Primeres Jornades de Geografia i Urbanisme (Girona, 19 i 20 de maig de 1994)

Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 189-192 Primeres Jornades de Geografia i Urbanisme (Girona, 19 i 20 de maig de 1994) Joan Vicente Universitat de Girona. Secció de Geografia Pla~a de Ferrater Móra, 1. 17071 Girona. Spain Resum Durant els dies 19 i 20 del passat mes de maig es van celebrar a Girona les I Jornades de Geografia i Urbanisme organirzades per la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona, la Delegació de Girona del Col.legi d'hquitectes de Catalunya i el Pla de la Ciutat de Girona. El contingut dels dos dies de debat va girar al voltant dels nous models d'organització territorial i les noves formes de planejament. La primera sessió va tenir un clar contingut tebric, amb aportacions dels professors G. Dematteis de Tori i F. Indovina de Venhcia. La segona sessió es va Centrar en l'aniiisi de dos casos concrets: el Pla de la Ciutat de Girona i el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Resumen. PrimeraJornadar de Geogrufaa y Urbanismo (Gerona, 17y 20 de mayo de 1774) Durante 10s días 19 y 20 del pasado mes de mayo se celebraron en Gerona las I Jornadas de Geografia y Urbanismo organizadas por la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona, la delegación en Gerona del Col.legi d'hquitectes de Catalunya y el Pla de Ciutat de Girona. El contenido de 10s dos días de debate giró en torno a nuevos modelos de organización territorial y nuevas formas de planificación. La primera sesión he de contenido teórico con aportaciones de 10s profesores G. Dematteis de Turín y F. Indovina de Venecia. La segunda sesión se centró en el análisis de dos casos concretos: el Pla de Ciutat de Girona y el Plan Territorial de la Región Metropolitana de Barcelona. Rksumk. Premieres Journées de Géographie et dlUrbanisme (Gérone 19-20 mai 1774) Les jours 19 et 20 du dernier mai on a celebré les Ihres ((Jornades de Geogrda i Urbanisme)), organis6es pour 1'Unitat de Geografia de la Universitat de Girona, la delegation ii Gérone du Col-legi d'hquitectes de Catalunya et le Pla de Ciutat de Girona. Le debat, le premier jour, a et6 centre en les nouvelles formes d'organisation de I'espace fonctionel et de planification, avec la participation des professeurs italiens G. Dematteis et F. Indovina. Le second jour on a 6tudié des cas especifiques: le Pla de Ciutat de Girona et le Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Abstract. First Meetiq on Geopaphy and Urbanism (Girona, 19-20th my 1774) During de last mai, the 19th and 20th, the Unitat de Geografia de la Universitat de Girona, the delegation in Girona of the CoLlegi &Arquitectes de Catalunya and the Pla de Ciutat 190 Doc. Anil. Geogr. 27,1995 Joan Vicente de Girona organizated de ((1st Jornades de Geografia and Urbanisme)) in the city of Girona. The contents of the debates were centred. the first dav. on the new models of territow , , functional organization amb forms to planning, by G. Dematteis from Torino and F. Indovina from Venice. The second day contents an analisys of concrete cases: the Pla de Ciutat de Girona, the strategic plan of the city, and the Territorial Plan of the metropolitan area of Barcelona. Sumari Unes primeres Jornades La presentaci6 de casos Per a l'establiment d'un marc tebric Unes primeres Jornades Per a una universitat de recent creació situada en una ciutat petita, com es el cas de Girona, els reptes són molts. D'entre ells, un no gens menyspreable Cs el de la necessitat d'esdevenir un element de dinamització de la ciutat i del seu entorn, de reflexió i de relació entre entitats, persones i institucions. És en aquest marc que s'ha d'inscriure el recent acord de col.laboraci6 signat entre la Delegació del Col-legi dlArquitectes de Catalunya i la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona. Partint de les (cafinitats electives)) entre ambdues entitats, es van organitzar les I Jornades de Geografia i Urbanisme els dies 19 i 20 de maig d'enguany. Com el mateix títol indica, són unes primeres jornades, que ja n'impliquen unes segones pel 1995, que aspiren ser un punt de trobada de dues disciplines que comparteixen tant ambits d'estudi com inquietuds, oferint-10 a altres especialitats que puguin enriquir el debat. Per a l'organització d'aquestes primeres jornades es va comptar també amb el Pla de Ciutat de Girona. Per a l'establiment d'un marc tebric El primer dels dos dies pretenia oferir una visi6 tebrica de les noves dinamiques de funcionalitat del territori i, en conseqükncia, de com analitzar i organitzar-10; de com planificar-hi. La reflexió sobre el primer tema va anar a carrec del gebgraf, professor del Politenico de Tori, Giuseppe Dematteis. Seguint les seves investigacions i publicacions dels darrers anys, Dematteis va parlar de l'organització de l'espai a partir de xarxes de ciutats amb complementarietats. Aquesta visió, novedosa fa una dkcada quan s'oficialitzava I'espai postfordista, ell la considerava insuficient. D'una banda, és indubtable que l'estructura jerarquica persisteix, sense que aixb invalidi la reticular; al contrari, cada vegada més s'identifiquen territoris on coexisteixen tots dos tipus de funcionalitats. D'altra banda, Dematteis parava atenció en el ccnbduln. Aquest punt -ciu- tatel veia no només com a element conformador d'una xma sinó també com Primeres Jornades de Geografia i Urbanisme Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 191 a generador d'un entorn --ell utilitzava la parada francesa ccmilieu)+. Un entorn bbic per al desenvolupament de les ciutats ja que, dit en paraules seves, (((aquest desenvolupament) no depen només dels avantatges competitius que ofereixen a inversors externs sinó també, i sobretot, de la seva capacitat d'autoorganiaar-se per transformar les potencialitats específiques del seu medi en valors capasos de circular per les xarxes globals)). Jh a dir, reconeixent la importancia d'aquest nbdul no només com a punt de converghncia de fluxos, sinó també com a generador d'uns altres, singulars i diferenciadors de la resta d'espais. La segona intervenció va anar a carrec de l'urbanista Francesco Indovina del Dipartimento di Analisi Economica e Sociale del Territori0 de Venecia. La seva ponencia, desplegada amb un gran sentit pedagbgic, va ser en primer fioc una revisió del concepte clhsic de planificació urbana, per reivindicar a continuació la seva indissociabilitat amb un contingut reformador, d'instrument de justícia social. Partint d'aquesta premissa, Indovina contraposava la planificació de la manera com ell l'entén a altres visions potser actualment més difoses de la inutilitat de la planificació o de la seva fragmentació en projectes atenent més a plantejaments morfolbgics que no pas de contingut. fis el que ell sintetitzava com la inevitable dicotomia entre ((ciutat bella i ciutat justa)). Si bé I'antitesi pot semblar radicalitzada, no és menys cert que en aquests anys s'ha assistit a unes practiques d'intervenció urbana i territorial que han primat el caracter formalista i no han observat -o ho han fet des d'una bptica injustament parcialles implicacions sbcio-econbmiques de I'espai. S'ha aplicat, segons Indovina, la política del ((laisser-faire)) tan argumentada en l'esfera econbmica perb mai justificada fins ara en la teoria de la qualitat urbana. Perdent la necessbia lectura complexa del territori i oblidant la interdependkncia entre el ccgenius laci)), el ccgenius rei publicae)) i el ((genius gentis)). En síntesi, front al ((mal ciutat)) hi hauria dues opcions, I'estttica o l'ktica, i per Francesco Indovina, sens dubte, els últims són els primers. La presentaci6 de casos La segona jornada, partint de les intervencions del dia anterior i del debat que en va seguir, moderat per Jordi Borja, va acostar-se als mateixos temes perb des d'experiencies concretes d'andlisi del territori i planificació. En primer lloc, es va presentar el Pla de Ciutat de Girona, a chrec de la regidora i gebgrafa Isabel Salamaña i del també gebgraf Joan Vicente de 1'Equip Ttcnic del Pla. L'Equip Tecnic va exposar, en la línia de la intervenció de Giuseppe Dematteis, el plantejament que es fa Girona en el seu pla estrattgic de presencia i diferenciació enfront dels processos de globalització dels fluxos i dels esforsos mimetics de moltes ciutats per gaudir-10s. El Pla ha treballat fragmentant les escales en les quals Girona tC o vol tenir algun rol, aplicant a cada una l'esquema clbsic de punts forts i febles per tal de dimensionar bé quines són les possibilitats reals d'txit en cada hmbit: ciutat/meuopolita, regió de Girona, sistema catala de ciutats i xarxa europea de petites ciutats de ((projecció culturaln. 192 Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 Joan Vicente Isabel Salamafia va presentar la ciutat des d'una posició en la ccperiferiau de Girona, exposant les potencialitats de la ciutat que queda fora de l'espai simbb lic del centre histbric. Aquesta perspectiva intentava il.lustrar la política municipal de refoqar els elements singulars que cada barri pot tenir. La intenció és que aquests elements -que poden ser físics o nopuguin convertir-se en identificacions pels propis vei'ns i esdevinguin també referents ade ciutatn, de manera que facin possible una difusió de la centralitat i, per tant, la cohesió de Girona. A continuació de les dues intervencions es va obrir un interessant debat respecte a la planificació estrattgica i la seva idonei'tat com a instrument de gestió del territori. La poltmica es va encetar a partir de I'afirmació dels ponents que la planificació estrattgica respon a unes condicions molt contemporhies d'incertesa, de complexitat dels fenbmens territorials i de multiplicitat dels agents, i que a la vegada pot ser una resposta transparent a unes practiques sovint opaques de concertació entre aquests agents. El moderador del debat, Manuel de Forn, va intervenir per dir que precisament el planejament estratkgic era una ccconcertació entre elitsn en les antípodes d'un pla amb participació oberta a tots els agents ciutadans, que sovint pateixen de perspectiva estrattgica. A partir d'aquesta visió les aportacions del públic, bastant nodrit de gebgrafs i urbanistes, van ser forp dures tant respecte al valor de la participació com a la validesa de la planificació estrattgica com a instrument de gestió més enlla d'una simple operació d'imatge. La darrera intervenció de les jornades va anar a carrec dlAlbert Serratosa, director de la redacció de Pla Metropolita de Barcelona. Serratosa va centrar la seva exposició en dos aspectes d'aquest Pla: les xarxes de comunicació i el sistema d'espais lliures de I'area. Pel que fa al primer aspecte, va reincidir en la lectura del territori a partir de xarxes per ressaltar la importancia que el Pla dóna a la connexió interior del marc metropolita de Barcelona i amb els grans fluxos d'escala global, detallant les diferents modalitats d'infrastructures que el seu treball preveu. Quant als espais lliures, el Pla Metropolita ha treballat a partir de l'andlisi acurada de cada un d'ells, atorgant-10s la lbgica importancia estrattgica que tenen en un entorn de molt forta urbanització. El treball principal ha estat, segons Serratosa, la delimitació d'aquests espais, sovint no gens clara; l'andlisi de les figures de planejament que les regulen -problematica causada per la fragmentació administrativa del territori- i, finalment, les accions necessaries perqut aquests espais esdevinguin una xarxa, la seva interconnexió.