V Jornades de Geografia Industrial: el paper de la indústria en la planificació (Girona, 22-24 de setembre de 1994)

Resum La Universitat de Girona ha estat la seu de la reunió del grup de treball de Geografia Industrial de I'AGE (Associació de Gebgrafi Espanyols) durant els dies 22 al 24 de setembre de 1994. En aquesta ocasió el tema central ha estat el paper de la indústria en la planificació. Les aportacions han fet refertncia al medi ambient urbh, la planificació estrattgica, els nous espais industrials i els serveis a la producció. La conclusió principal que se n'ha tret ha estat la necessitat d'expandir la investigació industrial a aspectes com el medi ambient i les economies de serveis en particular. Resumen. VJornadds de Geografza Industrial: ((Elpapel de .?u indusmma en kzplanifcacidn)) (Gerona, 22-24 de septiembre de 1994) La Universidad de Gerona he la sede de la reunión del grupo de trabajo de Geografia Industrial de la A.G.E., la cual se celebró entre 10s días 22 y 24 de septiembre de 1994. El tema central de esta reunión he el papel de la industria en la planificacibn. Las principales aportaciones hicieron referencia al medio ambiente urbano, a la planificación estrattgica, a 10s nuevos espacios industriales y a 10s servicios a la producción. Como principal conclusión podemos sefialar la necesidad de abrir la investigación industrial a temas relacionados con el medio ambiente y con las economias de servicios. RtsumC. V2me JournPes de Géographie Industrielles: c<Le r6le de l'industrie dans la planifcatiom (Gérone, 22-24 septembre 1994) La cinquihe rtunion de la Commission sur la Géographie Industrielle de I'AGE, Association de Gtographes Espagnoles, a eu lieu h ltUniversit6 de Girona (Catalogne) entre le 22 et le 24 de septembre de 1994. Le sujet ttatit le role de l'industrie en la planification, et les communications ont trait6 des questions comme I'environnement urbaine, la planification strattgique, le nouveaux espaces industriels et les services h la production. Le resultat a ttt que i1 faut d'avoir de plus en plus recherche, en cette aspects dheloppts, particulikrment les services et I'environnement sur la industrie. Abstract. 5th Meeting on Industrial Geography: &bout Industry and Urban Plunning)) (Girona, 22-24th september 1994) A meeting of the AGE Comission on the Geography of Industry was held at the University of Girona (Catalonia) from 22th to 24 th September 1994. About Industry and Urban Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 177-179 V Jornades de Geografia Industrial: ((El paper de la indústria en la planificació)) (Girona, 22-24 de setembre de 1994) Xavier Paunero Universitat de Girona. Secci6 de Geografia Pla~a de Ferrater M6ra, 1. 17071 Girona. Spain 178 Doc. Anil. Geogr. 27, 1995 Xavier Paunero Planning. This time the interest has been polarised about the relations between industry and planning, estrategic planning, environment and services to production. The most important conclusions reached were the necessity to spread the industrial research to new aspects as services to production and the environmentai plannig in particular. Durant els dies 22, 23 i 24 de setembre de 1994 es van desenvolupar a la Universitat de Girona les V Jornades de Geografia Industrial, organitzades per 1'AGE (Associació de Gebgrafs Espanyols), amb el títol ((La indústria en la planificació urbana)). Aquestes trobades bianuals han esdevingut una cita obligada per als especialistes de la disciplina industrial. En aquesta ocasió, la reunió va estar organitzada pel professor Xavier Paunero amb la col.laboraci6 estreta de la Unitat de Geografia. Les Actes, editades per la Universitat de Girona, recullen les tres ponencies i vint-i-tres comunicacions presentades al voltant de quatre línies de treball: a) indústria i medi ambient urba; b) la indústria en la planificació estrategica; c) nous espais productius i l'economia urbana; i d) serveis a la producció. Tot i l'atenció per la planificació urbana, la prbpia dinamica del congrés comporta un ampli ventall de riques aportacions de caracter metodolbgic i aplicat. Aquesta dispersi6 temhtica va ser valorada molt positivament pels nous reptes metodolbgics que es planteja la geografia industrial en aquests moments. Quant a la cinquantena de congressistes (que majoritariament van aportar comunicacions) els seus perfils corresponien a persones adscrites a departaments universitaris (docents i estudiants de segon i tercer cicle), institucions, empreses privades i, en part, d'institucions forbies. Les dues primeres jornades es van dedicar intensivament al debat de les ponencies i comunicacions presentades i a efectuar una visita a una factoria transnacional de Girona. El darrer dia es realitza una visita sobre el terreny als nous espais industrials metropolitans de Barcelona (Sant Cugat, Zona Franca, Poblenou i Barcelona Olímpica). Les sessions es van iniciar amb una taula rodona sobre els actuals paradigmes en planificació, i incidiren en aspectes com la qualitat de vida urbana, l'obertura i el control ciutada en materia de planificació, en particular la planificació estrategica, la indústria i el medi ambient. Caldria destacar les enriquidores aportacions de les ponencies. En primer lloc, l'exposició de la gebgrafa Mireia Belil, sobre ((Indústria i ciutat)), analitza d'una manera clara i sintttica I'actual procés de consolidació industrial als hbits metropolitans, així com també les repercussions que se'n deriven per a ciutats mitjanes, com Girona. En aquest context, la senyora Belil avan~a un munt de reflexions en veu alta al voltant dels processos i canvis que viuen avui dia els grans espais urbans i el tipus de reptes -estratkgies de localització, entre altresque s'adopten en cada cas. Posa un especial emfasi en aspectes com la millora de la qualitat de vida urbana, la integració, l'accessibilitat i les estrat&- gies que es duen a terme per dinamitzar el teixit econbmic i social. A la primera línia de treball es van presentar tres comunicacions, dues de caracter metodolbgic i l'altra aplicada a la ciutat de Sevilla. A la segona línia, V Jornades de Geografia Industrial Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 179 més centrada dins el focus de les Jornades, un total de set comunicacions molt variades, van descriure polítiques i estratkgies en arees d'antiga industrialització, com els casos asturia i basc; sobre planificació i impacte social en ambits metropolitans com Madrid i Barcelona; i sobre promoció pública a Andalusia. La tercera línia va ser la que enregistra un nombre d'aportacions més elevat i més varietat tematica. Un total de deu comunicacions d'ampli espectre: dues de caracter metodolbgic i la resta de tipus descriptiu i aplicat a casos i experikncies concretes. Sis d'elles analitzaven la descentralització productiva a Catalunya, els espais productius i les dinamiques locacionals a la perifiria de Madrid i Saragossa. Les quatre restants oferien visions més diferenciades: indústria endbgena i transnacional a Aranda de Duero; l'drea industrial de Puertollano; estratkgies empresarials a Portugal; i la reconversió d'antics espais industrials a Lille (Fransa) en espais de serveis. El segon dia va orbrir el debat el professor Joáo Ferráo, de Lisboa, amb la ponkncia ((Serveis i indústria: una visió interpretativa d'una relació en canvi permanent)), el qual destaca la importancia creixent de la dialkctica entre centralitat urbana i tercialització. A la llum de les diferentes teories i escoles, el ponent destria els elements més representatius de la dinimica dels serveis a la producció a les darreres dkcades, sobretot en una fase d'especialització flexible com l'actual. Caracteritza d'una manera sintktica les trajectbries existents amb diferents enfocaments territorials. Destaca igualment el paper de la geografia, per la seva bptica intedisplinbia i globalitzadora. Seguint una línia interpretativa similar, el professor Joan-Eugeni Sinchez, de la Universitat de Barcelona, en la ponkncia sobre {(La situació dels serveis a Espanya)), va comentar la situació actual dels serveis a l'Estat, a més d'oferir-nos una visió tebrica sobre les tendkncies dominants i el paper de la gran empresa en el sector. Totes dues ponkncies encetaren la darrera línia de treball, amb tres comunicacions: una de caire metodolbgic sobre l'accessiblitat com a factor de localització industrial i les dues restants amb una visió més aplicada i referides a dinamiques i tecnolbgiques als paYsos nbrdics. A tall de conclusió es podria parlar d'un consens sobre la necessitat d'ampliar l'horitzó de la !geografia industrial cap a nous camps metodolbgics referits a la indústria en el medi urbs i regional, com ara polítiques d'infraestructures, tecnologia i serveis avanGats, desequilibris mediambientals i millora de la qualitat de vida urbana dins una societat que es torna cada cop més postindustrial. En definitiva es podria dir que les Jornades s'han saldat amb un alt nivell, tant d'organització com d'assistkncia, pel nombre de comunicacions i la seva qualitat. L'origen divers dels congressistes és un fidel reflex de l'interks creixent per la geografia industrial i ha servit per ampliar l'horitzó metodolbgic de la disciplina. A més a més, aquestes Jornades han servit per saldar un deute amb una skrie de temes industrials clau que, malgrat la seva importancia, tradicionalment havien estat poc tractats en trobades anteriors, demostrant una vegada més la riquesa geografica que representen aquells espais productius que, com en el cas europeu, passen per un moment decisiu.