El Loira : els conflictes per la utilització del riu

Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 133-145 El Loira: els conflictes per la utilització del riu* Jean Pierre Branchereau IUFM des Pays de la Loire. Nantes. France Resum El paisatge, confrontació d'un medi natural en evolució i d'una societat també en evolució, és en si mateix, evolutiu. La qiiesti6 que es planteja Cs, perb, saber qui controla aquesta evolució dels paisatges, per a qui evolucionen i en quines direccions ho fan. El Loira ofereix un exemple que il.lustra aquesta problemitica. L'article ressalta les solidaritats geogdfiques existents entre el seu curs alt i el baix, les quals forcen a una perspectiva global en l'acondiciament del riu i planteja els conflictes creats entre els col.lectius que I'utilitzen en el seu recorregut final, entre Angers i Nantes. Resumen. El Loira: 10s conflictos a raíz de la utilización de un río El paisaje, confrontación de un medio natural en evolución y una sociedad también en evolución, es en si mismo, evolutivo. La cuestión que se plantea es saber quién controla esta wolución de 10s paisajes, para quiCn evolucionan y en qué direcci6n 10 hacen. El Loira ofrece un ejemplo que ilustra esta problemAtica. El articulo resalta las solidaridades geogrgcas que evisten entre el curso alto y bajo del río, las cuales imponen una perspectiva global a la hora de emprender intervenciones de acondicionamiento y plantea 10s conflictos originados entre 10s colectivos que se disputan la utilización del río en su recorrido final, entre Angers y Nantes. Résumé. La Loire: les conflits autour de l'utilisation du fleuve Le paysage, confrontation d'un milieu naturel en évolution et d'une société, elle aussi en évolution, est en lui meme évolutif. La question qui se pose est de savoir qui controle cette évolution des payasages, pour qui ils se transforment et en quelles directions. La Loire offre un exemple qui illustre bien ce problhme. L'article souligne les solidarités géographiques qui existent entre le cours haut et bas du fleuve. Cela nous oblige i donner une perspective globale de l'aconditionnement du fleuve, des interventions et des conflits entre les collectifs qui se disputent l'utilisation du cours d'eau dans son trajet final, entre Angers et Nantes. * Tradu'it del frances per Maria Villanueva Margalef. - Limits del Massís Central i del Massís Armoric3 Murs de protecció contra les crescudes Consauirr des dels segle ut fins I'adveniment de I Constrults des de 1461 fins el segle m u Par fluvial de I'Authion (1970-1979) Preses i embassaments Eguron: presa hidmelktriu anterior a 1960 Preses destinades a regular el cabal del Loira (anys 1980) Presa de manteniment del cabal &estiatge tpat m Presa de control de crescudes Pesa de funció mixte Treballsacabats Treballs projectats -. Treballs en estudi '. .... - O 50 100 150 200 km. Mer Méditerranée - Centrals nuclears (despres de 1963) Figura 1. Situació en 1983. J. Verrikre, Economie des régions Centre etPays de la Loire. El Loira: els conflictes per la utilinaci6 del riu Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 137 1 AMENAGEMENT DE LA LOIRE I Figura 2. Situaci6 en 1994. Couwier de /'Ouest, 5/1/1994. ra. El mateix Julien Gracq, riberenc del riu i gebgrafpel seu contacte amb eil, ens deixa alhora la intimitat d'aquests paisatges i la seva significació geografica. Heus ací, doncs, un riu franchs, la imatge del qual ha estat redu'ida durant molt de temps a la riquesa al.luvial de la seva vall i a l'interts turístic dels castells. La navegació comercial s'acabi al segle XIX, per la compethncia del tren. D'aquesta activitat, nomes en resten les bodegues dels ports des d'on sortia la cals cap a la Bretanya, els vins vers Holanda i París ... Es interessant de remarcar que al segle xvr11 Nantes era el primer port franchs. El Loira era aleshores navegable i l'articulació rera país portuari-eix fluvial-port funcionava plenament. 6s precisament aquesta activitat oblidada per la revolució industrial del segle XE la que fa del Loira d'avui en dia un medi geogrSc relativament respectat i particularment sensible, fins al punt que els conflictes de la utilització del riu estan prenent una dimensió nova de la qual la premsa local i nacional es fa, ben sovint, ressb. Aquests conflictes s'han centrat en la construcció d'embassaments en el curs alt i sobre el nivell de l'aigua, en el curs baix. 138 Doc. And. Geogr. 27, 1995 Jean Pierre Branchereau Les intervencions en la conca superior del riu La construcció de preses en la conca superior del riu és avui el centre d'un gran debat nacional. L'acondiciament del Loira no es pot concebre fora d'un plantejament global per a la totalitat del riu. El 1984 fou creat 1'EPALA (Etablissement Public pour 1'Aménagement de la Loire et des ses Afluents), un organisme que agrupa les sis regions, els quinze departaments i la trentena de ciutats de més de 30.000 habitants que estan afectats per l'acondiciament del riu. Presideix aquest organisme l'alcalde de Tours, un ajuntament que hom pot situar a la dreta de l'escaquer polític francks. Segons l'EPALA, una crescuda de la mateixa importhcia que la de 1856 podria afectar unes 300.000 persones i costar uns 10.000 milions de francs per pal-liar els sinistres4. Cal dir que la tardor i l'hivern de 1993 donaren a l'opinió pública exemples per meditar, a la Camarga o a les conques del Sena i del Mosa, on es veieren ruptures de rescloses en el Roine o crescudes totalment desconegudes en el nord-est de Fransa. fis un fet que I'ocupació humana s'ha adaptat sempre als riscs del Loira. Els habitatges i els burgs tradicionals de la regió de la vall del Loira estan construi'ts en els turons o altures practicament protegides de les crescudes. Amb tot, la ruptura d'una resclosa amenasa nombroses activitats agrícoles i també les zones d'habitació recent que han estat autoritzades potser imprudentment per les normatives d'ocupació dels sbls (la llei confia, mentrestant, aquesta responsabilitat als alcaldes dels ajuntaments implicats). Davant d'aquests riscs, 1'EPALA demana el seguiment d'un pla d'acondiciament del Loira. Es tracta de construir preses en la part superior de la conca hidrografica, bé sobre el mateix riu, bé sobre els principals afluents que li porten l'aigua del Massís Central. La funció d'aquestes preses seria frenar les crescudes més fortes i mantenir un cabal i una altura més important del nivell de l'aigua en el moment de l'estiatge. Alguns gebgrafs i moviments, com ara el Moviment Nacional per al Medi Ambient (MNLE), han donat suport a 1'EPALA en aquesta posició. Per be que és dificil sintetitzar les seves posicions, es podrien assenyalar els arguments següents: Les rescloses permetrien: 1. Limitar l'altura de les crescudes. Un sistema informatic capas d'anticipar en algunes hores l'evolució del cabal del Loira i els seus principals afluents permet buidar parcialment els embassaments abans de la riuada per tal de disposar d'una capacitat més gran 10 o 20 hores més tard. Limitaria, al mateix temps, l'altura de la crescuda i la pressió sobre les parets de la presa. 2. Mantenir la irrigació d'estiu, com per exemple per al moresc de la plana del Forez. 4. Segons el diari Le Monde del dia 25 de juliol de 1988. El Loira: els conflictes per la utilitzaci6 del riu Doc. Anil. Geogr. 27, 1995 139 Convexitat media clbsica en Touraine, prop de la conflukncia de 1'Indre La vall eixamplada i aterrassada en Anjou (Bourgueil) Al.luvions recena .:,;*.y: Al.luvions antics de I terrasses mitjanes i baixes Figura 3. Dos perfils de la vall del Loira. caichies creticies Margues creticies 142 Doc. Anhi. Geogr. 27, 1995 Jean Pierre Branchereau de Cé (a l'aglomeració d1Angers), a 142 km de la desembocadura. De cop i volta, els fonaments de les obres més antigues, els peus de fusta a la base dels ponts o dels molls més vells, passen per l'alternan~a de períodes de dessecació i d'humidificació, cosa que fa més frAgil la seva solidesa. S'han produ'it ja alguns enfonsaments i la seguretat dels ponts cal que sigui verificada constantment. D'altra banda, l'abaixament de la línia d'aigua porta a l'assecament de les maresmes i dels bra~os del Loira, llocs que els pescadors consideren fonamentals per a la reproducció de certes esptcies. Alguns ports esportius, com el d'Oudon, a una vintena de quilbmetres aigües amunt de Nantes, són, ara com ara, inaccessibles durant bastantes setmanes d'estiu atts l'insuficient cabal del riu. L'únic punt positiu d'aquesta phdua de nivell d'aigua sembla residir en la reducció de l'extensió dels aiguats i una evacuació més ripida de l'aigua de crescuda. Les acusacions es dirigeixen, generalment (amb unes bases científiques no sempre gaire segures), vers tres tipus d'usuaris del riu: el Port Atlantique, els explotadors de sorres i graves i els transportistes fluvials. El baix Loira constitueix el primer complex industrial i portuari de la costa atldntica francesa. L'etern repte d'aquesta industrialització d'estuari és la lluita contra el llot i el manteniment d'un curs d'aigua que permeti l'accés de vaixells de 50.000 tones fins a Nantes, al fons de l'estuari, i l'accés d'altres de més moderns i ripids fins a Montoir, aigües avall de l'estuari, a prop de Saint- Nazaire. El que esta en joc aquí és llexist&ncia del port de Montoir, port d'importació dels aliments per a la primera regió de pastures francesa, plataforma energttica de l'oest francts (refineria, terminal de meti, central ttrmica) i del de Nantes, primer port franc& per a la importació de fusta, port d'entrada dels cítrics i primerencs marroquins per a tot l'oest francts. No son ports al nivell dels complexos portuaris del nord d'Europa perb juguen un paper fonamental en l'economia regional. El manteniment d'una opció po&ia a Nantes es& plena de traves. Ha estat necessari excavar un canal fins a Nantes, per tal de permetre l'accés dels vaixells amb un calat de 9 metres, encara que el projecte hagi engolit una quarititat enorme de diners i alguns afirmin que els treballs de dragatge s'enduran la meitat del pressupost del port. Ha calgut, també, mantenir un pas suficient sota el nou pont de Cheviré, aigües avall de l'aglomeració. Les conseqütncies d'aquesta excavació s'han deixat sentir immediatament aigües amunt de l'aglomeració de Nantes: 1. Per una remuntada de l'ona de la marea. L'amplitud ha passat de 2 a 4 m a Nantes i arriba a 1,5 m a Ancenis, situada a 87 krn de la desembocadura del riu. 2. Per una remuntada d'aigües salines que, sobretot en període d'estiatge, provoca un problema per a I'abastament de Nantes, ciutat que ha hagut de canviar la seva presa d'aigua i fer-la 14 krn més amunt del riu. Gs també un problema per als altres utilitzadors de l'aigua amb finalitats industrials o agrícoles. El Loira: els conflictes per la utiliaaci6 del riu Doc. AnU. Geogr. 27, 1995 143 3. Per una remuntada del ilot en suspensió, fenomen clhsic dels estuaris, perb que aquí augmenta el cost del dragatge i complica els problemes del tractament de l'aigua per al consum domtstic o per a la refrigeració de la central eltctrica de Cordenmais. El port és doncs, i de molt, el responsable principal de la disminució del nivell d'aigua aigiies amunt de Nantes, per6 és dificil de dir fins a on i en quina proporció i a més cal recordar la importhncia que I'estuari té per a la regió, com a palanca per al desenvolupament i la creació de llocs de trebaii (encara que les teories dels anys setanta, segons les quals s'esperava un desenvolupament de la indústria pesant, hagin estat abandonades). El segon col.lectiu acusat són les empreses dedicades a l'extracció d'hrids, sorres i graves, en el llit del riu. L'explotació de la sorra del Loira és una activitat tradicional de la regió; és una sorra reputada per la seva qualitat en el sector de la construcció. Els horticultors consideren que la sorra constitueix una aportació irreempla~able per als sbls destinats a determinats cultius. L'extracció de sorra es practica tot ai llarg del riu, entre Saumur i Nantes. Són empreses, sovint artesanals (ocupa 85 persones en el departament de Loira-Atlantic), que utilitzen gavarres de dimensió modesta (150 tones). Llur activitat, contestada perque contribu'ia a l'abaixament del nivell d'aigua, ha cessat a final de I'any 1993 després d'un llarg període de conflictes i negociaciacions entre els propietaris de gavarres i els horticultors. Ha calgut trobar solucions alternatives: la regió angevina s'esth girant vers altres jaciments de la vall del Loira al temps que el departament de Loira-Atlhntic es decanta cap a I'explotació de la sorra marítima, cosa que comporta altres mitjans ttcnics i altres estructures econbmiques. La sorra marina ser& remuntada per barcasses de grans companyies, com per exemple els grans grups del ciment, i dipositada en foses del Loira (a Saint Florent le Viel entre Angers i Nantes) d'on serh recuperada després del temps necessari per a la seva dessalinització. Cal parlar encara d'un darrer agent en les pertorbacions sofertes pel riu: la navegació fluvial. Aquesta és, alhora, una histbria i un mite. La navegació pel Loira s'ha mantingut entre Nantes i Angers fins al 1991 perque les gavarres petrolieres (de 450 a 1000 tones) condu'ien els carburants de la refineria de Donges vers la regió d'Angers. Fou el darrer trific comercial d'importhncia suportat pel Loira després del declivi de la navegació fluvial talada, al segle XIX, pel tren. Es va pensar que el tr&c fluvial aigiies amunt de Nantes podria coneixer un nou desenvolupament en els anys vuitanta i noranta. Tots els estudis (Marcadon, 1982) mostraven l'extensió limitada del rerapaís fluvial del port de Nantes. Perb la histbria d'un Loira navegable i els exemples d'altres rius europeus que utilirzaven les formes modernes de transport fluvial semblaven anar a favor de la reconstitució de l'articulació Nantes-Loira. Per aixb, el riu fou objecte d'un inici d'intervenció de cara a la navegació, aigües amunt de la ciutat, on el llindar rocós de Bellevue fou arrasat a mitjan dhcada dels setanta. Perb l'acondiciament del tram a prop &Angers hagué d'afrontar l'oposició de 144 Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 Jean Pierre Branchereau moviments ecologistes que aconseguiren portar l'assumpte al Consell d'Estat. Finalment, es van realitzar les obres i es va crear un nou port fluvial a Angers. La premsa local es féu eco d'assaigs de convois entre Nantes i Angers. Es preveia el desenvolupament del trafic de carbó i cereals i també una explotació turística del riu. El 199 1, tres anys de sequera han interromput definitivament l'explotació de gavarres concebudes especialment per a la navegació del Loira. Totes aquestes obres d'acondiciament, extraordinariament cares, no han servit, a la fi, per a res ... excepte per al tranport de la sorra. I el que és pitjor: algunes de les intervencions són, avui, molt criticades, com ara la supressió del llindar rocós abans de Nantes, perqut comportara una remuntada dels llims i aixb indigna també els pescadors, que no podran accedir més al seu punt de sortida. Els pescadors han quedat sols en la compettncia pel riu amb els explotadors de les sorres. Existeixen uns 250 pescadors professionals entre Nantes i Tours. A la regió de Nantes, ells desitgen poder treballar en bones condicions i imputen la desaparició d'algunes esptcies a l'assecament d'alguns brasos i a la violtncia creixent del corrent. Per aixb no paren de denunciar com els xucladors aspiren sorres i peixos i es planyen d'haver de conviure amb les barcasses dels hrids, perqut les ones que aixequen erosionen els marges i destorben les seves barques. Els artesans que extrauen sorres es plantegen els mateixos interrogants i es qüestionen el cost d'una sorra de mar que cal transportar Loira amunt i recuperar més tard: la quantitat recuperada serd igual al volum que s'hi ha dipositat o incorporar& sorra del riu? Com es verificard? Tindra alguna incidtncia sobre la taxa de salinitat del riu? Si queda alguna petita quantitat de sal a la sorra, sera igualment útil per a la construcció? La poltmica és, per tant, molt viva. 6s evident que les societats i els organismes encausats es defensen i s'emparen en estudis científics. La publicació Presse- Océan del mes de novembre de 199 1 deia en un titular que el port autbnom de Nantes ccno volia ésser arrosegat pel llotn com a responsable de l'enrubinament del riu. Segons el port autbnom, en els darrers deu anys, els fons del riu no han estat excavats perqut les noves ttcniques han permts aixecar-10s. La raó de la remuntada dels llots aigües amunt no esta lligada a les ttcniques de dragatge sinó a la sequedat, que ha duplicat la densitat dels llots en suspensió, i a l'extracció de sorres que, entre 1949 i 1979, van representar uns 90 milions de tones (i és versemblant de creure que aquesta quantitat pot ser doblada). La poltmica interessa, en primer lloc, als professionals del Loira perb concerneix, també, als múltiples organismes polítics i a les associacions que, des de fa anys, reflexionen i militen pel riu: Agence de Bassins Loire-Bretagne, EPALA, Conservatoire de la Loire (creat recentment per la regió del Pays de la Loire), sindicats professionals, moviments ecologistes ... i una llista exhaustiva que seria massa llarga. Aquests organismes polítics o associatius actuen en El Loira: els conflictes per la utiliaaci6 del riu Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 145 nom del ciutadh. Només s'han d'informar correctament sobre les opcions de l'acondiciament, en aquest cas, d'un riu. Aixb representa fiabilitat, transpartncia i difusió dels estudis que, d'entrada, semblen, al ciutadh de base, nombrosos, cars i, a vegades, inútils. L'atencib a l'evolució dels medis i dels paisatges ens sembla que s'esth configurant com a un nou component del civisme. Ser ciutadd del seu medi és prendre conscitncia, en el cas del Loira, de les interrelacions entre el curs alt i el baix, de la necessitat d'una concepció global de l'acondiciament d'un riu, dels interessos actuals i dels reptes futurs que s'enfronten en una actuació determinada. No és només un problema de geografia perb l'ensenyant de geografia té certament un paper en la formació d'aquesta nova ciutadania. Bibliografia BABONAUX, Y. (1987). c(L'Arn6nagement integrt! du bassin de la Loirea. L 'Infimation Gkographique, no 5 1. Cahiers Nantais (1993). Número especial dedicat a La Loire entre nature... et amknagement. DION, R. (1934). Le valde Loire. Etude de Gkographie Rt'gonale. Reedició de Laffitte Reprints, 1978. IV~ARCADON, J. (1982). ccL1arri&re-pays de la Basse Loires. Cahiers Nantais, no 21, p. 5-36. VERRIERE, J.; BRANCHEREAU, J.P. (1983). L 'economie des rkgions. Centre et Pays de la Loire. Ed. Ellipses.