "26. Tarragona. El Priorat. La Morera de Montsant. La Creueta. CF16 *27. Tarragona. El Priorat. La Morera de Montsant. El Mas Blanc. CF16 *28. Tarragona. El Priorat. La Morera de Montsant. El Mas de 1'Extrem. CF17 *29. Tarragona. El Priorat. La Morera de Montsant. El Mas de Sant Antoni. CF16 *30. Tarragona. El Priorat. La Morera de Montsant. Paradets. CF17 Brioflora del Montsant i de la Llena Orsis 10, 1995 55 *3 1. Tarragona. El Priorat. La Morera de Montsant. Scala Dei. CF16 32. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. Barranc de Sant Bartomeu. CF17.550 m 33. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. Barranc de la Falconers. CF17.650 m 34. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. Barranc dels PMics. CF17.870 m 35. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. El Bisbe (riu Montsant). CF17.550 m 36. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. Les Cadolles Fondes. CF27. 550 m 37. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. Ermita de Santa Magdalena. CF27.700 m 38. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. La Font de la Gleva. CF27. 550 m 39. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. El Grau del Belart. CF27. 760 m 40. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. El Pla del Prat. CF27. 660 m 41. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. La Plana del Navarro. CF27.720 m *42. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. El Pi de la Carabasseta. CF17 43. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. La Punta del Peret. CF27. 1000 m 44. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. El Racó de la Pastera. CF27. 550 m 45. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. El Racó de la Polleria. CF27. 870 m 46. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. El Racó del Valkncia. CF27. 830 m 47. Tarragona. El Priorat. Ulldemolins. Els Tres Jurats. CF17.550 m Serra de la Llena 48. Tarragona. La Conca de Barberi. Vilanova de Prades. La Penya Alta. CF27.990 m 49. Tarragona. La Conca de Barberh. Vilanova de Prades. La Punta del Curull. CF28. 1000 m 50. Lleida. Les Garrigues. El Vilosell. Ermita de Sant Miquel de la Tosca. CF28.710 m 51. Lleida. Les Garrigues. El Vilosell. El Tossal del Quico. CF28. 980 m Cathleg florístic de bribfits En el catileg següent, que fa referkncia a la nomenclatura de les hephtiques, hem seguit Grolle (1983), i per a les molses hem seguit Casas (1991). Per cada tixon s'indica l'ecologia i a continuació els números que ens mostren les localitats on han estat recol.lectats. Els thxons precedits per un asterisc indiquen que també han estat localitzats per P. Seró. Hepitiques Cephaloziella baumgartneri Schiffn. Escletxes de les roques en els alzinars. 14,40,45. Cephaloziella divaricata (Sm.) Schiffn. Tal.lus humit. 47. Cephaloziella hampeana (Nees) Schiffn. Roques ombrejades. 35. Cololejeunea calcarea (Libert) Schiffn. Epífil4a en Ctenidium molluscum. 45. Frullania dilatata (L.) Dum. Epífita en alzina (Quercus ilex), boix (Buxus sempervirens), roure valencii (Quercus faginea), grkvol (Ilex aquifolium), etc. Molt freqüent. 16, 18, 19, 32, 33, 34, 37,43,45,48,49, 51. Frullania tamarisci (L.) Dum. Sobre roca. 16. Lejeunea cavifolia (Ehrh.) Lindb. Sobre les soques dels aurons (Acer sp.). 18, 19. Lophocolea bidentata (L.) Dum. Epífita en pi roig (Pinus sylvestris). 41. Lophocolea minor Nees. Tal.lussos ombrívols. 37,45. 56 Orsis 10, 1995 Carles Casals i Rosa M. Cros Lophozia badensis (Gott.) Shiffn. Tal.lus humit. 45. Lophozia bantriensis (Hook) Steph. Sobre terra en la base de les roques. 37. "Lophozia turbinata (Raddi) Steph. Tal.lussos humits vora els rierols. 10, 14, 33, 34. Metzgeriafurcata (L.) Dum. Sobre boix i alzina. Freqüent. 37,38,45,50,51. *Pellis endiviifolia (Dicks.) Dum. Sobre roques i tal.lussos humits. Molt freqüent. 2,4, 10, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38,47,50. Plagiochila porelloides (Torrey ex Nees) Lindenb. Sobre roques i tal.lussos. 18,34,39, 45,48. Porella arboris-vitae (With.) Grolle. Tal.lus ombrívol. 16. Porella platyphylla (L.) Pfeiff. Epífita en alzina i boix, també sobre roques. 18, 19, 37, 45,48,50,5 1. Radula complanata (L.) Dum. Epífita en alzina, boix, savina (Juniperus phoenicea), roure valencil, etc. Molt freqüent. 16, 18, 19,32, 33, 34, 37, 39,40,48, 51. "Reboulia hemisphaerica (L.) Raddi. Escletxes de roques i sobre terra en la base de les roques. 16, 19,26, 31. "Scapania aspera M. et H. Bern. Cavitats de les roques. 20,21,49, 51. Southbya tophacea (Spruce) Spruce. Escletxes de les roques i en tal.lussos. 15, 17,50. Molses Acaulon triquetrum (Spruce) C.MÜl1. Sbl descobert. 15, 17. Aloina aloides (K.F.Schultz) Kindb. Sbl descobert i escletxes de les roques. 15, 17,40, 46. Amblystegium serpens (Hedw.) B., S. & G. Tal.lus vora el rierol. 44. "Amblystegium tenax (Hedw.) C.Jens. SBquia i talús a les vores dels barrancs. 3, 35. Anomodon viticulosus (Hedw.) Hook. & Tayl. Escletxes de roques. 45. Barbula convoluta Hedw. Sbls descoberts. 15. "Barbula unguiculats Hedw. Sbls descoberts i tal.lussos. 15, 17, 20, 31, 49, 51. "Brachytheciurn rutabulum (Hedw.) B., S. & G. Tal.lussos ombrívols. 22, 50. Brachytheciurn velutinum (Hedw.) B., S. & G. Soca de roure valencil. 50. *Bryum argenteum Hedw. var. argenteum. Sbl descobert. 4,20,40. Bryum argenteum Hedw. var. lanatum (P.Beauv.) B., S. & G. Sobre terra d'antigues carboneres. 50. Bryum caespiticium Hedw. Sbl descobert. 40,45. Bryum canariense Brid. Talslus ombrívol. 19. "Bryum capillare Hedw. Sbl de pineda i soques de pi roig i alzina. 2, 18, 19, 20,49,5 1. "Bryum pseudotriquetrum (Hedw.) Gaertn., Meyer & Scherb. 9. Campylium calcareum Crundw. & Nyh. Tal.lus a la vora del rierol. 11. Campylium chrysophyllurn (Brid.) J.Lange. Sobre roques, tal.lussos i sbls descoberts de pinedes. 38,43,45. "Campylium stellatum (Hedw.) J.Lange & C.Jens. SBquia. 2. *Cratoneuronfilicinum (Hedw.) Spruce. Fonts, roques mullades a la vora dels rierols. 10,34, 35, 37,38, 50. * Crossidium squamiferum (Viv.) Jur. 13. "Ctenidium molluscum (Hedw.) Mitt. Sobre roques i tal.lussos. 12, 13, 20, 21, 30, 37, 49, 51. "Dicranella howei Ren. & Card. Escletxes de roques. 2, 15. Dicranella varia (Hedw.) Schimp. Tal.lussos ombrívols. 37,45. Dicranum scoparium Hedw. Tal.lussos ombrívols. 16,45. Didymodon acutus (Brid.) Saito. Tal.lÚs ombrejat. 40. Didymodon insulanus (De Not) M.Hil1. Fonts i roques vora els cursos d'aigua. 32,37,45. Didymodon luridus Hornsch. ex Spreng. Escletxes de roques vora els rierols. 35,37,45. Brioflora del Montsant i de la Llena Orsis 10, 1995 57 Didymodon vinealis (Brid.) Zander. Sbls descoberts i escletxes de les roques. 15, 17, 18,20,32,40,41,48,50. "Distichium capillaceum (Hedw.) B., S. & G. 22, 25. Ditrichumflexicaule (Schwaegr.) Hampe. Sbl d'alzinar. 16, 20,49, 51. Encalypta streptocarpa Hedw. Petites cavitats en les roques. 18,20, 39,41,43,46,49. *Encalypta vulgaris Hedw. Escletxes de les roques. 2, 13, 25,26,39,40,48. *Eucladium verticillatum (Brid. ) B., S. & G. Fonts i roques constantment humides. 10,37, 38,50. Eurhynchium hians (Hedw.) Sande Lac. Sobre terra sota una savina. 20,37. Eurhynchium meridionale (B., S. & G.) De Not. Sobre roques. 49. Eurhynchiumpulchellum (Hedw.) Jenn. Camí descobert. 32. Eurhynchium speciosum (Brid.) Jur. Talh vora el rierol. 34. *Eurhynchium striatulum (Spruce) B., S. & G. 9. Fissidens crassipes Wils. ex Bruch & Schimp. in B., S. & G. Tal.lus vora el rierol. 36. *Fissidens dubius Beauv. Escletxes de les roques, sobre terra en les bases de les roques i tal.lussos ombrejats. 6,7, 13, 16, 18, 19,20, 37,45,49,50. "Fissidens taxifolius Hedw. Tal.lussos ombrívols. 1, 19, 37. Fissidens viridulus (Sw.) Wahlenb. var. bambergeri (Schimp. ex Milde) Waldh. Cavitats de les roques. 20. *Funaria hygrometrica Hedw. Sbl descobert. 20,26,28. *Grimmia orbicularis Bruch ex Wils. Escletxes de les roques i roques. 13, 15, 20, 29, 31, 33, 35, 38,40,45,50. *Grimmia pulvinata (Hedw.) Sm. Escletxes de les roques i roques. 4,7, 13,40,48, 50. Grimmia trichophylla Grev. Sbl de pineda i escletxes de les roques. 32,40,45. Gymnostomum calcareum Nees & Hornsch. Fonts, roques humides vora els rierols. 35, 37,45. Gymnostomum viridulum Brid. Tal.lus ombrivol. 15. Homalia besseri Lob. Epífita de savina. 19. Homalothecium aureum (Spruce) Robins. Sbl pedregós descobert. 15. *Homalothecium lutescens (Hedw.) Robins. Sobre roques, tal.lussos, i sbls d'alzinar. 8, 12, 20, 21, 22, 24, 38,45, 50. *Homalothecium sericeum (Hedw.) B., S. & G. Sobre roques i escletxes, tal.lussos, i sbls pedregosos d'alzinar. 16, 20, 22,27, 32, 37,40,45,48,50. Hygrohypnum luridurn (Hedw.) Jenn. Roques a la vora del barranc. 34. *Hypnum cupressiforme Hedw. Tal.lussos, sbls d'alzinar, sobre roques i les soques d'alzina, auró i roure valencii. 4,7, 16, 18,20, 24, 31, 39,42,45,49,51. *Hypnum cupressiforme Hedw. var. cupressiforme fo. terete. Epífit d'alzina. 6. Hypnum cupressiforme Hedw. var. filiforme Brid. Epífit en arbo~ (Arbutus unedo) i alzina. 32,48. Hypnum jutlandicum Holmen & Warncke. Tal.lus a la vora d'un camí. 45. Leptodon smithii (Hedw.) Web. & Mohr. Sobre roques a l'ombra i epífita en boix i alzina. 16, 37, 50. *Leucodon sciuroides (Hedw.) Schwaegr. var. morensis (Schwaegr.) De Not. Sobre roques, també soca de roure valencii. 16, 25,49,50. Neckera complanata (Hedw.) Hiib. Soques d'auró. 16,20. Neckera crispa Hedw. Sobre roques a l'ombra i soques de boix. 16,20. Orthotrichum afSine Brid. Epífita en roure valencih, alzina, boix, savina, etc. 16,20,37, 49, 50. *Orthotrichum anomalum Hedw. Escletxes de roques. 20, 27, 33, 36, 37. Orthotrichum cupulatum Brid. Roques. 50. Orthotrichum diaphanum Brid. Epífita en savina, ametller (Prunus amygdalus), xiprer (Cupressus sempervirens); més rarament sobre roques. 15, 16, 37, 50. 58 Orsis 10. 1995 Carles Casals i Rosa M. Cros Orthotrichum speciosum Nees. Sobre roure valencih. 19. *Palustriella commutata (Hedw.) Ochyra. Fonts. 12, 37. Phascum curvicolle Hedw. Sbl descobert. 15. Phascum cuspidatum Hedw. Sbl descobert. 20. Philonotis calcarea (B. & S.) Schimp. Skquia. 3. Plagiomnium rostratum (Schrad.) T.Kop. Escletxes de roques. 37. *Plagiomnium undulatum (Hedw.) T.Kop. 23. 4'Pleurochaete squarrosa (Brid.) Lindb. Sbl descobert i sbl de pineda en les clarianes. 6, 7, 11, 13, 15,40,45,50. Pohlia melanodon (Brid.) Shaw. Fonts, tal.lussos vora els rierols. 16, 35,37. Pottia caespitosa (Bruch ex Brid.) C.Mull. Escletxes de les roques. 15. *Pottia lanceolats (Hedw.) C.Mull. Sbl descobert. 20,31. Pseudocrossidium hornschuchianum (k.F.Schultz.) Zander. Cavitats de les roques. 45. *Pseudocrossidium revolutum (Brid.) Zander. 30. Pterogonium gracile (Hedw.) Sm. Escletxes de les roques. 45. Pterygoneurum ovatum (Hedw.) Dix. fo. incanum (Nees & Hornsch) C.Jens. Sbl descobert. 15,20,49,50. Rhynchostegiella tenella (Dicks.) Limpr. Entre les escletxes de les roques. 49,50. Rhynchostegium megapolitanum (Web. & Mohr) B., S. & G. Sbl descobert i tal.lussos. 15,49. Rhynchostegium murale (Hedw.) B., S. & G. Sobre roques. 45. *Rhynchostegium riparioides (Hedw.) Card. Roques submergides en els rierols. 4,9, 12, 34, 35, 36,44. Schistidium apocarpum (Hedw.) B., S. & G. Roques. 37,49,50. *Scleropodium purum (Hedw.) Limpr. Sbl de pineda i alzinar. ll,27, 37,42. Scleropodium touretii (Brid.) L.Koch. Tal.lussos. 37,45. Thamnobryum alopecurum (Hedw.) Gang. Sbl d'alzinar. 38. *Tortella humilis (Hedw.) Jenn. Escletxes de roques, tal.lussos, soques d'alzines, i sbls de pineda i alzinars. 7,9, 12, 15, 16,20, 27, 37,40,45,49,50. *Tortella tortuosa (Hedw.) Limpr. Escletxes de les roques, també en tal.lussos i sbls descoberts d'alzinars. 15, 16,20,21,29, 37,40,45. Tortula brevissima Schiffn. Escletxes de roques i sbl descobert. 15, 17. *Tortula inermis (Brid.) Mont. 4, 5,3 1. Tortula intermedia (Brid.) De Not. Escletxes de les roques, també sobre les soques d'alzina. 15,20, 35, 50. Tortula laevipila (Brid.) Schwaegr. Epífita en alzina. 49. Tortula muralis Hedw. var. aestiva Brid. ex Hedw. Font. 37. *Tortula muralis Hedw. var. muralis. Roques. 5, 15,20,40,45. * Tortula ruralis (Hedw.) Gaertn., Meyer & Scherb. Sbls descoberts, també sobre roques en petites cavitats. 12, 15, 16, 20, 24. Tortula subulata Hedw. Roques i tal.lussos ombrejats. 16, 38. Tortula vahliana (K.F.Schultz) Mont. Sbl descobert. 40,45. Trichostomum brachydontium Bruch. Tal.lussos, roques, sobre terra en la base de les roques i clarianes d'alzinar. 37,40,45. Trichostomum crispulum Bruch. Sobre roques i sbl descobert; també sobre soques d'alzines. 15, 16, 20, 32, 33,36, 37,38,40,45. Ulota crispa (Hedw.) Brid. Epifita en roure valencih. 37 Weissia condensa (Voit) Lindb. Sols descoberts i escletxes de les roques. 40,45. * Weissia controversa Hedw. Tal.lussos i escletxes de les roques. 9,20, 37,50. Weissia longifolia Mitt. var. angustifolis (Baumg.) Crundw. & Nyh. Sbl descobert. 15. Weissia triumphans (De Not.) M. Hill. Clarianes d'alzinar. 45. Zygodon rupestris Schimp. ex Lor. Epífita en boix. 45. Brioflora del Montsant i de la Llena Orsis 10, 1995 59 Vegetació briofítica Vegetació terrícola En els sbls &alzinars el recobriment muscinal és molt discontinu i poc diversificat. Només en els llocs més humits s'hi troba: Hypnum cupressiforme i Scleropodium purum, de vegades, arrecerades a les pedres, apareixen Homalothecium sericeum, H. lutescens i Tortella tortuosa. A les pinedes, generalment més esclarissades, l'estrat muscinal és molt semblant al de l'alzinar, o fins i tot més pobre i s'hi instal.len espbcies més fotbfiles com: Pleurochaete squarrosa, Bryum capillare i Campylium chrysophyllum. Per bé que hom les considera terrícoles, les bases dels troncs amb una retenció més efica~ de la humitat, sovint són colonitzades per un grup de molses forsa abundant. Així, a les soques de les alzines, roures i aurons és fhcil trobar-hi: Brachythecium velutinum, Trichostomum crispulum, Tortula intermedia, Bryum capillare, Hypnum cupressiforme, Tortella humilis, entre d'altres. En les cavitats que es formen a les bases de les roques, sobre terra, probablement també més major conseruació de la humitat, apareixen les hepitiques: Lophozia bantriensis i Reboulia hemisphaerica, a més de Fissidens dubius. En els replans descoberts, en les clarianes dels alzinars i les pinedes, hi prosperen: Weissia condensa, W. triumphans, Tortula ruralis, Tortella tortuosa, Trichostomum brachydontium, Pleurochaete squarrosa, Eurhynchium pulchellum, etc. I els sbls també descoberts, per6 poc desenvolupats i amb una baixa capacitat de retenció d'aigua, són colonitzats per una skrie d'acrocirpiques diminutes, que sovint passen desapercebudes, com: Aloina aloides, Pterygoneurum ovatum, Pottia lanceolata, Bryuni argenteum, B. caespiticium, Tortula vahliana, Didymodon vinealis, Phascum cuspidatum, Barbula unguiculata, entre d'altres. En els tal.lussos humits i ombrívols solen aparbixer petites hepktiques com: Lophozia badensis, Lophocolea minor, també: Plagiochila porelloides i Porella arboris-vitae, i les molses: Fissidens taxifolius, Brachythecium rutabulum, Tortula subulata, etc. I en els tal.lussos més secs i pedregosos vora els camins, hi viuen: Weissia controversa, Rhynchostegium megapolitanum, Tortella humilis, Tortella tortuosa i Barbula unguiculata. En la petita franja de guixos que aflora en determinats punts a la base de la gran massa de conglomerats calcaris, hem localitzat un grup d'espbcies que són prbpies d'aquests substrats. Aleshores, en els sbls descoberts s'hi troba: Acaulon triquetrum, Phascum curvicolle, Tortula brevissima i Weissia longifolia var. angustifolis, juntament amb d'altres que són comunes també en substrats calcaris, com: Aloina aloides, Pterygoneurum ovatum, Didymodon vinealis, Barbula convoluta i Tortula ruralis. En les escletxes de les roques se situen Pottia caespitosa i Tortula brevissima, a més de: Southbya tophacea, Cephaloziella baumgartneri, Grimmia orbicularis, Tortula muralis i Dicranella howei, i en els tal.lussos més o menys humits: Gymnostomum viridulum i Rhynchostegium megapolitanum acompanyades de: Didymodon vinealis, Dicranella howei, Southbya tophacea, Cephaloziella baumgartneri i Lophozia turbinata. Vegetacib saxícola Com ja hem fet esment anteriorment, un dels trets característics de les serres del