Ressenyes

208 Doc. Anil. Geogr. 27, 1995 Ressenyes Car1 Sagan; que uns altres sis científics de les universitats mes prestigioses del país varen llegir i esmenar la penúltima versió del text; que nou investigadors el van ajudar en diverses etapes per realitzar la recerca acadtmica; que tretze experts en diferents hbits van llegir i esmenar capítols específics; que quinze persones més -entre les quals es comptaven el seu pare i la seva marevaren llegir i esmenar la totalitat del manuscrit; que dos professionals de la ploma el van ajudar a definir l'estructura i l'estil de l'obra; sense parlar d'aquells que li van facilitar les il.lustracions, les secrethies i altres assistents. a dir, una forma de treball d'equip, on l'autor actua de director i coordinador, que és tan freqüent als EUA com excepcional a les nostres latituds. Finalment, el llibre conté un apartat de notes que Edcilita nombroses indicacions d'interb i una extensa bibliogratia, amb més de 150 referencies, que compren totes les fonts documentals consultades. The Earth in the Balance és una obra interessant, coratjosa, i agosarada, si es considera qui n'és l'autor, per l'excepcional grau de definició i de compromís personal i polític que comporta. No hi ha cap altre alt chrec polític dels pdisos que s'autoanomenen desenvolupats que hagi escrit res de comparable. Encara que només fos per aixb valdria la pena llegir- 10. Josep Maria Mallarach Carrera Escola d'Afers Públics i Ambientals Universitat dtIndiana, EUA KIRBY, Andrew (1 993). Power/Resistance. Local Politics and the Chaotic State, Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press, 179 p. Andrew Kirby és Associate Dean of Social and Behavorial Sciences a la Universitat dtArizona (USA), on tambC és catedrdtic de geografia i de desenvolupament regional. Gs el responsable de dues series, l'una publicada per l'editorial Routledge (Advanced Area Studies) i l'altra per la University of Arizona Press (Society, Environment, and Píace). Ha escrit o editat més d'una dotzena de llibres i ha estat estretament vinculat (ara una mica menys) a la revista Political Geography. Es tracta, com hom pot deduir a través d'aquesta breu nota biografica, d'una persona molt activa, coneixedora, per cert, de la realitat catalana i del qui sempre he admirat una qualitat: el seu especial ccokcte, per endinsar-se en temes innovadors i -el que no és el mateixla seva especial habilitat per tractar de forma innovadora temes que ja no ho són tant. Vegeu, en aquest últim sentit, la definició d'espai polític que ens proposa a ccTiempo, espacio y acción colectiva: espacio político/geografia polítim (Documents dIAndlisi Geogrdjca, 15, 1989, p. 67-88). Pel aue fi a l'encert en la selecció de temes innovadors, només cal fixar-se en dos dels seus últims llibres: Nothinr to Fear: Risks and Hazardr in American 5ociety i el que avui és obiecte d'aauesta ressenva. En efecte, Power/Resistance és un llibre innovador en geografia política. Es tracta, a grans trets, d'una reflexi6 serena i meditada sobre I'esstncia i la prestncia de -i resistencia a- I'estat en les societats occidentals contemporinies des d'una perspectiva espacial. L'argumentació que segueix I'autor és, a grans trets, la següent. Per comprendre l'evolució histbrica i la situació actual de l'estat, com a idea i també com a conjunt d'institucions, hem de situar-10 en el seu context social més ampli possible. Ens adonarem, així, que en la majoria de societats el poder polític i econbmic s'ha desplapt verticalment, alíunyant- Ressenyes Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 209 se més i més de les seves bases originals, per la qual cosa s'ha fet necesshia una burocricia que representa -i exerceix- I'autoritat centrai al llarg de tot el territori. Malgrat aquest desplapment, les interaccions socials i econbmiques han perdurat a nivell local. Individus i institucions es relacionen quotidianament al nivell de l'anomenat local state que és tambéestat, perb no és /Estat. Ens trobem, doncs, cada cop més, amb una mena de tensió contradictbria dintre de I'aparell d'estat mateix: aquell desplapment progressiu comentat més amunt no ha derivat en una estructura estatal monolítica, sinó en una estructura molt més complexa, formada per parts molt diferenciades, creades a través del temps i materialitzades d'una manera molt diversa en I'espai. Aquesta espacialitat pot ser interpretada, segons I'autor, com un veritable state of chm que defineix una relació contradictbria entre l'estat i els seus components. Paral.lelament, ha anat augmentant la complexitat, diversitat i espacialitat de la societat civil, per la qual cosa les formes de resistkncia a l'estat són també avui més variades, es donen en llocs concrets i en assentaments espe&cs i es canalitzen sovint a través del local state. Aquest és, per tant, un element fonamental de la societat civil encara que, si considerem les seves responsabilitats polítiques i burocritiques, sigui també part essencial de I'estat. Són vuit els capítols que aprofundeixen en aquesta argumentació. El primer ( Tewains of Discourse) valora la importhcia de l'estat en la creació i recreació de les relacions socials i incideix en la necessitat de concebre la vida quotidiana com a la base fonamental de I'acció política. El segon (Here and the Ekewhere), empalmant molt bé amb l'anterior, explora les bases de I'acció política en les localitats (localities) defensant, en la línia d'Edward Soja, el retorn inexcusable i urgent de la geografia a la teoria social crítica. Aquest és, sens dubte, un dels capítols més geogrs~cs o, dit d'una altra manera, un dels capítols en els quals es detecta més ficilment la formació de I'autor com a gebgraf: difícilment trobaríem un apartat com aauest en un text sobre la mateixa temitica escrit per un especialista en cikncies polítiques. El tercer capítol (The Displacement of Power) presenta el concepte d'estat territorial tot explorant I'evolució histbrica de les diverses formes d'estat, temitica que segueix al quart capítol (A Spatial TheoTy of the State) en mostrar com les bases del desenvolupament polític, assentades en els llocs (en les localitats), experimenten una forta tensió dialkctica dins I'aparell d'estat. La forta influkncia de Foucault, Dresent en tot el text. es detecta es~ecialment en aquest apartat. Tot basant-se en I'aparell tebric exposat fins ara, Kirby fa un pas més enlli i exposa, al capítol cinauk (Local States as Social Constructions). 1. , , una teoria de I'estat prbpia que incorpora, com a novetat fonamental, el local state. Els capítols sis& (Ordnance and Ordinance) i sete (New Places. New Politics) ens proporcionen dos exemples empírics que demostren, segons I'autor, la validesa de la teoria prkviament anunciada: el primer fa referkncia a les duríssimes ~~nfrontacions polítiques amb relació al control o no de les armes als Estats Units d'Arnkrica i el segon analitza I'evolució de la frontera entre M&xic i els Estats Units. Aquest últim cas és, des del meu punt de vista, molt interessant: il.lustra perfectament el procés de creació d'un ((nou lloc)) i demostra de forma palpable que (cevents are increasingly assuming significance on two spatial scales, the global and the localn (p. 1 18). Finalment, I'dtim capítol (Empowemzent within the Local State) recapitula el que s'ha dit al llarg de tot el llibre, tot acabant amb una reflexió encertada sobre la democricia en l'estat modern. Formalment, es tracta d'un text molt reeixit. Són d'agrair les contínues síntesis i conclusions parcials que ofereix I'autor, així com també la precisió en els conceptes i en les definicions. Són pertinents els 210 Doc. Ad. Geogr. 27,1995 Ressenyes aclariments sobre conceptes que, si bé entre els politicblegs (local state, p. 83) poden ser coneguts, no ho són tant entre els gebgrafs, i a l'inrevés (localities, p. 80, 83, 85 i 86). Malgrat la complexitat potencial del tema tractat, el llenguatge és assequible, amk: no es busquen tres peus al gat ni es complica la vida al lector. es una llastima, tanmateix, que no s'hagi dissenvat millor l'estructura dels " subapartats: sovint els exemples (un d'ells, per cert, referit específicament a Catalunya, p. 78-80) prenen cos de subapartat . . i aixb despista el lector, perquk li sembla que entra en un altre tema, quan, de fet. es tracta d'una sim~le exem~lifi- I 1 caci6 del tema anterior. Vet aquí, en definitiva, un llibre recomanableher a tots els interessats en geografia política, en cihcia política, en teoria de l'estat i en les noves formes d'esructuració i vertebració de la societat civil. Un llibre que, tot i haver estat pensat i escrit des d'un context molt diferent a l'europeu, sintonitza perfectament amb la filosofia municipalista que darrerament sembla escampar-se pel Vell Continent (llegiu 1'Europa de les ciutats versus 1'Europa dels estats). I tot plegat impregnat d'un cert optimisme (gens menyspreable pels temps que vivim), reflectit específicament en l'última frase: aIn its concerns for a space for new political forms of expression, this book ends with a plea for optimism and for experiment, one we are unlikely to regret)) (p. 144). Joan Nogué-Font Universitat de Girona Secció de Geografia TOWNSEND, J.; ARREVILLAGA, U.; CANCINO, S.; PACHECO, S.; PEREZ, E. (1994). Voces femeninas de las selvas. Mdxico: Centro de Estudios del Desarrollo Rural i Universitat de Durham. La majoria d'estudis sobre la colonització agrícola realitzats des de la geografia tradicional, molt nombrosos per altra banda, s'han basat especialment en aspectes socioeconbmics i, casualment (encara que aquesta tendkncia ha anat canviant en els úitims anys), en aspectes mediambientals. El producte més immediat ha estat una literatura considerada per moltes autores com androckntrica, que oblida i amaga el paper preponderant de les dones en aquests processos de colonització, i que c(justifia), per tant, la seva desvinculació de tots aquells intents de planificació per al desenvolupament. El present treball és una aportació, tant tebrica com metodolbgica, feta per la geografia del gknere i exemplifica molt darament quina és la forma de treballar el tema del subdesenvolupament des d'una perspectiva més integradora. Voces femenina de la selva és l'edició mexicana d'una recerca proposada per la mateixa Tanet Townsend i ~ortada a terme conjuntament entre el Centro de Estudios del Desarrollo Rural de Mkxic (CEDEUR) i la Universitat de Durham (Gran Bretanya). Aquesta investigació es va fixar l'objectiu d'estudiar el paper de les dones en la coloniaació de auatre hrees de la Selva Tropical mexicana: Veracruz, Chiapas, Tabasco i Campeche. Es podria dir també, i així ens aproximaríem més al ((background ideolbgic)) de les autores, que amb ella es pretenia treure de l'anonimat el treball, les experikncies, els patiments ... és a dir, la quotidianei'tat de les dones en aquells processos de colonització. L'obra intenta ser, tal com molt bé reflecteix el seu títol, un document viu de les relacions de gknere i els problemes que envolten aquests grups de pobladors (les vicissituds de la migració, les mancances dels nous assentaments, les difícils relacions matrimonials, etc.), perb, sobretot,