Simposi internacional de Marràqueix (Febrer de 1994) : teories del medi i planificació als segles XIX i XX

Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 181-187 Simposi Internacional de Marriqueix (febrer de 1994): Teories del medi i planificació als segles i xx Lluís Riudor Gorgas Universitat Pompeu Fabra Resum Del 14 al 17 de febrer de 1994 va tenir lloc a Marraqueix un simposi internacional organitzat per la Comissi6 d'Histbria del Pensament Geografic de la Uni6 Geografica Internacional i per la Uni6 Internacional d'Histbria i Filosofia de la Ciencia que va estar dedicat a I'estudi i la discussió de les relacions entre les teories del medi i la planificaci6 als segles xDc i xx. Resumen. Simposium Internacional de Marraquesh fibrero de 1994): Teorías del medio y phnifcacihn en los sigles xix i Del 14 ai 17 de febrero de 1994 tuvo lugar en Marraquesh un Simposium Internacional organizado por la Comisi6n de Historia del Pensamiento Geográfico de la Uni6n Geog&ca Internacional y por la Uni6n Internacional de Historia y Filosofia de la Ciencia dedicado al estudio y la discusión de las relaciones entre las teorías del medio y la planificaci6n en 10s siglos XDC y XX. Rhsumh. Symposium International de Marrakeich février 1994): Théories du milieu et planifcation au xix2me et m2me si2cles Du 14 au 17 février 1994 a eu lieu Marrakeich un Symposium International organisé par la Commission d'Histoire de la Pensée Gkographique de 1'Union Géographique Internationale et par 1'Union Internationale de 1'Histoire et Philosophie de la Science qui a ktk consacré I'étude et la discussion des rapports entre les théories du milieu et I'aménagement au meme et meme sitdes. Abstract. Marrakesh International Symposium (February 1994): Environmental theory planning in the 19th and2Oth Genturies On February 14-17th 1994 was held in Marraquesh an International Symposium organized by the History of Geographic Thought Commission of the International Geographical Union and the International Union for the History and Philosophy of Science devoted to study and discuss the relationship benveen theories of milieu and planning in 19th and 20th century. 182 Doc. Anil. Geoer. 27, 1995 Lluís Riudor Gorgas La Comissió dlHistbria del Pensament Geogrific de la Unió Geogrifica Internacional i la Unió Internacional d'Histbria i Filosofia de la Cikncia van organitzar un simposi a la ciutat de Marriqueix, els dies 14, 15, 16 i 17 de febrer de 1994, que va aplegar més de trenta investigadors de dotze pai'sos (Fransa, Marroc, Canada, Brasil, Regne Unit, Estats Units, Sui'ssa, Itilia, Espanya, Japó, Palestina i Algtria). Sota el títol genkric Teories del medi iplanzfkacid als segles XIX i xxes pretenia proposar una reflexió sobre el paper que ha tingut la noció de medi en el pensament geogrhfic i en el ((pensament planificador)) des del segle XIX. En aquest sentit, l'elecció de la ciutat de Marriqueix no m odia ser més encertada, per tal com l'existkncia d'una antiga tradició d'organització de l'espai en funció dels recursos hidriulics en aquella regi6 del Marroc i la política de colonització duta a terme pels francesos suggerien un gran nombre de qüestions sobre el paper que ha tingut el medi en la geografia, tant des d'un punt de vista tebric com pel que fa a la prictica geogrifica. El dia 13 a la tarda els organitzadors científics Ahmed Bencheikh, de la Universitat Cadi Ayyad de Marriqueix, i Vincent Berdoulay i Olivier Soubeyran, de la Universitat de Pau, van adresar uns mots de benvinguda als participants i, després d'explicar el programa d'actes, van situar la proposta que es feia en aquest simposi dins el programa general d'activitats que esta portant a terme la Comissió de Pensament de la UGI en els darrers anys. El dia 14 es va fer la inauguració oficial en el marc esplkndid del palau de Dar El Pacha a la medina de Marriqueix. Després dels discursos del rector de la Universitat Cadi Ayyad i del president de la Comissió de Pensament Geogrific de la UGI, el professor Keiichi Takeuchi, s'inicii una densa jornada sobre el tema general ((Medi, planificació i pensament geogrificn, que va estar dedicada a aspectes més tebrics. Michel Phipps, de la Universitat dVOttawa, va presentar una comunicació sobre la relació de l'individual respecte a l'universal en el camp del medi ambient i va subratllar com la relació entre el ccpob particularitzador i el ((pol)) universalitzador havia de ser considerat no en termes d'oposició sinó en termes d'articulació, és a dir, com una veritable sintaxi de l'espai. Marie-Claire Robic, del CNRS, va presentar una comunicació, elaborada conjuntament amb Mechtild Roessler de la UNESCO, sobre la teoria de Christaller, la gtnesi de la seva invenció i les modalitats de la seva aplicació, i va analitzar com la utilització de la teoria del lloc central feta pels serveis de planificació del Tercer Reich als ((territoris de l'est)) permetia entendre les tensions sorgides entre la teoria i els esquemes de colonització en el procés d'aplicació concreta. La comunicació d'olivier Soubeyran, de la Universitat de Pau, va tractar sobre el procés de sdespossessió)) produi't en el pas del concepte de medi al d'espai i que té lloc des de final del segle xx en geografia. Aquesta oposició es manifesta ja en algunes controvkrsies que apareixen en el camp de la geografia medica i que van ser recollides pels Annales de Géogmphie de principi de segle. Simposi Internacional de Marriqueix Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 183 La comunicació sobre ((Territori i complexitat: l'aposta semiolbgica)), presentada per Emanuela Casti, de la Universitat de Bkrgam, i Angelo Turco, de la Universitat dlAquila, va proposar una concepció del medi com a objecte d'apropiació intel-lectual i com a construcció lingüística socialment qualificada; aixb implica que es tracta d'un camp semiolbgic on cal distingir tres tipus de relacions (semantiques, sintactiques i pragmatiques). La interpretació del medi permet obtenir aquells coneixements que possibiliten les estratkgies de producció, d'ús i de mediatització del territori. Marc Brosseau, de la Universitat d'ottawa, va presentar una comunicació sobre ((La problematica del lloc: entre interpretació i planificació)). Després d'analitzar diferents aportacions sobre la problematica del lloc, va analitzar els debats recents que han contribu'it a enriquir el marc tebric i els processos de presa de decisions pel que fa a la planificació. Perquk, si la geografia ha de saber <llegir)) la dimensió sbcio-cultural dels paisatges urbans, també cal que ajudi a entendre les intervencions que donen lloc a I'emergkncia de noves formes d'establiments humans. La comunicació de Vincent Berdoulay, de la Universitat de Pau, va tractar sobre ((Medi, discurs i narració en el sistema d'argumentació del climatisme)). L'exemple del climatisme és interessant en la mesura en quk reflecteix com es va fer intervenir la noció de medi en un discurs geografic orientat a l'acció i, en aquest sentit, el cas de la ciutat de Pau és paradigmatic perquk mostra un tipus d'argumentació basat en la noció de medi i que utilitza tots els recursos del discurs i de la narració. A la sessió de tarda Paulo da Costa Gomes, de la Universitat de Rio de Janeiro, va proposar una anAlisi del problema del medi i la unitat de la geografia en el pensament vidalih. La metafísica aristotklica amb el seu concepte de phisis i el romanticisme amb la seva noció de tot són dos elements que cal tenir en compte en I'emergkncia de la idea de medi en l'escola vidaliana, perb aquests fonaments representaran en alguns moments un entrebanc quan es tracti d'elaborar una cikncia geogrgca orientada cap a l'acció i la intervenció sobre el territori. Isabelle Lefort, de la Universitat de Li6 11, va presentar una comunicació sobre Marcel Dubois, gebgraf que va contribuir decisivament al reconeixement institucional de la geografia colonial a final del segle x~c, i va subratllar com un dels aspectes més importants de la seva obra són els que fan referencia a l'intent d'elaboració d'unes ((lleis racionals)) que permetessin la colonització, tant pel que fa al coneixement científic com a I'acció. Aquesta primera jornada, molt densa de continguts, va permetre iniciar un seguit de discussions sobre el paper del medi en el pensament geografic tant des del punt de vista tebric com pel que fa a l'acció. El sopar, que va tenir lloc en una casa senyorial de la medina de Marraqueix, va facilitar la continuació dels debats entre els assistents al simposi en un ambient més distes i informal i, sobretot, va servir per establir un primer contacte molt fructífer amb els col.legues de la Universitat Cadi Ayyad de Marraqueix. La segona jornada gira al voltant del tema c~Colonitzaci6 i planificació)). David Hooson, de la Universitat de Berkeley, va presentar una comunicació 186 Doc. AnU. Geogr. 27, 1995 Lluís Riudor Gorgas 1890 i 1920 i va subratllar la importancia del concepte de ccpays)) a la geografia francesa vidaliana, aixi com també la valoració d'aquells que presentaven unes característiques menys favorables feta des d'una bptica que implicava un fort naturalisme, una crítica del determinisme rígid i una referkncia a la histbria dels paisatges. La comunicació de Mohamed-Mustapha Laarissa, de la Universitat Cadi Ayyad de Marraqueix, va estar dedicada a analitzar el paper de l'espai en les obres de Foucault i de Rabinow i va posar de manifest com I'aniiisi de les relacions de poder que trobem en el primer ens porta al terreny de l'espai, mentre que els treballs de Rabinow, seguint el camí de Foucault, ens fan descobrir en la figura de Lyautey un desig de donar al Protectorat una ((forma visible)) en el sentit espacial del terme. Per acabar les sessions, Gérard Salem, de 190RSTOM, va presentar una comunicació amb el títol ((Del medi urbs als petits espais densos: ordres de coneixement i ordre del discurs)) en la qual va proposar una lectura de l'espai urbs de Pikine (Senegal) seguint les propostes metodolbgiques de Foucault, Badiou i Rancittre sobre els processos cognitius i discursius. El matí de la darrera jornada del simposi es va realitzar una excursió a P'c(Haouz)) de Marriqueix i a la vaií del riu Ourika, que va permetre conkixer llorganització de l'espai a la regió agrícola al voltant de Marraqueix i, molt especialment, els problemes de planificació del territori i de gestió de l'aigua. Aquest darrer aspecte ha donat lloc a la utilització d'un seguit de tkcniques de captació i canalització de les aigües mitjan~ant una xarxa de conduccions a cel obert (sttquies) o subterranies (akhettara))). Les polítiques hidrauliques dels darrers decennis han comportat una crisi dels sistemes d'irrigació tradicionals i l'aparició de problemes d'impacte sobre el medi ambient sovint greus. En aquest sentit, l'excursió va esdevenir una excelelent il.lustraci6 practica de moltes de les qüestions que van sorgir al llarg del simposi sobre les problematiques del medi i les polítiques de planificació. A la tarda del mateix dia va tenir lloc la discussió general aixi com també la reunió de la Comissió d'Histbria del Pensament Geogrhíic de la Unió Geografica Internacional i de la Unió Internacional dlHistbria i Filosofia de la Cikncia. Una primera constatació que s'imposa, a títol de conclusions, és la forta diversificació tematica que ha tingut lloc en els darrers anys pel que fa als treballs sobre pensament geografic; en aquest sentit, la participació en el Simposi de Marraqueix &investigadors procedents de molt diversos camps resulta ser molt enriquidora. També cal subratllar l'interb creixent que hi ha avui dia per la noció de medi, que se superposa a la d'espai i tendeix sovint a substituir-10 en tant que entitat més concreta i, per tant, més implicada amb la practica geografica, tal com van posar de manifest algunes de les comunicacions presentades en aquest simposi, que van permetre aprofundir en les relacions entre concepcions tebriques sobre el medi i praxi territorial. Finalment, cal també assenyalar el paper rellevant que estan adquirint els treballs que analitzen el ((discurs geogrAficn i els seus recursos formals i estilístics per tal d'entendre les concepcions del medi subjacents. Totes aquestes qüestions van donar lloc a un alt Simoosi Internaciond de Marriaueix Doc. Anhl. Geoer. 27, 1995 187 nivell de participaci6 en els debats que van seguir les comunicacions, si bé també cal constatar les dificultats que es van plantejar en el moment de la discussi6 general per arribar a unes conclusions que recollissin la varietat de plantejaments metodolbgics que es van fer al llarg dels quatre dies que va durar el simposi.