El Model de llengua de TVE a les Illes Balears : anàlisi fonètica i morfològica

El model de llengua de TVE a les Illes Balears. Anàlisi fonètica i morfològica Maria Antònia Puigròs i Caldentey Tesi doctoral Directora: Mila Segarra i Neira Departament de Filologia Catalana Facultat de Lletres Universitat Autònoma de Barcelona Als meus padrins, en Gabriel i na Maria. Amb un record afectuós ÍNDEX CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ ............................................................................. 1 1. Justificació del treball.......................................................................................... 1 2. Marc legal de la llengua cat alana a les Illes Balears........................................... 25 3. Breu panorama de TVE a les Illes Balears.......................................................... 30 4. El concepte de llengua estàndard......................................................................... 35 CAPÍTOL II. DADES FONÈTIQUES I MORFOLÒGIQUES ........................ 51 A) DADES FONÈTIQUES ................................................................................... 51 Informatiu ............................................................................................................... 51 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 51 1.1. Vocals en posició tònica.. ............................................................................. 51 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 52 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 62 2.1. Els grups qua, gua......................................................................................... 62 2.2. Els verbs veure , beure................................................................................... 62 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot............................................. 63 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 65 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 65 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 67 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 70 3.4. Nasals............................................................................................................. 70 3.5. Bategant......................................................................................................... 73 3.6. Laterals.......................................................................................................... 74 3.7. Oclusives....................................................................................................... 77 3.8. La lletra x amb so alveolar............................................................................ 83 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... .................. ............... 84 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 85 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra.............................................................. 85 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal.................................................. 86 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/...................................................... 86 4.4. Els grups de tres consonants en cont acte............ ................. ................... .............. 8 7 4.5. Les assimilacions........................................................................................... 88 Report ..................................................................................................................... . 90 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 90 1.1. Vocals en posició tònica................................................................................ 90 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 92 2. Diftongs i hiats.................................................................................................... 99 2.1. Els grups qua, gua......................................................................................... 99 2.2. Els verbs veure , beure................................................................................... 100 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot............................................. 100 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 101 3.1. Fricativa labiodental sonora.......................................................................... 101 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 102 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 104 3.4. Nasals............................................................................................................. 105 3.5. Bategant......................................................................................................... 109 3.6. Laterals.......................................................................................................... 110 3.7. Oclusives....................................................................................................... 112 3.8. La lletra x amb so alveolar............................................................................. 117 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... ................................. 118 4 . F o nè t i c a s i nt à ct i c a................. ........................................................................ ............. 1 1 9 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra. .. .. . .. . . . . . ..................................... ................ 119 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal ................................................ 120 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/. . . ................... .................................... 120 4.4. Els grups de tres consonants en contacte........ ..................................... ................. 121 4.5. Les assimilacions. . ................... ................................................ ............................ 122 Temps .................................................... ................ ............................................. .............. 124 1 . E l s is t em a vo c à li c ................ .................................... .................................... ............... 12 4 1.1. Vocals en posició tònica. .. .. . .. . . . .............................................. ............................. 124 1.2. Vocals en posició àtona. . . . . . . . . . . . ............................... ............................................ 125 2. Diftongs i hiats. . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. ............. 130 2.1. Els grups qua, gua .................................................. ............................................. 130 2.2. Els verbs veure , beure ........................................................................ ................. 130 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot ................................................ 131 3 . E l si s te m a co n so n àn t ic ......... .................................... .................................................. 132 3.1. Fricativa labiodental sonora. . . . . . ............................... ........................................... 132 3.2. Fricatives i africades alveolars. ............................... ........................................... 133 3.3. Fricatives i africades palatals. . . . ................... ...................................................... 134 3.4. Nasals. .. .. . .. . . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. .............. 135 3.5. Bategant. . . . . . . . . . . . . . . . ................... ................................................ ............................ 136 3.6. Laterals.. . . . . . . . . . . . . . . . . . ............................................................................... ............... 137 3.7. Oclusives. .. .. . .. . . . . . . . . ............................................................................... ............... 138 3.8. La lletra x a mb s o a l v e ol a r ........ ................ ............................................. ............. 141 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... ................................. 142 4 . F o nè t i c a s i nt à ct i c a................. ........................................................................ ............. 1 4 3 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra. .. .. . .. . . . . . ..................................... ................ 143 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal ................................................ 143 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/.. . ...................................................... 144 4.4. Els grups de tres consonants en contacte........ ..................................... ................. 144 4.5. Les assimilacions. . ................... ................................................ ............................ 145 Entrevistes ..................... .................................... .............................................................. 147 1 . E l s is t em a vo c à li c ................ .................................... .................................... .............. 14 7 1.1. Vocals en posició tònica. .. .. . .. . . . .............................................. ............................ 147 1.2. Vocals en posició àtona. . . . . . . . . . . . ............................... ........................................... 148 2. Diftongs i hiats. . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. ............. 153 2.1. Els grups qua, gua ..................................................... ........................................... 153 2.2. Els verbs veure , beure ........................................................................ ................. 153 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot ................................................ 153 3 . E l si s te m a co n so n àn t ic ......... .................................... .................................................. 154 3.1. Fricativa labiodental sonora. . . . . . ..................................... .................................... 154 3.2. Fricatives i africades alveolars. ............................... ............................................ 154 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 156 3.4. Nasals. .. .. . .. . . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. .............. 156 3.5. Bategant. . . . . . . . . . . . . . . . ................... ................................................ .............................. 158 3.6. Laterals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . ............................................................................... .............. 159 3.7. Oclusives. .. .. . .. . . . . . . . . ............................................................................... .............. 160 3.8. La lletra x a mb s o a l v e ol a r ........ ................... ...................................................... 163 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... ................................. 164 4 . F o nè t i ca s i nt à ct i ca .............. ................................... ..................................... ............... 1 65 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra.............................................................. 165 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal.................................................. 165 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/...................................................... 166 4.4. Els grups de tres consonants en contacte........ ..................................... ................ 166 4.5. Les assimilacions........................................................................................... 167 2002 ...................................... ................. ....................................................... ................. .. 168 1 . E l s is t em a vo c à li c ................ .................................... .................................... .............. 16 8 1.1. Vocals en posició tònica. .. .. . .. . . . .............................................. ............................ 168 1.2. Vocals en posició àtona. . . . . . . . . . . . ............................... ........................................... 169 2. Diftongs i hiats. . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. ............. 177 2.1. Els grups qua, gua .................................................. ............................................. 177 2.2. Els verbs veure , beure ........................................................................ ................ 177 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot ................................................ 178 3 . E l si s te m a co n so n àn t ic ......... .................................... .................................................. 180 3.1. Fricativa labiodental sonora. . . . . . ............................... ........................................... 180 3.2. Fricatives i africades alveolars. ............................... .............................. ............. 181 3.3. Fricatives i africades palatals. . . . ............................... ........................................... 185 3.4. Nasals . ................. ...................................................... ............... ............................. 186 3.5. Bategant. . . . . . . . . . . . . . . . ................... ................................................ ............................. 189 3.6. Laterals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .................................................................................. ............. 191 3.7. Oclusives. .. .. . .. . . . . . . . . .................................................................................. ............. 193 3.8. La lletra x a mb s o a l v e ol a r ........ ................... ...................................................... 199 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... ................................. 200 4 . F o nè t i c a s i nt à ct i c a................. ........................................................................ ............. 2 0 1 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra. .. .. . .. . . . . . ..................................... ................ 201 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal ................................................ 202 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/. . . ................... ................................... 202 4.4. Els grups de tres consonants en contacte........ ..................................... ................. 203 4.5. Les assimilacions. . ................... ............................................ ............................... 204 Panoràmic ............................................................................................................... 206 1 . E l s is t em a vo c à li c ................ .................................... .................................... .............. 20 6 1.1. Vocals en posició tònica. .. .. . .. . . . .............................................. ............................ 206 1.2. Vocals en posició àtona. . . . . . . . . . . . ............................... ........................................... 207 2. Diftongs i hiats. . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. .............. 216 2.1. Els grups qua, gua .................................................. ............................................. 216 2.2. Els verbs veure , beure ........................................................................ ................. 216 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot ................................................ 217 3 . E l si s te m a co n so n àn t ic ......... .................................... ................................................. 219 3.1. Fricativa labiodental sonora. . . . . . ..................................... .................................... 219 3.2. Fricatives i africades alveolars. ............................... .............................. ............. 220 3.3. Fricatives i africades palatals. . . . ................... ...................................................... 221 3.4. Nasals. .. .. . .. . . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. .............. 222 3.5. Bategant. . . . . . . . . . . . . . . . ................... ................................................ ............................. 224 3.6. Laterals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . ............................................................................... .............. 225 3.7. Oclusives. .. .. . .. . . . . . . . . ............................................................................... .............. 227 3.8. La lletra x a mb s o a l v e ol a r ........ ................... ...................................................... 231 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... ................................. 232 4 . F o nè t i ca s i nt à ct i ca .............. ................................... ..................................... ............... 2 33 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra. .. .. . .. . . . . . ..................................... ................ 233 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal ................................................ 234 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/...................................................... 234 4.4. Els grups de tres consonants en contacte........ ..................................... ................ 235 4.5. Les assimilacions........................................................................................... 236 Programa Especial ................................................................................................. 238 1 . E l s is t em a vo c à li c ................ .................................... .................................... .............. 23 8 1.1. Vocals en posició tònica. .. .. . .. . . . .............................................. ............................ 238 1.2. Vocals en posició àtona. . . . . . . . . . . . ............................... ........................................... 239 2. Diftongs i hiats. . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. ............. 246 2.1. Els grups qua, gua .................................................. ............................................. 246 2.2. Els verbs veure , beure ........................................................................ ................. 246 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot............................................. 246 3 . E l si s te m a co n so n àn t ic ......... .................................... .................................................. 248 3.1. Fricativa labiodental sonora. . . . . . ..................................... .................................... 248 3.2. Fricatives i africades alveolars. ..................................... .................................... 249 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 250 3.4. Nasals. .. .. . .. . . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. ............. 251 3.5. Bategant. . . . . . . . . . . . . . . . ................... ................................................ ............................ 253 3.6. Laterals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . ............................................................................... ............... 253 3.7. Oclusives. .. .. . .. . . . . . . . . ............................................................................... ............... 255 3.8. La lletra x a mb s o a l v e ol a r ........ ................... ...................................................... 258 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... ................................. 259 4 . F o nè t i ca s i nt à ct i ca .............. ................................... ..................................... ............... 2 60 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra. .. .. . .. . . . . . .................................................... 260 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal ................................................ 260 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/...................................................... 261 4.4. Els grups de tres consonants en contacte........ ..................................... ................. 261 4.5. Les assimilacions........................................................................................... 262 Futbol ..................................................................................................................... 264 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 264 1.1. Vocals en posició tònica............................................................................... 264 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 265 2. Diftongs i hiats.................................................................................................... 273 2.1. Els grups qua, gua......................................................................................... 273 2.2. Els verbs veure , beure................................................................................... 273 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot............................................. 274 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 275 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 275 3.2. Fricatives i africades alveolars. ............................... ........................................... 276 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 277 3.4. Nasals. .. .. . .. . . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. ............. 278 3.5. Bategant. . . . . . . . . . . . . . . . ................... ................................................ ............................. 280 3.6. Laterals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .................................................................................. ............. 280 3.7. Oclusives. .. .. . .. . . . . . . . . .................................................................................. ............. 283 3.8. La lletra x a mb s o a l v e ol a r ........ ................ ............................................. ............. 287 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... ................................. 288 4 . F o nè t i c a s i nt à ct i c a................. ........................................................................ ............. 2 8 9 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra. .. .. . .. . . . . . .................................................... 289 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal.................................................. 290 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/...................................................... 290 4.4. Els grups de tres consonants en contacte........ ..................................... ................. 291 4.5. Les assimilacions........................................................................................... 292 Debat ...................................................................................................................... . 294 1 . E l s is t em a vo c à li c ................ .................................... .................................... .............. 29 4 1.1. Vocals en posició tònica................................................................................ 294 1.2. Vocals en posició àtona. . . . . . . . . . . . ............................... ........................................... 295 2. Diftongs i hiats. . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. ............. 300 2.1. Els grups qua, gua .................................................. ............................................. 300 2.2. Els verbs veure , beure ........................................................................ ................ 300 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot............................................. 301 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 302 3.1. Fricativa labiodental sonora.......................................................................... 302 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 303 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 305 3.4. Nasals............................................................................................................ 306 3.5. Bategant......................................................................................................... 308 3.6. Laterals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .................................................................................. ............. 309 3.7. Oclusives. .. .. . .. . . . . . . . . .................................................................................. ............. 311 3.8. La lletra x a mb s o a l v e ol a r ........ ................ ............................................. ............. 314 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... ................................. 315 4 . F o nè t i ca s i nt à ct i ca .............. ................................... ..................................... ............... 3 16 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra............................................................. 316 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal.................................................. 317 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/...................................................... 317 2.7. Les formes dels verbs ser, estar.................................................................... 395 2.8. Els participis.................................................................................................. 396 2.9. Els gerundis................................................................................................... 396 2.10. El pretèrit pe rfet perifràstic.......................................................................... 396 2.11. Altres formes verbals................................................................................... 397 Debat ....................................................................................................................... 398 1. Morfologia nominal............................................................................................. 398 1.1. Article salat / article literari........................................................................... 398 1.2. L’article amb els nom s de persona................................................................ 399 1.3. Els pronoms febles davant el verb................................................................. 399 1.4. Els pronoms febles da rrere el verb. Accentuació.......................................... 400 1.5. Els pronoms subjecte..................................................................................... 401 1.6. Els quantificadors.......................................................................................... 401 1.7. Els possessius................................................................................................ 402 1.8. Els numerals.................................................................................................. 403 1.9. Els plurals...................................................................................................... 403 1.10. Canvis de gènere.......................................................................................... 403 1.11. La contracció ca.......................................................................................... 403 2. Morfologia verbal................................................................................................ 404 2.1. El present d’indicatiu.................................................................................... 404 2.2. El pretèrit imperfet de subjuntiu................................................................... 404 2.3. Els verbs dir, dur i els acabats en – ure.......................................................... 405 2.4. Els verbs incoatius......................................................................................... 405 2.5. Els verbs tenir, venir...................................................................................... 405 2.6. Els infinitius ser, esser................................................................................... 406 2.7. Les formes dels verbs ser, estar.................................................................... 406 2.8. Els participis.................................................................................................. 407 2.9. Els gerundis................................................................................................... 407 2.10. El pretèrit pe rfet perifràstic.......................................................................... 407 2.11. Altres formes verbals................................................................................... 408 C) CONCLUSIONS DELS PROGRAMES ANALIT ZATS ............................. 409 Informatiu................................................................................................................ 409 Report...................................................................................................................... 412 Temps...................................................................................................................... 414 Entrevistes............................................................................................................... 416 2002......................................................................................................................... 417 Panoràmic............................................................................................................... 419 Programa Especial.................................................................................................. 421 Futbol...................................................................................................................... 423 Debat....................................................................................................................... 425 CAPÍTOL III. ANÀLISI FONÈTICA I MORFOLÒGICA ............................. 427 A) ANÀLISI FONÈTICA ..................................................................................... 427 1 . E l s is t em a vo c à li c ................ .................................... .................................... .............. 42 7 1.1. Vocals en posició tònica................................................................................ 427 1.2. Vocals en posició àtona. . . . . . . . . . . . ............................... ........................................... 438 2. Diftongs i hiats. . . . . . . . . . . . ..................................... ............................................. ............. 472 2.1. Els grups qua, gua .................................................. ............................................. 472 2.2. Els verbs veure , beure ........................................................................ ................ 475 2.3. Les combinacions vocàliques a dom ini de mot............................................. 479 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 485 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 485 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 494 3.3. Fricatives i africades palatals........................................................................ 505 3.4. Nasals............................................................................................................ 511 3.5. Bategant......................................................................................................... 519 3.6. Laterals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .................................................................................. ............. 526 3.7. Oclusives. .. .. . .. . . . . . . . . .................................................................................. ............. 546 3.8. La lletra x a mb s o a l v e ol a r ........ ................ ............................................. ............. 566 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/.......... ................. ................... ................................. 569 4 . F o nè t i ca s i nt à ct i ca .............. ................................... ..................................... ............... 5 71 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra............................................................. 571 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal.................................................. 574 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/,/ nt/, /nk/, /lt/...................................................... 574 4.4. Els grups de tres consonants en contacte........ ..................................... ................. 576 4.5. Les assimilacions........................................................................................... 578 B) ANÀLISI MORFOLÒGICA ........................................................................... 583 1. Morfologia nominal............................................................................................. 583 1.1. Article salat / article literari........................................................................... 583 1.2. L’article amb els nom s de persona................................................................ 588 1.3. Els pronoms febles davant el verb................................................................. 590 1.4. Els pronoms febles da rrere el verb. Accentuació.......................................... 594 1.5. Els pronoms subjecte..................................................................................... 596 1.6. Els quantificadors.......................................................................................... 599 1.7. Els possessius................................................................................................ 602 1.8. Els numerals.................................................................................................. 605 1.9. Els plurals...................................................................................................... 609 1.10. Canvis de gènere.......................................................................................... 611 1.11. La contracció ca.......................................................................................... 612 2. Morfologia verbal................................................................................................ 614 2.1. El present d’indicatiu.................................................................................... 614 2.2. El pretèrit imperfet de subjuntiu................................................................... 616 2.3. Els verbs dir, dur i els acabats en – ure.......................................................... 618 2.4. Els verbs incoatius......................................................................................... 620 2.5. Els verbs tenir, venir...................................................................................... 624 2.6. Els infinitius ser, esser................................................................................... 626 2.7. Les formes dels verbs ser, estar.................................................................... 629 2.8. Els participis.................................................................................................. 630 2.9. Els gerundis................................................................................................... 631 2.10. El pretèrit pe rfet perifràstic.......................................................................... 631 2.11. Altres formes verbals................................................................................... 632 CAPÍTOL IV. CONCLUSIONS .......................................................................... 636 CAPÍTOL V. TAULES DE DADES .................................................................... 700 1. OBJECTIUS ...................................................................................................... 700 2. TAULES DELS PR OGRAMES ANALITZATS ............................................ 702 A) ANÀLISI FONÈTICA ..................................................................................... 702 Informatiu ............................................................................................................... 702 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 702 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 702 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 703 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 705 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 706 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 706 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 707 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 708 3.4. Nasals............................................................................................................. 708 3.5. Bategant......................................................................................................... 710 3.6. Laterals.......................................................................................................... 711 3.7. Oclusives....................................................................................................... 712 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 714 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 715 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 715 Report ...................................................................................................................... 717 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 717 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 717 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 718 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 720 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 721 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 721 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 721 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 722 3.4. Nasals............................................................................................................. 723 3.5. Bategant......................................................................................................... 724 3.6. Laterals.......................................................................................................... 725 3.7. Oclusives....................................................................................................... 726 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 728 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 728 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 729 Temps ...................................................................................................................... 731 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 731 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 731 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 731 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 733 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 735 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 735 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 735 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 736 3.4. Nasals............................................................................................................. 737 3.5. Bategant......................................................................................................... 738 3.6. Laterals.......................................................................................................... 739 3.7. Oclusives....................................................................................................... 740 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 741 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 742 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 743 Entrevistes ............................................................................................................... 744 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 744 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 744 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 744 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 746 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 747 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 747 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 748 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 748 3.4. Nasals............................................................................................................. 749 3.5. Bategant......................................................................................................... 750 3.6. Laterals.......................................................................................................... 750 3.7. Oclusives....................................................................................................... 752 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 753 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 753 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 754 2002 ......................................................................................................................... 756 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 756 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 756 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 757 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 759 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 761 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 761 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 761 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 762 3.4. Nasals............................................................................................................. 763 3.5. Bategant......................................................................................................... 764 3.6. Laterals.......................................................................................................... 765 3.7. Oclusives....................................................................................................... 767 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 768 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 769 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 769 Panoràmic ............................................................................................................... 772 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 772 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 772 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 772 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 774 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 775 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 775 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 776 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 777 3.4. Nasals............................................................................................................. 777 3.5. Bategant......................................................................................................... 779 3.6. Laterals.......................................................................................................... 779 3.7. Oclusives....................................................................................................... 781 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 782 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 783 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 783 Programa Especial ................................................................................................. 786 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 786 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 786 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 786 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 788 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 789 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 789 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 790 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 791 3.4. Nasals............................................................................................................. 791 3.5. Bategant......................................................................................................... 793 3.6. Laterals.......................................................................................................... 793 3.7. Oclusives....................................................................................................... 795 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 796 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 797 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 797 Futbol ...................................................................................................................... 799 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 799 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 799 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 799 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 802 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 803 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 803 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 804 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 804 3.4. Nasals............................................................................................................. 805 3.5. Bategant......................................................................................................... 806 3.6. Laterals.......................................................................................................... 807 3.7. Oclusives....................................................................................................... 808 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 810 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 810 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 811 Debat ....................................................................................................................... 813 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 813 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 813 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 813 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 815 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 817 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 817 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 817 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 818 3.4. Nasals............................................................................................................. 819 3.5. Bategant......................................................................................................... 820 3.6. Laterals.......................................................................................................... 820 3.7. Oclusives....................................................................................................... 822 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 824 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 824 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 825 B) ANÀLISI MORFOLÒGICA .......................................................................... 827 Informatiu .............................................................................................................. 827 1. Morfologia nominal............................................................................................. 827 2. Morfologia verbal................................................................................................ 829 Report ...................................................................................................................... 831 1. Morfologia nominal............................................................................................. 831 2. Morfologia verbal................................................................................................ 833 Temps ...................................................................................................................... 836 1. Morfologia nominal............................................................................................. 836 2. Morfologia verbal................................................................................................ 837 Entrevistes ............................................................................................................... 839 1. Morfologia nominal............................................................................................. 839 2. Morfologia verbal................................................................................................ 841 2002 ......................................................................................................................... 843 1. Morfologia nominal............................................................................................. 843 2. Morfologia verbal................................................................................................ 845 Panoràmic ............................................................................................................... 847 1. Morfologia nominal............................................................................................. 847 2. Morfologia verbal................................................................................................ 849 Programa Especial .................................................................................................. 851 1. Morfologia nominal............................................................................................. 851 2. Morfologia verbal................................................................................................ 853 Futbol ...................................................................................................................... 855 1. Morfologia nominal............................................................................................. 855 2. Morfologia verbal................................................................................................ 857 Debat ....................................................................................................................... 859 1. Morfologia nominal............................................................................................. 859 2. Morfologia verbal................................................................................................ 861 3. TAULES DELS TRETS ANALITZATS ......................................................... 863 A) ANÀLISI FONÈTICA ..................................................................................... 863 1. El sistema vocàlic................................................................................................ 863 1.1.Vocals en posició tònica................................................................................. 863 1.2. Vocals en posició àtona................................................................................. 863 2. Diftongs i hiats..................................................................................................... 864 3. El sistema consonàntic......................................................................................... 864 3.1. Fricativa labiodental sonora........................................................................... 864 3.2. Fricatives i africades alveolars...................................................................... 865 3.3. Fricatives i africades palatals......................................................................... 865 3.4. Nasals............................................................................................................. 866 3.5. Bategant......................................................................................................... 866 3.6. Laterals.......................................................................................................... 866 3.7. Oclusives....................................................................................................... 867 3.8. Grafia x amb so alveolar................................................................................ 867 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/....................................................................... 868 4. Fonètica sintàctica............................................................................................... 868 B) ANÀLISI MORFOLÒGICA ........................................................................... 869 1. Morfologia nominal............................................................................................. 869 2. Morfologia verbal................................................................................................ 870 CAPÍTOL VI. TRANSCRIPCIÓ DEL CORPUS ANALIT ZAT BIBLIOGRAFIA 1 1. J ustificació del tre ball En el procés general de normalització de què avui és objecte la llengua catalana, és essencial poder disposar d’una modalitat d’estàndard oral que respongui a les exigències actuals. La in corporació del català a tots els nivells educatius i la seva presència en els mitjans de com unicació fan ben palesa aquesta necessitat. I és que, cal no oblid ar, que tant l’esco la c om els mi tjan s de comunicació són dues peces claus per aconseguir l’ús efectiu de la llengua catalana a tots els àmbits de la vida so cial i cultural. Hem de tenir en compt e que, en l’actualitat, els mitjans audiovis uals s’han convertit en el principal vehicle de difusió de la llengua oral i que tenen, per tant, un paper decisiu en la configuració de l’estàndard. Co m diu Vallverdú (2000:35) “... arreu del món els m itjans de comunicació audiovis uals han esdevingut els principals (re)productors de les varietats estàndards”. L’Institut d’Estudis Catalans, conscient de la necessitat urgent de dotar el català d’una normativa per a la llengua or al, va publicar, a principi dels anys noranta, unes propostes d’estàndard oral: Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I Fonètica (1990) i Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II Morfologia (1992). I és que, com es diu al pòrtic del primer document “ L’Institut no podia restar indiferent davant el pes creixent 8 Model en referència a la Proposta de model de llengua estàndard per a l’escola de les Illes Balears . Proposta ús en referència a la Proposta de model per a l’ús públic de la llengua catalana. Fabra (1918) en referència a la Gramàtica catalana . Moll (1968) en referència a la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears. Per tal de dur a terme l’anàlisi s’ha n examinat exhaustivament nou ti pus de programes, amb nivell de formalitat diferent, emesos o bé a final de l’any 1998 o bé durant l’any 1999 : Informatiu Balear, Futbol (1998); Report, Temps, Entrevistes, 2002, Panorà mic, Especial La Final, 20 anys (1999) 8 . 8 Com ja he es mentat anteriorm ent, l’ Informatiu ba lear s’analitzà, precisament, per dur a term e el treball de recerca. En aquest cas s’esco lliren tr es programes de final de l’any 1998 perquè era el m oment en què tenia lloc la investigació . Per tal de procedir a l’elaboració d’aquest estudi, s’amplià el co rpus amb vuit tipus més de program es, emesos l’any 199 9, perquè no hi hagués gaire di stància cronol ògica respecte als program es analitzats en el treball de recerca. No obstant això, cal remarcar que el partit de futbol corresp on a una final de la Supercopa jugada l’any 1 998, pel fet que TVE no disp osava d’un partit de primera div isió de l’any 1999, retransmès en català. 9 A l’hora de citar aquests pr ogrames, s’han fet servir le s inicials següents: IN ( Informatiu ), RE ( Report ), TE ( Temps ), EN ( Entrevistes ), 2002 ( 2002 ), PA ( Panoràmic ), ES ( Especial la Final ), FU ( Futbol ), DE ( 20 anys ) 9 . El temps de durada i els minuts selecci onats de cada un dels programes són els que figuren a continuació: Programa Temps durada d’un programa Minuts seleccionats 10 Informatiu 20 minuts 60 minuts (3 program es) Report 28 minuts 56 minuts (2 program es) Temps 3 minuts 18 minuts (6 espais) Entrevistes 25 minuts 75 minuts (3 entrevistes) 2002 27 minuts 54 minuts (2 program es) Panoràmic 30 minuts 60 minuts (2 programes) Especial 90 minuts 60 minuts (part d’un programa) Futbol 90 minuts 50 minuts (part d’un partit) Debat 60 minuts 75 minuts (un program a i 15 minuts d’un altre) Encara que el nombre de minu ts selecci onats variï d’un espai a l’altre, el temps transcrit, i per tant analitzat , té una dura da aproximada de 50-60 minuts, a cada un dels prog rames, excepte en el Temps. I és que hem de tenir 9 Aquest dar rer pro grama s’ha citat am b les inic ials del gène re al qual pertany , un debat. En el 2002 , en ca nvi, s’ha m antengut el títol sence r, és a dir, 2002 . 10 Aquests m inuts incloue n tant l es veus dels locut ors com les interve ncions dels con vidats o de la ge nt del carrer, de penent del program a, és a dir, c orrespone n a la duració total dels programes seleccionats. 10 present que l’objecte d’estudi d’aquest tr eball és el model de llengua, fonètic i morfològic, que fan servir els locutors d’aquest m itjà, per la qual cosa s’han eliminat de cada un dels programes les in tervencions dels convidats i les de la gent del carrer. Aquest fet justifica que a 20 anys i Entrevistes e l n o m b r e d e minuts seleccionats sigui superior que a la resta, ja que en aquests espais hi ha un diàleg constant entre locutor o locu tors i personatges convidats. Quant al programa TE, s’ha procedit a l’anàlisi de 18 minuts pel fet que aquest espai té una durada aproximada de 3 minuts. De totes maneres, cal rem arcar que aquest temps d’anàlisi ha estat suficient per tal de poder extreure resultats significatius quant al model de llengua emprat pel locutor 11 . El treball es divideix en sis cap ítols, més una bibliografia final: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ (1. Justificació del treball, 2. Marc legal de la llengua catalana a les Illes Balears, 3. Breu panoram a de TVE a les Illes Balears, 4 . El concepte de llengua estàndard); CAPÍTOL II. DADE S FONÈTIQUES I MORFOLÒGIQUES ( A) Dades fonètiques: 1. Si stema vocàli c, 2. Diftongs i hiats, 3. Sistema consonàntic, 4. Fonè tica sintàctica; B) Dades morfològiques: 1. Morfologia nom inal, 2. Morfologia ve rbal; C) Conclusions dels programes analitzats: IN, RE, TE...); CAPÍTOL III. ANÀLISI F ONÈTICA I MORFOLÒGICA 11 Referent al nom bre de minut s transcrits , hem de t enir prese nt que Biber (19 90:261) considera que les mostres de 2000 i 500 0 m ots són representatives dels genere s a què pertanyen. I, segons Julià ( 2000:146), uns 30 m inuts d’enregi stram ent assegu ren al voltant de 50 00 mot s. 11 (A) Dades fonètiques: 1. Sistema vocàl ic, 2. Diftongs i hia ts, 3. Sistema consonàntic, 4. Fonètica sintàctica; B) Dades morfològi ques: 1. Morfologia nominal, 2. Morfologia verbal); CAPÍTOL IV. CONCLUSIONS; CAPÍTOL V. TAULES DE DADES (1. Objectius, 2. Taules de ls programes analitzats, 3. Taules dels trets analitzats); CAPÍTOL VI. TRANSCRIPCIÓ DEL CORPUS ANALITZAT . La introducció conté, a més d’aquesta pr esentació, un apartat q ue s’ocupa del marc legal en què es troba la llengua catalana a les Illes Balears, un breu panorama sobre Televisió Espanyola a les Illes i una exposició teòrica sobre el concepte de llengua estàndard. Al segon capítol, hi figuren totes les dades fonètiques i morfològiques que seran objecte d’anàlisi al llarg del treball, en for m at de taul es i agrupades per fenòmens. És important remarcar que cada una de les taules, excepte les que corresponen a l’apartat de fonètica sintàct ica, conté tots els mots que figuren en el corpus relacionats amb un determ inat tret, i que quan un fenom en no és present en un programa es marca am b tres línies horitzontals (---). D’aquesta manera, totes les parts de l’estudi co nsten dels mateixos apartats. Aquest capítol es tanca amb unes conclusions generals de cada un dels programes analitzats, tant a nivell fonè tic com a nivell m orfològic 12 . 12 En els capítols II, V el s program es s’han orde nat d’acor d amb el seu g rau de form alitat: IN, RE , TE, EN, 2002, PA, ES , FU, DE. 12 El cos del treball està integrat per l’ anàlisi fonètica i morfològi ca de les dades anteriors. En primer lloc es descriue n els trets fonètics i morfològics que apareixen en el corpus estudiat. Pe r realitzar aquesta descripció s’han consultat els estudis existents sobre el català de les Illes. Cal subratllar que també m’he servit de la meva compet ència co m a parlant del dialecte. En segon lloc es compara cada una de les característiques fonètiques i morfològiques descrites am b les prod uccions dels locutors i am b les recomanacions estàndards. Alguns dels fenòmens analitzats s’han acompanyat d’uns gràfics de percentatges amb la finalitat d’il·lustrar m illor els diferents resultats que s’han donat. Seguidament es presenten les conclusions del treball. En aquest capítol es duu a terme una síntesi de les dades que s’ha n extret del buidatge i anàlisi de la programació seleccionada . Es remarquen tam bé algunes de les observacions que s’han fet al llarg de l’estudi en relació amb les recomanacions que fi guren a les propostes de l’Institut i amb les recomanacions que es fan en els diferents documents analitzats. Les taules de dades que figuren després de les conclusions tenen com a finalitat presentar, de manera es quemàtica, les dades fonètiques i morfològiques que s’han analitzat al llarg del treball i que caracteritzen, per tant, el model de llengua em prat pels lo cutors. En primer lloc es presenten les 13 dades de cada un dels nou pr ogrames analitzats i, en se gon lloc, es presenta la resolució d’un determinat tret en els diferents programes. En el darrer capítol hi ha la transcripció ortogràfica i fonètica del corpus analitzat, que es presenta amb línies num erades a l’esquerra per tal de facilitar la ubicació dels mots que al llarg del treball se citen co m a exemples d’un determinat fenomen, sigui fonètic o m orfològic. Com ja s’ ha esmentat en el paràgraf an terior, aquest treball se centra en l’anàlisi del missatge emès pels locuto rs professionals, sense distingir els conductors base (o conductors del pr ograma) dels corresponsals i enviats especials (conductors de suport) 13 . Tot i que aquests discursos han estat emesos, gairebé en la seva totalitat, pe r locutors mallorquins, en el cas dels programes Report i 2002 s’han tengut en compte les intervencions de les locutores menorquina i eivissenca, en el primer, i de la locutora menorquina, en el segon, encara que es tracti d’inte rvencions de curta durada, sobretot les que figuren en el 2002 . A continuació es presenten les dades més significatives dels locutors que intervenen en els programes analitzats: 13 De totes maneres, cal indicar que e n el programa ES, per exem ple, s’han rem arcat les solucions emeses pel locutor MR, enviat especial a la plaça de les Tort ugues, i les emeses pels locut ors JZ i JC, enviats especi als al camp de l’Aston Villa, pel fet que resulten sign i ficatives quant a la resolució d’alguns trets, tant fonètics com morfològics. 14 Nom i llinatge: Neus Albis Natural de: Pollença Estudis: Llicenciada en Ciències de la Comunicació i en Ciències Polítiques Data d’incorporació al mitjà: 1998 Programes en els quals ha intervengut: Inform atius, magazins, en trevistes Llengua vehicular: Llengua catalana Inicials emprades per citar-lo 14 : NA Nom i llinatge: Karina Amengual Natural de: Palma Estudis: Estudis mitjans Data d’incorporació al mitjà: 1999 Programes en els quals ha intervengut: Magazins Llengua vehicular: Llengua catalana Inicials emprades per citar-lo: KA 14 A l’hora d’indicar el nom dels locutors s’ha fet servir la inicial del no m i la d el primer llinatge, escrites en lletres majúscules. Quant al locutor Joa n Carles Muntaner , cal remarcar que en comptes d’agafar la inicial del nom Joan, s’ha triat la inicial del no m Carles, per tal que les seves inicials no co incidesquin amb les del locutor Joan Martorell. 15 Nom i llinatge: Joan Barceló Natural de: Porreres Estudis: Estudis superiors Data d’incorporació al mitjà: 1990 Programes en els quals ha intervengut: Espai meteorològic Llengua vehicular: Llengua catalana Inicials emprades per citar-lo: JB Nom i llinatge: Mònica Borràs Natural de: Palma Estudis: Estudis superiors Data d’incorporació al mitjà: 1998 Programes en els quals ha intervengut: Magazins, entreviste s, reportatges Llengua vehicular: Llengua catalana Inicials emprades per citar-lo: MB Nom i llinatge: Francesc Busquets Natural de: Palma Estudis: Estudis mitjans Data d’incorporació al mitjà: 1998 Programes en els quals ha Magazins 16 intervengut: Llengua vehicular: Llengua catalana Inicials emprades per citar-lo: FB Nom i llinatge: Jordi Calleja Natural de: Palma Estudis: Llicenciat en Ciències de la Comunicació Data d’incorporació al mitjà: 1998 Programes en els quals ha intervengut: Informatius, m agazins, reportatges, programes esportius, entrevistes Llengua vehicular: Llengua catalana Inicials emprades per citar-lo: JC Nom i llinatge: Catalina Garcies Natural de: Bunyola Estudis: Llicenciada en Ciències de la Comunicació Data d’incorporació al mitjà: 1984 Programes en els quals ha intervengut: Informatius, m agazins, transmission s en directe, reportatges, entrevistes Llengua vehicular: Llengua catalana 17 Inicials emprades per citar-lo: CG Nom i llinatge: Margalida Marí Natural de: Eivissa Estudis: Llicenciada en Ciències de la Comunicació Data d’incorporació al mitjà: 1995 Programes en els quals ha intervengut: Informatius, reportatges Llengua vehicular: Llengua catalana Inicials emprades per citar-lo: EI Nom i llinatge: Ester Mascaró Natural de: Menorca Estudis: Llicenciada en Ciències de la Comunicació Data d’incorporació al mitjà: 1990 Programes en els quals ha intervengut: Informatius, m agazins, reportatges, transmission s en directe, entrevistes Llengua vehicular: Llengua catalana Inicials emprades per citar-lo: ME 24 7) L’existència d’una pausa, que no es correspon amb una pausa sintàctica, s’ha marcat am b el signe ‘ . Finalment, en relació amb aquest punt, ca l fer constar que per a l’anàlisi de la pronúncia no s’han emprat instrum ent s ni tècniques pr òpies de fonètica experimental i que el corpus analit zat es troba en suport audiovisual, a disposició de tots aquells qui es tiguin interessats a consultar-lo. Ja per acabar vull agrair molt especial ment els consells i les facilitats que m’ha donat la doctora Mila Segarra. Esti c segura que sense el seu ajut aquest treball no hagués estat possible. El me u agraïment també a alguns profe ssors, Daniel Casals, Joan Melià, Joan Miralle s, que, amb els seus comentaris i la seva generositat han contribuït a mill orar el contengut d’aquest estudi. Igualment vull agrair el suport que m ’ha n ofert Marta Monfort, Rita Pinto de Freitas, M. Bel Po coví, Aina Rossell ó, Carmen Teresa Vilar i diversos companys de feina. No puc oblidar tamp oc la confiança que han depositat en mi els meus pares i la me va fillola. El seu recolzament ha estat una peça clau perquè aquest treba ll arribàs a bon port. 25 2. El marc legal de la llengua catalana a le s Illes Balears La Constitució espanyola, a l’article 3, es tableix que la llengua castellana és l a llengua oficial de l’Estat espanyol, sense perjudici de les altres llengües que també puguin ser ofic ials en algunes comunitats autònomes: Article 3 1.- El castellà és la llengua espanyola oficia l de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. 2.- Les altres llengües espanyoles sera n també oficials en les respectives Comunitats Autònom es d’acord amb els seus Estatuts. 3.- La riquesa de les diferents modalitat s lingüístiques d’Espanya és un patrim oni cultural que serà objecte d’es pecial respecte i pro tecció. En el cas de les Illes Balears, l’Esta tut d’Autonom ia, aprovat per la Llei orgànica 2/1983, en el seu article 3, estableix que el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i el proclama oficial juntament am b el castellà: Article 3 1.- La llengua catalana, pròpia d e les Il les Balears, tendrà, juntament am b la castellana, e l caràcter d’idiom a oficial. 2.- Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma. 26 Com a desplegam ent de l’Estatut d’Autonomia, el Parlament de les Illes Balears va promulgar la Llei de norma lització lingüística, aprovada el 29 d’abril de 1986, amb l’objectiu d’assolir l ’ús normal de la llengua catalana a quatre àmbits: als poders públics (Parlam ent, Administració pública i Administració de justícia), a l’ensenyame nt, als mitjans de comunicació i a la vida social i privada: Article 1 1.- La present Llei té per objecte desenvolupar l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia, pel que fa a la normalització de la llengua catalana, com a pròpia de les Illes Balears en tots els àm bits, i de ga rantir l’ús del català i del castellà com a idiomes oficials d ’aquesta Com unitat Autònoma. 2.- Són, per tant, objectius de la Llei: a) Fer efectiu l’ús progressiu i normal de la llengua catalana en l’àmbit oficial i administratiu. b) Assegurar el coneixement i l’ús progr essiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyam ent. c) Fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els mitjans de com unicació social. d) Crear la consciència soci al sobre la importància de l coneixem ent i l’ús de la llengua catalana per tots els ciutadans. 27 Convé subratllar també que a la Disposició Addicional 3a s’atorga a la Universitat de les Illes Ba lears la condició d’instituc ió oficial consultiva en matèria de llengua catalana: Disposició Addicional 3a Així mateix, d’acord amb la Disposició Addicional 2a de l’Estatut d’A utonomia, la institució oficial consultiv a per a tot quant faci referència a la Llengua Catalana serà la Universitat de les Illes Balears. En relació amb els mitjans de comu nicació la Llei estableix que sigui precisament el català la llengua usua l en els mitjans de comunicació de titularitat de l’Administració Autònoma i pretén aconseguir l’ús norm al de la llengua catalana a les emi ssores de ràdio i canals de televisió, estatals o privats: Article 28 1.- El català, ha de ser la llengua usual en em issores de ràdio i de televisió i en altres mitjan s de comunicació social de titularita t de l’Administració Autònom a o sotmesos a la seva gestió. 2.- El Govern de la Comunitat Autònoma ha d’im pulsar la norm alització de la llengua catalana a les emissores de ràdio i can als de televisió estatals o privats, a fi de promoure l’ús dels català com a llengua pròpia de les Illes Balears. 28 Aquesta Llei obliga també el Govern de la Com unitat a concertar una política de col·laboració, pel que fa als mitjans audiovisuals, am b les altres comunitats de parla catalana: Article 30 1.- El Govern de la Comunitat Autònoma ha de dur una política de col·laboració, en matèria de ràdio i televisió, am b altr es Comunitats Autònom es que tinguin el català com a llengua pròpia. 2.- En qualsevol cas, el Govern de la Com unitat Autònom a farà les gestions necessàries per a facilitar als ciutadans de les Illes Balears la recep ció de les emissions de televisió en llengua catalana depenents d’altres comunitats autònomes. Pel que fa concretament a les emissions de RTVE a les Illes Balears, a l’article 30, s’hi diu: “A ixí mateix promourà (referi nt-se al Govern de la Comunitat Autònom a) la normalització lingüística en els centres emissors de RTVE a Balears, a fi d’assegurar una presència adequada del català com a llengua pròpia de les Illes Balears.” 15 Finalment convé recordar que les Ille s, per motius econòm ics, no disposen encara d’una emissora pública de televisió que emeti des de les Illes en català, 15 L’explicació que figura e ntre parèntesi és m eva. 29 condició indispensable, al meu parer, perquè el procés de normalització lingüística arribi a bon port. I és que l’existència d’una televisió autonòmica serviria d’element aglutinador de tota la comunitat i contribuiria, a més, a la difusió d’un model de llengua or al entre la societat illenca 16 . 16 En aquest sen tit, cal tenir present que un de ls principals prob lem es que ha de superar la co m unitat catalanoparlant és l’absè ncia d’uns m itjans de com unicació audi ovisuals que abastin tot el territori lingüístic. 30 3. Breu panorama de TV E a les Illes Balears TVE a les Illes Balears va començar le s seves emissions dia 15 de novembre de 1979. L’únic programa existe nt en aquells moments, l’ Informatiu balear , s’enregistrava a Palma però era emès encar a des de Madrid. Els primers presentadors d’aquell espai foren Maria Lluïsa Suau i Joan Santamaria. Ara bé, en el mes de desembre de 1983 el Centre Territorial de TVE a les Illes Balears es va traslladar a l’edifici ced it pel Consell de Mallorca, al carrer General Riera de Palma. La instal·l ació de TVE a Palma i la dotació d’una major infraestructura van possibilitar l’am pliació del tem ps d’emissió. Així, a l’espai informatiu, s’hi afegiren altr es tipus de programes: reports, debats, magazins, retransmissions esportives, entrevistes... Quant a aquest darrer aspecte, cal apuntar que en el mes de gener de 1998, el director general de RTVE, Fernando Ló pez Amor, i el president del Govern Balear, Jaume Matas Palou, signaren un prim er acord de col·laboració que, entre altres coses, féu possible l’increm ent de la producció pròpia del Centre i l’ampliació de l’oferta inform ativa de TVE a les Illes. Ga irebé dos anys més tard, en el mes de desembre de 1999, el president del Govern Balear, Francesc Antich Oliver, i el director general de TVE, Pío Cabanilla s Alonso, signaren un nou conveni de col·laboració, amb la finalitat de mantenir i potenciar les emissions de TVE a les Illes Balears. 31 Des dels seus inicis fins al dia d’avui , el Centre Territorial de TVE a les Illes Balears ha estat dirigit pels profe ssionals que figuren a continuació: Director Data nomenament Data cessament Antonio Jaume Miquel 01.02.1982 10.04.1984 Jordi Pérez Boix 28.09.1985 31.10.1986 Sebastià Verd Crespí 01.01.1987 02.08.1988 Eduardo Olano Codesido 01.08.1988 20.04.1989 J. Carles Muntaner Estarellas 20.04.1989 09.01.1994 Antonio Travería Celda 10.01.1994 31.07.1996 Juan Antonín Estévez 01.08.1996 25.03.1996 Joan Martorell Bonet 26.03.1998 22.03.2002 Vicente Enguídanos Sancho 23.03.2002 Pel que fa a la programació, cal remar car que al llarg de tots aquests anys s’han emès espais de natura lesa diversa: magazins ( Tràstic Magazine, Xiu- Xiu, Magatzem, Panoràmic ), reportatges ( Esports, Report, Camina, caminaràs ), debats ( Debat, Vint anys ), informatius 17 ( Informatiu balear, La Setmana ), programes infantils ( Trencaclosques ), programes de cuina ( Sal i pebre ), retransmissions esportives ( Final de Copa 91 i 98, Supercopa 17 L’ Informa tiu balea r , que té una duració a proxim ada de vint minuts, s’e met de di lluns a divend res, matí i horabaixa (m atí, TV1; ho rabaixa, TV2) . 32 d’Espanya, Semifinal i Final de l’Open d’Austràlia de tennis 98 ), programes especialitzats ( 2002 )... A més s’han emès programe s especials sobre diferents esdeveniments: retransmissions en direct e de jornades de debat parlamentari, programes especials relacionats amb una final de futbol ju gada pel Mallorca, lliurament dels Premis 31 de desembre ... En relació amb el personal, cal assenyalar que la plantilla de TVE com pta actualment amb 65 professionals i am b unes 250 hores de desconnexió, que poden variar depenent del conveni RT VE-Govern balear i de la situació política del moment. Quant al finançament del Centre Territo rial, cal tenir present que depèn dels pressuposts de l’Estat i, en casos concrets, de convenis punt uals amb institucions públiques, co m ara el Govern balear, el Consell de Mallorca o l’Ajuntament de Palma. Pel que fa als índexs d’audiència, és interessant tenir en compte que l’ Informatiu balear que s’emet per la primera cade na té una audiència m itjana de 150.000 persones, un 60% de la quota, i el que s’em et per la segona cadena té, en canvi, una audiència mitjana de 20.000 persones, amb una quot a de pantalla d’un 12%. 33 Quant a l’opció lingüística, hem d’apunt ar que TVE a les Illes Balears s’ha decantat, des del seu inici, per la llengua catalana com a llengua vehicular 18 i que, des de fa uns anys, compta am b un assessor lingüístic, cedit per la Universitat de les Illes Balears 19 . Tot i que a TVE a les Illes no hi ha encara un llibre d’estil, s’ha de tenir present que des de l’any 1983 disposa d’uns Criteris lingüístics proposats pel Departament de Filologia Catalana pe r a les emissions de TVE a les Illes Balears , confegits pel professor Gabriel Bibiloni. A més, i com ja s’ha esmenat a la presentació d’aquest treb all, per a l’elaboració del model de llengua d’aquest mitjà, s’ha n tengut en com pte els documents sobre estàndard oral publicats per l’Institut d’Estudis Catalans. Quant a les aportacions de TVE a les Balears són significatives les afirmacions realitzades per Maties Garcie s, president del C onsell Assessor de RTVE a les Bal ears, l’any 1994 20 : “ TVE/B ha creat un espai inform atiu, fins ara inèdit, entre Mallorca , Menorca, Eivissa i Form entera. La realitat institu cional autonòm ica i municip al, la vida política, el món econòmic, empresarial i laboral, les aportacions artístiques i 18 No obstant això, els anuncis que s’i nsereixen en a que st mitjà só n en castellà, exce pte els institucionals. 19 El model lingüístic d e TVE a les Balears sem pre ha estat emparat pel Departament de Filolo gia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. 20 El Consell de R àdio Televi sió Espanyol a és l’òrgan d’assist ència i d’assessoram ent del delegat territori al de RTVE a la Comunitat. 40 també obres gramaticals que pretenen ad aptar les normativa de Fabra a aquest parlar: Gramàtica valenciana (1950) de Sanchis Guarner, Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics (1951) de Carles Salvador, Curs mitjà de Gramàtica catalana referida esp ecialment al País Valencià (1973) d’Enric Valor 27 . A la dècada dels setanta, per tant, la llengua catalana disposava ja d’una varietat normativa acceptada i difosa en els diferents territoris de parla catalana. Una normativa, però, que calia actualitzar i adaptar a les noves necessitats. I és que, amb l’ adveniment de la democràci a, el català tornava a recuperar el seu caràcter de llengua oficial (aprovació de la Constitució espanyola, 1978; de l’Estatut d’Auto nomia de Catalunya, 1979; del País Valencià, 1982; i de les Illes Balears, 1983) i s’ iniciava la tasca de normalització lingüística. El català reto rnava a l’ensenyam ent , als mitjans de comunicació, a l’administració, en defin itiva, es restablia l’ús social de la nostra llengua. En el marc d’aquest proc és de normalització lingüística era necessari, per tant, poder disposar d’una modalitat d’estàndard oral. L’escola i molt especialment els mitjans de co municació van fer ben palesa aquesta necessitat. Ara bé, com molt bé assenya la Casals (2001a:151) “...van ser els 27 Pel que fa als gramàtics valencians , Segarra (2000: IV , 43) afi rma que “...e ncara que tots ells busca ven la integraci ó del valencià en l’e spai mat riu, diferien en l a manera d’ac onseguir aquesta i ntegració. Hi havia que volia una unificació forta (Carles Salv ador, Enric Valor) i qui, per cont ra, optava pe r una versió dèbil de la unificació, a l’estil de la codificació lu sobrasilera (Sanchis Gua rner, Josep Giner, Francesc Fe rrer i Pastor)”. 41 media els que van prendre la iniciativa de la construcci ó progressiva de l’estàndard oral català, sobretot a pa rtir de 1983.” Precisament l’any 1983, amb l’entrada en funcionament de les emissores de ràdio i televisió de la Generalitat de Catalunya és quan es va veure la necessitat urgent de dotar el català d’una normativa per a la llengua oral 28 . És aleshores quan s’encetà una polèmica entre els defensors d’un model de llengua fàcil, acostat a la llengua parlada, concretament a la llengua parl ada a Barcelona, i els partidaris d’un model de llengua de caràc ter purista, és a dir, d’un m odel de llengua que aplicàs solucions normativ es (defensors del català light / defensors del català heavy ) 29 . En el context d’aquest debat és important remarcar que, entre els anys 1985-1986, els depart aments de Filologia Cata lana de les universitats d’Alacant, València, Illes Balears, Perpi nyà i l’Estudi General de Lleida es van manifestar a favor d’un m odel de llengua estàndard més representatiu dels altres dialectes catalans, és a di r, d’un model de llengua que no es bastís exclusivament del dialecte central. En a quest sentit, i en el cas de les Illes Balears, són significatives les constata cions que va fer el Departament de Llengua Catalana respecte a la llengua usada a TV3: 28 Referent a aquest as pecte, convé tenir e n compte que , tot i que Pom peu Fab ra no va elaborar un model d’estàndard oral, perquè a principi de se gle hi havia une s necessitats més urge nts, a les seves obres gramaticals fa dive rses observacions sobr e ortoèpia (vegeu Castellano s, 1990 ). 29 Entre els parti daris del prim er model cal destacar Fe rran Toutain, Ricard Fité, Xa vier Pe ricay. Precisament foren aquests lingüistes el s reponsa bles de l’elaboració dels model s de l lengua del s nous m itjans (vegeu Casals, 2001b). 42 “ El Departament de Llengua Catalana de la Universitat de le s Illes Balears sent una profunda preocupació per la qualitat de la llengua usada a TV3, televisió que arriba a més d’un setanta per cent de la nostra comunitat nacional, per tal com la televisió és un poderós instrument de difu sió de normes i hàbits d’ús lingüístic, i el seu llenguatge, un model de refe rència per a tots els parlants. Per nosaltres el català utilitzat a TV3, tot i essent en general força acceptable, presenta fonamentalment dues m ancances: s ovint és poc gen uí (castellan itzat) i en alguns punts peca d’un excessiu monolitism e barceloní” [...] “ Pel que fa al segon aspect e (el caire excessivament ba rceloní), la nostra posició és ben clara i contundent: la llengua de TV3 ha de ser rigorosament estàndard, i tota llengua estàndard té com a tret fonamental la unitat formal.” [...] “ Afegim que a parer nostre seria conveni ent l’aparició a T V3 de veus balears i occidentals, am b les caracte rístiques fonètiques bàsiques dels respectius dialectes, sense prejudici que els f os exigida una correcció implacable. També seria convenient la presència d’algun balear i valencià a l’equip lingüístic assessor de TV3, o, com a mínim , un contact e continuat entre lingüistes de tota la comunitat n acional” ( D ocument aprovat pel Departa ment de Llengua Catalana, dia 13 de novembre de 1985, lliurat a la direcció de TV3 i tramès a l’Institu t d’Estudis Catalans ). Davant aquesta situació de desgavell lingüístic, l’Institut d’Estudis Catalans va fer públiques dues declaracions, 22 d’ abril de 1986 i 21 de setem bre de 43 1990, on, entre altres coses, criticava la manca de particip ació dels dialectes en la configuració del m odel de llengua dels m itj ans i marcava les línies bàsiques de l’estàndard 30 . El mateix any 1990, finalm ent, l’Institut publicava la Proposta per a un estàndard oral de la llengua cata lana. I Fonètica i l’any 1992 la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II Morfologia 31 . En el pòrtic del primer document diu l’Institut: “ L’Institut d’Estudis Catalans no podia restar indiferent davant el pes creixent de la dimensió oral en la vida de les llengües dins la soci etat actual. Fidel a la seva trajectòria i conscien t de la seva responsabil itat, l’Institut inic ia avui la publicació d’una normativa estab lerta per la Sec ció Filo lògica, que ajudi a la rea lització de la llengua estàndard oral i que neutral itzi els factors que la pertorben.” L’Institut, a l’hora d’elaborar aquestes propostes es va decantar precisament per un model de llengua està ndard de caràcter flexible, tal com s’indica en el pòrtic de la Proposta fonètica 32 : 30 “La llengua catalana en els mitjans de c omunicació de massa i especialm ent en la televisió” (1986); “La llengua i els m itjans de com unciaci ó de m assa” (1990). 31 Cal apuntar que per a l’elabo ració del document de fon è tica l’Institut va tenir en compte el treball de la Comi ssió de Seguim ent de l a Llengua Nor mativa, int egrada per represe ntants de les u niversita ts de tot el territori de parla catalana. Tam bé va prendre en consid era ció les propostes elaborad es per edito rials, diaris, mitjans de comunicació i les com unicacions presentades en el II Congrés Internacional de Llengua Catalana de 1986 (ve geu pòrt ic de la Prop osta fo nètica ). 32 En els documents de l’Institut es parla d’estànd ard composicional en el sentit, però, d’estànd ard polimòrfic. Pel que fa a aque st aspecte diu Bi biloni (1 996:41 ): “Cal no conf ondre estànda rd com posicional i estàndar d polim òrfic, err or comès so vint al n ostre país. L’estànda rd com posicional és un està ndard uni tari, és a dir , que cerca de seleccionar una forma en cas de concurrè ncia; simplem ent que de vegades l’aga fa d’una varietat geogràfica i de ve gades d’una altra.” 44 “ Atesa la realitat socioli ngüística de la comunitat catal anoparlant, entenem que la proposta més viable d’estandardització ha d’orientar-se d’acord am b els postulats d’una normativa composicional, basada en diverses solucions polim òrfiques: una varietat de la llengua que contingui sufi cients elements com uns al diasistema perquè pugui assolir el valor referencial i, alhora, que sigui una varietat no pas monolíticament unitarista sinó m es aviat mú ltiple, això és, que disposi d’opcions alternatives en funció de les grans vari etats territor ials que configuren l’espai català.[...] Aquest és el sentit de les propostes presenta des: en efecte, la varietat funcional de l’estàndard que necessitem no pot entr ar en conflicte amb cap de les manifestacions que la variació geo lingüística enriqui dora ha produït.” En relació amb el m odel estàndard adoptat per l’Insti tut, diu Joan Miralles (1994:41): “ La solució era seguir el tipus particip atiu, de caràcter composicional, que per una banda reflectiria la normativa en vi gor, però que accep taria també diverses solucions polimòrfiques amb opcions alternatives segons les grans varietats territorials. Hom reforçaria els trets com uns, però hom acceptaria tam bé aquelles formes regionals que tinguessin un ús popul ar considerable i un prestigi i/o una tradició evid ents.” 45 És important subratllar a més que aque sta flexibilitat es manifesta no només amb la incorporació de diverses va riants geogràfiques, sinó també amb l’admissió d’una certa variació de registre, tal com s’afirma a la Proposta fonètica: “ L’estàndard que proposem és flexible en un altre sentit: ha sem blat bo de distingir entre nivells molt form alitzats i reg istres menys form als de la llengua. Quan es parla de l’estàndard es pensa sobreto t en els usos lingüístics m és formals, i l’estàndard s’identif ica am b un llenguatge m és lògic, més elaborat i fins i tot m és elegant. Però (deixant a pa rt situacions com les que es poden produir en el teatre o en el cinema, que poden exigir un realisme en la llengua) qualsevol locutor ha de poder disposar d’un estàndard que pugui ésse r emprat en entrevistes, presentació de concursos, diàlegs amb l’ auditori i en totes aquelles altres situacion s en què l’espontaneïtat és també un requisit essenc ial. L’estàndard ha de variar d’acord amb la situació en què en fem ús. Ha d’ésser, però, sem pre correcte i no ha de provocar ni incomprensió ni sentim ents de rebuig.” Segons l’Institut, els registres formal s denoten les manere s expressives del registre elevat, pròpies d’un llenguatge asèptic i lògic, gramaticalment més correcte, conceptualment més equilib rat i estèticament m és elegant. Els registres informals, en canvi, són els que corresponen a totes aquelles situacions en què es vol mantenir l’es pontaneïtat (entrevistes, debats...). Pel 46 que fa a la terminologia em prada en a questes propostes, la podem dividir en dos apartats, depenent de si fa referè ncia a l’extensió geogràfica o al grau d’adequació: 1) Terminologia referida a l’extensió geogràfica: - Àmbit general : són d’àmbit general les solucions vigents almenys en dos dels cinc dialectes territorials. - Àmbit restringit : són d’àmbit restringit aquelle s solucions característiques d’un determinat dialecte, però proveïdes de pres tigi en el seu àmbit. 2) Terminologia referida al grau d’adequació: - Pròpia : forma més recomanable, en l’àmb it general o en l’àmbit restringit. - Admissible : forma tolerable, però que es tr oba dins el quadre de la llengua estàndard. - No recomanable : forma incorrecta. Una vegada analitzats els documents de l’Institut, convé re cordar que en les dècades dels vuitanta i noranta s’han fe t altres propostes d’estàndard oral en els diferents territoris de parla catala na, emmarcades en la línia de la concepció plural de l’estàndard 33 . 33 Les propostes existents consten a l’apartat 1 d’aquest capítol. 47 Pel que fa a les Illes Balears, en la dècada dels vuitant a, els professors Gabriel Bibiloni i Jaume Corbera van elaborar unes propostes 34 sobre qüestions diverses de la normativa (fonètica, morfo logia, sintaxi, lèxic). El document confegit per Gabriel Bibiloni té especi al interès pel fet que pretén oferir “...unes propostes per als registres neutres (inform atius, reportatges, entrevistes en general...), que constituei xen el gruix de la programació de TVE del centre de Balears” 35 . Ja a la dècada dels nor anta, cal destacar la Proposta de model de llengua estàndard per a l’escola de les Illes Balears d’Antoni I. Alomar i Joan Melià i la Proposta de model per a l’ús públic de la llengua catalana d’Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera, Joan Melià. Ambdues propostes, publicades l’ any 1999, contenen orientacions per al bon ús de la llengua en els nivells de la fonètica, morfologi a, sintaxi i lèxic. Ara bé, així com la segona obra s’adreça a “...les persones que per la seva professió o activitat fan hab itualm ent actes de parla en àm bits públics, com a mitjans de com unicació, tribunes pa rlamentàries, aules universit àries, conferències i taules rodones etc., des dels quals les seves actuacions lingüístiques exerceixen influència sobre el parlar dels altres ciutadans o, fins i tot podrien actuar com a models de referè ncia”, els destinataris de la primera 34 Crite ris lingüí stics pr oposat s pel Departam ent de Fil ologi a Catala na per a les emi ssions de TVE a l es Ill es Balears (1983), Gabriel Bibil oni i Proposic ió per a un a normati va estàn dard unit ària de l a llengua cat alana (1988), Jau m e Corbera. 35 I és que, c om ja s’ha esm entat a l’apartat anterior, T VE a les Balears va començar les se ves emissions l’any 1979. 48 són més particularment els ensenyants, ja que els autors consideren primordial que “...els alumnes, i en general tots els usuaris de la llengua, coneguin, com a mínim pass ivament, les formes més comune s de les principals varietats de la llengua catalana, però també que sàpigue n destriar quines són les d’ús m és freqüent en el territori on viuen, que no cal canviar per altres, encara que tenguin un suport demogràf ic més important, perquè totes tenen una mateixa consideració des d’un punt de vista normatiu”. Cal remarcar també que la Proposta de model per a l’ús públic de la llengua catalana 36 conté, a la introducció, una breu exposició teòrica sobre conceptes com varietat estàndard, estàndard i regi stres, estàndard i variació geogràfica, interferència... Pel que fa a la varietat estàndard és important tenir present que els autors es decanten per un estàndard de caràcter flexible, respectuós amb les varietats geogràfiques que c onfiguren la llengua catalana: “ Un dels envits de la nostra societat en aquest moment és la construcció d’un equilibri lingüístic, en què cada peça trobi el lloc adequat: una llengua col·loquial que aculli el colorit diale ctal, uns m odels formals orals que enllacin am b la llengua escrita culta, tot amb la filosofi a de disposar d’un estàndard am b les funcions i característiqu es dels està ndards norm als, en absolut rígid o monolític, sinó, ben al contrari, ric i flexible i integrador en una varietat unitària dels 36 Aquesta p roposta, revi sada per la Com issió d’Assess orament Tecnicolingüíst ica del Depa rtam ent de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balear s, té el vistiplau de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. 49 principals elements que configuren cada una de les grans varietats geogràfiques de la llengua catalana. 37 ” D’acord amb aquestes afirm acions cons ider que en el cas de la llengua catalana s’ha d’apostar per un m odel de llengua estàndard unitari 38 de caràcter plural, que disposi d’opcions alternatives en funció de les varietats territorials que configuren la nostra llengua, sense caure, però, en una variació excessiva, evitant, així, les pronúncies o formes morfològiques que puguin dificultar la intercomprensió entre els parlants o que siguin considerades massa locals. I és que, com molt bé afirma Vallverdú (2000: 19) “El model català s’ha d’inspirar més aviat en situacions lingüístiques més flexibles com són el cas de l’italià, el neerlandès o el rus, on les variants estilístiques i regionals tenen una àmplia cabuda.” Aquest model d’estàndard pr oposat s’adapta a la realitat sociolingüística de la comunitat catalana i no posa en perill la intercomprensió entre els parlants de dialectes diferents, pel fet que el cat alà és una llengua amb poca diversitat interna 39 . Es converteix, en definitiva, en un model vàlid per a tots els 37 El subratllat és meu. 38 Només si es du a te rme una descripció unificada de l’estàndard es podrà evitar la c onsolidaci ó d’està ndards diferents ( bal ear, central , valencià , nord-oc cidental.. .). 39 Marí (1992:124) es decanta també per la idea d’un estàndard unitari que inclogui, però, diverses formes regionals que no com prome tin la intercom prensi ó. Ara bé , qua nt a aquest es form es regionals asseny ala: “És import ant, pe rò, de n o atribui r cap supe riorit at jeràrqui ca a una d’a quest es formes regi onals de l’està ndard sobre les altres: totes les formes re gionals de l’estàndard m ereixen la mateixa consideraci ó. Aquest és el motiu que em fa recoma nar que siguin bandeja des deno minacions co m substà ndard o parastàndard , que indueixe n a creure que hi ha un únic estàn dard regi onal (el de la zona central) i, en u n graó infe rior, di versos substà ndards o parastàndards (versions deg radades o subp roductes del pri mer) .” 56 Majoritària (R P, 85) Competència (RP, 86) Innocència (RP, 124) Competència (SV, 101) Convergència (LS, 113) Família (RP, 123) Església (LS, 130) Alcúdia (LS, 151) Notícies (RP, 184) Notícies (RP, 184) Artèria (NA, 191) Artèria (NA, 197) Artèria (BP, 224) Notícia (NA, 235) Audiència (NA, 242) Plenària (BP, 294) Pròpia (NA, 302) Burocràcia (NA, 303) Pròpia (JR, 307) Pròpia (JR, 324) Notícia (NA, 325) Sentència (NA, 326) Sentència (NA, 328) Trajectòria (JC, 387) Enciclopèdia (JC, 390) Victòria (NA; 396) Història (JC, 401) Notícia (NA, 427) Notícies (NA, 459) Gràcies (NA, 462) Transcendència (CR, 466) 57 Moratòries (SV, 548) Eulàlia (CR, 591) Presidència (CR, 603) Transferències (CR, 628) Convocatòria (CR, 631) Residència (MR, 643) Pròpia (MR, 649) València (CR, 661) Audiència (CR, 670) Gràcia (CR, 685) Gràcia (CR, 686) Església (CR, 690) Gràcia (CR, 690) Intempèrie (LS, 696) Església (LS, 699) Gràcia (LS, 699) Parròquia (LS, 702) Església (LS, 703) Església (LS, 713) Gràcia (LS, 714) Universitària (CR, 733) Notícies (CR, 742) Observacions. Els locutors, gairebé de m anera si stemàtica, han m antengut la vocal neutra final dels mots esdrúixols acabats en - ia. Tot i això, però, en tres ocasions, s’ha escapat la pronúncia col·l oquial. Cal dir que el mot gràcies h a estat emès pel locutor RP ja al final del telenotícies, és a di r, quan s’acom iada de l’audiència. 1.2.4. L’afèresi de la vocal ne utra. Mots d’ús freqüent Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Cupons havia (NA, 253) 58 “ atura (BP, 287) Basc aconsegueix (JR, 311) Experts assenyalen (JR, 314) Vol acabar (NA, 396) Equip arriba (NA, 398) On arriben (JC, 422) Han aconseguit (JC, 444) Puguin arribar (CR, 520) “ arribam (NA, 458) Pretenen acostar (SV, 551) Pretén aconseguir (CR, 634) Han arribat (MR, 651) “ aconseguit (MR, 653) Acord arribat (MR, 658) Observacions. Els verbs haver, aconseguir, aturar, assenyalar, acabar, arribar i acostar s’han articulat sis temàticam ent amb vocal n e utra inicial, quan van precedits d’un mot acabat en consonant o d’una pausa. 1.2.5. El procés de descens vocàlic /i/>[ • ] Manca de descens vocàlic /i/>[ • ] Descens vocàlic /i/>[ • ] Institut (RP, 78) Observacions. El substantiu institut s’ha em ès amb vocal [i], és a dir, no ha sofert el procés de descens vocàlic /i/>[ • ]. 1.2.6. El procés de palatalització vocàlica / • /> [i] Manca de palatalització / • />[i] Palatalitz ació / • />[i] Decidir (LS, 114) Estius (SV, 74) Decidit (CR, 593) Seixanta (RP, 681) Decidit (CR, 597) 59 Decidit (CR, 601) Decidit (MR, 637) Decidir (CR, 663) Medeix (RP, 680) Observacions. Constatam que els mots seixanta i estius s’han pronunciat amb vocal [i] a la primera síl·laba. En canvi, les form es verbals decidir i medeix no han experimentat aquest procés de palatalitzac ió, és a dir, s’han em ès amb vocal neutra totes les vegades que apareixen. 1.2.7. El fenomen d’inflexió vocàlica / • /> [o] Manca d’inflexió vocàlica / • /> [o] Inflexió vocàlica / • /> [o ] Trepitja (JC, 408) Homes (JC, 416) Observacions. En aquest espai no s’ha donat cap cas de canvi / • />[o]. 1.2.8. Inserció de vocal neutra a) L’epèntesi de la vocal neutra Manca d’epèntesi de vocal neutra Epèntesi de vocal neutra Estranger (BP, 343) Estranger (BP, 352) Observacions. Constatam que el mot estranger s’ha em ès sense epèntesi de la vocal neutra entre la consonant oclusiva i la bategant. b) L’epítesi de la vocal neutra --- 1.2.9. Sistema de reducció. Vocals posteriors 60 Els locutors m allorquins han reduït a [o] els fonemes subjacents /o/, / • / situats en posició àtona. Cal apuntar, però, que el locutor CM ha pr acticat el procés d’inflexió /o/>[u] en els mots mallorquí (31), mallorquina (23) i confiança (170). El locutor SV ha articulat amb [u] el mot obrir (91). 1.2.10. Els canvis /o/>[u], /u/>[o] a) Canvi /o/>[u] Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Obertura (RP, 87) Tothom (RP, 20) Complicat (RP, 161) Santjoan (SV, 70) Sorgir (JC, 265) Josep (RP, 75) Títol (NA, 450) Recolliran (LS, 133) Recollit (CR, 592) Joan (NA, 206) Obertura (CR, 604) Joan (NA, 358) Recollit (CR, 740) Joan (BP, 364) Joan (BP, 376) Josep (JC, 386) Compleixen (MR, 502) Oberts (SV, 565) Josep (CR, 597) Joan (LS, 609) Obert (MR, 655) Complint (CR, 660) Joventuts (CR, 732) Joventuts (CR, 735) Observacions. Quant als m ots que presenten o gràfica, s’ha produït una alternança entre les pronúncies [o], [u], amb predom ini de la segona realització. De to tes maneres, cal remarcar qu e mots com obert, Joan, Josep s’han emès tradicionalment amb [u]. b) Canvi /u/>[o] 61 Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Muntat (LS, 129) Municipal (NA, 297) Muntar (JR, 323) Municipis (CR, 480) Suport (MR, 510) Municipis (SV, 556) Municipals (CR, 589) Municipi (CR, 591) Suport (CR, 622) Municipal (LS, 692) Observacions. Els locu tors han emès amb [u] tots els m ots que presenten la vocal u gràfica, encara que en el llenguatge col·loquial formes com suport o muntar experim entin el canvi /u/>[o]. 1.2.11. Altres canvis relacionats amb les vocals àtones --- 62 2. Diftongs i hiats 2.1. Els grups qua, gua Manteniment dels grups qua, gua Monoftongació dels grups qua, gua Aigua (NA, 192) Quaranta (JM, 2) Aigua (NA, 198) Quaranta (CM, 24) Aigua (BP, 219) Quaranta (RP, 33) Aigua (BP, 229) Aigua (BP, 216) Aigua (BP, 230) Aigua (BP, 225) Quarter (NA, 296) Quaranta (BP, 341) Llengua (JC, 392) Quaranta (BP, 342) Llengua (JC, 393) Quaranta (BP, 367) Guanyar (NA, 425) Qualitat (NA, 332) Qualifica (CR, 482) Quasi (LS, 608) Observacions. En relació am b aquests grups, consta tam que s’ha produït una alternança entre el manteniment del diftong i la seva monoftongació en [o], amb un lleuger predomini de la prim era solució. Cal apuntar que la locutora BP és la que ha monoftongat aquest grup en més ocasions, pel fet que ha em ès tres vegades el numeral quaranta . Pel que fa als mots quasi, qualitat i qualifica , observam que han conservat la pronúncia amb diftong, tot i que en la parla col·loqui al m onoftonguen en [ka], el primer, i [k • ], els altres dos. 2.2. Els verbs veure, beure Realització [ • ] Realitz ació [o] Veuran (RP, 48) Veu (BP, 338) Veure (JC, 383) 63 Preveu (SV, 533) Preveu (MR, 656) Observacions. Quant al verb veure i al seu com post preveure , els locutors han mantengut la vocal neutra sens e modificacion s, tant si aquest so es troba en posició tònica com si es troba en posició àtona. 2.3. Les combinacions vocàliques a domini de mot a) Vocal dèbil+vocal forta 4 Pronúncies amb hiat Pronúncies amb diftong Canviat (BP, 223) Campionat (JC, 408) Calvià (NA, 255) Campió (JC, 407) Melià (JC, 386) Campionat (NA, 429) Damià (MR, 504) Campionat (JC, 434) Actual (SV, 534) Sotscampió (NA, 452) Actual (CR, 553) Ca m pionat (CR, 489) Aviat (CR, 687) Campionats (CR, 673) Observacions. En relació am b les combinacions vocàliques, m ’ha sorprès que tots els locutors hagin emès amb diftong el mot campionat . És possible que la diftongació hagi estat afavorida per la llargada del mot. En canvi, s’ha m ant engut la pronúncia amb hiat a mots com canviat, actual, aviat ... b) Vocal forta+vocal dèbil Vocal dèbil+vocal dèbil Pronúncies amb hiat Pronúncies amb diftong Veïnats (RP, 79) Veïnats (NA, 198) Veïnats (BP, 215) 4 Com que en català, en general, els grups integrats pe r i àtona i una vocal següent es pronuncien amb diftong (m ots com ciència, gràcia , acció, funció ...) , nom és s’han incl òs en aque stes taules el s mots que , d’acord am b el parlar c ol·loqui al, han conse rvat la pro núncia am b hiat i aquells mots que, distanciant -se de la realització pròpia de Mallorca, ha n sofert el procés de diftongació. 64 Veïnats (BP, 227) Observacions. Els locutors, d’acord am b la pronúncia col·loquial, han diftongat el grup vocàlic del substantiu veïnat . 65 3. El sistema consonàntic 3.1. Fricativa labiodental sonora 3.1.1. L’oposició b/v Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Basc (JM, 17) Maquiavel (NA, 261) Canvi (RP, 48) Maquiavèl·liques (NA, 262) Aprovació (SV, 66) Aprovada (JC, 264) Movilitza (RP, 122) Aprovà (LS, 607) Pavelló (LS, 146) Canvi (LS, 616) Aprova (NA, 201) Aprovat (BP, 284) Aprovat (BP, 290) II Basc (JR, 311) Aprovat (CR, 474) Aprovat (CR, 476) Aprovació (CR, 486) Aprovat (CR, 491) Aprovat (CR, 494) Reprovat (MR, 504) Aprovar (CR, 519) Aprovat (SV, 538) Aprovat (CR, 587) Aprovat (CR, 619) Aprovat (CR, 623) Aprovat (CR, 725) Aprovació (CR, 726) Aprovar (CR, 728) Observacions. Tot i que els locutors, en ge neral, han mantengut l’oposició b/v , constatam que s’han donat cinc casos de canvi /v/>[b]. M’ha cridat l’atenció que els 72 punt d’articulació molt proper al seu, i a quatre seqüències m és, pel fet que s’ha realitzat una pausa entre els dos elements. 3.4.3. El procés de dissimilació de les nasals Manca de dissimilació Procés de dissimilació Només (RP, 179) Només (NA, 209) Només (NA, 239) Només (JR, 310) Només (JC, 402) Només (CR, 487) Només (SV, 575) Només (CR, 664) Observacions. L’adverbi només s’ha pronunciat amb consonant nasal totes les vegades que apareix. 3.4.4. La nasal alveolar en contacte amb vocal alta --- 3.4.5. La nasal alveolar geminada gràfica --- 3.4.6. Altres canvis relacionats amb les nasals --- 73 3.5. Bategant 3.5.1. La consonant bategant en posició final de mot Elisió de la bategant Manteniment de la bategant Honors (RP, 156) Titular (NA, 195) Líder (NA, 210) Balears (BP, 335) Líders (JC, 403) Futur (CR, 488) Observacions. Referent als m ots líder, líders i futur , cal tenir present que els locutors han mantengut la bategant pel fet que en la parla col·loquial tampoc no s’elideix. En canvi, en els altres tres mots, és a dir, honors, titular i Balears el mantenim ent de la bategant s’explica per la influència que exerceix la forma escrita. 3.5.2. La consonant bategant en posició interior de mot. Verbs perdre i prendre Manteniment de la bategant Elisió de la bategant Prendran (JM, 12) Reprendran (MR, 657) Observacions. El verb prendre i el seu com post reprendre no han presentat elisió de la segona consonant bategant. 3.5.3. Metàtesi de la consonant bategant --- 3.5.4. Altres canvis relaci onats amb les bategants --- 74 3.6. Laterals 3.6.1. La iodització Realització [ • ] Realitz ació [j] Treballadors (JM, 3) Treballen (C M, 26) Conselleria (JM, 4) Fill (CM, 30) Conseller (RP, 35) Treballadors (RP, 36) Consell (RP, 38) Treballadors (RP, 41) Conseller (RP, 43) Consell (SV, 63) Conseller (RP, 50) Conseller (SV, 65) Conseller (RP, 54) Consell (SV, 69) Conselleria (RP, 57) Tallat (BP, 226) Consell (NA, 201) Consell (BP, 294) Consell (NA, 204) Consell (CR, 465) Tallat (BP, 218) Consell (CR, 474) Treballadors (BP, 222) Consell (CR, 491) Fills (NA, 250) Recollit (CR, 592) Consell (NA, 278) Treballadors (CR, 635) Consell (NA, 282) Rondalla (CR, 737) Consell (BP, 284) Recollit (CR, 740) Consell (MR, 496) Consell (MR, 507) Conseller (MR, 503) Conseller (CR, 524) Mirall (CR, 584) Consell (CR, 662) Conselleria (CR, 627) Treballadors (MR, 655) Conseller (CR, 719) Observacions. Quant als m ots que presenten una la teral gràfica procedent dels grups K’L, G’L i LY, podem observar que s’ha pr oduït una alternança entre les pronúncies amb 75 lateral i les pronúncies amb aproxim ant, amb un predomini clar, però, de la primera solució. 3.6.2. El procés de despalatalització de la lateral palatal Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Vaixells (RP, 157) Ells (NA, 332) Nivell competitiu (CR, 677) Dintell de (LS, 693) Dintell de (LS, 704) Observacions. Els lo cutors han conservat la cons onant palatal sen se modificacion s quan aquest so va precedit de la vocal e i seguit d’un altre segm ent consonàntic. 3.6.3. La lateral geminada gràfica Realització geminada Realització simple Al·lots (LS, 148) Co l·legi (LS, 129) Al·lotes (LS, 148) Sol·licitat (BP, 245) Col·lapsat (BP, 228) Ma quiavèl·liques (NA, 262) Parcel·lacions (BP, 288) Col·lectiu (NA, 303) Col·legi (NA, 327) Col·lectiu (NA, 329) Col·legi (BP, 338) Col·legiats (BP, 342) Instal·lació (BP, 363) Col·lectiu (MR, 645) Instal·lada (CR, 685) Observacions. Respecte als m ots que presenten una ela geminada gràfica, constatam que els locutors només han m antengut la pr onúncia amb lateral doble en els vocables al·lot i 76 col·lapsat . Cal dir que aquest darrer mo t, en la parla col·loquial, es realitza sem pre sense geminar. Si ens fixam en les dades anteriors, podem ve ure que els presentadors, fins i tot, han emès am b lateral sim ple el substantiu col·legi , mot que, tradicionalm ent, s’ha pronunciat amb consonant doble. 3.6.4. El procés de palatalitzac ió de la lateral alveolar Manca de palatalització de la later al Palatalització de la la teral Lingüística (RP, 47) Milió (LS, 608) Milions (SV, 61) Milions (NA, 249) Milions (CR, 475) Milió (CR, 479) Milió (CR, 481) Milió (CR, 493) Liberalització (NA, 331) Liberalització (BP, 337) Milions (CR, 585) Religió (LS, 709) Observacions. Els locu tors han emès am b lateral alveolar els substantius lingüística, liberalització i religió . En canvi, pel que fa al m ot milió , observam que en una ocasió s’ha escapat la pronúncia amb lateral palatal. 3.6.5. El procés de dissimilació de la consonant lateral --- 77 3.6.6. Altres canvis relaci onats amb les laterals Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Multiplicar (CR, 592) Trasllat (CR, 595) Traslladat (CR, 661) Trasllat (CR, 663) Traslladat (CR, 667) Trasllat (CR, 672) Traslladarà (CR, 689) Traslladada (LS, 694) Observacions. En primer lloc, cal dir que totes les form es del verb traslladar s’han emès amb lateral palatal, m algrat que en la llengua col·loquial, per influència de la pronúncia castellana, es pronunciïn amb lateral alveolar. Cal apuntar que el mot multiplicar no ha sofert el canvi /l/>[n], procés que es dóna freqüentment en la parla col·loqu ial. - Els locutors JM, JR i NA, en alguns mots, han em ès la lateral alveolar sense ressonància velar. 3.7. Oclusives 3.7.1. La terminació - tat Realtizació [tat] Realització [dat] Comunitat (JM, 1) Comunitat (SV, 100) Electricitat (JM, 6) Societat (RP, 178) Societat (JM, 17) Confortabilitat (SV, 553) Titularitat (JM, 43) Activitat (SV, 580) Sanitat (SV, 66) Necessitat (SV, 71) 78 Comunitat (RP, 86) Electricitat (LS, 110) Autoritats (RP, 119) Comunitat (RP, 123) Culpabilitat (RP, 126) Societat (CM, 168) Actualitat (RP, 184) Comunitat (RP, 185) Possibilitats (NA, 202) Ciutat (NA, 203) Possibilitat (NA, 240) Honorabilitat (JC, 273) Possibilitats (NA, 279) Possibilitat (BP, 285) Propietat (NA, 297) Facilitats (JR, 321) Qualitat (NA, 332) Necessitat (BP, 351) Possibilitat (BP, 355) Individualitats (JC, 413) Possibilitats (JC, 423) Comunitat (CR, 625) Estabilitat (CR, 634) Facilitats (NA, 304) Comunitat (JR, 306) Comunitat (JR, 308) Ciutat (NA, 452) Comunitat (CR, 483) Totalitat (MR, 499) Capacitat (SV, 552) Entitat (CR, 602) 79 Activitats (LS, 606) Societat (LS, 615) Seguretat (MR, 650) Capacitat (CR, 678) Solidaritat (CR, 730) Observacions. Encara que els locu tors, en general, han intentat guiar-se per la grafia, podem comprovar que s’han donat qu atre casos de sonorització tat>dat . Ara bé, cal tenir present que tres d’aquests m ots han estat em esos pel locutor SV. 3.7.2. Els grups isosil·làbics /bl/, /gl/ Realització doble Realitz ació simple Possible (SV, 96) Arreglar (BP, 219) Biblioteca (LS, 150) Establert (SV, 98) Restablir (NA, 195) Culpable (RP, 125) Potable (BP, 216) Raonables (RP, 126) Població (BP, 285) Possiblement (RP, 160) Favorables (BP, 290) Restablert (NA, 213) Obligació (NA, 327) Culpables (NA, 237) Problemàtica (BP, 349) Població (NA, 280) Població (SV, 529) Urbanitzable (NA, 281) Disponibles (SV, 531) Insalvables (JR, 323) Sostenible (SV, 542) Poble (JC, 393) Població (SV, 532) Favorable (MR, 507) Població (SV, 549) Poble (CR, 586) Població (SV, 551) Previsiblement (CR, 667) Urbanitzable (SV, 555) Assemblea (LS, 606) Establir (SV, 557) Població (SV, 558) Establiments (SV, 572) Doblers (CR, 584) 80 Segle (LS, 700) Segle (LS, 706) Observacions. S’ha produït una alternan ça entre la realització simple i gem inada del grup /bl/, amb un lleuger predomini de la segona solució. Cal dir que dels setze m ots que presenten articulació doble, nou han estat emesos pel locutor SV. 3.7.3. Les oclusives palatals Les locutores BP i NA, d’acord amb el seu parlar col·loquial , han articulat les oclusives /k/, /g/ a la zona pala tal, en posició fina l de m ot i davant les vocals /i/, /e/, /a/, / • /, / • /. 3.7.4. El canvi /d/>[r]. El verb poder Realització [d] Realitz ació [ • ] Poden (SV, 74) Podran (SV, 91) Podria (JR, 318) Podria (JR, 318) Poden (JR, 322) Poden (CR, 595) Observacions. Totes les formes d’aquest verb s’han em ès amb oclusiva dental. 3.7.5. Els grups integrats per oclusiva i fricativa alveolar Manteniment de l’oclusiva Elisió de l’oclusiva Abstenció (BP, 291) Obstant (SV, 64) Abstenció (MR, 511) Obstant (RP, 84) Obstant (CR, 562) Substituït (NA, 212) Obstacles (JR, 322) Substitueix (CR, 606) 81 Observacions. Pel que f a als grups integrats per c onsonant oclusiva i fricativa en posició de coda sil·làbica, cal dir que s’ha produït una alternança entre l’elis ió i el m anteniment de la primera consonant, am b un predomini, però, de les formes elidides. 3.7.6. El grup N’R romànic Oclusiva epentètica Manca d’oclusiva epentètica Divendres (LS, 130) Observacions. El substantiu divendres s’ha pronunciat am b oclusiva epentètica. 3.7.7. Els grups llatins T’L, D’L, J’L, G’L Realització [l: ] Realització [dl] Batlessa (NA, 258) Batlessa (JC, 266) Observacions. Constatam, però, que en una ocasió la locu tora NA ha emès aquest mot amb elisió de la consonant dental. 3.7.8. Afegiment de dental en posició final de mot a) L’epítesi de t en els mots plans Manca d’epítesi de [t] Epítesi de [t] Premis (NA, 206) Col·legi (LS, 129) Col·legi (BP, 338) Premis (NA, 379) Premis (JC, 384) Premi (JC, 388) Premi (JC, 389) Premi (JC, 390) 88 Intervencions dels (NA, 380) Els càntabres (JC, 413) Els darrers (JC, 439) Milions de (CR, 479) Els quatre (CR, 523) Milions de (CR, 583) Materials que (CR, 595) Sancions que (MR, 654) (...) Observacions. Els locutors han tendit a conservar els tres segments consonàntics a frontera de mot. Tot i això, però, s’han donat alguns casos puntuals d’elisió. 4.5. Les assimilacions 7 Assimilació No assimilació Domèstic de (JM, 6) Per l’ordre (SV, 90) Volgut conèixer (RP, 21 ) Electricitat (LS, 108) Administrativam ent (RP, 37) Factura (LS, 110) Directors (RP, 57) Polítics (RP, 153) Protestat per (SV, 90) Lloc de (BP, 233) Grup d’aficionats (JC, 119) Equip de (NA, 258) Actua (LS, 149) Parlam (NA, 325) Espectacular (NA, 190) Odontòlegs (NA, 325) Seguit vos (NA, 196) Autonòmics (JC, 444) Afectats (BP, 228) Acabat la (NA, 455) Víctima (NA, 250) Per la (NA, 462) Afecte (JC, 386) Electoralistes (MR, 498) Les set (NA, 461) (...) 7 Per tal de d ur a term e un estudi uni ficat de les assim ilacions, s ’han incl òs en aquest apartat t ant les que s’han do nat a front era de m ot com les que s’han do nat a dom ini de m ot. També s’ha n inclòs e n aquest mateix apartat els casos d’elisió d’una de le s due s consonant s que es troben en c ontacte. 89 Objectius (MR, 502) Directrius (CR, 518) Obtenir (SV, 527) Actual (SV, 553) Decidit la (CR, 597) (...) Elisió Elèctrica (RP, 121) Col·lectiu (NA, 329) Observacions. Pel que fa al contacte consonàntic, en aquest program a s’ha produït una alternança entre les pronúncies assimilade s i les no assim ilades, amb un lleuger predomini de les prim eres. Cal apuntar que s’han donat també dos casos d’elisió del primer dels segm ents en contacte. Aquest es pronúncies sonen estranyes a l’oient. 90 REPORT Durada: 30 minuts. Emissió: des de 1989. Periodicitat: setmanal. Locutors que interv enen en els programes analitz ats: Bel Pocoví (BP), Neus Albis (NA), Joan Manuel Zaldívar (JZ), Ester Mascaró (ME), M argalida Marí (EI) 8 , Caterina Garcías (CG) 9 . Descripció: Program a de reportatges dedicat a l’act u alitat de les I lles Balears. Cada un dels programes consta de dos o tres reporta tges, generalment un de cada illa (Mallorca, Menorca, Eivissa). Es tr acta d’un program a de formalitat ele vada. 1. El sistema vocàlic 1.1. Vocals en posició tònica 1.1.1. La vocal neutra en posició tònica Vocal neutra tònica Absència de vocal neutra tònica Perquè (EI, 76) Follets (EI, 90) Eivissenc (EI, 83) Pagesos (EI, 90) Pageses (EI, 84) Parets (EI, 93) Feina (EI, 92) Potser (EI, 95) Feia (EI, 103) Podem (EI, 104) Apareixen (EI, 114) Barruguets (EI, 107) Desaparèixer (EI, 122) Parets (EI, 108) Veure (EI, 124) Potser (EI, 140) 8 A l’hora de citar el nom de les locutores menorquin a i eivissenca, per tal de distingir-les dels locutors mallorquins, s’han emprat les inicials ME (menor quina), EI (eivissenca). 9 Cal apuntar que Maria Bel Pocoví és la presen tado ra del prim er programa analitzat i Joan Ma nuel Zaldívar el p resentador d el segon dels progra m es analitzats. 91 Observacions. Els locutors m allorquins i la locuto ra m enorquina han mantengut la vocal neutra en posició tònica, en ca nvi, en la parla de la locu to ra eivissenca s’ ha produït una alternança de le pronúncies [e] / [ • ]. 1.1.2. El canvi /a/>[ • ] --- 1.1.3. Canvis de timbre a) Sense accent Reproducció pronúncia col·loquial No reproducció pronúncia col·loquial Resoldre (EI, 125) Mola (EI, 129) Fortes (EI, 108) Pobles (EI, 140) Observacions. Aquests m ots, en el parlar eivisse nc, presenten fluctuació entre la pronúncia oberta i la tancada. b) Amb accent Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Còmplices (NA, 171) Telèfons (CG, 258) Etcètera (BP, 315) Quilòmetres (BP, 382) Història (EI,71) Històries (EI, 84) Època (EI, 91) Històries (EI, 89) Església (EI, 108) Històries (EI, 101) Història (EI, 115) 92 Història (EI, 124) Observacions. Constatam que el mot història s’ha em ès, excepte en una ocasió, amb vocal tancada. 1.2. Vocals en posició àtona 1.2.1. Realització de la vocal a en posició àtona Neutralització de la vo cal a Manteniment de la vocal a També (BP, 147) També (NA, 183) També (NA, 195) També (BP, 325) També (BP, 345) Alguns (CG, 262) Alguns (BP, 354) Sant Llorenç (JZ, 290) Sant Llorenç (BP, 311) Paranormals (EI, 129) També (EI, 95) També (EI, 102) Alguns (EI, 110) Alguns (EI, 136) Sant (EI, 118) Observacions. Els locu tors mallorq uins han em ès els mots també, algun i sant amb vocal neutra, en canvi, la locu tora eivissenca ha mantengut la vocal [a] en aquests tres vocables. Quant al m ot compost paranormals , cal rem arcar que s’ha em ès amb vocal neutra a la primera síl·laba. 93 1.2.2. Excepcions a la regla de reducció. Vocals anteriors Realització [ • ] Realitz ació [e] Quedar (NA, 166) Prehistòria (BP, 11) Còmplices (NA, 171) Prehistòria (BP, 14) Temàtiques (NA, 181) Pesar (JZ, 214) Neuràlgic (CG, 229) Devuit (CG, 270) Encàrrecs (CG, 230) Deixar (JZ, 291) Telèfons (CG, 258) Llevant (BP, 310) Encàrrec (CG, 268) Quedar (BP, 317) Meteoròlegs (BP, 299) Península (BP, 327) Meteoròlegs (BP, 299) Mediterranis (BP, 327) Comercials (CG, 254) Pesar (BP, 370) Comercials (CG, 276) Quilòmetres (BP, 382) Vehicles (CG, 258) Deixar (BP, 391) Vehicles (CG, 269) Llevant (JZ, 289) Pluviòmetres (BP, 301) Deixàs (BP, 386) Negativa (BP, 402) Espeleòlegs (ME, 18) Pr ehistòriques (ME, 23) Despenjar (ME, 24) Prehistòria (ME, 27) Penyal (ME, 24) Prehistòria (ME, 32) Penyal (ME, 42) Prehistòrics (ME, 55) Cadàvers (ME, 43) Recuperar (EI, 79) Origen (EI, 102) Fenòmens (EI, 128) Observacions. Constatam que s’ha donat una alte rnança entre les re alitzacions amb vocal neutra i les que presenten [e] tancada, amb predom ini de la prim era solució. Quant 94 a les locuto res menorquina i eivis senca, ca l fer unes observacions. En prim er lloc, observam que la locutora m enorquina ha emès amb vocal tancada únicam ent el mot prehistòria i els seus derivats. En canvi, d’acord am b la parla col·loquial, ha realitzat amb [ • ] formes com despenjar, penyal o cadàvers . En segon lloc, podem comprovar que la locutora eivissenca no ha pronunciat am b [e] cap vocal e g ràfica situada en posició àtona. 1.2.3. La terminació -ia en els mots esdrúixols Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Referència (BP, 3) Prehistòria (BP, 11) Prehistòria (BP 14) Històries (BP, 68) Històries (NA, 154) Història (NA, 199) Memòria (NA, 200) Gràcies (BP, 206) Audiència (JZ, 210) Agències (JZ, 216) Agència (CG, 222) Agències (CG, 227) Agència (CG, 232) Agència (CG, 236) Família (CG, 237) Agències (CG, 240) Agència (CG, 243) Agències (CG, 244) Agències (CG, 254) Agències (CG, 271) Experiència (CG, 285) Agències (CG, 285) 95 Conseqüències (BP, 338) Llicència (BP, 341) Desgràcies (BP, 346) Conseqüències (BP, 363) Ràbia (BP, 393) Impotència (BP, 393) Memòria (BP, 395) Gràcies (JZ, 407) Existència (BP, 403) Transcendència (ME, 22) Prehistòria (ME, 27) Prehistòria (ME, 32) Gràcies (ME, 61) Històries (EI, 71) Sènies (EI, 93) Literària (EI, 75) Història (EI, 80) Existència (EI, 81) Històries (EI, 89) Vigència (EI, 85) Històries (EI, 84) Diària (EI, 91) Històries (EI, 101) Presència (EI, 106) Església (EI, 108) Història (EI, 113) Històries (EI, 115) Històries (EI, 124) Eulària (EI, 126) Història (EI, 131) 96 Mediterrània (EI, 139) Observacions. L’únic mot que presenta elisió de la vocal neutra és el substantiu sènies , emès per la locu tora eivissenca. Els locuto rs s’han distanciat, per tant, del parlar col·loquial. De fet, constatam que s’ha m a ntengut la vocal neutra tant a mots com gràcies, memòria, desgràcia, ràbia com a altres m ots menys freqüents en la parla col·loquial com poden esser transcendència, literària o llicèn cia . 1.2.4. L’afèresi de la vocal ne utra. Mots d’ús freqüent Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Avui ‘ anam (BP, 149) Per arrosegar (NA, 181) Per arribar (BP, 306) En eixugar-se (BP, 313) Camps anegats (BP, 320 ) Observacions. Quant a ls mots arrossegar, anar, arribar, anegar i eixugar constatam que tots han mantengut la vocal neutra inicia l, si van precedits o bé de pausa o bé de consonant. 1.2.5. El procés de descens vocàlic /i/>[ • ] --- 1.2.6. El procés de palatalització vocàlica / • /> [i] Manca de palatalització / • />[i] Palatalitz ació / • />[i] Encaixar (ME, 50) Seixanta (CG, 273) Observacions. La locutora CG ha palatalitzat la vocal neutra del m ot seixanta , d’acord amb la pronúncia col·loquial. La locutora menorquina, en ca nvi, ha mantengut la segona vocal neutra del mot encaixar , sense transformar-la en [i], possib lement perquè en menorquí aquest m ot no sofreix mai el procés de palatalització. 97 1.2.7. El fenomen d’inflexió vocàlica / • /> [o] Manca d’inflexió vocàlica / • /> [o] Inflexió vocàlica / • /> [o ] Nostres (BP, 6) Cotxes (NA, 152) Cotxes (JZ, 292) Home (BP, 306) Cotxes (BP, 320) Nostre (BP, 328) Home (BP, 332) Cotxes (BP, 380) Home (BP, 404) Baldufes (NA, 152) Trepitjat (BP, 404) Observacions. Constatam que tots els locutors ha n pronunciat amb vocal neutra els mots cotxe, home i nostre . No s'ha donat, per tant, el procés d' ’nflexió vocàlica / • />[o], propi de la parla col·loquial. En els mots baldufes i trepitjat la voc al neutr a de la primer a síl·laba no ha esdevengut tampoc [o]. 1.2.8. Inserció de la vocal neutra a) L’epèntesi de la vocal neutra --- b) L’epítesi de la vocal neutra Manca d’epítesi de [ • ] Epítesi de [ • ] Els permet (NA, 197) Observacions. No s’ha afegit la vocal neutra a la forma pronom inal els. 104 3.2.4. La caiguda de s intervocàlica --- 3.2.5. Altres canvis relacionats amb les fricatives alveolars Manteniment [s] Elisió [s] Dos-cents (BP, 298) Tres-cents (BP, 384) Sis-cents (ME, 34) Sis-cents (ME, 39) Observacions. Els locutors han elidit de m anera si stemàtica la fricativa alveolar, s ituada en posició implosiva, dels numerals dos-cents, tres-cents, sis-cents. 3.3. Fricatives i africades palatals 3.3.1. La fricativa palatals sonora en posició intervocàlica Realització fricativa Realització africada Manejà (CG, 272) Menorquí Neteja (ME, 48) Observacions. En aquest espai s’ha donat una alternança entre les realitzacions fricativa i africada de j gràfica intervocàlica en els vocab les esmentats. 3.3.2. La fricativa palatal sorda en posició intervocàlica La fricativa palatal sorda en posic ió intervocàlica s’ha re alitzat sistem àticament [ • ]. 105 3.3.3. Les fricatives palatals en po sició inicial i postconsonàntica Les sibilants palatals / • /, / • / en posició inic ial i postc onsonàntica s’han pronunciat fricatives, és a dir, no han sofert el procés d’africació. 3.3.4. Altres canvis relaci onats amb les palatals Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Platges (JZ, 292) Platges (BP, 320) Platja (BP, 392) Observacions. Constatam que els substantius platja, pl atges s’han emès amb consonant africada. 3.4. Nasals 3.4.1. Els grups integrats per nasal i fricativa alveolar Manteniment de la nasal Elisió de la nasal Transports (JZ, 213) Constant (CG, 219) Transport (JZ, 215) Transport (CG, 220) Transport (JZ, 216) Transport (CG, 224) Construït (BP, 306) Transport (CG, 232) Construït (BP, 342) Transport (CG, 246) Transcorregut (BP, 370) Transportista (CG, 251) Construcció (BP, 385) Transport (CG, 254) Construir (BP, 389) Transform at (CG, 255) Transportistes (CG, 256) Transport (CG, 266) Transport (CG, 267) Transportistes (CG, 271) Transports (CG, 271) 106 Transports (CG, 274) Transportistes (CG, 281) Transport (CG, 283) Transport (BP, 331) Transcendència 11 (ME, 22) Construcció (EI, 93) Construït (EI, 126) Observacions. S’ha do nat una alternança en tre el m anteniment i l’elis ió de la nasal en posició de coda sil·làbica, amb un predomini de la segona solució. Cal rem arcar que dels desset mots que presenten elisió d’aquesta consonant, setze han estat em esos per la locutora CG. A més, podem observar que dels desset casos d’elisió, setze corresponen al mot transport i als seus derivats. 3.4.2. La nasal palatal en posició preconsonàntica Realització [ • ] Realitz ació [jn] S’Estany ‘ d’en Mas (BP, 314) Anys (BP, 10) Any ‘ mil (BP, 359) Anys (BP, 11) Any ‘ mil (BP, 361) Any m il (NA, 157) Anys (NA, 158) Anys (NA, 167) Companys (NA, 171 ) Anys (NA, 179) Anys (NA, 180) Anys (CG, 219) Anys (CG, 227) Anys (CG, 236) 11 Aquest mot ha presentat elisió de les consonan ts nasal i fri cativa que integren la pr im era síl·laba. 107 Anys (CG, 244) Anys (CG, 248) Anys (CG, 249) Menys (CG, 258) Any passat (CG, 272) Menys (CG, 279) Anys (CG, 282) Anys (JZ, 289) Anys (BP, 303) Anys (BP, 352) Anys (BP, 388) Anys (BP, 393) Anys (BP, 396) Any després (ME, 24) Anys (ME, 37) Anys (ME, 57) Anys (EI, 78) Menys (EI, 115) Menys (EI, 116) Observacions. Gairebé de manera sistem àtica s’ha despalata litzat la nasal palatal en aquesta posició contextual. La locutora mallorquina BP, en algunes seqüències, ha mantengut la nasal sense m odificacions perquè ha efectuat una breu pausa entre els dos elements. En canvi, la locutora eivissenca ha reproduït la parla col·l oquial. I és que hem de tenir en compte que en eivissenc, la na sal es m anté palatal i a més es produeix una assimilació progressiva de lloc d’articulaci ó, ja que el m orfema s de plural esdevé [ • ]. Finalment, cal ass enyalar que la locutora m enorquina també ha sotmès la nasal a un procés de despalatalització. 108 3.4.3. El procés de dissimilació de la nasal Manca de dissimilació Procés de dissimilació Només (BP, 147) Només (NA, 157) Només (NA, 198) Només (ME, 24) Ningú (EI, 125) Observacions. El mot nom és i ningú no han experim entat el canvi /n/>[d]. 3.4.4. La nasal alveolar en contacte amb vocal alta --- 3.4.5. La nasal alveolar geminada gràfica Realització geminada Realització simple Connexió (BP, 2) Observacions. El m ot connexió s’ha articula t amb nasal s imple. 3.4.6. Altres canvis relacionats amb les nasals -La locutora menorquina ha articulat am b nasal labial simple el verb imaginar (ME, 21). -El pronom nos , situat darrere verb acabat en c onsonant, ha experimentat el canvi /n/>[m] : remuntar-nos (EI, 104). 109 3.5. Bategant 3.5.1. La consonant bategant en posició final de mot Elisió de la bategant Manteniment de la bategant Cadàvers (ME, 43) Éssers (EI, 81 ) Éssers (EI, 95 ) Éssers (EI, 100) Clar (EI, 119) Conjurs (EI, 121) Observacions. La consonant bategant s’ha conservat en el substantiu éssers , conjurs i clar emesos per la locu tora eivisse nca i en el m ot cadàvers , em ès per la locutora menorquina. Aquests m ots en el parlar col· loquial s’articulen am b consonant bategant. 3.5.2. La consonant bategant en posició interior de mot. Verbs perdre i prendre Manteniment de la bategant Elisió de la bategant Perdre (BP, 379) Observacions. Constatam que el verb perdre , tot i que només apareix una vegada en tot el text, ha conservat la consonant bategant. 3.5.3. Metàtesi de la consonant bategant --- 3.5.4. Altres canvis relaci onats amb les bategants --- 110 3.6. Laterals 3.6.1. La iodització Realització [ • ] Realitz ació [j] Ulls (NA, 178) Fills (CG, 224) Vell (CG, 224) Fills (CG, 238) Recull (CG, 267) Treballadors (CG, 270) Treballadors (BP, 321) Treballadors (BP, 338) Troballa (ME, 22) Acollirà (ME, 31) Troballes (ME, 31) Troballes (ME, 62) Recull (EI, 98) Rondalles (EI, 78) Vell (EI, 126) Observacions. La iodització ha estat la solució m i noritària, ja que només s’ha conservat en els dos mots emesos per la locuto ra eiviss enca, i un d’aquests vocables, a m és, forma part d’un topònim. 3.6.2. El procés de despalatalització de la lateral palatal Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Ells (BP, 3) Aquell malson (BP, 390) Ell mateix (NA, 164) Aquell dia (BP, 166) Cervell de (NA, 193) 111 Aquell centre (BP, 252 ) Aquell sis (BP, 309) Vaixells (BP, 318) Aquell desatre (BP, 361) Observacions. Podem comprovar que la locutora BP ha despalatalitzat la consonant lateral a la seqüència aquell malson. En canvi, les altres seq üències que apareixen en el corpus s’han articulat d’acord amb la grafia. 3.6.3. La lateral geminada gràfica Realització geminada Realització simple Col·leccionar (NA, 156) Col·leccionista (NA, 165) Col·lecció (NA, 177) Observacions. Els tres mots que contenen una late ral geminada gràfica, s’han em ès amb l simple. Aquests voc ables, que pertany en a la mateixa fam ília lèxica, en el p arlar col·loquial, tam bé s’emeten am b una sola consonant lateral. 3.6.4. El procés de palatalitzac ió de la lateral alveolar Manca de palatalització de la later al Palatalització de la la teral Literari (BP, 69) Lustres (JZ, 292) Milions (BP, 323) Milions (BP, 384) Literària (EI, 75) Observacions. Els cinc mots que apareix en en el corpus, susceptibles d’experimentar el canvi /l/>[ • ], s’han emès am b consonant lateral al veolar, d’acord am b la forma gràfica. 112 3.6.5. El procés de dissimilació de la consonant lateral --- 3.6.6. Altres canvis relaci onats amb les laterals Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Llegendes (BP, 8) Llegendes (BP, 66) Porcellana (NA, 178) Traslladà (CG, 250) Traslladar (ME, 43) Llegendes (EI, 134) Llegendes (EI, 74) Llegendes (EI, 128) Observacions. En primer lloc, constatam que la lo cutora eivissenca ha pronunciat, en dues ocasions, el mot llegendes am b lateral alveolar. Aquesta és precisament la realització que es dóna en el parlar eivissenc. En segon lloc cal remarcar que els m ots traslladar i porcellana no han experimentat el procés de despalatalització / • />[l], que es dóna sovint en mallorquí, per influència dels mots castellans corresponents. - Cal apuntar que en aquest espai la locu tora NA, en alguns casos, ha pronunciat la consonant lateral sense ressonància velar. 3.7. Oclusives 3.7.1. La terminació - tat Realització [tat] Realització [dat] Fidelitat (NA, 172) 113 Varietat (NA, 181) Fiabilitat (CG, 223) Ciutat (CG, 245) Ciutat (CG, 296) Capacitat (BP, 331) Casualitat (BP, 349) Ciutat (BP, 351) Ciutat (BP, 353) Possibilitat (BP, 365) Ciutat (BP, 366) Quantitat (BP, 376) Casualitat (ME, 20) Realitat (EI, 82) Fidelitat (EI, 121) Identitat (EI, 141) Observacions. En aquest programa no s’ha donat cap cas de canvi tat> dat . Els locutors han respectat, per tant, la grafia. 3.7.2. Els grups isosil·làbics /bl/, /gl/ Realització doble Realitz ació simple Pobla (BP, 7) Oblit (NA, 154) Pobles (BP, 65) Pobla (NA, 155) Pobla (BP, 149) Pobla (NA, 160) Pobles (JZ, 213) Pobles (CG, 220) Pobla (JZ, 216) Pobles (CG, 228) Desagradables (JZ, 288) Poble (CG, 228) Segle (BP, 304) Imprescindible (CG, 226) Poblacions (BP, 316) Pobles (CG, 231) 120 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal Els contactes entre consonant i vocal s’han resolt sis temàticam ent d’acord amb les lleis fonètiques catalanes. 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/, /nt/, /nk/, /lt/ Reproducció pronúncia col·loquial Distanciat pronúncia col·loquial Durant aquests (NA, 166) Font ‘ de (BP, 15) Infant “ (NA, 193) Conduint ‘ la (CG, 43) Amb ruta (CG, 266) Punt ‘ d’enllaç (CG, 230) Llevant de (JZ, 289) (...) Permanent (BP, 325) Assentament urbà (BP, 362) (...) Cinc “ (ME, 20) Sorprenent ‘ dels (ME, 54) Font de (ME, 30) (...) Emprant uns (ME, 61) Perfectament “ (ME, 62) (...) Molt arrelades ( EI, 73) Amb el (EI, 11) Camp eivissenc (EI, 83) Amb altres (EI, 139) Amb el (EI, 100) (...) Amb un (EI, 116) (...) Observacions. Gairebé sistem àticament els locu tors han reprodu ït la pronúncia col·loquial. Constatam que a les seqüènc ies en què s’ha ma ntengut l’oclusiva preconsonàntica s’ha realitzat una breu pausa entre els dos elem ents. Cal apuntar que la locutora eivissenca, d’acord amb el seu parlar , ha elidit la consona nt oclusiva abans de vocal i de pausa, excepte, en algun a ocasió, qu an l’oclusiva forma pa rt de la pr eposició amb . 121 4.4. Els grups de tres consonants en contacte Manteniment tres segments consonàntics Elisió d’un segment consonàntic Els ‘ tres (BP, 1) Tots tres (B P, 3) Ens referim (BP, 146) Ens situam (BP, 10) Uns mesos (NA, 158) Dels seus (BP, 17) Muts ‘ de (NA, 171) Els rius (BP, 326) Ulls de (NA, 178) Els pobles (CG, 231) Pels recaders (CG, 222) Els seus (CG, 238) Dels pobles (CG, 259) Dilluns que (JZ, 288) Els canvis (CG, 283) Dels veïnats (BP, 354) Els llits (BP, 307) Fins dissabte (JZ, 408) Arrels de (CG, 218) (...) Transport ‘ de (CG, 232) Fets molt (JZ, 287) Manacorins ‘ va (BP, 347) Els manacorins (BP, 357) Balanç ‘ de (BP, 395) (...) Excepcionals de (ME, 31) Dels seus (ME, 34) Mans de (ME, 51) (...) (...) Els pagesos (EI, 90) (...) Observacions. En aquest espai s’ha donat una altern ança entre el manteniment dels tres segments consonàntics en posició de coda i l’elisió d’una d’aque stes consonants, amb predomini de la prim era solució. Cal remarcar que alguns dels casos de m anteniment s’expliquen pel fet que s’ha realitzat una pa usa entre els dos elem ents que integren la seqüència. 122 4.5. Les assimilacions No assimilació Assimilació Col·leccionar (NA, 156) Tres reportatges (BP, 1) Caps (NA, 182) Metres sobre (ME, 43) Parlar (NA, 198) Aquest reportatge (BP, 69) Espergit per (CG, 257) Jocs (BP, 146) Dur-se (JZ, 296) Passat milers (NA, 170) Parlar (BP, 365) Es retroba (JZ, 209) S’optà (BP, 385) Imprescindible (CG, 226) Acció (BP, 332) Adaptat (CG, 221) Adapten (BP, 327) Magdalena (CG, 237) Per la (JZ, 407) Estructura (CG, 252) (...) Pocs (BP, 340) Construcció (BP, 385) Tècnics (BP, 400) Ignorat (BP, 404) (...) Imaginar-se (ME, 21) Accés (ME, 42) (...) Llocs (EI, 71) Mitològics (EI, 88) (...) Rotacisme Es mostra (CG, 232) Elisió Tracta (CG, 260) Directe (CG, 260) 123 Transcendència (ME, 22) Les ceràmiques (ME, 49) Intractables (EI, 137) Observacions. Els locutors mallorquins, en gene ral, han alternat les pronúncies assimilades am b les no assimilades. En canvi, en la parla de la locutora eiv issenca, sistemàtica ment, i en la de la locuto ra me norquina, excepte en una ocasió, no s’ha donat el fenomen assim ilatori. I és que les realitzaci ons de la locutora eivissen ca s’adiuen am b les que es donen en la parla col·loquial. Cal dir que la locutora KA, en una ocasió, ha practicat el canvi /s/>[ • ], a frontera de mot i, en dos casos, ha elidit el prim er elem ent consonàntic. En la p arla de les locu tores menorquina i eivissenca tam bé s’ha donat algun cas d’elisió. 124 TEMPS Durada: 5, 6 minuts. Emissió: des de l’any 1990. Periodicitat: diària. Locutors que interven en en els programes analitzats: Joan Barceló (JB), Joan Carles Muntaner (CM). Cal apuntar, però, que el se gon d’aquests locutors nom és intervé, i puntualment, en el prim er dels espais analitzats. Descripció: Program a dedicat a la informació m eteorològica. Tot i que el p resentador d’aquest espai no és meteoròleg, prepara m inuc iosament la predicció. Es tra cta, per tant, d’un discurs que part eix d’un text escrit 13 . 1. El sistema vocàlic 1.1. Vocals en posició tònica 1.1.1. La vocal neutra en posició tònica Els locutors, d’acord amb la parla col·loquial , han mantengut la vocal neutra en posició tònica. 1.1.2. El canvi /a/>[ • ] --- 1.1.3. Canvis de timbre a) Sense accent --- 13 Quan un mot es troba i nserit en un refra ny popular, s’indica amb les inicials REF. 125 b) Amb accent Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Termòm etres (JB, 139) Quilòmetres (JB, 154) Quilòmetres (JB, 176) Arxipèlag (JB, 198) Observacions. Tot i que en la parla col·loquial aque sts m ots se solen realitzar am b vocal tancada, el locutor els ha pronunciat sempre amb vocal oberta, d’acord amb la grafia. 1.2. Vocals en posició àtona 1.2.1. Realització de la vocal a en posició àtona Neutralització de la vo cal a Manteniment de la vocal a També (JB, 68) Am b algun (JB, 96) També (JB, 164) ‘algun (JB, 99) Sant Antoni (JB, 36) De scartar ‘algun (JB, 149) Santa Inès (JB, 75) Sant Vicenç (JB, 78) Sant Vicenç (JB, 82) REF. Sant Isidre (JB, 88) Sant Josep (JB, 123) Alguns (JB, 93) Arxipèlag (JB, 198) Açores (JB, 174) Comprovar-ho (JB, 140) Observacions. El locutor ha pronunciat am b vocal neutra l’adverbi tam bé i les partícules proclítiques sant, santa . En canvi, l’indefinit algun , excepte en una ocasió, s’ha emès amb vocal [a]. El substantiu arxipèlag s’ha em ès amb vocal neutra final, tot i que en la parla col·loquial se sol pronunciar amb vocal [a] a la darrera síl·laba. El topònim Açores 126 s’ha realitzat també amb vocal neutra. La seqüència comprovar-ho ha sofert el procés de neutralització /a/>[ • ], tot i que l’accent de l’infinitiu s’hagi desplaçat al pronom feble. 1.2.2. Excepcions a la regla de reducció. Vocals anteriors Realització [ • ] Realitz ació [e] Temporadeta (JB, 87) Meteorològica (CM, 1) Temporada (JB, 127) Meteosat (CM, 5) Termòm etres (JB, 139) Meteorologia (CM, 7) Córner (JB, 141) Meteorologia (CM, 11) Gregal (JB, 153) Estrenar (JB, 25) Açores (JB, 174) Mesada (JB, 26) Temporal (JB, 184) Península (JB, 55) Tempestuosos (JB, 189) Meteosat (JB, 58) Expectació (JB, 193) Llevant (JB, 68) Meteosat (JB, 89) Meteosat (JB, 105) Península (JB, 106) Semicercle (JB, 107) Llevant (JB, 117) Mesada (JB, 128) Termòm etres (JB, 139) Ventet (JB, 139) Quilòmetres (JB, 154) Nevar (JB, 160) Meteorològicament (JB, 166) Meteosat (JB, 170) Ventades (JB, 175) Quilòmetres (JB, 176) Precipitacions (JB, 186) Nevades (JB, 193) 127 Deixat (JB, 194) Meteorits (JB, 196) Nevada (JB, 199) REF. Ventada (JB, 199) REF. Observacions. S’ha donat un predomini absolut de les solucions am b vocal tancada. De fet, només s’han em ès amb vocal neutra els substantius gregal, córner, expectació , els derivats del mot temps i el topònim Açores. Quant al vocable termòmetres , cal dir que s’ha produït una alternança entre la realització [e] i la realització [ • ]. Cal tenir en com pte també que tots els m ots com ençats per meteo- s’han pronunciat am b vocal tancada, la qual cosa ha augm entat força el nombre de casos que han pres entat aquesta darrera solució. 1.2.3. La terminació -ia en els mots esdrúixols Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Sentència (JB, 33) Tendència (JB, 74) Presència (JB, 89) Tendència (JB, 95) Victòria (JB, 156) Observacions. Tot i que nom és s’han localitzat cinc mots esdrúixols acabats en - ia , podem afirm ar que aquest tret fonè tic resta totalment controlat. 1.2.4. L’afèresi de la vocal ne utra. Mots d’ús freqüent Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra “Acabarem (JB, 39) Per acabar (JB, 122) Vinyes aniran (JB, 76) Temperatures arribaran (JB, 137) Han anat (JB, 168) 128 Observacions. Els m ots acabar, arribar i anar han mantengut la vocal inicial, prec edits d’un mot acabat en con sonant o d’una pausa. 1.2.5. El procés de descens vocàlic /i/>[ • ] Manca de palatalització /i/> [ • ] Palatalització /i/>[ • ] Institut (CM, 6) Institut (CM, 11) Observacions. Tot i que en la parla col·loquial el m ot institut pot experim entar el canvi /i/>[ • ], per dissimilació am b les vocals altes segü ents, el locutor ha acostat la pronúncia a la grafia. 1.2.6. El procés de palatalització vocàlica / • /> [i] Manca de palatalització / • />[i] Palatalitz ació / • />[i] Seixanta (JB, 2) Observacions. El locu tor ha emès el num eral seixanta d’acord am b la parla col·loquial, és a dir, l’ha sotm ès al procés de palatalització. 1.2.7. El fenomen d’inflexió vocàlica / • /> [o] --- 1.2.8. Inserció de la vocal neutra a) L’epèntesi de la vocal neutra --- b) L’epítesi de la vocal neutra --- 129 1.2.9. Sistema de reducció. Vocals posteriors El locutor JB, natural de Porr eres, ha practicat el procés d’inf lexió /o/>[u] a m ots tradicionals com sortit (44), sofriran (49), pogut (51), boirines (93, 116), podrien (186), que contenen una vocal alta dins el mate ix mot. Quant al locu tor CM, natural de Bunyola, cal remarcar que tam bé ha practicat aquest fenomen fonètic, tot i que en aquest espai no es fa patent a causa de la brevetat del text que ell pronuncia 14 . 1.2.10. Els canvis /o/>[u], /u/>[o] a) Canvi /o/>[u] Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Calorós (JB, 50) Cobert (JB, 47) Josep (JB, 123) Observacions Pel que fa a l’antropònim Josep i al participi cobert , cal esmentar que la realització amb [ u] és la tradicional a Mallorca. b) Canvi /u/>[o] Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Muntanyes (JB, 22) Humitat (JB , 23) Humitat (JB , 46) Muntanya (JB, 199) REF. Observacions. Tots els mots s’han articu lat d’acord amb la grafia. 1.2.11. Altres canvis relacionats amb les vocals --- 14 Vegeu programa IN. 232 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/ Noms com Ginés (MB, 332), Sanz (MB, 393), Lorenzo (MB, 393), d’acord amb la fonètica castellana, s’han emès amb fricativa palatal, el prim er, i amb consonant interdental, els a ltres dos. 233 4. Fonètica sintàctica 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra També amb (MB, 10) Perquè avui (MB, 9) Que ens (MB, 12) Aquesta època (MB, 11) Entre el (KA, 27) No ens (MB, 60) ENT. Que una (MB, 106) ENT. Això és (MB, 67) Destaca el (MB, 152) No està (MB, 114) Palma a (KA, 157) Que implica (MB, 130) Deia el (KA, 206) Això estaria (MB, 133) ENT. Entre els (MB, 270) Batle aprofità (MB, 169) Curiosa exposició (MB, 292) Ha estat (ES, 249) D’això en (MB, 303) Que alguns (MB, 259) També estan (MB, 423) ENT. Que alguns (ES, 259) Dissabte els (KA, 462) Veure encara (MB, 292) Intensa activitat (M B, 470) Espera amb (MB, 308) Ha estat (MB, 498) Una entrada (MB, 320) Ser aquí (MB, 501) ENT. També els (MB, 322) ENT. Guanyar es (MB, 522) Cosa així (MB, 367) ENT. (...) Que estiguin (MB, 379) ENT. Ara el (MB, 384) ENT. Mallorca està (MB, 397) ENT. Contra el (MB, 414) ENT. Va estrenar (MB, 484) Història està (MB, 510) ENT. Incloure al (MB, 541) ENT. Anar a (MB, 565) (...) 234 La Universíada (KA, 164) 27 La història (MB, 14) Preposició de De esgotades (MB, 318) Observacions. S’ha donat una alternança entre el ma ntenim ent i l’elisió de la vo cal neutra, amb predom ini de la segona soluci ó, sobretot quan les seqüències han estat emeses per la locuto ra MB. Les seqüències integr ades per article la i nom femení co m ençat en i, u àtona han presentat alternança entre l’elisió i el m antenim ent del primer element vocàlic. En una ocasió s’ha conservat la vocal neutra de la preposició de , tot i anar seguida d’una vocal. 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal Els contactes entre consonant i vocal s’han resolt sis temàticam ent d’acord amb les lleis fonètiques catalanes. 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/, /nt/, /nk/, /lt/ Reproducció pronúncia col·loquial Distanciat pronúncia col·loquial Molt bon (MB, 1) Cent ‘ (KA, 28) Realment “ (MB, 53) ENT. Cent i (KA, 38) Evident “ (MB, 77) ENT. Pràcticament ‘ no (MB, 309) Alt percentatge (MB, 111) ENT. Ev identment ‘ m allorquista (MB, 325) ENT. Tant per (MB, 139) ENT. Come ntant ‘ tot (MB, 363) ENT. Ajuntament “ (KA, 201) Pujant ‘ m oltíssim (MB, 398) ENT. Amb tota (MB, 268) Gent ‘ bé (MB, 511) ENT. Molt reconeguda (KA, 286) (...) President de (MB, 325) ENT. Gent hi (MB, 346) ENT. 27 L’article femení ha mantengut sistemàticament la vocal neutra quan es troba situat davant la sigla UNAE. 235 Realment el (MB, 379) ENT. Fent molt (MB, 397) ENT. Amb es (MB, 448) ENT. Molt valorada (MB, 470) Concretament està (MB, 526) ENT. (...) Observacions. Quant a aquest tret consonàntic, els locutors han seguit gairebé de manera sistemàtica la fonètica col·loqui al. A ra bé, si el grup isosil·l àbic va seguit de consonant, en algunes seqüències s’ha mantengut l’oclusiva perquè s’ha realitzat un breu pausa entre els dos elements. En una ocasió, la locutora KA ha elidit la consonant oclusiva abans de pausa i abans d’elem ent vocàlic. 4.4. Els grups de tres consonants en contacte Manteniment tres segments consonàntics Elisió d’un segment consonàntic Alguns centres (KA, 17) Els Reis (MB, 6) Els comerciants (MB, 90 ) ENT. Dels consumidors (KA, 20) Els problemes (MB, 121) ENT. A ssociacions de (MB, 47) ENT. Els nins (KA, 209) Quins són (MB, 81) ENT. Els més (KA, 202) Els Reis (MB, 148) Seus regals (ES, 244) Nins de (KA, 172) Màgics ben (ES, 261) Els regals (KA, 189) Els papers (KA, 275) Tr ons reials (KA, 204) Dels visitants (MB, 428) ENT. Els reis (ES, 244) Grans concerts (MB, 482) A quests dos (MB, 343) ENT. Abans d’acabar (MB, 557) Tots dos (MB, 453) ENT. Gens malament (MB, 565) Aquest cap (MB, 457) (...) Resultats d’aquest (MB, 481) Juventuts Musicals (MB, 483) Aquest muntatge (MB, 499) 236 (...) Observacions. Pel que fa als grups de tres cons onants, constatam que s’ha donat una alternança entre el mantenim ent dels tres segm ents en contacte i l’e lisió d’un d’aqu ests segments, amb cert pred omini, però, de la segona solució. 4.5. Les assimilacions No assimilació Assimilació Productes (MB, 13) Aquest primer (MB, 1) Repte (KA, 40) Les rebaixes (MB, 23) Afectarà (MB, 60) ENT. Exacte (MB, 56) ENT. Directe (KA, 163) Aquest costum (MB, 113) ENT. Cap ni (MB, 235) Les set (KA, 211) Accidentals (MB, 271) Actors (MB, 270) Equips (MB, 343) Aquest partit (MB, 321) Amic seu (MB, 393) ENT. Les cinc (MB, 441) ENT. Històric partit (MB, 440) ENT. Es seu (MB, 448) ENT. Direcció (KA, 467) Adopció (MB, 460) Parlam (MB, 479) Espectacular (MB, 466) Adaptar (MB, 518) ENT. Aquest muntatge (MB, 487) Haver-te (MB, 553) ENT. Descentralitzam (MB, 527) ENT. (...) Cap de (MB, 569) (...) Rotacisme És vera (MB, 67) ENT. Es viatge (MB, 130) ENT. Més de (KA, 159) Per nins (KA, 172) ENT. Tres mil (MB, 381) ENT. Es millor (MB, 451) ENT. 237 (...) Elisió Ses rebaixes (MB, 91) ENT. Observacions. En aquest espai s’ha donat una alternança entre les pronúncies assimilades i les no assimilades. Constata m l’existència d’un seguit de seqüències, inserides en una entrevista, que presenten el fenomen de rotacism e. Cal remarcar també que en una seqüència s’ha el idit la prim era consonant de l grup, pronúncia que resulta estranya. 238 PROGRAMA ESPECIAL Durada: 60 minuts. Emissió: any 1999. Periodicitat: puntual. Locutors que intervenen en els programes analitz ats: Joan Martorell (JM), Ricard Pla (RP), Jordi Calleja (JC), Mateu Ramonell (MR) 28 . Descripció: Program a emès puntualm ent per tal de co mentar i analitzar la final de la Copa de la UEFA jugada pel Reial Mallorca. El conductor del programa, Joan Martorell, realitza, des del plató, connexions am b els diferents enviats especials: MR realitza entrevistes als aficionats que es trob en a la plaça de ses Tortugues. RP, JZ, JC, enviats al camp de l’Aston Villa. RP com enta, una vegada acabat el partit, e l que ha succeït i succeeix a Bi rmingham i els locutors JZ i JC realitzen entrevistes a diferents personatges (jugador s, tècnics, directius...) 1. El sistema vocàlic 1.1. Vocals en posició tònica 1.1.1. La vocal neutra en posició tònica Els locutors, d’acord amb la parla col·loquial , han mantengut la vocal neutra en posició tònica. 1.1.2. El canvi /a/>[ • ] --- 28 El locutor Jo an Martorell és el conductor d’aque st espai. 239 1.1.3. Canvis de timbre a) Sense accent Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Penya (MR, 283) Observacions. El locutor MR ha emès aquest m ot amb vocal tancada tònica. b) Amb accent Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Quilòmetres (JM, 115) Observacions. D’acord amb la parla col·loquial el locutor ha pronuncia t aquest mot amb vocal tancada tònica. 1.2. Vocals en posició àtona 1.2.1. Realització de la vocal a en posició àtona Neutralització de la vo cal a Manteniment de la vocal a També (JC, 183) També (JM, 59) També (JC, 191) També (JM, 79) També (RP, 209) També (JM, 105) També (RP, 218) També (RP, 144) També (MR, 323) També (RP, 159) Ca seva (JM, 82) UEFA (JM, 57) Noltros alguns (MR, 251) Subcampió (JM, 368) Tirar-se (MR, 327) Subcampió (RP, 162) Subcampió (JM, 178) Subcampionat (JM, 231) Observacions. Quant a l’adverbi també , cal dir que els locutors MR i JC l’han pronunciat amb vocal neutra i que, per contra, el locutor MR l’ha articulat amb vocal [a] les tres vegades que el pronuncia . En canvi, el locutor RP ha presentat una al ternança, ja 240 que l’ha emès dues vega des amb vocal m itjana baixa i due s amb vocal neutra. Observam també que la partícu la proclítica ca i el quantitatiu alguns han sofert el procés de neutralització, tot i que no més apareixen en u na ocasió. Respecte a les seqüències integrades per infinitiu i pronom feble, cal dir que el locutor MR ha pronunciat amb vocal neutra l’inf initiu tirar , pel fet q ue l’accent s’ha desplaçat al pronom feble. Finalment, hem d’assenyalar que s’ha mantengut la vocal [a] a la sigla UEFA i en el mot subcampió , en una ocasió, per influènc ia de la pronúncia castellana 29 . 1.2.2. Excepcions a la regla de reducció. Vocals anteriors Realització [ • ] Realitz ació [e] Quedat (MR, 47) Especial (JM, 2) Quedarà (JM, 14) Esperada (MR, 33) Expectatives (JM, 75) Aixecat (JM, 76) Esperat (JM, 98) Especial (JM, 111) Espectadors (JM, 113) Quilòmetres (JM, 115) Londres (JM, 115) Espectadors (RP, 132) Supercopa (RP, 143) Especial (RP, 211) Especial (RP, 211) Especial (RP, 220) Deixar (JM, 234) Esperar (MR, 258) Esperant (JM, 290) 29 Cal apuntar que el llinatge Zaldívar s’ha emès, excepte en una ocasió , d’acord am b la fonètica castellana, és a dir, am b [a] en posició àtona i am b fricativa interde ntal. 241 Especial (JM, 294) Especial (JM, 300) Esperar (MR, 349) Especial (JM, 374) Observacions. En aquest programa s’ha produ ït un domini gairebé total dels mots realitzats amb vocal [e] en posició àtona. S’ha seguit, per tant, la f onètica col·loquial. Cal dir que entre els mots que presenten realització [e] s’ha repetit en vuit ocasions el vocable especial . 1.2.3. La terminació -ia en els mots esdrúixols Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Victòria (JM, 7) Gràcies (MR, 43) Història (JM, 8) Referència (JM, 118) Matèria (JM, 10) Gràcies (JZ, 154) Matèria (JM, 11) Gràcies (RP, 155) Momentània (JM, 12) Gràcies (RP, 168) Consciència (JM, 15) Gràcies (RP, 168) Importància (JM, 15) Gràcies (JC, 191) Victòria (JM, 27) Gràcies (JZ, 202) Victòria (MR, 33) Gràcies (RP, 218) Història (MR, 34) Gràcies (MR, 260) Gràcies (JM, 52) Referència (JM, 288) Gràcies (JM, 62) Referència (JM, 315) Victòria (JM, 99) Importància (JM, 101) Satisfactòria (JM, 102) Trajectòria (JM, 102) Història (RP, 127) Gràcies (RP, 209) Gràcies (RP, 209) 248 3. El sistema consonàntic 3.1. Fricativa labiodental sonora 3.1.1. L’oposició b/v Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Mòbil (MR, 321) Observacions. El locutor RP ha em ès el mot mòbil am b oclusiva labiodental. 3.1.2. El canvi /w/>[v] Realització [w ] Realització [v] Deu esser (JM, 26) Trofeu europeu (MR, 36) Observacions. El locutor JM ha conservat l’aproxim a nt labial d’aquestes seqüències, és a dir, no l’ha sotmesa al canvi /w/>[v]. 3.1.3. L’afegiment de v antihiàtica Manca d’inserció de [v] Inserció de [v] Allà on (JM, 16) A on (JM, 59) Allà on (JM, 120) Camp on (JC, 192) Observacions. En cap de les seqüències que aparei xen en el co rpus d’aquest programa s’ha inserit la consonant la biodental davant l’adverbi on . 3.1.4. Altres canvis relacion ats amb les labiodentals --- 249 3.2. Fricatives i africades alveolars 3.2.1. L’oposició fricativa so nora / fricativa sorda Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Desolació (JM, 12) Impressió (MR, 43) Pressupost (JM, 18) Impressionat (MR, 264) Pressupost (MR, 49) Desenvolupament (JM, 65) Autobusos (JM, 88) Pausa (JM, 108) Precisament (JM, 119) Zona (JC, 138) Zona (RP, 146) Visiblement (JC, 181) Vicepresident (JZ, 196) Desolació (JM, 227) Desolació (JM, 233) Observacions. En general, en aqu est espai, les consonants fricatives alveolars s’han articulat d’acord amb la forma gràfica. No m és dos mots, que com parteixen la m ateixa arrel, s’han pronunciat amb canvi de sonorita t. Ambdós vocables han estat em esos pel mateix locutor. 3.2.2. El procés de palatalització /s/>[ • ] --- 3.2.3. La terminació -itzar Realització [dz ] Realització [z ] Protagonitzada (JM, 22) Organitzant (MR, 262) Realització (RP, 219) 250 Observacions. Tot i que nom és apareixen tres vocables que contenguin el grup - itzar , constatam que s’ha produït una alternança entre la pronúncia am b africada i la pronúncia amb fricativa, am b un domini, però, de la prim era solució. 3.2.4. La caiguda de s intervocàlica --- 3.2.5. Altres canvis relacionats amb les fricatives alveolars El locutor h a elidit la fricativa palata l implosiva del num eral dos a la seq üència dos-cents (JM, 114). 3.3. Fricatives i africades palatals 3.3.1. La fricativa palatal sonora en posició intervocàlica --- 3.3.2. La fricativa palatal sorda en posició intervocàlica La fricativa palatal sorda en posic ió intervocàlica s’ha re alitzat sistem àticament [ • ]. 3.3.3. Les fricatives palatals en po sició inicial i postconsonàntica Les sibilants palatals / • /, / • / en posició inic ial i postc onsonàntica s’han pronunciat fricatives, és a dir, no han sofert el procés d’africació. 3.3.4. Altres canvis relaci onats amb les palatals --- 3.4. Nasals 251 3.4.1. Els grups integrats per na sal i fricativa alveolar Manteniment de la nasal Elisió de la nasal Constal·lació (JM, 19) Instants (JM, 4) Instants (JM, 14) Instants (JM, 20) Instants (JM, 78) Retransmès (JM, 71) Constitueix (JM, 365) Instants (JM, 92) Instants (JM, 376) Instants (JM, 296) Consciència (JM, 15) Consciència (JM, 234) Observacions. Quant als grups integrats per una na sal i una f ricativ a alveo lar, s’ha produït una alternança entre el mantenim ent i l’elisió de la nasal. Podem observar que tots els m ots han estat em esos pel mateix lo cutor. Cal esm entar que en el substantiu consciència , d’acord amb la parla col·loquial, la consonant que s’ha elim inat ha estat precisament la fricativa alveolar. 3.4.2. La nasal palatal en posició preconsonàntica Realització [ • ] Realitz ació [jn] Company ‘ Mateu (JM, 29) Anys (RP, 34) Company ‘ Ricard (JM, 125) Com panys (JM, 107) Company ‘ Jordi (RP, 135) Any passat (JM, 129) Company ‘ Joan (JC, 192) Anys (RP, 163) Company ‘ Mateu (JM, 240) Companys (RP, 210) Company ‘ Joan (JM, 307) Companys (JM, 225) Company Mateu (JM, 316) Observacions. En aquest program a s’ha produït una alternan ça entre les realitzacions [ • ] i [jn]. La nasal no s’ ha sotmès a un procés de despalat alització qu an s’ ha realitzat una petita pausa entre els dos elemen ts que integren la seqüència. 252 3.4.3. El procés de dissimilació de la nasals --- 3.4.4. La nasal alveolar en contacte amb vocal alta --- 3.4.5. La nasal alveolar geminada gràfica Realització geminada Realització simple Connexió (JM, 23) Connexió (JM, 52) Connexió (RP, 135) Connexió (JC, 191) Connexió (JC, 286) Connexió (RP, 319) Connexió (RP, 363) Observacions. Convé assenyalar que el mot connexió s’ha em ès amb nasal simple totes les vegades que apareix. 3.4.6. Altres canvis relacionats amb les nasals Realització simple Realització geminada Imatges (JC, 351) Imatges (JM, 66) Imatges (JM, 94) Imatges (JM, 104) Observacions. El locutor JM ha pronunciat el substantiu imatge amb nasal doble, totes les vegades que apareix. Aquesta geminació em sembla molt forçada i, de fet, sona estranya a l’oient. En canvi, el locutor JC l’ha articulada am b una sola consonant nasal. 253 3.5. Bategant 3.5.1. La consonant bategant en posició final de mot Elisió de la bategant Manteniment de la bategant Futur (MR, 269) Observacions. La bategant s’ha m antengut en el mot futur , pel fet que es tracta d’un m ot que la manté tam bé en la parla col·loquial. 3.5.2. La consonant bategant en posició interior de mot. Verbs prendre i perdre Manteniment de la bategant Elisió de la bategant Perdre (MR, 252) Observacions. La segona consonant bategant s’ha conservat a la form a perdre , l’única vegada que apareix aquesta peça lèxica. 3.5.3. Metàtesi de la consonant bategant --- 3.5.4. Altres canvis relaci onats amb les bategants El locutor MR ha afegit un a consonant bategant a la segona síl·laba del mot indescriptible (MR, 249). Es tracta d’una errada puntual de pronúncia 3.6. Laterals 3.6.1. La iodització Realització [ • ] Realitz ació [j] Recollit (JM, 87) Vermells (JM, 89) 254 Guillem (RP, 175) Guillem (JC, 180) Consell (JC, 194) Vull (MR, 322) Observacions. Tot i q ue s’han trobat pocs mots que presentin un a lateral palata l procedent dels grups llatins K’ L, G’L, LY, observam que l’única solució existent ha estat precisam ent la iodització 3.6.2. El procés de despalatalització de la lateral palatal Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Ells (JM, 24) Aquells (JM, 80) Bell nou (JM, 110) Observacions. No s’ha donat cap cas de despalatalització de la term inació - ell en po sició preconsonàntica. 3.6.3. La lateral geminada Realització geminada Realització simple Al·lotes (MR, 343) C onstal·lació (JM, 19) Il·lusió (MR, 46) Excel·lent (RP, 171) Excel·lent (RP, 172) Excel·lent (RP, 222) Observacions. Excepte el sub tantiu al·lotes , la resta de mots que contenen una lateral geminada gràfica s’han em ès amb consonant simple. 3.6.4. El procés de palatalitzac ió de la lateral alveolar Manca de palatalització de la later al Palatalització de la la teral Milions (JM, 18) 255 Milions (JM, 113) Observacions. El mot milions s’ha articulat am b consonat lateral alveolar les dues vegades que apareix, és a dir, no s’ha produït el canvi /l/>[ • ]. 3.6.5. El procés de dissimilació de la consonant lateral --- 3.6.6. Altres canvis relaci onats amb les laterals Tot i que en aquest espai la consonant lateral s’ha emès d’acord amb la pronúncia tradicional m allorquina, el locuto r JM, en al gun m ot, l’ha articulada sense ressonància velar. 3.7. Oclusives 3.7.1. La terminació - tat Realització [tat] Realització [dat] Societat (JM; 7) O portunitat (JZ, 150) Ciutat (JM, 24) Unitat (MR, 320) Ciutat (JM, 64) In tegritat (MR, 321) Ciutat (JM, 85) In tegritat (MR, 323) Publicitat (JM, 108) Societat (JM, 117) Autoritats (JZ, 148) Autoritats (JZ, 149) Seguretat (JM, 234) Publicitat (JM, 297) Societat (JM, 306) Serietat (JM, 311) 256 Intensitat (JM, 366) Publicitat (JM, 376) Observacions. Constatam que quatre dels devuit mots que apareixen en el corpus, han experimentat el procés de sonorització tat>da t . Per tant, tot i que els locutors han intentat guiar-se per la forma gràfica, s’han escapat algunes pronúncies col· loquials. Cal dir que el locutor JM és l’únic que manté la term inació - tat sense m odificacions. 3.7.2. Els grups isosil·làbics /bl/, /gl/ Realització doble Realitz ació simple Emblemàtic (JM, 24) Obligat (MR, 31) Emblemàtic (JM, 25) Possiblement (RP, 204) Emblemàtic (JM, 53) Indescriptible (MR, 249) Publicitat (MR, 108) Obligats (JM, 376) Inevitable (JM, 118) Visiblement (JC, 181) Oblidem (JM, 236) Impossible (MR, 250) Publicitat (JM, 376) Observacions. En aquest program a s’ha produït una alternança entr e la real ització geminada i la sim ple del grup /bl/, am b un domini, però, de la segona solució. 3.7.3. Les oclusives palatals Els locutors d’aquest espai han a rticulat els fonem es oclusius /k/, /g/ a la zona velar. 3.7.4. El canvi /d/>[r]. El verb poder Realització [d] Realitz ació [ • ] Podríem (MR, 47) Podrem (MR, 49) 257 Podia (JM, 73) Podien (JM, 74) Podria (JZ, 151) Podria (MR, 269) Observacions. Quant al verb poder , cal dir que no s’ha donat cap cas de canvi /d/>[ • ]. Per tant, s’ha respectat s istemàticam ent la forma escrita. 3.7.5. Els grups integrats per oclusiva i fricativa alveolar --- 3.7.6. El grup N’R romànic --- 3.7.7. Els grups llatins T’L, D’L, J’L, G’L --- 3.7.8. Afegiment de dental en posició final de mot a) L’epítesi de t en els mots plans --- b) L’epítesi de t a la partícula quan Manca d’epítesi de [t] Epítesi de [t] Quan arribi (MR, 334) Quan arribi (MR, 362) Observacions. En am bdues seqüències el locutor ha inserit una consonant dental a la conjunció quan . Aquestes realitzacions s’adiuen amb les que es don en en la parlar col·loquial. 264 FUTBOL Durada: 90 minuts. Emissió: any 1998. Periodicitat: puntual. Locutors que interven en en els programes a nalitzats: Ricard Pla (R P), Jordi Calle ja (JC) 30 . Descripció: Partit de futbol disputat entre el Bar celona i el Reial Mall orca. Fi nal de la Supercopa d’Espanya. 1. El sistema vocàlic 1.1. Vocals en posició tònica 1.1.1. La vocal neutra en posició tònica Els locutors, d’acord amb la parla col·loquial , han mantengut la vocal neutra en posició tònica. 1.1.2. El canvi /a/>[ • ] Realització [a] Realitz ació [ • ] Butxaca (JC, 10) Observacions. En aquest m ot el locutor ha mantengut la vocal [a] en posició tònica. 30 En aquesta retransm issió Ricard Pla és el locuto r principal i Jordi Calleja és el locu tor ajudant. 265 1.1.3. Canvis de timbre a) Sense accent Reproducció pronúncia col·loquial Distanciat pronúncia col·loquial Treta (JC, 137) Treta (JC, 144) Observacions. El locutor JC, a l’hora d’emetre el participi treta s’ha distanciat de la pronúncia col·loquial, ja que l’ha pronunciat un a vegada amb vocal neutra i l’altra am b vocal oberta. b) Amb accent --- 1.2. Vocals en posició àtona 1.2.1. Realització de la vocal a en posició àtona Neutralització de la vo cal a Manteniment de la vocal a També (RP, 45) Tam bé (RP, 48) També (RP, 203) També (RP, 64) També (JC, 252) També (RP, 73) També (RP, 369) També (RP, 232) També (RP, 395) També (RP, 258) També (RP, 401) També (RP, 307) També (JC, 241) També (RP, 383) També (JC, 416) També (RP, 375) També (JC, 432) També ( RP, 410) També (JC, 521) També (RP, 570) També (JC, 600) També (RP, 578) També (RP, 627) També (RP, 617) També (JC, 647) També (RP, 642) Tampoc (JC, 180) També (RP, 643) 266 Tampoc (RP, 344) També (RP, 660) Tampoc (RP, 344) També (RP, 676) Tampoc (JC, 594) També (RP, 687) #Alguns (JC, 341) Tampoc (RP, 5) Contar-vos (RP, 16) Blaugrana (RP, 461) Blaugrana (RP, 611) Blaugrana (RP, 614) Blaugrana (RP, 624) Barjuan (RP, 394) Barjuan (RP, 424) Observacions. Quant al mot també cal dir que el locutor RP ha alternat les pronúncies [a] / [ • ], amb un predomini, però, de la primera soluc ió. En canvi, el locuto r JC l’ha emès sempre am b vocal neutra. Pel que fa a l’adverbi tampoc , el locu tor RP l’ha realitzat una vegada amb vocal m itjana baixa i l’altr a am b vocal neutra. Ha alternat una altra vegada ambdós tipus de pronúncies. En canvi, el locutor JC l’ha em ès amb vocal neutra les tres vegades que apareix. Constatam que aquest m ateix locutor tam bé ha pronunciat amb vocal [ • ] l’indefinit algun . La vocal a gràfica s’ha realitzat [ • ] a la seqüència contar-vos , pel fet que l’accent ha recaigut sobre el prono m. Finalment, cal dir que la vocal a àtona s’ha conservat en el primer element del m ot compost blaugrana i en el llinatge català Barjuan 31 . 1.2.2. Excepcions la regla de reducció. Vocals anteriors Realització [ • ] Realitz ació [e] Espectacular (RP, 63) Pesar (RP, 10) Megafonia (RP, 112) Recuperats (RP, 47) Córner (RP, 132) Pesar (RP, 72) Córner (RP, 132) Quedat (RP, 221) 31 Cal esmentar que el llinatg e Garci a s’ha pr onunciat am b [a] quan ac ompany a el nom Dani: D ani Gar cia (JC, 566, 644 ). En canvi, qua n acom panya el nom Óscar s’ha em ès amb vocal ne utra: Óscar Garcia (JC, 397). Quant al llin atge Carreras , s’ha constatat que, except e en una o casió, s’ha em ès amb vocal neutra en posició àtona: Carrer as (RP, 53, 91, 115). 267 Córner (RP, 135) Velocitat (JC, 227) Córner (RP, 141) Esperar (RP, 245) Córner (JC, 143) Esperances (JC, 253) Temporada (JC; 226) Supercopa (JC, 255) Pretemporada (JC, 297) Frenar (JC, 272) Pretemporada (JC, 297) Deixarà (RP, 278) Córner (RP, 327) Expectatiu (JC, 284) Temporada (JC, 341) Superar (JC, 285) Perjudiqui (RP, 364) Supercopa (JC, 286) Córner (RP, 386) Pesar (RP, 287) Córner (RP, 391) Esperat (RP, 294) Córner (RP, 413) Supercopa (JC, 299) Córner (RP, 418) Exbarcelonista (RP, 307) Córners (RP, 420) Devuit (RP, 346) Córner (RP, 511) Regat (RP, 360) Sevillà (JC, 522) Legal (RP, 362) Pedrera (RP, 679) Supercopa (JC, 372) Quedarà (RP, 402) Exmadridista (RP, 411) Supercopa (JC, 445) Competició (JC, 444) Supercopa (JC, 468) Queixava (RP, 469) Supercopa (RP, 478) Supercopa (JC, 488) Supercopa (RP, 547) Penjarà (RP, 574) Devuit (RP, 619) Pesar (RP, 624) Velocitat (RP, 681) Superat (RP, 682) 268 Pegat (RP, 686) Llevat (RP, 701) Observacions. Observam que s’ha produït una alte rnança entre les realitzacions [ • ] / [e], amb un predom ini, però, de la segona solució. Ara bé, les pronúncies amb vocal tancada haurien augmentat considerablem ent si s’hague ssin com ptabilitzat els mots que conten en el grup vocàlic ea . Cal fer constar que un dels m ots més freqüents en aquest tipus de retransmissions, córner , s’ha pronunciat amb vocal neutra les dotze vegades que apareix, la qual cosa ha fet que augmentin amb for ça el nom bre de solucions amb vocal [e] 32 . 1.2.3. La terminació -ia en els mots esdrúixols Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Magnificiència (RP, 69) Circumstància (JC, 122) Referència (RP, 86) Potència (RP, 403) Eliminatòria (RP, 319) Ex traordinària (RP, 324) Experiència (JC, 668) Extraordinàtia (RP, 454) Extraordinària (RP, 509) Extraordinària (RP, 564) Victòria (RP, 649) Observacions. En aquest program a s’ha donat un pr edomini de les form es que presenten caiguda de la vocal neutra. Cal afegir, a més, que un dels m ots que ha mantengut la vocal final, magnificiència , és poc emprat en la parla col·loquial. 1.2.4. L’afèresi de la vocal ne utra. Mots d’ús freqüent Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Hem anat (RP, 10) Com havia (RP, 471) “ arribar (RP, 28) “ assenyalen (RP, 576) Més acostat (RP, 238) Pot arribar (RP, 655) 32 Pel que fa al llinatg e Cel ades, cal apuntar que el locutor JC l’ ha e mè s sis temà ticam ent amb voc al tancada: Celades (JC, 1 00, 552, 559, 59 3, 596). En canvi, el locutor RP h a alternat les pronúncies [e] / [ • ]: Celades [e] (RP, 46, 626, 628, 635 ); Celades [ • ] (RP, 8 3, 691). 269 En aconseguir (RP, 290) “ avantatge (RP, 659) Pogut arribar (RP, 355) “ assenyalen (RP, 712) Amb avantatge (RP, 440) “ avantatge (RP,699) Descaradament aferrat (RP, 450) “ avantatge (RP, 699) I ‘ agafant (RP, 466) Per aconseguir (RP, 478) Només arriba (JC, 548) “ arriba (RP, 575) Pot haver (RP, 576) Observacions . S’ha p roduït una a lternança en tre el mantenim ent i l’elisió de la v ocal inicial d’aqu ests mots, amb predom in i, però, de la prim era solució. 1.2.5. El procés de descens vocàlic /i/>[ • ] --- 1.2.6. El procés de palatalització vocàlica / • /> [i] Manca de palatalització / • />[i] Palatalitz ació / • />[i] Decidiria (JC, 99) Seixanta (RP, 13) Decidit (JC, 101) Queixava (RP, 469) Observacions. Constatam que els mots decidir i queixava no han experimentat el canvi / • />[i]. En canvi, el locutor RP ha tran sformat en [i] la vocal neutra del mot seixanta . Quant al mot queixava , cal tenir en com pte que en el català de Mallorca existe ixen les dues pronúncies, [e] / [i], depenent de la z ona geogràfica. És possi ble, per tant, que el locutor que ha emès aquest m ot, no el pala talitzi tampoc en el parlar col·loquial. 1.2.7. El fenomen d’inflexió vocàlica / • /> [o] Manca d’inflexió vocàlica / • /> [o] Inflexió vocàlica / • /> [o ] 270 Homes (RP, 66) Hom e (JC, 29) Home (RP, 119) Hom e (JC, 124) Home (RP, 158) Hom es (RP, 141) Home (JC, 144) Homes (RP, 172) Home (JC, 189) Homes (JC, 209) Home (JC, 298) Homes (RP, 320) Home (RP, 322) Home (RP, 322) Homes (RP, 351) Home (RP, 370) Home (RP, 403) Homes (RP, 440) Home (RP, 449) Home (JC, 464) Home (RP, 475) Home (RP, 501) Home (RP, 513) Homes (JC, 520) Home (RP, 539) Home (RP, 603) Homes (RP, 631) Genolls (JC, 104) Observacions. El fenom en d’inflexió / • />[o], en el mot home , s’ha donat gairebé de manera sistem àtica. En canvi, el substantiu genoll , tot i que només apareix una vegada, no ha experimentat el canvi / • />[o]. 271 1.2.8. Inserció de vocal neutra a) L’epèntesi de la vocal neutra --- b) L’epítesi de la vocal neutra --- 1.2.9. Sistema de reducció. Vocals posteriors Els locutors han reduït a [o] els fonemes subjacents /o/, / • / situats en posició àtona. 1.2.10. Els canvis /o/>[u], /u/>[o] a) Canvi /o/>[u] Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Roger (RP, 7) Roger (JC, 26) Roger (RP, 148) Joan (RP, 89) Roger (RP, 156) Roger (RP, 152) Roger (RP, 236) Roger (RP, 184) Joventut (RP, 306) Roger (RP, 367) Roger (RP, 309) Josep (JC, 552) Roger (RP, 327) Roger (RP, 367) Observacions. El substantiu joventut s’ha articulat am b vocal [o ], tot i que en la parla col·loquial, per influència de la pronúncia castellana, sol ex perimentar el canvi /o/>[u]. La pronúncia amb [u] dels nom s propis Joan i Josep és la que s’ha donat tradicionalm ent en el català de Mallorca. Finalment, cal fer cons tar que en el mot Roger s’ha produït una alternança entre les pronúncies [o] / [u]. La realització Ro [u] ger s’explica per imitaci ó de la pronúncia del català central. 272 b) Canvi /u/>[o] --- 1.2.11. Altres canvis que afecten les vocals --- 273 2. Diftongs i hiats 2.1. Els grups qua, gua Manteniment dels grups qua, gua Monoftongació dels grups qua, gua Qualsevol (RP, 278) Aguantar (JC, 23) Qualsevol (RP, 362) Aguantar (RP, 139) Qualsevol (RP, 364) Aigua (RP, 360) Aguantat (RP, 385) Aguantat (RP, 509) Qualitat (RP, 474) Qualitat (RP, 700) Observacions. Tot i que s’ha donat un predomini de les formes amb diftong, constatam que en tres ocasions s’ha escapat la monof tongació col·loquial. D’altra banda, el mot qualitat ha m antengut el grup vocàlic sense mo dificacion s les dues vegades que apareix. 2.2. Els verbs veure, beure Realització [ • ] Realitz ació [o] Veure (RP, 78) Veure (JC, 226) Veure (RP, 237) Veurem (JC, 270) Veure (JC, 282) Veu (RP, 536) Veu (RP, 682) Observacions. Excepte en una ocasió, els locutors han m antengut la vocal neutra a les formes del verb veure . Cal dir que només una d’aquestes formes presenta el diftong en posició àtona. 280 3.5. Bategant 3.5.1. La consonant bategant en posició final de mot La consonant bategant, en posició final de mo t, s’ha elim inat de m anera sistemàtica. 3.5.2. La consonant bategant en posició interior de mot. Verbs perdre i prendre Manteniment de la bategant Elisió de la bategant Perdrà (RP, 164) Perdre (RP, 157) Perdre (RP, 191) Perdre (RP, 162) Perdre (RP, 532) Perdre-la (RP, 533) Observacions. El locutor RP, en dues ocasions, ha elidit la consonant bategant del verb prendre , d’acord amb la pronúncia col·loquial. 3.5.3. Metàtesi de la consonant bategant --- 3.5.4. Altres canvis relaci onats amb les bategants --- 3.6. Laterals 3.6.1. La iodització Realització [ • ] Realitz ació [j] Genolls (JC, 104) Talla (RP, 149) Retalla (RP, 157) 281 Talla (RP, 175) Tallar (RP, 177) Embullat (R P, 205) Retallar (RP, 291) Retalla (RP, 422) Talla (RP, 425) Retalla (RP, 452) Parell (JC, 488) Talla (RP, 505) Tallat (RP, 540) Talla (RP, 588) Embull (RP, 680) Observacions. En aquest program a els locutors han reproduït sistemàticam ent la pronúncia col·loquial. De totes maneres, cal remarcar que el locutor JC generalm ent pronuncia [j] qualsevol ll gràfica. 3.6.2. El procés de despalatalització de la lateral palatal Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Ell Rivaldo (JC, 27) Ells (JC, 341) Observacions. El locu tor JC ha articulat [j] el f onema / • /, quan va precedit de vocal e i seguit de consonant. Ara bé, ca l recordar que aq uest locuto r no sap articular correctam ent la consonant late ral palatal, sigu i qui na sigui la seva posició contextual. 3.6.3. La lateral geminada gràfica Realització geminada Realització simple Al·lot (RP, 602) Excel·lent (RP, 59) Col·legi (RP, 94) Tranquil·litat (RP, 202) 282 Intel·ligent (JC, 269) Col·locar (RP, 279) Col·lectiu (RP, 632) Excel·lent (RP, 634) Observacions. Nom és s’ha emès amb lateral gem inada el substantiu al·lot . Ara bé, cal remarcar que encara que el locutor hagi pronunciat els m ots col·legi i col·locar amb l simple, aquests vocables solen conservar la lateral gem inada en la parla col·loquial. 3.6.4. El procés de palatalitzac ió de la lateral alveolar Manca de palatalització de la later al Palatalització de la la teral Milions (JC, 522) Observacions. Constatam que nom és apareix un mot su sceptible d’experimentar el canvi /l/>[ • ] i s’ha emès am b lateral alveolar. 3.6.5. El procés de dissimilació de la lateral --- 3.6.6. Altres canvis relaci onats amb les laterals -El mot rellotge s’ha em ès una vegada am b lateral al veolar i una altra amb latera l palatal: rellotge (RP, 2). La realització am b lateral alveolar respon a un defecte de pronúncia. De fet, quan el locutor torna a pronunciar aquest mot, l’articula am b lateral palatal. -La consonant lateral alveolar s’ha articul at sistemàticament am b ressonància velar. 283 3.7. Oclusives 3.7.1. La terminació - tat Realització [tat] Realització [dat] Obvietat (RP, 15) Realitat (RP, 115) Novetat (JC, 30) Autoritat (RP, 393) Novetat (JC, 108) Oportunitat (RP, 683) Comoditat (JC, 126) Oportunitat (RP, 150) Tranquil·litat (RP, 202) Continuïtat (RP, 205) Continuïtat (RP, 220) Velocitat (JC, 227) Oportunitat (RP, 235) Esportivitat RP, 260) Individualitats (JC, 285) Profunditat (RP, 291) Profunditat (RP, 358) Oportunitat (RP, 370) Possibilitat (RP, 430) Velocitat (RP, 449) Capacitat (RP, 454) Qualitat (RP, 474) Capacitat (RP, 526) Oportunitat (RP, 543) Profunditat (RP, 555) Velocitat (RP, 681) Qualitat (RP, 700) Possibilitats (RP, 712) 284 Observacions. Tot i que els locutors han inten tat guiar-s e gairebé sempre per la form a gràfica, cal dir que s’han donat tres casos de canvi tat>dat . Ara bé, els tres mots que s’han pronunciat amb dental sonora ha n estat emesos pel mateix locu tor. 3.7.2. Els grups isosil·làbics /bl/, /gl/ Realització doble Realitz ació simple Feble (RP, 381) Terrible (JC, 28) Doble (RP, 587) Possiblement (RP, 59) Problemes (JC, 103) Problemes (JC, 105) Favorable (RP, 132) Favorable (RP, 142) Favorable (RP, 165) Possible (JC, 192) Possible (JC, 229) Destacable (RP, 235) Increïbles (RP, 259) Possiblement (JC, 349) Possiblement (RP, 355) Possiblement (RP, 380) Favorable (RP, 391) Problemes (JC, 433) Problemes (RP, 448) Possibles (JC, 463) Impossible (RP, 474) Possiblement (JC, 486) Favorable (RP, 572) Favorable (RP, 686) Problemes (JC, 703) 285 Observacions. Gairebé de m anera generalitzada s’ha realitzat sim ple el grup bl gràfic. De fet, només el locutor RP, en dues ocas ions, ha geminat aquest grup consonàntic. 3.7.3. Les oclusives palatals Els locutors d’aquest espai han a rticulat els fonem es oclusius /k/, /g/ a la zona velar. 3.7.4. El canvi /d/>[r]. El verb poder Realització [d] Realitz ació [ • ] Podria (RP, 12) Podíem (JC, 245) Podrà (JC, 23) Podeu (JC, 705) Poder (JC, 78) Poder (JC, 99) Poder (JC, 104) Podrà (JC, 255) Podem (RP, 376) Podria (RP, 417) Poder (JC, 489) Podria (RP, 503) Podria (RP, 508) Podria (RP, 513) Podria (JC, 559) Poder (RP, 616) Podeu (RP, 650) Observacions. Tot i que els locuto rs han intentat guiar-se p er la grafia, el locutor JC, en dues ocasions, ha practicat el canvi col·loquial /d/>[ • ]. 286 3.7.5. Els grups integrats per oclusiva i fricativa alveolar Manteniment de l’oclusiva Elisió de l’oclusiva Substancial (RP, 20) Substancial (RP, 49) Substitueix (RP, 51) Obstant (RP, 176) Observacions. Constatam que quan la consonant oclu siva va seguida d’una fricativa alveolar, s’ha elim inat de m anera sistemàtica. 3.7.6. El grup N’R romànic --- 3.7.7. Els grups llatins T’L, D’L, J’L, G’L --- 3.7.8. Afegiment de dental en posició final de mot a) L’epítesi de t en els mots plans --- b) L’epítesi de t a la partícula quan Manca d’epítesi de [t] Epítesi de [t] Quan efectivament (RP, 511) Quan eren (RP, 248) Quan un (RP, 264) Quan entrava (JC, 465) Observacions. Observam que, excepte en un cas, s’ha inserit la consona nt dental a la conjunció temporal quan , si aquesta peça lèxica va segui da d ’un mot com ençat en vocal. Cal apuntar que les quatre seqüències ha n estat emeses pel mateix locutor. 287 3.7.9. El grup mp en posició de coda sil·làbica Manteniment de l’oclusiva Elisió de l’oclusiva Comptat (RP, 665) Símptom a (RP, 312) Compte (RP, 613) Observacions. El locutor RP ha eliminat la consonant oclusiva del grup mp i , a m é s , h a pronunciat [n] el fonema nasal bilabial. 3.7.10. El grup nk en posició preconsonàntica --- 3.7.11. Altres canvis relacionats amb les oclusives El locutor JC ha sonoritzat l’oclusiva labial del mot suplir (JC, 166). Aquesta pronúncia sona estranya a l’oient. 3.8. La lletra x amb so alveolar Ex+vocal Re ali tza ci ó [g z] Rea lit zac ió [d z] Exactament (RP, 3) Exemple (RP, 14) Exactament (RP, 336) Exercicis (RP, 415) Exacte (RP, 601) Ex+consonant Realització [ks ] Realització [s] Exjugadors (RP, 114) Extrem (JC, 28) Exbarcelonista (RP, 307 ) Excel·lent (RP, 59) 288 Exmadridista (RP, 411) Extrem (RP, 167) Extraordinària (RP, 324) Extrem (RP, 377) Extraordinària (RP, 454) Extraordinària (RP, 509) Extraordinària (RP, 564) Extraordinari (RP, 623) Excel·lent (RP, 634) Extraordinari (JC, 644) Experiència (JC, 668) Expectatiu (RP, 284) Vocal+x+vocal Realització [ks ] Realització [ts] Relaxat (RP, 88) Auxiliar (RP, 135) Auxiliars (RP, 571) Auxiliar (RP, 624) Observacions. Pel que fa a la grafia x amb so alveolar, podem comprovar que dom inen les realitzacions col·loquials, és a dir , les no normatives. De totes m aneres, cal remarcar que el locutor RP ha articul at [ks] / [gz] la grafia x quan forma part del prefix ex seguit de consonant i, en una ocasió, quan es troba emplaçada entre dues vocals. 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/ No ms co m Díaz (RP, 6) , Marcelino (JC, 38) , Ibagaza (JC, 42) , López (JC, 44) , Calleja (RP, 20) , s’han emès d’acord amb la fonè tic a castellana. El llina tge Celades (RP, 46, 47) ha presentat, en canvi altern ança entre les pronúncies [s] / [ • ]. 289 4. Fonètica sintàctica 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Comenci el (RP, 3) Aquí estam (RP, 16) Que hem (RP, 10) Aquí el (RP, 56) Du el (RP, 18) Havia en (RP, 85) Barcelona en (JC, 32) Co l·legi asturià (RP, 95) També a (RP, 45) Mallorca és (RP, 130) Aquesta és (RP, 91) No estava (JC, 136) Ja hem (RP, 93) Altre equip (RP, 156) Començar el (RP, 110) Ha encertat (JC, 166) Provoca el (RP, 131) Se m bla és (JC, 208) Mantenir el (RP, 138) Pe rquè entrava (RP, 223) Vegada arriba (RP, 153) Que el (JC, 242) Ja hem (RP, 185) Que aquesta (RP, 274) Xavi en (JC, 210) Que està (JC, 299) Tenia avantatge (RP, 289) Mallorca està (RP, 302) Aquesta arribada (RP, 323) Ha estat (RP, 324) També és (RP, 401) Aquesta alçada (JC, 342) Torna al (JC, 523) Va actuar (RP, 411) Nova acció (RP, 540) Podria entrar (JC, 417) (...) Té a (RP, 451) Havia entrat (RP, 471) Deixa el (RP, 514) Pilota en (RP, 531) (...) Observacions. En aquest espai s’ha donat una altern ança entre el mantenim ent i l’elisió de la vocal neutra a frontera de mot en c ontacte amb una altra vocal. Hem constatat que s’ha donat un predomini de la prim era soluci ó en els minuts previs al començament del partit i un predomini de la segona dur ant la narració de l’encontre. 296 1.2.2. Excepcions a la regla de reducció.Vocals anteriors Realització [ • ] Realitz ació [e] Superada (197) Tele (12) Cine (23) Màster (44) Especialment (45) Tele (105) Tele (107) Classe (109) Tele (122) Espectadors (149) Devuit (290) Periodista (296) Xòfer (322) Cine (349) Observacions. Constatam que només en un cas el locutor ha pronunciat [ • ] la vocal e en posició àtona d’aquells mots que es consid eren excepcions a la regla de reducció vocàlica. 1.2.3. La terminació -ia en els mots esdrúixols Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Família (58 ) Essència (22) Tertúlia (94) Gràcies (24) Pròpia (157) Gràcies (32) Pròpia (157) Presència (76) Infància (258) Gràcies (84) Tertúlia (270) Gràcies (95) Gràcies (283) Essència (101) Tertúlia (308) Violència (143) Independència (155) 297 Independència (225) Infància (258) Gràcies (294) Gràcies (300) Experiència (339) Família (38 1) Experiència (384) Observacions. En aquest program a predominen les pronúncies am b vocal neutra elidida. De totes maneres, ca l dir que el mot ter túlia , que no pr esenta elisió cap de les tres vegades que apareix, normalment també m anté la vocal final en la parla col·loquial. 1.2.4. L’afèresi de la vocal ne utra. Mots d’ús freqüent Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra De “ arribar (27) “anam (268) Pogut arribar (32) Has hagut (284) Pots arribar (183) “anem (208) Per acabar (214) Poden acabar (217) “agafam (268) “anem (304) “anar (349) Hem hagut (364) Vegades aturats (368) Observacions. Contràriam ent al tret anterior, en a quest cas el locutor s’ha guiat per la forma escrita, ja que només en dues ocasions ha eliminat la vocal neutra en aquests mots d’ús freqüent. 1.2.5. El procés de descens vocàlic /i/>[ • ] 298 --- 1.2.6. El procés de palatalització vocàlica / • /> [i] --- 1.2.7. El fenomen d’inflexió vocàlica / • /> [o] Manca d’inflexió vocàlica / • /> [o] Inflexió vocàlica / • /> [o ] Nostre (267) Nostre (3) Nostre (28) Nostres (149) Nostre (296) Homes (358) Homes (362) Homes (363) Homes (363) Homes (367) Home (374) Home (377) Observacions. Els m ots cotxe i nostre han experimentat, gairebé de m anera sistemàtica, el procés d’inflexió vocàlica / • />[o] que es dóna en el parlar col·loquial. 1.2.8. Inserció de vocal neutra a) L’epèntesi de la vocal neutra --- b) L’epítesi de la vocal neutra Manca d’epítesi de [ • ] Epítesi de [ • ] Els revelassin (20) Els demanen (216) 299 Observacions. El locutor ha em prat el pronom els , amb epítesi de vocal neutra, en comptes de la f orma else . 1.2.9. Sistema de reducció. Vocals posteriors Els locutors han reduït a [o] els fonemes subjacents /o/, / • / situats en posició àtona. 1.2.10. Els canvis /o/>[u], /u/>[o] a) Canvi /o/>[u] --- b) Canvi /u/>[o] Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Estudiar (42) Estudiava (40) Estudiar (41) Estudiant (152) Estudiant (153) Observacions. Observam que la form a verbal estudiar s’h a emès, excepte en un cas, amb vocal m itjana posterior. Aquesta pronúncia es pot qualificar de vulgar. 1.2.11. Altres canvis relacionats amb les vocals --- 300 2. Diftongs i hiats 2.1. Els grups qua, gua Manteniment dels grups qua, gua Monoftongació dels grups qua, gua Qualcú (1) Llengua (30) Qualcú(2) Guanyar-te (223) Qualque (57) Qualque (98) Qualque (142) Qualque (285) Qualque (325) Qualque (368) Observacions. Encara que s’hagi donat un predom in i de les form es amb diftong, hem de tenir present que sem pre es tracta dels m ots qualque i qualcú . Crec que si hi hagués hagut un major nombre de m ots del tipus aigua, llengua o guanyar , la pronúncia majoritària hagués estat la m onoftongació. 2.2. Els verbs veure, beure Realització [ • ] Realitz ació [o] Veure (89) Veure (34) Veus (98) Veure (91) Veuen (210) Veure (205) Veure (284) Veure’l (208) Veure (301) Veure (366) Veure (305) Veure (366) Veure (307) Observacions. Constatam que s’ha produït una alternança entre les formes que conserven la pronúncia amb vocal neutra i les que han experim entat el canvi / • />[o]. Cal apuntar que només a la com b inació d’infinitiu i pronom, veure’l , el grup vocàlic es troba en posició àtona. 301 2.3. Les combinacions vocàliques a domini de mot a) Vocal dèbil+vocal forta Pronúncies amb hiat Pronúncies amb diftong Estudiava (40) Estudiar (41) Nirviosa (49) Nirviosa (53) Estudiant (152) Estudiant (153) Actuar (228) Actuar (228) Canviat (16) Canviat (315) Canviar (168) Canviat (318) Canviar (298) Canviar (377) Canviar (335) Observacions. Els verbs estudiar, actuar i l’ adjectiu nirviosa han conservat el hiat. En canvi, quant al mot canviar , s’ha produït una alternança en tre la realització am b hiat, pròpia de la parla col·loquial , i la pronúncia diftongada, amb un lleuger predom ini de la primera solu ció. b) Vocal forta+vocal dèbil Vocal dèbil+vocal dèbil D’acord amb la parla col·loquial el vocable espontaneïtat (278) s’ha em ès amb diftong. 302 3. El sistema consonàntic 3.1. Fricativa labiodental sonora 3.1.1. L’oposició b/v Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Biberons (560) Observacions. Constatam que el substantiu biberons ha experim entat el canvi /b/>[v] de les dues consonants oclusives labials, procés que es dóna sovint en el parlar col·loquial. 3.1.2. El canvi /w/>[v] Realització [w ] Realització [v] Podeu estar (8) Seu esforç (18) Deu anys (40) Deu anys (52) Diuen (159) Seu equip (206) Veuen (210) No ho has (231) Deu anys (240) Deu anys (319) Ho entens (193) Observacions. El locutor no ha transfrom at l’aproxi m ant velar en labiodental ni a les formes verbals ni en els casos en què l’aprox imant [w] es troba en posició final seguida d’un vocable començat per consonant. És possi ble que en la parla col·loquial aquest locutor tampoc no practiqui el canvi /w />[v] en aquests tipus de seqüències. 303 3.1.3. L’afegiment de [v] antihiàtica Manca d’inserció de [v] Inserció de [v] D’on (347) D’on (256) D’on (256) Allà on (324) Observacions. Excepte en una ocasió, el locu tor ha inserit una consonant labiodental abans de l’adverbi on . De fet, es tra cta de l’únic progr ama on són m ajoritàries les solucions amb [v] epentètica. 3.1.4. Altres canvis relacion ats amb les labiodentals --- 3.2. Fricatives i africades alveolars 3.2.1. L’oposició fricativa so nora / fricativa sorda Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Emissions (27) Precisam ent (11) Evolució (141) Bàsica (41) Evolucionat (358) Precisament (126) Evolucionar (376) Basava (142) Evolucionar (378) Bàsicament (143) Precisament (207) Precisament (216) Precisament (257) Precisament (266) Precisament (358) Observacions. Malgrat que s’ha donat una alternança entre les re alitzacions correctes i les incorrectes de les fricativ es alveolars, constatam un clar predomini de les pronúncies 304 errònies. Es tracta s obretot dels vocables precisament i basar . M’ha sorprès el fet que aquest locutor hagi emès am b fricativa sorda els mots evolucionar i emissions . 3.2.2. El procés de palatalització /s/>[ • ] --- 3.2.3. La terminació -itzar Realització [dz ] Realització [z ] Caracteritzat (28) 34 Independitzar-te (156) Realitzadora (274) Realitzat (305) Observacions. Tots els m ots han experimentat el procés de desafricació itzar>izar . A més, en un cas, la consonant frica tiva, fins i to t, s’ha ensordit. 3.2.4. La caiguda de s intervocàlica --- 3.2.5. Altres canvis relacionats amb les fricatives alveolars --- 34 Aquest mot ha sofert a més l’ensordiment de la fricativa alveolar. 305 3.3. Fricatives i africades palatals 3.3.1. La fricativa palatal sonora en posició intervocàlica Realització fricativa Realització africada Maneja (86) Observacions. D’acord am b la parla col· loquial, la form a verbal maneja , s’ha emès amb consonant africada. 3.3.2. La fricativa palatal sorda en posició intervocàlica La fricativa palatal sor da en posició inte rvocàlica s’ha realitzat sis temàticam ent [ • ]. L’única excepció és el mot creixem ent (19), que s’ha em ès amb palatal sonora. Es tracta d’una errada puntual de pronúncia. 3.3.3. Les fricatives palatals en po sició inicial i postconsonàntica Les sibilants palatals / • /, / • / en posició inic ial i postc onsonàntica s’han pronunciat fricatives, és a dir, no han sofert el procés d’africació. 3.3.4. Altres canvis relaci onats amb les palatals Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Vaja (182) Ja (197) Observacions. El locutor ha pronunciat am b aproximant palatal el m ot vaja , pel fet que és una pronúncia freqüent en el llenguatg e parlat. Encara que no es trobi en posició intervocàlica, cal remarcar que el locutor, en una ocasió, ha em ès l’adverbi ja amb aproximant palatal, pel fet que ha reproduït la realització de la convidada d’Eivissa. I és que en el parlar eivissenc aquest m ot s’emet am b [j] inicial. 312 Observacions. En aquest program a s’ ha produït una alternança en tre la pronúncia simple i la geminada d’aquests aplecs c onsonàntics. De fet, l’adjectiu possible s’ha em ès amb consonant simple les tres vegades que apareix. 3.7.3. Les oclusives palatals El locutor d’aquest prog rama ha palatalitzat e ls fonemes oclusius /k /, /g/ en posició f inal de mot i davant le s vocals /i/, /e/, / • /, /a/, / • /. 3.7.4. El canvi /d/>[ • ]. El verb poder Realització [d] Realitz ació [ • ] Podria (203) Podeu (8) Poder (9) Podem (25) Poder-se (27) Poden (217) Observacions. Podem concloure que el locutor no ha controlat aquest tret fonètic, perquè gairebé de form a sistemàtica ha practicat el canvi /d/>[ • ]. 3.7.5. Els grups integrats per oclusiva i fricativa alveolar --- 3.7.6. El grup N’R romànic --- 3.7.7. Els grups llatins T’L, D’L, J’L, G’L --- 313 3.7.8. Afegiment de dental en posició final de mot a) L’epítesi de t en els mots plans Manca d’epítesi de [t] Epítesi de [t] Premi (31) Observacions. No s’ha inserit la consonant dental en el substantiu premi . b) L’epítesi de t a la partícula quan Manca d’epítesi de [t] Epítesi de [t] Quan en (19) Quan eres (122) Quan els (251) Quan eres (260) Observacions. De m anera sistemàtica s’ha afeg it la consonant dental sorda a la conjunció quan , si aquesta peça lèxica va segu ida d’un m ot començat en vocal. 3.7.9. El grup mp en posició de coda sil·làbica --- 3.7.10. El grup nk en posició preconsonàntica --- 3.7.11. Altres canvis relacionats amb les oclusives Pronúncies que s’adiuen amb la grafia Pr onúncies que es distancien de la grafia Psicologia (43) Psicòloga (229) Degut (87) 314 Observacions. Els mots psicòloga i psicologia, d’acord am b la lle ngua parlada, s’han emès sempre sense oclusiva inicial El mot degut (87) h a experimentat el canvi /g/>[b]. Aquest procés es considera força vulgar. 3.8. La lletra x amb so alveolar Ex+vocal Re ali tza ci ó [g z] Rea lit zac ió [d z] Èxit (70) Èxit (90) Exemple (134) Per exemple (191) Exacte (376) Ex+consonant Realització [ks ] Realització [s] Explicar (237) Explicar (238) Explicar (301) Experiència (339) Experiència (384) Vocal+x+vocal Realització [ks ] Realització [ts] Aproximadament (93) Aproximadament (306) Observacions. Quan la grafia x té so alveolar, el locutor ha reproduït sistemàticament la pronúncia col·loquial, independentment del c ontext en què es trobi aquesta consonant. 315 3.9. Els fonemes castellans / • /, /x/ El locutor, d’acord amb la f onètica castellana, ha conservat el so interden tal en els mots Calzas (131) i Bonanza (131) . 316 4. Fonètica sintàctica 4.1. El contacte vocàlic. La vocal neutra Manteniment de la vocal neutra Elisió de la vocal neutra Va emetre (3) Que actualm ent (13) Darrera un (23) Ser en (73) Té en (87) Jugar en (127) Missatge és (117) Que emet (136) Ara ‘ hem (147) Ha estat (148) Etapa aquesta (185) Que es (151) Fer en (206) Ara es (176) Que em (269) Quina hora (176) Canta amb (290) Aquesta etapa (194) Tertúlia amb (308) Psicòloga a (229) Concreta és (347) Teva infància (258) (...) Que està (327) També hem (358) Que es (360) Això es (379) (...) Sa independència (155) Sa universitat (215) Preposició de De ‘ alta (22) De arribar (26) Observacions. Tot i que en aquest programa s’han donat més casos d’elisió de la vocal neutra, constatam que en un segu it de seqüèn cies el locuto r ha intentat m antenir aquesta vocal. L’elisió s’ha dona t tam bé quan l’article sa va seguit d’un nom femení com ençat per i, u àtona. Cal remarcar també que, de mane ra incorrecta, en alguns casos s ’ha 317 mantengut la vocal a la preposició de , tot i que aquest elem ent morfològic vagi seguit d’un mot com ençat per vocal. 4.2. El contacte entre una consonant i una vocal Els contactes entre consonant i vocal s’han resolt sis temàticam ent d’acord amb les lleis fonètiques catalanes. 4.3. Els grups isosil·làbics /mp/, /nt/, /nk/, /lt/ Reproducció pronúncia col·loquial Distanciat pronúncia col·loquial Amb tots (9) Presentant ‘ aquest (10) Tant “ (58) Començament ‘ se (19) Durant aquests (68) Quint ‘ de (40) Vint-i (93) Molt ‘ sa (76) Estudiant “ (152) Parlant ‘ de (126) Amb sos (172) Important ‘ per (225) Moment “ (203) (...) Passant un (218) Començament t’he (243) Precisament un (257) Vint anys (266) Amb noltros (289) Banc “ (320) Vint i (343) Evident “ (379) (...) Observacions. El locutor ha reprod uït gairebé sistem àticament la pronúncia col·loq uial. Ara bé, en algunes ocasions s’ ha mantengut l’oclusiva en posició preconsonàntica quan s’ha realitzat una breu pausa entre el s elements que integren la seqüència. 318 4.4. Els grups de tres consonants en contacte Manteniment tres segments consonàntics Elisió d’un segment consonàntic Record ‘ quan (19) Aquest programa (3) Abans ‘ de (26) Tots voltros (10) Ferm ‘ comprom ís (29) Pots posar (55) Esforç ‘ de (77) Finals de (69) Animats ‘ que (135) Convidats que (95) Fills ‘ no (160) Quins comentaris (114) Minuts ‘ mos (307) Abans se (141) Pens ‘ que (335) Teus fills (172) (...) Tens límits (182) Aquest programa (238) Els Reis (244) Aquest programa (265) Creus que (313) Teus propis (360) Abans d’ajudar (372) (...) Observacions. Quant als grups de tr es consonants, cal remarcar que el locutor generalment ha advocat per la pronúncia col·lo quial, és a dir, per l’elisió d’un segment consonàntic. Ara bé, en algunes seqüències s’han conservat els tres segments pel fet que s’ha realitzat una paus a entre els dos mots. 4.5. Les assimilacions No assimilació Assimilació Poder-se (27) Aquest programa (3) Dignament (33) Ses cintes (20) Agrair-li (78) Pot posar (55) Independitzar-te (156) Convidats que (95) 319 Redacció (299) Aquest program a (125) Poc ‘ de (301) Parlar (150) Amics (304) Parlat (204) Aquest ‘ reportatge (305) Nocturna (205) Anar-se (373) Actuar (228) (...) Tot Catalina (283) Aspecte (357) Exacte (376) (...) Rotacisme Es nostre (61) Es nins (61) Es ball (280) Ses dones (365) Des de (383) Es models (366) Moltes de (367) (...) Observacions. Podem comprovar que el locutor, ex cepte en els caso s esmentats, ha reproduït el procés d’assimil ació. Com podem observar aquest procés no s’ha donat a les seqüències integrades per verb i pronom febl e. Cal rem arcar també que en aqu est espai s’han donat força casos de rotacisme. 320 B) DADES MORFOLÒGIQUES INFORMATIU 1. Morfologia nominal 1.1. Article salat / article literari Literari Salat La Comunitat (JM, 1 ) El sistema (JM, 1) L’educació (RP, 33) El Consell (SV, 37) Els temes (SV, 63) Als preus (LS, 102) El control (LS, 112) El senador (RP, 118) (...) Observacions. En aqu est espai els presentadors han emprat exclus ivam ent l’article literari. S’han apartat, per tan t , de la morfologia col·loquial. 1.2. L’article amb els noms de persona Absència d’article Article personal Francesc Rom ero (RP, 49) Manuel Ferrer (SV, 70) Maria Nicolau (NA, 238) Josep Melià (JC, 386) Cúper (JC, 386) Roser Vives (CR, 487) 321 Miquel Ramis (SV, 545) Pere Tomàs (CR, 603) (...) Observacions. No s’ha anteposat mai l’article en els noms de persona. 1.3. Els pronoms febles davant el verb Formes invertides Formes plenes Es recolliran (LS, 133) Se va anticipar (CM, 28) Ens trobam (RP, 154) Vos recomanam (LS, 128) Es coneix (NA, 261) Se juga (CM, 168) Es donin (NA, 304) Se tancarà (CM, 175) Es donin (JR, 321) Vos presentam (NA, 196) Es veu (BP, 338) Se ratificarà (NA, 203) Es disputa (NA, 429) Se comença (BP, 230) Es disputen (JC, 434) Se proposen (NA, 259) Es tanca (CR, 468) Es converteix (CR, 487) Es restaurarà (CR, 687) Es traslladarà (CR, 689) Es va davallar (LS, 692) Observacions. En aquest programa s’ha produït una alternança entre l’ús de les variants invertides i de les plenes davant el verb, amb predomini de les prim eres. 1.4. Els pronoms febles darrere el verb. Accentuació Accentuació del verb Accentuació del pronom Regular-los (SV, 101) Entrar-hi (SV, 540) Dirigir-se (RP, 154) Normalitzar-se (NA, 200) Poder-ho (BP, 219) 328 Observacions. S’ha fet em prat sist emàticam ent la forma perifràstica varen en comptes de la continental van . 2.11. Altres formes verbals Formes normatives Formes no normatives Hai (JC, 269) Saber (RP, 83) Sebre (CR, 524) Obren (CR, 560) Observacions. Quant al present de subjuntiu del verb haver , cal rem arcar que el locutor JC ha pronunciat [j] la fricativa palatal sonora, pel fet, però, que no sap pronunciar aquest segment consonàntic. Un locutor, en una ocasió, ha emprat l’infinitiu col·loquial sebre en com ptes de la forma normativa saber . Tot i que en la parla col·loquial es fa servir la form a verbal obrin , és a dir, am b vocal i , el locutor s’ha decantat per la variant continental obren . 329 REPORT 1. Morfologia nominal 1.1. Article salat / article literari Literari Salat Els tres (BP, 1) S’ona (BP, 347) Les juguetes (BP, 5) El patrimoni (BP, 16) Les coves (ME, 26) Els menorquins (ME, 39) La mitologia (BP, 64) Les creences (BP, 64) La màgia (EI, 100) L’època (EI, 104) (...) Observacions. En aquest programa s’ha em prat sist em àticam ent l’article literar i. Nom és s’ha fet servir, en una ocas ió, l’articl e salat quan la presen tadora ha reproduït conscientment la parla mallorquina. 1.2. L’article amb els noms de persona Absència d’article Article personal Anton Boix (NA, 156) De Magdalena Obrador (CG, 237) Magdalena Obrador (CG, 242) (...) Pedro Arnau (ME, 18) Josep Màrquez (ME, 18) Arnau es (ME, 24) 330 Noel Cibert (ME, 51) (...) Joan Castelló (EI, 78) Marià Torres (EI, 98) (...) Observacions. Els locutors no han anteposat l’article personal, en, na, n’, en els noms de persona. 1.3. Els pronoms febles davant el verb Formes invertides Formes plenes Ens referim (BP, 146) Vos deim (BP, 206) Es converteixen (BP, 148) Se va (BP, 303) Es fa (CG, 167) Es poden (NA, 186) Es retroba (JZ, 209) Ens recorda (JZ, 212) Es creà (CG, 248) Es traslladà (CG, 250) Es repeteixen (JZ, 297) Es va (BP, 312) Es va (BP, 365) Es varen (BP, 375) Ens recorda (BP, 405) Es va (ME, 22) Es van (ME, 36) Es poden (ME, 52) Es degradessin (ME, 56) Es lligaven (EI, 92) 331 Es feia (EI, 103) Es conserven (EI, 111) Observacions. En aquest programa, gair ebé de manera sistemàti ca, s’ha n fet servir les formes invertides dels pronoms febles en posició proclítica. 1.4. Els pronoms febles darrere el verb. Accentuació Accentuació del verb Accentuació del pronom Contemplant-les (NA, 186) Dur-se (JZ, 296) Eixugar-se (BP, 313) Tancant-los (BP, 334) Edificant-hi (BP, 335) Estudiant-se (BP, 371) Imaginar-se (ME, 21) Remuntar-nos (EI, 104) Observacions. No hi ha hagut cap locutor que hagi c arregat l’a ccent a la forma pronominal. S’han distanciat de m anera sistemàtica de la fonètica col·loquial. 1.5. Els pronoms subjecte --- 1.6. Els quantificadors Amb preposició Sense preposició Molts de somnis (BP, 145) Moltes vegades (BP, 65) Molts de jocs (BP, 146) Moltes botigues (NA, 167) Molts de recaders (CG, 256) Molts secrets (NA, 172) 332 Molta feina (CG, 244) Moltes bandes (JZ, 293) Moltes barques (BP, 279) Molta gent (BP, 394) Moltes gràcies (JZ, 407) Observacions. Quan el quantificador molt va acom panyat d’un nom masculí, gairebé sempre s’ha inserit la preposic ió de entre aquestes dues peces lèxiques. Només una seqüència, molts secrets , s’ha construït sense preposició. En canvi, si el nom que segueix el quantificador és femení no s’ha afegit la prepo sició en cap ocasió. 1.7. Els possessius Amb labiodental Amb aproximant Seves (BP, 334) Seva (CG, 244) Seva (EI, 80) Seva (EI, 85) Observacions. Cal apuntar que les f ormes seva, seves s’han articulat sem pre amb aproximant labiodental. 1.8. Els numerals Formes col·loquials Formes no col·loquials Devuit (CG, 270) Observacions. S’ha emprat el num eral devuit en comptes de la variant divuit . 1.9. Els plurals Morfema - s Morfema - os Pressuposts (BP, 371) 333 Foscos (EI, 109) Observacions. El plural del m ot pressupost s’ ha construït afegint el morfema - s. En canvi, la locutora eivissenca, d’acord amb el seu parlar, ha construït el plural de l’adje ctiu fosc amb el morfem a - os. 1.10. Canvis de gènere Formes normatives Formes no normatives Un costum (CG, 261) Una senyal (BP, 401) La mar (BP, 318) La mar (ME, 43) Observacions. La locu tora CG ha usat correctam ent el mot costum en gènere m asculí. En canvi, la locutora BP ha ca nviat el gènere del substantiu senyal , ja que l’ha acompanyat del determ inant femení una . 1.11. La contracció ca --- 334 2. Morfologia verbal 2.1. El present d’indicatiu Formes baleàriques Formes continentals Situam (BP, 10) Recordo (CG, 238) Trobam (BP, 150) Anam (BP, 149) Entram (ME, 29) Observacions. Quant al presen t d’indicatiu m ’ha crid at l’a tenció que la locutora CG h agi fet servir la primera persona singular am b desinencia - o . En canvi, la locutora BP ha construït amb desinència - am la prim era persona del plural. 2.2. El pretèrit imperfet de subjuntiu Formes baleàriques Formes continentals Deixàs (BP, 386) Degradessin (ME, 56) Observacions. L’im perfet de subjuntiu s’ha co nstruït amb vocal tem ática a , quan l’ha emès la locu tora mallorquina, i a mb vocal tem ática -e , quan l’ha e mès la locutor a menorquina. I és que en m enorquí ja s’ha donat el canvi às, assis> és, essis de l’imperfet de subjuntiu. 2.3. Els verbs dir, dur i els acabats en - ure Formes baleàriques Formes continentals Deim (BP, 206) Observacions. S’ha emprat la forma deim en co mptes de la variant continental diem . 335 2.4. Els verbs incoatius Increment - sc Increment - eix Mereixin (NA, 204) Observacions. Quant al verb incoatiu merèixer , constatam que s’ha construït la tercera persona del present de s ubjuntiu amb l’increm ent - eix, encara que en mallorquí s’empri generalm ent l’increm ent - sc. 2.5. Els verbs tenir, venir Vocal e Vocal i Tengui (BP, 350) Observacions. La locutora BP ha construït amb vocal lexem àtica e la forma verbal tengui . 2.6. Els infinitius ser, esser Infinitiu ser Infinitiu esser Varen ser (BP, 5) Volen ser (BP, 66) Sol ser (BP, 328) Observacions. S’ha optat sistem àticament per la form a d’infinitiu ser en comptes d’ esser . 2.7. Les formes dels verbs estar i ser Formes normatives Formes no normatives Serà (BP, 9) Observacions. No s’ha donat el canvi / c />[i] a la primera síl·laba de la form a verbal serà. 336 2.8. Els participis --- 2.9. Els gerundis Gerundi sent Gerundi essent Sent (CG, 257) Observacions. Quant al gerundi, cal dir que s’ha em prat la forma sent en com ptes de la variant essent . 2.10. El pretèrit perifràstic Variants baleàriques Variants continentals Varen ser (BP, 5) Van descobrir (ME, 19) Varen suposar (BP, 13) Van tenir (ME, 35) Varen ploure (BP, 298) Van traslladar (ME, 43) Varen caure (BP, 300) Van necessitar (ME, 55) Varen naufragar (BP, 318) Varen tenir (BP, 337) Van recuperar (EI, 79) Varen viure (BP, 375) Van crear (EI, 82) Varen perdre (BP, 379) Varen construir (BP, 389) Observacions. Pel que fa al perfet peri fràstic, en aquest espai s’h an alternat les variants varen , van. De fet, aquesta segona so lució ha estat emesa per les locutores m enorquina i eivissenca, i s’adiu amb la que es dóna en el parlar col·loquial d’aquestes dues zones. 2.11. Altres formes verbals Formes normatives Formes no normatives Corre (BP, 324) 337 Observacions. Quant a l present d ’indicatiu del v erb córrer , s’ha em prat la variant corre en comptes de corr. 344 Seran (JB, 185) Seran (JB, 189) Estarà (CM, 17) Estarà (JB, 34) Observacions. Totes les formes dels verbs ser i estar s’han articulat amb vocal neutra. No s’ha donat, per tant, el canvi / c />[i] que es dóna sovint en el parlar col·loquial. 2.8. Els participis --- 2.9. Els gerundis --- 2.10. El pretèrit perifràstic Formes baleàriques Formes continentals Varen caure (JB, 178) Observacions. S’ha emprat la form a perifràstica varen , prò pia del cata là de Mallorc a, en comptes de la variant va n . 2.11. Altres formes verbals Formes normatives Formes no normatives Faci (JB, 80) Vagin (JB, 134) Vegin (JB, 140) S’hagin (JB, 143) Observacions. El locutor JB ha articulat correctam ent les formes del pres ent de subjuntiu dels verbs fer, anar , veure i haver . 345 ENTREVISTES 1. Morfologia nominal 1.1. Article salat / article literari Mateu Ramonell Literari Salat La decisió (71) Des Govern (24) L’any (75) Des Govern (24) Es seu (25) Es seu (28) S’anterior (29) Des Partit (29) Es partits (34) Es despatx (37) S’anterior (39) S’actual (39) S’herència (40) Es Govern (40) S’incineradora (61) Es ciutadans (61) Ses mesures (66) Es seu (66) Ses pensions (68) Es pensionistes (69) Es mes (70) (...) 346 Juan Manuel Zaldívar Literari Salat Les Balears (123) Sa nostra (134) La campanya (124) Des eixos (137) Els candidats (125) Es medi (137) Dels partits (125) Des territori (139) Els candidats (126) Sa natura (140) La presidència (126) Es seu (140) Del Govern (126) Sa ciutat (143) La batlia (127) Es programa (145) El PSM (133) Ses seves (148) Del PSM (137) Es m íting (151) Del PSM (145) Sa campanya (151) El PSM (151) Es Partit (152) El PSM (154) Es program a (154) Del PSM (162) Sa identitat (154) La primera (163) Sa cultura (155) La primera (162) Es programa (156) A les Balears (203) Ses eleccions (156) La seva (204) Es pacte (158) La mateixa (204) Des Consell (159) La resta (266) Es programa (162) La resta (266) Des serveis (167) La batlia (275) Sa participació (170) A les Illes (277) Es programa (175) La vostra atenció (279 ) Sa política (176) La mateixa hora (280) Es program a (178) Sa petita (182) Es pla (186) Pes deute (189) Ses seves (192) 347 Ses urbanitzacions (193) Es electors (196) (...) Conxa Rosillo Literari Salat Les illes (2) Ses mans (82) Els primers (3) Des pilars (110) Del Govern (3) La sala (4) El Consolat (5) La persona (6) La informació (7) El seguiment (7) L’actualitat (8) El socialista (10) Les eleccions (18) La legitimitat (20) L’herència (43) (...) Observacions. En aquest programa l’ús de l’article ha vengut determ inat pel locutor. Així, podem comprovar que la locutora CR, excep te en dues ocasions, ha em prat l’article literari, en c anvi, els locutors JZ i M R han usat de m anera majorità ria l’article salat, molt especialment aquest darrer. 1.2. L’article amb els noms de persona Absència d’article Article personal Fernanda Caro (MR, 105) D’en Siulo (JZ, 255) Pere Sampol (JZ, 127) Sebastià Serra (JZ, 127) 348 (...) Observacions. Els locutors no han anteposat l’article personal en els nom s propis. Hem de tenir present que els personatg es entrevista ts pertanyen al s ector polític. Cal remarcar, però, que el locutor JZ ha emprat l’article person al en quan ha citat el nom de la m ascota de la Universíada. 1.3. Els pronoms febles davant el verb Formes invertides Formes plenes Ens trobam (CR, 4) Vos ofereix (CR, 2) Es compleixen (MR, 23) Se dedica (CR, 7) Mos pot (MR, 27) Se parla (MR, 37) Se diu (CR, 48) Se plantegi (CR, 56) Se donarà (MR, 69) Se troben (CR, 81) Mos trobarem (CR, 92) Se defineix (MR, 101) Mos acompanyen (JZ, 125) Mos explicassin (JZ, 130) Se pot (JZ, 159) Se reflexa (JZ, 178) Mos explicàs (JZ, 191) Mos ho (JZ, 215) Mos parlàs (JZ, 252) Observacions. En aquest program a s’ha produït un do m ini de les formes plenes dels pronoms febles davant el verb. De fet, nom és en dues ocasions els locutors s’han distanciat de la parla col·loquial i ha n fet servir les va riants invertides. 349 1.4. Els pronoms febles darrere el verb. Accentuació Accentuació del verb Accentuació del pronom Complir-se (CR, 3) Dir-nos (JZ, 259) Concedir-nos (CR, 120) Dir-nos (JZ, 262) Donar-nos (JZ, 249) Observacions. Podem comprovar que el locutor JZ, en dues ocasions, s’ha deixat dur per la fonètica col·loquial. 1.5. Els pronoms subjecte --- 1.6. Els quantificadors Amb preposició Sense preposició Moltes gràcies (JZ, 195) Moltes gràcies (JZ, 202) Moltes gràcies (JZ, 203) Moltes gràcies (JZ, 276) Observacions. El quantificador moltes seguit del m ot femení gràcies s’ha em prat sense la preposició de , totes les vegades en què apareix. Cal apuntar, però, que sem pre ha estat emès pel m ateix locutor. 1.7. Els possessius Amb labiodental Sense labiodental Seves (JZ, 148) Seves (JZ, 192) Seva (JZ, 204) Observacions. Els possessius femenins s’han rea litzat amb consonant labiodental de manera sistem àtica. 350 1.8. Els numerals --- 1.9. Els plurals dels mots acabats en - st, -xt, -sc, -ig Morfema - s Morfema - os Pressuposts (CR, 79) Pressuposts (CR, 81) Pressuposts (CR, 85) Pressuposts (CR, 89) Pressuposts (CR, 93) Observacions. El plural del m ot pressupost s’ha construït af egint sempre el m orfema s . De totes maneres, cal fer constar que aquest mot ha estat pronunciat sempre per la mateixa locu tora. 1.10. Canvis de gènere Formes normatives Formes no normatives Una des pilars (CR, 110) Observacions. Constatam la manca de concorda nça entre l’article indeterm inat un i el substantiu pilars. 1.11. La contracció ca --- 351 2. Morfologia verbal 2.1. El present d’indicatiu Formes baleàriques Formes continentals Trobam (CR, 4) Parlam (CR, 48) Supòs (JZ, 133) Supòs (JZ, 247) Digau (JZ, 173) Digau (JZ, 173) Esperam (JZ, 204) Observacions. Quant al present d’indicatiu, els locu tors han conservat les desinències clàssiques, desinència zero a la prim era persona del singu lar i desinència - am a la prim era del plural. 2.2. El pretèrit imperfet de subjuntiu Formes baleàriques Formes continentals Haguessin (CR, 83) Explicassin (JZ, 130) Explicàs (JZ, 192) Parlàs (JZ, 217) Repassàssim (JZ, 222) Observacions. Els locutors han construït l’im perfet de subjuntiu amb vocal tem àtica a i desinència amb vocal i . De fet, les desinències amb vocal e ja han caigut en desús en el parlar mallorquí. 2.3. Els verbs dir, dur i els acabats en - ure Formes baleàriques Formes continentals Veim (JZ, 212) 352 Observacions. Quant al verb veure , cal dir que s’ha emprat la variant veim en com ptes de la continental veiem. 2.4. Els verbs incoatius --- 2.5. Els verbs tenir, venir Vocal e Vocal i Sostengut (CR, 55) Tengut (MR, 97) Tendrà (CR, 112) Observacions. El verb tenir i el seu com post sostenir s’han conjugat amb vocal lexemàtica e 2 . 2.6. Els infinitius , ser, esser --- 2.7. Les formes dels verbs estar i ser Formes normatives Formes no normatives Serà (CR, 49) Seran (CR, 80) Seran (JZ, 196) Seran (CR, 116) Estam (MR, 98) 2 Cal apuntar que l’adjectiu be nvengut tam bé s’ha fet servir amb vocal e en el radical. 353 Observacions. Les formes de futur serà, seran s’han pronunciat am b vocal neutra a la primera síl·laba. No s’ha reproduït, per tant, el procés de palatalització / c />[i]. En el present d’indicatiu del verb estar s’ha fet servir la f orma normativa estam . La variant esteim , per tant, no ha transcendit a la pa rla dels locu tors. 2.8. Els participis --- 2.9. Els gerundis Gerundi sent Gerundi essent Sent interina (MR, 106) Observacions. S’ha fet servir la form a de gerundi sent , en com ptes de la variant amb vocal inicial essent. 2.10. El pretèrit perifràstic Formes baleàriques Formes continentals Varen fer (JZ, 151) Varen acusar (JZ, 151) Observacions. S’ha emprat la form a perifràstica varen en comptes de la varian t continental van . 2.11. Altres formes verbals --- 360 Observacions. L’abrev iatura ca ( casa ) s’ha emprat quan va seguida d’un pronom possessiu. 361 2. Morfologia verbal 2.1. El present d’indicatiu Formes baleàriques Formes continentals M’imagín (ES, 91) ENT. M’imagín (ES, 140)ENT. M’imagín (ES, 456)ENT. Parlam (BP, 29) Tornam (ES, 187) Acabam (ES, 330) Trobam (ES, 330) Xerram (ES, 398) ENT. Recomanam (SV, 550) Observacions. Quant al present d’in dicatiu, es regist ra l’ús de les desinències clàssiques, és a dir, desinència zero a la prim era persona del singul ar i desinència - am a la primera del plural. 2.2. El pretèrit imperfet de subjuntiu Formes baleàriques Formes continentals Aplicassin (NA, 301) Desviassin (ES, 536) ENT. Observacions. Pel que fa al pretèrit im perfet, els locutors han fet se rvir les form es més antigues amb vocal temàtica a , em prades encara avui en el llenguatge mallorquí. 2.3. Els verbs dir, dur i els acabats en - ure Formes baleàriques Formes continentals Veim (ES, 451) Observacions. L a l o c u t o r a E S h a f e t s e r v i r l a f o r m a v e r b a l veim , propia del català de Mallorca, en com ptes de la variant co ntinental veiem. 362 2.4. Els verbs incoatius Increment - sc Increment - eix Segueixin (NA, 112) Adquireixen (ES, 326) ENT. Tradueixin (SV, 556) Observacions. Els lo cutors h an construït el present d e subjuntiu dels verbs incoatius seguir, adquirir i traduir am b increment -eix , encara que col·loquialm ent s’empri l’increm ent - sc . 2.5. Els verbs tenir, venir Vocal e Vocal i Tenguin (BP, 46) Obtindrà (NA, 300) Tendran (BP, 47) Tingut (BP, 438) Tengui (BP, 170) Tendrà (ME, 268) Mantendrà (MR, 371) Tendrà (ES, 394) ENT. Tengut (ES, 394) ENT. Tengui (ES, 458) ENT. Observacions. Quant als verbs tenir, venir, i els seus com posts, s’ha produït una alternança entre les voca ls lexem àtiques e / i 5 . 2.6. Els infinitius ser, esser Infinitiu ser Infinitiu esser Pot ser (ES, 81) ENT. Pot esser (ES, 327) ENT. Pot esser (ES, 350) Per esser (ES, 580) ENT. 5 En aquest espai s’han fet servir, però, els a djectius benvi ngut, benving uda . 363 Observacions. En posic ió preconson àntica s’ha em prat, generalment, la f orma d’inf initiu esser . 2.7. Les formes dels verbs ser i estar Formes normatives Formes col· loquials Estarà (BP, 30) Serà (ES, 186) Serà (BP, 45) Serà (BP, 175) Seria (ES, 464) ENT. Estam (NA, 111) Estam (ES, 467) ENT. Observacions. Quant a les f ormes de fu tur i condicional de l verb ser , en una ocasió s’ha practicat el procés de palatalitzac ió / c />[i]. S’ha fet servir la variant normativa estam en comptes de la col·loquial esteim. 2.8. Els participis Formes normatives Formes col· loquials Obert (ME, 255) Obert (ES, 309) ENT. Observacions. Els lo cutors han emprat el participi obert en comptes de la variant obrit , usada sovint en el llenguatge col·loquial. 2.9. Els gerundis --- 364 2.10. El pretèrit perifràstic Formes baleàriques Formes continentals Varen trobar (BP, 440) Varen manifestar (SV, 503) Varen inaugurar (SV, 514) Observacions. S’ha fet servir la form a perifràstica varen en comptes de la variant continental van. 2.11. Altres formes verbals Formes normatives Formes col· loquials Hagi sortit (BP, 19) Hagi (BP, 248) S’hagi (ES, 460) ENT. Hagin (SV, 562) Vagi (SV, 550) Facin (BP, 415) ENT. Saber (SV, 555) Sebre (NA, 102) Sebre-ho (NA, 104) Sebre (NA, 116) Sebre (ES, 272) Sabi (SV, 566) Observacions. Els locutors han artic ulat correctam ent les form es de present de subjuntiu dels verbs haver, anar i fer , és a dir, han pronunciat hagi, vagi i faci i n o hagui, vagui i fagi o fagui. Constatam que els locutors han em prat la forma d’infinitiu col·loquial sebre en com ptes de la variant saber, quatre de les cinc vegades en què apareix aquest verb. Cal afegir també que el locuto r SV, en el p resent de subj untiu, ha em prat la variant sabi en comptes de sàpiga. 365 PANORÀMIC 1. Morfologia nominal 1.1. Article salat / article literari Literari Salat La grossa (MB, 4) Ses rebaixes (MB, 54) ENT. Del Nin (MB, 4) Sa nova (MB, 76) ENT. Les rebaixes (MB, 10) Ses rebaixes (MB, 91) ENT. Les aglomeracions (MB, 11) Ses rebaixes (MB, 93) ENT. Les coes (MB, 11) Sa gent (MB, 93) ENT. La resta (MB, 12) Sa mediació (MB, 110) ENT. La jaqueta (KA, 22) A ses Balears (MB, 113) ENT. Les rebaixes (KA, 23) Sa gent (MB, 113) ENT. Els descomptes (KA, 27) Amb es servei (MB, 114) ENT. La temporada (KA, 36) Sa factura (MB, 117) ENT. Al gener (KA, 43) Sa factura (MB, 117) ENT. La vocal (MB, 46) Ses rebaixes (MB, 122) ENT. Les associacions (MB, 47) Se s rebaixes (MB, 128) ENT. La llista (MB, 56) Es viatge (MB, 130) ENT. L’euro (MB, 59) ENT. I sa... (MB, 130) ENT. El director (MB, 62) ENT. Sa UNAE ( MB, 142) ENT. Els drets (MB, 77) ENT. Ses a ssociacions (MB, 143) ENT. Les fórmules (MB, 106) ENT. Pes nins (KA, 172) ENT. La mediació (MB, 107) Sa carta (KA, 194) ENT. La seva (MB, 149) Sa nostra rutina (MB, 290) L’equip (MB, 153) Es pr esident (MB, 324) ENT. Al port (KA, 157) Sa penya (MB, 325) ENT. La cavalcada (KA, 162) Es president (MB, 329) ENT. Les carrosses (KA, 163) Sa fe deració (MB, 329) ENT. 366 Els protagonistes (KA, 176) Es partit (MB, 334) ENT. Pel partit (MB, 306) Sa referència (MB, 353) ENT. Els sis (MB, 314) Sa temporada (MB, 353) ENT. Dels equips (MB, 428) ENT. Es futbol (MB, 356) ENT. L’esport (MB, 455) Ses imatges (MB, 373) ENT. L’estiu (MB, 455) Ses coses (MB, 383) ENT. L’Orquestra (MB, 455) Ses comp eticions (MB, 400) ENT. Els primers (MB, 458) Ses idees (MB, 431) ENT. El programa (KA, 464) Es m allorquins (MB, 432) ENT. La direcció (KA, 467) Sa fibra (MB, 433) ENT. L’aula (KA, 468) Ses dife rents (MB, 443) ENT. Els concerts (KA, 473) Sa Federació (MB, 443) ENT. El preu (KA, 477) Sa penya (MB, 445) ENT. La setmana (KA, 480) Ses dues (MB, 446) ENT. L’Auditòrium (MB, 484) Amb es seu (MB, 448) ENT. Els actors (MB, 490) Es millor (MB, 451) ENT. El principi (MB, 495) Es resultat (MB, 481) El seu (MB, 497) Sa c oordinació (MB, 482) El responsable (MB, 498) Sa prova (MB, 505) ENT. Les Illes (MB, 506) ENT. Es premi (MB, 522) ENT. Al repartiment (MB, 541) ENT. Ses T (MB, 528) ENT. Les sèries (MB, 542) ENT. Es temps (MB, 538) ENT. La gent (MB, 543) ENT. A ses Galeries (MB, 562) La setmana (MB, 557) (...) (...) Observacions. En aquest programa s’ha donat una altern ança entre l’ús de l’article salat i el literari. En els fragm ent narrats, excepte en dues ocasions, s’ha empr at l’article lite rari. En canvi, a l’entrevista feta als seguidors i a les preguntes que realitza la locutora KA a la gent del carrer ha dominat el salat. 367 1.2. L’article amb els noms de persona Absència d’article Article personal Pilar Iglesias (MB, 46) ENT. De na Pilar (MB, 61) ENT. Joan Morell (MB, 62) ENT. En Tomeu (ES, 247) Melsion, Gaspar i Baltasar (KA, 156) En Juan Tabique (MB, 295) De Llorenç Moyà (MB, 267) En Juan Ramon (MB, 324) ENT. Elisabet Salas (KA, 279) En Ginés (MB, 328) ENT. Catalina Cirer (KA, 279) En Juan Ramon (MB, 354) ENT. Miquel Estelrich (KA, 287) En Sanz (MB, 393) ENT. Mijatovic (MB, 338) ENT. En Lorenzo Sanz (MB, 393) ENT. De Neil Simon (MB, 485) D’en Dani (MB, 418) ENT. De Sergi Belbel (MB, 525) ENT. En Ginés (MB, 444) ENT. (...) En Juan Ramon (MB, 444) ENT. (...) Observacions. En aquest program a s’ha produït una alternança entre l’ús i l’omissió de l’article personal amb els nom s propis. L’arti cle s’ha emprat sobr etot amb aquells noms que es troben inserits a l’entrev ista realitzad a p er la locutora MB als integran ts de les dues penyes de futbol. 1.3. Els pronoms febles davant el verb Formes invertides Formes plenes Ens ha (MB, 13 Mos podem (MB, 5) Ens pesa (MB, 13) Mos han (MB, 6) Es repeteix (MB, 15) Mos posam (MB, 8) Ens permet (KA, 43) Mos heu (MB, 19) ENT. Ens afectarà (MB, 60) ENT. Se parla (MB, 58) ENT. Es tornaren (KA, 186) Mos tr anquil·litzava (MB, 63) ENT. Es dirigiren (KA, 201) Mo s afecta (MB, 68) ENT. Es feren (KA, 220) Mos hem (MB, 69) ENT. Es varen (KA, 221) Se fa (MB, 74) ENT. 368 Es va poder (MB, 268) Mos aclarava (MB, 78) ENT. Es viu (MB, 312) Mos explicava (MB, 85) ENT. Es veurien (MB, 316) Se precipita (MB, 86) ENT. Es faran (KA, 473) Se pot (MB, 96) ENT. Es faran (MB, 482) Se pot (MB, 96) ENT. Mos pogués (MB, 121) ENT. Mos ho (MB, 142) ENT. Mos ubica (MB, 238) Te pensaves (ES, 252) ENT. Vos espera (MB, 303) Mos deien (MB, 310) Se podien (MB, 315) Se podrien (MB, 317) Mos acompanya (MB, 324) ENT. Mos falten (MB, 337) ENT. Se puguin (MB, 378) ENT. Mos podrien (MB, 383) ENT. Se pot (MB, 389) ENT. Mos hem (MB, 415) ENT. Se comentava (MB, 418) ENT. Vos toca (MB, 433) ENT. Mos quedam (MB, 448).ENT. Vos parlam (MB, 479) Vos parlam (MB, 483) Se va (MB, 487) Se va (MB, 484) Se fa (MB, 504) ENT. Mos conta (MB, 508) ENT. Me sembla (MB, 511) ENT. Mos descentralitzam (MB, 526) ENT. Se donen (MB, 545) ENT. 369 Mos quedam (MB, 550) ENT. Mos n’anam (MB, 559) Mos mostra (MB, 566) Vos parlarem (MB, 567) Vos esperarà (MB, 568) Observacions. En aquest programa s’ha produït una alternança entre les form es plenes i les invertide s en posició proclítica, am b un predomini, però, de la prim era solució. Cal fer constar que de les trenta form es plenes que apareix en situades davant un verb, vint-i- dues es troben inserides en el context d’una entrevista. En canvi, només una de les onze variants invertides forma part d’una entrev ista. Observam que gairebé totes les form es plenes han estat emeses pe r la m ateixa locutora, MB. 1.4. Els pronoms febles darrere el verb. Accentuació Accentuació del verb Accentuació del pronom Comprar-lo (KA, 29) Curar-se (ES, 260) Haver-nos (MB, 145) ENT. Haver-te (MB, 553) ENT. Rebre’ls (KA, 158) Trobar-lo (MB, 236) Deixar-li (MB, 236) Observacions. Excepte en dues ocasions, les locutores han mantengut l’accent a la form a verbal, és a dir, tot i que han intentat controlar aquest tret fonètic, se’ls han escapat algunes pronúncies col·loquials. 1.5. Els pronoms subjecte Formes normatives Formes no normatives Nosaltres (KA, 8) Voltros (MB, 2) Noltros (MB, 3) Voltros (MB, 7) Noltros (MB, 50) ENT. 376 2.10. El pretèrit perifràstic Formes baleàriques Formes continentals Varen canviar (KA, 186) Varen poder (KA, 221) Varen ser (KA, 224) Varen poder (MB, 232) Vares guanyar (MB, 520) ENT. Observacions. S’han emprat les form es perifràstiques vares, varen en com ptes de les variants continen tals vas, van. 2.11. Altres formes verbals Formes normatives Formes no normatives Vagi (KA, 32) Vai (MB, 543)ENT. Observacions. Quant al presen t de subjuntiu del verb anar , cal dir la locutor a MB ha elidit la fricativa pa latal del subjuntiu vagi. 377 PROGRAMA ESPECIAL 1. Morfologia nominal 1.1. Article salat / article literari Literari Salat El programa (JM, 2) Es vespre (MR, 37) El resultat (JM, 5 Sa plaça (M R, 44) L’altura (JM, 8) S’il·lusió (MR, 46) L’objectiu (JM, 15) Es sentit (MR, 47) La ciutat (JM, 24) S’oportunitat (JZ, 150 ) La plaça (MR, 30) Es jugadors (JZ, 150) L’afició (MR, 32) Sa setmana (JC, 185) El moment (MR, 35) Sa Recopa (JC, 186) Del mallorquinism e (JM, 53) Sa gent (JZ, 197) Dels llocs (JM, 54) Es carrer (JZ, 199) El partit (JM, 65) Sa plaça (MR, 242) La televisió (JM, 82) S’alegria (MR, 248) El dia (JM, 85) Es mallorquinistes (MR, 257) La plaça (JM, 92) Es futur (MR, 269) El resultat (J M, 97) De s aficionats (MR, 272) La importància (JM, 101) Sa connexió (MR, 285) L’estadi (JM, 106) Sa plaça (MR, 288) L’equip (RP, 126) S’anterior (MR, 319) El nostre (RP, 122) Sa gent (MR, 320) Els honors (RP, 132) Sa nostra (MR, 321) La connexió (RP, 135) Sa nostra (MR, 321) El president (RP, 144) Sa seva (MR, 323) Les autoritats (JZ, 148) Sa font (MR, 323) El president (JZ, 149) Sa font (MR, 327) 378 Dels nous (RP, 156) Sa plaça (MR, 346) La camiseta (RP, 157) (...) El president (JC, 179) La connexió (JC, 191) El vicepresident (JZ, 196) Del partit (RP, 205) L’especial (RP, 211) L’equip (RP, 218) Als companys (JM, 225) El subcampionat (JM, 231) La Recopa (JM, 231) L’arribada (JM, 290) La final (JM, 294) Els moments (JM, 304) La serietat (JM, 310) Dels equips (JM, 312) Del continent (JM, 313 ) Del nostre (JM, 316) (...) Observacions. En aquest espai s’ha donat una alternan ça entre l’ús de l’ article literari i l’article salat, amb predom ini del primer, excepte quan es realitza una connexió amb el locutor MR. 1.2. L’article amb els noms de persona Absència d’article Article personal Company ‘ Mateu Ramonell (JM, 29) A en Jordi (RP, 158) Company ‘ Ricard (JM, 123) En Jordi (JZ , 198) Amb Héctor Cúper (JC, 139) Gràcies a en Vicente Engonga (RP, 209) Jaume Matas (RP, 145) Actuat en T omeu Penya (MR, 283) Troba Joan Manuel Zaldívar (RP, 146) A en Roa, a en Marcelino, a en Dani (MR, 379 353) Gràcies a Jordi (RP, 168) (...) Guillem Reiners (RP, 175) (...) Observacions. Tot i que en general els nom s propi s no van acompanyats d’article, en alguna ocasió s’ha parlat d’ en Tomeu Penya, en Vicente Engonga, en Jordi o en Roa . 1.3. Els pronoms febles davant el verb Formes invertides Formes plenes Es respira (MR, 44) Vos ofereix (JM, 3) Es troba (JC, 192) Me veis (RP, 36) Ens ha (RP, 220) Mos hem (RP, 36) Es viu (JM, 230) Se concentrava (JM, 91) Ens ha (JM, 309) Vos ofereix (JM, 112) Ens fa (JM, 315) Mos podia (JZ, 151) Es viu (JM, 366) Mos fagin (JC, 184) Mos lamentarem (JC, 185) Mos estan (JC, 187) Mos hem (JZ, 199) Vos hem (RP, 212) Se viu (MR, 248) Te pareix (MR, 254) Te pareix (MR, 270) Te pareix (MR, 278) Mos ha (MR, 282) Vos ofereix (JM, 301) Me deixen (MR, 324) Vos ho diré (MR, 337) Te pareix (MR, 346) 380 Observacions. Constatam que en aquest programa s’ha produït una altern ança entre l’ús de les formes plenes i les invertides dava nt el verb, amb un clar predomini de les primeres. Ara bé, el lo cutor MR ha emprat sistem àticament les formes plenes a les entrevistes realitzades als afici onats que es troben al carrer. 1.4. Els pronoms febles darrere el verb. Accentuació Accentuació del verb Accentuació del pronom Acostar-vos (RP, 125) Tirar-se (MR, 327) Acostar-vos (RP, 221) Ser-hi (JM, 236) Observacions. S’ha p roduït una alternança entr e les seqüències que han m antengut l’accent sobre el verb i les que, d’acord am b la parla col·loqu ial, l’h an desplaçat al pronom feble. De fet, podem observar que l’ únic locutor que s’ha distanciat de la pronúncia col·loquial ha estat RP. 1.5. Els pronoms subjecte Formes normatives Formes no normatives Noltros (MR, 38) Noltros (MR, 51) Noltros (JZ, 195) Noltros (MR, 251) Noltros (MR, 260) Noltros (MR, 273) Voltros (MR, 353) Observacions. Com a pronoms forts de primera i se gona persona de plural, s’han fet servir exclusivament les variants col·loquials noltros, voltros . Cal remarcar, però, que sis de les set formes que apareix en en el corpus han estat emeses pel locu tor MR i aquest locutor és precisament el que estableix la connexió am b els seguidors que es troben a la plaça. 381 1.6. Els quantificadors Amb preposició Sense preposició Molta de gent (JM, 28) Molta de gent (JM, 68) Molts de locals (JM, 89) Molts de balcons (JM, 90) Molts de grups (MR, 284) Observacions. Els locutors han em prat el quantificador molt seguit de preposició, tant si acompanya un nom masculí com fem ení. 1.7. Els possessius Amb labiodental Amb aproximant Seva (JM, 8) Seva (JM, 82) Seva (JM, 127) Observacions. El possessiu fem ení s’ha articulat am b consonant oclusiva labial de manera sistem àtica. 1.8. Els numerals --- 1.9. Els plurals Formes normatives Formes no normatives Diferentes ... difere nts edicions (JM, 87) Observacions. Tot i que en un prim er moment el locu tor JM ha emprat l’indefinit diferent en forma femenina plural, pel fet que acompanya el mot edicions , immediatament s’ha ado nat del seu erro r i l’h a substituït p el plura l masculí diferents. 382 1.10. Canvis de gènere Formes normatives Formes no normatives La senyal (JM, 62) Observacions. El locutor JM ha emprat el substantiu senyal en gènere masculí. Aquest canvi de gènere es dóna força s ovint en la parla col·loquial. 1.11. La contracció ca Ca Casa Ca seva (JM, 82) Observacions. S’ha emprat la forma proclítica ca ( casa ) seguida d’un pronom possessiu. 383 2. Morfologia verbal 2.1. El present d’indicatiu Formes baleàriques Formes continentals Supòs (RP, 144) Suposam (JZ, 147) Supòs (RP, 159) Passam (JC, 191) Suposam (JC, 196) Acomiadam (MR, 285) Continuam (JM, 294) Trobau (MR, 329) Acomiadam (MR, 363) Recordam (JM, 372) Observacions. Els loc utors han fet servir le s formes del present d’indicatiu amb desinències clàssiques, és a dir, zero a la primera persona del si ngular i desinències - am,- au a la primera i a la se gona persona del plural. 2.2. El pretèrit imperfet de subjuntiu Formes baleàriques Formes continentals Tornàs (MR, 269) Jugàs (MR, 270) Arribàs (JM, 320) Observacions. Els locu tors han construït e l pret èrit im perfet de subjuntiu amb vocal temàtica a , d’acord am b la parla de Mallorca. 2.3. Els verbs dir, dur i els acabats en - ure Formes baleàriques Formes continentals Veim (JM, 91) 384 Deim (JM, 100) Observacions. S’ha optat per les form es verbals veim, deim en comptes de les variants continentals veiem, diem . 2.4. Els verbs incoatius --- 2.5. Els verbs tenir, venir Vocal e Vocal i Tendrem (JM, 20) Tengut (JZ, 150) Observacions. Les form es del verb tenir s’han conjugat amb vocal lexem àtica e en el radical. 2.6. Les formes d’infinitiu ser, esser Infinitiu ser Infinitiu esser Pogut ser (RP, 213) Deu esser (JM, 26) Pogut esser (MR, 33) Pogut esser (MR, 45) Pogut esser (JM, 99) Observacions. En aquest program a els locutors ha n emprat m ajoritàriament la variant esser . 2.7. Les formes dels verbs ser i estar Formes normatives Formes no normatives Seria (JM, 98) Serà (JM, 107) 385 Seràs (MR, 270) Serà (JM, 295) Serà (JM, 375) Estam (JM, 289) Estam (JM, 368) Observacions. Totes les form es del verb ser s’han articulat am b vocal neutra, és a dir, no han experimentat el canvi / c />[i], propi de la parla col·loquial. S’ha d’apuntar tam bé que s’ha fet servir la var iant normativa estam en com ptes de la forma col·loquial e steim. 2.8. Els participis Formes baleàriques Formes continentals Ofert (RP, 212) Observacions. Quant a ls participis, constatam que el locutor RP ha fet s ervir el participi ofert en comptes d’ oferit , propi del parlar col·loquial i correcte des del punt de vista normatiu. 1.9. Els gerundis --- 2.10. El pretèrit perifràstic --- 2.11. Altres formes Formes normatives Formes no normatives Fagin (JC, 184) 495 PA: Baltasar, frase, desenvolupar (correc.) / solució, entusia smat, pres supost (inc .). ES: desolació, z ona, press upost ( correc. ) / impressió, im pressionat (inc.). FU: lesions , brasiler , zero (cor rec.) / reserva r, zero, i mpressió (i nc.). DE: emissions , evolució, ev olucio nar (cor rec.) / prec isament, bàs ica, basava (inc.). Malgrat aquesta alternança, cal dir que el nombre de mots emesos correctament ha variat depenent del pr ogram a. Les dades que figuren a cont inuació il·lus tren perfectament aque sta afirmació: Gràfic 14. Realitza ció de les cons onants fri catives al veolars . Podem comprova r que a dos programes, PA i DE el nombre de solucions incorrectes ha estat superi or al 50% i que, per contra, només a dos progra mes, 56,8% 53 ,4% 77,1% 86, 7% 33,4% 43,2% 46 ,6% 22,9% 13,3% 66,6% 36% 50% 54% 52 % 64% 50% 46% 48% 0% 20% 40% 60% 80% 100% I N RE T E EN 2.002 PA E S FU DE correctes in c o rr e c t e s 496 2002 i ES no ha superat e l 25%. A la resta de la programació IN, RE, TE, EN s’ha donat una distribuci ó més hom ogè nia ent re ambdós tipus de solucions. A més d’a quests res ultats cal te nir present, en primer lloc, que a lguns loc utors a més d’articular incorrectamen t mots que presenten fluctu ació quant a la sonoritat de les fricatives alveolars, han practicat el canvi de sonoritat a vocables que en el català de Mallorca sempre s’ emeten d’acord am b la grafia. En són un exemple mots com mesos (EN), resultaran (2002), supòsit (PA), emesos amb fricativa sorda o tradicional (PA), emès amb fricativa sono ra. S’ha de fer constar, en segon lloc, que e n alguns programes un nombre import ant dels mots emesos de manera incorrecta ha n estat pronunciats pe l mateix locu tor. Així, per exemp le, a 2002 sis dels dotze mots que presenten canvi de s onoritat han estat emesos pel locutor SV. I a l’esp ai EN tots els mots que no s’han articulat d’ac ord am b la grafia, corresponen a l a locutora CR. A partir de tote s aquestes dades podem concloure, pe r ta nt, que en la realització de les consona nts fric atives alve olars no s’ha seguit sem pre la norma estàndard, segons la qual cal pronunciar clarament dife renciades la s sonora de la s sorda, d’acord a mb la normativa esta blerta. I és que, a ls locutors, en gene ral, se ’ls han escapat un nombre considerab le de pronúncies errònies. D’acord am b l’Institut i amb les diferent s propostes, crec que en la pronúncia està ndard t a n t e n e l s 497 registres formals com en els informals, s’ hauria de respectar sempre el tret de sonoritat. De fet, Fabra, a les Converses filològiques (1983:18), recomana que en els mots erudits, s’adequi la pronúncia a la grafia fixada: “ Gairebé tots e ls mots d ’origen erudit que pre senten una z , els pronunciem amb ç en lloc de z . Això és degut al fet que al so de z castellana correspon norm alment en català el so de ç (...). Molts d’aquests m ots han estat sovint escrits am b ç o c en lloc de z : çona, amaçona, cimasa , etc. Avui, sortosament, ja s’ha n anat bandejant de la llengua escrita totes aquestes grafies errònies. Pe rò resten encara, en la llengu a parlada, les pronúncies errònies: zona, amazona, zimasa , etc., rares vegades els sentim pronunciats correctament, ço és, am b s sonora i no pas amb s sorda. No cal dir que hauríem de posar a evitar aquestes pronúncie s errònies la mateixa cura que posem a evitar, en la llengua escrita, les grafies corresponents.” Per tant, s’hauria d’aconsellar als locu tors que en la realització de les fricatives alveolars intentassin adequa r sistemàticament la pronúncia a la grafia. 3.2.2. El procés de palatalitz ació /s/> [ • ] En balear, el fenom en de canvi /s/>[ • ] compta amb un bon nombre de casos. La palatalització normalment es produeix en contacte amb la vocal alta /i/, tònica o 498 àtona: [ • imbóm b c ] ( simbomba) , [ • igáro] ( cigarro ). El caràcter apicoalveolar de la consonant fricativa pot contribuir a a quest procés. Ara bé, la vocal [i] no é s l’única que té capac itat per palata litzar. La vocal neutra pot ex ercir també aquest procés: [ •cc fí] ( serefí ), [ • i • ánt c ] ( seixanta ). La palatalització de la primera consonant del mot seixanta no és exclusiva del dial ecte balear, sinó que és un fenomen general de l català. És possible qu e, en primer lloc, s ’hagi produït la palatalització de la consonant fricativa i, en seg on lloc, el pas de la vocal / c / a [i]. Hem de te nir en com pte que la [s] del català té un fort matís palatal. A ra bé, tampoc no podem descartar l a hipòtesi que la consona nt alveolar s’ha gi palatalitzat pel fet que es troba en contacte amb una vocal alta o una neutra. El canvi /s/>[ • ] es pot produir també en contacte amb la vocal posterior /o/. Veny (1999:62) assenyala que, per exem ple, a Eivissa el substantiu sotrac es realitza [ • ot  ák]. En posició intervocàlica es pot donar també algun cas de palatalització. A Manacor (Mallorca) es pot sentir la pronúncia [vi • ikl c t c ] ( bicicleta ), sobretot en boca de parlants d’edat av ançada. En posició medial postcons onàntica Alcover (1908:262) recull la variant [d c s •c ndí] ( descendir ) a Manacor i Puigpunyent. Finalment, cal assenya lar que el procés de palatalització no és uniforme. Mentre que hi ha mots, com seixanta o simbomba , que es pronuncien palatals en tot el balear, n’hi ha altres que presenten realització palatal en uns pobles i fricativa en 499 uns altres. Els exemples r ecollits per Alcover (1908: 263) il·lustren aqueste s afirmacions: Realització [ • ] Realització[s] •c f c t • ( safa reig ; A rtà). s c f c t • ( safareig ; Manacor). • otrac (Eiv issa) Sotrac (Mallorca) • índria (Menor ca) Síndria (Mallorca) En el co rpus apar eix només un mo t su sceptible d’experime ntar aquest canvi consonàntic. Es tracta del numeral seixanta (IN, RE, TE, 2002, FU), emès amb palatal inicial deu de les onze vegades que apareix, in depe ndentm ent del grau de formalitat del progra ma en què es trobi inserit el m o t. I és que nom és en el programa 2002, una de les set vega des qu e apareix, s’ha aco nseguit pronunciar aquest vocable d’aco rd am b la grafia: 500 Gràfic 15. Realització de s g ràfica inicial en el num eral s eixan ta . Les realitzacions dels locutors s’adiuen, excepte en un cas, amb les que es donen en el parlar col·loquial i es distancien, per tant, de les pronúncies considerades correctes des del punt de vi sta estàndard, ja que a la Proposta de l’Institut , per exemple, no s’admet, en la parla controla da, el procés de pa latalització, perquè es considera un fenom en molt col·loquial i de poc prestigi. Ara bé, crec que aquest canvi fonètic s’hauria d’adm etre en els topònims i antropònims, per tal d’adaptar la pronúncia d’aque stes peces lèxiques a la de la llengua parlada local. Quant al numeral seixanta , hem de tenir present que la realització palatalitza da es troba molt arrelada a tots els parlars catalans, i això fa que sigui molt difícil de substituir per la forma normativa , fins i t ot quan es pa rteix d’un text escrit, com és el cas d’un informat iu o un reporta tge. 9,1% 90,9% no pal at. cons . pal atal . c ons . 501 3.2.3. La terminac ió -itzar Els mots acabats en - itzar , col·loquialment, es realitzen amb fricativa sonora. Aquest procés de desafricació és compartit amb altres zo nes del domini lingüístic, és a dir, no és exclusiu dels parlars insulars 37 . Respecte a aquest tret, en el corpus estudiat, s’han donat els resultats següents: Gràfic 16. Realització de la terminació - itzar . Podem observar que a quatre programes el s resultats han estat oposats. I és que en els espais RE i EN no s’ha practic at el canvi /dz/>[z], en canvi, en els 37 A més del balear, aquest procés de desafricació es dóna tam bé en català central, català nord-occidental, alguerès i valencià . 68,8% 66 ,7% 31,2% 33 ,3% 87% 100% 100% 75% 0% 0% 13% 0% 0% 25% 100% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100% I N RE EN 2.002 PA ES FU DE itz a r zar 502 programes DE i FU tots els mots han es tat sotmesos al procés de desafricació. A la resta de la programació, IN, 2002, PA, ES, s’ha produït una alternança entre les pronúncies [dz] / [z], això sí, am b un predomini de la primera realització. És important remarcar que en el 2002 quatre dels cinc mots que presenten pronúncia desafricada han estat emesos pel locutor SV i que en el programa ES la realització desafricad a es troba emplaçada precisament a l’entrevista que realitza MR als aficionats del carrer. Quant a aquest tret, cal dir que a la Proposta de l’Institut s’admeten totes dues pronúncies, - itzar i -izar , atesa la diversitat dialect al. Ara bé, la segona realització apareix només co m a pròpia de ls parlars valencians, la qual cosa no deixa de ser sorprenent. En el Model i a la Proposta ús es considera que la desafricació del grup -itzar es pot admetre en el llenguatge formal no tan culte. Els autors d’aquestes propostes, po ssiblement, acceptarien el procés de desafricació en entrevistes, debats, és a dir, seria una forma que t endria cabuda en el quadre de la llengua estàndard, però, en els registres informals: “ El sufix - itz ar (que sempre s’escriu així, per exem ple : analitzar, realitz ar, urbanitzar , etc.) té dues pronunciacions adem eses: l’africada [ dz ] i la fricativa [ z ]; la primera és del llenguatge m és culte, més formal, la segona és la informal i admesa al llenguatge form al no tan culte.” ( Model : 41) 503 3.2.4. La cai guda de s i ntervocàlica Els parlars balears, sobretot m allorquí i m enorquí, presenten elisió de la consonant fricativa alveolar, en posició intervocàlica, a mots que la mantenen en català general: acuar ( acusar ), roada ( rosada ), roegar ( rosegar ), lloa ( llosa ), raboa ( rabosa ), camia ( camisa ), aguiat ( aguisat ), beaces ( besaces ), roella ( rosella ) 38 . Recasens (1991:279 ) considera que, en algun cas, l’ elisió de la consonant es pot justificar per dissim ilació en relació am b una altra cons onant fricativa alveolar ( beaces ) o per l’acció a distància que poden exercir [  ], [r] o [l], [  ] ( roella, filoa, roe gar, lloa ). Tradicionalment, aquest fenom en s’ha posat en relació amb l’arribada a l’illa de pobl adors occitans. L’occi tà conservava la s a mots que l’havien perduda en català. Aquests poblador s, per ultracorrecció, van eliminar la consonant fricat iva de formes lèxiques que l’havie n conser vada en català. En l’actualitat, aquest fenomen es troba en re gressió. Molts de ls vocables que ha vien perdut la s , ja l’ han tornada a recuperar. De fet, només la mantenen elidida formes lèxiques molt arrela des e n el llenguatg e col·loquial com camia, roegar, filoa o aguiat . A la programació analitzada només aparei x un mot que presen ti caiguda de la fricativa alveolar en la parla mall orquina. Es tracta del substantiu rosades (TE), 38 De totes maneres, cal dir que a Eivissa es do nen casos ta mbé de caiguda de s intervocàlica. Form es com camisa i bes aces en són un exemple (veg eu Veny 1999 :62). 510 Tot i les dificultats de percepció, crec que els locutors han realitzat fricatives les consonants palatals en pos ició inicial i postconsonàntica 42 . A la Proposta de l’Institut es considera estàndard tant la pronúncia fricativa, pròpia dels parlars orientals, com l’africada, pròpia dels parlars occidentals, de les fricatives palatals en posició inicial de mot i postconsonàntica i de la fricativa palatal sonora en posició intervocàlica. En aquest sentit, el que s’hauria de plantejar l’Institut és l’alternança que es produeix entre la consonant fricativa i l’africada en posició inicial de mot en els parlars orientals. 3.3.4. Altr es canvis relaci onats amb les palatals a) El pronom personal jo i l’adverbi ja , en m allorquí i menorquí, s’artic ulen amb consonant fricativa palatal. En canvi, en eivi ssenc s’ha n imposat les variants més modenes a mb aproxim ant: [j ] ] ( jo ), [ja] ( ja ). Quant a la interjecció vaja, en mallorquí es freqüent el procés de canvi / ¥ />[j]. La variant vaia s’ha d’explicar, possiblement, per influència de la pronúncia castellana. Ara bé, Bibiloni (1983:97) no descarta que es pugui tractar d’un tret autòcton arcaic. Quant al corpus analitzat, cal apuntar que el locutor del program a DE ha emès amb aproximant palatal els m ots vaja i, en una ocasió, ja , el primer pel fet que 42 Hi ha hagut do s locutors, Jordi Calleja i Joan Rotger, qu e, en alguns mots, han convertit en [j] el fone ma palatal / ¥ /. Aquests casos de ieism e es consideren defectes m olt greus de pronúncia. 511 es tracta d’una pronúncia freqüent en el català de Mallorca i el segon perquè ha reproduït la realització de la convidada eivissenca. Crec que en el cas del mallorquí, el canvi / ¥ />[j] s’ha d’evitar en el llenguatge formal, fins i tot en el cas d’aquestes peces lèxiques. En canvi , consider que en el cas del parlar eivissenc les pronúncies [j a], [jo] poden tenir cabuda en el quadre de la llengua estàndard. b) Els locutors s’han guiat sistemàtic ament per la forma escrita a l’hora de pronunciar el substantiu platja (IN, RE, TE). De tote s maneres, cal dir que en el Model es considera que aquesta form a pot pronunciar-se sense africar: “ Platja també pot pronunciar-se sense afri car, allà on és corrent, d’acord amb la pronúncia tr adicional.” ( Model : 40) 3.4. Nasals 3.4.1. Els grups inte grats p er nasal i fricat iva alve olar Un tret característic de la llengua parlada és la supre ssió de la nasal alveolar quan es t roba en posició de c oda form ant grup consonànti c amb una fricativa alveolar. Mots com instant , constipat , transport es pronuncien [ istánt], 512 [kostipát], [t c sp ] t]. La supressió d’aquest so re spon a mo tius articulatoris. He m de tenir en compte que és difícil pr onunciar tres cons onants seguides. Pel que fa a aquest fenom en consonà ntic, s’ha com p rovat que a cinc del s programes analitzats s’ha pr oduït una alternança entre el m anteniment i l’elisió de la nasal, amb pred omini d’una o altra solució. A la resta de la programació s’ha donat només una sol uci ó: Gràfic 17. Realitza ció dels gr ups integr at s per nasal i fricat iva alveolar. És important te nir present que els programes FU, 100% mantenim ent, i PA 100% elisió, consten nom és d’un sol mo t amb l’aplec nasal i fricativa alveolar situat en posici ó de coda sil·làbica. A més, quant a aquest tret, cal tenir en compte les observacions següents: 61,5% 66, 7% 57,2% 33,3% 42,8% 32% 100% 0% 100% 50% 38,5% 68% 0% 100% 0% 50% 0% 20% 40% 60% 80% 100% I N RE T E EN 2.002 PA ES FU mant eni ment el isi ó 513 1) Crec que aquest fenomen fonètic, és a dir, l’elisió o el manteniment de la nasal, ha vengut determ inat més pel locu tor que no pel tipus de program a. Així, constatam, per exemple, que en el progra ma 2002 els locutors CG i SV han estat els que precisament han elid it en més ocas ion s el s e gment nasal o que a l’espai EN els quatre mots que ha n mantengut aquesta consonant ha n estat emesos pel locutor JZ. 2) En els programes que co mbinen diferents tipus de disc ursos, entrevistes am b fragments narrats, el manten iment o l’elisió de la nasa l no ha ve ngut determ inat pel tipus de fra gment en què es troba i nseri t el mot. Per exemple, en el programa 2002, els mots que es trobe n emplaçats en una entrevista , excepte en una ocasió, han mantengut la consonant nasal. 3) Cal esmentar finalment que en el mot consciència i en els seus derivats, d’acord amb la pronúnc ia col·loquial, la consonant elidida ha estat precisament la fricativa alve olar. Per aque st motiu no s ’han com ptabilitzat e n els grà fics dels percentatges. A la Proposta de l’Institut no s’accepta la supressió de la nasal alveolar en els grups consonàntics ins-, cons- i trans -, ni en registres fo rmals ni en registres informals i a les propostes elaborades a Mallorca ni tan sols es té en compte aquest fenomen fonètic. Consider que s’hauria de dur a t erme un estudi 514 d’aquests grups per pode r determinar si l’elisió de la nasal es pot incloure en el quadre de la llengua estàndard , en els registres informals. 3.4.2. La nasal palatal en posició preconsonàntica El fonema nasal palatal, en mallorquí, sofreix un procés de despalatalització quan va seguit del morfema -s de plural o d’una consonant, per fonètica sintàctica, i es converteix en [jn]: ains ( anys ), bains ( banys ), any dolent ( ain dolent ). Recasens (1991:264) considera que aquest fenomen fonètic es produeix perquè / … / és menys palatal en balear i alguerès que a altres zones del domini lingüístic català 43 . En menorquí i eivissenc, en canvi, la realització més habitual és [ …• ]. En aquest cas, la consonant fricativa adopta el punt d’articulació de la nasal, és a dir, es produeix una assimilació progre ssiva de palatalitat. De totes maneres, cal dir que, quant al parlar de Menor ca, enquestes personals revelen que actualment es pot sentir encara la pronúncia despalatalitzada [jn]. 43 En alguerès, en aquestes mateixes posicions contextuals, / … / també es converteix en [n] i s’assimila al punt d’articu lació de la consonant següent. 515 Quant a aquest fenomen cons onàntic, cal apuntar que en el corpus analitzat el nombre de casos de despalatalització de la nasal ha superat com a mínim un 7.8% els casos de manteniment d’aquest so sense alteracions 44 : Gràfic 18. Realització de la nasal p alatal situada en posic ió preconsonàntica. Observam que els programes en què s’ ha reproduït més fidelment la llengua col·loquial han estat TE i DE. Ara bé, a la resta de la programació els casos de manteniment de la nasal sense modificions s’expl iquen pel fet que els locutors han realitzat una breu pausa entre els dos elements que inte gren la seqüència. Pel que fa als programes IN i EN, la manca de despalatalització, excepte quan 44 En aquest p rogram a, els casos de m antenim ent de la na sal correspo nen a seq üències integra des per l a mateixa estructura, compa ny + nom pr opi. A l’espai RE no s’han comp tabilitzat els mots emesos per la locutora eivissenca, ja que en aquest parlar no es dóna l’esmentat procés de des palatalització. 33,3% 11,1% 23,8% 26,7% 46,1% 22,2% 0% 66,7% 88,9% 76,2% 73,3% 53,9% 77,8% 100% 0% 40% 100% 60% 0% 20% 40% 60% 80% 100% I N RE T E EN 2.002 PA ES F U DE pal atal des pal atal . 516 s’ha realitzat una pausa entre els dos el ements, es deu al fet que la nasal va seguida d’un fonema que té un punt d’ar ticulació anàleg al seu o m olt proper. Ni a la Proposta de l’Institut ni a les elaborades a les Illes es pren en consideració aquest fenomen de despal atalització, segurament, perquè afecta un conjunt reduït de mots. Com que aque st procés no desfigura la paraula, crec que, com a mínim, s’haur ia d’acceptar dins l’à mbit restringit baleàric, en els registres de caire informal. Hem de tenir present, a més, que el so [ † ], en posició preconsonàntica, és difícil d’ar ticular per als parlants mallorquins. 3.4.3. El procés de dissimilació de les nasals En mallorquí, la consonant inic ial de l’adverbi només es transforma en [d] per un procés de dissimilació de nasals . Enquestes persona ls revelen que, a Menorca, s’empra gairebé de manera sistemàtica la forma normativa només , fins i tot, entre parlants d’edat avançada 45 . Els locutors sistemàticament han advocat per la realització normativa (IN, RE, TE, 2002, FU). En una ocasió, però, a la locutora MB (PA), se li ha escapat la pronúncia dissimilada domés , pròpia del col·loquial. 45 Per contra, la part ícula ni ngú no so freix el procés de dissimi lació. De totes ma neres, cal assenyalar qu e la variant di ngú es pot sen tir també en algun racó de Mallorca. 517 Encara que entre els mallorquins no es percebi com a vulgar la variant domés , el pas /n/>[d] s’ha d’evitar en un di scurs formal, perquè es tracta d’una pronúncia excessivament a llunyada de la forma gràfica. En relació amb aquest fenomen, cal remarcar que l’adverbi enmig (EN) ha sofert el procés de dissimilació /n/>[  ], propi de la parla col·loquial i inadm issible en un discurs de caire formal. 3.4.4. La nasal alveolar en contacte amb vocal alta La consonant nasal alveol ar pot experimentar un procés de palatalització a formes lèxiques com nyirvis ( nirvis ), ginyiva ( geniva ). El canvi /n/>[ … ] s’ha produït perquè la consonant nasal es troba en contacte am b la vocal alta /i/. A les zones que practiquen aquest fenomen, Manaco r n’és un exemple, les variants nyirvi, ginyiva no tenen connotacions vulgars. Els locutors han articulat am b nasal alveolar els mots nirvis (2002), nirviosos (PA) i nirviosa (DE). Han acostat, per tant, la pronúncia a la forma gràfica, és a dir, no han reproduït el procés col· loquial de palatalització, fenomen que, d’altra banda, no té ca buda en el quadre de la llengua estàndard. 518 3.4.5. La nasal alveol ar geminada gràfica En el català col·loquial els mots que presenten una consona nt nasal alveolar doble solen experimentar el procés de si mplificació /nn/>[n], sobretot quan es tracta de mots nous, introdu ïts a través del castellà 46 . De fet, hem pogut comprovar que els locutors han pronun ciat amb nasal simple els mots connectats (2002) , connexió (RE, ES) i mil·lenni (2002). En canvi, el substantiu ennigulat (TE), excepte en una ocasió, s’ha emès amb n doble, possiblement pel fet que es tracta d’ un vocable d’ús popular. Com podem observar, la realització simple o gemi nada no ha vengut determinada pel grau de formalitat del programa. L’Institut considera no recomana ble pronunciar simples els grups mm, nn gràfics. Ara bé, consider que els lo cutors només haurien de pronunciar aquests grups dobles en aquells mots que els geminen en la parla col·loquial. 3.4.6. Altres canvis relacionats amb les nasals a) En el corpus analitzat el pronom nos, situat darrere el verb s’ha pronunciat mos , tant si l’accent recau sobre la forma verbal com si recau sob re el pronom. El pas /n/>[m] es pot explicar per analogia amb la forma pronom inal 46 Els mots que contenen el grup mm gràfic s’ha n emès, d’acord am b la parla col·lo quial, am b consonant nasal gemi nada. 519 me , tot i que és possible tam bé que ha gi estat propiciat pel fet que la consonant nasal es troba en contacte am b la vocal posterior [o]. D’acord amb el Model i la Proposta ús consider que la form a més adequada en el llenguatge formal, darrere verb acabat en consonant, és nos 47 . b) En els espais RE, locutora menorqui na, 2002, FU, excepte en una ocasió, i DE, en un 50% dels casos, les formes del verb imaginar s’han articulat amb nasal simple, tot i que en el parlar col· loquial ma llorquí es dupliqui la nasal d’aquest verb. Per contra, el locuto r JM (ES) ha emès el substantiu i matge amb nasal doble. Aquesta gem inació em sembla molt forçada i sona estranya a l’oient, pel fet que s’aparta de la pronúncia col·loquial. 3.5. Bategant 3.5.1. La consonant bategan t en posició final de mot En balear la bategant en posició final s’ha perdut gairebé totalment. Només es conserva en una sèrie de casos 48 : 47 A l’espai 2002 s’ha emprat la form a perdrer-m os en comp tes d e perdre’ns , pel fet que s’ ha afegit una consonan t bategant a l’infinitiu . Consider que l’ús de les form es plenes dels prono ms febles am b verbs acabats en vocal no pot te nir cabuda en el quadre de la llengua estàndard. 48 Quan la bategan t va seg uida del m orfema s de plural, pre senta elisi ó sistem àtica. Només es manté en a quells mots que la conserven quan van en singular: tirs, vàters, purs . D es del punt de vista històric, la caiguda de [  ] final (segles XIII-XIV) fou motivada p els plurals en [s] (< /rs/) i després, per an alogia, es crear en les formes singulars manc ades de [  ]. 526 3.6. Laterals 3.6.1. La iodització El primer fenome n que cal esmentar quan es parla de laterals és el ieisme. La iodització es produeix quan la lateral palatal proced eix dels grups llatins LY, K’L, G’L: treball, ventall, palla, tallar . A quest fenom en es despl ega en plenitud per tot l’arxipèla g i gaudeix de prestigi social. Cal postular una doble realització lateral en català antic, a saber, [  ] (L-, -LL-) i [jl] (-LY-, K’L, G’L) per pode r explicar la presènci a actual de solucions ieistes a zones del dom ini lingüístic català 53 . El català antic posseïa dos tipus distints de consonants laterals palatals, que es representaven ortogràf icament, en alguns textos medievals, com a l o ll (<-LL-L-) o com a il o yl (LY K’L G’L). Se go ns R as ic o (1982:193) la teoria que e ls descendent s de -LL- -L- i LY- K’L, G’L eren originàriament due s me nes dife rents de palatal s rep e l suport de l dese nrotllament de les mateixes c onsonants en els dialectes iberoromànics 54 . En posició final de mot, la iod e s ma nté quan la vocal anterior no és un i : [vei] ( vell ), [v c ntái] ( ven tall ) , [v uj] ( vull ). Si va precedida de la vocal [i], l’elisió o el mantenim ent depenen de la lo ca litat. Fins i tot, un ma teix parla nt pot conservar 53 Recasens (1991:322) dóna una desc ripció detallada de les zones qu e conserve n la pronúncia ieista d’aquests gr ups. 54 Hem d’esmentar que l’adverbi millor i el substantiu perill no presenten la pronun ciació ieista, tal i com seria d’espera r. Tots els territ oris que pract ique n el fenomen de la iodització conserven la lateral palatal en aq uests m ots. 527 el diftong decreixent [ij] en uns vocables i reduir-lo a [i] en uns altres. En menorquí i en algunes localitats mallor quines (Campos, Montuïri, Sa Pobla), la iod desapareix quan es troba en posic ió intervocàlica, sigui quin sigui el timbre de les vocals adjacents. Pe l que fa a Menorca, López Casanovas (1980:573) assenyala que l’any 1973 la iod intervocàlica només es conservava en el poble d’es Castell i entre els pescadors del port de Fornells. Les afirmacions de Moll (1932:10) ens demo stren també l’existència d’aquest canvi històric en menorquí: “ El grup llatí C’L intervocàlic ha tornat i, però m odernament aquesta i s’és abolida. Del meu jovent, algunes pe rsones velles encara pronuncien b ∂ i ∂ , u  ∂ i ∂ , v ∂ i ∂ ; però la immensa majoria dels ciutadellencs ja pronunciaven b ∂∂ , u  ∂∂ , ve ∂ ; i actualment crec que aqu esta supressió de la i és ab soluta.” En aquesta mateixa posició, la resta de localitats mallorquines i l’eivissenc conserven l’aproximant pala tal quan les vocals contigües són [o], [a], [u], [ c ], [ ] ]: [rondáj c ] ( rondalla ), [ c wv c j c ] ( ovella ). En canvi, l’elideixen quan es troba en contacte amb les vocals anteriors [i], [e], perquè queda absorbida per aquests sons: [fi c ] ( filla ), [ve c t] ( vellet ). Per tant, a Mallorca, la iod intervocàlica té dues possibilitats de realització: pronúncia relaxada o grau 528 zero. L’aparició d’una o altra depèn de dos factors: un factor geogràfic i l’altre relacionat amb el context fonètic. És interessant l’observació que realitzen Mascaró i Rafel (1981:37), ja que, segons aquests autors, la i consonàntica, en posició intervocàlica, presenta unes característiques fonètiques diferents del so corresponent continental [i] i del mateix so baleàric en altres cont extos. S’hauria de deter minar, per tant, com cal tr anscriure aquesta variant fonètica. Finalment, cal assenyalar que els menorqui ns, fins i tot, elideixen la iod no procedent dels grups ro mànics LY, K’L, G’L: crea ( creia ), dea ( deia ) 55 . La caiguda d’aquesta i consonàntica segurament s’ha d’explicar per analog ia amb els mots que elideixen la iod pro cedent dels grups llatins esmentats. Pel que fa a aquest fenomen , Moll (1990:90) realitza la següent observació: “...en el pretèrit imperfet dels verbs encara queda gent que deixa sentir la dita i , pronunciant deia, veia etc.: però en els altr es casos(gairebé tots procedents de CL o de LI llatines) és general l’em m udiment de la sem iconsonant”. 55 Pel que fa a Mallorca, la pronúncia amb s o relaxat és pròpia de localitats co m Palma, Pollença, Manacor, Felanitx, Santa nyí o Algai da. 529 Quant als grups llatins K’L, G’L, LY, en el corpus analitzat, en general, s’ha produït una alternança entre le s pronúncies amb aproximant i les pronúncies amb lateral: IN: treballadors, conseller [  ] / treball en, fill [j ]. RE: ulls, recull [  ] / rondalles, Vell [j]. EN: consellera, treball [  ] / recollit, Consell [j] . 2002: conselleria, treballar [  ] / vull, consells [j]. PA: treballat [  ] / ullat, filla [j]. DE: fills, ull [  ] / filla, v ull [j]. Ara bé, hi ha hagut quatre program es, RE, TE, FU i ES, en què els locutors han advocat sistemà ticament per una pronúncia, [  ] a RE i TE i [j] a FU i ES. A la resta de la prog ramació s’ha donat predomini d’una o altra solució segons els resultats que figuren a continuació: 530 Gràfic 20. Realització de la palata l proceden t dels grups llatins K’L, G’L, LY. Respecte als espais en què s’ha dona t una alternança de solucions, podem constatar que a dos programe s, IN i EN, els locutors han intentat acostar la pronúncia a la grafia, tot i que se ’ls han escapat al gunes pronúncies amb aproximant. En canvi, en els espais DE , PA i 2002 la solució col·loquial ha estat la dominant. En resum , d’acord amb el tret +/- controlat, respecte a la realització dels grups llatins K’L, G’ L, LY, podem establir l’ordre següent: RE, TE > IN > EN > 2002 > PA > DE > FU, ES. Malgrat aquests resultats, però , cal f er algunes observacions: 1) A vegades, un mateix locutor ha a lternat ambdós tipus de realitzacions: 2) En els programes PA i 2002 les solucions [  ] / [j] s’han donat independentment del tipus de fragment en què es trobi in serit el mot, és a dir, 60,9% 26,6% 18,5% 39,1% 73,4% 81,5% 100% 100% 60% 0% 20% 0% 0% 0% 40% 80% 100% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100% I N RE T E EN 2.002 PA ES F U DE la te r a l aproxi mant 531 quant a aquest tret, no ha estat significa tiu el fet que un mot es trobi emplaçat en una entrevista o en un fragment narrat. En referència a les propostes pres criptives, cal remarcar que a la Proposta de l’Institut es tolera el pas ll>j en els àmbits informals, en canvi, en els registres formals no s’accepta el ieisme històr ic. Anàlogament a l’Institut, en el Model i a la Proposta ús , es considera també correcta la iodització en els registres orals de determinada formalitat. A la Proposta de TVE s’aconsella que en el llenguatge formal no es reduesqui a [j ] la consonant pala tal procedent dels grups llatins K’L, G’L, LY. Pel que fa a aquest aspecte, la po stura de Corbera ( Proposta Corbera ) és més extrema, ja q ue cons idera totalment innacceptable el ieisme històric; l ’equipara als casos originats per influènc ia de la pronúncia castellana 56 . No estic d’acord amb cap d’aquestes re comanacions. Hem de tenir en compt e que Pompeu Fabra, fins i tot, va pro posar l’ús de dues gr afies (yl i l) per mantenir la distinció entre la lateral pr ocedent dels grups L- i -LL- i la que procedia dels grups LY, K’L, G’L. A l’article “La representació de la l palatal”, inclòs en el Bolletí del Diccionari de la Llengua C atalana , vol. X (568-569), Fabra comp ara aquest tret fonètic amb l’oposició entre l’oclusiva 56 Els autors balears segueixen una trad ició de rebuig del ieis me històric, de la qu al tenim mostres en els poetes mallorqui ns del XIX (Aguiló, Forteza, Taronjí) . Aquest darrer es perava que la grafia acabàs modificant la parla. 532 labial i la labiodental, comparació que li permet defensar la distinció gràfica entre la lateral palatal i la iod: “ Finalment, l’estudi de la llengua parlada forneix una raó poderosa contra l’adopció d’una sola gr afia pera totes les l palatals: així com hi ha encontrades que distingeixen v labio-dental de b bi labi al , n’hi ha, c om l’ Ampurdá, en les quals no ha tingut lloc la confusió del antic diftong consonantic yl am b l al palatal provinent de la l inicial i de la l dob le llatines. [...] Ara bé, si’s pretèn, com cal dría, fer una ortografia que sigu i lo més comprensiva possible, per què’ls barcelonin s, que fem aquesta confusió, no hem d’accep tar dues grafies pe ra la nostra l palatal, com n’adm etem dues pera la nostra b bilabial? Fent-ho així establiriem en la lleng ua escrita una distinció que está d’acord am l’etim ología i la tradició i es encara v iva en m oltes encont rades. Hi ha les mateixes raons pera conservar aquesta di stinció, que pera cons ervar la distinció entre la b i la v .” En el curs del mateix escrit proposa unes solucions gràfiques: “ ...representar la l palatal provinent de l o de ll latines per una l senzilla modificada per un sign e diacritic i la l palatal provinen t d’un antic diftong (combinació de dues consonants), per ly (combinació de dues lletres), i potser millor yl m a lgrat ny ”. 533 Acaba l’article amb les afirmacions següents: “ Una grafia unica, ly o ll , pera totes les l palatals s implifica evidentm ent l’ortografia, però no s’oblidi que també la simplif icaria la supressió d’un dels dos signes b o v , i, no obstant, ningú proposará mai aquesta supressió.” Fabra pretenia crear una ortografia fonè tica, és a dir, una ort ografia que no amagàs les oposicions fonològiques del català 57 . A més, cal tenir en compte que el ieisme històric avui en dia es desplega encara en plenitud a tot l’arxipèlag i que gaudeix de prestigi so cial. Per aquests motius crec que la iodització genuïna s’hauria d’admetre tant en els registres orals informals co m en els formals. D’acord amb el Model i la Proposta ús el que crec que no hauria de tenir cabuda en el quadre de la llengua estàndard és la desaparició de la i intervocàlica que es dóna en alguns pobles de Mallor ca i en el català menorquí. 3.6.2. El procés de despalatalització de la lateral palatal En mallorquí és freqüent el procés de despalatalització de la latera l palatal quan es troba situada darrere la vocal [e] i davant una fr icativa alveolar. Aquest fenomen afecta mots d’ús freqüent . En són un exem ple formes com aquells, 57 Vegeu Se garra ( 1985:292 ). 534 capells, ells . Els plurals en -els són propis de pobles com Manacor, Santanyí, Campos, Felanitx, M ontuïri o Llucma jor. Per fonètica sintàctica , també es donen casos de despalatalització de /  / en posició final de mot, quan la la teral va seguida d’un vocable que c omença per consonant : pell cuita, porcell petit. En menorquí i eivissenc, quan la lateral va seguida del morfem a -s de plural s’articula a la zona palatal, és a dir, no e xperime nta el procés de despalatalització. És possible, per tant, que , en aquest tret fo nètic, el mallorquí diferesqui dels altre s dos pa rlar s insu lars. Alcover (1908:269) ja es va adona r d’ aq ue st f et . Quan fa referència al fenomen de despalatalització només esmenta localitats mallorquines: “ Lo que diu Mr Saroïhandy que dins les Balears els plurals dels noms en -ell se fan sovint en -els, no és de tots els e ndrets de les Balears. Nosaltres sols hem trobats aqueys plurals en els a certs pobl es de Mallorca, v. Gr. Manacor, Santanyí, Felanitx, Llucmajor, Calonge, Randa, Alga yre, Montuïri, Cam pos, Pina, Llorito, Costitx, Petra, Ariany, Vilafranca, Pollensa.” Pel que fa a la realització de l’aplec - ell situat en posició preconsonàntica, cal dir que en el corpus analitzat s’han do nat tres tipus de solucions fonètiques, depenent dels locutors: 535 1) Dues locutores, BP (RE) i MB (PA), en una ocasió, han practicat el canvi /  />[l] a la terminació preconsonàntica - ell . 2) Els locutors ES (PA i 2002) i XB (D E), en dues ocasions, han practicat el canvi /  />[j] en aquesta termin ació consonàntica. Cal dir que ambdós locutors saben articular correctament el fonema lateral palatal i que aquest canvi, en el parlar col·loquial, es dóna sovint en aq uesta posició contextual en els mots d’ús freqüent. En canvi, és important te nir present que el locutor JC (FU) ha articulat [j] aquesta ter minació, en aquest cas, però, per defecte de pronúncia 58 . 3) A la resta dels programes (IN, TE, EN, ES) s’ha articulat [  ] la consonant lateral palatal gràfica d’ aquest grup consonàntic. Quant als programes que presenten alte rnança de solucions, els resultats que s’han donat són els que figuren a continuació 59 . 58 Els mot s pronunciat s per aqu est locutor no s’han t engut e n com pte a l’hora d’el aborar el s gràfics. 59 S’ha exclò s el gràfic del pr ograma FU perquè t ots els m ots han e stat emesos per JC i aque st locutor no sap articulat el so [  ]. C al recorda r també que el corp us del programa EN consta només d’un sol mot. 542 geminen, el resultat, genera lment, és una locució forçada, que sona estranya a l’oient. 3.6.4. El procés de palatalització de la lateral alveolar El fonema /l/, en posició inicial dels mots cultes, pot sofrir un procés de palatalització i realitzar-se [  ]: llitúrgia ( litúrgia ), lliteratura ( literatura ), llògic ( lògic ), llingüística ( lingüística ). Aquest procés és general a tot el domini lingüístic i s’ha pr oduït per analogia amb els m ots evolutius que tenen el so [  ] en posició inicial, procedent de L- llatina. En posició intervocàlica també es donen alguns casos de palatalitz ació en contacte am b la vocal alta /i/. Substantius com relligió ( religió ), rellíquia ( relíquia ) en són un exemple. Referent a aquest tret consonàntic, els locutors, en general, han acostat la pronúncia a la forma escrita, ja que només dos dels mots susceptibles d’experimentar el canvi /l/>[  ] han sofert aquest pr océs de palatalització: milió (IN), liberal (PA). Cal tenir present que el mot milió, que apareix vint vegades en el corpus enregistrat, nomé s s’ha articulat am b lateral palatal en una ocasió. Curiosament, la realització palatalitzada s’ha escapat en un text d e 543 caràcter neutre com és el cas d’un informatiu 60 . De totes maneres, hem de recordar que la realització milló és la que es dóna sistemàticament en la parla col·loquial i que, tot i que no hauria de transcendir en un discurs formal, els parlants no la perceben com a v ulgar. A la Proposta de l’Institut no es tolera la palatalitzac ió de la consonant lateral ni en registres formals ni en re gistres informals. En el Model es considera, a més, que aquest procés fonètic s’ha uria d’evitar també en el llenguatge informal. I és que, avui en dia, aque st fenomen, excepte en el substantiu milió , esmentat anteriorment, es troba en regressió, a causa de la pressió que exerceix la llengua normativa. A la Proposta ús pronúncies com llegítim, llògic o lliteratura es titllen també d’incorrectes. 3.6.5. El procés de d issimilació de la consonant lateral En alguns mots es produeix el canvi /l/>[  ], explicable per dissim ilació en relació amb una consonant lateral: taurell ( taulell ), juriol ( juliol ), siurell ( siulell ), gràndula ( glàndula ). Recasens (1991:313) afirma que el procés d’evolució /l/>[  ], en posició intervocàlica, sol ocórrer quan les vocals adjacents són posteriors o [ c ] ( columna, juliol, taurell, siurell ). De fet, el pas /l/>[  ], en contacte amb articulacions post eriors, es pot relacionar am b la 60 Hem de t enir present que en aquest espai el mot milió s’ha articulat am b lateral alveolar la rest a de vegades que apareix. 544 necessitat d’incrementar el grau de perceptibilitat de l velaritzada, m itjançant un procés de dissimilació entre se gments adjacents. Els canvis /l/>[  ] en contacte amb consonant labial són també freqüents. Els m ots brusa ( blusa ), i gràndula ( glàndula ) en són dos exemples. Cal remarcar que les variants taurell , juriol , siurell , brusa , gràndula no es perceben com a vulgars. De fet, són les formes que empren tots els pa rlants, excepte aquells que intenten acostar la pronúncia a la gr afia. En canvi, formes co m corumna , pruja , arjub tenen connotacions vulgars, fins i tot, pe r a aquells parlants que practiquen el canvi /l/>[  ] a substantius com taurell , juriol o brusa . En el corpus analitzat apar eix, en una ocasió, el mot juliol (2002), però el locutor l’ha emès d’acord amb la graf ia. I és que cal tenir present que els fenòmens dissimilatoris no tenen cabuda en els discursos controlats. 3.6.6. Altres canvis relacionats amb les laterals a) En els parlars illencs, sobretot en ma llorquí i menorquí, la consonant lateral alveolar presenta una realització molt ve laritzada, fet que justifica que aquests dos dialectes presentin una quantitat molt elevada de casos de vocalització de /l/ en posició implosiva 61 . 61 Com a les altres àrees del domini lingüístic es poden es ta blir diferències de grau de vel arització, depenent del context (vegeu Recasens 1991:307). 545 En el corpus analitzat, les locutores ES i MB, de manera sistemàtica, i els locutors JM i NA, en alguns mots, han articulat la lateral alveolar d’acord amb la fonètica castellana. La resta dels locutors, en canvi, han pronunciat la lateral alveolar amb ressonà ncia velar, tot i que s’ha n copsat diferències pel que fa al grau de velar ització. Així, per exemple, locutors de Palma com Conxa Rosillo, Lluïsa Suau o Jordi Calleja, han emès una ela menys velaritzada que la que han articulat, per exem ple, Bel Pocoví, natural de Manacor, o Joan Barceló, natural de Porreres. L’articulació d’aquesta consonant sense ressonància velar és condemnada tant per l’Institut com pels autors m allorq uins, pel fet que s’ha originat per influència de la fonètica castellana. De fet, a la Proposta de TVE , aquest tret és qualificat de defecte molt greu de pronúncia. b) En la parla col·loquial és freqüent que mots com traslladar o porc ellana sofresquin un procés de despalatalització de la lateral, és a dir, es pronunciïn trasladar , porcelana . Aquestes pronúncies, motivad es per l’existència dels respectius mots castellans, no han estat reproduïdes pels locutors: t raslladar (IN, RE), porcellana (RE). En canvi, la locutora eivissenca ha pronunciat el mot llegenda (RE), en dues ocasions, amb lateral alveolar. En relació amb el 546 canvi /  />[l] s’ha constatat també que el locu tor RP, en una ocasió, ha emès el mot rellotge (FU) am b lateral alveolar, se gurament, per un defecte de pronúncia. Aquestes pronúncies no ha urie n de transcendir en el llenguatge formal. c) En la parla col·loquial mots com multa, multiplic ar o mortaldat experimenten sovint el canvi /l/>[n], canvi que es pot explicar en virtut d’un procés d’assimilació a la consona nt nasal precedent. A la forma muntiplicar ( multiplicar ), aquest procés tam bé pot have r estat afavorit per la presència d’una lateral alveolar en el mateix mot (dissim ilació de líquides). Recasens (1991:312) constata que, en general, la lateral es devé nasal quan es troba situada davant una consonant dental o al veolar o bé davant una vocal anterior. Segons l’autor, això s’adiu amb la r ealització desvelaritzada de /l/ en ambdós contextos anteriors. Cal assenyalar que, en mallorquí, es produ eix una alternança entre les variants munta , muntiplicar i les form es normatives multa , multiplicar. En canvi, la variant mortandat és la que empra sitemàticament tota la població, independentment del grau de cultura 62 . 62 Segons Veny (1993:141), el pas /l/>[n], en el sub stantiu mortaldat , s’explica per analogia amb la terminació -nda t , bastant mé s freqüent ( orfandat, cristiandat ...). 547 Ara bé, aquest canvi fonètic, no ha transcendit a la parla dels locutors: multiplicar (IN). De fet, es tracta d’un pr océs vulgar, propi de gent poc instruïda i, per tant, inadmissible en un text de formalitat el evada, com és el cas d’un informatiu. 3.7. Oclusives 3.7.1. La terminació -tat En la parla col·loquial, els mots acabats en -tat , sofreixen un procés de sonorització de l’oclusi va dental. Vocables com universitat, re alitat, electricitat es pronuncien universidat, realidat, electricidat . Si bé ca l no descartar la influència dels e quivalents castellans acabats en -dat , és possible que es tracti d’una evolució fonètica au tòctona explicable per un procés de dissimilació de sonoritat entre am bdues oc lusives dentals i/o per analogia amb mots autòctons acabats en -dat 63 . Segons Bibiloni (1983:70), les paraules que sonoritzen aquesta terminació són m o ts que ens han vengut per via del castellà i és precisament aquest model el que ha fet que s’adapti la forma -dat . Aquest procés de sonorització, que es dóna en bale ar, és propi també d’altres zones del domini lingüístic català. 63 Vegeu Recasens (1991: 226). 548 Quant al corpus enregistrat és impor tant remarcar que a quatre programes, RE, TE, EN, PA, aquest tret lingüístic resta totalment controlat, ja que no hi ha hagut cap mot que hagi experime ntat el canvi tat>dat . A la resta de la programació s’han donat am bdues solucions fonètiques: Gràfic 22. Realització de la terminació - tat. De totes maneres, podem obs ervar que la solució amb dental sorda ha estat la dominant, fins i tot en el programa DE . Això ens indica que els locutors han intentat acostar la pronúncia a la grafia, tot i que no sempre ho hagin aconseguit. Cal remarcar que en els pr ogrames IN i 2002 la majoria dels m ots que han experimentat el canvi tat>dat han estat emesos pel locutor SV. 91,3% 77,7% 89,3% 58,4% 8,7% 22,3% 10,7% 41,6% 100% 100% 100% 95% 100% 0% 0% 0% 6% 0% 0% 20% 40% 60% 80% 100% I N RE T E EN 2.002 PA ES F U DE tat dat 549 Des del punt de vista estàndard, ni l’ Institut ni els estudiosos mallorquins (Bibiloni, Corbera) admeten la sonor ització de l’oclusiva en una parla controlada. Consider, per tant, que en la parla dels locuto rs no s’hauria de reflectir aquest fenomen col·loquial, per què a partir dels resultats analitzats podem concloure que és un tret que es pot controlar fàcilment. 3.7.2. Els grups isosil·làbics /bl/, /gl/ El grup isosil·làbic /bl/ presenta di ferents realitzacions fonètiques segons les zones del domini lingüístic. En català central i nord-occi dental, l ’oclusiva nom és es realitza geminada quan el grup /bl/ està situat immediatam ent darrere de vocal tònica o en aquells voca bles el m ot primitiu de ls quals conté el grup /bl/ en posició posttònica. En canvi , en balear i ro ssellonès aquest aplec presenta realització geminada en tots els contextos, és a dir, in dependentment de la seva posició en relació amb l’accent de mot 64 . A Mallorca formes com poble, problema es pronuncien [p ] b:l c ], [p  ob:lem c ]. Alcover (1908:289) assenyala que la seqüència /bl/, en català insular, es realitza sense geminar quan només du al davant una vocal ne utra. És el cas, per exem ple de l’infinitiu ablanir . El grup /gl/ es reali tza amb consona nt aproxima nt [ p l] en eivissenc i amb oclusiva [g:l] en mallorquí i menorquí. Ara bé, en aquests dialectes, la realització 64 Tal vega da, aq uesta realitza ció es pot pos ar en rel ació am b la presè ncia ma ssiva de gemin ades en bal ear . 550 [g:l] no es dóna a tot s els mots. En mallorquí, per exemple, formes com aglà, església es pronuncien am b consona nt oclusiva sim ple 65 . En els programes analitzats s’ha produït, en ge neral, una alternança entre la pronúncia geminada i la realitza ció contí nua. Ara bé, si tenim en compte que en el català de Mallorca el grup /bl/ es realitza do ble, m’ha sorprès que en el c orpus analitzat, excepte a dos prog rames, IN, TE, la solució m ajoritària hagi esta t precisament [bl], aiçò és, la no gem inada: Gràfic 23. Realització dels grups bl, gl gràfics. És importa nt subratllar que la realit zació sim ple o geminada ha vengut determinad a pel locutor i és independen t del grau de formalitat del programa. 65 S’hauria de realitzar un estudi per tal de poder dete rminar amb exactitu d les pronúncies d el grup /gl/ en els parlars insulars. 55,2% 41,3% 22,2% 47,1% 30,8% 5,8% 44,8% 58,7% 77,8% 52,9% 69,2% 94,2% 100% 0% 40% 0% 100% 60% 0% 20% 40% 60% 80% 100% I N RE T E EN 2.002 PA ES F U DE gemi nada simpl e 551 Cal apuntar també que hi ha hagut alguns locutors que han alternat ambdós tipus de realitzacions: NA: restablir, obligació [b:l] / restablert , urbanitzable [bl]. JM: inevitable, o blidem [b:l] / obligats [bl]. RP: feble , doble [b:l] / destaca ble, inc reïbles [bl]. XB: establerta, arreglos [b:l] / possible [bl]. Es pot concloure que, en re ferència a aquest tret, els locutors, en gene ral, s’han distanciat ta nt de la pronúncia genuïn a de Mallorca com de les recomanacions normatives , ja que, per exemple, a la Proposta de TVE es considera que la n o geminació de b , a mots com poble o públic és un defecte molt greu de pronúncia, que ha de ser evitat a qualsevol preu. Consider, per tant, que en balear la pronúncia pròpia hauria de ser la gemina da, sigui quina sigui la posició d’aquest grup dins el mot. L’emissió de l’aplec bl amb una sola consonant oclusiva em sembla antinatural , ja que s’ha originat per influè ncia de la pronúncia castellana i, a més, no s’adiu amb els hàbits fonètics dels parlants d’aquesta zona lingüística. Crec que l’escola s’hauria d’esforçar a fer 558 amb el de la fricativa, que no l’oclusiva dels grups ads-, obs-, abs -. De totes maneres, s’hauria de dur a terme un estudi detallat dels grups integrats per dues consonants en posició de coda. En darrer lloc, cal esmentar que els estudiosos mallorquins no tenen en compte aquest tret fonètic , possiblement perquè no és un fenomen particular del seu parlar. 3.7.6. El grup N’R romànic En alguns pobles de Mallor ca el grup N’R romànic ha persistit sens e l’afegiment de la denta l sonora en una sèrie de formes lèxi ques: divenres ( divendres ), cenr a ( cendra ), tener ( tendre ) 70 . A Manacor, per exemple, aquest grup es m anté d’una manera generalitza da no només entre la ge nt m ajor, sinó tam b é entre els parlants joves menys influïts per la normativa. En canvi, en menorquí i eivissenc s’han imposa t les form es amb d epentètica. De totes maneres, és possible que, en algun racó de les illes, encara es puguin sentir pronúncies com divenres o cenra , en boca d’algun parlant d’edat avançada. D’altra banda, cal a ssenyala r que el grup L’R, sense interca lació d’oclusiva dental, ha desaparegut totalment en els pa rlars balears. Sembla, per tant, que la manca de [d], antigament, s’estenia tant a altres mots com a altres zones. 559 En el corpus transcrit, només apareix un m ot que contengui el grup N’R, divendres (IN, TE), i els locutors l’han emès amb oclusiva epentètica. A la Proposta de l’Institut només es tolera la rea lització d’aquest grup sense epèntesi de [d] en registre s de caire informal. En el Model i a la Proposta ús es considera també q ue la pronunciació més formal a les Balears és la que es correspon amb la grafia, enca ra que les variants sense [d] epentètica no s’h i sentin com a vulgars. Curiosament, a la Proposta de TVE no es fa referència en aquest fenomen tan particular de l’illa. 3.7.7. Els grups llatins T’L, D’L, J’L, LY En el parlar balear, els grup s llatins T’L, D’L, J’L, G’ L no han sofert el procés de palatalització, sinó que es pronun cien amb consonant lateral geminada: [bál: c ] ( batle ), [v c l:á] ( vetlar). Per tant, es conserva encara la solució pròpia del català antic 71 . En els programes analitzats els mots batlessa (IN), batle (PA, EN), batlia (EN) i vetlar (EN) s’han emès, excepte en una ocasió, am b lateral geminada 72 . 70 Recasens (1991:230) c onsidera que l’afegi ment de l’ oclusiva és resultat d’un procés de tancam ent del passatge velof aringi abans que com enci el període vibratori de [r], a causa de l’ele vat nivell de pressi ó intraoral i en co nsonància amb la cond ició d’homoga nicitat entre C1 i C2. 71 La palatalització dels grups esmentat s pressuposa evoluc io ns [dl] (-J’L) i [ll] (-T/D’L), am b palatalització progressiva en el primer cas i evoluci ó anàloga a la que af ectà -L L- en el se gon cas. Aquest procés culmina e n els segle XVI, però no s’ha pro duït en bale ar, val enci à ni t ortos í. 72 A l’IN, en una ocasió, la locutora NA ha emès aquest mot am b [l] simple. 560 I és que, pel que fa a aquests grups, a la Proposta de l’Insti tut s’accepta tant la realització [ll:], pròpia de l nord-occidental i del central, com la realització [l: ] , pròpia del balear i valencià 73 . A m és, s’ha de tenir en compte que la grafia tl és admesa en aq uests dos darrers dialectes. D’acord amb aq uestes observacions, en el Model i a la Proposta ús es jutgen també de correctes ambdues realitzacions. Així mateix, es recomana que a cad a zona es faci servir la pròpia, en qualsevol tipus de registre. 3.7.8. Afe giment de dental en posició final de mot a) L’epítesi de t en els mots plans En la parla col·loquial és freqüent l’epíte si d’oclusiva dental sorda en els mots plans acabats en -i : genit ( ge ni ), odit ( odi ), col·legit ( c ol·legi ), apit ( api ), in cendit ( incendi ), som it ( somni ). És probable que l’afegimen t de [t] es produe squi per analogia amb els mots plans acabats en consonant, que són la majoria 74 . Els vocables afectats per aquest procés normalment pre senten una vocal tònica oberta /a /, / ] /, / ε /. L’epítesi de [t], en aquests m ots, és un fenomen que es dóna a tot el domini lingüístic català i, actualm ent, es t roba en regressió, perquè es considera un fenomen vulgar. 73 Aquests m ots admeten dobl e escriptura, tl i tll . 74 Mila Segarra [com unicació personal]. 561 Tot i que normalment [t] fina l s’afegeix a mo ts acabats en -i, Moll (1932:11) assenyala que, a Menorca, també es pr onuncien amb [t] epentètica els vocables ament ( amén ) i mont ( món ). Veny (1999:66) esme nta que en el parlar eivi ssenc alguns mots es veuen reforçats a mb l’oc lusiva velar: setric ( setrill ) , còvec ( cove ). En el corpus analit zat els substantius col·legi (IN), i premi (IN, PA, DE) s’han emès sense oclusiva final. De fet, ni tan sols el locutor del programa DE h a reflectit el fenomen col·lo quial d’inserció. En el program a PA, quan el m ot premi es troba i nserit e n un a entrevista no ha sofe rt tampoc l’epèntesi consonàntica. I és que l’In stitut no admet l’afegim ent d’aquest so en una pronúncia estàndard. L’epítes i de [t], en aque sts tipu s de mo ts , és un fenomen que es dóna a tot el dom ini lingüístic català i, actualmen t, es troba e n regressió perquè es considera un procés molt vulgar. b) L’epíte si de t a la par tícula quan L’epítesi de [t] es produe ix també a la partícula quan , si el mot se güent c ome nça en vocal. Respecte al corpus analitzat cal dir que als programes IN i 2002 no s’ha donat aquest procés d’inserció. En canvi , en els programes EN, PA, ES, DE la solució amb oclusiva epitètica ha estat l’ única existent. Respecte als espais RE i 562 FU cal apuntar que s’ha dona t una alternança de solucion s, això sí, amb resultats oposats: Grafic 25. Realització del mot quan en posició prev ocàlica. RE Gràfic 26. Realització del mot quan en posició pr evocàlica. FU. Ara bé, com ja s’ha esmentat a l’apartat anterior, la inserció de [t] en posició final de mot, no es pot ad metre en una locució estàndard 75 . 3.7.9. El grup mp en posició de coda sil· làbica Quan el grup consonàntic mp apareix en posició de coda sil·làbica, col·loquialment, s’elimina l’oclusiva or al i /m / s’assimila al punt d’articulació de la consonant següent. Ni l’Institut ni els estudiosos mallorquins tenen en compte aquest procés de simplificaci ó consonàntica. Cas tellan os (1993:79), 25 % 75% no i n s e r c i ó in s e r c ió 75% 25% no in serció in se rció 563 en referència al català centra l, indica que s’ha d’articular m i no n la nasal dels aplecs mp, mpc, mpt , amb p muda. Crec que els locutors haurien d’optar per aquesta solució, ja que el mant enimen t del so [p] dóna lloc a una pronúncia bastant forçada. Pel que fa al corpus tra nsc rit, els mots que presente n aquest grup consonàntic s’han articulat, excepte el mot comptarà (IN), am b elisió de la consonant oclusiva. Ara bé, en uns casos la cons onant nasal s’ha assimilat al punt d’articulació de la consonant següent i en uns altres ha conservat el tret bilabial. Respecte al programa 2002 cal afegir que el procés d’assimilació de la nasal a la consonant següent ha estat inde pendent de l tipus de fragm en t en què es troba inserit el mot, és a dir, s’ha donat tant si el mot es troba em plaçat en un fragment narrat com en una entrevista. 3.7.10. El grup nk en posició p reconsonàntica En mallorquí, la consonant oclusiva del grup final -nk es converteix en aproximant palatal quan va seguida del morfema -s de plural o d’una consonant per fonètica sintàctica. Posteriorm ent es produeix una metàtesi 75 De totes maneres cal rem arcar qu e l’Institut només esm enta les pronún cies col·legit per col·leg i , premit per premi i mart per mar. 564 entre la iod i la consonant nasal: crains ( cranks ), bains ( banks ), troins ( tronks ) 76 . En el corpus estudiat aquest grup c onsonàntic, excepte en el programa 2002, s’ha emès sense vocalització de la consonant nasal. Gràfic 27. Realització del grup -n k final de mot, seguit de segment consonàntica. 2002. En els casos en què els locutors no han re produït la pronúncia col·loquial, o bé han realitzat una breu pausa entre l’oclu siva i la consonant següent, o bé han assimilat la nasal a l’oclusiva i posteri orment han elidit a quest darrer segm ent consonàntic. En el programa 2002, la pres ència o absència de vocalització no està relacionada amb el ti pus de fragment en què es troba inserit el mot. Encara que les propostes estàndards no fa n referència a a quest fenomen, crec que la pronúncia col·loqu ial s’hauria d’admetre en la llengua estàndard, perquè es tracta d’un fenomen que no desfigura la paraula. 76 El que s’hauri a de determ inar és quine s són les caract erístique s articulatò ries i acústi ques d’aquest segment 33% 67% n o vo c a l i t z. vo c a l i tz. 565 3.7.11. Altres canvi s relacionats amb les ocl usives a) El mot compost nord-oest (TE), s’ha emès d’acord amb la grafia, és a dir, amb dental sonora. Ara bé, segons la Proposta ús, aquesta consonant, en el llenguatge formal, hauria d’experimentar un procés d’ensordiment, és a dir, pronunciar-se [t]. b) El locutor del programa DE ha elidit l’oclusiva in icial dels m ots psicòloga i psicologia . De fet, encara que l’Institut c onsideri no recomanable aquesta pronúncia, les realitzacions amb [p] in icial sonen estranyes a l’oient. c) Quant a les oclusives, cal esme ntar que s’han donat alguns canvis consonàntics. Ara bé, pronúncie s com debut (DE) per degut , opertura (RE) per obertura o sublir (FU) per suplir no tenen cabuda en el quadre de la llengua estàndard, ni en registres fo rmals ni en registres informals. 3.8. La lletra x amb so alveolar La consonant x del grup inicial ex - es fa africada alveolar sonora quan va seguida d’una vocal, en canvi, quan es tr oba en posició interior de mot es realitza africada alveolar sorda. En aquests casos, la grafia x també es pot palatal. 566 pronunciar [d ¥ ] o [ ¥ ], si el mot presenta un equiva lent castellà que conté el so fricatiu velar [x]. Ab ans de consonant, la grafia x es pronuncia [s] o [z], ja que l’africada es redueix a fricativa per f acilitats articulatòrie s. Hem de tenir present que els parlants tendeixen a ev itar el contacte entre tres consonants consecutives o entre una africada i un altre segment consonàntic. Segons l’Institut, la grafia x s’hauria de realitzar [g z ] quan el grup ex es troba situat a principi de paraula seguit de vocal i [ks] en els altres casos. A la Proposta ús , tot i que se segueix aquest mateix criteri, sembla que s’admet la realització [s] quan la grafia x va seguida de consonant: “ Si va seguit de consonant pot pronunciar-se ks , en registres formals, o sols s .: escavar, exclarmar, excursió ...” ( Proposta ús :77) En relació am b les dades anali tzades podem constatar que quan la grafia x forma part del prefix ex, tant si va segui da de co nsonant com de vocal, en els programes EN, TE, ES i DE, els locuto rs han re produït sistemàticament la pronúncia col·loquial 77 . A la resta de la program ació, en aquest mateix c ontext, 77 Cal recor dar que el s progra mes TE i EN només co nten en un mot, respectivament, integrat pel prefix ex seguit de vocal. 567 s’ha produït una alte rnança entre la pronúncia col·loquial i la normativa, am b predom ini majorita ri de la prim era solució: Gràfic 28. Realització de l a grafia x . S eqüència Ex+V . Gràfic 29. Realització de l a grafia x . S eqüència Ex+C . 33,3% 12,5% 66,7% 87,5% 0% 0% 0% 40% 0% 0% 0% 100% 100% 1 00% 60% 100% 100 % 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100% I N RE T E EN 2.002 PA ES F U DE correcta inco rrecta 25% 57% 0% 14% 0% 0% 0% 19% 0% 75% 43% 100% 86% 100% 100% 100% 81% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100% I N RE T E EN 2.002 PA ES F U DE correcta inco rrecta [Document text truncated for crawler view.]