Ressenyes

206 Doc. AnU. Geogr. 27, 1995 Ressenyes sals. Com, si no, es podrien entendre deix a utilitzar el mbqueting i la PP com eslbgans com el de ((Girona m'enamo- un mirall que selecciona part d'aquesta ral) o ((Barcelona, posa't guapa,. realitat, la distorsions, selecciona i real~a Ara bé, compte amb determinats aspec- o millora. tes del mdrqueting, com la publicitat i la retbrica, perqd es pot crear un llenguat- Joan Carles Llurdés ge d'imatges i símbols que no siguin un Universitat Autbnoma de Barcelona reflex fidel de la realitat. M& aviat, es ten- Departament de Geografia GORE, Albert (1992). The Earth in the Balance. Ecology and the Hurnan Spirit. Nova York: Plume Book, 407 p. La traducci6 castellana fou publicada el 1993 per I'editorial Emecé amb el títol La tierra en la encrucijaah i té 350 pagines. Albert Gore, actual vice-president dels Estat Units d'hkrica, ja s'havia guanyat des de 1978 un respectable prestigi polític en temes ambientals i d'armament nuclear, quan I'any 1987 va tenir la gosadia de concórrer a les eleccions resid dencials amb un programa centrat en els grans c ro ble mes ecolbeics mundials -sense U fortuna, naturalment. L'any 1989, quan Gore va comencar a escriure The Earth in the Balunce, duia per tant vint-i-cinc anys bregant en temes ambientals i era senador. Poc després va comenGar a preparar la campanya que hauria de dur-10 finalment a la Casa Blanca el 1992, de bracet amb el president dembcrata Bill Clinton. The Eart in the Balance. escrit amb un estil directe i pedagbgic alhora, va esdevenir un best-seller als EUA durant 1992 i 1993. Constitueix una mena de declaració personal, rellevant no sols per serne l'autor el vice-president dels EUA sinó pels seu ambiciós propbsit: ((la recerca d'una veritable comprensió de la crisi ecolbgica global i de com es pot resoldre^^. Amb un to personal, idhuc íntim quan Darla de si mateix. l'autor entreteixeix relats sobre la recerca de veritats sobre si mateix. sobre ((el aue estava realment cercant en la meva prbpia vida i el perqut ho cercava,) i sobre la recerca sobre les causes veritables de la crisi ecolbgica global i dels remeis adients. Gore explica com la causa propiciatbria del llibre fou la situació que va viure a resultes d'un gravíssim accident que va patir un dels seus quatre fills, i que el propbsit més pregon en escriure'l no fou altre que cccercar a fons en el meu cor i el meu cap el desafiament pel qual em sento cridat i alhora armarme de valor per adoptar un compromís ferm i sense reserves de sortir-me'n)). Deixant clar que ha fet tot el possible per ((ser honest i veritable)), l'autor diu que la seva exposició no és sols ((una expressió de les seves creences, sinó d'un pregon compromís amb les mateixes)). Com a llibre implícitament adrept als ciutadans del seu país, i amb un propbsit didktic, l'autor usa nombrosos exemples, i referkncies de la vida política i de la histbria dels EUA, i estableix curioses i de vegades sorprenents analogies entre diverses crisis i errors histbrics i la crisi ecolbgica contemporinia. The Earth in the Balunce consta de tres parts. La primera cornprtn una exposició de les ccamenaces estrattgiquess més reilevants per al Planeta: l'escalfament global, la destrucció de la capa d'ozó estratostkric, la contaminació i la reducció de recursos hídrics, i l'extinció d'espkcies, i n'analitza les conseqiitncies probables en Ressenyes Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 207 comparar-les amb episodis anteriors que hi presenten analogies. Basat en un gran nombre de dades cientifiaues. I'autor indi- I. ca que la combinació sintrgica d'aquestes amenaces 6 la aue Dosa en veritable risc la I' vida a la Terra, tal com la coneixem. La segona part del llibre analitza sobretot les arrels econbmiques, filosbfiques i religioses de la crisi ambiental, tot i que també considera altres causes sociolbgiques, histbriques i psicolbgiques a la llum de la teoria de la informació. El subtítol de l'obra EcoLogy and the Human -. Spirit correspon a aquesta part. L'autor critica l'economia clksica per la seva incapacitat de considerar els costos ambientals i I'esgotament dels recursos naturals, així com també I'arrogincia de l'economia lliure de mercat. En I'andisi de les causes, 6s remarcable la correlació que estableix entre la crisi espiritual i filosbfica del món occidental i la crisi ecolbgica global, així com també els arguments que exposa contra aquells que pretenen carregar les culpes de la crisi ecolbgica a l'hertncia judeo-cristiana. Gore és una persona religiosa, membre de l'esgl6sia cristiana Baptista, que deixa clar com integra la seva vida pública i privada en les seves creences religioses, i exposa explícitament el fonament i les ramificacions intel.lectuals, ttiques i morals de la seva fe. establint comoarances amb altres religions mundials com ara el Budisme i 1'Islam. En clau moral. Gore considera que no actuar -ara mateix-' decididament en defensa de la humanitat i de la Terra, ens fa culpables dels pecats d'autocomplaensa i timidesa, combinats amb una excessiva racionalitat i manca de fe. Per aixb, considera indispensable que les actituds col.lectives envers el progrés i la tecnologia depenguin de valors espirituals i morals. A la tercera part, Gore presenta el marc poiític de la solució que proposa per superar la crisi ecolbgica global, el qual es basa a fer de la ((salvaguarda del medi ambient el principi organitzatiu central de la nostra civilització>). Com era d'esperar, és aquesta la part més discutible de l'obra. Després d'una andisi tan extensa -i de vegides pregonasobre les causes de la crisi ecolbgica mundial, i després d'una brillant exposició dels principis rectors, sorprtn la simplicitat del programa que presenta per superar la crisi ecolbgica. Bkicament es tracta de reformar el sistema de taxes vigent, per tal d'incloure-hi els costos ambientals, gravant les materies primeres no renovables o les substancies tbxiques, per exemple, i endegar el que anomena un Pla Marshall Global, mitjan~ant el qual els paysos rics ajudarien els pobres a sortir de la seva indigtncia. es a dir, propostes en sintonia amb les que preconitza el World Watch Institute des de fa temps. L'analogia de la pila de sorra que s'esllavissa en afegir-hi un gra de sorra més il.lustra bé la seva convicció que la suma de petites reformes polítiques pot arribar a capgirar el model de ccprogrésn injust i insostenible que preval i transformar-10 en un futur en un altre model més just i perdurable. Tot i el coratge amb qut critica els errors passats, ~ore eviia qüestionar alguns dels valors bkics de la societat del seu país m6 difícilment compatibles amb la sostenibilitat. i vigila molt a l'hora U d'emprar termes que el fessin aparhixer com a un oromotor de reformes radicals. Com a polític conscient de l'art del possibilisme, és possible que I'autor s'autolimitks a proposar allb que creia factible defensar en el seu ~aís a curt termini. I pel que hom pot veure ara que ja s'ha escolat més de la meitat del seu mandat. en The Earth in the Balance va anar mol; més enlli del que el govern actual dels EUA sembla disposat a assumir. L'apartat d'agraünents 6 sorprenent per les seves dimensions i revelador pel seu contingut. A banda de familiars i amics, com és habitual, resulta interessant saber que Gore fou aconsellat per deu científics de primera línia, entre els quals Jacques Costeau, Lester Brown, Thomas Lovejoy o 208 Doc. Anil. Geogr. 27, 1995 Ressenyes Car1 Sagan; que uns altres sis científics de les universitats mes prestigioses del país varen llegir i esmenar la penúltima versió del text; que nou investigadors el van ajudar en diverses etapes per realitzar la recerca acadtmica; que tretze experts en diferents hbits van llegir i esmenar capítols específics; que quinze persones més -entre les quals es comptaven el seu pare i la seva marevaren llegir i esmenar la totalitat del manuscrit; que dos professionals de la ploma el van ajudar a definir l'estructura i l'estil de l'obra; sense parlar d'aquells que li van facilitar les il.lustracions, les secrethies i altres assistents. a dir, una forma de treball d'equip, on l'autor actua de director i coordinador, que és tan freqüent als EUA com excepcional a les nostres latituds. Finalment, el llibre conté un apartat de notes que Edcilita nombroses indicacions d'interb i una extensa bibliogratia, amb més de 150 referencies, que compren totes les fonts documentals consultades. The Earth in the Balance és una obra interessant, coratjosa, i agosarada, si es considera qui n'és l'autor, per l'excepcional grau de definició i de compromís personal i polític que comporta. No hi ha cap altre alt chrec polític dels pdisos que s'autoanomenen desenvolupats que hagi escrit res de comparable. Encara que només fos per aixb valdria la pena llegir- 10. Josep Maria Mallarach Carrera Escola d'Afers Públics i Ambientals Universitat dtIndiana, EUA KIRBY, Andrew (1 993). Power/Resistance. Local Politics and the Chaotic State, Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press, 179 p. Andrew Kirby és Associate Dean of Social and Behavorial Sciences a la Universitat dtArizona (USA), on tambC és catedrdtic de geografia i de desenvolupament regional. Gs el responsable de dues series, l'una publicada per l'editorial Routledge (Advanced Area Studies) i l'altra per la University of Arizona Press (Society, Environment, and Píace). Ha escrit o editat més d'una dotzena de llibres i ha estat estretament vinculat (ara una mica menys) a la revista Political Geography. Es tracta, com hom pot deduir a través d'aquesta breu nota biografica, d'una persona molt activa, coneixedora, per cert, de la realitat catalana i del qui sempre he admirat una qualitat: el seu especial ccokcte, per endinsar-se en temes innovadors i -el que no és el mateixla seva especial habilitat per tractar de forma innovadora temes que ja no ho són tant. Vegeu, en aquest últim sentit, la definició d'espai polític que ens proposa a ccTiempo, espacio y acción colectiva: espacio político/geografia polítim (Documents dIAndlisi Geogrdjca, 15, 1989, p. 67-88). Pel aue fi a l'encert en la selecció de temes innovadors, només cal fixar-se en dos dels seus últims llibres: Nothinr to Fear: Risks and Hazardr in American 5ociety i el que avui és obiecte d'aauesta ressenva. En efecte, Power/Resistance és un llibre innovador en geografia política. Es tracta, a grans trets, d'una reflexi6 serena i meditada sobre I'esstncia i la prestncia de -i resistencia a- I'estat en les societats occidentals contemporinies des d'una perspectiva espacial. L'argumentació que segueix I'autor és, a grans trets, la següent. Per comprendre l'evolució histbrica i la situació actual de l'estat, com a idea i també com a conjunt d'institucions, hem de situar-10 en el seu context social més ampli possible. Ens adonarem, així, que en la majoria de societats el poder polític i econbmic s'ha desplapt verticalment, alíunyant-