scieee Open visual document viewer

Thuidium abietinum (Hedw.) B., S, & G. s.l. : morfologia i distribució a la Península Ibèrica

Cros i Matas, Rosa M.

Abstract

S'ha realitzat l'estudi morfolbgic dels taxons que comprèn Thuidium abietinum s.1. S'observen, en moltes mostres, diferències pel que fa a les dues varietats: var. abietinum i var. hystricosum, perd alguns exemplars presenten uns caràcters particulars que no coincideixen totalment amb els de les dues varietats citades; corresponen a la fo. intermedium de la var. abietinum. Es destaquen les diferències més importants, com la disposició, forma i mida dels fillidis i la morfologia de la trama cel·lular. Tots els exemplars estudiats són estèrils. Es presenten també dibuixos originals, l'ecologia i la distribució dels tres tàxons en la geografia ibèrica.

Full text

O sis, 8: 3-10 (1993) Thuidium abie inum (Hedw.) B., S, & G. s.1.: mo ologia i dis ibució a la Peninsula Ibk ica Rosa M. C os Bo hnica. Facul a de Ci ncies. Uni e si a Au bnoma de Ba celona. 08193 Bella e a Key wo ds: dis ibu ion, Ibe ian Peninsula, mosses, axonomy. Resum. S'ha eali za l'es udi mo olbgic dels axons que comp n Thuidium abie inum s.1. S'obse - en, en mol es mos es, di e ncies pel que a a les dues a ie a s: a . abie inum i a . hys icosum, pe d alguns exempla s p esen en uns ca hc e s pa icula s que no coincideixen o almen amb els de les dues a ie a s ci ades; co esponen a la o. in e medium de la a . abie inum. Es des aquen les di e ncies més impo an s, com la disposició, o ma i mida dels illidis i la mo ologia de la ama ce1,lula . To s els exempla s es udia s són es ils. Es p esen en ambé dibuixos o iginals, l'ecologia i la dis ibució dels es hxons en la geog a ia ib ica. Abs ac . Thuidium abie inum (Hedw.) B., S. & G. s.1.: mo phology and dis ibu ion in he Ibe ian Peninsula. A compa a i e mo phological s udy based on he ga ne ophi ic cha ac e s o he T. abie- inum s.1. axa has been made. Mos samples shows he cha ac e is ics o he wo a ie ies: a . abie- inum and a . hys icosum bu , some species does no con o m hem. I ha e ecognized he o. in e - medium o a . abie inum in hese samples. He e, 1 show he mos impo an s ea u es abou he disposi ion, shape and size o he lea es and he mo phological celula cha ac e s. All he specimens a e s e iles. Fo each o he axa, o iginal iconog aphy, he ecology and he cu en geog aphical dis- ibu ion in he Ibe ian Peninsula a e also showed. In oducció Thuidium abie inum s.1. euneix els axons del gbne e que s'inclo'ien en el gbne e Abie inella, i que p esen en ami icació simplemen pinnada i que se sepa en pe aques e dels que p esen en ami icació bi o ipinnada. Segons la bibliog a ia consul ada apa eixen ci ades, amb eqiibncia, a la Peninsula Ibb ica dues a ie a s: a . abie inum i a . hys icosum. Mol es de les mos es es udiades s'iden i iquen amb ce a acili a , pe 6 ob- se h em que alguns exempla s p esen a en alguns ca hc e s que no es co espo- nien o almen amb els de les dues a ie a s abans esmen ades; pe aques mo iu, es a eali za la e isió axonbmica d'aques a espbcie amb 1'8nim d'acla i -ho, d'es udia la se a ecologia i, pos e io men , de con ecciona els mapes de dis- ibució. Aques es udi s'ha po a a e me seguin Dull-He manns (1985), en qui: es ci a la o. in e medium Loeske amb la qual hem pogu iden i ica les nos es mos- 4 R.M. CROS es dub oses. Ja Dull-He manns (198 1) assenyala que aques a o ma, en algunes ocasions, po se con osa amb o es dues a ie a s i, més eqüen men , amb la a . abie inum, pe b econeix la independbndia dels es axons. Es an e isa un o al de es-cen es se an a mos es p oceden s de les b io- eques ARAN, BC, BCB, BCC, FCO, GDAC, JACA, MA, MAC, NAU, PC, SALA, VAB, VIT i d'E. Fue es i J. Vi es, i es a obse a que el nomb e de exempla s amb ca ac e ís iques no-coinciden s amb les de les dues a ie a s e a mol més ele a del que c eiem en un p incipi. S'han obse a únicamen els ca hc e s del game b i ; les mos es es udiades són o es es b ils, pe d es oben en bon es a ege a iu. Es ac a de plan es dioi- ques que uc i iquen mol a amen . Com que es ac a d'una espbcie que p esen a il.lidis dimb ics, s'ha e una obse ació exhaus i a de la mo ologia dels il.lidis caulina s i ameals, i ambé dels pa a ils que es p esen en abundan s sob e el caulidi (Taula 1). Els dibuixos de les di e en s pa s de la plan a pe a cadascun dels axons gua - den, en e si, la ma eixa p opo ció (Fig. 1, 2 i 3). Ecologia i dis ibució Thuidium abie inum s.1. és una espbcie e ícola ela i amen eqüen en els sbls calca is dels es a ges mon 2 i subalpí, en sbls ped egosos secs on o men gespes adap ades a pe íodes de dessecació ela i amen lla gs. T. abie inum a . abie inum iu en sbls o e enys so encs, amb baixa e en- ció d'aigua, sob e subs a s lleuge amen basics, en ambien s secs i empe a s, i més il.lumina s que la a . hys icosum. En algun cas poden oba -se en la ma eixa locali a la a . abie inum i la o. in- e medium, enca a que aques a p e e eix, en gene al, subs a s amb més humi a . T. abie inum s.1. es oba amb ce a eqübncia al quad an NE de la Peninsula (Fig. 4). To i aixb podem obse a que la a . abie inum p esen a una dis ibució més amplia a la Peninsula i és al Pi ineu Cen al i a la Se alada Ibb ica, on es a més ben ep esen ada. L'kea que ocupa la o. in e medium és mol simila a la de la a . abie inum, pe 6 amb una p esbncia més a a. La a . hys icosum es oba, p incipalmen , en zones d'in lubncia ocehnica; dels es axons és, pe an , el més ben ep esen a al País Basc i a As ú ies. Discussió Desp és de compa a la mo ologia dels game b i s de T. abie inum s.1. (Fig. 1,2 i 3), es a pa en que és una espbcie amb una a iabili a eno ípica mani es a. Co esponen a la o. in e medium de la a . abie inum les mos es amb una mo ologia pa icula que eien dub osa la se a de e minació; p esen a semblan- Taula 1. Ca ac e ís iques mo olbgiques di e encials dels es axons es udia s. T. abie inum T. a. a . a. T. abie inum a . abie inum o. in e medium a . hys icosu n Plan a Colo ació Ve d cla Ma ólg oguenc Ma ó Consis kncia Delicada Mode ad. ígida Rígida B anques P imes i cu es P imes i en Robus es, p bximes emo es angle agu i a quejades angle ec e ' Pa a ils Fo ma Linea Linea -lanceolada File es de cbl.lules Una Una Rami icació Absen , angle ec e No ec e, co bades Papil.les Cel. e minal Fildidis Disposició sec FilJidis caulina s Ma ge Fo ma Base Ckl.lules Apex Te minal Mei a Papil.losi a Base F eqüen s, ines Mol poques Isodiamk ica Aguda i llisa o 2-4 papil.les isod. amb 2 papil. E ec es i adp eses, E ec es i adp eses, ipex ambé ipex pa en s En e En e Amplam. o ada O ada Mol ampla, 2 plecs 1-2 plecs S'es eny b uscam. S'es eny b uscam. Ample, mol Es e . i lla g. a queja acumina , a queja O ala Linea - omboi'dal Es e amen el.líp. quad ada O al. a sub ec ang. Romboi'dals amples 1 pap. cada cel. 1 pap. no o es Romboi'dals amples, Sub ec angula s, pa e s g uixudes pa e s més p imes Lanceolada Més d'una Co bades, i eg. ami . Sense papi1,les Aguda sense Pa en s, mol plegades En e O ada Més es e a, mol s plecs A enuada Acumina , d e Romboi'dal O alada Romboi'dals alla g. Mol poques Sub ec angula s, pa e s g uixudes Fildidis ameals Ma ge En e Den icula Mode ad. den icula Fo ma O ada O ada-lanceol. O ada-lanceol. Apex Mol ample Més es e Es e . i lla gamen acumina Base Ampla i cbnca a Més es e a Lanceolada 6 R.M. CROS Figu a 1. Thuidium abie inum (Hedw.) B., S. & G. a . abie inum. A, plan a seca. B, de all. C, plan a humida. D, i1,lidis caulina s. E, apex del il.lidi. F, c l.lules pa mi jana del il.lidi. G, c2.l~lules base del il.lidi. H, i1,lidis ameals. I, apex il.lidi ameal. J, pa a ils. Huesca, Jaca. Leg. Casas 1960 BCB 27191. Figu a 2. Thuidium abie inum (Hedw.) B., S. & G. a . abie inum. o. in e medium Loeske. A, plan a seca. B, de all. C, plan a humida. D, i1,lidis caulina s. E, hpex del il.lidi. F, c l.lules pa mi jana del il.lidi. G, c l.lules base del il.lidi. H, il.lidis ameals. I, hpex i1.1idi ameal. J, pa a ils. Lleida, in . Pon s e Sanahuja. Leg. Casas 20.12.1982 BCB 7399. R.M. CROS Figu a 3. Thuidium abie inum (Hedw.) B., S. & G. a . hys icosu n (Mi .) Loeske. A, plan a seca. B, de all. C, plan a humida. D, il.lidis caulina s. E, hpex del il.lidi. F, c81.lules pa mi jana del il.lidi. G, c81.lules base del il.lidi. H, il.lidis ameals. I, hpex il.lidi ameal. J, pa a ils. Vi o ia, Pe ia Cam'a. Leg. He as 4.04.1981 BCB 7401. Figu a 4. Dis ibució a la Península IbB ica: A, Thuidium abie inum a . abie inum; B, T. abie inum a . abie inum o. in e medium; C, T. abie inum a . hys icosum. 1 0 R.M. CROS ces de ipus mac oscbpic, an amb la a . abie inum com amb la a . hys ico- sum, amb les quals s'ha con ós, com poden se la colo ació i la consis kncia de la plan a, pe b amb un es udi més acu a s'obse en di e kncies signi ica i es que an possible la se a dis inció. Les di e kncies més impo an s (Taula l), co esponen a la disposició de les b anques i dels il.lidis, que es a mol apa en en la plan a seca; la o ma i mida dels il.lidis caulina s i ameals, així com el seu ma ge, i ambé la o ma de les c~l~lules i la se a papil.losi a ; els pa a ils, que es p esen en sob e els caulidis i so in sob e les b anques, són mul i o mes i hi ha di e kncies quan a la ami i- cació, a la o ma i a la papil.losi a de la ckl-lula e minal. En la mida de les ckl.lules ambé s'obse en di e kncies (Dull-He manns 1985). La a . abie inum de colo ació e da més cla a és d'apa enqa delicada, les b anques són dis an s, p imes, de longi ud a iable, i so in o men un angle ec e amb el caulidi; els il.lidis p esen en disposició e ec a i adp esa, l'hpex és adp bs; les mides dels il.lidis i de les ckl.lules són més edui'des que els'al es dos hxons. La a . hys icosum p esen a colo acions cas anyes més osques, una con- sis kncia més ígida amb ami icacions p bximes, a quejades i més obus es a causa de la mida i la disposició pa en dels il.lidis. Pe la al a d'espo b i la se a ep oducció ha d'ésse de ipus ege a iu, pe b no s'hi han is dihspo es especiali zades com p ophguls, gemmes o caulema se- cunda i, o i que la acili a de mul iplicació ege a i a sembla que es a mani- es a pe l'ampli ud de la se a kea, no solamen a la Península sinó ambé a Eu opa. En la dis ibució geog h ica peninsula obse em que els es hxons són e- qüen s a les zones calckies dels pisos mon h i subalpí, aixb no obs an , la a . hys- icosum p e e eix, en gene al, sbls menys secs i més bhsics. Ag ai'm als conse ado s dels he ba is ARAN, BC, BCC, FCO, GDAC, JACA, MA, MAC, NAU, PC, SALA, VAB, VIT i a E. Fue es i J. Vi es la cessió de les se es mos es, la qual cosa ens ha pe m s eali za el p esen es udi. TambB a J. Belmon e i a C. Enseña pe la se a ajuda en la in e - p e ació dels ex os de l'alemany. Aques eball o ma pa del P oyec o DGICYT PS88-0019. Bibliog a ia Dull-He manns, I. 198 1. Spezielle Un e suchugen zu modemen Taxonomie on Thuidiu n abie inum und de Va ie a hys icosum. J. B yol. 11: 467-487. Dull-He manns, I. 1985. Ve b ei ungska en on Moosen in Deu schland VI: Thuidiu n abie inum (Hedw.) B., S. & G. a . abie inum, a . a. o. in e medium Loeske und a . hys icosum (Mi .) Loeske. He zogia, 7: 131-143. Manusc i ebu el se emb e de 1992