El creixement del sistema urbà de Catalunya (1950-1991) : De la concentració a la desconcentració metropolitana?

Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 97-113 El creixement del sistema urbi de Catalunya (1 950- 1 99 1). De la concentració a la desconcentració metropolitana? Elisabet Sau Reventbs Direcció General de Planificació i Acció Territorial Aragó 244.08007 Barcelona Resum L'objecte d'aquest article és estudiar l'evolució del sistema urbh de Catalunya a partir de l'aplicació del model de creixement dinhmic del gebgraf angles Peter Hall. La dinhnica de creixement de la població en funci6 dels tres sistemes urbans que requereix el model permet establir unes etapes de creixement que mostren la progressiva desconcentració de la poblaci6 des del nucli cap a les anelles del sistema urbi principal o cap a la resta de sistemes urbans. Per altra part, I'andisi de les diferents propostes de planificació redactades en el període d'estudi ha mostrat com les alternatives escollides per a la desconcentració de la metrbpoli han consolidat el seu funcionament com a tals en la decada dels vuitanta, coincidint amb I'accentuació dels moviments de desconcentració urbana. Resumen. El crecimiento delsistema urbano de Cataluria (1950-1991). ¿De la concentracidn a la desconcentracidn metropolitana? El objectivo de este articulo es el estudio de la evolución del sistema urbano de Catalunya a partir de la aplicación del modelo de crecimiento dinámico del geógrafo inglés Peter Hall. La dinámica de crecimiento de la población agrupada en 10s tres sistemas urbanos requeridos por el modelo ha permitido definir unas etapas de crecimiento que muestran la progresiva desconcentración de la población desde el núcleo hacia las anillas del sistema principal o hacia el resto de sistemas urbanos. Por otro lado, el anáiisis de las distintas propuestas de planificaci6n redactada en el periodo de estudio ha puesto de manifiesto que las alternativas urbanas para la desconcentración de la metrópolis definida en 10s diferentes planes han empezado a funcionar como tales en la década de 10s ochenta, con la acentuación de 10s movimientos de desconcentración urbana. Résumé. La croissance du syst2me urbain dP Catahpe (1950-1991). De la concentration rt ka &concentration métropolitaine? L'objet de cet article est l'étude de I'évolution du systkme urbain de Catalogne A partir de I'application du modkle de croissance dynamique proposé par le géographe anglais Peter Hd. La dynamique de crorissance de la population en fonction des trois systemes urbains contemplés dans le modtle permet d'établir des etapes de croissance qui montrent la progressive déconcentration de la population A partir du centre vers les anneaux du systkme urbain principal ou vers les autres systemes urbains. D'autre part, l'analyse des différentes propositions de planification rédigées pendant la période étudiée a montré comment les alter- 98 Doc. And. Geogr. 27, 1995 Elisabet Sau Reventbs natives choisies pour la dtcentralisation de la métropole ont commencé i fonctionner comme telles pendant la dtcade des 80 et ont coincider avec l'accentuation des mouvements de déconcentration urbaine. Abstract. The expamion of the urban system in Catalonia (1950-1991). From metropolitan concentration to decentraliration? This article aims to analyse the evolution of the Catalan urban system through the application of the dynarnic growth model designed by Peter Hall, the English geographer. The dynarnics of population growth were grouped within the three categories of urban systems which the model identifies. This made it possible to identify stages of growth which were accompanied by the progressive dispersion of the population from the centre towards the outer rings of the main system or towards other urban systems. Moreover, the analysis of the various planning projects drawn up during the period studied has shown that the urban alternatives intended to decentralise the metropolis began to function as such in the 1980s when urban dispersion movements accelerated. Sumari 1. Introducció 4. La planificació de I'irea metropolitana: 2. El model d'evolució urbana propostes per a la desconcentracib de Peter Hall de 3. L'adaptació del model d'evolució 5. urbana pel sistema urbi de Catalunya Bibliografia en el període 1950-1991 S 1. Introducció Una de les característiques de l'evolució histbrica del sistema urbi de Catalunya ha estat la forta atracció que ha exercit la ciutat de Barcelona sobre la població de la resta del territori catali i espanyol. Aquesta atracció es va traduir en un fort creixement al llarg de la dtcada dels anys seixanta que va concentrar-se no tan sols a la capital sinó també en algunes ciutats del seu entorn, formant-se un continu urbi dens i congestionat amb característiques metropolitanes. Si bé aquesta atracció de població ha estat especialment intensa des de mitjans d'aquest segle sembla que el corrent cap al centre metropolita ha comensat a disminuir en la dtcada dels vuitanta. Aquest fet ha comportat que les dinimiques de creixement es comencin a traslladar cap als municipis més externs del conjunt metropolita o cap a d'altres ciutats de Catalunya. Per estudiar aquest fenomen, emmarcar-10 en l'evolució recent del sistema urbs i preveure'n una trajectbria, es va adaptar un model de creixement dinamic que permetés estudiar l'evolució urbana com un conjunt1. Per assolir 1. Aquest article presenta de forma resumida el treball de recerca ((El creixement del sistema urbd de Catalunya: del Pla comarcal al Pla metropolitd. Una andlisi de les propostesa defensat El creixement del sistema urbs de Catalunya (1950-1991) Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 99 aquests objectius es va triar el model elaborat pel gebgraf angles Peter Hall on estableix la successió d'etapes de creixement d'un sistema urba. La característics principal d'aquesta evolució és el pas d'una forta concentració inicial del creixement de la poblaci6 en el sistema urbs principal a la redistribució d'aquest sistema cap a la resta de sistemes urbans. A les pagines que segueixen es presentara primerament com s'ha adaptat aquest model tebric al sistema de ciutats de Catalunya per al període de 1950 a 19912. A la segona part de l'article s'efectuara una breu reflexi6 sobre les propostes de desconcentració de població que s'han efectuat en els plans redactats per l'area metropolitana de Barcelona en el mateix període. L'objecte d'aquesta andisi sera mostrar com el creixement metropolita s'ha volgut reconduir reiteradament cap a una serie de ciutats de l'Area metropolitana que són coincidents en gairebé tots els plans i que han esdevingut alternatives per a la població que abandona el nucli metropolita a partir de la decada dels vuitanta. 2. El model d'evolució urbana de Peter Hall Peter Hall va iniciar els seus estudis sobre l'evolució de les hees urbanes en la decada dels anys seixanta, el resultat dels quals li ha permes, entre altres, elaborar un model general on estableix les successives etapes de creixement del sistema urba. Aquest model ha estat publicat en la seva obra The World Cities (Hall, 1984). 2. I. Trets essenciah del model de creixement urbh El model de Hall requereix l'andisi temporal del creixement i l'evolució dels nuclis urbans agrupats en anelles i sistemes, i la direcció dels fluxos migratoris entre cada un d'aquests grups (vegeu el gr%c 1). Primerament s'han d'agrupar els nuclis en tres sistemes urbans: el sistema urbs superior o principal, els altres sistemes urbans i les arees no metropolitanes. En els dos primers es distingeix una anella central, el cccor)), i una d'externa; el tercer grup esta format per nuclis no vinculats a cap sistema urba, no presenta diferenciació i acostuma a coincidir amb municipis de caracter rural o de muntanya. Aquestes agrupacions permeten sintetitzar els canvis en el creixement de la població i la relació amb els moviments migratoris. Aquests canvis s'estruc- I'any 1992 i dirigit pel professor Pere Riera en el marc del mhter dlEstudis Regionals, Urbans i Metropolitans del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autbnoma de Barcelona. 2. L'abril de 1993 es va publicar a la Revista de Estudios Regionales de les Universidades de Andalucía un article sobre el mateix treball on es feia especial incidkncia en el model de Hd i les etapes de creixement del sistema urbs de Catalunya sense comparar-ho amb les propostes de planificació territorial. 102 Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 Elisabet Sau Reventos 3. L'adaptació del model d'evolució urbana pel sistema urbA de Catalunya en el període 1950-1991 3. I. Les dades per construir el model Per construir el model de Hall es necessiten tres informacions bhsiques: 1) El creixement de població. Les dades de població s'han recollit dels censos de població de 1950, 1960, 1970 i 1981 i dels Padrons Municipals de 1975 i 1986 de I'Arxiu de Dades Municipals (DGPAT, 1990). Les dades de 1991 es van extreure del Censo de Pobkzci6n. Avance Provisional (INE, 1991), amb resultats molt controvertits en el seu moment, perb els únics disponibles a l'hora de construir el model. 2) Distribuir els municipis en anelles i sistemes urbans. Aquesta distribució es va realitzar a partir dels resultats obtinguts en I'explotació de dades de mobilitat laboral obligada del Padró de 1986. La metodologia emprada va permetre la definició de zones de cohesió i centralitat del sistema urbh de Catalunya en el projecte de Pla territorial general i la va elaborar el Departament de Geografia de la Universitat de Girona conjuntament amb la Direcció General de Planificació i Acció Territorial de la Generalitat de Catalunya. La metodologia de cohesió i centralitat (Palacio, 1991) se sobreposa i permet distingir un municipi que actua com a capqalera i un conjunt de municipis associats que formen la seva zona de cohesió i que es defineix com el sistema urbh. Els resultats obtinguts es van aplicar al conjunt de municipis de Catalunya amb l'objecte de distribuir-10s en els tres sistemes urbans que requereix el model de creixement de Hall, i es va obtenir: - Un conjunt de municipis que no genera ni cohesió ni centralitat al seu entorn, ja sigui perqut laboralment es troben molt tancats en ells mateixos o, contrhiament, la multiplicitat de fluxos els impedeix assolir relacions significatives amb altres municipis. Aquest grup s'ha identificat com ahees no metropolitanes)). - El grup dels altres sistemes urbans el van integrar els municipis exteriors a les cinc comarques de la regió I de 1936. Els municipis identificats com a capqalera pel sistema de cohesió i centralitat es van agrupar en el ((cor)) d'aquest sistema mentre que els de la zona de cohesió es van integrar a l'anella externa. - El tercer grup el va formar el sistema urb& principal, amb els municipis de les comarques del Barcelonts, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallb Oriental i el Vdb Occidental. L'aplicació de la metodologia de les hrees de centralitat en aquest hmbit territorial va permetre distingir uns municipis-capqalera del sistema metropolita: Barcelona, Malgrat de Mar, Calella, Sant Celoni, Mataró, Granollers, Mollet del Vallts, Sabadell, Terrassa i Martorell. Perb la complexitat de les relacions funcionals existents en una &rea metropolitana dificultava l'ads- El creixement del sistema urbi de Cataiunya (1950-1991) Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 103 cripció de la resta de municipis a les capsaleres, ja sigui perquk no assolien llindars de relació significatius o perquk estaven associats funcionalment a més d'una capsalera metropolitana. Per resoldre aquests problemes i atb que no existeix una delimitació precisa i consensuada de l'hbit intern metropolita, es van estudiar altres propostes. D'entre aquestes, es va adoptar la delimitació d'Esteban (1 99 I), elaborada a partir de la densitat urbana i el grau d'urbanització municipal, que distingeix una metrbpoli, una &rea metropolitana i una regió metropolitana. La metrbpoli s'ha identificat com a cccor)) del sistema urba principal, és polimunicipal i esta formada per Barcelona, 1'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adria de Besbs, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Cornella de Llobregat, Sant Joan Despí i Montgat, municipis que formen part del continu urbs de Barcelona des dels anys seixanta (Esteban, 199 1, p. 2 1). La primera anella del sistema urba, l'area metropolitana, la formen tots els municipis de la vall baixa del riu Llobregat, la zona del Vall&-Collserola, la zona del Vallts-Besbs i el baix Maresme. Finalment, la tercera anella urbana o resta de la regió metropolitana inclouria els altres municipis de les cinc comarques abans esmentades. Aquesta delimitació del sistema urba principal en tres anelles significa introduir un nou subgrup respecte al model de Hall, que només en distingeix dos. Per altra part, tot i que no s'aplica el sistema d'agrupació de nuclis segons criteris de cohesió i centralitat, s'obvien les dues incidkncies detectades i s'aconsegueixen uns resultats territorialment més uniformes. Finalment, si bé el sistema urbs principal podria incloure les comarques de 1'Alt Penedts i el Garraf, no hi són incloses perquk l'explotació de la mobilitat de 1986 encara no donava unes relacions de base dibia prou significatives entre aquestes comarques i les que integren el sistema urbs principal. 3) Els moviments de població. La direcció de l1origen/destinaciÓ de la població esta poc sistematitzada estadísticament i menys a nivell municipal. Si bé els censos són les fonts més fidedignes per conkixer els canvis de residkncia de la poblaci6, la seva dilatada aparició en el temps i el baix tractament estadístic d'aquesta informació dificulta el coneixement exhaustiu d'aquesta variable. Després de consultar les dades disponibles i publicades per 1'Institut dTEstadística de Catalunya i 1'Institut Nacional dlEstadística, es va optar per emprar una strie de publicacions de I'INE que presenten una matriu origen-destinació dels migrants per províncies (Migraciones, anys respectius). Aquesta matriu s'elabora a partir de 1'Estadística de Variacions Residencials i, malgrat el subregistre detectat en les dades, sobretot en les anteriors a I'any 1987, permet establir una seqiikncia histbrica gairebé quinquennal dels desplasaments de la població. 106 Doc. Anil. Geoer. 27,1995 Elisabet Sau Reventbs 1950-1960 Arees no metropolitanes Sistema urbs superior - + centrdiaaci6 relativa Altres sistemes urbans - centralitzaci6 amb phrdua: etapa 1A de Cheshire i Hay + centralitzaci6 relativa centralitzaci6 amb phrdua: etapa 1B de Cheshire i Hay + centraliaaci6 relativa centraliLaci6 u \+/ centraliaaci6 relativa < relativa 1981-1986 - + + descentralitzaci6 centralitzaci6 relativa < relativa relativa < relativa +I- taxes altes o baixes de creixement Grafic 2. Evoluci6 urbana del sistema de ciutats catalanes (1950-1991). El creixement del sistema urbi de Catalunya (1950-1991) Doc. Ad. Geogr. 27, 1995 107 ben en la subetapa de creixement 1A definida per Cheshire i Hay: tant el centre com l'anella de ciutats presenten ptrdues relatives de població, tot i que les primeres són menors que les de l'anella. Entre 1960 i 1970, els altres sistemes urbans s'ajusten a la centralització durant la ptrdua, amb una taxa relativa lleugerament positiva que indica un cert creixement relatiu en els municipis del cor del sistema. Tot i així, aquests municipis encara no tenen prou forga per retenir la població que els arriba de les rees no metropolitanes o dels nuclis de la seva anella urbana i, per tant, es dirigeix cap al sistema metropolitd. Entre 1970 i 1975, aquest grup urbd assoleix la fase de centralització absoluta, amb la reducció de la taxa de creixement negatiu en l'anella exterior i l'increment relatiu positiu de l'anella central. El guany continua alimentat per la població rural i de l'anella exterior i les ciutats centrals d'aquest sistema comencen a retenir població. En el període següent (1 975-198 1) ja assoleix la centralització relativa, com el sistema urbd principal. La diferencia entre aquests dos sistemes Cs que el sistema ~rincipal no ha canviat d'etapa des de 1950. A partir d'aquesta data, el comportament de tots dos sistemes tendird a absorbir població entre les anelles urbanes. Aquest fet coincideix amb el fre del creixement de població a Catalunya, tant del comportament natural com dels corrents migratoris i tambC coincideix amb la crisi econbmica. La centralització relativa Cs l'etapa que consolidaran aquests sistemes urbans durant tota la dtcada dels vuitanta, la qual cosa pot indicar que les drees urbanes exteriors als nuclis s'estan consolidant com a pols atractors de població. 3.2.3. El creixement de les drees no metropolitanes Els municipis que s'integren en aquest grup són els que, juntament amb els altres sistemes urbans, han experimentat un canvi mCs significatiu durant el període d'estudi. En la dkcada dels cinquanta presentaven unes taxes de creixement relatiu forga negatives, expulsant la població cap a la resta de sistemes urbans, perb aquesta tendkncia s'ha comensat a reduir en el primer quinquenni dels setanta per modificar el signe relatiu de creixement cap a positiu en el primer quinquenni dels vuitanta. 3.3. L 'evolució fimra del sistema de ciutats seguint el model de Hall Si aquesta ha estat l'evolució del sistema de ciutats entre 1950 i 1991, les etapes de creixement successiu que es podrien seguir segons l'evolució tebrica prevista per Hall serien (vegeu el grafic 1): - La descentralització absoluta del sistema central. El nucli experimentard un decreixement molt elevat, mentre que el flux de població que fins llavors alimentava aquest sistema s'invertird cap a la resta de sistemes urbans. Aquests dos canvis provocaran que el creixement global del sistema sigui inferior als altres sistemes urbans i, en conseqütncia, la primacia comenci 110 Doc. Ad. Geogr. 27,1995 Elisabet Sau Reventbs El creixement del sistema urbi de Cataiunya (1950-1991) Doc. Anl. Geogr. 27, 1995 111 Martorell, per exemple). Aquests nuclis, amb estructures urbanes ja consolidades, havien de configurar-se com l'alternativa de localització del futur creixement de la població metropolitana. Finalment, els pols de nova creació serien els de Mollet-Caldes de Montbui, Tordera-Palafolls i Sant Sadurní $Anoia. De les propostes del Pla director, se'n va nodrir el Pla !general metropolita de 1976 que, tot i que les va descontextualitzar del model territorial, va readaptar la idea dels centres direccionals i la creació de noves ciutats per aconseguir el reequilibri demografic de I'area metropolitana restringida a 26 municipis, a Gallecs, Sabadell-Terrassa i Martorell. Pel que respecta a la planificació actual, el Pla territorial general preveu el reequilibri del territori en una doble direcció: reequilibrar l'bea metropolitana de Barcelona a partir de les polaritats de la segona corona metropolitana i reequilibrar globalment Catalunya amb la potenciació de les ciutats ccmitjanesn o ((maduresa de la resta del territori, per tai que esdevinguin pols d'atracció per a la nova població prevista l'any horitzó del Pla, el 2026. Així doncs, dels 7,5 milions d'habitants esperats, el 60% s'hauria de concentrar a les comarques ccmetropolitanes)) i del 40% restant, el 12% de la població I'haurien d'acollir el grup de les comarques de Girona i el grup del Penedts i del Camp de Tarragona, respectivament; mentre que les comarques de Ponent i les de la Catalunya central acollirien, en tots dos casos, el 6% d'aquesta població. Dins de la proposta de reequilibri metropolit&, el Pla escull, com a sistemes urbans amb capacitat d'acollir nova població, els que sempre s'han identificat com a segona corona urbana, amb la inclusió de Vilanova i la Geltrú i Sitges. També s'identifiquen dues zones que, si bé queden en una posició molt exterior a l'bea metropolitana actual, el Pla territorial general vol que s'integrin com a futurs pols de descongestió d'aquesta: el de Sant Celoni-Hostalric i la zona de la Tordera i el de Sant Vicen~ de Calders-el Vendrell. Pel que fa a l'hea metropolitana, entesa com les cinc comarques de la conurbació de Barcelona, es van redactar dos projectes de plans territorials, perb el seu estat de redacció no permet fer previsions de les propostes de creixement. Del pla redactat per la Mancomunitat de Municipis de l'kea Metropolitana de Barcelona, se'n desprirn una preocupació per solucionar els possibles estrangulaments que pot experimentar aquest hbit en un futur immediat, estrangulaments que no semblen respondre a una planificació global sinó més aviat a qüestions encara no resoltes d'aspectes viaris, d'habitatge o d'equipaments, per exemple. Pel que fa al pla de la comissió ttcnica, sembla que es volen recuperar i actualitzar alguns criteris del Pla director del 1968, per poder contenir i estabilitzar el creixement de 1'8rea metropolitana i, en tot cas, esta pendent de I'aprovació del Pla territorial general que és el que marcar& els objectius de reequilibri que cal assolir. 5. Conclusions L'adaptació del model de Hall al sistema de ciutats de Catalunya manifesta la relació entre la progressiva pirrdua de població de la metrbpoli central a favor