Ressenyes

210 Doc. Ad. Geogr. 27,1995 Ressenyes aclariments sobre conceptes que, si bé entre els politicblegs (local state, p. 83) poden ser coneguts, no ho són tant entre els gebgrafs, i a l'inrevés (localities, p. 80, 83, 85 i 86). Malgrat la complexitat potencial del tema tractat, el llenguatge és assequible, amk: no es busquen tres peus al gat ni es complica la vida al lector. es una llastima, tanmateix, que no s'hagi dissenvat millor l'estructura dels " subapartats: sovint els exemples (un d'ells, per cert, referit específicament a Catalunya, p. 78-80) prenen cos de subapartat . . i aixb despista el lector, perquk li sembla que entra en un altre tema, quan, de fet. es tracta d'una sim~le exem~lifi- I 1 caci6 del tema anterior. Vet aquí, en definitiva, un llibre recomanableher a tots els interessats en geografia política, en cihcia política, en teoria de l'estat i en les noves formes d'esructuració i vertebració de la societat civil. Un llibre que, tot i haver estat pensat i escrit des d'un context molt diferent a l'europeu, sintonitza perfectament amb la filosofia municipalista que darrerament sembla escampar-se pel Vell Continent (llegiu 1'Europa de les ciutats versus 1'Europa dels estats). I tot plegat impregnat d'un cert optimisme (gens menyspreable pels temps que vivim), reflectit específicament en l'última frase: aIn its concerns for a space for new political forms of expression, this book ends with a plea for optimism and for experiment, one we are unlikely to regret)) (p. 144). Joan Nogué-Font Universitat de Girona Secció de Geografia TOWNSEND, J.; ARREVILLAGA, U.; CANCINO, S.; PACHECO, S.; PEREZ, E. (1994). Voces femeninas de las selvas. Mdxico: Centro de Estudios del Desarrollo Rural i Universitat de Durham. La majoria d'estudis sobre la colonització agrícola realitzats des de la geografia tradicional, molt nombrosos per altra banda, s'han basat especialment en aspectes socioeconbmics i, casualment (encara que aquesta tendkncia ha anat canviant en els úitims anys), en aspectes mediambientals. El producte més immediat ha estat una literatura considerada per moltes autores com androckntrica, que oblida i amaga el paper preponderant de les dones en aquests processos de colonització, i que c(justifia), per tant, la seva desvinculació de tots aquells intents de planificació per al desenvolupament. El present treball és una aportació, tant tebrica com metodolbgica, feta per la geografia del gknere i exemplifica molt darament quina és la forma de treballar el tema del subdesenvolupament des d'una perspectiva més integradora. Voces femenina de la selva és l'edició mexicana d'una recerca proposada per la mateixa Tanet Townsend i ~ortada a terme conjuntament entre el Centro de Estudios del Desarrollo Rural de Mkxic (CEDEUR) i la Universitat de Durham (Gran Bretanya). Aquesta investigació es va fixar l'objectiu d'estudiar el paper de les dones en la coloniaació de auatre hrees de la Selva Tropical mexicana: Veracruz, Chiapas, Tabasco i Campeche. Es podria dir també, i així ens aproximaríem més al ((background ideolbgic)) de les autores, que amb ella es pretenia treure de l'anonimat el treball, les experikncies, els patiments ... és a dir, la quotidianei'tat de les dones en aquells processos de colonització. L'obra intenta ser, tal com molt bé reflecteix el seu títol, un document viu de les relacions de gknere i els problemes que envolten aquests grups de pobladors (les vicissituds de la migració, les mancances dels nous assentaments, les difícils relacions matrimonials, etc.), perb, sobretot, Ressenyes Doc. And. Geogr. 27, 1995 211 un material excepcional per descobrir les línies d'actuació (planificació) més acords amb les seves necessitats. Un dels elements més destacables de la recerca i, evidentment, tambC de l'obra és la metodologia emprada: l'entrevista en profunditat. Aquesta tkcnica d'investigació qualitativa (una de les aportacions més importants realitzades per la geografia del gknere i aplicable a tots els camps de la nostra disciplina) és la pep clau per arribar als objectius plantejats anteriorment ja que, en el moment en quk permet desenvolu~ar estudis a nivell de la unitat familiar (tradicionalment I'espai femení), ajuda a treure a la llum la seva importincia social, sempre desconeguda i evitada per la metodologia quantitativa. Així doncs, les veritables protagonistes d'aquesta obra són les dones que han participat en els tallers col.lectius organitzats per les investigadores. Perb molt especialment la Guadalupe, la Lilia, l'Elena, la Mariana i la Micaela, cinc dones que van accedir a ser entrevistades ~ersonalment i que ens parlen i ens fan partícips de les seves ex~erikncies vitals. Aauestes entrevistes, reprod~des quasi íntegrament, són els elements més fidedignes de l'important paper de les dones en la supervivkncia i la re~roducció econbmica de la unitat familiar en els nous territoris colonitzats, i és per aquesta raó que han estat escollides per acompanyar cadascun dels capítols dedicats a les diferents bees d'estudi. La base tebrica de l'obra queda identificada clarament a la seva introducció, la qual podem considerar com el primer dels set capítols de quk consta el llibre. Les autores, amb l'explicació de diferents experikncies colonitzadores a diversos pssos del món subdesenvolupat, la qual ens recorda a l'article publicat per J. Townsend a DAG1, exposen de manera comparativa les conseqiikncies mes negatives 1. TOWNSEND, J. (1 991), rGeografia y gknero de la colonizad6n agrícola), Documents d2nltlisi Geogfjca, núm. 18, p. 89-99. d'haver oblidat la dimensió femenina en la planificació. La colonització o, més ben dit, la migració cap a ?+rees rurals infradesenvolupades, comporta la pkrdua per a les dones de qualsevol dret sobre la propietat de la terra, perb, també, la desaparició de dos dels elements més importants en la supervivkncia i la reproducció de la unitat familiar: les xarxes de relació familiar i els ingressos provinents d'activitats productives femenines. Es trenca així amb la tradicional i diversa estructura d'obtenció d'ingressos, passant a convertir-se la unitat familiar en un nucli depenent d'un únic ingrés: el masculí. Perb el que és més important, aquesta reestructuració incrementa la dependencia en l'ingrés monetari, és a dir, en el treball assalariat i, per tant, en la precaria productivitat de les explotacions (dedicades bhicament a productes comercialitzables) i les grans oscil-lacions del mercat agrícola. Es veu, doncs, com les premisses de la pobresa i la malnutrició a la qual esta sotmesa la majoria de la població de les irees rurals dels paysos en vies de desenvolu~ament tenen clarament una explicació de gknere. El cos basic del llibre esta conformat pels quatre capítols següents, els quals són el producte tangible (en aquest cas llegible) de l'extens treball de camp obligat per la metodologia emprada. De forma general, es podria dir que estem davant de la descripció geografia i sbcio-econb- mica dels diferents assentaments (ejidos) escollits en cadascuna de les arees investigades (La Corregidora, Colonia Sor Juana Inés i Plan de Ayala de Veracruz; El Arroyo i La Planada de Chiapas; La Villa i El TulipPn de Tabasco i Tacaná, Naranjales i Independencia de Campeche)'. Aquesta diGersitat, on es combinen assentaments espontanis i planiticats, antics i nous, agrícoies i10 ramaders, més o menvs dotats de serveis Ila maioria estan I mancats d'aigua neta, de fonts prbximes, de drenatge. d'electricitat i, fins i tot, de '2 ' dispensaris, escoles i un llarg etcktera), 212 Doc. Anal. Geogr. 27, 1995 Ressenyes proporciona una amplia visió del fenomen de la colonització i del dur paper que ha d'assumir la dona en la creació d'aquests nous espais productius. En un esfors que intenta ser explicatiu i comparatiu, les autores, al llarg dels capítols. van constatant com les dones han estat i són les que veritablement pateixen les conseqükncies de la desplanificació i I'oblit estatal. La condició de la dona mexicana en les hees d'estudi no es desvia de la línia basica i extensa de marginació i desvirtualització sbcio-econbmica exposada ia a la introducció. Aixi mateix, evidencien com s'han convertit en l'element sobre el qual es projecta violentament I'ofuscació i la desesperació d'una societat amb reminisckncies del més extremat masclisme. No és dlestranyar, doncs, que I'alcoholisme i la violkncia domestica (sempre entrelligats), conjuntament amb la pobresa, siguin els problemes més urgents d'aquests assentaments i de la majoria de la població femenina del Tercer Món. Clars i tristos exemples els podem trobar a quasi totes les entrevistes, perb molt especialment a la de la Liia, una dona maltractada i explotada primer pels pares i després pel marit, la qual ha hagut d'afrontar en solitari la desintegració de la seva família. La dimensió practica de la investigació es troba recollida a la conclusió de l'obra, on es sintetitzen i combinen les solucions als problemes de la colonització proposades per les dones colones així com també per les mateixes investigadores. La idea essencial no és cap altra que I'imperatiu d'atorgar a la dona la representativitat i el poder en els brgans de govern comunitaris, empíricament merescuts, i de crear un ambient propici per donar sortida a les seves inquietuds dins de l'esfera productiva. La formació professional amb el suport de promotores qualificades i I'adequació dels programes de desenvolupament a les necessitats sbcio-econbmiques d'aquestes comunitats, especialment de les femenines, són uns dels canals per fer realitat el funcionament d'aquesta igualtat amagada i rebutjada. El més important, perb, és I'autoconscienciació i la creenp de les dones en les prbpies possibilitats i en el seu potencial per portar a terme aquest canvi. Elles són el mitja, perb de les actuacions del govern i de la mateixa societat deptn que en siguin les beneficiaries. Aixi doncs, estem davant d'una obra que descriu i exposa darament quines són les claus de la pobresa i el desenvolupament de la majoria de les irees rurals d'un dels palsos més avanGats d'Amkrica Llatina. El que s'exposa ens ajuda a comprendre els motius de fets com la revolta de Chiapas, una de les zones investigades, o bé els de la destrucció de la selva, que res no tenen a veure amb el benestar de les mateixes comunitats colones. Gracies a la incorporació de les cinc entrevistes en profunditat i del llenguatge, encara que de vegades massa simple, emprat per les autores, el lector es pot convertir en part implicada en els problemes i les dificultats de ser dona en un territori descuidat i moltes vegades oblidat. 6s una obra, doncs, que demostra la necessitat de portar a terme accions practiques en les quals les andisis geogrg~ques des de la perspectiva del gknere, tant en la seva dimensió tebrica com practica, tenen moltes coses a dir. Soledad Morales Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia