II Congrés de Ciència del Paisatge : paisatge i medi ambient (Cardedeu, 12-14 de setembre de 1994)

Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 193-197 I1 Congrés de Ciencia del Paisatge: Paisatee i medi ambient (cardideu, 12- 14 de setembre de 1994) Josep Vila Subirós Universitat de Girona. Secci6 de Geografia Pla~a de Ferrater M6ra, 1. 17071 Girona. Spain Resum Els dies 12, 13 i 14 de setembre de 1994 va tenir lloc al municipi de Cardedeu (Vallb Oriental), el I1 Congres de Ciencia del Paisatge organitzat per 1'Equip Universitari del Paisatge de la Universitat de Barcelona. Els objectius principals de la trobada foren, per una banda, aprofundir en el coneixement de les relacions existents entre paisatge i medi ambient, el paisatge en I'educaci6 ambiental, el paisatge i la problemitica del desenvolupament sostenible; i, per l'altra, estendre els contactes a nivell internacional entre els diferents experts. Resumen. 11 Congreso de Ciencia del Paisaje: Paisajey medio ambiente (Cardedeu, 12-14 de septiembre de 1994) Los dias 12, 13 y 14 de septiembre de 1994 tuvo lugar en el municipi0 de Cardedeu (Vall& Oriental), el I1 Congreso de Ciencia del Paisaje organizado por el Equip Universitari del Paisatge de la Universitat de Barcelona. Los principales objectivos de la reuni6n fueron, por un lado, profundizar en el conocimiento de las relaciones existentes entre paisaje y medio ambiente, el paisaje en la educaci6n ambiental, el paisaje y la problemática del desarrollo sostenible; y por otro, extender 10s contactos a nivel internacional entre 10s diferentes expertos. Résumé. II2me Congds de la Cience des Paysages: Paysage et environnement (Cardedeu, 12-14 septembre 1994) Les 12, 13 et 14 septembre 1994 s'est tenu i le municipe de Cardedeu (Vallts Oriental), le ((11 Congres de Ciencia del Paisatge)) organise par I'ctEquip Universitari del Paisatge de la Universitat de Barcelona)). Les objectifs du la rtunion etaient approfondir dans la recherche des relations existants entre paysage et environnement, le paysage dans I'tducation ambiantel, le paysage et la problematique du développement soutenable et ttendre les contacts au niveaux international entre les différents experts. Abstract. 2nd Congress of Landscape Science: Landscape and Environment (Cardedeu, 12-14th september 1994) From 12th to 14th of September 1994, the ((11 Congrés de Ciencia del Paisatges took place in Cardedeu (Valles Oriental). It was organized by the ((Equip Universitari del Paisatge de 194 Doc. Anil. Geogr. 27, 1995 Josep Vila Subirb la Universitat de Barcelona)). The rnain objectives of the rneeting were to go deeply into the landscape in environrnental education, the landscape and the problern of sustainable development; as well to extend the international contacts between the various experts. Durant els dies 12, 13 i 14 de setembre de 1994 es va desenvolupar a Cardedeu (Vallts Oriental), el I1 Congrés de Citncia del Paisatge, organitzat per 1'Equip Universitari d'Investigaci6 del Paisatge de la Universitat de Barcelona. Hi van participar uns 150 congressistes majoritariament provinents de Catalunya i de la resta de 1'Estat espanyol, així com també especialistes d'altres pGsos dlEuropa. Així doncs, una important participació que no deixa de ser la demostració de l'interts que existeix a I'entorn del concepte de paisatge, un interes que a més a més és compartit per una gran diversitat de disciplines, com queda ben palts amb el fet que tot i la predominansa de gebgrafs, també hi va haver la participació activa de biblegs, geblegs, arqueblegs, economistes, enginyers ... En la presentació del congrés, la Dra. Maria de Bolbs (directora del Servei de Paisatge de la Universitat de Barcelona) va fer un reph cronolbgic a les diferents trobades que s'han dut a terme a les nostres contrades des del I Col.loqui de Paisatge i Geosistema de I'abril de 1980, la preocupació inicial del qual va ser la definició de la mateixa paraula paisatge; passant per una segona trobada I'any 1986, en el marc de la V Reunió de Treball de la U.G.I. (Unió Geogr&a Internacional), anomenada Síntesi del Paisatge, els temes centrals de la qual van ser la gestió de la natura, els impactes humans, l'evolució del paisatge i els mlttodes i tltcniques pel seu estudi; fins arribar al I Congrés de Ciencia del Paisatge celebrat l'octubre de 1990 en el qual es va insistir en I'aprofundiment de ttcniques i metodes i es va plantejar la necessitat d'una visió cada cop més pluridisciplinhia. Per acabar, la Dra. Bolbs va incidir en quins eren els grans reptes que havia d'afrontar aquest I1 Congrés de Ciltncia del Paisatge, i que havien de ser el marc de referencia pel desenvolupament d'aquesta nova trobada: la relació entre paisatge i medi ambient, el paisatge en l'educació ambiental, el paisatge i la problemdtica del desenvolupament sostenible i llaprofundiment dels contactes a nivell internacional entre els diferents experts. Pel que fa específicament al desenvolupament del congrés es podien diferenciar quatre grans Arnbits de treball: les confertncies, les taules rodones, les comunicacions i la workshop. El primer dia el secretari general de la I.A.L.E. (International Association for Landscape Ecology), Aldo Farina, va pronunciar la confertncia ((Landscape Ecology as an integrative, problem solving sciencen, redactada per Zev Naveh, professor de la Facultat d'Enginyers Agrbnoms d'Haifa (Israel). Es va fer un repas a l'evolució de l'ecologia del paisatge remarcant com a objectiu basic aconseguir una síntesi a nivell tridimensional entre ecologia, geografia i cultura; en definitiva, arribar a integrar la visió horitzontal del gebgrafamb la vertical de l'ecbleg. Va plantejar com a principals objectius lluitar contra l'homogene'ització del paisatge, fruit del despoblament de moltes zones rurals, I1 Congres de Ciencia del Paisatge: Paisatge i medi ambient Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 195 i contra la fragmentació dels paisatges a partir del concepte de connectivitat. Posteriorment, Victor Kolybne, director de la Secció dfEducaciÓ Ambiental i Cikncies de la UNESCO, va presentar la conferencia ccPerspectivas de la educación ambiental en el mundo)). Va fer esment al fet que cal una educació ambiental que plantegi un coneixement integral del medi ambient a partir de tres preceptes bbics: educació del medi ambient, educació pel medi ambient i educació en el medi ambient. Per acabar, Fransoise Bauer, del Consell d'Europa, va parlar de ((The Council of Europe and the ~rotection of Landscapes)) on va fer un reph a les intervencions del Consell dlEuropa a favor de la protecció del paisatge. Així també va explicar les propostes de futur en aquest sentit amb l'objectiu d'incrementar la protecció del paisatge costaner, la creació d'un Institut del Paisatge Mediterrani i la presentació d'una Convenció Europea del Paisatge amb l'objectiu específic de la seva protecció. En el segon dia de congrés, davant la impossibilitat de participació de Michael R. Moss, dega de la facultat de Cikncies Ambientals de la Universitat de Guelph (Ontario, Canada), la sessió de conferkncies va comensar amb la pronunciada per Aldo Farina ((El paper de la I.A.E.L. al mónn, fent un reph a l'origen i evolució de la International Association for Landscape Ecology. Va incidir en el fet que l'objectiu basic és ampliar i reforsar els contactes entre els científics i els gestors que treballen en temes relacionats amb la Landscape Ecology. DesprCs Frans Snacken, professor del Laboratori de Paisatge de la Universitat de Gant, va presentar la xerrada ((Landscape aesthetics integrated to environmental studies)) on tornant a insistir en la necessitat d'una andisi pluridisciplinaria va incidir en el fet que en un món marcat per la competkncia econbmica es fa difícil I'apreciació de l'estktica, la bellesa i I'harmonia, tan indispensables per a l'equilibri mental de la gent. Va presentar les bases d'una metodologia d'estudi amb la participació de ttcnics, artistes i usuaris per tal d'evitar que continui' el procés de banalització del paisatge. La darrera conferkncia del dia va ser a carrec de Javier Benayas, professor del Departament d'Ecologia de la Universidad Autónoma de Madrid, que sota el títol c(Evaluaci6n de actitudes medioambientales)) va tractar les correlacions existents entre els diferents paisatges i les actituds mediambientals, així com també la forma d'aconseguir actituds positives i la necessitat d'aplicar mesures de refors per tal d'aconseguir mantenir aquestes actituds de caracter positiu, principis aplicables tant en el cas de l'infant, I'adolescent com l'adult. Finalment les sessions &aquest dia van finalitzar amb la primera de les taules rodones que, amb el títol ((Paisatge i educació ambiental*, fou moderada per Antonio Gómez Ortiz (Servei de Paisatge de la Universitat de Barcelona) i en la qual van participar Dolores Hermida (Animación y Promoción del Medio S.A., Madrid), Maria Tura Bovet (Programes Educatius de la Fundació "la Caixa"), Martí Boada (Departament de Medi Ambient), Rosalina Pena (Servei de Paisatge, Universitat de Barcelona) i Javier Benayas (Departament d9Ecologia de la Universidad Autónoma de Madrid). Es va fer referkncia al fet que el paisatge és un dels camps que en el futur s'ha de treballar mts en I'educació ambiental amb una implicació directa que generi canvis d'actitud posi- 196 Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 Josep Vila Subir6s tius i permenents pel que fa a la relació societat-medi. I que en ser innegable la incidtncia cada cop més important de l'educació ambiental en la nostra societat cal també una revisió crítica a fons del seu llenguatge i mttode ja que els canvis d'actitud de la societat han estat poc importants amb relació als esforsos que s'han esmersat en aquest sentit. El darrer dia Domingo Gómez, professor de l'ETS de Ingenieros Agrónomos de la Universidad Politécnica de Madrid, va parlar de ((Planificación y gestión del paisaje y de la restauración de espacios degradados)) com un element més d'una política ambiental més amplia, entenent per restauració I'intent de trobar un aprofitament a un espai abandonat i descuidat, objectiu que s'ha d'aconseguir partint de sis postulats: integració, autonomia de gestió i decisió, un cert finansament, participació pública, restauració flexible i qualitat. Per acabar va plantejar breument les pautes metodolbgiques que cal tenir presents per desenvolupar adequadament una restauració. Posteriorment Emma Pérez- Chacón Espino, professora del Departament d'Art, Ciutat i Territori de la Universitat de Las Palmas (Illes Canaries), va presentar la confertncia ((Planes de ordenación a distinta escala)), en la qual incidia en el perill que la descoordinació en l'ordenació del territori acabi provocant la seva mort pel que ella anomena sobredosi de planejament i considerava indispensable un canvi del mttode científic i dels plans d'ordenació territorial, a partir de la substitució del model cartesia independent per un model d'interrelacions complexes en les quals ha de jugar un paper primordial la citncia del paisatge. L'última de les conferencies fou l'exposada per Manuel Ribas Piera, professor de 1'ETS d'hquitectura de la Universitat Polittcnica de Catalunya, amb el títol ((El paisatge com a com un icac ió^^ en la qual va destacar la possibilitat d'utilitzar conceptes semantics i sintactis per a la lectura i interpretació del paisatge. En aquest tercer dia també va tenir lloc la segona de les taules rodones que, encapsalada amb el lema ((Paisatge i desenvolupament sostenible)), va reunir a l'entorn de la taula I'economista Ramón Tamames, el director de la Secció d'Educació Ambiental i Citncies de la UNESCO, Victor Kolybine, i la directora del Servei de Paisatge de la Universitat de Barcelona, la Dra. Maria de Bolbs. L'acte que fou moderat pel periodista científic Manuel Toharia. En aquesta taula rodona van apareixer temes tan poltmics i controvertits com les contradiccions existents entre el concepte de sostenibilitat i desenvolupament i la necessitat de superar-les. Es va exposar que ja es comencen a denotar els primers símptomes de canvi en el model econbmic i polític, com ho demostra el fet que per exemple cada cop són més valorats els anomenats ((factors tous)), medi ambient saludable i esttticament agradable, tant en la localització de les empreses com dels fluxos turístics. En definitiva, el bon estat ecolbgic i estttic dels paisatges ser& un factor de competitivitat econbmic clau en el futur. Al llarg d'aquests dies també es va presentar un ampli ventall de comunicacions englobades en quatre seccions: aspectes conceptuals, metodolbgics, ttcnics i estudi de casos concrets; espais naturals, espais rurals, espais urbans i ordenació territorial; el paisatge com a recurs educatiu, estrattgies didactiques en I'estudi del paisatge i avaluació d'actituds mediambientals; i, finalment, una I1 Congris de Ciencia del Paisatge: Paisatge i medi ambient Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 197 darrera secció dedicada a la presentació de diferents pbsters relacionats amb l'estudi del paisatge. Aquest conjunt de comunicacions van ser aproximacions de caricter pragmatic a l'andisi del paisatge des de perspectives i interessos molt diferents, tal com molt bé denota el títol de cadascuna de les seccions. En I'acte de cloenda es van presentar les conclusions de la ((Workshop)), elaborada de forma paral.lela al congrés a partir de debats i discussions sobre ({Paisatge i medi ambients, en la qual amb un marcat cardcter pluridisciplinari i la participació de la majoria dels ponents, així com també d'altres figures de renom, com per exemple el Dr. Joan Vila i Valentí, es va arribar a tot un seguit de deduccions. Es va fer un esment especial a la necessitat d'una etica ambiental, una educació ambiental i un estudi i andisi del paisatge des d'una perspectiva pluridisciplinaria. Objectiu que sembla de mica en mica cada cop més assumit, tal com ho demostrava la gran diversitat de professionals assistents, en un camp de recerca on cal treballar en profunditat i al mateix temps amb urgencia, atesa I'accelerada degradació dels nostres paisatges, i on la geografia, sens dubte, hi té molt a fer i molt a dir.