Justícia social, postmodernisme i medi. David Harvey disset anys després

Resum En els darrers 25 anys David Harvey ha esdevingut font d'inspiració i referencia obligada per a qualsevol marc tebric d'andisi de l'espai urbh i, en general, la seva obra pot considerar-se com el punt culminant de la geografia radical-marxista. En la seva estada a Beliaterra el maig de 1977, Harvey concedí una entrevista a membres del Departament de Geografia de la UAB. Disset anys desprds, una altra entrevista permet constatar que, malgrat la Ibgica evolució, Harvey continua ferm en moltes de les seves idees: la lectura territorial de I'obra de Marx i la necessitat d'una interpretació econbmica, social i política de l'espai urbh (del ccmedi construi't))) permet concebre la geografia no ja com una ciencia sinó també com una ideologia i, per tant, com un compromís. Resumen. Justicia social, postmodernisrno y medio. David Harvq, diecisiete años después En 10s últimos 25 aiios David Harvey ha sido fuente de inspiración y referencia obligada para todo marco teórico de andisis del espacio urbano y, en general, su obra puede considerarse como el punto culminante de la geografia radical-marxista. En su estancia en Bellaterra en mayo de 1977, Harvey concedi6 una entrevista a miembros del Departamento de Geografia de la UAB. Diecisiete años después, otra entrevista permite constatar que, a pesar de la lógica evoluci6n, Harvey sigue fiel a muchas de sus ideas: la lectura territorial de la obra de Marx y la necesidad de una interpretación económica, social y política del espacio urbano (del ccmedio construido))) permite concebir la geografia no s610 como una ciencia sino también como una ideologia y, pues, como un compromiso. Résumé. Justice sociale, postmodernisme et milieu. David Hawq, dix-sept ans aprh Pour 25 ans David Harvey a été source dlinspiration et référence obligde pour tout cadre thdorique d'analyse de I'espace urbain et, en géntral, on peut considdrer ses dcrits comme le point culminant de la géographie radicale-marxiste, Pendant son sdjour h Bellaterra au mois de mai 1977, Harvey accorda une entrevue avec des professeurs du Département de Gdographie de 1'UAB. Dix-sept ans apres, une autre entrevue permet confirmer que, malgrt une logique évolution, Harvey continue h étre fidele h ses idees: la lecture territoriale des Ccrits de Marx et la nécessitd d'une interpretation économique, sociale et politique de l'es- 1. Una primera versi6 d'aquesta entrevista aparegud a La Vanguardia el dimarts 21 de juny de 1994 (p. 42-43). I Doc. Anil. Geogr. 27, 1995 117-131 Justícia social, postmodernisme i medi. David Harvey disset anys després1 Abel Albet Mas Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Geografia 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain 118 Doc. And. Geoer. 27.1995 Abel Albet Mas pace urbain (du ctmilieu construit))) permet concevoir la g6ographie pas seulement comme une science mais aussi comme une idtologie et, donc, comme un engagement. Abstract. Socialjustice, postrnodernism and environment. David Harvg, seventeen years hter For 25 years David Hawey has been a source of inspiration and an essential reference for every theoretical framework analysing urban space and, at large, his work can be considered as the outstanding point of radical-marxist geography. During his visit to Bellaterra in May 1977, he held an intewiew with some professors of the Department of Geography at the UAB. Seventeen years later, another interview allows to realize that, although a logical evolution, Harvey remains loyal to many of his ideas: the territorial reading of Marx's writings and the need for an economic, social and political interpretation of urban space (the ((built environment))) allows to conceive Geography not only as a science but also as an ideology and, then, as an engagement. En els darrers 25 anys, la citncia geografica ha tingut en el britanic David Harvey (nascut el 1935) una de les seves figures més decisivament rellevants. Doctorat en geografia per la Universitat de Cambridge, la seva doctncia a les universitats de Bristol(196 1- 1969) i Johns Hopkins (Baltimore; 1969- 1987) practicament coincidiria amb sengles etapes de reflexió neopositivista i marxista, respectivament. Entre 1987 i 1993 va ocupar la dtedra Halford Mackinder de la Universitat dlOxford, ampliant i matisant algunes de les seves aportacions a la geografia radical; actualment comparteix la seva dedicació docent i investigadora entre les universitats dlOxford i Johns Hopkins. La lectura territorial de l'obra de Mam el conduiria a concebre la geografia no ja com una ciencia sinó també com una ideologia i, per tant, com un compromís; la necessitat d'una interpretació econbmica, social i política de l'espai urbs (del ((medi construi't))) queda reflectida en la seva obra imprescindible ((Social Justice and the Ciy); aquest i altres textos posteriors consolidaran la figura de Harvey com una refertncia obligada per a qualsevol marc tebric d'andisi de l'espai urbh i, en general, com el punt culminant de la geografia radical-marxista. La seva influtncia, reconeguda sense pal.liatius per tota la comunitat mundial de gebgrafs i altres científics socials, va arribar molt aviat a Barcelona i ja el maig del 1977 va ser convidat pel Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona per tal d'impartir una Zrie de conferencies a Bellaterra i a la seu del Col.legi dlArquitectes, a Barcelona. En aquella ocasió també concedí una entrevista als professors M. Dolors Garcia Ramon i Antoni F. Tulla (de la UAB): part del contingut d'aquella entrevista, juntament amb la traducció de tres dels seus textos basics, configuraria el material bhsic d'un número monografic de la primera tpoca de DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA. Disset anys després, una altra entrevista2 permet constatar que, malgrat la lbgica evo- 2. Realitzada ai Centre de Cultura Contemporhnia de Barcelona on David Harvey impartí el seminari ((Social Justice and Urban Designn (16-20 de maig del 1994) dins el programa de postgrau d'aquesta instituci6. Justícia social, postmodernisme i medi Doc. Anil. Geogr. 27,1995 119 lució, Harvey continua ferm en molts dels seus postulats i que les seves múltiples obres (entre les quals destaquen The Limits to Capital, de 1982, i The Condition ofPostmodernity, de 1989) han estat font d'inspiració per a moltes generacions de gebgrafs del nostre país. David Harvey ha estat, a més, el primer gebgraf convidat a la prestigiosa catedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona (juny de 1996). Bona part del seminari que I'ha portat a Barcelona s'ha estructurat al voltant del concepte de ccjustícia social)), extensament desenvolupat en diverses de les seves obres; ara sembla suggerir-nos tractar també aquest tema sota l'bptica dels aspectes ambientals i no només en l'hbit estricte de la ciutat. En realitat, alguns dels exemples d'injustícia social emprats el 1973 per tal d'il.lustrar la meva obra ((Social Justice and the Ciqn eren ja problematiques de tipus ambiental. De fet, una de les meves discussions habituals amb els moviments ecologistes és la seva tendkncia a separar el món en dos: el medi natural i el món artificial. Aquesta és una divisió falsa; jo he passat gran part de la meva vida proclamant que el concepte de ((medi)) implica una continui'tat que no permet separar el medi constru'it del medi ambient. Vist així, qualsevol lluita per aconseguir una justícia ambiental té molt a veure amb la lluita per les qualitats del medi constru'it; tots els ambientalistes estan d'acord amb aixb excepte els radicals antiurbans. En gran part aixb és degut al fet que, sense abandonar el meu interb per la justícia social a les ciutats, vull ampliar-10 incloent el tema de la justícia social en el medi natural; i, de fet, iqu& és la ciutat sin6 una forma particular de medi ambient, de configuració ecolbgica? No es tracta, doncs, de contraposar aquestes dues categories sinó de donar un millor ús a aquests mateixos conceptes, assumint que són parts d'un mateix esquema i preocupacions paral.leles al voltant del tema complex de la justícia social. Un altre dels seus temes d'interks rau en la creixent i decisiva imporhcia de la dimensió local per a una correcta interpretació de l'evolució recent i de I'estructura actual del territori a nivell mundial. Alguns dels termes emprats semblen recuperar (reciclar?) vells conceptes propis d'escoles geografiques aparentment marginades. Ben cert, en els darrers 5 o 10 anys han estat moltes les publicacions que han incidit en la importhcia del allocn. Així mateix, s'han recuperat algunes de les idees que havien circulat als anys quaranta i cinquanta sobre el concepte de ((regió,, si bé des d'una bptica molt distinta at&s que ara se li concedeix una relació més gran amb la cultura o el significat social i s'intenta localitzar-la en un punt de vista més proper al constructivisme social. Per que aquest retorn precisament ara? Els gebgrafs, com la resta dels científics socials, han estat sensibles al fet que en els darrers 10 o 15 anys molts dels problemes socials, politics i econbmics han tingut un caracter molt particular i s'han localitzat en llocs específics; a més, la política local s'ha convertit en molt mts significativa en tant que marc de regulació de la realitat, en detriment del poder tradicional de la dimensió de l'estat-nació. Així, per exemple, la forta influencia que el planejament estatal dels anys cinquanta i seixanta exercia sobre l'hbit local, 120 Doc. Anil. Geogr. 27, 1995 Abel Albet Mas desapareix durant la dtcada dels setanta i vuitanta quan la dimensió local es converteix en molt més significativa i apareix una forta compettncia entre els llocs. Crec que aquest tmfasi intel.lectua1 en el alloc), té molt a veure amb els canvis polítics i econbmics que han convulsionat el capitalisme en els anys setanta i vuitanta. A causa, potser, del cardcter idiografic que tradicionalment ha caracteritzat la geografia local i regional, sovint s'han identificat com clarament reaccionbies. Tanmateix, la creixent tendkncia a la teorització sobre llocs i regions sembla adoptar un cardcter decididament radical i de compromís social. Una part significativa de la histbria dels darrers anys se'ns presenta com un moviment pendular que oscil.la constantment entre un extrem caracteritzat per les generalitats i un altre identificat amb les particularitats. Jo m'estimo més veure aquest moviment com el d'una espiral on algunes coses les explorem en un nivell general i universal per, posteriorment, analitzar-les tenint en compte principis més particulars i localitzats, perb d'una manera ja informada per la teoria. Generalment a mi se'm presenta com algú a qui no li agraden els estudis locals, perb si s'analitza atentament el que he fet durant gran part de la meva vida hom pot veure que sempre he incidit en la dimensió local (per exemple, els treballs sobre Paris, Baltimore, Oxford). El que és important és com els he estat fent: crec que sempre he treballat l'escala local amb l'objectiu d'extreure quines lliqons generals se'n poden aprendre i sempre en un intent de completar aquell cicle ccen espiral)). Jo no hauria pogut redactar tot el que he escrit sense haver estat treballant sobre llocs i temps particulars i sense haver tingut en compte els entorns polítics i socials d'aquests llocs. Actualment comencen a haver-hi certes evidtncies que l'actual tendtncia en la investigació és de tipus ccespiral)), com per exemple la manera en qut s'esta tractant la regió, no com un simple retorn a Vidal de la Blache o a la regió dels anys cinquanta. Una altra manera de presentar la importhcia canviant dels llocs és a través del fet que, grhcies a la rapidesa dels transports i a la sofisticació de les telecomunicacions, cada vegada estan m& integrats en xarxes que creen espais virtuals i augmenten les distancies socials: Wd Street ja esd molt més a prop de la borsa de Tbquio que del Bronx. Com estudiar aquesta realitat? Com actuar? Aquest és un problema especialment interessant. L'any passat, parlant amb el president de I'Institut Britanic d9Arquitectes, em comentava que ell viu a Spitalfields: a un cant6 té Bishopsgate i la City i a l'altre els barris d'immigrants bengalis; la tensió entre totes dues zones és constant. A més, les tensions també arriben a través de les telecomunicacions, que t'apropen instantaniament a qualsevol racó del planeta, o per la creixent mobilitat de la mi d'obra a escala mundial. Així és com es poden entendre bona part dels actuals conflictes socials urbans: qui té les arrels en aquests barris?, qui defensa els interessos i els drets sobre aquell lloc?, qui és capaq de negociar davant les especulacions immobiliaries o les exigencies de les multinacionals? Jo no crec que l'existtncia de barris diferenciats sigui una cosa necesskiarnent dolen- Justícia social, posunodernisme i medi Doc. AnU. Geogr. 27, 1995 121 ta: el contrast fa de les ciutats llocs interessants, perb és cert que a vegades aquestes zones en conflicte es converteixen en nius de violtncia, de reacció política. Realment no sé si hi ha una fórmula aplicable sinó més aviat crec que ens cal aprendre constantment, ensenyar als altres el que passa i trobar noves formes de pensar sobre aquestes zones de conflicte. L'kmfasi en el que és local intensifica les llums i les ombres de la ciutat capidista ... Així és. En moltes ciutats, per exemple, s'esta intentant crear una determinada imatge histbrica que serveixi per atreure el turisme en comptes de crear una histbria que condueixi els seus habitants a entendre les prbpies possibilitats amb relació a una construcció particular del passat. Aquesta és la ccpolítica del lloc)): com el lloc ha estat emprat i interpretat, per qut serveix, qui l'ocupa, qut en pretenen fer. Darrerament I'ampli debat acadbmic i la intensificació de les preocupacions epistemolbgiques i metodolbgiques han afavorit el progrés conceptual de la geografia i del conjunt de les cikncies socials en aprofundir en la reflexió sobre quina ha estat, és i ha de ser la seva funció. A través de tot aixb, no es corre el risc d'un allunyament de les problemAtiques reals quotidianes? Aixb és ben cert i sovint passa que les reflexions acadtmiques es converteixen en intrincats debats filosbfics en els quals és faci1 que les perspectives es perdin; els gebgrafs, com la resta de científics socials, s'han vist involucrats en aquest debat. Personalment sempre he intentat que el meu treball tebric estigués relacionat amb alguna iniciativa popular i sempre he intentat mantenir algun tipus d'activitat amb compromís social; així a Oxford estic amb les iniciatives contra el possible tancament de diverses fabriques d'autombbils i a Baltimore vaig estar treballant amb una organització de mobilització ciutadana, el Baltimore United Leadership Development. El problema creixent és que molts professionals amb tendtncies radicals no veuen la necessitat de mantenir aquest lligam entre el desenvolupament tebric i les problematiques quotidianes. Malgrat tot, i prenent de nou el símbol de l'espiral i el ptndol, no crec que hi hagi res de dolent a apartar-se un mica de l'activitat política per tal de reflexionar o desenvolupar un aparell conceptual, perb seria ideal fer-ho en una constant retroalimentació en comptes d'arribar a situacions pendulars extremes. Perb realment es fa difícil trobar un terme mig o implicar el debat científic en els problemes del carrer i en la lluita política. Aquesta sofisticació tebrica ha contribdt a incrementar el seu escepticisme envers el debat postmodernista? Crec que hi ha algunes coses bones que s'han dit sobre el postestructuralisme i el postmodernisme i que han estat aportacions positives al debat. El vessant negatiu sorgeix en el fet que gran part de l'argumentació postmodernista rebut- ja molts dels principis originals bbics. M'enutja llegir articles que, d'entrada, afirmen: ((vosaltres els marxistes esteu completament equivocats)) (i aixb dit per gent que mai no ha llegit Marx); sembla que només hi ha una voluntat de desprestigi i antiintel.lectualisme que, a la llarga, reverteix en contra seva, ja I22 Doc. And. Geogr. 27, 1995 Abel Albet Mas que no permet percebre l'origen dels arguments postmodernistes que són, en gran part, molt ((moderns)). Aixb és el que he intentat fer a ((The Condition of Postmodernity)) demostrant que sempre han existit sensibilitats en compettncia, com per exemple entre l'universal i el particular, entre el permanent i l'efímer, etc. No podem partir d'una idea simplista segons la qual la nostra forma actual de pensar és molt millor i més vdida que qualsevol forma anterior, ja que tots els moments histbrics són complexos i carregats de diversitat. Hauríem de treballar d'una manera molt més creativa, tenint en ment aquesta diversitat i la seva adaptació a les circumsthcies contemporanies. Avui en dia em sembla absurd aquest rebuig directe a Mam: si de veritat hom vol entendre el capitalisme i les raons de la seva extremada complexitat actual, el que cal fer 6s llegir Mam; perb molts afirmen que el marxisme esta equivocat i amb aquesta afirmació es rebutja una interpretació extraordinariament poderosa de com el món s'organitza avui. Molts parlen de la difertncia i I'alteritat, perb en veure el poder que concentren els mitjans de comunicaci6, les xarxes de televisió per cable i totes aquestes coses, has d'aturar-te i dir: ((Ei! un moment! qut esta passant? de que estem parlant?)). 6s molt poc dialtctica la manera en qut el postmodernisme ha estat plantejat amb relació al modernisme: si s'hagués estructurat com un dihleg entre possibilitats hauria estat quelcom molt més creatiu perb ha estat molt destructiu. Jo no rebutjo de ple tot el que s'ha dit en nom del postmodernisme; valoro molt positivament temes com el lloc o altres conceptes similars en la mesura que comporten aportacions creatives als aspectes que jo em resisteixo a rebutjar, com ara l'andisi marxista de I'acumulació capitalista, ja que continuo creient que és el millor instrument per tal d'analitzar el funcionament del capitalisme d'avui. (Després d'aquesta entrevista, l'alcalde de Barcelona Sr. Pasqual Maragall --que coincidí amb David Harvey a Baltimorarriba al Centre de Cultura Contemporhia en bicicleta: donant un tomb a peu per Ciutat Velia li mostrara la justícia social que en forma de transformació urbana han aportat les llums de la Barcelona postolímpica. Segurament també parlarien de la dinamica, i postmoderna, imatge que Barcelona ven al món i amb la qual competeix en I'agressiu mercat internacional de ~~llocsv). Justícia social, postmodernisme i medi Doc. Anil. Geogr. 27, 1995 123 Escrits de David W. Harvey (1961-1993) (excloses les ressenyes de llibres i les participacions en debats) Rspects of api'cultural and rural change in Kent, 1800-1900. A rady of the hehpment of the hop andjbit industries in Kent during the nineteenth centu y and the effect which these deuehbments had UDOn other mects of the rural economv. Tesi doctoral no publicada pres;ntada l'octuire de 1960 i apro;ada pel Board of Learch Studies el 3 1 de gener de 1961. Department of Geography, University of Carnbridge, Regne Unit, 259 p. ((Locational change in the Kentish hop indusu-y and the anal~sis of land use patternsr. Transactions and Papers of the Institute of British Geographers 33, p. 123-144. - reprodu'it a: SMITH, R.H.T.; TAAFFE, E.J.; KING, L.J. (eds). (1968). Readings in economicgeography: the location of economic actiuity. Chicago: Rand McNally, p. 79-93. BAKER, A. R.H.; I-IAMSHERE, J.D.; LANGTON, J. (eds) (1 970). Geographical interpretations of historical sources: Readings in Historical Geograph~. Newton Abbot, David and Charles, p. 243-264. ((Simulation models)). OLSSON, G.; WARNERYD, O. (eds). Meddelandepan ett Symposium i Teoretisk Samhallsgeograf;. Uppsala: Forskningsrapporter fran Kulturgeografiska Institutionen, Uppsala Universitet, p. 47-48. ((Geographical processes and the analysis of paint patterns: Testing models of dihion by quadrat sarnplings. Transactions. Institute of British Geographers, 40, p. 81-95. ((Theoretical concepts and the analysis of agricultural land-use patterns)). Annak of the Association ofAmerican Geographers, 56 (2), p. 36 1-374. Behavioural postulates and the construction of theo y in Human Geography. Seminar Paper, Series A, núm. 6. University of Bristol: Dep. of Geography, 29 p. - reprodu'it a: Journal ofRegiona1 Science 7, (1967), p. 21 1-216. Geographia Polonica, 18, 1970, p. 27-45. ((Models of the evolution of spatial patterns in Hurnan Geography). CHORLEY, R.J.; HAGGE~, P. (eds). Modek in Geography. London: Methuen, p. 549-608. ((Partern, process, and the scale problem in Geographical researchn. Transactions. Institute of British Geographers, 45, p. 71-78. 124 Doc. Anil. Geogr. 27, 1995 Abel Albet Mas ((Some methodological problems in the use of the Neyman Type A and the negative binomial probability distributions for the analy& of spatial point patterns)). Transactions. Institute of British Geographers, 44, p. 85-95. Explanation in Geography. London: Edward Arnold, 521 p. - traducció castellana: Teoria;, &es y modelos en geograf;a. Madrid: Alianza Editorial, 1983,499 p. (trad. Gloria Luna Rodrigo). ((La explicación en Geografia. Algunos problemas generales)). GOMEZ, J.; MUÑOZ, J.; ORTEGA, N. (1 982). El pensamiento geogrdj$co. Estudio inte~retativo y antologia de textos (De Humbokdt a las tendencias radicales). Madrid: Alianza Editorial, p. 421-429 (trad. Pilar Rubiato Bartolomé) [només traducció del capítol 6: ((Explanation in Geography. Some General Problemsr, p. 62-83]. ((Conceptual and measurement problems in the cognitive-behavioral approach to location theory,,. COX, K.R.; GOLLEDGE, R.G. (eds). Behavioral Problems in Geography: a Symposium. Northwestern University Studies in Geography, 17, p. 35-68. - reprodui't a: COX, K.R.; GOLLEDGE, R.G. (eds) (1981). Behavioural Problems in Geography Revisited. London: Methuen, p. 18-42. asocial processes and spatial form: an analysis of the conceptual problems in urban planning)). Papers of the Regional Science Association, 25, p. 47-69. - reprodui't a: Social Justice and the City (1973). London: Edward Arnold, capítol 1: p. 22-49. ((Social processes, spatial form and the redistribution of real income in an urban system,. CHISHOLM, M.; FREY, A.E.; HAGGETT, P. (eds). Regional Forecasting: Proceedings of the Twenty-second Symposium of the Cohton Research Society. London: Buttenvorths, p. 267-300. - reprodui't a: STEWART, M. (ed) (1 972). The City: Problems of Planning. Harmondsworth: Penguin, p. 296-337. Social Justice and the City (1973). London: Edward Arnold, capítol 2: p. 50-95. Society, the City, and the Space-economy of Urbanism. Washington DC: Association of American Geographers, Commission on College Geography, Resource Paper, núm. 18,56 p. - reprodu'it a: GALE, S.; MOORE, E.G. (eds) (1975). The Manipulated City. Chicago: Maaroufa, p. 132-134 & 271-276. Justícia social, posunodernisme i medi Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 125 HARVEY, David W.; CHATTERJEE, L.; WOLMAN, M.G.; KLUGMAN, L.; NEWMAN, J. The Housing Market and Code Enforcement in Baltimore. Baltimore: The Baltimore Urban Observatory, 2 1 1 p. ((Revolutionary and counter-revolutionary theory in geography and the problem of ghetto formation)). ROSE, H.M. (ed). Geography of the Ghetto: Perceptions, Problm, andAlternatives. De Kalb: Northern Illinois University Press, p. 1-25. - traducció castellana: ((Teoria revolucionaria y contrarrevolucionaria en Geografia y el problema de la formación del ghetto)). Geo-Crítica; 4 (1976), p. 7-22 (trad. Juan Pablo Teixidó). - reprodui't a: Antipode, 4 (2), 1972, p. 1-13. Social Justice and the City (1973). London: Edward Arnold, capítol 4: p. 120-1 52. ((Social justice and spatial systems)). PEET, R. (ed). GeographicalPerspectives on American Povwty. Worcester: Antipode Monographs in Social Geography, núm. 1, p. 87-106. - reprodui't a: ALBAUM, M. (ed.) (1973). Geography and Contemporary Issues. New York: Wiley, p. 565-584. Social Justice and the City (1973). London: Edward Arnold, capítol 3: p. 96-1 18. GALE, S.; MOORE, E.G. (eds.) (1975). The Manipulated City. Chicago: Maaroufa, p. 106-120. ((The role of theory)). GRAVES, N. (ed.). New Movements in the Study and Teaching of Geography. London: Maurice Temple Smith, p. 29-41. (A commentary on the comments,). Antipode, 4 (2), p. 36-41. - traducció castellana: ((Un comentari0 de 10s comentarios)). Geo-Crítica, 5 (1976), p. 19-26 (trad. Juan Pablo Teixidó). ((On obfuscation in Geography: a comment on Gale's heterodoxy)). Geographical Analysis, 4 (3),p. 323-330. Social Justice and the City. London: Edward Arnold, 336 p. - traducció castellana: Urbanisme y desigualddd social. Madrid: Siglo XXI, 1977, 340 p. (trad. Marina González Arenas). A Question ofMethodfor a Matter of Survival. Reading: University of Reading, Department of Geography, Geographical Papers, núm. 23,44 p. CHATTERJEE, L.; HARVEY, David W.; KLIJGMAN, L. FHA Policies and the Baltimore City Howing Market. Baltimore: The Baltimore Urban Observatory, 116 p. The Political Economy of Urbanization in Advanced Capitalist Countries: the Case of the United States. Baltimore: Center for Metropolitan Planning and Research, Johns Hopkins University. - reprodui't a: ((The political economy of urbanization in advanced capitalist countries: the case of the United States)). GAPPERT, G.; ROSE, H.M. (eds) (1975). The Social Economy of Cities. Beverly Hills: Sage, p. 119-163.