Contribució a l'estudi de les algues epifítiques dels estanys de Banyoles, Basturs i Estanya

O sis, 6: 27-44 (1991) Con ibució a l'es udi de les algues epi í iques dels es anys de Banyoles, Bas u s i Es anya Jaume Camb a Depa amen de Biologia Vege al. Facul a de Biologia. Uni e si a de Ba celona. Diagonal, 645. 08028 Ba celona. Key wo ds: alkaline lakes, Cladopho a, dia oms, epiphy ic, Rhizoclonium. Abs ac .On he epiphy ic algae om Banyoles, Bas u s and Es anya lakes (N. E. o Spain). Re- sul s o a s udy on he epiphy ic algae in alkaline p e-Py enean lakes is p esen ed. The algal lo a is e y di e se, a o al o 284 axa we e iden i yed. The dia oms a e he mos impo an g oup, ollowing i in abundance g een and blue-g een algae. The epiphy ic assemblages a e domina ed by Cladopho a ac a especially in sp ing, whe e i g ow hs p o usely on Ph agmi es aus alis s ems. The dia oms a e mos ly epipelic, bu he e a e some exclusi ely epiphy ic, as Achnan hes minu issima, Ampho a ene a, Cocconeis pediculus, Epi hemia so ex, E. u gida and Gomphonema sp. pl. The dia om assemblages a e e y close o he Cymbelle o-Mas ogloion, as well as o he Cyma opleu ion. Resum. Es p esen en els esul a s d'un es udi sob e les algues epi í iques en llacs de ipus ca s- ic dels p e-pi ineus. En aques s medis s'obse a una ica lo a epi í ica (284 axons), es des aca el g up de les dia omees, segui a dis ancia no able pe les clo o ícies i les ciano ícies. En ge- ne al, I'alga dominan s Cladopho a ac a, especialmen a la p ima e a, sob e les iges de Ph agmi es aus alis. Les dia omees s6n p incipalmen epipkliques, enca a que ambé n'hi ha d'epi í iques com a a Achnan hes minu issima, Ampho a ene a, Cocconeis pediculus, Epi he- mia so ex, E. u gida i Gomphonema sp. pl. En conjun , les poblacions de dia omees p esen en una g an a ini a lo ís ica amb el Cymbelle o-Mas ogloion, com ambé amb el Cyma opleu ion. In oducció Els es anys de Banyoles, Bas u s i Es anya són sis emes lacus es d'o igen ca s ic. Aques s s'han o ma pe la dissolució de les capes de oca calca ia i guix del subsol, seguida de I'en onsamen dels e enys sob eposa s a aques- es capes. La composició dels ma e ials de la cube a enen, en aques cas, un pape mol impo an en les ca ac e ís iques limnolbgiques de l'aigua que con enen, ja que aques a p esen a una impo an ese a alcalina que p o é de la dissolució de sals ca bona ades del ons lacus e. L'alimen ació d'aigua d'aques s es anys és onamen almen sub e ania, amb una onda ia i mida a iables. Les comuni a s ege als aqua iques són a iades i p esen en una di e si- a d'espkcies ela i amen no able. Les zones més p o undes solen es a ocu- 28 J. CAMBRA pades pe ca acies (Cha a aspe a, C. hispida i C. ulga is). També a dins de l'aigua, pe d a la anja o a la supe ície, son ca ac e ís ics Ce a ophyllum deme sum, My iophyllum spica um, Polygonum, di e sos po amogk ons i, ocasionalmen , U icula ia ulga is, que o men di e en s comuni a s d'hi- d b i s (Calli icho-Ranuncule um aqua ilis Bolbs, Mol. & Mon s., Po amo- ge one um denso-nodosi Bolbs). A les ibes, els canyissa s i els boga s o - men poblacions exube an s i alho a monb ones. Pel que a a la in o mació p eexis en sob e el i oben os i, en pa icula , sob e les algues epi í iques, només exis eixen dades de I'es any de Banyoles (Ma gale 1946), puix que els es anys de Bas u s i d'Es anya no han es a mai es udia s des d'aques pun de is a. En la p esen comunicació o e im, doncs, una isió de conjun sob e les poblacions d'algues epi í iques d'a- ques s es anys, seguin en la línia de ece ca encaminada a conkixe les po- blacions d'epí i s dels nos es sis emes lacus es (Camb a 1987, 1990, 1991a,b). ea d'es udi Es any de Banyoles (Pla de I'Es any). Locali a : B. Es any si ua al cos a de la població de Banyoles (31TDG8065), a 173 m d'al u a i en di ecció NNE-SSW. Amb una supe ície de gai ebé 100 Ha, és el llac na u al de més olum que exis eix a Ca alunya i ambé ha es a un dels més es udia s des de di e en s pun s de is a. L'es any é un o igen ec- bnic ca s ic, es a o ma pe qua e cube es p incipals i és alimen a pe co en s d'aigua sub e anis p o inen s dels Pi ineus. La ege ació li o al es a dominada pel Ph agmi ion i el Magnoca icion, La locali a es udiada es o- ba al no d de I'es any, on c eixien claps de My iophyllum spica um, Ph ag- mi es aus alis i Schoenoplec us lacus is. (Da es de mos eig: 14/03, 20104, 1/06, 5/07, 1/08, 17 09, 5/11/1988). Es anys de Bas u s (Palla s Jussa). Locali a s: B-1, B-2 Es ac a de dos es anys si ua s al e me d71sona, en e les poblacions de Bas- u s, San Roma d'Abella, Conques i Figue ola d'O cau (31TCG3667), a 570 m d'al i ud, al peu del essan no d del mon de les Conques. Tenen un con- o n a odoni i ambdós es anys es an o igina s pe un limnoc k, que man é el ni ell de I'aigua o qa cons an du an o l'any. L'es any g an (B-1) pe b, po p esen a , en anys secs, oscil~lacions ela i amen impo an s de ni ell (5-6 m). L'es any pe i (B-2) en can i, man é un ni ell d'aigua p ac icamen cons an . D'al a pa , du an la a do i la p ima e a, els dos es anys d e- nen I'excés d'aigua pe sengles canals de desguas. A dins de I'aigua hi ha una ege ació gene almen densa, cons i ui'da pe Cha a aspe a, C. hispida ALGUES EPIF~TIQUES DE BANYOLES, BASTURS I ESTANYA 29 i My iophyllum spica um a l'es any pe i i M. spica um, Po amoge on pec ina us, Ranunculus sp. i U icula ia ulga is, al g an. A les o es, hi o- bem Ph agmi es aus alis i Cladium ma iscus. (Da es de mos eig: 13/03, 24/04, 24/05, 29/06 23/07 5/10, 14/12/1988). Figu a 1. Si uaci6 geog i ica de les locali a s es udiades. 1: Banyoles, 2-3: Bas u s, 4-6: Es anya. Llacunes d'Es anya (Baixa Ribago ca). Locali a s: E-1, E-2, E-3 Si uades al sud del e me municipal de Bena a i (31TBG9556-9456), al peu de la poblacid d'Es anya i al no d de l'embassamen de Canyelles. Es ac a d'un sis ema de llacunes ch s iques, a 670 m d'al i ud. A la pa al a hi ha una pe i a bassa (E-1) d'aigües somes i un es any de con o n a odoni o qa p o und (E-2). A la pa baixa hi ha una g an llacuna o mada pe dues do- lines, amb un con o n el.lipsoida1 (E-3). La ege ació aqua ica no és gai e impo an , ja que la zona li o al p esen a una inclinació o qa p onunciada, que a in iable l'es ablimen d'hid b i s. Només a la pe i a bassa (E-1) de dal , s'hi desen olupen densos poblamen s de ca acies, Po amoge on pec i- na us i, so in , en e els canyís, el b ib i Rhynchos egium ipa ioides. A les o es dels es es anys, hi p edomina una densa ege ació helo í ica, domi- 30 J. CAMBRA nada pe Ph agmi es aus alis, Typha ungus i olia i Juncus sp. (Da es de mos- eig: 13/03, 24/04, 24/05, 29/06, 23/07, 5/10, 14/12/1988). Me odologia Les algues epi í iques han es a ecol.lec ades des del li o al lacus e, o ea- li zan aspa s de ulles i iges dels hid b i s i helb i s. El ma e ial així ob in- gu e a p ese a en lascons he m6 ics de 20 CC i es ixa a amb o maldehid al 4%. Així ma eix, es egis a en in si u els següen s pa ime es limnolb- gics: empe a u a de l'aigua i oxigen dissol (Oxíme e WTW), pH (PH-me- e CRISON) i conduc i i a (Conduc ime e CRISON). Pe al d'anali za els clo u s, els sul a s i de e mina I'alcalini a , ambé es p enia una mos a d'aigua de 250 ml, que e a immedia amen ixada amb unes go es de clo o- o m. To es les mos es ecol.lec ades es oben diposi ades a l'he ba i del De- pa amen de Biologia Vege al de la Uni e si a de Ba celona (BCC-JC). Ca ac e ís iques isico-químiques dels es anys Aques s sis emes aquh ics es ca ac e i zen pe eni una impo an ese a alcalina i concen acions ele ades de sul a s, que p o enen de la dissolució de les oques calca ies i dels guixos que o men la cube a (A ila e al. 1984, Mi acle 1979). Du an l'es iu, hi ha una ma cada es a i icació de l'aigua, que po a iba a l'anbxia en zones p o undes com a Banyoles (N. P a , com. pe s.) i un pe íode de ba eja si ua a l'hi e n. Les empe a u es obse ades en el cu s de l'any (Fig. 2) oscil.len en e 6.4-29.0"C (m = 18.8"C; Tempe a u a (OC) 351-- -- . - - -- - . - -. -. -- -. - - . . - . - . - - - - - 1 0 L- I-. dl --.L _1 LLI 3456789101112 Mesos Banyoles i Bas u s-I 4 Baslu s-2 Figu a 2. Va iaci6 de la empe a u a de I'aigua als es anys es udia s ALGUES EPIF~TIQUES DE BANYOLES, BASTURS I ESTANYA 31 Alcalini a ímeq/l) 8 O Mesos Figu a 3. Va iació de I'alcalini a de I'aigua als es anys es udia s. Mesos Figu a 4. Va iació del pH de I'aigua als es anys es udia s. d. . = 5.9"C) i es poden conside a com a aigües ela i amen empe ades. L'alcalini a p esen a alo s no ablemen ele a s, que es mouen en e 0.79-7.50 (m = 4.29 meqll; d. . = 1.5 meqll). Aques es alcalini a s es man- enen o qa cons an s en el decu s de I'any a cada locali a (Fig. 3) i expli- quen I'es abili a obse ada en els alo s de pH (Fig. 4), que oscil.len en e 6.5-8.1 (m = 7.45; d. . = 0.41). 32 J. CAMBRA Els alo s d'oxigen dissol són o sa a iables, an pel que a a les di e- en s locali a s com al cu s de l'any (Fig. 5), es mouen en e 2.4-13.5 mgll (m = 7.0 mgll; d. . = 2.0 mgll). Aques ampli ang l'a ibui'm a l'ac i i a biologica dels o ganismes, ja que la o osín esi gene a oxigen i, pe an , un no able augmen d'aques pa ame e. Aques a p oducció d'oxigen és consi- de able, sob e o , en zones li o als dels es anys, on la ege ació aqua ica és densa i com que les aigües són somes, es poden sob e-sa u a d'oxigen amb una ce a acili a . No obs an , a la locali a d'Es anya -1, s'obse en uns alo s d'oxigen o sa baixos a les da e ies de la a do (Fig. 5) si els com- pa em amb els dels al es pun s es udia s. Aixo és degu al e que du an la majo pa de l'any hi ha una impo an acumulació de ma k ia o ganica que és descomposada de o ma majo i a is a la a do , p incipalmen a cau- sa de l'ac i i a bac e iana, augmen an així la espi ació i, pe an , l'anoxia de les aigües. Cal eco da que aques a llacuna (E-1) és poc p o unda e que a a o eix els p ocessos de descomposició i consum d'oxigen. Oxigen dissol (mgll) 12 1 3466789101112 Mesos A Banyolee Bas u a-1 * Bae u a-2 0 Es anya-1 X Eslanya-2 0 Es anya-3 Figu a 5. Va iaci6 de I'oxigen dissol a I'aigua als es anys es udia s. Les aigües d'aques s es anys es an o sa mine ali zades, amb una con- duc i i a (Fig. 6) que p esen a alo s ela i amen ele a s i que es mouen en e 391-2030 pS/cm (m= 936.9 pS/cm; d. . = 485.5 pS/cm). La des iació es anda d d'aques pa ame e és ele ada. Aixi, és degu , p incipalmen , a la di e en p opo ció en la concen ació de clo u s i sul a s que obem en aques s medis. En e ec e, a la igu a 7 s'ap ecia que la concen ació de clo- u s és baixa a Banyoles i Bas u s, on oscil.la en e 9-36 mgll (m =15.3 mgll; d. . = 7.8 mgll). A les llacunes d7Es anya, en can i, la concen ació de clo- ALGUES EPIF~TIQUES DE BANYOLES, BASTURS I ESTANYA 33 u s és supe io , i es mou en e 92-260 mgll (m = 158.8 mgll; d. . = 51.8 mgll), essen ma cadamen ele ada a Es anya-1 i Es anya-3. Aixb ho a i- bu'im a la na u a del subsbl, ja que a Es anya hi ha a lo amen s de ma gues i calca ies que es dissolen a l'aigua. A Banyoles + Bas u e-1 * Bas u s-2 O Es anya-1 x Ee anya-2 0 Es anya-3 500-1 Figu a 6. Va iació de la conduc i i a de I'aigua als es anys es udia s + # * * 1; Concen acld de clo u s (mg/l) 250 300 - o OI I I I I I I I I I 3456789101112 Mesos Mesos Figu a 7. Va iació de la concen ació de clo u s (C1-) de I'aigua als es anys es udia s. 34 J. CAMBRA Pel que a als sul a s (Fig. 8), ambé obse em un compo amen di e- en . Als es anys de Bas u s, les concen acions de sul a s són o sa baixes, al ol an de 13-19 mgll (m = 15.0 mgll; d. . = 2.2 mgll). A Banyoles i a les llacunes d'Es anya, en can i, els alo s són mol més ele a s, i oscil-len en- e 190-1380 mgll (m = 559.3 mgll; d. .: 364.2 mgll), especialmen a Es an- ya-3. Concen aci6 de sul a s ímg/l) 1600 1 0- * * * I I *IC 3456789101112 Mesos Figu a 8. Va iació de la concen ació de sul a s (SO;) de I'aigua als es anys es udia s. Clo u s (mg/l) Alcalini a (meq/l) 300 15-2 1'-3 60 lo0O2 O O 0.2 0.4 0.6 0.8 1 1.2 1.4 1.6 1.8 2 O Sul a s (mg/l) (Thousands) Figu a 9. Relació en e I'alcalini a , la concen ació de clo u s i de sul a s als es anys es udia s. ALGUES EPIF~TIQUES DE"BANYOLES, BASTURS I ESTANYA 35 Així doncs, pod íem conclou e que, en gene al, les aigües d'aques s es- anys p e-pi inencs es an o sa mine ali zades, pe o el g au de mine ali za- ció que p esen en és di e en . Les sals dissol es apa eixen en di e en s p o- po cions i expliquen les a iacions en les mesu es obse ades de conduc i- i a . Aques a a iació es pod ia esumi dis ingin es ipus d'aigües: sul- a o-ca bona ades (Banyoles i Es anya-2), mol ca bona ades (Basu u s-l i 2) i sul a o-ca bona ado-sodiques (Es anya-1 i 3). Si ep esen em els di e- en s alo s de l'alcalini a i els de les concen acions de clo u s i sul a s, es di e encien ela i amen bé aques s es ipus d'aigües (Fig. 9). També cal assenyala que a les aigües lliu es d'aques s medis, p incipal- men a Bas u s, so in es p odueix una alcalino b ia, és a di , l'oligo o ia que pa eixen els es anys mol ca bona a s, on els os a s són e i a s en p e- cipi a en o ma de os a chlcic (Ma gale -Mi 1981). Flo a dels es anys En o al s'han iden i ica 284 axons, el g up majo i a i és el de les dia o- mees (Fig. 10). Sembla elle an la p esbncia d'algunes espbcies com a a el odb i Kyliniella la ica, les c iso ícies Ch ysopyxis bipes, C. globosa, C. iwano i, Epipyxis ubulosa, Rhipidiodend on splendidum i S yloch ysa- llis libe a, les dia omees Cymbella simonsenii, Euno ia ko cheliensis, E. lu- na is, F agila ia lapponica, Na icula simplex, Pinnula ia ignobilis, les ibo-. ícies Chlo obo ys schizochlamys, Hemisphae ella ope cula s, T ibonema mic ochlo on i els clo b i s Chlamydomonas co osa, C. mic osphae ella, Gong osi a disci o mis, Sykidion gomphonema is i T ochiscia hys ix (Cam- b a en p emsa). T i bo icies 21% 2 % ícies Figu a 10. Espec e lo ís ic del pe cen a ge de axons pe classe als es anys es udia s 42 J. CAMBRA Pedias um angulosum (Eh .) Menegh. : B-1. Pedias um bo yanum (Tu pin) Menegh.: B-1, B-2, E-2. Pedias um bo yanum . b e ico ne B aun: B-1 . Pedias um in eg um Nag. : B-1 , B-2. Pedias um e as (Eh .) Ral s : E-2. P o ode ma i ide Kü z.: B-1. Rhizoclonium ipa ium (Ro h) Ha ey: E-1. Scenedesmus acu i o mis Sch ode : B-1, E-1. Scenedesmus eco nis (Eh .) Choda : B-1, B-2. Scenedesmus linea is Koma ek: E-2. Scenedesmus mic ospina Choda : B-1. Scenedesmus o al e nus Choda : B-1. Scenedesmus quad ispina Choda : E-2. Scenedesmus sempe i ens Choda : E-1 . Scenedesmus spinosus Choda : E-2. Sphae ocys is sch oe e ii Choda : B-1. S igeoclonium pasche i (Vische ) Cox & Bold: B. Sykidion gomphonema is Meyen: B-1. Te aed on minimum (A. B aun) Hansg.: E-2. T ochiscia hys ix (Reinsch) Hansg. : E-1 . P asinophyceae Te aselmis co di o mis (H.J. Ca e ) S ein: B-1, E-2. Zygnema ophyceae Clos e ium acicula e T. Wes : E-2. Clos e ium acu um B éb. : B. Cosma ium biocula um B éb. : B-1 . Cosma ium biocula um . dep essum (Scha s.) Schmidle: E-2. Cosma ium bo y is Menegh. : B-1 . Cosma ium bo y is . sub umidum Wi . : E-2. Cosma ium b ebissonii Menegh. : B-1 , B-2. Cosma ium humile (Gay) No sd .: E-2. Cosma ium lae e Rabenh.: B-1, B-2, E-1, E-2. Cosma ium ma ga i a um (Lundell) Roy & Bisse : E-1. Cosma ium ma ga i a um . o unda a W. & G. Wes . : E-1. Cosma ium ec angula e G un. : B-1 . Cosma ium succissum W. Wes : E-2. Euas um e osum Lundell: E-1, E-3. Pleu o aenium abecula (Eh .) Nag.: E-2. Spi ogy a i egula is Nag. : B-1. Spi ogy a longa a (Vauche ) Kü z.: E-1. Spi ogy a maiuscula Kü z. : B-1 . S au odesmus dejec us (B éb.) Teiling: B-1. Les poblacions d'algues mul icel-lula s epi í iques es udiades es an cla amen dominades pe especies del Cladopho ion Ma gale (1951, 1958), com Cla- dopho a ac a i Cosma ium bo y is, amb una a ini a ma cada amb el Cla- dopho e um ac ae Ma gale (1944). Aques a comuni a po apa eixe en condicions ecologiques apa en men bas an he e ogenies, com a a so gen- cies amb subs a calca i, abeu ado s, olls i sequies, pe d o s aques s am- bien s enen en comú una len a ci culació d'aigua i un medi ancamen al- calí (Ma gale 1948). En gene al, el Cladopho e um ac ae es p esen a en nomb oses locali a s del nos e imbi geog i ic, comp eses en e els 3-850 m d'al i ud, du an o l'any, i l'única a iació es acional impo an con- sis eix en una majo abundancia de les dia omees epi í iques a l'es iu (Ma - gale 1948). Pel que a a les comuni a s de dia omees, p edominen les del pec on i l'he pon, que mos en una ce a a ini a lo ís ica amb el Cymbelle o-Mas o- gloion Ma gale (1951), amb Cymbella aequalis, C. amphicephala, Diploneis ellip ica, Euno ia a cus, Mas ogloia ellip ica i M. smi hii, especies p hpies del pec on d'es anys alcalino o ics (Ma gale 1951). Així ma eix, ambé obse - em en zones p ope es el desguis dels es anys es udia s un ele a con in- gen d'especies del Cyma opleu ion Ma gale (1951), que inclou poblacions p opies de l'hb pon de pe i s cu sos d'aigua, dominades pe Anomoeoneis sphae opho a, Cyma opleu a soleu, Su i ella bise ia s i S. linea is. Bibliog a ia A ila, A., Bu iel, J.L., Domingo, A., Fe nandez, E., Godall, J. & Llompa J.M. 1984. Limnologia del lago g ande de Es anya (Huesca). Oecol. Aqua . 7: 3-24. Camb a, J. 1987. Obsewaciones sob e el pe i i on de mac o i os en sis emas lacus- es del N.E. de España. Ac . IV Cong . Esp. Li nnol.: 105-114. Camb a, J. 1990. Dis ibución de las algas epi í icas en sis emas lacus es de Ca a- luña (N.E. de España). Bo . Complu ensis. (en p emsa). Camb a, J. 1991a. Con ibució al coneixemen de les algues epi í iques dels es anys del Pi ineu. Scien ia Ge undensis 17: (en p emsa). Camb a, J. 1991b. Con ibució al coneixemen de les algues epi í iques en llacunes li o als. Collec . Bo . (en p emsa). Camb a, J. (en p emsa). Algas epi í icas en sis emas lacus es de la península Ibé i- ca. C ame . Be lin. Ma gale , R. 1944. Da os pa a la lo a algológica de nues as aguas dulces. Publ. Ins . Bo . Ba celona 4: 1-130. Ma gale , R. 1946. Ma e iales pa a el es udio de la biologia del lago de Bañolas (Ge- ona). Publ. Ins . Biol. Apl. l: 27-78. Ma gale , R. 1948. Las asociaciones de algas en las aguas dulces de pequeño olu- men del No es e de España, Vege a io 1: 258-284. Ma gale , R. 1951. Regiones limnológicas de Ca aluña y ensayo de la sis ema iza- ción de las asociaciones de algas. Collec . Bo . 3: 43-67. 44 J. CAMBRA Ma gale , R. 1958. Ma e iales pa a el es udio de las comunidades de aguas dulces y salob es, p incipalmen e del N.E. de España. Publ. Ins . Biol. Apl. 28: 5-47. Ma gale -Mi , R. 1981. La ege ación ascula de las aguas dulces y salob es del N.E. y li o al medi e aneo de España. Memo ias Fund. J. Ma ch. Ba celona, pp. 103. Mi acle, R.M. 1979. Els llacs ca s ics. Quad. Ecol. Apl. 4: 37-50. Manusc i ebu el juliol de 1990.