La Prejudicialitat en el procés civil

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FACULTAT DE DRET LA PREJUDICIALITAT EN EL PROCÉS CIVIL Núria Reynal Querol Bellaterra, 2004. LA PREJUDICIALITAT EN EL PROCÉS CIVIL Tesi Doctoral elaborada per Núria Reynal Querol sota la direcció del Dr. Manuel Cachón Cadenas, Catedràtic de Dret Processal de la Universitat Autònoma de Barcelona. I INTRODUCCIÓ . I. DELIMI TACIÓ DE L’OBJECTE DE LA INVESTIGACIÓ. .... ........ ......... ....... 1 II. LES DIFICULTATS DE L’ESTUDI DE LA PREJUDICIALITAT EN EL PROCÉS CIVI L. .... ........ ....... ........ ......... ......... ......... ...... ......... ........ ......... ......... 6 CAPÍTOL PRIMER: ASPECTES GENERALS SOBRE LES QÜESTIONS PREJUDICIALS EN EL PROCÉS CIVIL. I. CONCEPTE DE QÜESTIÓ PREJUDICIAL. .. ......... ........ ....... ......... ........ ....... 8 1. Existència independent de la qüestió prejudicial respecte de la qüe stió pr inc ipal. ....... ........ ......... ....... ........ ......... ......... ........ ......... ....... 9 A) Delimitació de la qüestió principal. ..... ......... ......... ........ ....... ........ . 9 B) Delimitació de la qüestió prejudicial. .... ......... ......... ........ ....... ...... 14 a) El cri teri de l'exclusió. .. ......... ......... ........ ....... ......... ........ ...... 10 b) Anàlisi crítica dels elements temporal i lògi c. ......... ........ .. 19 2. Idoneïtat de la qüestió prejudicial per a ser objecte d'un procés autònom. ......... ......... ......... ........ ....... ......... ........ ......... ......... ........ ....... .. 28 A) Fonament i definició. ...... ....... ......... ........ ......... ......... ........ ....... ....... 28 B) Anàlisi crí tica de la prejudici alitat jurídi ca. ..... ......... ........ ......... .. 33 C) Diferències entre qüestió prejudicial i altres figures processals. .... ......... ........ ......... ...... ......... ......... ......... ........ ......... ...... ..... 38 a) Qüestió prejudicial i punt prejudicial. ........ ....... ......... ........ . 38 b) Qüestió prejudicial i pressupòsits processals. ......….. .... 40 c) Qüestió prejudicial i fets. ..... ...... ......... ......... ........ ......... ...... 49 II. CLASSES DE QÜESTI ONS PREJUDICIALS. ..... ........ ....... ......... ........ ....... 54 1. Qüestions prejudicial s heter ogènies i qüestio ns prejudicials homogènies. Discrepàncies doctrinals ....... ........ ......... ...... ......... ...... 54 2. Irrellevància de la naturalesa jurisdiccional del tema a què es refereix la qüestió per consi derar-la prejudicial. . ........ ......... ......... ... 59 3. Qüestió prejudi cial i qüestió incidental. ...... ......... ........ ......... ....... 62 II III. S ISTEMES DE RESOLUCIÓ DE LES QÜESTI ONS PREJUDICIALS. ..... 67 1. Sistema no devolutiu. ..... ......... ......... ......... ...... ......... ........ ......... ..... 69 2. Sistema devolutiu. ....... ......... ........ ......... ......... ...... ......... ......... ........ . 70 A) La "devolució" de la qüesti ó prejudicial. .......... ......... ........ ....... ... 71 a) Concepte. .. ........ ......... ....... ........ ......... ......... ........ ......... ....... .. 71 b) La rellevància de la qüestió prej udicial en la decisió de la qüestió principal. ... ......... ........ ......... ......... ........ ....... ......... .... 74 B) La suspensió del procés on ha sorgit la qüestió prejudicial. .... . 82 3. Criteris Legals. ..... ......... ......... ........ ....... ........ ......... ......... ......... ....... 85 A) Qüestions prejudicials he terogènies. ......... ....... ........ ......... ......... . 85 B) Qüestions prejudicials hom ogènies. ....... ......... ........ ......... ......... .. 91 4. Qüestions prejudicials j a resoltes. ... ......... ........ ......... ......... ........ ... 92 IV. NO DEVOLUTIVITAT I DEVOLUTIVITAT PREJUDICIALS DES DEL PUNT DE VISTA DELS PRINCIPI S I GARANTIES CONSTI TUCIONALS. ..... 93 1. La prevalença del sistema no devolutiu. ........ ........ ......... ......... ..... 93 2. Les raons d' aquesta prevalença. ......... ......... ......... ........ ......... .… 95 A) El respecte a la unitat jurisdiccional, a la independència judicial i a la submissió exclusiva dels tribunals a la Ll ei. ...... ........ 95 B) L'adequació amb la garantia constitucional d'un procés sense dilacions i ndegudes. ...... ......... ......... ...... ......... ......... ........ ......... ......... . 97 C) L’observança de la garantia constituci onal de la tutela judicial efectiva. .... ........ ......... ...... ......... ......... ......... ........ ......... ...... ......... ......... . 100 D) El problema de l es decisions contradictòri es. ....... ......... ........ .... 101 a) L'acomodament de les di vergències judicials amb els principis i garanties de la Constitució. ......... ....... ........ .....….. 101 b) Possibles instruments per a la seva solució. ........... ......... 108 CAPÍTOL SEGON: CRITERIS PER DETERMINAR EL SISTEMA DE RESOLUCIÓ DE LES QÜESTIONS PREJUDICIALS PENALS. I. IDENTIFICACI Ó DE LA QÜESTIÓ PREJUDICI AL. ... ......... ...... ......... ......... . 112 II. LA PREFERÈNCIA DEL PROCÉS PENAL SOBRE EL CIVIL. ............. ..... 125 III III. PREJUDICI ALITAT PENAL EN EL PROCÉS CIVI L DECLARATIU. ..…... 131 1. Qüestions prejudicials referents a temes penals diferents de la falsetat documental. …………………… ……………….. ...... ...………… 132 A) Àmbit d’aplicació. ...... ......... ........ ......... ......... ...... ......... ......... ........ 132 B) La devolutivitat de la qüestió prejudicial . ……………… …………. 144 a) Fets amb caràcter delicti tiu. ……………… ………………… 146 b) Fets on les parts fonamenten llurs pretensions civils. …. 149 c) Influència decisi va de la resolució de la qüestió prejudicial penal en la decisi ó civil. ... ......... ......... ......... ........ .. 153 d) Existència d’una causa crimi nal. .......... ......... ......... ...... ..... 163 C) La no devolutivitat de la qüestió prejudicial. ........... ......... ....... .... 179 2. Qüestions prejudicials sobre falsetat documental. ……………… 183 A) Àmbit d’aplicació. Els delictes de falsetat documental. ....... ...... 183 B) Regulació legal. .... ...…....... ...... ......... ......... ........ ......... ......... ...... ..... 190 C) La devolutivitat de la qüestió prejudicial . ...... ........ ......... ......... ... 192 a) Fet amb carácter del ictiu. ..... ......... ....... ........ ......... ......... ..... 192 b) Documents on les parts fonamenten l lurs pretensions. ... 193 c) Caràcter decisiu del document titl lat de fals. .......... ........ .. 196 d) Pendència d’una causa c riminal sobre la falsetat documental. ........... ....... ........ ......... ......... ........ ......... ....... ........ ... 199 D) La no devolutivitat de la qüestió prejudicial. .......... ......... ....... .... 205 E) La renú ncia al docu ment qüestionat . ...... ......... ........ ....... ......... .... 209 IV. PREJUDICIALITAT PENAL EN EL PROCÉS D’EXECUCIÓ. ……………. 212 1. Prejudicialitat penal en procés executiu ordinari. ……………… 212 A) Àmbit d’aplicació. ........ ........ ......... ......... ...... ......... ......... ........ ........ 212 B) La devolutivitat de la qüestió prejudicial . ....... ........ ......... ......... ... 215 a) Fets determinants de la falsetat o nul·litat del títol executiu o de l a invalidesa o il·lici tud del despatx d’execució. ...... ......... ...... ......... ......... ........ ......... ......... ...... ......... 216 b) Pendència d’una causa criminal. ....... ........ ......... ......... ...... 221 C) La no devolutivitat de la qüestió prejudicial. ........... ......... ....... .... 223 2. Processos d’execució sobr e béns hipotecats o pignorats. ……. 228 V. PREJUDICIALITAT PENAL EN EL PROCÉS DE REVISIÓ. ... ......... ......... 238 1. Remisió a les normes generals. ....... ....... ......... ........ ......... ......... ... 238 IV 2. Qüestions prejudicials referents a temes penals diferents de la falsetat documental. ………………………………….......... ......... ......... 239 3. Qüestions prejudicials sobre falsetat documental. ...... ....... …… 248 CAPÍTOL TERCER : CRITERIS PER DETERMINAR EL SISTEMA DE RESOLUCIÓ DE LES QÜESTIONS PREJUDICIALS CIVILS. I. IDENTIFICACI Ó DE LA QÜESTIÓ PREJUDICI AL. .. ......... ...... ......... ......... . 251 II. SUPÒSIT GENERAL. ........ ........ ......... ....... ........ ......... ......... ........ ....... ......... 266 1. Prejudicialitat civil en el procés ci vil declaratiu. ...... ......... ......... .. 266 A) L'acumulació de processos. ..... ......... ...... ......... ......... ........ ......... ... 267 B) Sistemes de resolució prejudicial en defecte de l'acumulació de processos. ..... ......... ......... ......... ...... ......... ........ ......... ......... ...... ....... 278 a) Inadequació de la litispendència com a mitjà de resolució prejudicial. ...... ....... ........ ......... ......... ........ ......... ....... . 279 b) La devoluti vitat de la qüesti ó prejudicia l. .......... ....... ........ . 284 a') La rellevància prejudicial. ........ ......... ......... .... 287 b') Petició de les parts. .... ......... ......... ........ ......... . 289 c') La pendència d'un procedi ment civil. ...... ..... 290 c) La no devolutivitat de la qüestió prejudicial. ...... ........ ....... 299 2. Prejudicialitat civil en el procés d'execució. ...... ......... ......... ........ . 307 3. Prejudicialitat civil en el procés de revisió. .......... ........ ......... ....... 311 III. SUPÒSIT ESPECÍFIC. LA INEXACTITUD REGISTRAL. ......... ....... ........ .. 315 1. L'acumulació de processos. .. ......... ...... ......... ......... ......... ........ ....... 316 2. La devolutivit at de la qüestió prejudicial. .......... ...... ......... ........ ... 317 A) La influència decisi va. ....... ......... ...... ......... ......... ......... ........ ......... .. 318 B) Principi de prova. ........... ...... ......... ......... ......... ........ ....... ........ ......... 319 C) Pendència d'un procediment. ... ......... ...... ......... ........ ......... ......... ... 319 3. La no devolutivi tat de la qüestió prejudicial. .. ......... ......... ........ .... 323 V CAPÍTOL QUART: CRITERIS PER DETERMINAR EL SISTEMA DE RESOLUCIÓ DE LES QÜESTIONS PREJUDICIALS ADMINISTRATIVES I LABORALS. I. IDENTIFICACI Ó DE LA QÜESTIÓ PREJUDICI AL. ... ......... ...... ......... ......... . 325 II. PR EJUDICIALITAT ADM INISTRATIVA I LABORAL EN EL PROCÉS CIVIL DECLARATIU. ......... ......... ...... ......... ......... ........ ......... ......... ...... ......... .... 336 1. Adequació de l'art 42 LEC amb l'art 10 LOPJ. ...…………..... ........ 336 A) Interpretació estricta de l'art 10 LOPJ. ........ ......... ........ ......... ....... 337 B) Interpretació àmplia de l'art 10 LOPJ. ..... ......... ......... ......... ........ ... 339 2. La devolutivitat de la qüestió prejudicial. .... ......... ........ ......... ....... 342 A) Existència de disposició legal o concurrència de la volun tat de les parts. ...... ......... ........ ......... ......... ...... ......... ......... ........ ......... ...... ....... 343 B) Omissió de la rell evància prejudicial . ......... ......... ......... ........ ....... . 345 C) Pendència d'un procediment. ... ......... ...... ......... ........ ......... ......... ... 348 3. La no devolutivi tat de la qüestió prejudicial. .. ......... ......... ........ .... 355 III. PREJUDICIALITAT ADMINI STRATIVA I LABORAL EN EL PROCÉS D'EXECUCIÓ. .... ......... ........ ......... ...... ......... ......... ......... ........ ....... ........ ......... ... 357 IV. PREJUDICIALITAT ADMINIST RATIVA I LABORAL EN EL PROCÉS DE REVISI Ó. ... ......... ........ ......... ......... ........ ....... ......... ........ ......... ......... ........ ... 359 CAPÍTOL CINQUÈ: DINÀMICA PROCESSAL DE LES QÜESTIONS PREJUDICIALS EN EL PROCÉS CIVIL. I. CONSIDERACI ONS GENERALS. .... ......... ........ ......... ......... ...... ......... ......... 361 II. PROCEDI MENT PER ELEGIR EL SI STEMA DE RESOLUCIÓ DE LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL, A FI DE SUSPENDRE O NO EL PROCÉS CIVI L. 364 1. Detecció de la qüesti ó prejudicial. .... ......... ........ ......... ......... ......... 364 A) Petició de suspensió a instància de part. .. ......... ........ ....... ......... . 364 B) Identificació d’ ofici de la qüestió prejudicial. ........ ........ ......... ..... 369 2. Moment processal. ... ......... ......... ........ ......... ...... ......... ......... ......... ... 372 VI 3. Forma i contingut de la resolució sobre la suspensió. ............. ... 381 4. Recursos ........ ......... ........ ......... ....... ........ ......... ......... ........ ......... ...... 388 A) Impugnació de l a resolució que acorda o denega la suspensió del procés decl aratiu. ..... ........ ......... ......... ........ ......... ....... ........ ......... . 389 a) Recursos contra l’aute que denega la suspensió. .... ........ 391 b) Recursos contra l’aute que acorda la suspensió. .......... .. 399 B) Impugnació de l a resolució que acorda o denega la suspensió del procés d’ execució. ....... ........ ......... ......... ........ ......... ....... ........ ...... 405 C) Impugnació de l a resolució que acorda o denega la suspensió del procés de revisió. ....... ......... ......... ........ ....... ......... ........ ......... ....... 408 III. LA SUSPENSIÓ DEL PROCÉS CI VIL DERI VADA DE LA PREJUDICIALITAT. ....... ....... ........ ......... ......... ........ ....... ......... ........ ......... ...... 409 1. Aspectes generals. ...... ......... ........ ....... ......... ........ ......... ......... ........ . 411 2. Els efectes de l a suspensió per prejudicialitat. ......... ......... ........ .. 415 A) Amb relació a l'activitat processal. ...... ......... ......... ...... ......... ........ 416 a) Cessació d'aquesta activit at. ....... ...... ......... ......... ......... ....... 416 b) Possibilit at de realitzar act es processals durant la suspensió. ........ ........ ......... ....... ........ ......... ......... ........ ......... ...... 419 a') Actes urgents i necessaris. .. ...... ......... ......... ......... ... 419 b') Alguns supòsits. ..... ......... ........ ....... ......... ........ ......... 420 a'') Terminació d'actes pr ocessals ja iniciats. .. 420 b'') Les mesures cautelars. ......... ......... ....... ........ 421 c'') L'anticipació i l'assegurament de la prova. . 424 d'') Incidència en l’execució provisional de l a suspensió decretada en el procés declaratiu. .. 425 e'') Abast de l a suspensió acordada durant l’execució. ..... ......... ......... ...... ......... ........ ......... ..... 427 B) Manteni ment de la litispendència. . ......... ......... ...... ......... ......... ..... 429 C) Influènci a de la suspensió en la prescripció de l'acció civil. ..... 430 3. L'aixecament de la suspensió i la reober tura del procés c ivil . ... 433 A) Supòsits. ........ ......... ........ ......... ......... ...... ......... ......... ........ ......... ..... 433 a) La finalització i la p aralització del proce diment prejudicial. .... ......... ........ ......... ......... ...... ......... ......... ........ ......... . 433 a’) Els processos prejudicials penals. .......... ....... ........ 436 b’) Els procediments prejudicials civil s. ....... ........ ....... 448 c’) Els procedi ments prejudicials laborals. .... ......... .... 457 d’) Els procediments prejudicials administratius. ...... . 460 b) La renúnc ia al doc ument titllat de fals. ..... ....... ......... .……. 464 c) La prestació de caució de l'executant. .... ......... ......... ...... ... 465 VII d) L’acord de l es parts en el procés d’ execució. . ......... ......... 468 e) La presentació d'una nova valoració dels béns de l'he rènc ia. .......... ......... ......... ...... ......... ......... ........ ......... ......... .... 469 f) La manca d'acredi tació del procediment sobre inexactitud regi stral. ...... ........ ......... ......... ...... ......... ......... ........ . 470 B) Aspectes procedimentals. .... ....... ......... ........ ......... ......... ...... ......... 471 CAPÍTOL SISÈ: ELS EFECT ES DE LA RESOLUCIÓ DE LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL. I. EFECTES EN EL PROCÉS PRINCIPAL DE LA RESOLUCIÓ QUE POSA FI AL PROCEDIMENT PREJUDICIAL. .... ......... ........ ......... ....... ........ ......... ..... 475 1. La vinculació de l'òrgan jurisdiccional civil. .... ....... ........ ......... ..... 475 2. Qüestions prejudicials penals. .......... ......... ......... ........ ......... ......... 476 A) Inadequació d'algunes nocions per explicar aquest s efectes. . ........ ......... ......... ........ ....... ......... ........ ......... ......... ........ . 476 a) La cosa j utjada. L’ assimilació del s efectes prejudicials penals a la cosa jutjada penal. .. ......... ..... 476 b) L’eficàcia provatòria. .... ......... ........ ......... ......... ........ . 480 c) L a pr eclus ió. ............ ........ ......... ....... ........ ......... ......... 482 B) Justificació i l ímits de l’efi càcia vinculatòria. ......... ...... ..... 484 C) Referència a l'art 1 16 LECrim. ..... .....………. ........ ......... ...... 489 a) Breu aproximació al significat del precepte. 489 b) Utilitat de l’art. 116 LECrim. i de la interpretació doctrinal i j urisprudencial que se’n deriva als supòsits de prejudicialitat. ......... ........ ......... ....... ........ .. 497 D) Supòsits de vincula ció. ..... ......... ........ ......... ......... ...... ......... 500 3. Qüestions prejudicials civi ls. ..... ......... ......... ......... ........ ....... ........ .. 508 4. Prejudicialitat administrativa i l aboral. .......... ......... ....... ........ ........ 513 A) Insuficiència de l a figura de la cosa jut jada. ...... ......... ...... 513 B) Justificació i l ímits de l’efi càcia vinculatòria. ......... ...... ..... 515 5. Impugnació de la resolució jurisdiccional civil que no observa les regles de la vinculació prejudicial. ……………… ………………… 520 6. L’excepció. La devol utivitat fal lida. ...... ...... ......... ......... ........ ........ 522 A) Manca de vinculació. ......... ......... ........ ......... ......... ...... ......... 522 En primer lloc, volem fer esment de la sovi nt regulació inco mpleta, asistemàtica i dispersa de la prejudicialitat en el procés civil. Aquesta circumstància se'ns va fer pal.lès sobretot a l'ini ci d'aquest treball d'investigació quan encara estava vigent la LEC de 1881. Només cal recordar en aquest sentit com aquesta norma processal únicament recollia supòsits de prej udicialitat penal en el procés declaratiu (arts 362 i 514) i en el procés de revisió (art 1804), però sense contemplar-la en el procés d'execució ni preveure les qüestions prejudi cials de caràcter civil, administrat iu o laboral. Si bé és cert que amb l'entrada en vigor de la LEC del 2000 aquesta insuficiència normativa es pal.lia, la nova regulació encara manté alguns interrogants oberts. Cal reconéixer que amb el nou codi processal es guanya en sistematització i concent ració normativa. En aquest sentit cal posar de relleu com els arts 40 a 43 aglutinen la regulació de la prejudicialitat penal, civil, administrativa i laboral en el procés civil declaratiu i com l'aparició de qüestions prejudi cials penals també està legalment coberta en els àmbits de l 'execució i de la revisió (arts 569, 697 i 514 respectivament). Així i tot, cal no oblidar, d'una banda, el buit legal que en aquests estadis processals existeix en referència a la prejudicialitat civil, administrativa i laboral, i de l'altra, els supòsits de qüestions prejudicial s que encara es troben recollits en altres cossos legals, com per exemple l'art 114 LECrim i l'art 4 LRC. En segon lloc, també cal fer referència al tractament doctrinal que tradicionalment ha rebut el f enomen de la prejudicialitat. Moltes de les explicacions donades pels autors a diferents aspectes d'aquesta figura processal deixen molts punts sense resoldre, per bé que cal reconèixe r l'existència de dos esculls gai rebé insalvables en aquesta comesa. D'una banda, la manca de precisió que sovint pateix la regulació d'aquesta matèria. De l'altr a, la dificul tat de definir algunes de les nocions incl oses dins l'àmbit de la prejudicialitat, per tal com de forma freqüent s'utilitzen a aquest efecte concept es jurídics abstractes i indeterminats. Pensem, per exemple, en la noció mateix a de prejudicialitat la qual admet múltiples accepcions 3 . Mentre alguns configuren com a prejudicial tot allò que el jutge ha de decidir en un procés amb caràcter previ a la qüestió de fons, d'altres limiten només aquesta consideració a aquelles qüestions de caràcter substantiu que han de ser resoltes per un òrgan jurisdiccional diferent del que coneix el procés principal. Així mateix, podem fer esment de la idea d'influència decisiva de la qüestió prejudicial respecte de la deci sió de la qüestió principal. Es tracta d'un concepte fonamental en el marc de la prejudicialitat però a la vegada difícil de determinar amb exactitud, no només per l'elevat grau de subjectivisme que porta inherent la idea de rellevància, sinó també per la seva naturalesa canvi ant al llarg del procés i a mesura que en la causa poden aparèixer elements que desvirtuin aquesta influència. Per això, la delimitació de la noció de rellevància de la qüestió prejudicial en la decisió de la qüestió principal només pot dur-se a terme amb caràcter general, estudiant quins factors entren en joc en la influència que un a qüestió desplega respecte d'una altra i sistemat itzant quins són els supòsits més habituals on aquesta transcendència prejudi cial acostuma a fer-se present. 3 Així ho p osa de ma nifest MENESTRIN A, La pregiudiciale nel processo civ ile , Milà, 1963, pp.1 i ss., ja en les primeres pàgin es de la seva obr a. CAPÍTOL PRIMER: ASPECTES GENERALS SOBRE LES QÜESTIONS PREJUDICIALS EN EL PROCÉS CIVIL. I. CONCEPTE DE QÜESTIÓ PREJUDICI AL. Atès que l'objecte d'aquest treball d'invest igació són les qüestions prejudicials que sorgeixen en un procés civil, el que pretenem en aquest epígraf és determinar què podem considerar com a qüestió prejudicial en un litigi civil. Certament que alguns dels aspectes definitoris de les qüestions prejudicials en un procés civil també serveixen per explicar aquesta figura quan apareix e n altres processos; amb tot, i com a producte del tema escollit pel nostre estudi, només ens limitem a analitzar el concepte de qüestió prejudicial ce nyit en el camp de la tramitació procedimental civil. L'el aboració d'un concepte de qüestió prejudicial, tant amb caràcter general com circumscrit en algun tipus de procés , no és ni ha estat una tasca que hagi generat unanimitat entre la doctrina. Ben al contrar i, i probabl ement arran del buit legislatiu fins ar a existent al respecte, els matisos de cont ingut i terminològics han predominat en aquest àmbit de la do ctrina processal. En aquest sentit, valorem positivament que la LEC del 200 0 s'atreveixi a donar una idea de qüestió prejudicial en el procés civil. Per bé que, com es desprèn de les pàgines que segueixen, es t racta d'una noció a voltes incom pleta, és cert que per bastir el nostre concepte de qüestió prejudicial no hem volgut prescindir de le s idees acollides i positivitzades en la nova llei processal civil. El concepte de qüestió prejudicial en un procés civil es pot construir, al nostre entendre, tenint en compt e dos elements: a) en primer lloc, el fet que es tracta d'un assumpte que, plantejat en el litigi civil, és diferent de la qüestió principal; b) en segon lloc, l'exigència que la qüestió prejudicial tingui entitat suficient per a ser objecte d'un procés autònom i pugui ser resolta amb eficàcia de cosa jutjada. 1. Existènci a independent de la qüestió prej udicial respecte de la qüesti ó principal. El f enomen de la prejudicialitat implic a l'existència d'una qüestió prejudicial i d'una qüestió principal, per tal com un assumpte no és prejudicial per si sol, sinó que és prejudicial amb relació a un altre. O sia, perquè una determ inada qüestió pugui ser qualificada de prejudicial n'hi ha d'haver una altra, la qüestió principal, a la qual vagi referida, atès que la prejudicialitat precisament descriu la relació entre totes dues. Aquesta relació es caract eritza per respectar l'existència autònoma d'ambdues qüestions. A) Delimitació de la qüestió principal. Amb l'explicació del que constitueix en un li tigi civil la qüestió principal no pretenem pas donar una definició de qüestió principal vàlida amb caràcter general, sinó que senzillament en concretem la noció a ef ectes d'aquest treball d'investigació i de cara, per tant, a facilitar-nos la tasca d'establir despr és el concepte de qüestió prejudicial. L'expressió "qüestió principal" es refereix a un thema decide ndi . Equival, concretament, a un thema decidendi en forma de petició -de condemna, d'entrega, d'execució, de revisió...- dirigit a l'òrgan jurisdiccio nal civil i que integra o forma part de l'objecte del procediment 4 . Així, identifiquem, en un inici, la qüestió principal amb el petitum de la demanda, amb la petició que l'act or fa a l'òrgan jurisdi ccional. Seguint l'opinió de la doctrina, entenem per petitum el bé jurídic la protecció o concessió del qual es sol.licita del jutge. Aquest bé jurídic pot consistir en l'entrega d'una cosa, en el pagament d'una determinada quantitat de diner, en la declaració de que existeix una determinada relació jur ídica, o en la realització o abstenció d'una conducta concreta. A partir d'aquí , dues són les vessants que es distingeixen en el petitum . D'una banda, la petició d'entrega, de pagament, de declaració de nul.litat, de realització d'una conducta. De l'altra, la concreció en la cosa, el preu, el contracte o la conducta de què es t racti en cada procés 5 . La identificació de qüestió principal i petitum palesa l'existència d'un lligam entre la noció de qüestió principal i la de l'objecte del procés civil. És sabut que les postures doctrinals sorgides entorn del contingut de l'objecte del procés civil són diverses, sense que s'hagi assolit encara, al respecte, una opinió pacífica i unànime. No és aquest t reball d'investigació el ll oc adequat per una anàli si profunda del tema ateses la finalitat del nostre estudi i la desmesurada extensió que, de no ser així, aquest adquiriria. No obstant això, a efectes expositius i arran del lligam abans esmentat, exposarem molt breument què entenem per objecte del procés civil. 4 Aquesta idea ja la trobem en CHIOVEN DA, Instituc iones de der echo proc esal civ il , cit., vol.1, p.449, que, en el camp d e les qüest ions prej udicia ls, identifica la qüestió principal del litigi amb "aquella qu e en su expr esión má s simple dic e: el bien rec lamado (pro piedad, servidumbre , usufruc to, herenc ia, cantidad de dinero, etc .), ¿debe rec onocer se o negars e?". 5 Vid. per tots BERZOSA FRANCOS, Demanda, <<c ausa pete ndi>> y objeto del pro ceso , Córdoba, 1984, p.27. Considerem, juntament amb un sector de la doct rina, que l'objecte debatut en el procés civil es singularitza per dos factors, la petició i la causa que l'origina 6 . El primer d'aquests f actors és el petitum o element objectiu tal com ha quedat definit línies enrere 7 . El segon, es la causa petendi o element causal, que la doctrina configura com l'aconteixement o conjunt d'aconteixements de la vida real que originen la petició de l'actor, considerant com a tals aquells que l a individualitzen, és a dir, no els fets que la justifiquen o la fonam enten, sinó aquel ls fets que delimiten la petició, que la distingeixen de les al tres, que fan que aquella petició i l'objecte del procés sigui aquell i no un altre 8 . L'element subjectiu, per tant, no integra l'objecte litigiós, sinó que simplement el localitza en la mesura que indica les persones concretes a les quals af ecta 9 . 6 Vid. àmpliament p er aquesta c oncep ció doctrinal BERZOSA FRANCOS e n la seva monogr afia sobre l'objecte de l procés civil Demanda , <<cau sa petendi> > y o bjeto del pr oceso , cit. 7 BERZOSA FRANCO S, op. cit. , p. 27. 8 BERZOSA FRANCO S, op. cit. , pp.27-28 , 32, 163-165 . Els fets que les parts al.leguen per motivar i dem ostrar la cert esa de le s seves pret ensions no c onstitueixen la causa de demanar, si nó que ser veixen per justifica r una res olució favora ble. Tampoc forma par t de la causa de demanar la qualificació jur ídica, entesa c om aplicació d'una norma de dret objectiu, de terminac ió de la forma , del tipus de dre t al qual pertany la pretensió efectuada (ID., op. c it. , p.48). 9 Això no obs tant, també hi ha p ostures doctrinals q ue discrep en del c oncepte expo sat d'objecte del proc és civil. Així, un sec tor de la doctrina af egeix, com a element definidor d e l'objecte d el procés, els subjec tes. Vid. e ntre altres G UASP DELGAD O, Derec ho proces al civil , Madrid, 1968, T.I, pp.224- 225, el qu al, partint que la pretensió pr ocess al és l'objecte del p rocés, manté que un dels elements que c omponen a questa pr etensió és el subjec tiu; TAPIA FERN ÁNDEZ, El objeto de l proceso. Alegacion es. Senten cia. Cosa juzgad a , Madrid, 2000, pp. 17-18. Igualment, tamb é cal fer refe rència a les difer ents postur es doctrinals sobre el co ntingut de la causa petendi . La diversita t d'opinio ns al res pecte pot r esumir- se bàsic ament en du es te ories: la teoria de la individualització i la teoria de la substanc iació. Segons la pr imera, la caus a de demanar s'integra per la relació jurídica concreta o fonamenta ció jurídica en ba se a la qual es dem ana la concr eta tutela . La sego na (vid. GU ASP DELGADO , op. c it. , p.227), defens a la configuració de la causa peten di a partir de l conjunt de fets so bre els qual s l'actor basa el seu petitum . Amb tot, RAMOS MÉND EZ, Enjuici amiento Civil , I, Barcelo na, 1997, p.24 5, posa de manifest c om, malgrat el pe s de la teor ia de la subs tanciació , actualment predomina una postura moderada d'equilibri entre ambdues teor ies. Precisament am b el propòsit de s uperar l'antagonis me existent entre elle s, TAPIA FERNÁ NDEZ, Efe ctos obj etivo s de la cos a juzgada , en "Efec tos jurídicos del proc eso (cos a juzgada , costas e interese, impug naciones y jura de cuen tas)", CGPJ, XXV, Madrid, 199 5, p.211; El objeto del proce so. Alegac iones. Sen tencia. Co sa juzg ada , cit., p.25, defin eix la caus a petendi La connexió entre els conceptes de qüestió principal i objecte del procés civil es manifesta, doncs, sobretot a l'hora de configurar el contingut de la primera. En primer lloc, és evident l'equ ivalència existent entre les nocions d e qüestió principal i objecte del procés. Aquesta correspondència, però, no és total sinó que parcial. El concepte de qüest ió principal no l'identifiquem amb el d'objecte del procés civil sinó només amb un dels seus elements, el petitum . Bàsicament són dues les raons que porten a aquesta consideració. D'una banda, la paraula "qüestió" al.ludeix clarament a un thema decidendi , a un problema qu e l'òrgan jurisdiccional civil ha de resoldre. En conseqüènci a, la tasca de delimitar en un procés civil la qüestió principal i la qüestió prejudicial no consisteix en altra cosa que determinar, entre tots els themae decidendi que han sorgit en el litigi, quins pertanyen a una categoria i quins a l'altra. Aquest a concepció del mot "qüestió", quan es tracta de delimitar la qüestió principal (és a dir, els problemes o themae decidendi que la integren), s'ajusta més a la idea de petitum , en la m esura que aquest agrupa les peticions que el jutge ha d e respondre. De l'altra, considerant la diversitat de postures doct rinals existents a l'hora de configurar el contingut de l'objecte del procés civil, la definició de la qüestió principal a partir del pet itum com una situació de fet jurídicament rellevant i susc eptible de rebre la tutela jurídica sol.licitada. L'autora distingeix do s elements que co mponen la causa de demanar: un conju nt de fets i un conjunt de conseqüè ncies juríd iques que der iven de tals fets i que l'ordename nt jurídic con templa. De fet, així semb la que ara ho recull l'a rt 218.1 sego n paràgraf LEC 2000 quan, despré s d'imposa r al jutge no apartar- se de la cau sa de demanar en dictar sentènc ia, l'adverteix que s'apar tarà d e la caus a de dema nar si pe r resoldr e l'assu mpte plante jat acudeix a foname nts de fet o de dret difer ents dels fets valer pe r les parts. Sembla q ue el legislador s'ha inclinat per la tesi, tot i no se r unànime e n la doctrin a, segons la qual la c ausa de demanar e stà integr ada pels fe ts i pels fona ments j urídi cs. Sobre aq uest paràgr af de l'ar t 218 LEC 2000, MÁLAGA DIÉGU EZ, Las actuacion es judiciales , en "Instituc iones del Nu evo Proceso Civil. Comentario s sistemático s a la Ley 1/2000" (Coor d. ALONSO-CUEVILL AS SAYROL), Barc elona, 2000, vol.I pp . 560-561, for mula dues consideracio ns interessant s. D'una banda , posa de manife st la co ntradicció en què inco rre el legislado r quan en d'a ltres prec eptes de la Llei preveu tot el c ontrari (per exemple, quan en l'art 72 II afirma que "se entenderá que el título o causa de pedir es idént i co o conexo c uando las acciones se funden en los mismo s hechos"). De l'alt ra, deixa pa lès com les prevision s de l'art 218 pode n suposar u n menyspreu del principi iura novit curia en la mesur a que el tribunal e s veu obligat a ofereix l'avantatge de poder ser assumida per una gran vent all de concepcions doctrinals, per tal com el petitum és un element comú a totes les teories com a integrador de l'objecte del procés. En segon lloc, el concepte d'objecte del procés tam bé ens serveix per determinar quan la qüestió principal queda plantejada i delimitada de forma definitiva. En aquest sentit , cal tenir en compte que l'objecte del procés introduït en la demanda, i per tant, pel que ara ens interessa, el petitum que configura la qüestió principal, no sempre queda delimitat de forma terminant en aquest escrit inicial, ja que la llei en permet la modificació amb posterioritat 10 . Tanmateix, cal t enir en compte que no en tots els estadis de t ramitació d'un procés civil la qüestió principal consisteix en el mateix problema, sinó que el seu contingut varia segons si es tracta del procés declaratiu, del procés d'execució o bé del procés de revisi ó, atès que la configuració de l'objecte del procés no és exactament la mateixa en cadascuna d'aquestes fases. Això significa que, si bé les reflexions fins ara efectuades es refereixen a la det erminació de la qüestió principal a partir de l'objecte del litigi en primera instància, no es pot oblidar que aquest objecte, i per consegüent la qüestió principal, canvia quan e l procés declaratiu arriba en fase d'impugnació, quan s'incoa l'ex ecució, o en el procés de revisió. Per exemple, en els recursos d'apel .lació i extraordinaris d'infracció processal i de cassació, la petició que integra els objectes processals respectius accep tar fona ments de dr et que po den ser e rronis i impedit d'acudir a d'altres qu e signifiqu in una millor satisfacció de la sol. licitud de tutela judicial presentada pel litigant. 10 Vid. amb ca ràcter gene ral BERZOSA FRANCOS, Demanda, <<cau sa petendi>> y objeto del proce so , cit., pp.96-99 , 105, 113 i ss.; MO NTERO AROC A, Derecho Ju risdiccion al II Proceso Ci vil (amb GÓ MEZ COLOMER, MO NTÓN R EDONDO, BARONA VILAR) , València, 2003 , pp.197-200; TAPIA FERNÁNDEZ, El objeto del proce so. Alegacione s. Sentenc ia. Cosa Juz gada , c it., p.69 ; RAMOS MÉND EZ, Guía para u na transic ión ordenad a a la LEC , cit., pp.311-312; GIMENO consisteix en la revocació o modificació de tot o part de la resolució impugnada 11 . Igualment, en el procés d'execució també podem parlar d'una qüestió principal pròpia, la qüestió principal "executiva", conseqüència del contingut de l'objecte d'aquest estadi del procés. La petició que raonablement integra aquest objecte és aquella a través de la qual es demana que es procedeixi a l'execució 12 . En la mateixa línia, l'objecte del procés de revisió conté a mb caràcter general una petició específica, que es concreta en la sol.licitud de revisió de l a sentència que es vol rescindir. B) Delimitació de la qüestió prejudicial. a) El criteri de l'exclusió. La primera característica que at ribuïm a la qüestió prejudicial en un procés civil la perfila com un problema que sorgeix en el litigi però que no integra la SENDRA, Derecho proces al civil. Pa rte genera l (amb CORTÉS DOMÍN GUEZ, MORENO CATENA), Madr id, 2001, pp .136 i ss. 11 Sobr e aquests aspecte s dels r ecursos d'apel.lac ió i extraordin aris vid. amb carà cter general MONTE RO AROCA i MONTÓN REDONDO, op.cit. , pp.430-432 i 442-444 ; RAMOS MÉNDEZ, op.cit. , pp.48 5-488, 492- 494 i 496- 500; MOR ENO CATENA, Derecho pr ocesal civil. Parte general , cit., pp.4 04, 406 i 42 0-423. 12 Cal ten ir present qu e la LEC ha unifica t la regulac ió de l'execuc ió proc essal i ha ins taurat un procediment ex ecutiu comú a to t tipus de tí tol exec utiu en què es basi l'ex ecució, sens perjudici de l'existència de normes especials ap licables en funció de títol executiu que s 'utilitzi per incoar el procé s d'execució (vid. CAC HÓN CADENAS, Apuntes de ejecuc ión procesa l civil , Bellater ra, 2002 , inèdit, p.1). El legislado r ha configura t aquesta exe cució igual q ue un proc és autòno m i diferent del procé s declar atiu. Una mostra d 'aquesta c oncep ció la constitue ix l'exigència que la petició d'execuc ió s'ef ectuï en for ma de demand a. Es tracta de la demand a executiva de q uè parla l'ar t 549 LEC, la qual, to t fa pensar q ue ha d e tenir l'es tructur a forma l que per a aque sts ac tes processals trobem amb caràcter genera l en l'art 399 del ma teix cos lega l (fets, fona ments de dret i petició), per bé que en aquells cas os on el títol ex ecutiu és una sen tència o una reso lució dict ada pel tr ibunal comp etent per con èixer l'execuc ió la demanda exe cutiva pot limitar- se a la sol.licitud de què es despatxi execuc ió (vid. entre altres MONTERO AROC A, op.cit . , pp.564 i ss.; RAMOS MÉNDE Z, op.cit . , p.554; MORENO C ATENA, op.cit. , pp.46 6 i ss.; CA CHÓN CADE NAS, op.cit. , pp.34-38 ). qüestió principal 13 . L'expressió "qüestió prejudicial" també al.ludeix a un thema decidendi suscitat davant l'òrgan jurisdiccional civil, però amb la particularitat de romandre exclòs del contingut de l a qüestió principal de l litigi. Per tant, un co p tancat el contingut d'aquesta, poden tenir la con sideració de prejudicials aquel ls themae decidendi del procés que no hi hagin quedat i nclosos. Qüestió principal i qüestió prejudicial en un procés civil estan connectades en la mesura que la primera serveix per definir, per exclusió, la segona. Tots aquells temes a resoldre que plantejats en el litigi no puguin quedar inclosos en el concepte de qüestió principal, poden tenir la consideració de prejudicials. Així, per exemple, sem pre que l'òrgan jurisdicci onal civil conclogui que no es compleixen els pressupòsits per afegir noves pretensions al procés ja iniciat, és a dir, per ampliar la demanda amb una acumulació d'accions sobrevinguda 14 i per reconvenir 15 . Aquest seria el cas, entre altres, de la introducció en el procés civil, El ma teix cal dir si es trac ta d'un a execució pr ovisional, ja que, seg ons l'art 52 4.1 LEC, la demanda a través de la qual s'in coï ha d'e star reda ctada d'ac ord amb allò que l'art 549 LEC preveu per la demand a d'execuc ió definitiva. 13 En a questa lín ia, podem veure CALAMAN DREI, Derec ho proc esal civil , trad. d e Sentís Melen do, Buenos Aire s, 1962, vol.I, p.302; RO CCO, Tratado de derecho pr ocesal civil , trad. de Se ntís Melendo i Ayerra Redín, Bueno s Aires, 1983, III pp.217-218; i més rec entment, GARBERÍ, De las cuestiones prejudiciales , en "Los proce sos ci viles" (amb TORR ES, DURO, C ASERO), Barcelo na, 2001, T.1, pp.632-633. El primer, en tractar la prejud icialitat, la difere ncia de la qüestió final, entesa com la de cisió de "si el ac tor tiene dere cho o no tiene derecho a obtener la p rovidencia juris diccion al pedida". El segon , partint de que qües tió princ ipal d e mèrit és la deci sió final sobr e la relació jurídic a substan cial deduïda en judici, també config ura la noció de qü estió prejudicia l com quelcom diferen t a aques ta decisió final. 14 D 'acord am b els ar ts 71 a 7 3 LEC 2000, e ls re quisits per a l'acumulació d'accions sobrev inguda són els següents: a) instància del demandant; b) compatibilit at de les accions (que no s'excloguin o es fa cin ineficac es); c) competènc ia i juris dicció de l jutge (en l'acumulac ió d'accio ns sobrevin guda, l'acumulac ió no pot afectar la c ompetèn cia objectiv a per ra ó de la qua ntia ni l'adequació del proce diment per la qu antia; d) pr ocediment a dequat. 15 L'ar t 406 LEC 2000 exige ix els segü ents requisits p er a la r econvenció : a) conn exió entre objecte principa l i objecte recon vencional; b) jutge amb jurisdicc ió i competència (no es pot alterar la competèn cia objectiva per raó de la matè ria, però sí que es pot alterar la c ompetència obje ctiva per raó de la quantia -alte ració a favor d el tribunal més competent: ordinari amb reconven ció verbal, però n o al revés-, i la competèn cia territor ial -alteració a favor del tribun al que coneix la pre tensió seva resolució no es pot integrar plenament la pretensió o la defensa del litigi i, el jutge no pot decidir l'objecte plantejat en el pleit 23 . Al fet que l'assum pte prejudicial s'hagi de resoldre abans que el principal perquè la seva decisi ó integra un dels elements que es requereixen per deci dir sobre el fons, se li ha vol gut donar, en ocasions, un significat instrumental 24 . Si bé alguns autors expressen aquesta idea d'instrumentalitat com una relació de subordinació de la qüestió prejudicial a l'objecte principal del procés 25 , i d'altres autors ho formulen com una situació de dependència en què es troba la resolució de l'assumpte principal respecte de la decisió de la qüestió prejudicial 26 , tant d'una manera com d'una altra es posa de relleu el nexe i la repercussió que lliguen la qüestió prejudicial al fons de l'assumpte principal. Dels dos elements, el temporal i el lògic, que la doctrina tradicionalment ha utilitzat a l'hora de def inir la qüestió prejudicial, només podem com partir el primer com a requisit d'aquesta figura. Sembla raonable pensar que l a qüestió principal sigui, de tots els enjudiciaments que ha d'efectuar el jutge civil, l'últim que aquest realitzi per donar MARTÍNEZ, Prejudicialidad , cit., p.4998 ; SENÉS MOTILLA, Las cue stiones prejud iciales en el sistem a procesal español , cit., p..3-4. 23 Vid. SENÉS MO TILLA, op. cit. , p. 7; MONTERO AROCA, El nuev o proces o civil (Ley 1/2000) , cit., p. 243; ID., Derecho J urisdiccio nal II Proceso C ivil , ci t., p. 172; GÓMEZ D E LIAÑO, Ley de Enjuiciamiento c ivil (Ley 1/2000 ) , cit., p.119; ORTEL LS RAMOS, Derech o procesal c ivil , cit., p. 682; DE LA O LIVA SANTOS, D ÍEZ-PICAZO GIMÉNEZ, Derecho proce sal civil. El proceso d e declara ción , cit., p. 543; GONZÁLEZ GRANDA, De las cuest iones p rejudiciales , cit., I, p.466; GIMENO SENDR A, Dere cho procesal civil. Parte general , cit., p. 132; GONZÁL EZ SÁNCHEZ, La s cuestion es prejudic iales penales en el proce so civil , cit., pp.23-24. 24 Així ho afirma CONDE M ARTÍN DE LAS HIJAS, Comentarios a las leyes laborales , cit., Tom. XIII, Vol. I, p. 99, ja que, s egons l'au tor, "No pare ce lógico qu e en una inver sión de términos la cuestión prejudicial se a el auténtico objet o del proc eso, y la cuestión s ometida al conocimien to del orden s ocial sólo una simple consec uencia de aquélla, sin conten ido conflictivo pr opio". 25 Vid. p er tots CHECA M ARTÍNEZ, La pr ejudicialidad , cit., p. 419. 26 Vid., entr e altres, OR TELLS RAMOS, Dere cho Juris diccional III Pr oceso pe nal (amb MONTERO AROCA, G ÓMEZ COLOMER, MON TÓN REDON DO), 7ªed ., València, 1998, p. 33 7. resposta al problema plantejat en el procés. Consegüentment, la resolució de l a qüestió prejudicial sempre té lloc en un moment tempor al anterior a la decisió de la qüestió principal 27 . Ara bé, intentar delimitar la qüestió prejudicial a partir únicament del punt de vist a de la prejudicialitat cronològica, presta a entendre amb facilitat que tota activitat precedent a l'enjudiciament definitiu es pug ui considerar com a qüestió prejudicial 28 . Així és que, si només utilitzéssim aquest criteri temporal per identificar les qüestions prejudicials, hauríem de concloure que tot allò que en un procés civil és anterior a la resolució on es decidei xi la qüestió principal, és una qüestió prejudicial. Conclusió, aquesta, que se'ns presenta força desraonada, per tal com ens conduiria al resultat d'incloure dins de la p rejudicialitat tots els actes processals que, al llarg del procés, es van succeint fins arribar a l'enjudiciament de la qüestió principal plantejada en el litigi, cosa que desbordaria, d'altra banda, la conf iguració legal de la prejudicialitat. Per aquest motiu, som del parer que l'anterioritat t emporal en la resolució de la qüestió prejudicial respecte de la decisió de la qüestió principal del procés civil, no és més que una característica de la prejudicialitat; però no l'única. D'aquesta manera, així com tota qüestió prejudicial és resolta amb anterioritat a la qüestió principal, no tot allò temporalment previ a la decisió de la qüestió principal esdevé una qüestió prejudicial. Pel que fa a la prejudici alitat lògica, és a dir, a la incidència que s'atribueix al problema prejudicial en la decisió de la qüestió principal del litigi, no considerem que es tracti d'un tret definitori de tota qü estió prejudicial. La qüestió prejudicial es caracteritza per ser un t ema que no s'integra en la qüestió principal, sense que la 27 De fet, aque sta idea d'a nteriorita t temporal ja és inher ent al mot "preju dicial". Només un a ullada als dic cionaris ja ens ho co nfirma. El Diccionari d e la Llengua Catala na de l'Institut d'Estudis Catalans define ix el mot "prejudic ial" de la següent manera: "Que prec edeix el ju dici o la sentènc ia". Així mateix, el D iccionario de la Re al Academia de la Le ngua Española ho fa amb els següen ts termes: "Que re quiere o pide de cisión an terior y previa a la sentenc ia de lo princi pal". relació entre totes dues s'hagi de qualificar necessàriament en virtut d'un nexe lògic que les uneix i. Ens podem tr obar davant d'una qüestió prejudicial pel sol fet d'haver-se plantejat en el procés civil i diferenciar-se de la qüestió principal, sense que resulti imprescindible, per poder parlar d'aquest fenomen, que la decisió de l a primera influeixi en la de la segona. Evident ment, això no treu que, en ocasions, aquesta rellevància de la qüestió prejudicial respecte de la principal sí que existeixi. Com veurem més endavant, hi ha un determinat tipus de qüestió prejudicial que sí que exerceix aquesta influència. Es tracta de les qüestions prejudicials devolutives, les quals han de ser resoltes per l'òrgan que en seria competent si s'haguessin plantejat en un procediment com a principals, cosa que obliga, al jut ge civil, a suspendre el curs de les actuacions mentre la decisió prejudicial no es produei xi 29 . No obstant això, sí que compartim am b la prejudicialitat lògica l'abast de la influència que en aquests casos desplega la qüestió prejudicial . La influènci a exercida per una qüestió prejudicial en la decisió d'una qüestió principal va referida al fons d'aquesta última. És a dir, allò que condiciona una qüestió prejudicial rellevant és el sentit de la resolució de la qüestió principal, però no la possibilitat d'entrar o no a decidir-ne el fons. Per consegüent, podem afirmar que amb la prejudicialitat lògica co incidim en allò referent al contingut de la incidència d'una qüestió prejudicial en la qüestió principal del procés, però no a l'hora de prec i sar les qüestions prejudicial s de les quals es predica aquesta influència. Mentre la prejudiciali tat lògica ho considera un element característic de tota qüest ió prejudicial, al nostre entendre només concorre en alguns supòsits, havent esguar d que les qüestions prejudicials en un 28 Cos a que ja feia n otar MENESTR INA, La pregiudic iale nel proces so civile , cit., pp .97-98; i mé s endavant, entre altres, MARÍN PAGEO, La prejudicialidad civil en el proceso civil declarativo , cit., p.50; SENÉS MOTILLA, Las cuestiones prejudiciales en el sistema pro cesal espa ñol , c it., pp .2-3 . 29 La devolutivitat de les qüestions prejud icials és analitzada mé s detingudamen t en l'apartat 2 de l'epígraf III d'aquest capítol. . procés civil s'identifiquen per exclusió d'allò que integra la qüestió principa l. A partir d'aquí, mentre algunes d'elles exerceixen infuència en el sentit de la d ecisió d'aquesta última, altres no hi mant enen cap nexe lògic 30 . Pensem si no, en el cas que en un pleit civil es plantegi una qüestió penal sobre l a presumpta falsetat del document que acredita el poder del Procurador d'una de les parts litigants. Es tracta d'un problema sense tr anscendència a l'hora de resoldre el fons de la qüestió principal del procés però susceptible de ser qüestió prejudicial , si en compleix els requisits, precisament perquè no hi queda integrada 31 . 30 No co mpartim la class ificació que e labora ROC CO, Tratado de dercho procesal civil , cit., III, pp.217 i s s., de tot a llò que és temporalmen t preced ent a la deci sió de la qüestió pr incipal del litigi. En fu nció de si aq uest antecedent exerceix o n o influènci a en la dec isió de mèrit, l'autor parla de qüestion s prelimin ars -qu an la influènc ia no existeix- i de qüestion s prejudic ials -pos at que sí q ue concorri la influè ncia esment ada-. Coincid im amb la idea de l'ante rioritat tem poral de la decisió sobre el problema prejudic ial respecte de la de cisió de la qüestió principa l, però no amb la neces sitat de constru ir dues figures , les qüestions pr eliminars i les qüestions prejud icials, segon s la presè ncia o no d'un n exe lògic amb la qüestió pr incipal de l litigi, bo i res ervant la denomin ació de qüestió pr ejudicial als s upòsits on aquest nexe exis teixi. 31 Con tràriament a això, hi ha resolucion s jurisd iccionals on s'en tén que la manca d'influència d' un assump te en la decisió de la qües tió principal dete rmina que no se'l pugui considera r una qüestió prejudic ial. Algunes d'aques tes reso lucions són les següents. SAP G ranada 23 octubre 1 995 (AC 1 995/1923) . L'arrend ador d' un local de negoci plan teja demanda d e resoluc ió del c ontracte en base a l'ar t 118 LAU, que preveu co m a causes de resoluc ió la pèrdua o destruc ció del local i, el sinis tre que necess iti per a la reconstruc ció més del 50% del valor real de l local. Paral.lelame nt, es tramita, en via contenc ioso-adminis trativa, una reclama ció contr a la r esolució qu e deneg a la declara ció de ruïna d e l'immoble. L'Audiè ncia considera que aquest a reclamació en via cont encioso-adm inistrati va no és una q üestió prejudicial en el pr océs civil d e resoluc ió del contra cte, perquè l'acció civil qu e s'exercita en base a l'art 118 LAU per dema nar la resolució contractual no té res a veure amb l'expedient administra tiu de ruïna. SAP Madrid 2 8 setembr e 2000 (J UR 2001/1332 4). En un judici de desnonament per falta de p agament de loc al de negoc i es planteja com a qüe stió prejudic ial civil el tema q ue s'examina en un pr océs de c ognició iniciat pe r l'arrendat ari on es sol.licita la resolució del contracte d'arren dament i la cond emna de l'ar rendador demandat a pagar u na determin ada quantitat. Segons l'òrgan jurisdicc ional civil no hi ha pr ejudicialitat p erquè no hi ha tran scendènc ia, ja que es tracta de dos proc ediments o n cada un a de les parts implica des deman a que es d eclari re solt el contra cte per diversos incom pliments de la pa rt contrària i on els trib unals, per tant, se nse veure's supedita ts per l'altra re solució, pode n decidir indep endentment l'a dmissió o refús de les acc ions. En aquest a mateixa línia de c onfiguració de la rellevància pr ejudicial com a inherent a la figura d e la prejud icialitat, vid., entre altres, les s entències AP Giron a 2 novembre 1994 (AC 1994/232 2), AP Tarrag ona 11 oc tubre 1997 (AC 1 997/2304), AP M adrid 25 març 199 9 (AC 1999/4322), AP Bar celona 19 juliol 1999 (AC 1999/1 856), AP Cádiz, 12 abril 2000 (AC 2000/3919), AP Màlaga 11 juliol 200 1 (JUR 2 001/269192) , AP Alacant 1 octubre 2002 (J UR 2003/898 6); i els autes AP Tole do 23 març 1998 (AC 19 98/4150), AP Màlag a 18 gener 2 001 (AC 200 1/324), AP Balears 1 1 febre 2002 (J UR 2002/1 00928), AP Càdiz 11 novembre 200 2 (JUR 2003 /81255). Així doncs, la rellevància no s'erigeix com un tret definitori de tota qüestió prejudicial, sinó que només serveix per identificar les qüestions prejudicials devolutives, és a dir, aquelles qüestions prejudicials que han de ser resoltes per l'òrgan competent en cas d'haver-se plantejat en un procediment com a principals i que, en conseqüència, comport en la suspensió del litigi civil. La idea propugnad a és de gran utilitat a l'hora d'indivi dualitzar les diferents classes de qüestions prejudicials, ja que permet evitar el risc de confondre el concepte general de qüestió prejudicial amb un tipus concret d'aquestes qüestions, perill que comporta la concepció tradicional de la transcendència prejudicial. Aquest risc s'origina en el moment en què el legislador, en regular les qüest ions prejudicials en el procés civil, inclou la incidència d'aquestes en la resolució de la qüestió principal d el litigi, entre els requisits que s'exigeixe n perquè la qüestió prejudicial sigui d'un determinat tipus, el devolutiu 32 . D'aquesta manera, si partim , com tradicionalment s'ha vingut fent, de la premissa de que tota qüestió prejudicial és rellevant p er la decisió de la principal, i la Llei exigeix precisament la concurrència d'aquesta influència com a requisit perquè la qüestió prejudicial sig ui de la classe devolutiva i suspensiva de les actuacions civils, s'arriba a la conclusió errònia de deduir que tota qüestió prejudicial es regeix pel criteri devolutiu i, per tant, paralitza el curs de les actuacions civils fins que no sigui resolta per l'òrgan que en seria competent. O sia, s'arriba a confondre el gènere amb l'espècie. 32 Per bé que els termes utilitzats pel legislador s ó n diferents en cada articl e encarregat de regular aquesta mat èria, tots expressen la m ateixa idea de condicionar la devolu tivita t de la qüe stió prejudic ial i consegüe nt suspensió del p rocés ci vil a la presència d'un influx de la qü estió prejudicia l en la decisió de la princ ipal. Així, respec te de les qü estions pr ejudicials penals sor gides en un procé s civil, per tal de ser d evolutives i sus pensives, l'a rt 10 LOPJ exigeix "que no pueda presc indirse pa ra la debida dec isión o que co ndicione direc tamente el contenido de és ta" i l'art 40 LEC 2000 parla de "influenc ia decisiva en la resolución sobre el asun to civil" i de "docum ento...decisivo par a reso lver sobre e l fondo de l asunto". Pel qu e fa a la prejudicialitat civil En canvi, reser var la presència d'aquesta influència entre qüestions prejudicial i principal només a un determina t tipus de prejudicialitat, en concret a la devolutiva, permet donar cabuda, quan aquesta rellevància no existeix, a d'altres classes de qüestions pr ejudicials la resolució de les quals pot ser dictada pel mateix òrgan jurisdiccional civil que ha de dirimir la principal. A més a més, en aquesta línia, la majoria de preceptes legals que es dediquen a regular les qüestions prejudicials aparegudes en un proc és civil inclouen una referència a aquelles que ex erceixen influència respecte de la d ecisió de la qüestió principal, donant a entendre que poden haver qüestions prejudicials que no despleguin aquesta transcendència 33 . Aquesta necessitat del legislador d'especificar que, e n susc itada en un procé s civil, l'art 43 LEC 20 00 en permet la devolu tivitat quan "par a resolver sob re el objeto del litigio sea necesario" di rimir la qüestió pr ejudicial. 33 En la pràctica ju rispruden cial també hi ha res olucions o n la influènc ia o no d'un assum pte sorgit en el litig i en la d ecisió de la qües tió princi pal és pr esa c om a criter i per determina r, no l'existènc ia d'una qüe stió prejudicial, sin ó la seva resoluc ió per l'òrgan juris diccional qu e en seria competent si l'assum pte s'hagués plantejat en un pro cés autò nom i la consegüen t suspens ió de les actuac ions civils. Vegem-ho e n els següents exemples. SAP Toledo 15 març 1992 (AC 1992/380). En un judici de menor quantia sobre elevació a escrip tura públic a d'un contra cte de compr avenda es so l.licita la suspens ió per l'existència d'un procé s penal inic iat per la dem andada co ntra una tr eballador a seva per presumpta comiss ió dels delicte s d'estafa, ap ropiació in deguda i fals etat documental, ja que no va signar un dels docume nts, que ac ompanya la deman da, on s' acredita l'entreg a d'uns d iners pe r part de l'a ctora en conce pte de co mpra d'un immoble i o n es manifest a el co mpromís d'esc ripturar-lo. El tribun al denega la suspe nsió de les actuac ions per prejudic ialitat penal ja q ue si la par t demandada ha cele brat amb un determinat subjecte un contracte, valent-se per fer-ho d'una persona habilitada (administrador, repres entant, treballad or, factor o mandatari) ha de complir allò pactat, amb ind ependència que la persona habilitada ha gi comès o no, en ocasió de la seva activitat, un delicte o falta que perjudiqui patrimonia lment l'entitat a la qual es troba vincula da. SAP Salaman ca 14 juliol 1998 (AC 199 8/6968). Es tra cta d'un judici de menor quantia en reclama ció de quantita t per un incend i, on el dema ndat sol.licita la suspens ió de les actuacions per prejudic ialitat penal perquè s'h a presentat una den úncia per es tafa i falsetat contra els perits que van emetre l'informe en un altre procediment so bre el mateix incendi però amb relació a una altra nau industrial. La pe tició de s uspen sió es de nega perq uè, to t i que el p unt de p artida és e l mateix sinistre, e s tracta d'a ctuacions , procedime nts, informes i p erjudica ts difere nts i, per tant, no hi ha transcendè ncies antre ambd ues causes. SAP Ca stelló 25 juny 1999 ( AC 1999/1358) . En un judici de cog nició per reclam ar les quotes impa gades en conc epte de contribuc ió a les despes es de la Comunitat, la part demandada sol.licita la suspensió de les actuacio ns per preju dicialitat penal ja que existeix una querella criminal en tramitac ió contra e l President de la Comun itat de Propie taris pel de licte d'apropia ció indeguda consis tent en l'ús d e quotes c omunitàries e n benefici p ropi i usos privats. Es den ega la sol.licitud de sus pensió perquè la resoluci ó que s'ad opti en el procé s penal no c ondiciona el sentit de la sent ència ci vil . Vid. entre altr es les SSTS 12 juliol 1991 (RJ 1991/154 7), 3 juny 1999 (RJ 199 9/4097); la STSJ Na varra 23 maig 1997 (RJ 1 997/4469); les sentènci es AP Cantàbria 17 gener 19 95 (AC ocasions, la qüest ió prejudicial ha de posseir aquesta influència, indica, al nostre parer, que no es tracta d'un requisit comú a totes les qüestions prejudicials sinó només a algunes d'elles. Finalment, cal tenir present que, si bé fins ara només hem parlat de l a rellevància referint-la a la prejudicialitat, no es tr acta d'una qualitat que úni cament es pugui predicar d'aquesta figura. Certament que és la influència que exerceix una qüestió prejudicial la que en aquesta investigació ens interessa i és objecte d'estudi, però és totalment pensable que la qüestió principal estigui integrada per dues peticions lligades lògicament entre si i, per tant, on una exerceixi influènci a respecte de l'altra. Aquest podria ser el cas d'un procés civil on es formula una petició de declaració d'una servitud i la sol.licitud de que es declari l'actor propiet ari de la finca afectada. La transcendència de la segona petició en la resolució de la primera és indiscutible, com també ho és el fet que am bdues peticions formen part de l'objecte del procés i consegüentment s'integren en el concepte de qüestió principal. 2. Idoneïtat de l a qüestió prejudicial per a ser object e d'un procés autònom. A) Fonament i definició. Com ja ha quedat palès pàgines enrere, els criteris de no integrar la qüestió principal i de l'anterioritat tem poral no donen una definició completa de qüest ió prejudicial en un procés civil. En virtut del primer, el problema prejudicial existeix de forma independent al principal i, d'acord amb el segon, la seva decisió es produeix amb caràcter previ a la decisió de la qüestió principal. Amb tot, no són aquestes les úniques característiques de les qü estions prejudicials. El conjunt d'assumptes que abarquen aquestes idees és molt extens i requer eix algun tipus 1995/173 ), AP Madrid 3 ju liol 1998 (AC 1998 /5825) , AP Múrcia 2 nove mbre 1999 (AC 1999/2389); i els aute s AP Astúries 1 febrer 199 2 (AC 19 92/257), AP Ca ntàbria 13 juliol 1993 (AC 1993/1358) , de diferenciació. Per mostra, nom és cal recordar que permeten incloure en el contingut de les qüestions prejudicials, tant definicions de conceptes respecte d els quals no es plantegi con trovèrsia, com incidències sorgides durant el procés civil que no puguin ser object e d'un procés autònom, com assumptes que puguin i/o siguin enjudiciats en un altre procés. El caràcter het erogeni de totes les qüestions acabades d'exposar fa poc viable, tant la seva inclusió sot a una mateixa categoria de prejudicialitat, com que se'ls apliqui, arribat el cas, un mateix règim de resolució, sense oblidar que una concepció t an àmplia del fenomen no es correspondria amb la configuració que la Llei fa de les qüestions prejudicials. Per aquest motiu, és con venient establir algun criteri de distinció entre elles, com és la idoneïtat que ha de posseir el problema prejudicial per poder plantejar- se tot sol en un altre procés. Això equival a que el thema decidendi , prejudicial en la causa civil on ha sorgit, ha de poder ser qüestió principal d'un altre l itigi, és a dir, suscpetible de ser resolt amb efecte de cosa jutjada, o sia, ha d'incl oure un bé jurídic la protecció del qual sigui suscepet ible de tutela jurisdiccional a títol principal. Som conscients de la dificult at que comporta determinar el contingut d'aquest requisit, és a dir, precisar quan es pot considerar que un tema és apte o no per iniciar i ser enjudiciat en un procés i per tant apte per a ser objecte d'un pronunciament amb eficàcia de cosa jutjada. Tot i això, al seu favor cal fer les següents consideracions. D'una banda, que es tracta d'un requisit acceptat per la pràctica totalitat de la doctrina com a t ret distintor i de les qüestions prejudicials, que permet reduir l'extens abast atribuïble a aquesta f igura 34 . AP Vizcaya 13 s etembre 199 5 (AC 1995/1 872). 34 Aquest és l'elem ent que segon s SENÉS MOTILLA, Las cuestion es prejudiciales en el sist ema procesal es pañol , cit., pp. 22-23, carac teritza les qü estions pr ejudicials, "ve rsar sob re una materia, A més a més, el legislador, per bé que no de forma tan clara i exp ressa, també sembla adoptar-lo en la seva conf iguració d'aquestes qüestions. Així, la LEC, en t ots els supòsi ts que regula de qüestions prejudicials aparegudes en un procés civil, preveu el tractament que ha de rebre la qüestió quan resulta que, a més a més de plantejar-se com a prejudicial en el litigi civil , també s'està enjudiciant com a principal en el procés i pel jutge corresponents. L'exemple més il.lustratiu el trobem en l'art 43 d'aquest cos legal, que parla ex pressament , e n referència al tema prejudicial, d'object e principal d'un altre procés pendent. D'aquí es pot inferir que el legislador dóna per suposat que el tema prejudicial ha de tenir relación o institución jur ídicas susc eptible de con figurar un ob jeto proc esal autón omo , es decir , potencialmente , la cuestión p rejudicial en sí misma cons iderada pued e generar un proc eso jurisdic cional in dependie nte". Vid., en aqu est sentit, AGUIL ERA DE PAZ, Tratad o de las cuestiones prejudiciales y previas en el proceso pen al , cit., p.32; ID., Comentarios a la Ley de Enjuiciamiento Criminal , cit., p.36; CARNELU TTI, In tem a di acertam ento incidentale , en "Riv. Dir. Proc.", 1 943, pp. 17 i ss .; GÓMEZ ORBAN EJA, Com entarios a la Ley de Enjuiciamiento Criminal , cit., II, p. 136; ALSINA, Las cuestion es prejudic iales en el proce so civil , Bu enos Aires , 1959, p. 6 6; LIEBMAN, Sulla sospens ione propia ed <<imprp opia>> del proc esso civile , en "Riv. D ir. Proc.", 1958, pp. 155 i ss.; DEVIS ECHAN DÍA, De la prejudicialidad . Influencia del proceso pe nal en el civil y viceversa , cit., p. 636; DENTI, Questioni pregiudiziali. Diritto processuale civile , en "No v. Dig. It.", Torino, 1967 , XIV, p. 677; VELOTTI, Qu estioni pre giudiziali. Diritto pro cessuale penale , en "Nov. Dig. It.", Torino, 1967, XIV, p. 68 0; DENTI, Sentenze non definitive su questini pre liminare di merito e c osa giudicata , en "Riv. Dir . Proc.", 196 9, Vol. XXIV, pp. 216 -217; CANOVA, Sul contenut o delle senten ze non definitive di merito, en "R iv. Dir. Proc.", 197 1, p. 256; FRANC HI, Della compet enza per conn essione , en "C ommentario al CPC" ( Dir. AL LORIO), Torí, 1 973, I, p. 3 33; PISANI, Appun ti sulla tutela di mero accerta mento , en "Riv. Tri. Dir . Proc. Civ.", 1979, p. 641; MONTESANO, Accertamen to giudizia le , veu en "Enc. Giur .", Roma, 1980, T.I, p. 5; GÓMEZ ORBANEJ A, Derecho proce sal pena l , Madrid, 198 2, p. 104; PÉREZ GORDO, Pre judicialid ad penal y cons titucional en el proce so civ il , cit., p. 32; MONTELEO NE, Giudizio incidentale sille leggi e giurisdizione , Pàdua, 1984, p. 17; VÁZ QUEZ IRUZUBIETA, D octrina y jurispr udencia de la Ley de Enjuiciamiento Criminal , Madrid, 19 87, p. 10; MONTESAN O, Questio ni e cause pr egiudiziali nella cognizione ordinar ia de cod ice di p rocedura civile , en "Riv. Dir. Pr oc.", 1988, An no XLIII, fas c. 2, pp. 301-303 ; MARÍN PAGEO, La pr ejudicialidad c ivil en el proc eso civil dec larativo , ci t., p. 52; GONZÁLEZ MONTES, Instituciones de dere cho procesal. Parte General , Granada, 19 90, T.I, p. 159; PISA NI, Appunti s ul giudicato civile e s ui suoi limiti oggettivi , en "Riv. Dir. Pro c.", 1990, p. 387 ; GONZÁLEZ MONTES, Distinció n ent re la cosa ju zgada y ot ros ef ecto s de la se nten cia , en "Efectos jurídic os del proce so (cos a juzgada , costas e interes es, impugnac iones y jura de c uentas)", Cua dernos del CGPJ, 1995 , p. 129; DANOVI, Tutela cautel are e questioni pregiudi ziali , en "Riv. Dir. Proc.", 19 97, Anno LII, Fasc .3, p. 845; MONTERO AROCA, El nuevo proceso civil (Ley 1/2000 ) , cit., p. 243; GÓMEZ CO LOMER, Derec ho Juri sdiccional II Proces o Civil , cit., p. 3 4; ORTELLS RAMOS, Derec ho procesal c ivil , cit., p. 68 2; DE LA OLIVA SANTO S, DÍEZ-PICAZO GIMÉNEZ, Derecho procesal civil . El proceso de declaración , cit., p. 543; VILLAVERDE FERREIRO, De la s cuest iones prejudiciales , cit., p. 88; GIMENO SENDRA, Derech o proces al civi l. Parte gener al , cit., p.13 2; GARBERÍ, D e las cuestione s prejudic iales , c it., T.1, p.630. l'aptitud per generar per si sol un procés diferent del pleit on s'ha suscitat a tít ol prejudicial. De l'altra, cal posar de manifest, seguint un sector de la doctrina, la utilitat que es deriva d'aquest requisit. En aquest sentit, és convenient denominar com a prejudicial a una qüestió que pot ser enjudiciada autònomament en un procés diferent, perquè indica que, podent tenir efectes de cosa jutjada, si és resol ta pel jutge civil que coneix la qüestió pri ncipal, la seva resolució només tindrà efectes incidenter tantum . En canvi, la qüestió que no és susceptible de ser objecte d'un procés independent no té sent it qualificar-la com a prejudicial, ja que sempre la seva resolució serà amb efectes pel cas concret 35 . Així doncs, no tot problema diferent de la qüestió principal d'un procés civil i previ a la resolució d'aquesta constitueix una qüestió prejudicial. Per tal de poder parlar d'aquesta figura, cal afegir un nou element al requisit de no integrar la qüestió principal i resoldre's amb ant erioritat temporal. No n'hi ha prou amb que la qüestió prejudicial no configuri la qüestió principal del procés, si nó que, a més a més, cal que, per si mateixa, tingui entitat suficient per ser suscpetible d'una declaració jurisdiccional independent, és a dir, pugui ser resolt amb eficàcia de cosa jutjada. Per poder parlar de qüestió prejudicial, cal que es tracti, per tant, d'una matèria que per si sola pugui formar l'object e d'una declaració jurisdiccional. O sia, que la integrin elements jurídics que siguin qüestionables i que per si mateixos puguin dirimir-se amb l'eficàcia esmentada en un litigi civil, penal, administratiu o laboral, així com també en un procés constitucional i davant d'un tribunal internacional; per bé que, com ja hem avançat a l'inici d'aquestes pàgines, les qüestions prejudicials constitucional i comunitària no són objecte d'aquest treball d'investigació. Per consegüent, la determinació del que pot esdevenir qüestió prejudicial passa p er establir aquells elements que despleguen cosa 35 MARÍN PAGEO, op. c it. , p.53. C) Diferències entre qüestió prejud icial i altres figures processals. Les conseqüències pràctiques que es deriven d'aquesta configuració de les qüestions prejudicials en el litigi civil r auen en la reducció del seu contingut, per t al com en queden excloses algunes figures processals que, tot i algunes aparents similituds amb aquestes qüestions, no posseeixen tots els requisits que les defineixen. Les cat egories que amb més facilitat es poden confondre amb les qüestions prejudicials són aquelles que ta mbé impliquen un pronunciament previ respecte de la decisió de la qüestió principal plantejada en el procés civil. Del que es tract a ara és que, acceptant aquesta possible coincidència, intentem trobar diferències que permetin singularitzar el fenomen de les qüest ions preju dicials per no confondre'l amb aquestes altres figures que li podrien resultar afins. A aquest efecte, l'exigència que la qüestió prejudicial tingui l'autonomia suficie nt respecte de la qüestió principal per a ser objecte d'un procés diferent i ser resolta amb eficàci a de cosa jutjada s'erigeix com a requisit indispensable per mantenir i fonamentar aquesta individualització. a) Qüestió prejudicial i punt prejudicial. En primer lloc, cal fer menció dels casos on l'òrgan jurisdiccional civil utilitza definicions legals i referències a caràcters que pertanyen a la cult ura general comú. Per exemple, quan el jutge ha d'utilitzar nocions com "matrimoni", "cosa moble", "impost", "f et imposable", "força en les co ses", "estat de necessitat", "diligència d'un bon pare d e família", "m ajoria d'edat" etc. Es tracta de supòsits, que podrien denominar-se punts prejudicials 48 , on l'òrgan judicial, sovint amb caràcter previ a dirimir la qüestió principal del pleit, ha de determinar què s'ent én 48 Vid. CORT ÉS DOM ÍNGUEZ , Derecho proces al penal , c it., pp.236 -237. per aquestes expressions i com es concreten en un cas particular, és a dir, si un determinat bé és una cosa moble, si un determinat subjecte és major d'edat, etc. En el primer supòsit, és clar que no es tracta davant d'una qüestió prejudicial, per tal com el cont ingut d'aquestes expressions no és cap thema decidendi sinó que ja ve donat pel legislador o per la cultura social comú. En el segon cas, en canvi, la distinció amb les qüestions prejudicials pot no resultar tan clara ja que sí es pot considerar, en un sentit ampli, que ens tr obem davant d'un thema decidendi (el jutge ha de decidir si el bé examinat és o no una cosa moble...). Tot dependrà, aleshores, de l'autonomia d'aquest tema per poder plantejar-se tot sol en un altre pr océs i ser objecte d'un pronunciament amb eficàcia de cosa jutj ada. Com a regla general, aquesta a ptitud no concorre en aquests supòsits on el jutge verifica a la pràctica una definició legal o un concepte de la cultura general comú. Difícilment, la determinació del caràcter moble d'un bé, o de la m ajoria d'edat d'un subjecte, etc. , tenen sentit per si mateixos i, per tant, l'autonomia suficient per poder plantejar-se tot sols en un procés 49 . En aquesta mesura, no poden tenir la consideració de qüestió pr ejudicial 50 , sens perjudici que algunes declaracions declaratives sí que puguin ar ribar a constituir una qüestió prejudicial (pensem, per exemple, en la sol.licitud de nul.litat d'un contracte). 49 CHIOVEN DA, Instituciones d e derecho pr ocesal civ il , cit., I, p.452, ho ex plica de la següent manera: "El fijar que una pers ona tenga una edad en lugar de otra, se a hombre o mu jer, demente o no; que una parte sea co merciante, una so ciedad sea merc antil, que una cosa sea sagrada o no, comercial o no , divisible , inmuebl e; que un acto sea merc antil o c ivil, etc., pued e constituir un punto prejudicial en distintos litigios; pe ro puesto que no sería concebible un juicio autó nomo que tu viera por únic o objeto la cuestión referente a dicho atr ibuto, así, la misma cuestión pres entándose en un juicio principal no será cuestión prejudicial...". 50 Tal c om posa de manifest GÓMEZ ORBANEJ A, Comentarios a la Ley de Enjuiciamiento Criminal , cit., II, p.142, la presèn cia d'aque sta circumstàn cia com a defin itòria de la noció de qüestió prejudicial és impor tant perq uè trob em dos tipus de lleis en l' ordenament jur ídic. D'una banda, un p rimer grup, que co nstitueixen pròpia ment normes, que donen mandats i relac ionen una conse qüència jurídica al co mpliment d'una "con dició de fet". De l'altra, un segon tipus, que només contene n definicions sense constituir normes independen ts, la funció de les qu als radica única ment a deter minar el contingu t d'una altr a llei normativa. Tot i que, òbviamen t, aquestes d efinicions poden ser utilitzades en la decis ió d'un litigi, l' òrgan jurisdiccional no emet un pronunciament sobre elles ni tampoc, per si mateix es, poden donar lloc a un procés indepe ndent. b) Qüestió prejudicial i pressupòsits processal s. Una segona figura que tampoc no queda inclosa en el concepte de qüestió prejudicial, per no complir-ne els requisits que la defineixen, són els pressupòsits processals. La teoria dels pressupòsits processals té el seu origen en BÜLOW. Segons l'autor, aquests pressupòsits consisteixen en els requisits d'admissibilitat per a la tramitació de t ota relació processal, és a dir, en els elements constitutius de l a relació jurídica processal, amb la virtut que qualsevol defecte que els afecta impedeix el sorgiment del procés 51 . Si bé BÜLOW configura els pressupòsits processals com a p rescripcions de les quals depèn l'admissibilitat del procés, en el sentit que sense aquestes condicions el procés no pot arribar a ex istir, actualment, en el que podríem anomenar una nova etapa en l'elaboració doctrinal dels pressupòsits processals, s'entén que aquesta admissibilitat no va r eferida al procés, per tal com aquest existeix encara que manqui algun pressupòsit, sinó que afecta la possibilitat de dictar sentència sobre el fons de l'assumpte. Definits d'aquesta manera, és a dir, com a elements constitut ius dels quals depèn la possibi litat de dictar una resoluci ó sobre el fons, els pressupòsits processals no concerneixen l'existència del procés, sinó el f et que en aquest procés es pugui resoldre el f ons de la qüestió plantejada 52 . Es tracta, en definitiva, de "las condiciones que deben existir a fin de 51 Segon s BÜLOW, L a teoría de la s excepc iones proce sales y los pres upues tos procesale s , tr ad. de Ro sas Lichts chein, Bu enos Aires , 1964, p. 5, "precisa n entre qu é person as , sobre que materia , por medio de qué actos y en qué momento s e puede dar un pr oceso. Un defec to en cualqu iera de las relac iones indica das impedirá el s urgir del proc eso". 52 Vid., entr e altres, VIADA, Ar tículo de pr evio pro nunciamiento , veu en "NEJ Seix", T. III, p. 24; REYES MONTERR EAL, Tute la judicial e fectiva, presup uestos procesale s y requisitos forma les , en "Actualida d Administrativa", 19 88-2, p. 2 099; GON ZÁLEZ MONTES, Inst ituciones de derecho que pueda tenerse un pronunciamiento cualquiera, favorable o desfavorable, sobre la demanda" 53 . Amb tot, cal dir que aquestes condicions determinants de la possibilitat del jutge de dictar una sentència sobre el fons de l'assumpte, també han estat objecte de precisions terminològiques. Així, un sector de la doct rina, i en funció de qui les pot posar de manifest , considera conveni ent distingir entre pressupòsits processals i impediments processals 54 . Els primers són aquells que poden ser controlats d'ofici pels òrgans jurisdiccionals. Els segons han de ser al.legats per alguna de les parts a fi que el jutge els pugui tenir en compt e. proce sal. Parte gen eral , cit., I, p. 159; COUTURE, Fun damen tos de derecho procesal civil , Bueno s Aires, 1993 , pp. 102-103; MONTERO AROCA, Derech o Jurisd iccional II Proc eso civil , cit., p. 20 9. Per la seva banda, CH IOVENDA, Institucione s de derech o procesal c ivil , cit., 1, p. 79 , basteix l'associac ió entre pressup òsits proc essals i aspectes formals a pa rtir de la distin ció entre els pressupò sits proce ssals i les condicio ns de l'ac ció (la func ió de les quals és permetre d eclarar existent el dret invocat per l'ac tor i emetre una resolució favorabl e a ell). Segons l' autor, "existe naturalme nte entr e las condicio nes de la acció n y los presupue stos proc esales la misma d iferencia que existe e ntre la acción y la relación pro cesal: éstos deben existir independien temente de la existencia de aquéllas", ja qu e mentre "las co ndiciones de la ac ción son las co ndiciones pa ra una resoluc ión favorable al actor, lo s presup uestos p rocesales son las condicione s de una r esoluc ión cualquier a sobre el fon do". 53 CALAMAN DREI, Instituciones de derecho pro cesal civi l , trad. de Sentís Melendo, Buenos Aires, 1962, I, p . 351. L'auto r concreta , més en davant , quins s ón aquests p ressupòsit s processals espec ificant-los de la següent ma nera: "A fin de que la rela ción proces al se constituya en su primer embrión, so n necesario s, al menos, dos elementos: esto es , un órgan o judicial, y una demand a de providenc ia dirigida a él, en la s formas establecidas en la ley procesal. Pero estos dos elemen tos iniciales indispensa bles no ba stan para hac er sur gir de un mo do concre to y actual, en el órgano judicial requer ido, el poder -deber de p roveer so bre el mér ito de la deman da: a fin de que e ste deber se con crete, ser á necesar io que el órg ano judicial tenga cierto s requis itos que lo hag an idóneo pa ra juzgar sobr e aquella determ inada causa (ju risdicción, compete ncia), que las partes entre las cuales el proces o se des arrolla, sea n sujetos de der echo con ca pacidad de obr ar (capa cidad de s er parte y c apacidad p rocesal), y qu e, en ciertos c asos, es tén represe ntadas o asistidas por un procu rador legal o po r un abogado (repres entación proces al). Estos diversos requisitos , sin los cuales no nace el poder del juez de entra r a proveer so bre el mérito, se pu eden denomina r pres upuestos proc esales generales , porque s on co munes a tod o proces o; pueden darse, adem ás, en cuant o a todo tipo de pr o ceso, presup uestos procesale s especiales espec íficamente propios de l mismo". 54 Vid. e ntre altr es ROSENBER G, Tratado de de recho proc esal civil , Buenos Aire s, 1951, II, pp.44 i ss.; MONTER O AROCA, Dere cho Juris diccional I Pa rte gener al (amb GÓMEZ COLOMER , MONTÓN REDON DO, BARON A VILAR), Va lència, 2000, pp.34 0-341. En l'àmbit del procés civil, tradicionalment, el tem a dels pressupòsits processals s'ha trobat estr etament vinculat al concepte d'ex cepció dilatòria. Acabem de veure com l'absència d'aquests pressupòsits o impediments determina un defecte que impedeix el desenvolupament de l'activitat processal i, per t ant, la impossibilitat que el judici segueixi el seu curs mentre el defecte no desaparegui o no es subsani. Doncs bé, una de les fórmules per posar de relleu aquests defectes ha sigut convencionalment l'excepci ó dilatòria, que impedeix que l'òrgan jurisdiccional entri a resoldre el fons de l'assumpte fins que no desaparegui el defecte denunciat 55 . La nova LEC manté els dos tipus d'oposició (processal i de fons) que el demandat pot fer a la demanda, però abandona la denominació d'excepcions dilatòries per parlar d'excepcions o qüestions processals. Tot i que el primer 55 Tanma teix, la LEC de 18 81 només cons iderava co m a excepcions dila tòries les en umerades en els arts. 533 i 534, que ú nicament es refe rien a determinat s obst acles de tipu s processal. En la LEC de 1881 els sup òsits d'excepc ions dilatòries ere n num erus cla usus . Segons e l sistema de la LEC, donc s, l'opos ició que el demandat po dia fer a la de manda era de diferen ts tipus: podia denunc iar l'existè ncia d e defec tes proce ssals ( excepcions dilatòries), o bé podia opos ar-se p er raons que a fectaven e l fons de l'as sumpte plan tejat. D'ac ord amb u n sentit ampli del concep te d'excepc ió, alguns autors tamb é consider en com a tal la defensa o opo sició a la demand a. En paraules de COUTURE, Fun damentos de derecho pr ocesal c ivil , Buen os Aires , 1969, p. 3 5, "si la acción es el sus titut ivo civilizado de la venganza , la excepción es el sustitutivo civilizado de la defensa". Així mateix ho veiem r ecollit en MIGUEL Y ROMERO, Antiguo y moderno concep to de la excepc ión , en "Rev. Gen. Leg . Jur.", 1929, p. 259; DE LA PLAZ A, Hacia una nu eva ordenac ión del régime n de las excepciones en nuestro derech o positivo , en "Rev. Der. Proc.", 1945, p. 32; SILVA MELERO, Excepc ión , veu en "N EJ Seix", T. IX, 195 8, pp. 192-1 93; DEVIS ECHANDÍA, El dere cho de contr adicción . Defensas y exce pciones del d emandado , en "Rev. D er. Proc.", 19 63, p. 405 ; PRIETO-C ASTRO FERRÁN DIZ, Trabajos y orientac iones de de recho pro cesal , Mad rid, 1964, p. 184. Seg ons RAMOS MÉNDEZ, Enjuiciamie nto Civil , cit., I, pp.277-2 78, però , la vinculació entre press upòsits proces sals i excepcions dilatòries era suc eptible d'alguns matisos. En pr imer lloc, perquè no to ts els pressu pòsits proc essals es controla ven a través de l mecanis me de les excepcio ns dilatòri es. L'excepc ió era un mitjà de de fensa del deman dat i, en conseqüèn cia, admetr e que amb l' excepció dilatòria es controla va en ex clusiva l'ex istència de pressupòsits processals equivalia a negar tota possibilitat al demandant de controlar el s press upòsits que havien de c oncórrer en el demanda t. En segon lloc, p erquè l'excep ció dilatòria no era l'únic a forma de control dels pres supòs its proc essals , si tenim en co mpte que alguns d 'aquests pressupòs its havien de ser controlables d'ofici pel tribunal. Finalment, cal teni r present que les exce pcions dilatòrie s de la LEC de 1881 no r ecollien tots els defectes de tipus processal susceptibles d'impedir una resol ució so bre el f ons. apartat de l'art . 416 enumera cinc d'aquestes qüest ions 56 , el legislador sembla deixar, en canvi, la llista oberta quan, en el segon paràgraf de l'art 414.1, estableix que, en l'audiència prèvia al judici, el tribunal haurà de resoldre aquel les circumstàncies que puguin impedir la vàlida prossecució i finali tzació del procés mitjançant sentència sobre el fons 57 . En vista de tot l'exposat fins ara, de la comparació del concepte dels pressupòsits processals i de la figura de les qüestions prejudicial s en el procés civil se'n poden extreure els següents resultats. 56 El prece pte cita especialm ent les qüestio ns proc essals següe nts: 1ª)Falta de capacitat dels litigants o de r epresentac ió; 2ª)Cos a jutjada o litispendè ncia; 3ª)Falta de litisconso rci; 4ª)Inade quació del pr ocediment; i 5ª )Defecte leg al en la manera de propos ar la demanda o la reconvenció. Cal tenir en compte que, en virtut dels arts. 63 i ss., la falta de jurisdic ció i la falta de competèn cia es propo sen i es reso len per una tramitac ió diferent. 57 De manera semblant ocorre en l'àm bit del procés pe nal; tot i qu e en la legisla ció processal pena l no hi ha un tracta ment específic de tots els pressup òsits pr ocess als, sinó q ue el seu règim varia segons si ens trobem en un procés pe nal ordin ari per delic tes més greus o e n un procés penal abreujat. En el procé s per delictes més greus , la LECrim ha agrupat alguns d'aquests pres supòsits en els articles de previ pr onunciamen t dels arts. 666 i ss. LECrim, tamb é coneguts amb el no m de qüestion s prèvies. Per ò no tots els pres supòsits process als es poden plante jar com a article s de previ pronu nciament (Vid . MONTERO AROC A, Presupue stos procesales y nulidad de actuac iones en el proc eso penal , en "Rev. Ju sticia", 1981, esp ecial, p. 246; GÓMEZ CO LOMER, Derec ho Jurisdiccional III Proc eso penal (amb MONTERO ARO CA, MONTÓN RED ONDO, BARONA VILAR), Valènc ia, 2004, p . 247; RAMOS MÉNDEZ, Enjuic iamiento Criminal. Séptima lectura constitucional , Bar celona, 200 4, p.293). L'art. 6 66 LECrim nom és regula co m a tals els següents press upòsits p rocess als: 1er) De clinatòria de jur isdicció; 2on) Cos a jutjada; 3er) Presc ripció del delicte; 4rt) Amnistia i indult; i 5è) Falta d'auto rització adm inistrativa pe r proces sar func ionaris. En can vi, en el procés pen al abreujat i en el pr ocediment per l'enjudiciament ràpid de determinats delictes, l'art. 786.2 LECrim ofereix la possibilitat de di scutir determinats aspectes, com ara la competèn cia de l'òrgan ju risdicc ional, la poss ible vulneració d'algun d ret fonamenta l, l'existència d'a rticles de previ pronunciam ent, la co ncurrència de c auses per la suspensió del judici oral, nu l.litat d'actuac ions, i obje ccions s obre el cont ingut i la finalitat de les proves prop osades. No hi ha, per tant, restric cions sobre el tipus de qüe stions qu e es poden p lantejar . El redactat del prece pte citat permet al.legar no tan s ols els cas os tipificats en l'ar t. 666 LECrim com a articles de previ pron unciament, sinó tamb é qualsevol qües tió prèvia (Vid. GÓMEZ COLOMER, op. cit. , p.249; RAMOS MÉNDEZ, op. loc. cit. ). La res olució dels articles de previ pron unciament té com a finalitat, doncs , enjudiciar l'existència o no d'aq uestes qües tions abans d'entrar a dec idir sobre l'o bjecte principa l del proc és penal, a tès que seg ons si se n 'estima o no la co ncurrè ncia pot variar el resulta t final del litigi. a) Abans que tot, cal dir i admet re que els pressupòsits processals coincideixen en dos aspectes amb les qüestions prejudicials: el fet que es tracten de temes que sorgeixen en el procés civil diferents de la qüestió principal, i, l a necessitat que t ant els uns com les altres han de ser resolts amb caràcter previ a aquesta. En efecte, els pressupòsits processals es configuren com a cond icions necessàries perquè l'òrgan jurisdiccional civil pugui entrar a conèixe r el fons de l'assumpte, la pretensió plant ejada. Cosa que comporta que, abans del judici de la qüestió de fons, tema principal del pleit, l'òrgan jurisdiccional hagi d'analitzar si els pressupòsits processals han estat observats. De resultes d'això, l'anàlisi de la concurrència dels pressupòsits processals queda localitzada, dins del procés, en un estadi anterior, diferent però indispensable, respecte de la fase destinada a l'examen del fons d e l'assumpte 58 . Fins i t ot en la hipòtesi que el defecte processal no s'hagi detectat en aquest estadi anterior i es plantegi en el moment de la sentència, sempre la seva verificació és prèvia al pronunciam ent sobre el fons. Així, d'acord amb la llei processal civil, les excepcions processals es proposen en la contestació de la demanda (art. 405) i s'examinen i es resolen en l'audiència que cal celebrar prèviament al judici, tot i que, en el cas que s'hagi al.legat més d'una d'aquestes qüestions, el jutge té cinc dies per resoldre mitjançant un aute aquelles qüestions no decidides oralment en l'audiència (art. 417). En el judici verbal, el moment adequat per decidir les qüestions processals suscitades és el de la vista, que se celebra després de plantejada i admesa la demanda (art 443) 59 . 58 Vid., en tre altres, MENE STRINA, La preg iudiciale nel pro cesso civ ile , cit., pp.53 i ss.; GONZÁLEZ MON TES, Instituciones de derech o proces al. Parte gener al , cit., I, p. 159; COUTURE, Fundamentos de Derec ho Proce sal Civi l , cit., pp. 102-103. 59 De la m ateixa manera, sego ns la LEC de 1 881, en el judici de major quantia le s excepcion s dilatòries es podien propos ar amb ca ràcter pre vi a la cont estació a la dema nda en el termini dels sis dies segü ents a la notificaci ó de la providència on s'ordenav a la cont estació. En aque sts casos, es sus penia el curs d e la demanda principal fins q ue el jutge resolia la qüestió. En la resta de judicis i en el judici de major quantia quan les excepcions s 'havien plantejat des prés dels s is primers dies conc edits per contes tar la d emanda, aqu estes es propos aven en la contestac ió sens e Parellament, pel que fa a les qüestions prejudicials, és obvi que, e n la mesura que, plantejades en un procés civil, no s'integren en la qüestió principal, la seva resolució previsiblement es produirà prèviament a la deci sió d'aquesta. b) Aquesta similitud entre pr essupòsits processals i qüestions prejudicials consistent en que tant els uns com les altres es decideix en amb anterioritat a l a qüestió principal del pleit és insuficient per poder bastir una analogia entre els dos conceptes aquí t ractats, ja que la prejudicialitat no només es construeix a partir d'aquest element temporal, sinó que a més a més es distingeix per altres propietats 60 . Per això, tret d'aquesta similitud entre pressupòsits processals i qüestions prejudicials referida al moment temporal en què s'han de resoldre, ambdues figures presenten diferències notables que les separen. El fet que en el devenir del procés es faci necessari comprovar, abans del judici sob re la qüestió principal, la concurrència dels press upòsits processals i que aquests temes es plantegin com a "previs" al judici f inal de la sentència, no ha de portar a confondre'ls amb les qüestions prejudicials 61 . Els pressupòsits processals no tenen valor i independència pròpia, en el sentit que normalment no poden const ituir la qüestió principal d'un procés independent. Amb caràcter general s'han de resoldre en relació a un procés que això impliqués la suspens ió del pro cés. El ju dici seguia el seu c urs i el jutge , en el moment de dictar se ntència, primer ha via de decidir sobre les exc epcions dilatòries que s' havien prop osat. Igualmen t, pel que fa a l'àmbit de l'enju diciament c riminal, en el proc és penal p er delic tes més gre us, la LECrim ha localitzat l'exam en dels pr essupòs its proc essals en un acte proce ssal posterior a l'obertur a del judici or al però previ a la qualificació provisional (arts . 667 i ss. LECrim) . En canvi, e n el proc és penal a breujat i e n el proced iment per l'enjud iciament rà pid de determinats delicte s, l'art. 786.2 LECr im preveu una audiè ncia preliminar a l'inici del judici oral. 60 Així ho express a SENÉS MOTILLA, Las cuestiones pr ejudiciales en el sistema proces al españo l , cit., p. 3, en criticar les co nseqüènc ies que es de rivarien si en s baséssim tan sols e n aquest element tempor al per definir les qüestions p rejudicia ls: "... baste re parar en el tratamie nto conjunto que a la luz de l elemento tempo ral debería recibir el con trol de los pres upuestos pro cesales y de las condiciones de la tutela jurídica ( legitimación , interés , acci onabilidad ), sobr e cuya divers a funcionabilidad y efectos parece s uperfluo insistir". 61 Vid., e ntre altres, GONZÁLEZ MO NTES, Distinc ión entre la cosa ju zgada y o tros efec tos de la senten cia , cit., p. 129; SENÉS MOTILLA, op. cit. , pp. 9-10. determinat, no t enen sentit autònomament considerats, sinó que la seva lògica consisteix a examinar si en el procés de què es tracti concorren o no els requisits processals exigits. Per això, els pressupòsits o impediments pr ocessals han de ser resolts pel mateix òrgan jurisdiccional que t ramita la qüestió principal. Cosa que no sem pre succeeix amb les qüestions prejudicials que, si bé en alguns casos sí que són decidides pel mateix òrgan jurisdiccional que decidei x la qüestió principal, cal tenir en compte que són susceptibles de generar un altre procés, fins i tot, sovint, d'ordre diferent al de la causa principal i, en conseqüència, poden ser resoltes per un òrgan jurisdiccional distint del que dirimeix aquesta causa. El fet que la qüestió prejudicial sorgeixi en un procés civil on ja hi ha un a qüestió principal, no priva que hagi de consistir en un problema amb entitat suficient per a poder-se plant ejar com a principal en un procés autònom, i que, com a conseqüència d'això, quan no sigui competència de l'òrgan jurisdiccional que tramita la qüestió principal, per bé que per economia processal el legisl ador pot establir que sigui aquest òrgan qui resolgui el tema prejudicial , aquest pugui ser decidit en un altre procés i per un jutge diferents. c) Ara bé, si bé és cert que les qüestions prejudicials i els pressupòsits processals són figures de gènere diferent, la possible confusió entre l'una i l'altra sorgeix respecte de l es qüestions que po den generar els pressupòsi ts processals, que normalment versen sobre la seva concurrència. Així com algunes d'aquestes qüestions no poden qualificar-se de prejudic ials, d'altres sí que poden merèixer aquest tractam ent. La raó per la qual en uns casos puguem parlar de prejudicialitat i en d'altres no radica en la idoneïtat de la qüestió per a poder ser objecte d'un procés autònom i tenir aptitud per a ser resolta amb eficàcia de cosa jutjada. Vegem-ho amb un exemple. La verificació de si el poder del Procurador d'una de les parts litigants és suficient o no, és una circumstància que, en la mesura que normalment no pot plantejar-se com a principal en un altre procés, amb caràcter general no pot tenir la consideració de qüestió prejud icial. En canvi, si se suscita la falsetat del document que acredita aquest poder sí que podem parlar aleshores sense problemes de prejudicialitat. En aquest cas, la f inalitat de la qüestió no és comprovar si el poder del Procurador és bastant, sinó que el problema plantejat en la qüestió prejudicial, tot i afect ar el pressupòsit processal, és un altre. La qüestió prejudicial versa sobre un tema (la falsetat penal d'un document) que no forma part de la qüestió principal del pleit i que pot plantejar-se i resoldre's amb efecte de cosa jutjada en un procés penal independent. Cal dir, però, que l'acceptació de qüestions prejudicials amb relació als aspectes processals que es poden plantejar en un procés no és nova. Un sector de la doctrina no ha descartat la possibilitat de parlar de qüestions prejudicials e n referència a aquestes m atèries de caràcter processal 62 . Tanm ateix, és en el moment de justificar l'existència d'aquest t ipus de qüestions prejudici als que a aquests autors se'ls pot plantejar algun problema, si tenim en co mpte que defineixen la qüestió prejudicial per la seva rellevànci a a l'hora de decidir el fons de la qüestió principal, caràct er decisiu que no és atribuïble als pressupòsits processals. Per tal de fer compatibles aleshores aquesta definició i l'existència de qüestions prejudicials sobre aspectes pr ocessals, afirmen que conceptualment la relació processal també és susceptible de consideració autònoma. Admetent això, 62 CHIOVE NDA, Instituciones de derec ho proces al civil , cit., 1, pp.458- 459; ID., Principios de derecho proc esal civil , cit., II, pp.775-776, re cull aquesta possibilitat i cita com a exemples de prejudicialita t respecte de tem es que considera proc esals, la ca pacitat de les parts litig ants, el parentiu del jutge amb alguna de le s parts , la nul.litat del mandat per obrar, i l'existènc ia d'una altra relació process al. Per bé que la nostra co nfiguració de les qüestion s preju dicials no ens permeti consider ar co m a tals alguns dels exemples que posa C hiovenda (prin cipalment, per la manc a d'entitat su ficient per ser objecte d'un pr océs autòn om), al marge d'això, el que ens interes sa ara posar de relleu és el recone ixement d'aques ta eventualitat, és a dir, de la possible existè ncia de qüestion s prejudicials que es refe reixin a aspecte s process als del pleit. En la d octrina esp anyola, també trobem auto rs que, en base a la gener alitat de l'art 10.2 LOPJ, admeten aquesta poss ibilitat. Ai xí, per exemple, MONTERO AROCA, Comentarios a la Ley de Proc edimiento Labo ral (amb IGL ESIAS CABERO, MARÍN C ORREA, SAMPEDRO CORR AL), Madrid, 1993, I, p.593, contemp la la pos sible prejud icialitat penal p er falsetat doc umenta l que pot incidir en el po der donat al Pr ocurador. Fins ara hem exposat com per poder parlar de qüestions prejudicials en el procés civil calia que, d'una banda, es tractés d'una controvèrsia no integrada en la qüestió principal discutida en el litigi, i que, de l'altra, a la vegada, poguéssim assignar a la qüestió prejudicial entitat suficient per a ser objecte d'un procés autònom i ser resolta amb eficàcia de cosa jutjada. El que cal determinar ara és si aquesta qüestió prejudicial s'ha d'atribuir a distint ordre jurisdiccional a què pertany la qüestió principal, o bé, per contra, esdevé indiferent, perquè sorgeixi una qüestió prejudicial, la naturalesa juri sdiccional del problema que planteja. L'art. 9.1 de la LOPJ estableix per l'organització judicial espanyola el criteri segons el qual els jutjats i tribunals han d'exercir la seva jurisdicció exclusi vament en aquells casos que la Llei els atribueixi. Això significa, bo i seguint el tenor literal dels següents paràgraf s del mateix precepte, que els jutjats i tribunals de l 'ordre civil tindran coneixement de les matèries que els són pròpies, els de l'ordre penal tramitaran les causes i els judicis criminals (tret d'aquells que corresponguin a la jurisdicció militar), els de l'ordre contenciós-administratiu enjudiciaran les pretensions deduïdes respecte dels actes de l'Administ ració Pública subjectes al dret administratiu, i, finalment, els de l'ordre jur isdicciona l social s'encarregaran de les pretensions que es promoguin en l'àmbit d'aquesta branca del dret. Per tant, la jurisdicció ordinària presenta, inicialment, dividida en quatre ordres diferents que, en principi, sembla que han de ser considerats com a compartiments estancats, de tal manera que, d'entrada, fa l'efecte que els jutges civils no tenen competència per conèixer qüestions penals, laborals o administratives, i viceversa pel que fa a la resta d'ordres respecte del civil i ent re ells mateixos 75 . Tanmateix, l'especialització que es deriva d'aquests ordres de la jurisdicció ordinària no significa que la realitat t ambé vingui compartimentada en aquest eventualmen te objeto d e un proc eso s eparado y para asumir, por consiguiente, r elevancia en otra cont roversi a". 75 Vid. p er tots RAMOS MÉND EZ, El sistema proc esal español , Barcelona, 2000 , pp. 125-1 26. sentit. Ans el contrari, és evident que ens podem trobar i ens trobem amb situacions que requereixen un tractament jurídic complex 76 . En altres paraules, aquesta divisió tan estricta dels assumptes en diferents ordres jurisdiccionals no evita que en els fets de la vida apareguin mesclades les diverses matèries que en un ordenament jurídic són objecte de regulaci ons diferenciades i, e n conseqüència, aquests fets presentin asp ectes atribuïbles a òrgans judicials de diferent ordre jurisdiccional 77 . Tot això comporta que, per exemple, un jutge civil, per sentenciar un pleit civil, prèviament o conjunt ament hagi de resoldre q üestions penals, administratives o laborals, o que un tribunal penal que tramita una causa criminal hagi de solucionar una qüestió civil 78 . Són supòsits, doncs, on l'òrgan jurisdiccional, per impartir justícia, necessita resoldre qüestions que no són pròpies de l'ordre jurisdiccional on pertany 79 . A partir d'aquí, part de la doctrina s'ha servit d'aquests supòsits, i en ells s'ha fonamentat exclusivament, per elaborar el seu concepte de prejudicialitat. 76 En aqu est sentit, vid. GON ZÁLEZ MONTES, Instituciones de derecho procesal. Pa rte general , cit., I, p. 148. 77 En opinió d e GONZÁLEZ MONTES, La c alificación ci vil de la quiebr a en el proceso penal , Pamplona, 1974 , p. 221, "El princ ipio general de la <<autonomía de la s jurisdicc iones>>, de la capac idad propia que tiene toda ju risdicció n para reso lver todos los asuntos que se le planteen y le correspond an, se puede de cir que queda supe rado en aq uellos supues tos que ne cesiten intervención de dos órga nos jurisdic cionales dis tintos y pertenec ientes a distintas jurisdiccion es". 78 Per e xemple, si en un a caus a penal per robator i es plan teja el prob lema de si la cosa presu mptament r obada é s de propietat de l'acusat. En els de lictes c ontra la pro pietat l'exis tència d'aques t dret real, qü estió que en gen eral corres pon decidir a ls tribunals civils, és un requisit ineludible per la seva existè ncia. Vid. CORTÉS DO MÍNGUEZ, Derech o procesal pena l , cit., pp. 235-23 6; GÓMEZ COLOMER, De recho Jur isdiccio nal III Proces o penal , c it., p. 352. 79 GON ZÁLEZ MON TES, Institucio nes de der echo proc esal.Parte general , cit., I, pp. 148-149, afirma que aq uesta situació es po t donar en dos cas os: o bé quan per la seva com plexitat n o queda clar quin és l'ordre que corr espon a un a ss umpte, amb la possibilitat, aleshores, de plantejar un con flicte de competèn cia previs t en la LOPJ; o bé quan no hi ha dubte so bre l'ord re jurisdicci onal que ha de conè ixer un assum pte i sorge ix una qüest ió qu e cal reso ldre com a Així, els autors partidaris d'aquesta opció entenen la prejudicialitat com un fenomen jurídic que es produeix per la relació i la connexió existent entre les diferents branques del dret i l'ordenament jurídic 80 . De resultes d'aix ò, i segurament també per influència de la regulació anterior que n o contemplava la prejudicialitat homogènia, circumscriuen les qüestions prejudicials només a aquells casos on la qüestió pert any a un ordre jurídic diferent del que regula la qüestió principal. En conseqüència, si es plantegés aïlladament, hauria de ser resolta per un jutge d'un ordre jurisdiccional distint d'aquell al qual pertany el jutge que co neix l'assumpte principal 81 . Per contra, altres autors discrepen d'aquesta post ura i s'inclinen per no limitar les qüestions prejudicials únicament als assumptes atribuïts a dif erent ordre jurisdiccional del de la qüestió principal del procés i aix í excloure del concepte de prejudicialitat aquells altr es assumptes que sí pert anyen al mateix ordre jurisdiccional on s'inclou aquesta darrera. Per això consideren com a qüestions anteceden t logicojurídic de la qüestió princ ipal i que per raó d e la matèria ha de ser enjudic iada per un ordre jurisdicci onal diferent. 80 En consonàn cia amb a questa idea , SENÉS MOTILLA, Las cuestiones prejudiciales en el sistema procesal es pañol , cit. , p. 2, ens explic a quin és, al seu parer, el fonament de les qüestions prejudic ials. Ens diu l'auto ra que: "L a razón de ser última de las cue stiones pr ejudiciales n o es proce sal sino s ustantiva; hun de sus r aíces en una deter minada modalida d del pr oceso no rmativo, según el cuál , el legislador al regu lar determinad as instituciones o relaciones jurídicas se vale de conceptos , e inclus o de otras tantas rela ciones jurídicas, forjados en otr os sector es del Ordena miento. Así pues, las cu estione s prejudicia les refle jan la interrelac ión de elemen tos proviniente s de diversas ra mas del Or denamiento jur ídico, las cuales, a s u vez, está n en la bas e de la especialización de los Juzgados y Tribunale s que integran la organizaci ón jurisdiccional del Estado ". 81 Vid., entre altres, GÓM EZ ORBANEJA, Comenta rios a la Ley de Enj uiciamie nto Crim inal , cit., p. 136; PÉREZ GOR DO, Prejudicialida d penal y cons titucional en el pro ceso civi l , cit., p. 27; FENECH NAVARRO, El proces o penal , c it., pp. 389-3 91; VIADA, Cuestiones prejudic iales , veu en "NEJ Seix", T.VI, p. 100; VÁZQUEZ IRUZUBIETA, Doc trina y juris prudencia de la Le y de Enjuic iamiento Criminal , cit., p. 10; GONZÁL EZ PÉREZ, Comentarios a la Le y de la Jurisdic ción Contencio so- administrativa , c it., p. 178; SENÉS MOTILLA, op. c it. , p.21; PIQUÉ, RIFÁ, SAURA, VALLS, El proce so penal prá ctico , Madrid , 1997, p. 748; GÓ MEZ COLOMER, El nuev o proc eso civ il (Ley 1/20 00) , cit., pp.. 123-124; ID. , Derec ho Jurisdic cional II Proceso Civil , cit., p. 34 ; GONZ ÁLEZ GRANDA, De las cue stiones pr ejudiciales , c it., I, pp. 467-46 8; ID., Sujetos y actu aciones del proceso. Las cost as procesale s , en "La Nueva Ley de Enjuic iamiento Civ il" (Coord s. CORTÉS DOMÍNG UEZ, MORE NO CATENA ), Madrid, 2000, T. 1, pp. 187-18 8, 210. prejudicials tant els tem es que pertanyen al mateix ordre jurisdiccion al de la qüestió principal, com els que s'inclouen en un ordre jurisdiccional diferent 82 . En aquest sentit, classifiquen l es qüestions prejudici als segons la seva naturalesa i distingeixen les qüestions prejudicials homogènies i les qüestions prejudicials heterogènies 83 . Mentre les primeres es defineixen perquè es tracta de problemes que tenen la mateixa naturalesa jurisdiccional q ue la qüestió principal que es discuteix en el procés, les heterogènies, en canvi, plantegen temes d'una branca jurisdiccional diferent de la de l'assumpte principal 84 . 82 Vid., en aqu est sentit, GON ZÁLEZ MONTES, Instituc iones de d erecho procesa l. Parte gene ral , cit., I, p. 159; ORT ELLS RAMOS, Derech o procesa l civil , cit., p. 683; VILLAVERD E FERREIRO, De las cues tiones pr ejudiciales , cit., p. 88. 83 Vid., entre altres, JIMÉN EZ ASENJO, Las cuestion es prejudic iales en materia civ il , cit., p. 243; ALMAGRO N OSETE, Justicia c onstituci onal (Comentar ios a la LOT C) , Mad rid, 19 80, p. 34; MUÑOZ ROJAS , Perfiles d e la prejud icialidad y de otros institutos procesale s afines , en "Rev. Fac. Der. U niv. Gran ada", 198 4, nº 5, pp. 61-62 ; GONZÁLEZ MO NTES, op. cit . , p. 161; GONZÁLEZ MONTES, D istinción entr e la cosa juzgada y otro s efectos de la s entencia , cit., p. 130; ARAGONESES MAR TÍNEZ, Prejudicialidad , cit., III, p.4998; SÁNCH EZ DE LA PARRA SEPTIÉN, Las cuestiones prejudiciale s en el ord en juris diccional pe nal, civil, c ontencioso y social , cit., p. 9; ORTELLS R AMOS, op. cit. , pp. 682-68 3; DE LA OLIVA SAN TOS, DÍEZ-PICAZO GIMÉNEZ, Derec ho proces al civil. El pr oceso d e declara ción , cit., p . 543; VILLAVERD E FERREIRO , op. loc. cit . , GIMENO SENDRA, D erecho procesal civil. Parte gen eral , cit., pp. 132 -133; ASENCIO MELLADO, De las cuestiones p rejudiciales , cit., I, p.689. Cal tenir en compte que algu ns autors no utilitzen aquesta mateixa terminologia, per bé que e s refereixen al mate ix criteri c lassificato ri. Així, en lloc de par lar de qüestion s prejudicia ls homogèn ies, utlitzen l'expres sió qües tions pre judicials de competènc ia, i, en lloc de qües tions prejudic ials heterog ènies, el ter me qüestions prejudicials de jurisdic ció. Així, GUASP DELGADO , Comentarios a la Ley de Enjuiciamiento C ivil , Madrid , 1948, I, p p. 957-958; DEVIS ECHANDÍA, De la prejudicialida d. Influencia del proceso penal en el civil y viceversa , cit., p. 640. Per la seva b anda, CUC URELLA, De la s cuestiones prejudiciales , c it., p. 42 9, al segle XIX, ja posava de manife st una divisió sim ilar de les qüestions prejudicials en " comun es , que re suelven la contienda en un juicio de la misma natur aleza (civil, criminal ó c ontencioso- administra tiva), y ante Tribunale s del mismo grad o; y jurisdiccionales , que transfieren á distinta jurisdicción, ó á Tribunale s de otro grad o, la decis ión del litigio ó de la causa". 84 Una qüestió pr ejudicial hom ogènia pod ria ser, pe r exemple, la q ue es plantegés sobre la propietat d 'un immoble en un procés on es dis cutís la con stitució d'una s ervitut de pas sobre la finca. Es tracta d'un procés civil, la qüestió principal de l qual versa sob re la constitu ció d'una servitut, on e s suscita c om a qüe stió prejudic ial un altre te ma també de caràc ter civil, com és la determinació de la propietat de la finca per la qual ha de creuar la servitut de pas. Un supòsit de qüestió prejudic ial heterogènia el constituiria la falsetat de rellevància penal d'un de ls docume nts apor tats al litigi civil. En aquest c as, a més de resoldre l'assumpte planteja t Òbviament, les discrepàncies entre les dues postures doct rinals acabades d'exposar sorgeixen entorn de l'ex istència i reconeixement dels supòsits que formen part de l'anomenada prejudicialitat homogènia com a casos d'autèntica prejudicialitat. Els que entenen que per poder parlar de qüestió prejudicial és irrellevant la naturalesa jurisdiccional del problema que plantegen no troben inconvenient a l'hora de considerar aquests supòsits com a qüestions prejudicials. En canvi, els que exigeixen que el problema prejudicial pertanyi a un ordre jurisdiccional diferent del de la qüestió principal, només i dentifiquen com a casos de qüestions prejudicials, les heterogènies. D'aquest a manera, els assumptes que s'inclouen dins de les qüestions pr ejudicials homogènies no els entenen com a supòsits de prejudicialitat sinó que els juxtaposen amb les qüestions incidentals. En conseqüència, totes les qüestions que sorgeix en en un procés civil i que pertanyen al mateix ordre jurisdiccional que la qüestió principal que es discuteix en aquest procés, no tenen la consideració de qüest ions prejudicials homogènies sinó que els reputen qüestions incidentals. Per això, els qui defensen la identifica ció d'ambdues figures, afirmen que les úniques qüestions prejudicial s són les heterogènies, o dit en altres paraules, reserven la denominació de qüestions prejudicials a aquells temes que siguin de naturalesa jurisdiccional diferent de la qüestió principal 85 . 2. Irrellevència de la naturalesa j urisdiccional del tema a què es refereix la qüestió per considerar-la prejudicial. en el procés civil, cal soluci onar una qüestió de caràct er penal consistent en determinar la falsetat d'un dels documents del pleit. 85 Vid. en aquest sentit S ENÉS MO TILLA , Las cuestion es prejudicia les en el sistema proces al españo l , cit., pp.20-21; GÓMEZ COLOMER , El nuevo pro ceso ci vil (Ley 1/2000 ) , cit., p. 124; ID., Derecho Jurisdicc ional II Proces o Civil , cit., p .34; GONZÁLEZ GRANDA, De las cuest iones prejudiciales , c it., I, p.518; ID., Sujetos y act uaciones del proces o. Las cost as procesale s , cit., pp.188,210. Al nostre entendre, hi ha arguments per no haver d'erigir com a requisit de les qüestions prejudicials en un litigi civil que aquestes hagin de suscitar un problema de diferent branca del dret i, per t ant de diferent ordre jurisdiccio nal, del que s'atribueix a la qüestió principal del procés on ha sorgit la qüestió. Això pe rmet considerar com a supòsits de qüestions prejudicials tant aquells que s'inclou en en la prejudicialitat homogènia com aquells altres que configuren la prejudicialitat heterogènia. En altres par aules, ambdues hipòtesis han de tenir la consideració de qüestions prejudicials, si bé donen lloc a cla sses diferents de prejudicialitat: les qüestions prejudicials homogènies, on el tema que s'hi planteja és de la mareixa naturalesa jurisdiccional que el de la qüestió principal del procés, i les qüestions prejudicials heterogènies, que present en un problema de naturalesa diferent d'aquest últim. Diverses raons poden esgr imir-se per fonamentar aquesta idea. a) L'existència d'una qüestió prejudicial necessita, no solament que es tracti d'un tema no inclòs en la qüestió principal del pleit civi l, sinó també que aquest assumpte prejudicial, potencialment, pugui plantejar-se i deci dir-se, via principal, en un procés independent i sigui susceptible de desplegar efectes de cosa jutjada. Aquests dos requisits es poden presentar, tant si la qüestió prejudicial competeix al mateix ordre jurisdiccional que el de la principal (prejudicialitat homogènia), com si pertany a un ordre jurisdiccional diferent (prejudicialitat heterogènia) 86 . En aquest sentit , en l'àmbit del procés civil és totalment factible el plantejament d'una qüestió prejudicial civil. Així, per exemple, si en un procés es sol.licita un llegat i es planteja també la validesa del testament . Si aquesta segona qüestió introduïda en el litigi no s'integra en el contingut de la q üestió principal del pleit, en la mesura que pot generar un procés autònom i és susceptible de passar en cosa jutjada, pot tenir la consideració de qüestió prejudicial. Es tracta d'una qüestió prejudicial homogènia, sense que pel fet de ser de la mateixa naturalesa que la qüestió 86 En op inió de ORT ELLS RAMOS, Derecho proces al civil , cit., p. 683, "conceptualmente el carác ter homogén eo u heterog éneo no a ltera la natu raleza p rejudicial de la cuestión (es dec ir, la principal se li hagi de negar aquest caràct er. Sempre i quan evidentment co mpleixi els dos requisits esmentats: que es tracti d'un problema exclòs dels que configuren la qüestió principal del litigi i que posseeixi entitat suficient per a desencadenar un procés independent i ser resolt amb l'eficàcia esment ada. b) La fins ara tradicional manca de referència per part del nostre sistema processal a les qüestions prejudicials homogènies no significa que aquestes no existeixin i n o es puguin presentar a la pràctica 87 . Cal tenir en compt e ara que, malgrat la m anca de previsió per part de la LEC de 1881 de supòsits de prejudicialitat homogènia en el procés civil, l' actual llei processal civil sí que recull, en el seu art. 43, la figura de la qüesti ó prejudicial civil que es planteja en un procés també civil. Podem entendre, doncs, que s'ha fet un pas endavant en el reconeixement de la prejudicialitat homogènia. c) Tampoc els treu el caràcter de qüestions prejudicials el fet que l a resolució d'aquestes qüest ions prejudicials homogènies normalment s'atribueixi a l'òrgan judicial que tramita la causa principal civil. Aquesta simplificació de la seva resolució a través de la compet ència funcional que els òrgans de cada ordre jurisdiccional tenen per resoldre-les, es deriva del l'art. 61 LEC, quan es refereix a que l'òrgan que té competència per conèixer un pleit o una causa també en tindrà per conèixer-ne totes les "incidències" 88 . A més a més, les qüestions prejudicials heterogènies a vegades també són resoltes pel jutge de la causa on s'han suscitat sense que aquesta circum stància les privi de la seva consideraci ó de prejudicials. influencia del juicio sobre ella en el juicio sobre otro objeto proces al), aunque pued e condicionar su tratam iento (rem isión o no al tribunal co mpetente). 87 Vid. GONZÁLEZ MON TES, Dist inció n ent re la cosa ju zgada y otros efe ctos de la sent encia , cit., p. 130. 88 GON ZÁLEZ MON TES, Instituciones de de recho procesal. Parte general , cit., I, p. 161. L'òrgan que resol la qüestió prejudicial no és un element a tenir en compte en la configuració de la prejudicialitat. Sinó que allò que pe rmet dist ingir una qüestió prejudicial és que es tracti d'una controvèrsia que no for mi part de la qüestió principal del pleit i pugui ser objecte d'un procés autònom i ser susceptibl e de desplegar eficàcia de cosa jutjada. És a dir, allò rellevant perquè sorgeixi una qüestió prejudicial és la necessitat de no constituir la qüestió principal del litigi i la capacitat que ha de tenir per poder-se plantejar, f ora del marc de la prejudicialitat, en un procés diferent i independ ent i poder ser resolta amb els efectes esmentats. Tot això és independent dels sistemes que pot establir el legislador per resoldre els supòsits on un assumpte sorgeix com a qüestió prejudi cial en un procés civil, atès que l'existència d'aquesta figura no està en funció d e l'òrgan jurisdiccional que l'ha de resoldre: en algu ns casos l'òrgan jurisdiccional qu e enjudicia la qüestió principal d'aquest procés pot diferir el coneixement de la qüestió prejudicial a l'òrgan que correspongui, en d'al tres és el mateix jutge que resol la qüestió principal qui s'encarrega de resoldre també la qüestió prejudicia l. I aquesta darrera opció pot donar-se tant si es tracta d'una qüestió prejudicial homogènia com si es t racta d'una qüestió prejudicial heter ogènia. En conseqüència, el fet que la llei prevegui uns deter minats mecanismes per resoldre les qüestions prejudicials sorgides en un procés civil , no treu que la qüestió prejudicial, autònomament considerada, pugui pertànyer i, en el seu cas, pugui ser resolta en qualsevol dels quatre ordres jurisdiccionals segons l'assumpte de què es tracti. D'altra banda, el fet que habitualm ent les qüestions prejudicials homogènies siguin dirimides pel mateix tribunal civil enca rregat d'enjudiciar la qüestió principal, no impedeix que, en alguns supòsits, pugui ser convenient fins i tot que aquest tipus de qüestions prejudicials homogènies puguin ser resoltes per l'òrgan jurisdiccional competent, dif erent del que tramita el procés principal però pertanyent al mateix ordre jurisdiccional 89 . De f et, en referència al procés civil, aquesta po ssibilitat ja fou tinguda en compte en la correcció i actualització de la LEC que l'any 1972 dugueren a terme els Professors de Dret Processal. La seva proposta feia factible que les qüestions prejudicials homogènies que sorgissin en un procés civil fossin decidides, si es complien determinats requisits, pel jutge competent per fer -ho dins del mateix ordre jurisdiccional, amb la consegüent suspensió del procés principal 90 . Aquesta mateixa hipòtesi ara és recollida per la LEC en el seu art 43 quan al.ludeix a la prejudicialitat homogènia civil. El precepte fa referència a la simultaneïtat de dos processos, és a dir, a aquells supòsits en què la decisió de la qüestió principal d'u n procés requereix prèviament la resoluci ó d'una qüestió que és objecte principal d'un altre procés ja pendent davant el mateix o diferent òrgan jurisdiccional civil. Doncs bé, en aquests casos, sempre i quan concorrin unes determinades circumstàncies, és possible suspendre el curs de les actuaci ons fins que acabi el procés que té per objecte la qüestió prejudicial. 3. Qüestió prejudicial i qüestió incidental. El concept e de qüestió incidental és compatible amb l a nostra configuració de les qüestions prejudici als. L'expressió qüestió incidental fa referència a un objecte litigi ós particular que, tot i haver de ser diferent de la qüestió principal que es tramita en el litigi, hi ha d'estar relacionat. La connexió pot venir definida per guardar relació immediata amb el fons de l'assumpte o respecte de pressupòsi ts i requisits processals 89 Vid. G ONZÁLEZ MONTES, op. loc. cit. d'influència en el litigi. Les qüestions incidentals han de ser substanciades pel mateix tribunal i en els mateixos autes que la qüestió principal però a través d'una tramitació autònoma com una a totes elles com és el procediment del s incidents 91 . Fora d'aquelles qüestions incidentals per les quals la llei ja estableix una tramitació específica adequada a la qüestió de què es tracti, la resta de qüestions incidentals que es puguin plantejar en un procés s'han de tr amitar i resoldre per un dels dos tipus de procediment dels incidents previstos per la mateix a LEC, els d'especial pronunciament i els de previ pronunciament . En els primers cal plantejar qüestions que exigeixen de l'òrgan jurisdiccional una decisió per separat de la sentència però anterior a la resolució de la qüestió princi pal del pleit. L'existència d'aquestes qüestions no comporta la suspensió del curs del procés i són dirimides en la sentència. En canvi, si la qüestió incidental suscitada requereix un a resolució prèvia sense la qual el procés no pot continuar, s'ha de resol dre mitjançant els incidents de previ pronunciament, que sí que generen la suspensi ó de la tramitació del pleit principal 92 . 90 PROFESORES DE DER ECHO PROCESAL, Co rrección y Actualización de la Ley de Enjuiciamiento C ivil , Madrid, 1972 , T.I, pp. 214-215. 91 Els requisits de les qüestions incidentals es troben recollits en els ar ts 387 i 388 LEC 2000, l'antecede nt legisla tiu dels quals eren els arts 741 i 74 2 LEC 188 1. En la doctrina, vid. amb c aràcter general MIGUEL Y ALONSO, Incidentes , veu en "N EJ Seix", T.XII, pp.135-13 9; ALLORIO, El proced imiento de cognición en el "s istema" de Carnelutti , en "Problema s de de recho pr ocesal", trad. de Sentís Melendo, Bue nos Aires, 1963 , Vol.1, p.198; PÉREZ GORD O, Prejudicialida d penal y co nstituciona l en el proc eso civil , cit., p.33; VÁ ZQUEZ IRUZUB IET A, Doctrin a y jurispru dencia de la Ley de Enjuiciamiento Civil , Madr id, 1987, p.9 30; VERGER G RAU, La nulidad de ac tuaciones , Barcelona, 19 87, pp.201-2 04; RAMOS MÉND EZ, Enjuiciamiento Civ il , Barcelona, 1997, T.II, pp .789-790; MONTERO AROCA, El nuev o proceso c ivil (Ley 1/20 00) , cit., p.242; ID., Derecho Ju risdiccional II Proceso Civil , cit., p.170; OR TELLS RAMOS, Derech o procesal civi l , cit., p.672; LORC A NAVARRETE, Tratado de derecho proces al civil. Parte genera l. El nuevo proceso c ivil , Madrid, 2000, pp .784-785; ID. , De las cuestion es inciden tales , en "Comen tarios a la nueva Le y de Enjuicimiento Civil" (Dir. LOR CA NAVARRETE), Valladolid, 2000 , II, pp.2039- 2040; ASENC IO MELLADO, Derec ho proc esal civil. Parte primera , Valènc ia, 2000, p.165; GONZ ÁLEZ GRANDA, Sujetos y ac tuaciones del proce so. Las costas proc esales , cit., pp.215-216 ; RAMOS MÉND EZ, Guía pa ra una tr ansició n ordenada a la LEC , c it., pp. 195 i ss.; CORTÉS DO MÍNGUEZ, Derecho procesa l civil. Parte gene ral , cit., pp.378-379. 92 Els incide nts de previ i es pecial pro nunciame nt estan previs tos en els arts 38 9 i 390 LEC, l'anteced ent legislatiu dels quals eren els arts. 7 44 i 746 LEC 1881 . Al respec te, vid. amb caràc ter gener al MONTERO AR OCA, op. cit. , pp.245-246; ID., op. cit . , pp.173- 176; ORTELLS R AMOS, op. cit . , pp.673- 674; LORCA N AVARRETE, op. cit. , pp.245- 246; ID., op. cit. , pp.2040 i ss .; RAMOS MÉNDEZ, op. loc. cit. ; CORTÉ S DOMÍ NGUEZ , op. cit. , d'un sector de la doctrina, com una ampliació ni de la jurisdi cció ni de la competència de l'òrgan judicial que coneix el procés on han sorgit les qüestions prejudicials. Quan aquest òrgan judicial resol una qüestió prejudici al no ho fa en virtut d'una extensió compet enci al apriorística, sinó que es tracta d'un conei xement circumstancial determinat a posteriori 99 . 2. Sistema devoluti u. L'anàlisi del règim devolutiu per a la resolució de qüestions prejudicials en un procés civil inclou dos aspectes: el fet que la qüestió prejudicial és resolta com a principal en un altre procediment, i, la suspensió del procés civil on s'ha suscitat el problema prejudicial. Cal tenir en compte, però, que l'ús de l'expressió "devolutivitat" per referir-nos a aquest sistema de resolució prejudi cial no si gnifica que sempre la qüestió prejudicial sigui objecte d'una devolució material a l'òrgan que l'ha de dirimir a títol principal, sinó que la locució s'utilitza més aviat com una fòrmula metafòrica per explicar que el tema prejudicial no és resolt pel mateix òrgan jurisdiccional de la causa on s'ha suscitat com a tal. Fet aquest aclariment podem passar a analitzar els dos aspectes esmentats que caracateritzen el sistema devolutiu. A) La "devolu ció" de la qüestió prejudicial. a) Concepte. Si el criteri que inspira la resolució de les qüestions prejudicial s en u n procés civil és el de la devolutivitat , la qüestió és resolta com a principal en u n procediment per l'òrgan que n'hagués estat competent si d'ent rada s'hagués plantejat com a tal. L'òrgan judicial civil davant el qual s'ha suscitat la qüestió 99 SENÉS MOTILLA, Las cuestiones prejudiciales en el sistema pro cesal espa ñol , c it., pp .43-44 . prejudicial no l'ha pot dirimir si nó que ho ha de fer l'òrgan que tingui atribuïda la competència per resoldre-la en qualitat de principal. Precisament per aquest motiu, per la necessitat d'acudir a l'òrgan que correspongui a fi de resoldre el problema prejudicial, aquest sistema tam bé es coneix amb el nom de separació jurisdiccional 100 . La resolució on aquest òrgan es pronuncia sobre aquest problema vincula el tribunal encarregat de tramitar el procés on la qüestió s'ha plantejat a títol prejudicial 101 . Entre la doctr ina, aquest tipus de prejudicialitat devolutiva és susceptible de ser considerat des de dos punts de vista diferents. Si les qüestions prejudici als devolutives simplement poden ser resoltes per un òrgan o una jurisdicció diferents d'aquells en què s'han plantejat, es parla de prejudicialitat devolutiva relativa. Si el seu coneixement forçosament s'ha de referir a aquesta altra jurisdicció o òrgan diferents d'aquell que t ramita el procés on han sorgit, s'al.ludeix a la prejudicialitat devolutiva absoluta 102 . En el primer cas, el jutge de la causa on les qüestions s'han plantejat té la facultat per decidir la devolució o no de la qüestió prejudicial, ja sigui discrecionalment, ja sigui perquè concorren determinats pressupòsits. En el segon cas, en canvi, les qüestions prejudicials no poden ser resoltes per l'òrgan que 100 Vid. e ntre altres PÉREZ GORD O, Prejudicialidad penal y c onstitucion al en el pr oceso c ivil , cit., p.31; ARAGO NESES MARTÍNEZ, Prejudici alidad , cit., p.4998; SENÉS MOT ILLA, op.cit. , p.40; ORTELLS R AMOS, Derecho procesa l civil , c it., p.683; GONZÁLEZ GRANDA, De las cuest iones prejudiciales , cit., I, p.470; VIL LAVERDE FERREIRO , De las cuestiones prejudicia les , cit., p.88; GARBERÍ, D e las cuestione s prejudic iales , c it., T.1, p.632. 101 Vid. entr e altres FENEC H NAVARRO, Estudio sistem ático de las llamada s cuesti ones prejudiciales , cit., pp. 6-8; JI MÉNE Z AS ENJO, Las cuestion es prejudiciales en mat eria civil , cit., pp.245-2 46; VIADA, Cue stiones pr ejudiciales , cit., p .100; PÉREZ GORDO, op .cit. , p.28. Igualmen t vid. la STC 182/1994 20 juny. 102 Vid. en tre altres VIADA, op.loc.cit. ; PÉREZ GOR DO, op.cit. , p . 31; MUÑO Z ROJAS , Perfiles de la prejudic ialidad y de otr os institut os procesales afin es , cit., p.63; G ONZÁLEZ MONTES, Institucio nes de de recho pr ocesal. Par te gene ral , cit. I, p.161; CHECA MARTÍNEZ, La prejudicialidad , cit., p.421; SÁNCHEZ DE LA PARRA SEPTIÉN, Las cuestiones prejudiciales en el orden jurisd iccional pe nal, civil, con tencioso y social , cit., p.10. coneix el procés on han sorgit, el qual està obligat a suspendre les actuaci ons i a remetre la decisió de la qüestió prejudicial a l'òrgan competent 103 . L'òrgan que ha de resoldre com a principal el tema prejudicial normalment consisteix en un òrgan jurisdiccional, en el Jutjat o Tribun al que té la jurisdicció i competència per enjudiciar el problema en qüestió. Ara bé, tot i que el més habitual és que el tema preju dicial s'enjudiciï com a principal d avant un òrgan jurisdiccional, no es pot descartar la hipòtesi de que pugui plantejar-se i examinar- se davant un òrgan administratiu. Així ho contempla expressament l'art 42 LEC quan preveu la suspensió del procés civil per prejudicialitat administrativa i laboral fins que la qüestió no s'hagi resolt per l'Administració Pública competent, pel Tribunal de Comptes o pels tribunals de l'ordre jurisdiccional que correspongui. Del tenor literal del precepte es desprèn clarament la viabilitat que el tema plantejat a títol prejudicial en la causa civil pot examinar-se en qualitat de principal davant un òrgan de caràcter adm inistratiu. El règim devolutiu, doncs, significa d'entrada que la qüestió prejudicial és resolta per aquell òrgan amb competència per conèixer-la com a p rincipal en un procediment, òrgan que la majoria de vegades no coincideix amb el tribunal que tramita el procés on ha sorgit la qüestió. Sia perquè les controvèrsies principal i prejudicial pertanyen a or dres jurisdiccionals diferents. Per exemple, si en un procés civil es planteja com a prejudicial la falsetat penal d'un dels documents de la causa. Sia perquè, malgrat ser del mateix ordre jurisdiccional, les cont rovèrsies 103 Per la seva ban da, MENESTRINA, La pregiudiciale nel pr ocesso civile , cit., pp.199 i ss., denomina aquests d os siste mes devolutiu s Libertà di sospens ione i Obbligatorietà della sospen sione respectivament. En el primer cas, la resoluc ió d'una qües tió prejudicial s egons el règim devolutiu és facultativ a pel jutge . Aix í succeeix , per ex empl e, en els casos de prejud icialitat homogènia civil recollit s en l'art 43 LEC on, tot i la concurrè ncia de les circums t àncies necessàries per a la devolutivitat prej udicial, el legis lador r econeix a l'òr gan jurisdic cional la faculta t de decidir en darre r terme la pertinenç a o no d'aquest si stema per resoldre la qüestió prejudicial. En el se gon, l'adopció del règim devolutiu pe r re soldre dete rminats sup òsits de pr ejudic ialitat és imperativa per l'òrgan jursidicc ional. Aques t seria el cas de l'ar t 40 LEC en virtut del qual, s i es comple ixen les principal i prejudicial són competència d'òrgans distints. Aquest seria el cas de les qüestions prejudicials ho mogènies en un proc és civil; encara que la prejudicial pertanyi també a la jurisdicció civil, pot ser que objectivam ent i/o territorialment la competència per t ramitar-la com a principal correspongui a un òrgan judicial diferent d'aquell que és competent per conèixer la qüestió principal del pleit. Sia perquè el t ema prejudicial s'ha de plantejar en seu administ rativa. En els exemples mencionats, que el problema prejudicial hagi de ser tractat per l'òrgan a qui correspondria en cas de no tenir el caràct er de prejudicial, significa que la qüestió prejudicial penal suscit ada en el procés civil ha de ser resolta en la jurisdicció penal pel tribunal corresponent, la qüestió prejudicial homogènia civil l'ha de dirimir el tribunal civil que en t ingués la competència objectiva i t erritorial, i la qüestió prejudicial administrativa l'ha de resoldre l'òrgan administratiu corresponent, sens perjudici de la possibilitat d'acudir post eriorment a la jurisdicció contencioso- administrativa. Això no obstant, si bé és cert que generalment l'òrgan que examina a títol principal el tema prejudicial no coincideix amb el que tramita el procés civil on s'ha plantejat la qüestió prejudicial, res hau ria d'impedir que es tractés del mateix tribunal. Pensem , per exemple, en un procés civil que es tramit a davant un Jutjat de Prim era Instància i Instrucció on es suscita una qüestió p rejudicial penal de la qual, a tít ol principal, és competent aquest mat eix Ju tjat. b) La rellevància de la qüestió prejudicial en la decisió de la qüesti ó pr incipa l. El que justifica des del punt de vista del dret positiu (i sens perjudici de l a justificació constitucional que f em després) que un problema suscitat en un procés civil però que no n'integra la qüestió principal sigui resolt, no pel mateix jutge que tramita la causa on ha sorgit, sinó per l'òrgan a qui correspondria en cas de no condicion s que mar ca el s egon parà graf del pre cepte, el jutge es veu obligat a reso ldre la qüestió prejudic ial segons el criter i devolutiu. tenir el caràcter de prejudicial, és la rellevància que la resolució d'aquest problema exerceix en la solució de la qüestió principal del pleit civil. Malgrat la competència que s'atribueix a l'òrgan judicial que tramita un procés civil per conèix er tam bé totes les incidències que s'hi presentin, en els casos on aquesta "incidència" influeix en la resolució de l'assumpte principal, es produeix una restricció del principi de competència funcional, ja que s'entén més aconsellable que sigui dirimida per l'òrgan amb competència per fer-ho. És a dir, donada la transcendència del problema prejudicial, es considera que és més convenient, des del punt de vista del dret positiu, que s'enjudiciï en el procediment adequat i per l'òrgan a qui correspongui com a qüestió principal. Aquesta rellevància prejudicial concorre quan la qüestió prejudicial esdevé necessària per decidir la qüestió principal, o sia, condiciona el sentit de la resolució del pleit. Com ha quedat exposat pàgines enrere, la transcendència que exerceix una qüestió prejudicial respecte de la qüestió principal del procés al.ludeix al contingut que pot tenir la decisió de f ons d'aquesta última, no a la viabilitat de que aquesta decisió tingui lloc. En els casos de rellevància prejudicial, doncs, prendre o no en consideració el problema prejudicial fa variar la resposta a donar a l a qüestió principal del litigi. Aquesta imprescindibilitat de la qüestió prejudicial a l'hora de dirimir la qüestió principal pot manifestar-se de dues maneres. D'una banda, es pot t ractar d'una transcendència lògica i jurídica. Estem pensant en aquells supòsi ts on el fallo civil ha de partir de la resolució de la qüestió prejudicial, de tal manera que sense aquesta darr era no hi ha ni la possibilitat lògica de solucionar la qüestió principal. Aquesta és la connexió que s'estableix, per exemple, entre la petició d'aliments i la deter minació de la filiaci ó de l'alimentista. És evident que per decidir la qüestió principal del litigi (si procedeix o no la concessió dels aliments respecte dels fills) cal est ablir la filiació del destinatari d'aquests aliments 104 . Sense resoldre prèviament aquesta qüestió no és possible, ni des del punt de vist a lògic ni des del jurídic, prendre una decisió sobre la qüestió principal 105 . De l'altra, pot ser que la rellevància prejudicial sigui només de caire jurídic. En aquests casos, lògicament la qüestió principal del pleit pot ser resolta sense tenir en compte la qüestió prejudicial, però jurí dicament l'òrgan judicial sí que necessita tenir resolta aquesta última per decidir la primera. Pensem, per exemple, en un accident de circulació en cadena on C impact a contra B i aquest contra A. A demanda civilment per danys B, el qual al.lega prejudicialitat pena l perquè ha denunciat per faltes C. Si bé, des d'un punt de vist a estrictament lògic, és possible resoldre el tema pr incipal del litigi civil, això és, si B ha ocasionat danys a A, prescindint del tema prejudicial, jurídicament sí q ue es fa necessari, en canvi, determinar prèviament si C és responsable de la falta que se li imput a 106 . 104 En con tra ho entén la SAP Alacant 4 n ovembre 2002 (J UR 2002 /271771). 105 Per il.lustra r aquests su pòsits pod em citar l'AAP León 29 novembre 2002 (JUR 2003/63939) . En la res olució es r ecull el cas d'un judici verb al on es plante ja l'elevació a es criptura púb lica d'un acord i la se va relació amb un judici or dinari post erior sobr e la nul.litat d'aque st acord . Queda pal.lès com se nse la resoluci ó d'aquesta se gona qüestió no és factible de s de cap p unt de vista la decisió de la primera. Com a mostra de la tr anscendè ncia lògica i jurídica tamb é podem veure , entre altres , la STS 14 ma ig 1994 ( RJ 19 94/3582) , les se ntències AP Astúries 28 gener 1998 (AC 199 8/2623), AP Cácer es 16 maig 2002 (J UR 2002/17 4731), AP Vizcaya 21 fe brer 2003 (AC 2003/912); i els au tes AP Madrid 22 setembre 1995 ( AC 1995/1 564), AP Ma drid 24 setembre 19 98 (AC 1998/7 266), AP Toledo 29 juny 2000 (JUR 2000/265832 ), AP Barcelona 30 mar ç 2001 (AC 200 1/879). 106 Podríem c lassificar c om a supòsits de transc endència jur ídica els casos recollits en les resoluci ons següen ts. Si bé totes elles versen so bre el mateix supòsit de prejudicialitat, la interpretació que en fan varia. D' una banda, ten im la SAP Girona 11 febrer 2002 (AC 2002/82 7) i l'AAP Astúries 13 setembre 2002 (J UR 2003 /98506). T ant l'una com l'altre pla ntegen un cas de desnoname nt i resoluc ió del contracte d' arrendamen t per expiració de l termini on s'introd ueix com a qüestió prejudic ial civil el possible dr et de retracte d'ac cé s a la propietat de la finc a objecte d'arrendament i desnon ament per part de l'arr endatari. En ambdue s resolucio ns, però, l'Audièn cia Provincial entén que en tre les du es qües tions no existeix cap r elació d'interdepe ndència ja que ni el retr acte influeix en la re solució de l'ar rendament, ni l'even tual dret de pr opietat que es pugui recon èixer en el retracte no es perd per la decla ració que es pu gui donar en la reso lució del contrac te per expiració del termini. Definida d'aquesta manera la rellevància prejudicial, cal veure en quins casos pot presentar-se. Nogensmenys, resulta molt difícil, per no dir impossible, preveure tot s els supòsits en què a la pràctica pot donar-se la transcendència d'una qüestió prejudicial respecte d'una qüestió principal. En efect e, es tracta d'una eventualitat que no només depèn del lligam que uneix i ambdues qüestions afectades, sinó que també hi intervenen altres factors particulars del procés civil concret on les qüestions s'han plantejat. El concepte de reellevància es predica de la qüestió prejudicial, no considerada tota sola, sinó juntament amb els altres elements del procés on ha estat introduïda. Ai xí doncs, la influència prejudi cial que un tema exerceix respecte d'un altre no és una circumstància que es pugui determinar únicament valorant la relaci ó que ambdós mantinguin i fent abstracció del litigi on s'han suscit at. També entren en joc, en la verificació d'aquesta rellevància, altres elements com , per exemple, l'existència o no de mitjans de prova que desvirt uin una ini cial influència de la qüestió prejudicial i que, independentment de la resoluci ó d'aquesta, permetin decidir la qüesti ó principal en un sentit determinat. En aquesta conjuntura tan casuística qualsevol intent de cobrir la t otalitat d'aquests supòsit s corre el risc de ser incomplet. Am b tot, sense De l'altra, les sentènc ies AP Màlag a 11 juliol 2001 (JUR 200 1/269192) i AP As túries 13 setembre 2002 (JUR 2003/12669) plan tegen un supòsit sim ilar però a diferència de le s anteriors en aquest cas l'Audiència Porvincial s í que aprecia l' existència d'influènc ia prejudicial entre ambdues qüestion s, atès que e l possible d ret d'accés a la pr opietat de les fin ques arre ndades pe r part de l'arrend atari condicio na l'èxit o fracàs de la demanda de resolució de l contracte. Al nostre entendr e, aquests supòsits d e judic is de des nonament i r esoluc ió del contracte d'arren dament són u na mostra il.lus trativa del ti pus de rellevància pr ejudicial que hem qualificat com a ju rídica, per tal com, si bé la qüestió prin cipal del procés pot ser resolta lògic ament sense prendr e en consid eració la qües tió prejudic ial, jurídicament sí que l'ha de tenir en compte. És a dir, és cer t que la petició pr incipal a través de la qual es s ol.licita el denonament i la resolució del contracte d'arrendament pot dirimir-se atenent le s causes que la foname nten sens e necessitat d'acud ir a la qüestió pr ejudicial que p lanteja l'acc és a la propietat pe r part de l'arren datari; però, a la vegada, tampoc no es pot obviar qu e la desocupa ció que ha de fer l'arrendatari de la finca arrend ada queda condicion ada pel fe t que aquest subjec te accedeixi o no a la prop ietat de l'immoble. A més a més de les resoluc ions menc ionades tam bé podem c onsiderar com a exemples de trans cendènc ia jurídica le s següen ts: sen tències AP Bale ars 15 ma rç 1994 (AC 1994/408 ), AP Saragos sa 23 oc tubre 1995 (AC 1995/2 001), AP Màlag a 27 octubre 199 8 (AC 1998/8891) , AP València 10 abril 2002 (JUR 2002/164927). oblidar aquest escull i per aquest motiu sense ànim de ser exhaustius, no volem deixar de comentar alguns d'aqu ests supòsits. D'entrada, quan una qüestió prejudicial és rellevant respecte de la deci sió de la qüestió principal del litigi, normalment és que afecta algun dels elements identificadors del procés civil on ha sorgit 107 . Així, és probable que parlem de qüest ió prejudicial i mprescindible quan aquesta vagi referida a l'objecte del pleit, en concret, a la causa petendi . Es tracta de supòsits on el problema prejudicial afecta els fets que individualitzen la pretensió. Per exemple, si l'actor reclama del demandat un deute derivat d'una compravenda i es suscita com a prejudicial el tema de la falsetat penal d'aquest contracte, contract e que constitueix un dels elements que identifiquen la reclamació del deute plantejada 108 . 107 Semb lantment es manifesten la STSJ Na varra 23 m aig 1997 ( RJ 1997 /4469) i l'AAP Alacant 19 novembre 1998 (AC 199 8/2284). La pr imera de la res olucions esme ntades diu literalment: "...cuando el texto legal citado me nciona <<influencia decisiva en el pleito>>, no ha de entenderse en sen tido absolutame nte lato, sino q ue, en la deb ida precis ión técnicoju rídica, <<e l pleito>>, del que de rivan la litis pendencia y la cosa ju zgada, y por ende , la cuestión prejud icial, viene referido al <<petitum >> y la <<causa pete ndi>> en el contexto de la ac ción ejer citada en la deman da...". 108 Igualment vid., pe r exemple, les SSTS 29 gener 19 94 (RJ 199 4/577), 30 se tembre 1996 (R J 1996/682 4). En la p rimera sen tència s orgeix com a preju dicial la falsetat pena l del documen t mercan til on es foname nta el crèd it litigiós. En la sego na, es tracta de la falsetat pena l de les pòlisse s de fiançamen t en el procés civil on es rec lama el reintegra ment de les sumes desembor sades c om a conseqüè ncia de les pòlisse s. Tant el document merca ntil com les pòlisses de fianç ament, als quals va re ferida la qües tió prejudicial pe nal, són els acon teixements que don en vida a la preten sió actora i que permeten par ticularitz ar-la difer enciant-la de q ualsevol altra. Aix í mateix, pode m citar els autes AP Gir ona 31 gen er 2001 (AC 200 1/2887) i AP Barcelon a 31 juliol 2002 (JU R 2003/16473 6). El primer cas es tracta d'un procés civil on es sol.licita la resolució del contracte d'arrendament de vivenda per falta de p agament i la reclamació de re ndes i on es planteja u na qüestió pr ejudicial pena l que afec ta i del seu resultat depèn, no només la co ndició d'arre ndataris dels de mandats als qua ls es recla ma el pagament de les rendes, sinó tamb é l'obligació de pagame nt d'aquests, elemen ts que en la caus a civil serveixen per identificar la pretensió formulada. El segon cas versa s obre un judic i verbal on es pretén la recuperació de la plena ocupació d 'un local que s'af irma cedi t en prec ari a la d emandada. Paral.lelame nt, es tramita un judic i ordinari s obre el títol de poss essió d'aq uesta ja que es sol.licita la declara ció de nul.litat de la inscripció de do mini inscrita en el Regis tre de la Propietat a favor de l'actora del jud ici verbal. La qües tió plantejada e n aquest s egon proc és es pr esenta com a prejudicial r ellevant en el primer amb relació a la caus a petendi , ja qu e afecta els fets o Així m ateix, la rellevància prejudicial és probable que concorri en aquells casos on la qüestió es refereix als fonaments de la pretensió introduïda en el litigi. D'una banda, la qüestió prejudicial es pot suscitar amb relació als fonaments fàctics, és a dir, al conjunt de fets en què es recolzen les peticions formulades. Pensem, posem per cas, en l'exerci ci d'una acció declarativa de la propietat d'un determinat immoble i en el pr oblema prejudici al sobre la falsetat penal del contracte de compravenda al.legat per l'actor per justificar la seva petició. Admetent que la propietat és la causa petendi , el fet constitutiu que l'ha originat, això és, la compravenda a què concerneix el tema prejudicial penal , és al.legat amb la f inalitat de fonamentar la petició de l'actor de que se'l decl ari propietari de l'immoble, és a dir, per justificar una sentència favorable 109 . De l'altra, la qüestió prejudicial també pot plantejar-se amb relació als fona ments jurídics al.legats per sostenir les peticions introduï des en el procés. Estem fent referència a les qüestions prejudicials d'inconstitucionalitat i comunitària que es pod en suscitar respecte de les normes jurí diques adduïdes en el litigi, però que, com ja hem avançat, queden fora dels límits d'aquesta investigació. Per últim, no podem deixar de mencionar els supòsits on la rellevància de la qüestió prejudicial per decidir la qüestió principal sorgeix perquè el tema prejudicial es suscita amb relació a algun mitjà de prova. Pensem, per exemple, en la aconteixem ents que particularitze n la petició pos sessòri a, que consis teixen precisa ment en l'existènc ia d'aquesta posse ssió. En aquesta mateixa línia, vid. entr e altres la STS 14 maig 199 4 (RJ 1994/3582 ); les sentènc ies AP Bale ars 15 març 199 4 (AC 199 4/408), AP As túries 28 gener 1 998 (AC 19 98/2623) , AP Cácer es 16 ma ig 2002 ( JUR 20 02/17473 1), AP Vizc aya 21 fe brer 20 03 (AC 2003/918 ); i els autes AP To ledo 29 juny 2 000 (JUR 2000/172 958), AP Barc elona 30 ma rç 2001 ( AC 2001/879) , AP La Rioja 10 abr il 2002 (JU R 200 2/172958), AP València 3 setembr e 2002 (JUR 2002/27160 7), AP León 29 no vembre 2002 (J UR 2003/6 3939), AP La Rio ja 4 desembre 2002 (JUR 2 003/43135 ). 109 A títol il.lu stratiu vid. també l'AAP Madr id 24 setembre 1998 (AC 1 998/7266). Es tracta d'un interdicte de rec obrar la pos sessió incoat per un arre ndatari, on es planteja c om a prejudic ialitat penal els po ssibles delictes de false tat i d'esta fa per h aver-se atorgat en la mateixa data contra cte d'arren dament a fa vor de dues perso nes diferen ts. Suposant q ue la poss essió configura la causa petendi del litigi, el contra cte d'arren dament, afectat pe l problema prejud icial, serveix nomé s com a fonament de la petic ió. repercussió que es deriva del pr esumpte delicte de fals testimoni al.legat en un procés civil on la declaració d'aquest subjecte resulti crucial per aclarir els fets succeïts. Comptant que la rellevàn cia de la qüestió prejudicial en la resoluci ó de la qüestió principal és un pressupòsi t per a la devol utivitat de la primera, evidentment, sempre que la qüestió prejudicial suscitada en el pleit no despleg a aquesta influència respecte de la decisió de la qüestió principal, no hi ha motius per haver de referir el seu enjudiciament a l'òrgan amb competència per dur-lo a terme. Es tract a de supòsits on el jutge pot prescind ir de la q üestió prejudici al per resoldre la qüestió principal ja que la decisió d'aquesta té el mateix contingut amb independència de la resol ució prejudicial. Això pot ser degut a una inicial m anca d'influència d'una qüestió respecte de l'altra. És possible que en un procés civil es plantegi un problema no integrat en la qüestió principal del litigi i no imprescindible per resoldre-la. Aquest probl ema té la consideració de qüest ió prejudicial, si complei x els requisits que s'exigeixen a aquest efect e, encara que no s'erigeixi com un precedent necessari de la qüestió principal. Com ha quedat exposat pàgines enrere, aquesta manca de transcendència no és determinant de l'existència d'una qüestió prejudicial en un procés civil sinó del règim a utilitzar per resoldre-la 110 . Ai xí, el que es deriva d'aquests casos senzillament és la improcedència de la devolutivit at per dirimir- los 111 . 110 El valor de la rellevància prejud icial en la configuració de les qü estions pre judicials ja ha que dat analitzat en l'epígraf I d'aquest mateix capí tol. 111 En la jur isprudènc ia trobem supò sits on la manc a d'influència de la qües tió prejudicial en la decisió de la princ ipal fa que l'ò rgan juri sdiccional consideri que no hi ha motius que justifiq uin la devolutivitat prejudicial. Alg uns d'ells són els segü ents. L'AAP Cantàbria 1 3 juliol 1993 (AC 1993 /1358). Es trac ta d'un interd icte d'obra nova on es pretén, c om a qüestió p rincipal, la par alització de l'elevació d'u na construcc ió a menys distància que la permesa legalment. Qü estió princ ipal per a la res olució de la qual no esd evé impresci ndible El sist ema que s'ha establert, amb caràcter general, per dirimir-les és el de la no devolutivitat. És a dir, l'òrgan judicial civil que ha d'enjudiciar la qüestió principal del procés també pot resoldre els problemes prejudicials qu e s'hi hagin plantejat i que no corresponguin a la jurisdicció civil sinó a un altre ordre diferent. Així ho preveu el primer apartat de l'art. 10 LOPJ, segons el qual, "A los solos efectos prejudiciales, cada orden jurisdi ccional podrá conocer de asuntos que no le estén atribuidos privativam ente". Que el precepte es refereix al fenomen de la prejudicialitat és indubtable. Per bé que el seu redactat parla de coneixement d'assumptes sense especificar si es tracten de qüestions prejudicia ls, és evident que a mb la locució "a l os solos efectos prejudiciales" s'està exigint la necessitat d'una relació de prejudicialitat entre les matèries heterogènies concorrents 115 . L'expressió del precepte "a los sol os efectos prejudiciales" també indica que el coneixement d'aquestes qüestions per part del jutge civil es produeix incidenter tantum , sense que aquesta decisió tr anscendeixi l'àmbit del procés concret. Aquest coneixement, tot i que l'article utilitza el term e "podrá", no s'ha d'entendre com a facultat iu. L'apartat primer de l'art 10 no regula una habilitació genèrica perquè l'òrgan jurisdiccional decideixi discrecionalment si reenvia o no una qüestió prejudicial a un altre ordre jurisdiccional, sinó que, malgrat el tenor l iteral de l'article i a fi de garant ir la seguretat jurídica, cal interpretar que un cop plantejada una qüestió prejudicial heterogènia, aquesta ha de ser resolta pel tribunal que tramita la qüestió principal 116 . A partir d'aquesta regla de col.laboració jurisdiccional que estableix l'art 10.1 LOPJ, en principi, doncs, el jutge civil està habilitat per resoldre totes les qüestions 115 Vid. SENÉS MOTILLA, op .cit. , p. 74. 116 Vid. SENÉS MOTILLA, op . cit. , pp . 93-94. que sorgeixin en el procés que tramita encara que pertanyin a una altra branca de l'ordenament jurídic 117 . Tanmateix, el criteri de la no devolutivitat no és aplicable a totes les qüestions prejudicials heterogènies que puguin aparèixer en un procés civil. Efectivament, aquesta regla general de la no devolutivitat coneix dues excepcions, on regeix el criteri oposat, el devolutiu. Es tracta de dos supòsits en què l'enjudiciament de la qüestió prejudicial es reserva per l'òrgan corresponent per fer-ho, am b la consegüent suspen sió del procés civil i la vinculació de l'ò rgan que tramita aquest procés a la reso lució donada al problema prejudicial. En primer lloc, queden exceptuades de la no devolutivitat que el primer apartat de l'art. 10 LOPJ preveu per la prejudicialitat heterogènia, les qüestions prejudicials penals. El número 2 d'aquest article és l'encarregat de recollir aquesta excepci ó. Per aplicació d'aquest precepte, si en un procés civil sorgeix una qüestió penal, s'ha de suspendre el procés fins que l'òrgan penal competent resolgui aquesta qüestió. Sempre i quan, diu l'article, de la qüestió penal no es pugui prescindir per la decisió del pleit civil, o, la resolució de la qüestió penal condicioni directament el contingut de la sentència civil 118 . En consonància am b aquesta línia s'ha redactat l'art. 40 de la LEC. El precepte ara és el que condensa la regulació de la prejudicialitat penal en un procés civil; regulació que en la LEC de 1881 117 Vid., entr e altres , MONTERO AROC A, IGLESIAS CABERO, MARÍN CORREA, SAMPEDRO CORRA L, Comentarios a la Ley d e Procedimiento Lab oral , cit., p. 6 4; SÁNCHEZ DE LA PARRA SEPTIÉN, Las cu estiones pr ejudiciales en el orden jurisd iccional pena l, civil, contencio so y social , cit., p. 1 2; SENÉS MOTILL A, op. ci t. , pp. 73-74; OR TELLS RAMOS, Derecho procesal civil , cit., p. 684; VILLAVERD E FERREIRO , De las cues tiones pre judiciales , cit., p. 89. 118 Vid., e ntre altres , MONT ERO AROCA IGLESIAS CABERO, MARÍN CORREA, SAMPEDRO CORRA L, op. l oc. cit . ; CHECA MAR TÍNEZ, La pre judicialidad , cit., p. 422; SÁNCHEZ DE LA PARRA SEPTIÉN, op. ci t. , pp. 12-13 ; SENÉS MOTILLA, op. cit. , p. 95; ORTELLS RAM OS, op. cit. , p. 685; VILLAVER DE FERREIRO, op. loc. cit. Així mateix, vid. les SSTS 4 juliol 199 2 (RJ 19 92/6638) , 26 gene r 1993 (RJ 1993 /503), 24 juliol 1993 (RJ 1993/6478), 26 abril 1994 (RJ 1994/30 76), 12 març 1996 (RJ 1996/2176), 5 desembre 1996 (RJ 1996/9047). quedava dispersa bàsicament en el s arts. 362, 514 i 1804 119 , i que es complementa amb l'art 114 LECrim i els arts 569 i 697 de la llei processal civil. Aquests preceptes concr eten, d'alguna manera, l'art 10 LOPJ i especifiquen els requisits perquè les qüestions prejudicials penals siguin devolu tives. La funció que aleshores s'atribueix al precepte de la llei orgànica consisteix a servir de criteri interpretatiu a l'hora d'aplicar aquestes altres normes 120 . Així doncs, en la mesura que, en el procés civil, l'aplicació de la devolutivitat a l'hora de resoldre qüestions prejudicials penals es troba sot mesa a la concurrència d'una sèrie de condicions, s'ha de qualificar com a relativa. Cal remarcar que del redactat de la nova llei processal civil sobre la mat èria es deriva que ara l'aplicació del règim devolutiu es fa a títol d'ex cepció, essent l a regla general en la resolució de les qüestions prejudicials penals el sistema no devolutiu. La línia restrictiva en l'ús d'aquest criteri que adopta la LEC segurament respon a la denúncia que part de la doctrina ha fet de l'abús en l'aplicació dels preceptes legals que autoritzen la suspensió del procés civil per causa penal. En aquest sentit, s'ha posat de manifest com només l'existència en un procés civil d'un pressupòsit que fregués l'àmbit del dret penal ja era m otiu suficient per invocar la suspensi ó del procés, quan potse r de fet es tractava de la maniobra d'una de les parts del procés civil amb la intenció de dilatar excessivament la causa en base a una acció penal no sempre justificada 121 . 119 La LEC de 1881, a diferè ncia de la LECrim , no contenia una sèrie or denada de preceptes dedicats a la r egulació d e les qüestion s prejudicia ls. Només hi trobà vem previstos supòsits de prejudic ialitat penal en el procés civil. Però, així com la LEC rim engloba en un capíto l concret (Capítol II Llibre I) les qü estions pre judicials que poden so rgir en un procés p enal i el tracta ment que h i tenen (a rts 3 a 7 LECrim), en la LEC de 188 1 no hi havia cap capítol espec ífic on es precis essin les qüestions prejudicia ls que pod ien sorgir en el procé s civil. 120 Pe r aquest motiu, la SAP Astú ries 18 juny 1 998 (AC 1998 /6034) afirm a que els ar ticles q ue regulen la pre judicialitat penal en el procés civil ha n de ser interpr etats a la llum de l'art 10 LO PJ. 121 En aque st sentit CARRERAS LL ANSANA, Prec eptos pro cesales penales en las leyes civiles , en "Estudios de de recho procesal" (a mb FENECH N AVARRO), Barc elona, 19 62, p.764, ap unta que "La pr opia gratuid ad del proc eso pena l y la amenaza de la sa nción penal so n motivos del abu so de litigantes temerarios, que intentan llevar a aquel proc eso la denun cia de una infrac ción que es En segon lloc, com a excepció també a la no devolutivitat recollida en l'art 10.1 LOPJ, l'apartat tercer de l'art. 42 de la LEC, en referència a les qüestions prejudicials administratives i laborals, estableix la possibilitat de que els tribunals civils, abans de dictar sentència, suspenguin el curs de les actuacions fins que la qüestió prejudicial sigui resolta per l'Administració pública competent, pel Tribunal de Comptes o pels tribunals de l'ordre jurisdiccional corresponent. Aquesta eventualitat, però, t an sols és possible sempre i quan ho estableixi la Llei o bé ho demanin les parts de comú acord o, en tot cas, ho demani un a d'elles amb el consentiment de l'altra. L'exigència d'aquests requisits per fer ús del criteri devolutiu fa que es torni a parlar aquí de devolutivitat relativa. Ara bé, si manca alguna de les condicions requerides, en virtut dels dos primers apartats del mateix precepte, a ef ectes prejudici als, els tr ibunals ci vils poden conèixer assumptes que estiguin atribuïts a l'ordre jurisdiccional administratiu i social. En aquest cas, aleshores, la decisió dels tribunals civils sobre aquestes qüestions no té efecte fora del procés on s'ha produït. Finalment, en un altre nivell, tampoc no es pot oblidar, per bé que no són objecte d'aquest treball d'investigació, les qüestions prejudicials constitucional i comunitària que també poden aparèixer en un procés civil, i en la resolució de les quals s'ha optat pel sistema devolutiu. La prejudicialitat constitucional es troba regulada en els arts. 163 CE, 5 LOPJ i 35 i ss. LOTC. Quan el jutge que coneix un assumpte concret considera puramen te civil, y buen ejemplo de ello son los casos en que c on tanta frecu encia se enmas caran de es tafas y de apropiacion es indebida s los incump limientos de cie rtas obligac iones pur amente civiles". Seg ons l'autor, aquesta prà ctica "h a reducido el proc eso por cie rtos delitos a una ver sión paralizada del proceso civil". En la mateixa línia cal citar ALAMILLO, Suspensión del fallo civ il por el supues to de delito , cit., pp.20- 21; BELLÓN, Matices d e prejudicialida d en el proceso civil , cit., p.18; R EYES MONTERR EAL, Casos de obligatorieda d de sus pensió n del proc eso civil , en "Rev.Gen.D er.", 1950, nº75 ; JIMÉNEZ ASENJO , Las cue stiones pr ejudiciales en materia civ il , c it., p.234; MOLERO que la norma aplicable al cas, de la validesa de la qual depèn el fallo, pot ser contrària a la Constit ució, pot plantejar la qüestió al Tribunal Constitucional durant el termini per dictar sentència. Object e de la qüestió prèvia d'inconstitucionalitat promoguda per jutges i tribunals és "una nor ma con rango de ley aplicable al caso y de cuya validez dependa el fallo", la constitucionalitat de la qual sigui discutida i que per via interpretativa no sigui possible la seva acomodació a l'ordenament constitucional. Aquesta exigència fa palès la concurrència d'un vincle prejudicial i, per tant, la consideració de la qüestió d'inconstitucionalitat com una qüestió prejudicial. La qüestió d'inconstitucionalitat s'emmarca dins del sistema de la devolutivitat absoluta perquè els procediments d'inconstitucionalitat són els únics instruments per la declaració de la inconstituci onalitat normativa amb efectes generals. No és obstacle a aquesta devolutivitat absoluta la inaplicació normativa a què estan autor itzats els òrgans judicials quan l'apreciació de la inconstitucionalitat versa sobre normes preconst itucionals o de rang nor matiu inferior a la Llei, atès que en aquests supòsits no hi ha una declaració d'inconstitucionalitat amb efectes erga omnes , sinó una inaplicació normativa amb ef ectes limitats al cas concret enjudiciat 122 . En canvi, de la sentència que dicta el Tribunal Constitucional on resol la qüestió d'inconstitucionalitat se'n deriva un altre tipus de vincul ació. D'una banda, la sentència desest imatòria de la inconstitucionalitat vincula l'òrgan judicial proponent perquè li deixa lliure la via per l'aplicació de la norma al cas concret. De l'altra, la sentència estimatòria de la inconst itucionalitat vincula perquè aquesta declaració porta aparellada la nul.litat dels preceptes impugnats i la d'aquells altres que hi estiguin relacionats. MASA, Interfer encias de la ac ción pena l en el proceso c ivil , en "Rev .Der.Proc." , 1958, pp.107 i ss.; PÉREZ GOR DO, Preju dicialidad penal y constituc ional en el proc eso civ il , cit., pp .47 i 84. 122 Vid., entr e altres, CALAMAND REI, Derecho proc esal civil , trad. de Sentís Me lendo, Bueno s Aires, 1973, Vol.III, p. 73; SENÉS MOTILLA, Las cuestiones prejudiciale s en el si stema procesal españo l , cit., pp. 149-150. D'acord amb l'art. 177 TUE, el jutge nacional que tr amita un procés, en qualsevol moment anterior a la sentència f erma, pot qüestionar davant el Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea la validesa o la interpretació d'una norma comunitària aplicable. Es tracta d'una qüestió prejudicial devolutiva que com a tal provoca la suspensió del procés principal fins que el Tribunal esmentat no es pronunciï sobre la validesa o la interpretació de la norm a comunitària qüestionada. Aquesta sent ència resolutòria de la qüestió prejudicial té valor de cosa jutjada. Un cop emesa, cal aixecar la suspensió del pr océs principal i vincula, tant el jutge que va promoure la qüestió, com aquel ls que puguin tramitar el procés en instàncies o recursos posteriors. Més enllà de l'àmbit d'aquest procés principal, la resolució del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea també eximeix els jutges nacionals de promoure la qüestió quan el tribunal ja s'ha pronunciat amb anterioritat en un supòsit semblant. B) Qüestions prejudicials hom ogènies. En la regulació de les qüestions prejudicials civils en un procés igualment civil també entren en joc els dos sistemes previstos a aquests efectes i a què ens hem referit fins ara, el no devolutiu i el devolutiu. De tots dos, la regla general la constitueix la no devolutivitat. Així és que, l'òrgan jurisdiccional civil que coneix la qüestió principal també és qui resol la qüestió prejudici al civil que ha sorgit en el procés que tramita. Tant si el tema prejudicial entra objectivament i territorialment dins de les seves competències, com si, independentment considerat, correspon a un altre òrgan jurisdiccional civil. En principi, el criteri de la col.laboració jurisdiccional fa que aquesta qüestió prejudicial no si gui devolutiva i que, en conseqüència, pugui ser decidida pel mateix òrgan judicial encarregat de resoldre la qüestió principal. No més en determinats supòsits, i a títol excepci onal, l'art 43 LEC preveu l'aplicació del criteri devolutiu, t ambé de forma relativa. Quan el tema prejudicial sigui qüestió princip al d'una altre procés pendent davant el mateix o diferent òrgan que tramita el litigi on figura com a prejudicial, el precepte fa viable la suspensió d'aquest darrer procés fins que finalitzi el procediment que té per objecte la qüestió prejudicial. Ara bé, a més a més dels dos sistemes esmentats, l'art 43 LEC preveu un altre mecanisme de resolució de la prejudicialitat homogènia ci vil. Es tracta de l'acumulació de processos, que cal intentar dur a la pràctica amb caràcter preferent als criteris no devolutiu i devol utiu. Així, si el tema prejudicial es planteja com a princi pal en un altre procés ja pendent en començar el litigi civil on consta com a prejudicial o bé que s'inicia un cop co mençat aquest últim, la solució més adequada passa per intentar l'acumulació d'autes, per tal que en una mateix a sentència i per un mateix òrgan judicial es decideixi n el tema prejudicial i el tema principal 123 . Només en aquells casos on l'acumulació d'autes no és possible per n o concórrer les circumstàncies que la llei exigeix per dur-la a terme, es fa necessari, per resoldre la prejud icialitat homogènia civil, l'ús dels criteris de la no devolutivitat i devolutivitat prejudicials. 4. Qüestions prejudicials j a resoltes. Si bé és veritat que els supòsits de prejudicialitat que habitualment es contemplen són aquells on la qüestió prejudicial suscitada es troba sense resoldre, també és possible que el problema prejudicial plantejat en el litigi civil ja hagi estat dirimit, com a principal, en el procediment corresponent i per l'òrgan amb competència per fer-ho. Aquesta resolució pot haver-se produï t amb anterioritat a l'inici del procés civil on el tema apareix com a prejudicial o bé durant la tramitació 123 L'art 76 LEC preveu com a su pòsits en què és possib le l'acumulació d'autes "cuand o la sentenc ia que haya d e recaer en uno de los proceso s pueda prod ucir efectos pre judiciales en el otro", i "cuan do entre lo s objetos de los proc esos cuya acumulac ión se pida e xista tal cone xión que, de seguir se por s eparad o, pudieren dictars e sentenc ias co n pronunc iamientos o fundamen tos contra dictorios, incom patibles o mutuament e excluye ntes". La conside ració de l'acumu lació de process os com a mecanis me per resoldre su pòsits d e prejudic ialitat ja és rec ollida per MENESTRINA, La pregiudic iale nel pr ocess o civile , cit., pp.194 i ss. d'aquest. Per bé que identifiquem la qüestió prejudicial amb un thema decidendi , amb aquesta expressió no volem fer referència a la circumstància que la qüestió encara estigui sense resoldre, sinó al fet que es tr acti d'un tema que es formuli en forma de problema, independentment del moment temporal en què l'aparició d'aquest problema i la seva consegüent resolució es produeixin 124 . At ès que la qüestió prejudicial ja ha es tat objecte d'enjudiciament, al tribunal de la qüestió principal no se li planteja l'interrogant de quin és el règim adequat per resoldre-la, sinó que pot fer ús de la decisió que l'òrgan competent hagi emès, en qualitat de principal, sobre el problema prejudicial. És clar, doncs, que, am b caràcter general, els trastorns en l'íter processal que ocasionen aquests supòsits m inven per comparació als supòsits on la qüestió prejudicial ha de ser dirimida durant la tram itació del procés on ha sorgit. En canvi, el fet que la qüestió prejudicial ja es trobi resolta sí que obligarà a determinar els efectes que ha de desplegar l'esment ada resolució de la qüestió. IV. NO DEVOLUTIVI TAT I DEVOLUTI VITAT PREJUDICIALS DES DEL PUNT DE VISTA DELS PRI NCIPIS I GARANTIES CONSTITUCIONALS. 1. La prevalença del si stema no devolutiu. Els sistemes no devolutiu i devolutiu són els mecanismes que tradicionalment s'han vingut utilitzant a l'hora de resoldre les qüest ions prejudi cials plantejades en un procés que encara no han estat dirimides. El que signifiquen cadascun d'ells a l'hora de tractar el pr oblema prejudicial i les repercussions qu e 124 En co ntra es pro nuncia ORTEL LS RAMOS, Der echo proc esal civ il , cit., p.682, que, en exigir que la qüe stió prejudicial s igui un tema contro vertit, conclou que s i el tema no és objecte de controvèrsia o de dubte per tal com s obre ell " hay una precedente cosa juzgada, ..., no hay cuestión prejudicial, sin o simple tema o punto prej udicial, al que se atende rá en la reso lución so bre el objeto del proces o". se'n deriven per la tramitació del procés on la qüest ió s'ha pl antejat, ja s'han exposat en els epígraf s anteriors. Per això ara cal fer una anàlisi de la no devolutivitat i devolutivitat prejudici als des de la perspectiva de les garanties processals que recull la Constit ució. No només en referència a les conseqüències pràctiques d'ambdós règims de resolució prejudicial, sinó també pel que fa a l'acomodació o discor dança de cada sistema amb les garanties i els pri ncipis constitucionals involucrats en aquesta matèria. El Tribunal Constitucional no s'ha m anifestat a favor únicament d'un d'aquests sistemes per resoldre les qüestio ns prejudicials aparegudes en un procés. Es mostra partidari de combinar ambdós cr iteris, si bé és veritat que dóna primacia a la no devolutivitat respecte de l'aplicaci ó del règim devol utiu. En efecte, el Tribunal Constitucional ha mant ingut la legitimitat des de la perspectiva constitucional de l'institut de la prejudicialitat no devolutiva. Segons l'Alt Tribunal, aquesta és la via que permet a un sol ordre jurisdiccional conèix er en la seva integritat assumptes com plexo s on s'entrecreuen institucions integrades en sectors de l'Ordenament el coneixement dels quals ha estat atr ibuït a ordres jurisdiccionals diferents 125 . Com veurem en les pàgines que segueixen, l'observança dels principis i garanties constitucionals exigeix donar prioritat al sistema no devol utiu a l'hora de resoldre qüestions prejudicials. El règim de la devolutivitat ha de quedar relegat a un ús excepcional i ex traordinari. Est rictament quan concorrin les circumstàncies que per a cada supòsi t prejudicial marca la Llei. Els trastorns processals que es deriven del sistema devolutiu amenacen el compliment d'algunes de les garanties processals que recull la CE, cosa que aconsella acudir a la devolutivitat prejudicial de forma rest rictiva. 2. Les raons d'aquesta prevalença. A) El respecte a la unitat jurisdicci onal, a la independència judici al i a la submissió exclusiva dels tribunals a la Llei. En la mesura que am b el criteri no devolutiu la qüestió prejudici al és resolta incidenter tantum per l'òrgan jurisdiccional que tramita el procés on s'ha suscitat, es pot afirm ar que el règim de la no devolutivitat s'adequa millor al concepte d'unitat jurisdiccional. En aquest sentit, suposa un reconeixement de la potestat jurisdiccional que tenen tots els tribunals i, a partir d'aquí, de l ' autorictas que dimana de qualsevol resolució judicial encara que versi sobre una matèria jurídica diversa de la que integra la pr òpia competència jurisdiccional 126 . Així mateix, amb la resolució de la qüestió prejudicial de forma no devolutiva es garanteix el respecte, no només a la independència dels Jutjats i Tribunals, sinó també a la seva submissió exclusiva a la Llei, aspectes que, en qualitat de requisits essencials establerts per la Constitució en el disseny de l'òrgan judicial, s'integren en el contingut de la garantia constitucional del Jutge predeterminat per la Llei 127 . Amb la independència judicial es pretén assegurar l'autonomia de l'òr gan 125 Vid . entre a ltres les SSTC 62/1984 21 maig, 1 71/1994 7 jun y, 30/1996 26 feb rer, 50/1996 26 març. 126 Vid. SENÉS MOTILLA, Las c uestiones p rejudicia les en e l sistema proces al español , cit., p.55; ORTELLS R AMOS, Derecho procesa l civil , c it., p.683; GONZÁLEZ GRANDA, De las cuest iones prejudiciales , c it., I , p.471. En aq uesta línia, G IMENO SENDRA, Cuestiones prejudicia les devolutiv as y non bis in idem en el proceso penal , cit., p.5, circumscrit en l'àmbit proces sal penal, afirma que, des d'un punt de vist a constitucio nal, no hi ha inconv enient perquè els tribunals penals puguin e stendre la seva competèn cia al c oneixement de totes les qüestions prejudicia ls. La raó, segons l'au tor, és que en un s istema "jud icialista ", com el que c onsagr a la CE (arts 106.1 i 117 .3), tots els ò rgans jurisdic cionals in tegren el Pod er Judic ial, es regeixen p er un mateix sistema d'au togovern , i els seus titu lars ostenten la mateixa independè ncia judic ial i estan sotmes os a un mate ix estaut jurídic. 127 Vid. per to ts PICÓ I JUNOY, Las garantías constitucio nales del pr oceso , Barcelo na, 1997, pp.99-10 0. la qüestió principal, el tribunal considera que aquell aconteixement fàctic ha tingut lloc. Cal dir que el debat de l'admissibilitat dels pronunciaments contradictoris s'ha plantejat amb relació a aquells casos on ambdues decisions contraposades són de caràcter jurisdiccional. O sia, quan resulta que el tema prejudicial resolt incidenter tantum en un determinat procés posteriorment es planteja en qualitat de principal en un procés jurisdiccional autònom que té lloc davant el jutge competent ratione materiae , la resolució del qual té efecte de cosa jutjada i no coincideix amb l'enjudiciament incidenter tantum de què el tema ja havia estat objecte. Amb tot, en l'àmbit d'aquests pronunciament s contradictoris cal separar dues realitats jurídiques que difereixen de contingut i efectes, ja que no totes les contradiccions tenen sempre rellevància constitucional . Així, es fa necessari distingir dos nivells, la valoració i qualificació jurí dica d'uns fets i la seva constatació o fixació 143 . a) Pel que fa al primer pla esmentat, la independència valorativa que gaudeix cada ordre juri sdiccional permet acceptar que la di versa qualificació jurídica que poden merèixer uns mateixos fets no sigui inconstitucional. En aquesta diversitat a l'hora de qualificar jurí dicament una mateixa realitat f àctica incideixen diferents criteris. Uns de jurídico-materials, que al.ludeixen als efectes jurídics que els fets o les conductes produeixen en un sector de l'ordenament jurídic. Uns altres de processals, que es refereixen als diversos mecanismes de fixació dels fets i regles de valoraci ó de la prova propis de cada ordre jurisdiccional. La varietat de pronunciaments jurisdiccionals a què això dóna lloc és conseqüència d'haver tractat amb perspect ives diferents uns mateixos fets i des 143 Vid. SENÉS MOTILLA, op .cit. , p.47. d'aquest punt de vista és plenament compatible amb les e xigències d e la Norma Fonamental 144 . En efecte, a parer de la doctrina constitucional, les contradiccions no presenten rellevància en aquest àmbit quan els resultats contradictoris entre decisions d'òrgans judicials integrats en diferents ordres jurisdiccionals són producte d'haver abordat des d'òptiques diferents uns mateixos fets sotmesos al coneixement judicial. En aquests casos s'entén que els resultats contradictoris són conseqüència dels criteris informadors del repartiment de competències que el legislador ha dut a terme entre els diversos ordres jurisdiccionals. Per aquest motiu, el Tribunal Constitucional conclou que el respecte al principi d'independència judicial, com a regla general, resta rellevància constitucio nal a aquestes possibles contradiccions entre resolucions dictades per tribunals de diferent ordre jurisdiccional 145 . Així doncs, sempre que les contradicci ons que es corri el risc d'ob tenir pel fet que la qüestió prejudicial la resolgui incidenter tantum el mateix jutge que tramita el procés on ha sorgit, siguin conseqüència d el diferent punt de vista amb què cada ordre jurisdiccional pot valorar jurídicament uns mateix os esdeveniments, en la mesura que són constitucionalment admeses, no desacrediten la prefer ència del règim no devolutiu en el tractament dels problemes prejudicials suscitats en un litigi. 144 En a questa línia vid. entr e altres CAT ALÀ COMAS, Efectos en el proceso civil pos terior de las resoluc iones pena les que no con tienen un pronu nciamiento civil , e n "La Ley", 1 993-1, p.113 5, 1136 i 1137; GÓMEZ DE LA ESCAL ERA, La sentenc ia civil complementar ia de la penal an te los efecto s de la cosa juzgada material , en "R ev. Justicia ", 1994, IV, p.87 5; SENÉS MOTILLA, op.cit. , pp.47- 49; SOLÉ RIERA, Sen tencia p enal abso lutoria y po sterior cond ena, en vía c ivil, a los daños y perjuicios derivados del ilícito penal , en "Rev. J usticia", 199 7, III, p.958; GIMENO SENDRA, Cuestiones prejudic iales devolutiv as y non bis in id em en el proceso pe nal , cit., p.3. b) Per contra, en determ inats supòsi ts, la contradicció entre resolucions judicials emanades d'ordres jurisdiccionals diferents sí que presenta rellevàn cia constitucional. Es t racta de casos on la contradicció no deriva del t ractament d'uns mateixos fets des de perpectives jurídiques heterogènies, sinó que es produeix per valorar al mat eix temps que uns fets succeïren i no succeïren. A nivell, per t ant, de constatació o fixació dels fets les contradiccions entre sent ències no só n admeses. Es produeix un refús lògico-jurídic de pronunciaments judicials contradictoris amb relació a l'existència d'uns aconteixements fàctics i a la participació en aquests esdeveniments d'un subjecte 146 . La cont radicció que es genera en aquests casos no s'adequa, segons la doctrina constitucional, als pr inci pis i garanties que recull la Norma Fonamental. S'entén que la contradicció esmentada significa una conculcació, no només del principi de seguretat jurídica que l'art 9.3 CE imposa al funcionament de tots els òrgans de l'Estat, sinó també de la tutela judicial efectiva reconeguda en l'art 24. 1 CE 147 . 145 Vid. entre altres les SSTC 77/198 3 3 octubre, 62/1984 2 1 maig, 158/1985 26 nove mbre, 70/1989 2 0 abril, 116/19 89 22 juny, 204/19 91 30 octubr e, 171/1994 7 juny, 36/1995 8 ma rç, 30 /1996 26 febrer. 146 Vid. entre altres CATALÀ COMAS, Efec tos en el proc eso civil pos terior de la s resolucio nes penales que no contie nen un pronu nciamiento civi l , cit., pp .1135, 11 36 i 1137; GÓMEZ DE LA ESCALERA, La sen tencia civ il complementaria de la penal ante lo s efectos de la cosa juzgada material , cit., p.876; SENÉS M OTILLA, Las c uestione s prejudicia les en el sistema proces al españo l , cit., p.50 ; GIMENO SENDR A, Cuestione s prejudiciale s devolutiv as y non bis in idem en el proceso pe nal , cit., p.3. Igualmen t poden llegir-s e les SSTC 77/1983 3 oc tubre, 24/19 84 23 febrer, 62/1984 21 maig, 158/198 5 26 novembre, 20 4/1991 30 octub re, 367/1993 13 desembre. Concre tament, en la STC 24/1 984 23 febre r, l'Alt Tribunal posa de manifes t com "En la realidad jurídic a, esto es , en la realidad hist órica relevante pa ra el derecho, no p uede admitirse que algo es y no es , que unos mis mos hech os ocurr ieron y no ocurr ieron, o, por de cirlo en los tér minos del fu ndamento jur ídico 8 de nues tra Sentenc ia de 3 de oc tubre de 198 3, es claro que unos mismos hechos no puede n existir y d ejar de existir p ara los órganos de l Estado, pues a ello s e oponen no sólo principios elementa les de la lógica jurídica y extrajurídica , sino el pr incipio de seguri dad jurídica constituc ionalizado en el art 9.3" . En el mateix s entit la STC 6 2/1984 21 maig afir ma que "Es evidente ... que a los más elementales criterios de la razón ju rídica repu gna aceptar la f irmeza de las distin tas resoluci ones judiciales en virtu d de las cuales resulte que unos mismos h echos o currieron y no o currier on, o que una mism a persona fue su autor y no lo fue" . D'una banda, perquè el principi mencionat també integra l'ex pectativa legítima dels justiciables a obtenir per una mateixa qüestió una resposta inequívoca dels òrgans encarregats d'impartir justícia 148 . Així, en l'àmbit de la tutela judicial efect iva e l principi de seguretat jurídica es manifesta en la garantia d'aquell que ha obtingut una sentència favorable a que sigui respectada en el futur i a que no existeixin pronunciaments judicials contradictoris amb ella 149 . De l'altra, perquè si l'efectivitat d'una resolució judicial radica a garantir l'obtenció d'una resposta de l'òrgan jurisdiccional que resolgui de f orma raonable el problema plantejat i l'execuci ó de la decisió presa 15 0 , es podria considerar que l'ambigüitat que s'origina amb l'existència de dos pronunciaments cont radictoris referits a l'examen d'uns m ateixos fets, enterboleix l'efectivitat m encionada. Aquest es consideracions desvirtuen la prevalença del sistema no devolutiu en la resolució de les qüestions prejudicials quan fruit de la seva aplicació es produeix una contradicció d'aquest tipus, o sia, que afecta l'existència d'uns aconteixements fàctics, ja que, com ha quedat exposat, aquesta mena de contradiccions són les que presenten rellevància constitucional. Així ho entén l'Alt Tribunal i, en conseqüènci a, precisament amb la finalitat de prevenir la vulneracions constitucionals que generen contradiccions com l'exposada, considera constitucionalment legítim que, en alguns supòsits, 147 Vid. entre a ltres C ATALÀ COMAS, op.c it. , pp.1135- 1136; G ÓMEZ DE LA ESCALER A, op.loc.cit. ; CH AMORRO BERN AL, La tutela judic ial efectiva , cit., pp.300- 301; SOLÉ RIERA, Sentencia penal abso lutoria y posterio r condena, en v ía civil, a los daños y perjuicios de rivados del ilícito penal , cit., p. 959; GI MENO SENDRA, op.loc.cit. En e l mateix sentit es pronunc ien, per exemp le, les SSTC 24/198 4 23 febrer, 62/198 4 21 maig, 158/198 5 26 novembre: i e ls autes TC 703 /1986 17 se tembre, 1219 /1988 7 n ovembre. 148 Amb aque stes par aules s'e xpress a concr etament la STC 62 /1984 21 maig . 149 Vid. CHAMO RRO BERNAL, La tutela judicial efectiva , cit., pp.300- 301. l'ordenament jurídic prescindeixi del règim no devolutiu en la resolució de les qüestions prejudicials i estableixi, com a excepció a aquest sistema i a través de la prejudicialitat devolutiva, la primacia d'una jurisdicció sobre una altra 151 . O sia, que el problema prejudicial sigui dirimit en qualitat de principal pel jutge i en el procediment adequats. En suma, mentre no existeixi una norma legal que recull i la necessitat de diferir el coneixement d'una qüestió p rejudicial a un ordre jurisdiccional concret, correspon a cadascun d'ells, en l'ex ercici independent de la potestat que els confereix l'art 117.3 CE, decidir si s'han complert o no els pressupòsits de les pretensions que davant d'ells s'han ex ercitat. Aquesta regla general, en virtut de la qual el règim d'aplicació preferent davant l'aparició d'una qüestió prejudicial en un litgi és el no devolutiu, coneix excepci ons, ja que, en determinades ocasions, el legislador pot establir com a m és convenient el tractament del problema prejudicial segons el sistema devolutiu. En aquests casos, és a dir, quan l'ordenament jurídic imposa l'exigència que la qüestió prejudicial apareguda en un procés sigui resolta com a principal per l'òrgan amb competència per fer-ho, la no devolutivitat ha d e donar pas a l'aplicació del criteri devolutiu. L'incompliment d'aquest a previsió legal que desencadeni en una contradicció entre dues resolucions judicials, de tal manera que uns mateixos fets existeixin i deixin d'exi stir respectivament en cad a una d'elles, vulnera la garantia constitucional a la tutela judicial efectiva, per tal com la resolució judicial adoptada en aquestes circumstàncies no es pot considerar una resolució raonada, f onamentada en Dret i no arbitrària 152 . 150 Vid. CHAMO RRO BERNAL, op.cit. , p.278. 151 Vid. entr e altres les SSTC 30/1996 26 febrer, 50 /1996 26 març . 152 Vid. entre altres les SSTC 30/1996 2 6 febrer, 50/1996 26 març, 91/1996 2 7 maig, 10 2/1996 1 1 juny, 255/2 000 30 octu bre. Nogensmenys, som de l'opinió que la discordança amb els principis i garanties const itucionals de les cont radiccions judicials so bre l'existència d'uns fets pot ser objecte d'algunes puntualitzacions. Cal remarcar, d'entrada, que en aquests casos l a contradicció no es dóna entre els fallos de dues resolucions jurisdiccionals 153 , sinó que es t racta d'una contradicció parcial, per tal com el contrasentit es produeix entre els fets d'ambdues resolucions, o sia, entre dues parts d'aquestes que són diferents dels fallos corresponents. Consegüentment, més que davant d'una contradicció de fallos o pronunciaments judicials, ens trobem davant d'una contradicció entre les declaracions que cada resolució conté sobre una mateixa realitat fàctica 154 . No és del tot exacte, per tant, parlar en aquests casos de la vulneració de l'exigèn cia constitucional, inclosa en la garantia de la tutela judicial efectiva, segons la qual no poden existir pronunci aments judicials contradictoris. També s'ha considerat, com hem vist línies enrere, la possibilitat que les divergències en les declaracions de dues resolucions jurisdiccionals sobre uns aconteixements fàctics pugui vul nerar la garantia en virtut de la qual la decisió que han de dictar els tribunals ha de ser una resolució raonable. No estem pas en 153 Els in struments qu e s'han a rbitrat per solucionar la contrad icció de fallos judicials co nsisteixen en els in stituts de la litispend ència i de la c osa jutjada. 154 Aqu esta dis tinció entr e la contradicc ió de fallos i la diver gència de dec laracion s la posa de re lleu GÓMEZ ORBANEJ A, Eficacia de la se ntencia penal en el proceso ci vil , en "Rev.Der.Pro c.", 1946, pp.241-242 . Val la pen a repr oduir les paraules de l'autor : "Y es ver dad, sin d uda, que si una sentenc ia civil, ba sándose en nuevas pruebas no ofrecidas al jue z de la cau sa, afirmase, p or ejemplo, e l hecho d e la muerte de una pers ona por la acció n del anteriormen te absuelto, vendría a situar se en cie rto modo en el arc hivo de la santidad de lo juzgado frente al fa llo penal que de una vez par a siempre , y sin re ctificación pos ible, respecto de ese determin ado respon sable, dec lara no probad o el hecho del homic idio. Pero por atentator io que ello parezca al valor del pronunciamie nto penal y a la satisfacc ión que otor ga al exculp ado, nada imp ide en teoría la divergenc ia de declaraciones. Primero, la declaración c ivil deja en absolut o fuera de c uestión la re sponsabilidad criminal por el hecho, qu e la penal, para s iempre, ha negado. No se produc e, pues, estrictament e, contrad icción d e fallos. Segundo, también en e l proces o penal un mism o hecho puede declarars e probad o después de no proba do (inclu so: después de declar arse inexis tente), au nque sólo con desacord amb aquest requisit de raonabilitat. La dificultat, però, que amb relació a aquesta exigència apreciem en els casos que ara analitzem apareix a l'hora de determinar quina de la dues resolucions contraposades s'ha d e considerar com a raonable. És a dir, el probl ema es planteja quan cal deci dir quina de les dues resolucions contradict òries, per no complir les exigències de raonabilitat, vulnera la garantia constitucional. L'interrogant és de difícil, per no dir i mpossible, solució, ja que tant la resolució que afirma uns fets, per exemple, com la que els nega poden merèixer la consideració de raonables. Tal vegada, se ria més adient i rigorós considerar que les divergències sobre els fets que poden derivar-se de dues resolucions jurisdiccionals, el que posen en perill, més que la raonabilitat de les decisions en qüestió (que és el que protegeix la garantia constitucional), és la raonabilitat de la situació global que es deriva de la coexistència de les dues resolucions contradictòries. Lligat a aquesta precisió cal afegir, a més a més, que aquesta darrera manca de raonabilitat sembla de dubtosa inclusió dins l'àmbit de la tutela judicial efectiva, si tenim en compte, d'una banda, que aquesta garantia es predica d'una resolució concreta i individualment co nsiderada però no d'una situació o conseqüència creada, derivada en aquest cas de la contradicci ó de resolucions, i de l'altra, que la vulneració de la tutela efectiva ha de tenir un subjecte titular del dret conculcat 155 . b) Possibles instruments per a la seva solució. El perill que acom panya la resolució no devolutiva d'una qüestió prejudicial - la contradicció de resolucions judicials fermes- té mitjans de solució en cas que es confirmi. Cal fer referència, doncs, als possibles instruments per solventar les contradiccions entre resolucions judicials que afecten l'existència d'una realitat fàctica, és a dir, quan, en aquest aspecte, la decisió incidenter tantum de la relación a dos inculpad os diferentes , sin que la segu nda sentenc ia roce para na da la permanenc ia e intangibilidad de la primera". 155 Així es d esprèn de CH AMORRO BERNAL , La tutela judicial ef ectiva , cit., pp.334 i ss. qüestió prejudicial i la resolució que la decideix com a principal n o coincideixen. Pel que fa a les contradiccions que al.ludeixen a la qualificaci ó jurídica d'uns fets, ja ha quedat clar línies enr ere que no plantegen problemes de ref ús. Els mitj ans que poden ser utilitzats a aquest efecte entren en joc si la resolució del tema prejudicia l com a pr incipal es produeix quan el procés on la qüestió prejudicial s'ha plantejat i s'ha resolt incidenter t antum ja ha finalitzat amb sentència ferma. Els instruments per solucionar la contradicció de les dues resoluci ons són de caràcter rescisori. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional, tot i reconèixer la dificultat d'arbitrar mitjans amb aquesta finalitat tenint en compte la independència dels òrgans jurisdiccionals, insta el legislador perquè prevegui aquest tipus de conflictes i estableixi mecanismes rescisoris per la seva solució en el marc de la jurisdicció ordinària. A manca d'aquests instruments, l'Alt Tibunal admet l'operativitat del recurs d'empara com a mitjà de rescisió que, in extremis , assumeixi la funció de resoldr e aquella disparitat 156 . La doct rina i suggerències del Tribunal Constitucional han estat secundades pel legislador processal laboral quan en l'art 86.3 LPL preveu un nou motiu de revisió en aquest àmbit funcionalment connectat amb l'especialitat que hi té la prejudicialitat penal. Així, com que com a regla general la pendència d'una causa criminal pels mateixos fets no determina la suspensió del procediment laboral (arts 4.3 i 86.1 LPL), si després d'acabar el procés laboral sorgeix una sentència penal ferma que declara la inexistència del fet o la falt a de partici pació del subjecte serà 156 Vid. entre altre s GÓMEZ DE LA ESCALERA, La sentencia civil complementaria de la penal ante los efec tos de la cosa ju zgada mater ial , cit., pp.8 76-877; SENÉS MOTILL A, Las cues tiones prejudic iales en el siste ma procesal esp añol , cit., p. 50. Així mateix vid. les SSTC 62/1984 2 1 maig, 158/1985 26 novembre, 367/19 93 13 desemb re, 39/1994 1 5 febrer. procedent la rescisió de la cosa jutjada laboral per les vies previstes en la legislació processal civil 157 . En l'àmbit processal civil, però, que és el que a nosaltres ara ens interessa, no hi ha cap sol ució pels casos de dues sentències lògicament contradictòries i amb autoritat de cosa jutjada 158 . La via que l a doctrina proposa per salvar aquestes possibles incompatibilitats passa per la possibilitat de la revisió de la sentència civil que s'ha dictat en el procés on la qüestió prejudicial s'ha resolt incidenter tantum . El problema, però, és que, ara com ara, la circumstància que estem tract ant no està prevista expressament com a motiu que permet fonamentar la revisió. La solució a aquest problema aleshores es perfila a dues bandes. O bé s'opta per una interpretació extensiva dels motius de revisió actualment previstos en la Llei a fi de donar cabuda a la circumstància esm entada. O bé s'introdueix un nou motiu de revisió civil que permeti la rescisió de sentències contradict òries 159 . És cert que, avui per avui, alguns supòsits de contradicció entre resol ucions judicials podrien reconduir-se a alguna de les causes previstes legalment per fonamentar la revisió. Pensem, per exemple, en una resolució prejudicial, dictada després de la fermesa de la sentència que posa fi al procés principal, que pugui considerar-se com l'obtenció d'un document decisiu del qual no se n'havia pogut disposar per força m ajor (primer motiu de l'art 510 LEC). O bé també en el cas d'una sentència emesa fruit d'un fals testimoni (tercer motiu de l 'art 510 LEC) que ha donat lloc a una cont radicció amb una altra resolució jurisdiccional. 157 Vid. SENÉS MOTILLA, op.cit . , p.51; GONZÁLEZ GR ANDA, De las cuestiones prejudic iales , cit., I, pp.491-492. 158 Vid. GONZÁL EZ GRANDA, op.cit . , p.492; GARBER Í, De las cuestion es prejudiciales , cit., t.1, p.653. Tot i això, de les dues sortides abans proposades és preferible la segona, això és, la d'incorporar un nou motiu de revisió per solventar la contradicció de dues sentències, bàsicament per dues raons 160 . D'una banda, perquè el Tribunal Constitucional en algunes ocasions ha instat el legislador perquè prevegui mecanismes rescisoris en el marc de la jurisdicci ó ordinària. Mentrestant, l'Alt Tibunal permet la via del recurs d'empara per solventar les situacions creades per resolucions contradictòries que es basen en el mateixos fets. De l'altra, perquè la suggerència del Tribunal Const itucional ja ha estat acollida pel legislador processal laboral en l'art 86.3 LPL. 159 En aq uest sentit, SENÉS MOTILLA, Las cuestio nes prejudic iales en el sistema proces al españo l , cit., pp.50 -51; GONZÁLEZ GRANDA, op.loc.cit. ; GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Las cues tiones prejudic iales penales en el proces o civil , cit., p.141. 160 Sobre l'oportunitat d'introduir un nou motiu de revisió dirigit a corregir la contradicció de dues sentèn cies vid. VALL ESPÍN PÉREZ, La revis ión de la s entencia fir me en el proces o civil , Barcelon a, 2002, pp.40 i ss. 126 CS són causes de nul.litat dels testaments si han estat atorgats amb error, violència o intimidació greu 7 . Aquests supòsits es diferencien dels observats fins ara. En les qüestions comentades en els dos apartats anteriors, tant la qualificació jur ídico-penal d'una conducta com l'existència d'una sentència condemnatòria, només poden tenir lloc en l'ordre jurisdiccional penal. Per aix ò, en cas de plantejar-se en un procés civil, no oferien gaires problemes a l'hora de considerar-les com a supòsits de prejudicialitat penal, atès que respecte de totes dues es poden predicar els dos requisits necessaris per poder parlar d'aquesta figura: ser un thema decidendi no inclòs en la qüestió principal del l itigi, així com ésser idoni per a ser objecte d'un procés penal i ser resolt amb efect es de cosa jutjada. Ara bé, en els supòsits que ara s'analitzen el problema que planteja el tema prejudicial al.ludeix a l'existència d'uns fets (per exemple, determ inar l'ex istència de coacció en un procés sobre nul.litat de matrimoni; determinar l'existència d'una conducta injuriosa en un procés de separació; determinar l'existència de vi olència, dol o f rau en un procés sobre nul.litat de testament; determinar l'existència d'error, violència, intimidació o dol en un procés sobre nul.litat d'un contracte;. ..). I la valoració sobre l'existència d'uns fet s és possible dur-la a terme tant en seu civil com en la penal. Pensem, per exemple, en un procés civil on es sol.licita l a nul.litat 7 Alguns exem ples de la pr àctica forense só n els següen ts. En la SAP Balear s 15 març 1994 (AC 1 994/408), en un proc és civil sobr e recla mació de quantita t, es planteja c om a qüestió prejudic ial penal l'existència de coac cions (que pod en constituir una falta) exercides sobre els subjec tes que, e n una societat co operativa, van adoptar un acord que ha causat pe rjudicis eco nòmics al grup de cooperativistes que ara rec lamen en via civil una indemnitza ció. Parellamen t, la SAP Alacant 4 s etembre 2002 ( JUR 2002/27 1770) versa sobre un procé s civil on es dis cuteix l'atorgament de la custòdia de la filla menor de la parella i l'establiment d' un règim de vi sites i d'una pens ió econòmica mens ual, en el qual es su scita com a qüestió pre judicial penal l'abús sexual (que pot constituir delic te) del pare envers la filla. Tant en un cas com en l'altre el qu e planteja el p roblema pre judicial no és la qualificac ió d'uns aconteixemen ts fàc tics (les coaccion s i l'abús sexual) c om un determin at tipus penal, s inó més aviat la seva existència. d'un testament perquè s'ha atorgat amb violència 8 . El jutge ci vil pot apreci ar, a partir de les proves introduïdes en el litigi, si concorre o no aquesta circumstància. A la vegada, pot ser que l a violència en l'acte d'atorgament del testament s'examini en seu penal com a delicte de coaccions. És evident que tant una jurisdicció com l'altra poden valorar l'existència d'aquest f et (violència en atorgar el t estament). Aquesta circumstància no ajuda ga ire a aclarir la co nsideració d'aque sts supòsits com a qüestions pr ejudicials penals sinó que, ben al contrari, dóna lloc a algunes confusions. El dubte que es plantej a en aquest sentit és per què el jutge civil que ha de resoldre la possible nul.litat d'un testament per haver estat atorgat amb violència ha de considerar que el probl ema sobre la concurrència o no d'aquesta circumstància constitueix una qüestió prejudicial penal. És a dir, per què el jutge civil quan se li planteja el problema de l'existència d'uns fets de transcendència penal, tot i estar facultat per dur a terme aquesta valoració, ha d'entendre que es troba davant d 'una qüestió prejudicial penal. Una part de la doct rina entén que es tracta de supòsits on el tribunal civil considera que el coneixement dels fets o la seva valoració a partir de criteris comuns a ambdós sectors (culpa, dol, violència, engany,.. .) pot ser més perfecta amb la tècnica del procés penal que amb la del procés civil 9 . Al nostre entendre, la resposta a l'interrogant proposat passa per tenir en compte els elements que caracteritzen una qüestió prejudicial penal. I, així, som de l'opinió que les qüestions que en un litigi civil plantegen l'existència d'uns fets de transcendència penal compleixen els requisits definitoris per poder parlar d'aquesta figura. 8 Vid. sobr e aques t supòsit de nul.litat DÍEZ-PICAZO, GULLÓN , Institucion es de derecho civ il , cit., II,2, p.300; ROCA I T RIAS, Institucions de dret civil de Catalunya , cit., p.169. D'una banda, són t emes que compleixen el primer requisit a aquest efecte, és a dir, no se'ls pot considerar integrants de la qüestió princi pal del procés civil. Es tracta de tem es que no formen part d el petitum del litigi sinó que, en tot cas, en componen la causa petendi . Pensem en els exemples que hem esmentat per il.lustrar els supòsits que ara estem tract ant. Un d'ells era la nul.litat del testament per haver estat atorgat amb violència. En el procés civil on es plantegi aquesta demanda, el petitum consisteix en la sol.licitud de nul.litat del testament, mentre que la causa petendi justament ve determinada per l'existència de la violència. I és el problema sobre aquesta existència que pot esdevenir una qüestió prejudicial penal. A això cal afegir un altre factor qu e confirma la no integració d'aquests temes en la qüestió principal del litigi civil. I és que l'enjudiciament que sobre aquests fets efectués el tribunal civil no produeix efecte de cosa jutjada. De l'altra, a més a més, són temes idonis per a ser objecte d'un procés penal i tenen l'aptitud per ser resolts amb efectes de cosa jutjada, havent esguard que la cosa jutjada penal s'estén als fets enjudiciats. Precisament és aquest darrer element el que dóna sentit a la configuració d'aquests supòsits com a qüestions prejudicials penals en el procés civil. És evident que el problema d e l'existència d'uns fets pot ser resolt com a objecte de la causa t ant en seu civil com en seu penal. Tanmateix, aquest enjudiciament no té el mateix significat en un lloc o en un altre. Ment re en l'àmbit penal produeix efectes de cosa jutjada, en el civil no. Considerar que en un procés civil el problem a de l'ex istència d'una realitat fàctica és una qüestió prejudicial penal possibilita que un tr ibunal de l'ordre jurisdiccional penal valori l'existència dels fets i, per t ant, que aquest enjudiciament passi en cosa jutjada. Que en el procés penal la cosa jutjada s'estengui a l'enjudiciament dels aconteixements fàctics, explica que en els casos que comentem s'intenti obtenir aquest enjudiciament. I la manera de fer-ho quan en un litigi civil sorgeix el problema de l'existència d'uns fets de transcendència penal és considerar-lo una 9 ORTELLS RAMOS, De recho pr ocesal ci vil , ci t., p.686. qüestió prejudicial penal, per tal com així es f a possible que un tribunal penal efectuï aquesta valoració amb efecte de cosa jutjada. Reprenem l'ex emple del procés civil on es sol.licita la nul.litat d'un testament per haver estat atorgat amb violència. Aquesta violència constitueix l'aconteixement fàctic que d'alguna manera identifica la petició de nul.litat testamentària que es formula al jutge civil, i, per tant, determinar si s'ha produït o no entra dins de les tasques del tribunal. Tanmateix, no es pot obviar que es tracta d'un supòsit on cal determinar l'existència d'uns fets que poden tenir transcendència penal, per exemple, perquè poden constituir un delicte de coaccions. Els mateix os fets, per t ant, poden ser valorats tant en l'àmbit processal civil com en el penal. Si es considera que el problema de l'existència d'aquestes coaccions és una qüestió prejudicial penal, aquest problema, sempre que es compleixin els requisits per a la devolutivitat prejudicial, serà resolt per un òrgan jurisdiccional penal amb efect es de cosa jutjada. Si, en canvi, s'entén que no es tracta d'un supòsit de prejudicialitat penal, el tribunal civil e n tot cas es pronunci arà sobre aquests fets sense, però, que la seva valo ració sobre aquest aspecte desplegui l'eficàcia esmentada. Essent això així, no creiem que es pugui eludir l a possibilitat que l'enjudiciament sobre aquests fets passi en cosa jutjada, motiu pel qual sorgeix la necessitat de qualificar-lo, en un procés civil, com a qüestió prejudicial penal. Amb tot, la conf iguraci ó d'aquests supòsits com a qüestions prejudi cials penals en un procés civil no és pacífica en la doctr ina. En oposició a l'acabat d'exposar, un grup d'autors nega a aquests casos la consideració d e qüestions prejudicials penals 10 . Les raons esgrimides per fonamentar la seva postura òbviament es relacionen amb el concepte que propugnen de qüestió prejudicial penal. Segons aquest sector doctrinal, per poder parlar d'aquesta figura cal, no només l'existència d'un procés penal pendent sobre el fet suposadament delictiu, sinó també que la qualificació penal del fet t ingui influència deci siva en la resolució del pleit civil. És a dir, només quan la concessió o denegació de l a tutela sol.licitada en el procés civil depèn de la qualificació jurídi co-penal d'uns fets com a delicte o no que s'està duent a term e en una causa criminal es pot parlar de prejudicialitat. Sense la concurrència d'aquests dos requisits no hi ha qüestió prejudicial penal. D'aquesta manera, segons els a utors, es posa fi a una pràctica judicial habitual fins ara de suspendre la tramitació dels processos civils solament perquè algun dels fets al.legats pogués ser -en cas de ser cert- delictiu, encara que la seva qualificació com a delicte o falta fos indiferent per la decisió del pleit civil. A m és a més, afegeixen, si resulta que ja d'entrada la certesa dels fets no presenta cap dubte o bé es tracta d'un fet irrellevant, no té sentit procedir a la suspensió del procés civil. Per bé que és possible que en ocasions all ò que plantegi la qüestió prejudicial penal en un procés civil consisteixi en la qualificació jurídico-penal d'uns aconteixements fàctics, no compartim els arguments fets valdre per la postura acabada d'exposar i en virtut de la qual només aquests supòsits mereixen la consideració de qüestions prejudi cials penals. En primer lloc, quan afirm em que el problema sobre l'ex istència d'uns fets pot esdevenir una qüestió prejudicial penal, no estem assegurant que sempre en aquests casos s'hagi de procedir a la suspensió de les actuacions civils. Simplement est em proclamant la seva consideració com a qüestió prejudicial. Òbviament, després caldrà veure si compleix els requisits per esdevenir devolutiva (amb la consegüent suspensió) o bé es resol pel cr iteri no devolutiu. 10 DE LA O LIVA SANTOS, DÍEZ-PICAZO GIMÉNEZ, Dere cho proces al civil. El proc eso de declara ción , cit., pp.546 -547. En segon lloc, entenem que l'art 40.2 LEC, en recollir el requisit devolutiu de la influència de la qüestió prejudicial en la deci sió de la causa civil , no refereix aquesta influència concretament a la qualificació jurídico-penal que el tribunal penal efectuï dels fets, sinó que amb caràcter general la refereix a la decisió que el tribunal penal emeti sobre el fet, decisió que tant pot al.ludir a la qualifica ció jurídico-penal com a l'existència del f et. 2) La utilitat d'identificar com a prejudicial un problema de naturalesa penal suscitat en un procés civil és doble. D'una banda, aquesta i dentificació és necessària de cara a determinar el tractam ent processal que cal conferir a la qüestió prejudicial. De l'altra, tam bé és convenient per establir els efectes incidenter tantum o bé de cosa jutjada que segons els casos desplega la resolució del tema prejudicial. Per tot això, un cop identificat en un procés civil un thema decidendi penal que presenta la caracterí stiques esmentades per poder considerar-lo una qüestió prejudicial, l'òrgan jurisdiccional ha de determinar com tract ar-lo processalment. Les possibilitats en aquest sentit són diverses. L'òrgan jurisdicional civil ha de prendre en consideració una sèrie de circumstàncies. D'entrada, ha d'averiguar si el problema prejudicial ja ha estat objecte d'un pronunciament penal o no. En el primer cas, el tribunal, en el moment en què ha de decidir el tractament processal que ha de rebre la qüestió prejudicial identificada, té coneixement que aquest problema ja ha estat resolt, és a dir, ja ha estat enjudiciat en un procediment que ha finalitzat amb una decisió ferma que dóna resposta al problema plantejat com a prejudicial en el procés civil. En el segon cas, el t ribunal ha de decidir quin règim cal utilitzar per resoldre el problema prejudicial. Cal dir que tota la regulació legal referent a les qüestions prejudicials penals en un procés civil parteix de la suposició que el problema prejudicial no ha estat dirimit. A l'hora d'examinar aquesta regulaci ó, una de les coses que de seguida es fa pal. lès és, en ocasions, la seva dispersió normativa i el tractament diferenciat que s'atorga a alguns supòsits d'aquesta prejudicialitat. En tant que es tract a de casos que encara es troben per resoldre, és evident la necessitat que es presenta a l'òrgan jurisdicci onal civil de decretar el règim pel qual dirimir la qüestió prejudicial. A vegades cal utilitzar el criteri no devolutiu per resoldre-la. En altres, el sistema a aplicar consisteix en la devolutivitat de la qüestió prejudicial p enal i consegüent suspensió de les actuacions civil s. Com que no es preveu només u n únic supòsit de prejudicialitat penal respecte del qual establir les condicio ns per determinar quan esdevindrà no devolutiu i quan devolutiu, sinó que són més d'un els supòsits contemplats amb aquesta finalitat, a fi d'aportar una mica de claredat a la matèria i a partir dels preceptes legals que hi fan referència, volem intentar una sistematització d els supòsits de qüestions prejudicials penals que es poden suscitar en un procés civil i dels criteris que en cad ascun d'ells determinen que la qüestió prejudicial es resolgui sia a través del sistem a devolutiu, sia acudint a la no devolutivitat. Així, aprofitant la fragmentació del procés civil en grans estadis de tramitació, ordenem els supòsits de prejudic ialitat penal en tres grans grups. En el primer incloem les qüestions prejudicials que apareixen en el desenvolupament d'un procés declaratiu. En el segon reunim els casos de prejudicialitat penal que es poden plantejar en el procés d'execució, tant si aquest a execució afecta un títol jurisdiccional com si es tract a de l'execuci ó d'un títol extrajur isdiccional . Finalment, en el tercer grup apleguem els supòsits en què la qüestió prejudicial penal sorgeix en l'àmbit de la revisió. Abans d'entrar però en l'anàlisi de les circumstàncies que en aquests tres grups de supòsits de prejudicialitat penal provoquen que la seva resolució es dugui a terme de forma devolutiva o bé no devolutiva, convé al.ludir amb caràcter general al criteri clàssic que ha imperat en el tractament processal d'aquest tipus de qüestions prejudicials en el procés civil. Ens est em referint a la tradicional primacia que s'ha reconegut a la jurisdicció criminal respecte de la civil. II. LA PREFERÈNCI A DEL PROCÉS PENAL SOBRE EL CIVIL. Les llei s processals tradicionalment han coincidit a resoldre la prejudicialitat penal en el procés civil segons el criteri devolutiu. És a dir, la qüestió prejudicial penal no pot ser resolta pel mateix òrgan jurisdiccional que ha de decid ir l'assumpte principal civil, sinó que cal que ho faci el Jutge o Tribunal penal qu e tingui competència per dirmir-la, sens perjudici que, avui per avui, la LEC s'inspiri, pel que fa a la regula ció d'aquesta matèria, en el caràcter excepcional d'aquest règim de resolució prejudicial. Aquest a devolutivitat en els casos en què la qüestió prejudicial d'un procés civil és de naturalesa penal ha vingut presidida convencionalment per l'a forisme francès le criminel tient le ci vil en état . El principi recull la vis attrac tiva i la prioritat que la jurisdicció penal exerceix sobre la civil i, per tant, la subordinació d'aquesta última a la primera 11 . Aquesta preferència que es concedeix al procés penal 11 Vid. entr e altres GOLDSC HMIDT, Prin cipios gene rales del pr oceso , Bue nos Air es, 1961 , T.II, p.186; CALA MANDRE I, Derecho pr ocesal civil , cit., vol.II, p.224; CAR NELUTTI, Derec ho procesal civil y pena l , trad. de Sentís Melend o, Buenos Aires, 19 71, vol.I, p.185; CHIOVENDA, Prin cipios de derec ho proce sal civil , trad. de Casais i Santaló, Madrid, 1977, vo l.I, p.418. Així mateix, vid. entr e altres les SSTS 31 mar ç 1981 (RJ 1981/1142), 16 juliol 1982 (R J 1982/424 3), 17 dese mbre 1985 (RJ 1985/6 592), 9 maig 1 986 (RJ 1 986/2675), 4 novembre 19 86 (RJ 1986/6206 ), 24 març 1987 (R J 1987/1 720), 11 juny 1988 (RJ 1988/4849), 1 1 novembre 1988 (RJ 1988/8437), 9 febrer 1989 (RJ 1989/822) , 23 febrer 1989 (RJ 19 89/1394), 14 abril 1989 (RJ 1989/3055 ), 22 juny 1989 (RJ 19 89/4777), 14 juliol 1989 (RJ 1989/561 6), 27 març 1991 (RJ 1991/2453) . També les sentències AP Balears 15 m arç 1994 ( AC 1994/408), AP Balears 6 juny 1994 ( AC 1994/1122) , AP Girona 2 novembre 1994 (AC 1994/2322 ), AP Balears 20 ma ig 1996 (AC 1996/905 ), AP Astúries 18 juny 1998 (AC 1998/6034), AP Cas telló 25 juny 1999 (AC 1999/1358); i els aute s AP Astúries 1 febrer 1992 (AC 19 92/257), AP Barcelon a 18 juny 1992 (AC 1992 /980), AP Cantàbr ia 3 febre r 1993 ( AC 1993 /181), AP Còr dova 9 ma ig 1994 (AC 1994/8 67), AP Màlaga 10 desemb re 1994 (AC 1994 /2321), AP Navarr a 31 juliol 1995 (AC 1995/1477), AP Valladolid 21 octubre 1995 (AC 19 95/2002), AP Santa Cruz de Te nerife 23 març 19 98 (AC 199 8/527). respecte del civil es tradueix en el fet que quan el fallo d'un assumpte civil depè n de la resolució d'una qüestió d'índole penal, el primer s'ha de suspendre fins que l'òrgan corresponent decideixi l a qüestió prejudicial 12 . A) El principi le criminel tient le civil en état és un principi admès en la generalitat dels sistemes jurídics. Diferents arguments s'han esgrimit per justificar aquesta prioritat de l'enjudiciament penal. a) La doctrina francesa fonament a la preferència del procés penal respecte del civil en el valor prejudicial que atribueix a la sentència sobre l'acció civil 13 . Els autors francesos fonament en aquest vincle en la norma que estableix la suspensió del procés civil. Segons aquesta post ura doctrinal el precepte que obliga a suspendre l'exercici separat de l'acció civil fins que no recaigui un pronunciament definitiu sobre l'acció penal, no tindria justificació si al mateix temps no s'afirmés el vincle. I, la prova, segons ells, de que la Llei ha volgut vincular el jutge del procés civil a la resolució del jutge penal és que l'obl iga a esperar el fallo d'aquest darrer. En contra d'aquesta postura s'exposen dos arguments. D'una banda, que, paradoxalment, a la vegada, el fonament del precepte que obliga a suspendre el procés civil precisament el busquen en la vi nculació que abans han donat per suposada 14 . De l'altra, s'apunta que la cosa jutjada penal no vincula el jutge civil. L a funció prejudicial de la cosa jutjada consisteix en la vinculació a la decl aració que 12 Vid. entre altre s GUASP DELGADO , Com entarios a la Ley de Enjuici amient o Civil , cit., I, p.958; NAVARRO VILL ARROCH A, Las cr isis del proces o civil , en "Re v.Jur.Cat", 1 973, p.700; PÉREZ GORDO , Prejudicialidad pe nal y constituc ional en el pro ceso civil , cit., p.42. 13 En aquest sent it, vid. GA RRAUD, Traité théoriqu e et practique d'instruction cr minelle et de procé dure penale , 1907, VI, p.2 96; MAZEAUD , Responsabilité civile , p. 212 (citats pe r GÓME Z ORBANEJA, Comentarios a la Ley de Enjuic iamient o Criminal , cit., II, p.634). conté la sentència ferma ant erior, és a dir, a l'afirmació o negació de la responsabilitat criminal d'una persona per un fet determinat. I l'efecte jurídico-privat del fet no depèn d'aquesta declaració, no depèn del delicte. Segons aquest sector de la doctrina, del que pot dependre l'efecte civil és "o bien de la condena penal tomada como <<hecho jurídico>> (ej. art 756.2º.5º), o bien del <<mismo hecho>> que, con completa independenci a, ocurra ser a la vez delito y supuesto de una norma civil (por ej., además de la <<acción ci vil>>, el a dulterio como causa de divorcio, la falsificación o el dolo com o causas de la inexistencia o la invalidez del contrato, o como causa de revisión de la sentencia civi l misma") 15 . Aquest és el motiu, doncs, i no la prejudicialitat, perquè la Llei, a fi d'evitar l'ex amen simultani d'un mateix fet en dos processos diferents, dóna preferència al procés penal. b) En la doctrina italiana s'ha intentat buscar el fonament de la suspensi ó del procés civil per prejudicialitat penal en la unitat originària de la persecussió processal del delicte 16 . Originàriament, del delicte naixi a una única acció a favor de l'ofès, perquè la idea de doble lesió, de pena i de rescabalament apareixien confoses. S'ha ent ès, com a reminiscència d'això, el fet que, si bé l'acció civil es pot proposar separadment de la penal davant el jutge civil, se n'ha de suspendre l'exercici fins que el jutge no s'ha pronunciat definitivament sobre l'acció penal intentada abans de l'acció civil o durant la seva tramitació 17 . 14 Vid. G ÓMEZ ORBAN EJA, op.cit. , pp .634-635. 15 Vid. GÓMEZ OR BANEJA, op.cit . , pp.633 -634; ID ., Derech o procesal civil (amb HERCE QUEMADA), Mad rid, 1976, vol.1 , p.387. 16 En aques t sentit vid. CHIOVENDA, Princ ipios de der echo pro cesal ci vil , cit., II, pp.411 i ss. 17 Amb tot, SEN ÉS MOTILLA, Las cue stiones pre judiciales en el sistema pro cesal españo l , cit., p.106, posa de manifes t com re centment la doct rina italiana ha qües tionat la subsistè ncia d'aques t principi bo i al.legant la inde pendència de jurisdiccion s que consag ra el Codice di Pro cedura Penale d e 1988. En a quest sen tit, TRISORIO LIUZZI, Rifo rma del pr ocess o penale e sospens ione del processo civ ile , en "Riv.Dir.Pro c.", 1990, nº2, p p.555 i ss., de dueix del nou CP, d'una ban da, l'autonomi a de l'acció civil ex delicto (art 75 CPP), i de l'altra, la no nec essària su spensi ó del procés civil contempo rani a un proc és penal. Per contr a, en opinió de CARPI, TARU FFO, Commentario breve al C odice di Porcedura Civile , Pàdua, 1994 , p.935, l'art 21 1 del Decre t Legislatiu de 28 de juliol de 1989 (nº271), que aprova les disposicions complementàries i transitòries del CP P, i l'art 295 r eformat del C PP, conseqüència, el precepte també inclouria l'acció civil ex del icto , cosa que faria innecessària la regla especial de l 'art 111 28 . Tanmateix, sembla que el legislador ha volgut mantenir dues normes diferents per regular, d'una banda, l'acció civil derivada de delicte (art 111) i, de l'altra, tot altre tipus d'acció -podria ser també civil però diferent de la restit utòria o reparatòria- fonamentada en uns fet s objecte d'un procés penal que s'erigeixen en qüestió prejudicial (art 114). De fet, tot i que, tant l'art 114 com el 111 de la LECrim es fonamenten en el principi le criminel tient le civil en état , seguint un sector de la doctrina, es poden apreciar al gunes diferències en els règims previstos en ambdós preceptes 29 . Diferències derivades de la circumstància que el jutge penal no té competència sobre un efecte jurídic extrapenal del f et (de dret civil, mercantil, laboral, administratiu) que no sigui el restitutori i reparat ori. Així, en primer lloc, la suspensió del procediment corresponent per causa penal acordada en virtut de l'art 114 LECrim no pot implicar que la pretensió feta valer per separat passi al procés penal per ser-hi exercitada juntament amb la criminal. En canvi, això precisament és el que succeeix quan es tracta de l'acció reparatòria si no ha estat renunciada o reservada expressament, excepció feta d'aquells supòsits en què el delicte només pot ser perseguit mitjançant una querella privada. Consegüe ntment, en segon lloc, en els casos on és d'aplicació 28 Vid. per to ts GÓMEZ O RBANEJA, Coment arios a la Ley de Enjuiciamiento Criminal , cit, II, p. 671. En contra sembla pronunc iar-se AGU ILERA DE PAZ, Comentarios a la Ley de Enjuiciamiento Cr iminal , cit., I, pp. 627 -628, quan afirma que "el legislador ú nica y exclus ivamente se limitó a declarar la incompatibilidad, o mejo r dic ho, la imposibilidad de la subsis tencia simultánea de la c ausa cr iminal y del pleito civil cuando uno y otro de dichos pr ocedimientos tuvieran por obje to o materia el mismo hecho orig en de las acciones ejercitada s en ambo s, o lo que es lo mis mo, cuando en el p rocedimiento c riminal se ejerc ite la acció n penal provenie nte de un delito y en el pl eito la civil nacida del mis mo, esta bleciéndos e la prohibición del ejer cicio independ iente y simult áneo de dichas acciones, con objet o de ev itar la divisió n de la cont inencia de la causa y la posibilidad de resolu ciones contradictorias entre las se ntencias de uno y otro tribunal. A nuestro juic io esto es lo que só lo ha querido orden arse en la disposición legal a que nos referimos y que e n tal con cepto no ha deb ido ni debe dár sele más extens ión y alcanc e". Així mateix, vid. ASENC IO MELLADO, D e las cuestion es prejudic iales , cit., I, pp.691-692. 29 Vid. G ÓMEZ ORBAN EJA, op. c it. , pp. 626-63 0 i 671. l'art 114 LECrim, la sentència f erma que es dicti en la causa penal no és susceptible d'impedir la continuació del procediment int erromput, per tal com la sentència penal ferma no pot resoldre l'acció d'aquest darrer. Cosa que no s'esdevé amb relació a l'acció reparatòria. En aquests casos, un cop finalitzat el procés penal, el procés civil suspès no r eprèn el seu curs, perquè la pretensió que constituïa el seu objecte ha passat a un altre procés on sobre ella ja ha recaigut una resoluci ó ferma. Considerar que l'art 114 LECrim regula un supòsit de prejudicialitat penal e n el procés civil significa que existeixen dos preceptes referits, amb caràcter general, a una mateixa situació de prejudicialitat: les qüestions prejudicials penals suscitades en un judici civil declaratiu. Davant d'aquesta simultaneïtat de normes es fa necessari analitzar el grau de compatibilitat entre l'art 40. 1.2 LEC i l'art 114 LECrim a partir dels àmbits d'aplicació de cadascuna. b) Els apartat s primer i segon de l'art 40 LEC, a l'igu al que l'art 3 62 LEC 1881, contem plen un supòsit general de prejudici alitat penal en un procés civil. Tanmateix, la literalitat del precepte no sembla incloure qu alsevol assumpte penal que pugui ser prejudicial en una causa civil. El primer apartat de l'a rt 40 només fa referència expressa a aquell problema prejudicial penal que, identificat en un procés civil, consisteix en un fet amb aparença de delicte o falta perseguibl e d'ofici. En conseqüència, el precepte sembla requerir per la seva aplicació, d'una banda, l'existència d'un procés civil, i, de l'altra, l'aparició d'una qüestió prejudici al que versi sobre un fet presumpt ament constitutiu d'un delicte o falt a perseguible d'ofici, bo i excloent, per tant, els que ho són només a instància de part 30 . Cal dir que, en aquest aspecte, si ens atenem al tenor literal de l'art 40 LEC, el plantejament del precepte varia del contingut en l'art 362 LEC 1881, per bé que tots dos coincideixen en l'existència d'un procés civil on es posa de manifest una qüestió prejudicial penal. L'art 40.1. 2 LEC sembla partir del supòsit segons el qual l'assumpte prejudicial penal identificat en la causa civil consisteix en un fet amb aparença de delicte o falta perseguible d'ofici, i, de ser així, seria respecte d'aquest supòsit que després preveu les circumstàncies en què l a qüestió prejudicial és devolutiva o bé no devolutiva 31 . Per tant, sembla deixa r fora del seu camp d'aplicació aquells supòsits on l'assumpte prejudicial té per object e un deli cte o falta perseguible només a instància de part . En canvi, del redactat de l'art 362 LEC 1881 es dedueix que el precepte no partia d'un supòsit prèviament definit, sinó que simplement establia les condicions perquè qualsevol qüestió prejudici al penal apareguda en un procés civil tingués caràcter devolutiu, bo i donant a entendre, per exlusió, que, cas de no concórrer els requisits que e xpressava, la qüestió prejudicial penal era no devolutiva. En altres paraules, mentre els criteris per la devolutivitat o no devolutivitat prejudicials previstos en l'art 40.1.2 LEC, de forma expressa només fan referència a aquelles qüestions prejudici als penals so rgides en un procés civil que consisteixen en un fet amb aparença de delicte o falta perseguible d'ofici, els criteris recollits en l'art 362 LEC 1881 podien ser aplicables a tot tipus de qüestió prejudicial penal que es plantegés en el tr anscurs d'un pleit civil . Tanmateix, som del parer que l'art 40. 1.2 LEC s'hauria d'ha ver fet extensi u a tota qüestió prejudicial penal sorgida en un procés civil. Hauria estat preferible no limitar l'aplicació del precepte solament als delictes i faltes perseguibles d'ofici i, així, incloure-hi també els que ho són només a instància de part. Dos arguments 30 Vid. e n aquest sentit l'au te Jutja t Primera Ins tància Valèn cia 11 juny 2001 ( AC 2001/1 893), segons el qual l'art 40 LEC exigeix que l'actuació pen al sigui perseguib le d'ofici. 31 Aques ta també és la p roposta del Projec te de LEC dels PROFESOR ES DE DERECH O PROCESAL, Corrección y A ctualización de la Ley de Enjui ciamient o Crimi nal , cit., I, pp. 213-214 . Els apar tats primer i segon de l'a rt 69 d'aq uest Projecte, a rticle dedica t a la pre judicialitat penal, també c enyeixen el supòs it general d'aq uesta preju dicialitat als fets que ofereixin aparen ça de delicte o falta pers eguible d'ofic i. poden servir per justificar aquesta proposta. D'una banda, perquè, si considerem que la intenció dels apartats primer i segon de l'art 40 és recollir un supòsit general de prejudicialitat penal en un procés civil , sembla més raonable que el seu camp d'aplicació abarqui qualsevol tipus de tema penal que durant la tramitació d'una causa civil es presenti com a prejudicial i no se n'exclogui determinades matèries criminals. De l'altr a, perquè, circumscriure l'art 40 a les qüestions prejudici als quan consisteixin en certs assumptes penals, implica que aquelles que versin sobre temes que no hi són inclosos s'hagin de resoldre segons un règim diferent a l'establert a l'art 40; cosa que, en la nostra opinió, no ajuda a simplificar ni a concentrar normativament el tractament processal de la prejudicialitat penal apareguda en un procés civil. De fet, així ho ha entès un sector de l a doctrina en interpretar que l'art 40.1.2 LEC el que fa és preveure només les cir cumstàncies en què la qüestió prejudicial penal ha de ser devolutiva. Així, la referència del precepte al caràcter perseguible d'ofici del delicte o falta objecte de la qüestió, el presenten com un requisit per a l'aplicació del règim devolutiu en la resolució del problema prejudicial. Consegüentment, aquells supòsits on l'objecte de la qüestió prejudicial penal consisteixi en un delicte o falta perseguible a instància de part també els consideren inclosos en l'àmbit d'aplicació de l'art 40.1.2 LEC, per bé que aleshores, en no concórrer un dels elements necessaris per a la devolutivitat, el règim a utilitzar per resoldre'ls haurà de ser el no devolutiu 32 . Am b tot, aquesta interpretació no sembla que s'adeqüi gaire al tenor literal de l'art 40. 1.2 LEC. En el punt númer o 1 del precepte, on s'i nclou la referència al caràcter perseguible d'ofici del delict e o falta objecte de la qüestió prejudicial, el legislador no fa cap al.lusió al règim am b què cal resoldre la qüestió, sinó que simplement recull el deure de l'òrgan jurisdiccional civil d'iniciar, en aquest cas 32 GARBER Í, De las cue stiones prejud iciales , cit., T.1, p. 639. posant-ho en coneixement del Ministeri Fiscal, el corresponent procés penal quan es localitzi en la causa un fet constitutiu de delicte o falta perseguible d'ofici. És en el punt número dos d e l'article, en canvi, on es regulen els sistemes per dirimir les qüestions prejudicials, partint però de la situació descrita en el paràgraf anterior, això és, de la identificació en el procés civil d'una qüestió prejudicial penal que té per objecte un delicte o falta perseguible d'ofici. A partir d'aquí, s'e stableix com a regla general el criteri no devolutiu, i de forma excepcional, sotmès a les condicions que expressament el mateix punt dos de l'article enumera, el ciriteri devolutiu. D'aquí es deriva que els supòsits de pr ejudicialitat penal en un procés civil previstos en els arts 40.1.2 LEC i 114 LECrim, en rigor, no es cobreixe n enterament. Els règims de resolució de qüestions prejudicials penals (tant el devolutiu com el no devolutiu) previstos en l'art 40.1.2 LEC només són aplicables quan la qüestió prejudicial penal identificada en el procés civi l versa sobre un fet amb aparença de delicte o falta perseguible d'ofici, no quan es tracta de delictes i faltes perseguibles només a instànci a de part. Per consegüent, la concurrència de normes a aplicar té lloc sem pre que el problema prejudicial es planteja respecte de f ets constitutius de delicte o falta perseguible d'ofici. Atès que tant l'art 40.1.2 LEC com l'art 114 LECrim fan referència a aquesta eventualitat, cal determinar quin dels dos preceptes és l'aplicable. Al nostre entendre, la prioritat d'aplicació cal donar-la a la LEC, vist que es tracta de la lle i temporalment posterior. Ara bé, admetent que el precepte de la LEC no fa referència a qua lsevol qüestió prejudicial penal sinó únicament a determinats supòsits, respecte d'aquests casos que queden fora del seu àmbit d'aplicació, no es pot parlar de coincidència de regulacions de la LEC i de la LECri m i, per tant, resta vigent el precepte de la llei processal criminal. En conseqüència, si la qüestió prejudicial penal versa sobre un fet amb aparença de delicte o falta perseguible només a instància de part, ha de ser resolta d'acord am b les previsions de l'art 114 LECrim 33 . Cal dir que el problema de l'àmbit d'aplicació de l'art 114 LECrim després de l'entrada en vigor de la LEC del 2000 aviat va ser posat de manifest per un sector de la doctrina 34 . En opinió d'aquests autors, l'art 40.1.2 LEC resulta més complet que l'art 114 LECrim, al qual se li atribueix, tot i el text on es troba ubicat, caràcter de norma processal civil. En aquest sentit, s'entén que, mentre el precepte de la LECrim preveu la no iniciació o la suspensió del procés civil si els fets object e del procés penal són els mateixos que el s del civil, el precepte de la LEC, a més a més d'aquesta qualitat dels fets, exigeix, per a la suspensió de les actuacions civils, l'apreciació pel tribunal civil de la influència decisiva de la resolució de la qüestió prejudicial penal. En vistes d'això, aquest sector de la doctrina afirma que el règim establert en l'art 40 LEC, per ser llei posterior , deroga tàcitament l'establert en l'art 114 LECrim. Al nostr e entendre, si es vol parlar de derogació tàcita de l'art 114 LECrim per part de l'art 40.1.2 LEC, nom és es pot circumscriure aquesta derogació a aquells casos en què els supòsits de prejudicia litat penal en un procés civil previstos en ambdós preceptes coincideixen (és a dir, quan el problema prejudicial versa sobre fets constitutius de delicte o f alta perseguible d'ofici); però, tenint sempre en com pte que poden haver supòsits de prejudicialitat penal en un procés civil (quan el tema prejudicial es planteja respecte de fets perseguibl es a instància de part) que, en la mesura que queden fora del camp d'aplicació de l'art 40.1.2 LEC, s'han de resoldre d'acord amb l'art 114 LECrim. 33 Vid. tam bé en aque st sentit GONZ ÁLEZ S ÁNCHEZ, Las cuestiones prejudici ales pe nales en el proce so civ il , cit., pp .60-61 . Cal posar de relleu, però, que les categories ut ilitzades per la Llei en referir- se als delictes perseguibles d'ofici i als delictes que ho són a instància de part són ambigües i poc r igoroses, atès que no permeten determinar amb facilitat quins delictes queden inclosos en cadascuna d'elles, i com a producte d'això, quins poden constar en l'àmbit d'aplicació de l'art 40.1. 2 LEC i quins altres comprèn l'art 114 LECrim. Hagués estat pref erible que el legislador hagués fet r eferència als conceptes de delictes públics, semipúblics i privats. Mentre els primers admeten que el procés penal pugui començar com a conseqüència de l'activitat jurisdiccional, els segons i els tercers consisteixen en conductes la perseguibilitat de les quals es con diciona a un acte de part. Així com els delictes semipúblics necessiten la denúnci a de l'ofès, els deli ctes privats requereixen la querella d'aquest mateix subjecte. És clar que l'expressió de l a LEC "delictes perseguibles d'ofici" inclou els delictes públics 35 . I que el concepte "delictes perseguibles a instànci a de part" engloba els delictes privats 36 . D'aquesta manera, mentr e els primers entren dins l'àmbit d'aplicació de l'art 40.1.2 LEC, els segons es mantenen en l'òrbita de l'art 114 LECrim. El problema més aviat es planteja en torn dels delictes semipúblics 37 , 34 Vid. O RTELLS R AMOS, Derecho procesal civil , cit., pp.686 -687. 35 La gran majoria de cond uctes tipi ficades en el CP tenen la cons ideració de pú bliques. Així ho e ntén també la SAP Ponte vedra 27 ju ny 2003 (AC 2003/179 1). Segons aquesta resolució jurisdiccional la previsió continguda en el número 1 de l'art 40 LEC és una mera espec ificació i reiterac ió d'allò establ ert en l'art 262 LECrim, en virtut del qual, "Los que por razón de sus cargos , profesiones u oficios tuv ieren noti cia de a lgún delito púb lico, estarán obligados a denunc iarlo inme diatamente al Min isterio Fiscal, al Tribuna l competente, a l Juez de Instrucc ión y, en su defecto , al munici pal o al funcion ario de polic ía m ás próximo a l sitio, s i se tratare de un delito flagrante". 36 Els d elictes pr ivats bàsic ament ha n quedat re duït s a les injúries i calúmines (art 215.1 CP). Cal tenir en compte, però, que el rè gim de perseguibilitat varia quan l'ofensa es dirigeix contra funciona ri públic, auto ritat o agent d'aquesta sobre fe ts concernents a l'ex ercici dels seus càrrecs. Mentre la r dacció ac tual de la'rt 21 5.1 CP preveu que en aquests casos s igui suficient la prese ntació d'un a denúnc ia, d'acor d amb la modificac ió d'aquest extr em operada per la LO 15/2003, de 25 d e novembre, serà possible pr ocedir ales hores d'ofic i. 37 Es po t consider ar com a fe ts delictius s emipúblics els segü ents: practic ar la reproducció assistida en un a dona s ense el seu c onsentiment (art 162.2 CP qu e amb la LO 15/2003 , de 25 de novemb re, ja que si bé la causa criminal on s'han d'enjudiciar cal que sigui incoada mitjançant denúncia de la víctima, un cop com ençada també hi intervé el Ministeri Fiscal exercitant l'acció penal, sense obli dar aquells supòsits on per tractar-se de delictes sobre persones desvalgudes o mancades de personalitat, s'exigeix la denúnci a de l'òrgan públic (art 105 LECrim). Aquesta presència que té el Ministeri Fiscal en les causes criminals on s'enjudicien delictes semipúblics, sia exercitant l'acció penal un cop iniciada la causa per l'interessar , sia en alguns casos fins i tot incoant-la, ens decanta per introduir aquests fets delictius dins la categoria dels delictes perseguibles d'ofici 38 , i per tant, dins l'àmbit d'aplicació de l'art 40.1.2 LEC. Aquesta inclusió dels delictes semipúblics dins la categoria esmentada del precepte de la llei processal civil no col.lisiona, al nostre entendre, amb la necessitat que recull el primer apartat de la norma de que el jutge civil comuniqui al Ministeri Fiscal l'existència d'uns fets presumptament delictius perquè l'òrgan públic actuï en conseqüència, és a dir, exerciti si ho creu procedent l'acció penal. La raó és que dins l'expressió "exercitar l'acció penal" no només hi té cabuda l'acte d'incoar la causa (de ser així, l'art 40.1.2 LEC aleshores sí que únicament podria aplicar-se als delictes públics), sinó també la intervenció del Ministeri Fiscal un cop ha començat aquesta causa. De fet, aquest és el sentit que es po t veure reflectit en l'art 105 LECrim quan defineix els conceptes de delictes públics i semipúblics. El precepte utilitza l'expressió "ex ercitar l'acció penal" per referir-se a la diferent actuació que té el Minist eri Fiscal en ambdós tipus de fets delictius: en un cas amb aquest exercici pot incoar el procés penal, en l'altre aquest exercici normalment passa a ser e l 161); d elictes d' agress ions, asse tjam ent o abusos sex uals (art 191 CP); deli ctes de desco briment i revela ció de se crets ( art 201.1 CP); delictes d'abandona ment de família, menor s o incapaços (art 228 CP); delictes d e danys en det e rm inats ca sos (art 267 CP ); delictes relatius als mercats i als consu midors ( art 28 7 CP); de lictes so cietaris ( art 296 CP) ; faltes d'am enaces, coacció, injúria, vexació lleus (art 620.2.II CP); lesions o m ort causad es per impr udència (art 62 1 CP); faltes d 'alteració de fites o dema rcacions de pobles , propietats i finq ues en alguns supòsits (art 624 CP). 38 En c ontra es pronuncie n GARBERÍ, De las cuestiones prejudicia les , cit., T.1, p.639; GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Las cues tiones prejud iciales pe nales en el proc eso civil , cit., p.59. Ambdós autors class ifiquen els delic tes semipúblic s dins la c ategoria dels pe rseguibles a instància de pa rt. serveix per poder continuar la causa que ja ha començat amb la denúncia de l'ofès. Am b tot, es tracta d'una qüestió amb poca rellevà ncia pràctica, atès que, independentment de quin tipus de delictes com prengui un precepte o un altre, el tractament processal que se'ls ha de conferir és el mateix, si tenim en compte qu e la regulació prevista en l'art 114 LECrim ha de ser interpretada ara a la llum de l'art 40.1.2 LEC. d) Així, l'aparició d'una qüestió prejudicial penal en un procés civil no sempre es tracta de la mateixa manera. Segons sembla deduir-se del redactat de l'art 40 LEC, la regla general per resoldre aquests supòsits de prejudicialitat penal consisteix en la no devolutivitat de la qüest ió prejudici al penal sorgida en el procés civil i, per tant, també en la no suspensió d'aquest darrer 39 . El tenor literal del precepte només permet la suspensió del procés civil si concorren l es condici ons de l'apartat segon, cosa que perm et inferir que, mentre no es donin aquestes circumstàncies, la qüestió prejudicial penal no suspèn el curs del pleit 40 . 39 Vid. GÓMEZ COLOMER, El nuevo pro ceso civil (Ley 1/2 000) , cit., p. 125; ID., Derecho Jurisd iccional II Proc eso Civil , c it., p. 34; BANACLOCH E PALAO, Novedades de la Ley de Enjuiciamiento C ivil en materia de jur isdicción y competencia del órg ano jurisdicciona l (y II) , en "Tribuna les de Ju sticia", 2000, nº 3, p. 307; OR TELLS RAMOS, De recho pr ocesal civil , cit., p. 684; GONZÁLEZ GR ANDA, De las cu estiones pre judiciales , cit., I, pp. 485-486. De la regla gene ral de la no susp ensió de les actu acions civils per prejud icialitat penal també se 'n fan res sò, entre altre s, els autes AP Guadalajara 28 octu bre 200 3 (JUR 2004 /49446, 49447, 49 448), AP Balears 13 gener 2004 (J UR 2004 /79664). 40 La innovació qu e suposa l'aplicació del sistema de co l.laboració juris diccional en els supòsits de prejudic ialitat penal e n un proc és c ivil també queda reco llida en l' Exposició d e Motius de la Lle i: "... por lo que resp ecta a la preju dicialidad pen al, se sienta la regla gener al de no sus pensión del proce so civil, salvo que exista c ausa crimin al en la que s e estén in vestigando, c omo hecho s de aparien cia delictiva, al guno o alg unos de los que ca balmente funda mentan las pretensione s de las partes en el proceso c ivil y ocurra, además , que la senten cia que en éste haya de dictarse pueda verse dec isivamente influida p or la que recaiga en el proces o penal". Semblan tment, en e l Projecte de PROFESORES DE D ERECHO PROC ESAL, Co rrección y Actualiz ación de la Ley de Enjuiciamiento Civi l , c it., I, pp. 213-214 , l'art 6 9 només p reveu la Cal reconèixer, certament, com una novetat de la LEC del 2000 la voluntat de fer constar explícitament en el seu art 40 el criter i no devolutiu per resoldre les qüestions prejudicials penals aparegudes en un procés civil. Així, es diferencia del seu antecedent històric immediat, l'ar t 362 LEC 1881, que només al.ludia a les circumstàncies en què la qüestió prejudicial penal en un procés civil esdeveni a devolutiva. El supòsit que preveia l'art 362 LEC 1881 es configurava com una excepci ó al principi general recollit en l'art 361 del mateix cos legal, segons el qual jutges i tribunals tenien l'obligació de no dilatar ni negar la resolució dels litigis 41 . Aquesta excepció calia emmarcar -la dins la prohibició de non liquet que també havien d'observar els òrgans jurisdiccionals 42 . Això explicava que el jutge civil que es trobés davant d'un fet presumptament delictiu imprescindible per resoldre la causa, en lloc de deixar-la imprejutjada, en suspengués el fallo fins que pogués decidir l'assumpte. Tanmateix, la det erminació dels supòsits que es regeixen pel criteri no devolutiu passa per saber primer quins són els casos en què l a qüestió prejudicial penal esdevé devolutiva, ja que els primers són tots aquells que no puguin quedar inclosos en els segons. Això ha determinat l'ordre en què ex pliquem cadascun dels sistemes. Prim er, analitzem les condicions que l'òrgan jurisdiccional ha d'analitzar perquè la qüestió prejudicial penal sigui devolutiva. Després establim, sense contrario , quan s'haurà de regir pel criteri no devolutiu. Cal aclarir que l'estudi de les diferents circumstàncies que fan possible resoldre la qüestió prejudicial penal aplicant un sistema o un altre es du a terme a suspensió del procés civil per prejudicialita t penal, com a excepc ió, en cas d e concórre r les circums tàncies del s egon apartat del p recepte. 41 Vid. VÁZQUEZ IRU ZUBIETA, Doctrina y juris prudencia de la Ley de Enjuicia miento Civil , c it., p. 429; BARÓN Y RO JAS MARCOS, La sus pensión d e un procedimiento civil p or causa pen al , cit., p. 402; BROC Á, MAJADA, CORBAL , GARCÍA VARELA, Práctica procesa l civil , cit., II, p. 894; SÁNCHEZ DE LA PARR A SEPTIÉN, Las cuestion es prejud iciales en el orde n jurisdicc ional penal, civil , con tencio so y soci al , cit., p. 95; R AMOS MÉNDEZ , Enjuiciamiento Civil , cit., I, pp. 472-473. demanda de revisió, però no té rellevància un cop iniciat el procediment. Tan bo n punt s'ha sol.licitat la revisió en temps i forma, el termini de caducitat no és que deixi d'operar si la qüestió prejudicial es planteja, sinó que senzillament ha perdut tota virtualitat, at ès que el dret a demanar la revisió ja s'ha ex ercitat amb la presentació de la demanda 200 . Tam bé s'ha apuntat com a possible lect ura de l'últim incís de l'art 514.4 LEC, entendre la norma en el sent it que es produeix la interrupció del termini dels cinc anys fins que finalitzi el procés penal si resulta que aquest p rocés s'ha iniciat abans de presentar la demanda de revisió i de que hagin transcorregut els cinc anys esmentats 201 . Al nost re entendre, però, aquesta interpretació que permet la suspensió del termini de caducitat de cinc anys per incoació de la cau sa penal, té com a principal obstacle la seva difí cil compatibilitat amb els tr ets definitoris de la caducitat. C) El quart motiu de revisió que contempla l'art 510 LEC s'esdevé quan l a sentència ferma impugnada s'ha guanyat injustament en virtut de suborn, violència o maquinació f raudulenta. Són diverses les conduct es delictives que poden donar lloc a aquesta causa de revisi ó 202 , i poden provenir del Jutge, del litigant contrar i al 200 Vid. en tre altre s MONTERO AROC A, Derecho Ju risdicci onal II Proces o Civil , c it., pp.489-4 90; MUÑOZ JIMÉ NEZ, op.loc.cit. ; GARBERÍ, op.loc.cit. ; PAZ RU BIO, ACHAER ANDIO GUIJ ARRO, DE ANDRÉS HERRERO, IL LESCAS RUS, PU ENTE SEGURA, SALG ADO CARRERO, Ley de Enjuiciamiento Civ il. Comentada y con jurisp rudencia , cit., p.743; GONZÁL EZ SÁNC HEZ, Las cuestion es prejudic iales penales en el proce so civil , cit., p.182. 201 Vid. en tre altre s DÍEZ-PICAZO GIMÉNEZ, D erecho p rocesa l civil. El pr oceso de de calaración , cit., p.532; MORENO CATENA, Dere cho proc esal civil. Par te general , c it., p.436. 202 Si bé no les úniq ues, ja que un supòs it il.lícit no constitutiu de delic te pot generar maquinació fraudulenta. Vid. e n aquest s entit BARONA VILAR, El juic io de revisión , en "Efectos juríd icos del proce so (co sa juzga da, cos tas e interese s, impugnacion es y jura de cue ntas)", Madr id, 1995, XXV, p.243; R AMOS MÉNDEZ, Enju iciamiento Civil , cit., I, p.581; GAR RIGA ARIÑO, La re visión de senten cias firmes , cit., vol.II, p.832; DEL MORAL MARTÍN, DEL MORAL GARCÍA, Interferencias entre el proceso c ivil y el pr oceso penal. Estudio juris prudencia l , cit., p .201; VALLESPÍN PÉR EZ, La revis ión de la sentenc ia firme en el proc eso civil , cit., pp.79-85. que insta la revisió, o d'un tercer 203 . Vegem-ne alguns exemples: delicte de suborn comès pel Jutge o algun Magistrat de la Sala 204 , delicte d'amenaces sofert pel Jutge o per alguna de les parts (i els seu procurador o advocat), delicte d'estafa, o maniobres de l'actor que impedeixen conèixer al demandat l'existència del procés que s'està seguint contra ell 205 , entre altres. 2on) L'aplicació del règim devolutiu a t enor de l'art 40.2 LEC també necessita que la qüestió prejudicial sigui decisivament influent en la resolució de la qüestió principal civil. Tal com va quedar ex posat en l'anàlisi d'aquest precepte, aquesta rellevància que ha de desplegar el problema prejudicial significa que és imprescindible per la tut ela que s'ha d'atorgar en el procés civil. O sia, que el tema prejudicial condici ona el sentit del fallo civil que s'ha de pronunciar, determina, en el cas que ara ens ocupa, que s'atorgui o no la revisió de l a sentència ferma impugnada. Ara bé, cal tenir present que la transcendència o influència decisiva de la qüestió prejudicial així descrita, perquè sigui rellevant a efectes de determinar l'aplicació del règim devolutiu, l'han d'exer cir aquells fets d'aparença delictiva que serveixin a les pa rts per fonam entar ll urs pretensions. En el procediment de revisió, això vol dir, en coherència amb l'exposat en l'apartat anterior, que només la rellevància desplegada per aquells fets delictius que poden donar lloc a un motiu de revisió és tinguda en compte a l'hora de decretar la devolutivitat prejudicial. 203 Vid. entre altre s MONTERO AROC A, Derecho Jurisdicc ional II Proc eso Civ il , cit., p. 487; MORE NO CATE NA, Derecho proces al civil. Parte general , cit., p.434. 204 Vid. entre altre s MONTERO ARO CA, op.loc.cit. ; ASENCIO MELLAD O, Derecho procesa l civil. Parte primera , cit., p.346; GARBERÍ, La revi sión de las sent encias firm es , cit., T.3, p.989. 205 Vid. en tre altres MON TERO AROCA, op.loc.cit. ; ASENCIO MELLADO, op.loc.cit. ; VILLAGÓMEZ C EBRIÁN, L a prueba . Los recur sos , en "La nueva Le y de Enjuiciamien to Civil" (Coor ds. CORTÉS DO MÍNGUEZ, MORENO CATENA), Madrid, 2 000, T.3, p.210; GARRIG A ARIÑO, La revisión de sente ncias firmes , cit., vol. II, p. 833; MORE NO CATE NA, Derecho proc esal civil. Parte general , cit., p.434; GARBERÍ, op.loc .cit. ; GONZÁL EZ SÁNCHEZ, Las cuest iones prejudic iales penales en el proces o civil , cit., p.181. Qualsevol dels exemples citats en aquest apartat ( suborn del Jutge, apropiació indeguda de documents, falsetat document al, etc.) serveix per il.lustrar el requisit devolutiu que ara estem analitzant. Es tracta de supòsits on la pretensi ó del procés de revisió es fonamenta en f ets delictius en la mesura que aquests integren algun dels motius pels quals es pot formular la pet ició de revisió. Evidentment, per tal que la resolució d'aquesta petició es trobi efectivament condicionada per la qüestió penal, cal que no hi hagi cap altre element en virtut del qual poder resoldre la revisió sense necessitat de dirimir el problema criminal. Pensem, per exemple, en un procés de revisió incoat en base a dos motius: d'una banda, la possible falsetat de les declaracions d'un testimoni a part ir de les quals es dictà sentència; de l'altra, una maquinació fraudulenta consistent en un il.lícit civil. El primer m otiu al.legat es basa en un fet delictiu (fals test imoni) que dóna l loc a una qüestió prejudicial penal susceptible de ser resolta segons el règim devolutiu. El segon motiu es fonamenta en un il.lícit civil. Si el tribunal de revisió pot acordar la rescisió de la sentència tenint en compte a quest segon motiu, i per tant prescindint del fals testimoni, la qüestió prejudicial penal, tot i referir-se a un fet dels que fonamenten les pretensions de les parts, no exercirà i nfluència decisiva. Amb tot, el fet que únicament la t ranscendència exercida en aquests supòsits pugui det erminar l'aplicació del règim devolutiu en la resolució de la qüestió prejudicial pot plantejar algun problema. Per exemple, en aquells casos on el tema prejudicial penal amb influència decisiva suscitat en el procés de revisió es refereix, no als motius de l'art 510 LEC, sinó a algun mitjà de prova practicat en el procediment. 3. Qüestions prejudicials sobre fal setat documental. Quan la qüestió prejudicial penal que apareix en la revisi ó versa sobre falsetat de documents del procés, per remissió de l'art 514.4 LEC, cal aplicar el règim específic que per a aquests supòsits preveu l'apartat quart de l'art 40 del mateix cos legal. Com ja ha quedat exposat, els supòsits que entren dins el camp d'aplicació d'aquest règim específic són els que constitueixen els delictes de falsetat docum ental. Es tract a de les conductes tipificades en els arts 390 a 399 CP que es realitzin respecte de qualsevol suport material susceptible de registrar declaracions de voluntat, de reflect ir fets, etc. Consegüentment, qualsevol d'aquests objectes, la f alsetat penal del qual es plantegi en un procés de revisió, pot constituir una qüestió prejudicial sobre falsetat documental. Ara bé, no totes les qüestions prejudicials que plantegen la falsetat penal d'un dels documents del pleit reben el mateix tractament. L'art 40.4 LEC preveu en aquest sentit una regla general i una execepció a ella. La identificació dels casos on excepcionalment la qüestió és resolta de forma devolutiva, permet concretar quan es resol pel criteri general de la no d evolutivitat. Sens perjudici de l'obligada remissió a l'anàlisi de l'art 40.4 LEC amb relació a l'explicació de les circumstàncies que fan possible un sistema o un altre, és oportú en l'àmbit de la revisió fer les següents co nsideracions. La resolució de la qüestió prejudicial segons el criteri devolutiu passa pel compliment d'una sèrie de circumstàncies, la presència de les quals ha de ser verificada per l'òrgan jurisdiccional civil. A més a més de la pen dència d'una causa criminal sobre la falsetat documental, un dels requisits perquè, segons l'art 40.4 LEC, la qüestió prejudicial sobre aquesta matèria sigui devolutiva és que afecti un document que, arran dels aconteixements que consigna, les parts utilitzin a l'hora de recolzar el qu e demanen a l'òrgan jurisdiccio nal. Pensem , per exemple, en la revisió fonamentada en una m aquinaci ó fraudulenta i on es planteja la possible falsetat dels documents en què la part act ora justifica aquest motiu de r evisió. D'una banda, es pot tractar dels document s que s'aporten a la causa en concepte de prova documental o que integren els mitjans recollits en l'art 299.2 LEC. De l'altra, poden ser documents escrits que no consten com a prova documental però que igualment es poden em prar per fonamentar les pretensions de les parts. Aquest podria ser el cas de la falsetat que es referís al suport material on es recull l'informe pericial o la declaració d'un testimoni practicats durant el procés de revisió . La devolutivit at de la qüestió prejudicial sobre falsetat de documents del procés també exigeix que aquest s siguin decisius per resoldre la qüestió principal del procediment. Aquesta rellevància que requereix l'art 40.4 LEC es defineix per dos elements. En primer lloc, perquè el document qüestionat representi l'únic mitjà a t ravés del qual el fet que consigna pot quedar provat . Així, per exemple, si la maquinació fraudulenta que s'al.lega com a motiu de revisió només pot quedar verificada a través dels documents tit llats de falsos. Pot succeir, però, que, baldament el fet documentat sigui necessari per resoldre la revisió, pugui quedar verificat a través d'altres mitjans diferents del document tit llat de fals. Per exemple, si la maquinació fraudulenta al.legada com a causa de revisió pot quedar demostrada a través d'altres suports diferents del document qüestionat. En segon lloc, la rellevància requereix que el fet documentat sigui rellevant per la sentència civil; és a dir, cal que es tr acti d'un fet imprescindible per decidir la rescisió o no de la sentència impugnada, de tal manera que tenir-lo o no en compte faci variar el sentit d'aquest a decisió. Continuant amb el supòsit de la maquinació fraudulenta com a motiu de revisió que es t roba verificada en u n document presumptament fals, aquesta tindria la consideració d'imprescindible sempre i quan no hi hagués en el procés cap més element en virtut del qual p oder decidir la procedènci a de revisar la sentència i mpugnada sense necessitat de tenir en compte la maquinació fraudulenta. En canvi, si existeixen altres elements que permeten decidir la qüestió principal se nse tenir en compte el fet document at, aquest es converteix en irrellevant. Per exemple, si la procedència de la revisió pot resoldre's a partir d'altres factor s diferents de la m aquinació fraudulenta que es troba documentada en el document titllat de fals (com l'apropiació de documents dels quals no se n'havia tingut disposició per força major). CAPÍTOL TERCER: CRITER IS PER DETERMINAR EL SISTEMA DE RESOLUCIÓ DE LES QÜESTIONS PREJUDICIALS CIVILS. I. IDENTIFI CACIÓ DE LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL. La determinació del sistema a través del qual cal resoldre la qüestió prejudicial civil exigeix amb caràcter previ la seva localització en el procés, o sia, la identificació d'un thema decidendi de caràcter civil com a prejud icial en la causa que tramita l'òrgan jurisdiccional de la qüestió principal. I) La consideració com a prejudicial d'un problema de naturalesa civil suscitat en un procés civil exigeix que aquest thema decidendi presenti una sèrie de requisits. Les condicions que necessàriament han de concórrer per poder parlar de qüestió prejudicial ja han sigut analitzades amb caràcter general en el primer capítol d'aquest treball d'investigació. Ara cal veure com es concreten en els supòsits on el problema suscitat té la mateixa naturalesa que la qüestió principal del litigi, és a dir, civil. Els trets caracterí stics per definir la qüestió prejudi cial són dos. 1) La presència en un procés civil d'una qüestió prejudicial requereix, en primer lloc, que el problema que la confor ma no integri la qüestió principal d'aquest procés, això és, no formi part del petitum o dels petita que en componen l'objecte. El fet que qüestió principal i qüestió prejudicial comparteixin la mateixa naturalesa dificulta en certa manera la concreció d'allò que en const itueix la qüestió princi pal. Així, per exemple, si en un procés es sol.licita en la demanda la declaració d'una servitud i a la vegada que es declari l'actor propietari de la finca dominant, ambdós themae decidendi , en la mesura que conf iguren els petita de l'objecte del procés, poden tenir la consideraci ó de qüestió principal. En canvi, si el demandant en la demanda només introdueix la pet ició de declaració de la servitud pressuposant que és propietari de la finca però sense requerir un pronunciament exprés sobre aquest extrem, aquest segon thema decidendi no queda incl òs en els petita configuradors de l'objecte del procés i, de resultes d'això, en aquest cas, cal qualificar-lo com a qüestió prejudicial. 2) A més a més de no formar part de la qüestió principal del litigi on s'h a suscitat, una qüestió per ser prejudicial ha de poder ser resolta amb efecte de cosa jut jada en un altre procés. O sia, un problema de caràcter civil, per poder ser prejudicial en un procés també civil, ha de ser susceptible de plantejar-se en un altre procés i tenir l'aptitud de ser dirimit amb l'eficàcia esment ada. Cosa que obliga a determinar quins elements de l'objecte d'un procés ci vil passen en cosa jutjada, perquè justament aquests poden arribar a tenir la consideració de qüestió prejudicial. L'àmbit objectiu de la cosa jutjada civil es troba ara regulat en l'art 222 LEC. El precepte const itueix una de les novetats de la ll ei processal civil, per tal com la LEC de 1881 no recollia cap norma dedicada a aquest a matèria. No cal dir que es tracta d'un tema força controvertit entre la doctrina i respecte del qual s'ha escrit a bastament. Vist que una anàlisi exhaustiva d'aquesta qüestió depassaria sobre manera l'objecte d'aquest treball d'investigació, ens limitarem a efectuar en aquest terreny els apunts necessaris de cara a determinar allò que pot donar lloc a una qüestió prejudicial civil . Una de les coses que es desp rèn amb claredat de l'art 222 L EC, i respecte de la qual tant ara com abans hi ha unanimitat en la doctrina, és que la cosa jutjada abarca les peticions de la demanda i de la reconvenció resoltes en el fallo 1 . Sense cap pretensió per part nostra de voler resoldre en aquestes pàgines un problema doctrinal de tal envergadura com és l'àmbit objectiu de la cosa jutjada, sinó només a efectes del que aquí ens interessa, subscrivim l'opinió segons la qual els elements acabats de mencionar són els únics que passen en cosa jutj ada. Això significa que no tot el contingut de la sentència té aquesta autoritat sinó únicament el fallo o part dispositiva, és a dir, la decla ració judicial sobre la pretensió feta valer en judici 2 . Si aquests són els elements de l'objecte d'un procés civil als quals s'atribueix eficàcia de cosa jutjada, vol dir que també són aquests els que poden constituir una qüestió prejudicial civil. Així, pot t enir la consideració de qüestió prejudicial civil, per ex emple, el problema d'entrega d'un terreny, el pagament d'una determinada quantitat de diners, la declaració d'existència d'un determinat deute, el tema de la nul.litat d'un contracte de compravenda, etc 3 . 1 Vid. entre altres GÓMEZ ORBAN EJA, Derecho procesa l civil , c it., vol. 1, pp.440 i 44 4; SERRA DOMÍ NGUEZ, Artículo 1252 CC , en "Comenta rios al Códig o Civ il y Compilaciones Forales " (Dir. ALBADALEJO) , Madrid, 198 1, T.XVI, vol.2, p.657; BERZO SA FRANCOS, De manda, <<caus a petendi>> y ob jeto del proceso , cit., p.197; DE LA OLIVA SANTOS, Sobre la cosa juzgada , cit., pp.55-56 ; TAPIA FERNÁNDEZ, Efecto s objet ivos d e la cosa juzg ada , cit ., p. 184; M ONTERO AROCA, op.cit. , p.479; ORTELL S RAMOS, Derech o proces al civil , cit., p.616; DAMIÁN MOR ENO, Artículo 222 , en "Comentario s a la nueva Ley de Enjuicia miento Civil" (Dir. LOR CA NAVARRETE), Valladolid, 200 0, T.1, pp. 1444 i 1445; ASENC IO MELLADO, Der echo proces al civil. Parte primera , cit., p.342; TAPIA FER NÁNDEZ, El objeto del pro ceso. Alegac iones. Sentenc ia. Cosa juzgada , cit., pp.158-1 59; RAMOS MÉN DEZ, Guía para una transición ordenada a la LEC, , cit., p.444; CORT ÉS DOMÍ NGUEZ, Derecho proces al civil. Parte general , cit., p.361; GAR NICA MARTÍN, Ar tíc ulo 222 , en "Comentario s a la n ueva Ley de Enjuic iamiento Civil" (Coords. FERN ÁNDEZ BALLESTEROS, RIFÁ SOLER, VALLS GOMBAU), Madrid , 2000, I, p.872; DE PADURA BALLESTERO S, Fundamentac ión de la senten cia, preclu sión y cosa juzgada , Valèn cia, 2002, p.27. Vid. en la doctrina italiana MICHELI, Derecho procesal civil , cit., I, p.335. 2 Vid. en aquesta línia BERZOSA FRANCO S, op.loc.cit. ; CORTÉS DOMÍNGU EZ, op.loc.cit. 3 A jutjar pels sup òsits de pre judicialitat homog ènia en un proc és civil que hem trob at en la jurispru dència, pod em afirmar que a questa és també la idea de qüestió prejudicial c ivil de la qual es par teix en la prà ctica judic ial. Com a mos tra il.lustrativa podem citar les següents resolucions jurisdiccionals. Respecte d'aquesta configuració de la prejudicialitat civil cal fer u n parell de consideracions. A) La primera fa referència a la forma que pot adoptar la qüestió prejudicial civil quan es presenta en el procés, és a dir, sota quin tipus d'enunciat es pot manifestar, ja que, igual com passa amb les qüestions prejudicials penals, les civils no sempre es formulen de la mateixa manera. La majoria de les vegades, el problema que es planteja com a qüestió prejudicial consisteix a resoldre sobre l'existència d'un dret o d'una relació o situació jurídica suscitada en la causa. Pensem, per exemple, en un procés ci vil on l'actor sol.licita que se'l declari propietari d'un terreny i on es proposa com a prejudicial la qüestió de la seva condició d'hereu a partir de la qual fonamenta la titularitat sobre la f inca. El thema decidendi que integra la qüest ió prejudicial radica a determinar la concurrència o no d'aquesta circumstància, a donar una resposta en aquest cas a l'existència de la sit uaci ó d'hereu de l'actor. En ocasions, però, la qüestió prejudicia l el que planteja és l'existència d'una sentència civil. Aquest és el cas, per exemple, de l'art 170 CC que preveu la privació de la pàtria potestat quan s'hagi obtingut una sentència sobre l'incompliment dels deures propis d'aquella 4 . Són supò sits on la sentència ci vil és La SAP Madrid 21 ge ner 2002 (J UR 2002/1 06384) on la q üestió prejudicial plan teja el problema de dissoluc ió judicial d'un a societat en un pr océs s obre impugnac ió dels ac orda socials . En la SAP Alacant 4 setembre 2 002 (JUR 2002/271771 ) la qüestió prejudicial versa sobre la impugnació de la pate rnitat en un procés sobre la custòdia del fill. En la SAP Astúrie s 29 oc tubre 2002 (JUR 20 03/12669) tro bem com a te ma prejudicia l el tema de l'accés a la propietat d'un arrenda tari susc itat en un procés s obre la resolu ció del contra cte d'arren dament. I, l'AAP León 29 novembre 2 002 (JUR 2 003/63939) on la qües tió prejudic ial planteja el probelma de la nul.litat d 'un acord del qual en el pro cés princip al s'ha demanat l'elevac ió a escriptura pública. 4 Vid. sobre aques t supòsit DÍEZ-PIC AZO, GULLÓN, In stit uciones de de recho ci vil , cit., II, 2, pp.200-201 . La relació de l'art 400.2 LEC amb l'àmbit de la prejudicialitat, però, no s'esgota amb l'anàlisi d'aquells elements q ue en un procés civil són susceptibles de ser resolts am b cosa jutjada, sinó que el precepte també pot servir en altres aspectes d'aquesta prejudicialitat, com podria ser la determinació del sistema a utilitzar per resoldre la qüestió prejudicial; concret ament a l'hora de valorar la concurrència del requisit devolutiu que exigeix la pendència d'un procediment on s'estigui examinant com a pr inci pal el problema que és prejudicial en un altre litigi. Imaginem un procés civil on A sol.licita enfr ont de B la declaració d'una servitud pressuposant la seva qualitat de propi etari i on es suscita a títol prejudicial el tema de la declaració de propietat de l'actor per usucapió. Paral.lelament es troba pendent un altre procés on s'està enjudiciant com a principal aquest mateix problema de la declaració de propietat però fonamentada en l'existència d'un a compravenda. Es podria pensar en la possibilitat d'utilitzar el criteri que per a la determinació de la identitat objectiva estableix l'art 400.2 LEC a fi i a efecte d'establir en aquests casos si la qüestió prejudicial suscitada en un procés s'examina en qualitat de principal en un altre procediment i, en conseqüència, concorre un dels requisits necessaris per tal que la qüestió prejudicial es resolgui d'acord amb el criteri devolutiu. De ser així, es podria entendre que, en virtut de l'art 400.2 LEC, concorre el requisit devolutiu esmentat davant l'existència d'un procés on el tema que és prejudicial en l'altra causa pot considerar-se un dels fonaments no deduïts però deduïbles. A partir d'aquí, en el cas exposat, si en la segona causa l'adducció de la usucapió com a fonament de la propietat es configura com un fet no al.legat però al.legable, es podria afirmar la identitat objectiva entre el que es demana a títol prejudicial en un procés i el que es demana com a principal en l'altre. En conseqüència, i respecte de la qüestió prejudicial suscitada en el primer procés, es podria interpretar que aquest segon judici donaria compliment al requisit qu e condiciona la devolutivitat prejudici al a l'existènci a d'un procediment on el tema que és prejudici al en una causa (en aquest cas, la declaració de propiet at per usucapió) hi sigui enjudiciat en qualitat de principal per l'òrgan i en el procediment corresponents. És cert que, tal com hem exposat l ínies enrere, l'art 400.2 LEC està pensat per comparar la causa petendi i la fonament ació de dues qüestions que, sent la mateixa, es form ulen com a principal en dos processos diferents. De resultes d'això, es podria concloure la seva inutilitat per resoldre el problema que es planteja a l'hora de determinar si concorre el requisit devolutiu de la pendència d'un procediment. El mot iu seria que sempre en els supòsit s de dos processos pendents on la qüestió prejudicial suscitada en l'un és la qüestió principal en l'al tre, ens trobem davant dues qüestions principals diferents (si ens fixem en el cas exposat, mentre en el primer procés es demana la declaració d'una servitud, en el segon es sol.licita la declaració de propietat). La compar ació que en aquests casos es du a terme per saber si es tracta del mat eix tema ex aminat simultàniament en dos llocs diferents afecta, no les qüestions principals d'ambdós processos, que no coincideixen, sinó dues altres qüestions, la prejudicial d'un procés i la principal d'u n altre litigi, ja que sí que són la mateixa qüestió (la declaració de propietat). Això no obstant, cal tenir en compt e a la vegada al tres elements que permeten abonar l'extensió de l'ús del criteri recollit en l'art 400.2 LEC quan es tracta de valorar el compliment del requisit devolutiu de l'exi stència d'un procediment on el problema prejudicial s'enjudicia en qualitat de princi pal, baldament no sigui aquest el seu àmbit natural d'aplicació. D'una banda, cal remarcar que, si bé una d'aquestes qüestions de la qual es compara la causa petendi i la fonament ació figura en el procés com a prejudicial, es tracta d'un problema (decla ració de propietat per usucapió) apte per ser plantejat , en el seu cas, a títol principal en un altre procés i susceptible de ser resolt amb efecte de cosa jutjada. Consegüentment, de ser així, aque sta resolució desplegaria eficàcia de cosa jutjada respecte l'altre procés (on es planteja la declaració de propietat en base a una compr avenda) perquè, en virtut de l'art 400.2 LEC, es podria afirmar l'existència d'identitat objectiva. I gualment, en la hipòtesi que ambdues qüestions es plantegessin simultàniament com a principals en processos diferents, seria possible apreciar litispendència com a conseqüència de la identitat fàctica derivada del precepte esmentat. De l'al tra, no es pot oblidar els inconveni ents que podrien derivar-se en cas de no fer ús del criteri de l'art 400.2 LEC a l'hora d'examinar la con currència del requisit devolutiu que exigeix la pendència d'un procediment on el tema prejudicial s'enjudicia com a principal. El risc més destacable en aqu est sentit radica en l a possibilitat d'obtenir resolucions contradictòries i incompatibles entre elles. Reprenem l'exemple exposat línies enrere. Suposant que la regla continguda e n l'apartat 2 de l'art 400 LEC no fos d'aplicació en l'àmbit de la prejudici alitat per determinar la presència del requisit devolutiu esm entat, hauríem de concloure que la qüestió prejudicial que planteja el tema de la pr opietat de l'actor per usuca pió no podria ser resolta d'acord amb el sistema devolutiu perquè no podríem considerar que es troba pendent un procés on aquest problema s'ex amina a títol principal. Consegüentment, la qüest ió caldria resoldre-la de forma no devolutiva, això és, amb efectes incidenter tant um pel tribunal civil que també ha d'enjudiciar la qüestió principal del procés (la declaració de servitud). La dificultat podria originar-se en la hipòtesi que, amb posterioritat a aquest procés, finalitzés l'altr a causa on s'ha plantejat com a principal la declaració de propietat en base a un contracte de compravenda i ho fés amb un pronunciament distint del que de forma incidenter tantum va resoldre anteriorment el problema de la propietat de l'actor sobre la fi nca però per usucapió. Per exemple, si en el primer procés el tribunal va entendre qu e l'actor no era propietari per usucapió i com a producte d'això va denegar la declaració de la servitud i, en canvi, en el segon p rocés l'òrgan jurisdiccional afirma la qualitat de propietari d'aquest subjecte fonamentant-se en l'existència d'un contracte de compravenda. II ) La localització de la qüestió prejudicial civil en el procés on s'ha suscitat té com a finalitat, no només determinar el seu tr actament processal, sinó també els efectes que desplegarà la resolució d'aquest problema, ja que si bé en alguns casos l'enjudici ament es produeix amb caràcter incidenter tantum , en d'al tres la resolució del tema prejudici al té lloc amb eficàcia de cosa jutjada. Així que l'òrgan jurisdiccional civil ha identificat en el procés un them a decidendi també civil que presenta les carcaterí stiques exposades per tenir la consideració de qüestió prejudicial, ha de decidir quin tractament processal cal conferir-li. El t ractament pr ocessal que pot rebre una qüestió prejudicial civil no és homogeni sinó que està en funció de les circumstàncies en què es presenti l a qüestió prejudicial en el procés. Així, cal que el tribunal clarifiqui si el problema prejudicial ja ha estat objecte d'un pronunciament civil o no. Si bé és veritat que normalment les qüestions prejudicial civils que es plantegen en un pr océs civil consisteixen en problemes que enca ra s'han de dirimir, és possible també que el thema decidendi suscitat com a prejudicial ja estigui resolt. És a dir, l'òrgan jurisdiccional civi l, després de localitzar en el procés un problema que presenta les caract erístiques pròpies per tenir la consideració de qüestió prejudicial, arribat el moment de decidir el tract ament processal que cal conferir-li, s'aperceb que ja ha estat enjudiciat en un procediment de caràcter civil que ha finalitzat amb una resolució ferma que soluciona e l problema. Quan la qüestió prejudicial civil sorgida en el procés encara s'ha de resoldre, l'òrgan jurisdiccional ha d'establir quin és el sistema més idoni per dirimir- la. A aquests casos són als que fa referència la regulació de la Llei. Es pode n distingir dos t ipus de supòsits. Un supòsit general, on el problema que planteja la qüestió prejudicial civi l pot consistir en qualsevol conflicte d'aquesta naturalesa. I uns supòsits específics, en la m esura que la qüestió prejudicial civil ve integrada per una matèria concreta i deter minada. Així, per exemple, la inexactitud d'un assentament regsit ral prevista en l'art 4 LRC, o bé el supòsit recollit en l'art 835 CC quan en la successió hereditària és cridat el cònjugue supervivent i hi ha pendent un procés de separació entre el causant i el cònjugue, o bé l'art 781 LEC, que contempla la possibilitat d'haver de menest er l'assentiment dels pares en la tramitació d'un expedient d'adopció. Havent esguard que la finalitat d'aquest estudi és est ablir uns criteris generals per resoldre els supòsits de prejudicialitat homogènia que es suscitin en un procés civil, hem centrat bona part del nostre examen al sist ema regulat en l'art 43 LEC, bo i evitant, d'aquesta manera, d'entrar en l'anàlisi casuística qu e suposaria el resseguiment de tots els supòsits legals concrets de qüestions prejudicials civils en un procés també civil. Tot i això, no hem volgut deixar de fer esment, com a mostra il.lustrativa, a un d'aquests supòsits específics i, per això, després de l'estudi del precept e de la llei processal civi l incloem una breu referència a la inexactitud d'un assentament registral que preveu l'art 4 LRC. Respecte de tot s aquests casos, en tant que el problema que es planteja com a prejudicial en la causa civil encara no ha estat objecte de resolució, el primer punt que es presenta radica a determ inar el règim a assumir per dirimir-lo. Com a r egla general, s'intenta que un mateix òrgan jurisdiccional resolgui ambdues qüestions, la principal i la prejudicial. Només en alguns casos s'admet que el jutge de la qüestió principal n o pugui pronunciar-se també sobre la prejudicial i, en conseqüència hagi de suspendre el curs de l es actuacions fins a obtenir-ne la decisió per part de l'òrgan competent. II. SUPÒSIT GENERAL. L'aparició d'una qüestió prejudicial civil pot tenir lloc en qualsevol estadi de tramitació del procés civil, o sia, durant la fase de declaració, durant l'execució, o bé durant el procés de revisió. Com que en cadascun d'aquests períodes processals les conseqüències del plantejament de la qüestió prejudicial presenten particularitats específiques, hem sistematitzat els supòsits de qüestions prejudicials civils que poden suscitar-se en un procés també civil aprofitant l'ordenació d'aquest últim en els estadis esmentats. Així, en primer lloc, analitzem les qüestions prejudicials civils que es plantegen durant el el procés civil de declaració. Després expliquem els supòsits de prejudici alitat civil sorgits al ll arg del procés d'execució. I finalment ens referim als casos de qüestions prejudicials civil suscitades en el transcurs del procés de revisió. 1. Prejudici alitat civil en el procés civil declaratiu Les qüest ions prejudicials civils que poden suscitar-se en un procés civil declaratiu es troben regulades en l'art 43 LEC. El precepte constitueix una de les novetats de la llei processal civi l ja que la LEC de 1881 no contenia cap norma destinada a regular el sorgiment en un procés civil de qüestions prejudicials també civils. Del redactat del precepte es desprèn quins són els sistemes que es poden utilitzar per resoldre aquest tipus de prejudicialitat. Cal parlar en aquest sentit d'una particularitat, ja que, en l'àm bit de la prejudicialitat homogènia civil, s'afegeix un altre sistema de resolució prejudicial als ja conegut s i tradicionals mètodes devolutiu i no devolutiu. Es t racta de l'acumulació de processos. No és que l a figura de l'acum ulaci ó de processos perdi la seva aut onomia pròpia com a institut processal. Només és que, aprofit ant que la finalitat perseguida per la reunió de dos processos connexos és evitar resolucions contradictòries, el legislador l 'ha volgut utilitzar com a instrument per resoldre el tractament de les qüestions prejudicials homogènies en el procés civil, sens perjudici que l'acumulació tingui un àmbit d'aplicació més ampli més enllà de la prejudicialitat. Segons l'art 43 LEC, doncs, davant d'un supòsit de prejudicialitat civil en un procés també civil, el primer pas que cal assajar per di rimir-lo consisteix, si s'observen els requisits legals a a quest efecte, en l'acumulació procedimental 12 . Només si aquest a acumulació no és factible, és quan poden entrar en joc aquests altres sistemes de resolució prejudicial, el devolutiu i el no devolutiu 13 . L'òr gan jurisdiccional civil, per tant , un cop descartada la viabilitat de l'acumulació de processos, ha de valorar si concorren les circumstàncies previstes en la Llei que fan possible la devolutivitat de la qüest ió prejudicia l. En cas afirmatiu, ha d'acordar la consegüent suspensió de les actuacions. Si no, cal resoldre la qüestió prejudicial en virtut del criteri no devolutiu. A) L'acumulació de processos La figura de l'acumulació de processos es defineix com la reunió en un sol litigi i per ser resolts en una única sentència de dos o més processos que s'ha n iniciat separadament, reunió que es fonamenta en l'existència d'un criteri de connexió entre ells 14 . 12 Cal dir que, inicialment, en l'Esborrany de la LEC de l' abril de 1997, la fig ura de l'acumula ció de processos no estav a prevista com a mitjà de resolució de la prejudicialitat homogènia civil, sinó que es va incor porar en l'articulat de la Lle i amb l'Avantprojec te del novembre d' aquell mate ix any. 13 A difer ència del redactat de l'actual a rt 43 LEC, l'art 40 de l'Avantpro jecte de LEC del novemb re de 1997 p reveia l'aplicac ió de la devolutivitat pr ejudicial, n o només en aquells casos on l'acumulac ió de processos no era via ble, sinó tam bé quan el pr océs que ten ia per obje cte la qüestió prejudicial es trobés a prop del final. Aquest darrer inc ís, però, fou s uprimit pel Projecte de LEC de 1999, per bé que, a ctualment, segurame nt per u n descuit, encar a consta en l'Exposic ió de Motius de la Llei. 14 Vid. p er tots RAMOS MÉND EZ, Gu ía para un a transic ión ordena da a la LEC , cit., p.316. Això significa que l'acumulació de processos, com a mètode de resol ució prejudicial, no pot utilitzar-se en qualsevol situació de prejudicialitat homogènia civil, sinó que només serveix en alguns d'aquests casos. Concretament, quan ens trobem davant la pendència de dos o més procediments. És a dir, perquè l'acumulació de processos pugui servir com a sistema de resolució de la prejudicialitat homogènia civil cal que exi steixin almenys dues causes en tramitació, sense les quals és evident que no podríem parlar de reunió procedimental: un procés on s'estigui examinant un determinat tema i on hagi sorgit una qüestió prejudicial civil, i un altre procés on el problema que planteja aquesta qüestió prejudicial s'estigui enjudiciant com a principal. Les raons que aconsellen aquesta reconducció a un procediment únic de dos o més processos connexos i amb tramitacions procedimentals separades són fonamentalment dues. D'una banda, el principi de seguretat jurídica, que s'esgrimeix per fer front al risc d'obtenir sentències contradictòries que es podri a derivar si les pretensions connex es es tractessin en procediments diferents 15 . De l'altra, el principi d'economia processal, en virt ut del qual és recomanable tramitar juntes les pretensions connex es a f i d'evitar reiteracions inútils d'actuacions processals 16 . Tanmateix, cal tenir en compte que no sempre una acumulació de processos serveix a aquest principi d'economia processal, ja que la reunió de dos procediments pot incrementar en alguns supòsits tant la dificultat de la tramitació de la causa resultant de l'acumulació com l a seva durada temporal 17 . 15 Vid. entre altr es RAMOS MÉNDEZ, op .loc.cit. ; GIMENO SENDRA, De recho proc esal civil. Parte general , cit., p.143. 16 RAMOS MÉ NDEZ, op.loc.cit. ; GIMENO SENDR A, op.loc.c it. 17 Vid. entre altres ARMENTA DEU, La acumula ción de aut os , cit., p .47; ESCOLÁ BESORA, La acumulació n de proceso s , en "Instituc iones d el nueva proc eso civil. Comentario s sistemáticos a la Ley 1/2000" (C oord. ALONSO-C UEVILLAS SAYROL), Barce lona, 2001, vol.I, p.470 . En el sistema de la LEC, perquè l'acumulació entre dos processos pugui produir-se és necessari complir una sèrie de pressupòsits. Advertim ja d'entrada que l'anàlisi que en farem pren com a punt de partida la consideració d e l'acumulació de processos com a mètode de resolució prejudicial. És des d'aquest punt de vista que ens referirem a aquesta figura, ja que un estudi exhaustiu de la mateixa excedi ria els límits formals i de fons d'aquest treball d'investigació 18 . En les pàgines que seg ueixen, doncs, analitzarem com es concreten els requisits que la LEC exigeix amb caràcter general per a l'acumulaci ó de dos processos en aquells supòsi ts on entre els litigis afectats existeix una situació de prejudicialitat homogènia civil, o sia, quan ens trobem davant un procés on ensems amb la qüestió principal també s'ha plantejat una qüestió prejudicial civil i davant un altre litigi on aquest t ema prejudicial s'està enjudiciant a títol principal. A) D'entrada, l'acumulació de processos requereix que entre els dos processos afectats concorri alguna causa de connexió que precisament justifiqui l a reunió dels dos pleits. Això signi fica, ens els casos de prejudicial itat homogènia civil que ara ens ocupen, que aquesta causa de connexió s'ha de d onar entre el procés on juntament amb la qüestió princi pal s'ha plantejat una qüest ió prejudicial i aquell altre procés on el problema prejudicial s'examina com a principal. En l'art 7 6 18 Vid. amb caràcter general sobre l'acumu lació de proc essos MONTERO AROCA, D erecho Jurisd iccional II Pr oceso C ivil , c it., pp.136-138 ; ORTELLS RAMOS, Derecho procesal c ivil , cit., pp.297 i ss.; MART ÍN Y MARTÍN, De la acum ulación de procesos , en "Comentari os a la nueva Ley de Enjuic iamiento Civil" (D ir. LORCA NAVARR ETE), Madrid, 2 000, T.I, pp.680 is s.; GASCÓN INCHAUSTI, La a cumulación de ac ciones y proc esos en el proces o civil , Mad rid, 2000, p p.103 i ss.; DA MIÁ N MOREN O, Lo s procesos ordi narios. La s medi das caut elares , en "La nueva Ley de Enjuiciamie nto Civil" (Coords . CORTÉS DOMÍNG UEZ, MORENO CATENA) , Madrid, 2000, T.2, pp.45-48 ; RAMOS MÉNDEZ, Guía para una trans ición orde nada a la LEC , cit. , pp.3 16 i ss; ARMENTA D EU, Acumulación de accione s y de autos , en "Tribunales de Justicia", 2000, nº6, pp.662 i ss.; ESC OLÁ I BESORA, op.cit. , pp.469 i ss.; GIMENO SENDRA, De recho procesal civil. Parte gener al , cit., pp.143-145; AR IAS LOZANO, De la acumulación d e proc esos , en "Comen tarios a la nueva Le y de Enjuiciamiento C ivil" (Coords. FERNÁN DEZ BALLESTEROS, R IFÁ SOLER, VALLS GOMBAU ), Madrid, 200 0, T.I, pp.461 i s s.; GARBERÍ, De la acum ulación de procesos , en "Los pr ocesos civile s" (amb TORRES, DUR O, CASERO), Barcelo na, 2001, T.1, pp.888 i ss . LEC és on el legislador enumera els motius que fan viable la suma de dos litigis a un sol procediment. a) La primera raó que recull el precepte per acumular dos processos consisteix en els efectes prejudicials que la sentència que ha de recaure en un d'ells pot produir en l'altre litigi. Així doncs, es fa imprescindible determinar quan poden tenir lloc aquests ef ectes prejudicials. La majoria de la doctrina associa els efectes prejudicials de què parla l'art 76 LEC amb la força de cosa jutjada positiva. És pacífic entre els autors considerar que aquesta primera causa de l'acumulació de processos concorre sempre que l a sentència que s'hagi de dictar en un d'ells pugui despl egar l'efecte positiu de la cosa jutjada en l'altre procediment 19 . 19 Vid. en tre altres M ARTÍN Y MARTÍN, op.cit. , pp.689-6 90; GASCÓN INCH AUSTI, op.cit. , pp.1 15- 116; DAMI ÁN MORE NO, op.cit. , p.465; GARBERÍ, op.cit. , p.896. De fet, durant la vigènc ia de la LEC de 1881, a ixí s'int erpretava un a de les causes d'acumu lació d'autes que es re lacionava amb el fenom en de la p rejudicialita t. En aq uest sentit, un sector imp ortant de la doctrina conven ia a afirmar que er a la causa primer a de l'art 161 LEC 1881 la que podia ser utilitzada a l'hora d'acumular dos proces sos que es trobaven en relació de prejudic ialitat (Vid. entr e altres M ANRESA NAVARRO, Comentarios a la Ley de Enjuiciamiento Civil , Madrid, 1919, T.I, p.417, que, tot i no af irma r-ho expressament, l'ex emple qye utilitza per il.lustrar l'a rt 161.1ª LEC 1881 és u n supòsit d e prejudic ialitat; GUASP DELGADO, Dere cho proce sal civ il , cit., T.I, p.25 4; GÓMEZ ORBANEJ A, Derech o procesal civil , Madrid, 1969, T.I, p.212; BERZOSA FRAN COS, Demanda, <<causa petendi> > y o bjeto del p roceso , cit., pp.145-146; ARMENTA D EU, La acumu lación de autos , cit., pp.69-70 , 252-253). El tenor literal del p recepte perme tia l'acumulació de dos proces sos quan la sen tència que s'hagu és de dictar en un dels pleits produís excepc ió de cosa jutja da en l'altre. Ara bé, per tal que la reunió de ls dos litigis on la resoluc ió d'un er a prejudicia l de l'altre pogu és prod uir-se en virtut d'aques ta causa , calia interpretar els se us terme s de for ma flexible. Ten int en compte que e ls efectes de cosa jutjada es des pleguen qua n concor re la triple identitat de s ubjectes , objecte i caus a de dema nar, una lec tura literal de la causa primera de l'art 16 1 LEC 1881 portava a afirmar que l'acumula ció a què es refe ria només tenia lloc quan en els dos pr ocess os afectats s' enjudiciava el mateix o bjecte entre les mate ixes perso nes. Tanmateix, la soluc ió idònia per a la pendència de dos litigis amb a questes c ircumstàncie s no podia ser l'ac umulació d'a utes, sinó, més aviat, l'excepc ió de litispendènc ia i la consegüent exclusió de l segon procés. Per a ixò, vist que l'adverac ió d'aquest punt de vista liter al tan sols cond uïa a una confusió legal entre acumulació d'autes i litispend ència, s'optava pe r donar una pe rspectiva diferen t al redactat d'aquest a causa. A partir d 'aquí, s 'enteni a que l'acumul ació prevista en el prim er apartat de l'art 161 LEC 1 881 req ueria, no la triple identitat esmenta da, sinó que en tre els objec tes d'ambdó s proces sos a acumular haguess in elements coincidents i ele ments dispars i que la decis ió adoptada en un d'ells calgués pr endre- la en consideració, en el moment de dirimir l'altre pleit, en no tot procés declaratiu permet l'acumulació. En aquest sentit, l'acumulació és viable en els supòsits segü ents: en cas de judicis ordinaris entre si, si es tracta de judicis verbals entre si, posat que ens trobem amb processos especials de la mateixa classe, sempre que un verbal s'hagi d'acumular a un ordinari però no viceversa 25 , en cas de processos ordinaris amb especialitats del mateix tipus, i si es tracta d'acumular judicis ordinaris am b judicis ordinaris que tenen especialitats. F) Finalment, l'acumulació de dos processos requereix el compliment d'unes regles pel que fa a la competència de l'òrgan jurisdiccional davant el qual es produeix la reuni ó d'ambdós litigis. D'una banda, cal que el tribunal del procés més antic tingui competènci a objectiva per raó de la matèria o per raó de la quantia per conèixer el procés que es vol acumular (art 77 LEC). Això significa que si el procés més antic és el procés on s'ha suscitat la qüestió prejudicial, el tribunal que el tramita ha de de tenir competència objectiva per tr amitar també el procés on aquest tema prejudicial s'està examinant com a principal. I viceversa, en cas que el procés més antic sigui el procés on el tema, que és prejudicial en un altre litigi, s'està enjudiciant a títol principal, el tribunal que el tramita ha de tenir competència objectiva per igualment conèixer el procés on aquest tema s'ha suscitat com a qüestió prejudicial. De l'altra, és necessari que el tribunal del procés més modern no tingui atribuïda la competència territorial per alguna norma inderogable (art 77 LEC). És a dir, tant si el procés més modern és aquell on s'ha plantejat la qüestió prejudicial com si ho és el procés on aquest tema s'està examinant en qualitat de principal, la 24 És c lar que e n aques t punt el pr ecepte al.ludeix al judici ordinari. Si es tr actés d'un judici verbal, el moment final seria la terminació de la vista de l'art 443. 25 Algu ns autor s matisen aquest supòsit e n el sentit que l'ac umulació no serà pos sible si res ulta que el le gislador ha volgut que deter minades matè ries es substanciïn pel verbal. Vid. entr e altes GASCÓN IN CHAUSTI, La acumulació n de ac ciones y de pro cesos en el pro ceso civ il , cit., p.15 1; ARIAS LOZAN O, De la a cumulación d e procesos , cit., T.I, pp.468-4 69. competència territorial de l'òrgan jurisdiccional que el t ramita no ha de posseir caràcter irrevocable. B) Sistemes de resolució prejudicial en defecte de l'acumul ació de processos Certament, de l'art 43 LEC es desprèn que el primer criteri que l'òr gan jurisdiccional civil ha de valorar per resoldre un supòsit de p rejudicialitat homogènia civil és l'acumulació de processos. Per tant, si concorren tots els elements que la fan viable, aquest ha de ser el tractament processal que cal conferir a la qüestió prejudicial. Tot i això, cal tenir igualment present que l'aplicació d'aquesta figura a l'hora de resoldre casos de prejudicialitat no sem pre esdevé possible. D'una banda, pot passar que, si bé existeixi el procés on juntament amb la qüestió principal s'ha plantejat una qüestió prejudicial civil, no estigui també pendent el litigi on aquesta darrera s'enjudiciï a títol principal. No cal dir que sense la pendència de dos procediments, la possibilitat d'una acumulació ja no es pot ni proposar com una opció a tenir en compte. De l'altra, pot succeir que, malgrat l'exi stència d'ambdós processos (l'un on juntament amb la qüestió principal s'ha plant ejat una qüestió prejudicial, i l'altre on aquesta s'examina com a principal), no es compleixi algun dels pressupòsits que la LEC requereix per procedir a l'acumulació dels dos procediments. Per exemple, si un dels dos processos es t roba en segona instància i l'altre encara està en primera instància, o bé si entre ambdós litigis existeix una di versitat procedimental que fa impossible la seva acumulaci ó, o bé quan l'acumulació, de dur-se a terme, no permetria respect ar les regles de competència objectiva o de competència territorial. Òbviament, l'absència d'alguna de les condicions legalment necessàries per acumular dos processos impedeix la seva posada en pràctica. En tots aquests casos d'inviabilitat de l'acumulació de processos es fa necessari que entrin en joc altres sistemes per resoldre la prejudicialitat homogènia civil, que són els que ara passarem a analitzar. Amb la nova LEC, aquests sistemes que es present en com a alternativa a l'acumulació de processos quan aquesta no és factible són la devolutivitat i la no devolutivitat prejudicials. Així doncs, en cas que no concorrin les circumstàncies que, segons l'art 43 LEC, fan possible que la qüestió prejudicial civil sorgida en un procés civil esdevingui devolutiva i suspengui el curs de les actuacions, cal resoldre la qüestió en virtut del criteri no devolutiu. El problema, com veurem , es presentava més aviat durant la vigència de la LEC de 1881. Donat que la norma no preveia aquest tipus de situacions, a voltes, es van intentar resoldre fent ús d'altres figures processals, com la litispendència, no gaire ajustades a les característiques de la prejudicialitat. a) Inadequació de la litispendència com a mitjà de resolució prej udicial La LEC de 1881 no contenia cap precepte destinat a regular el sorgiment en un procés civil de qüestions prejudicials també civi ls. Evidentment, la manca de previsió legal de la prejudicialitat homogènia no volia di r que aquesta no existís a la pràctica. D'entrada, una de l es solucions que la majoria de la doctrina defensava per resoldre la pendència simultània de dos processos d'igual naturalesa que es trobaven en situació de prejudicialitat era l'acumulació d'autes 26 . 26 Vid. en tre altres SEN ÉS MOTILLA, Las cuestion es prejudicia les en el sistema pr ocesal espa ñol , cit., p.22; R AMOS MÉNDEZ, Enjuic iamiento Civil , cit., I, pp.471-472. Nogensmenys, per bé que aquest a figura es presentava com una solució tècnicament encertada per resoldre la simultaneïtat de dos processos en situació de prejudicialitat, l'acum ulació esdevenia també insuficient per donar resposta a tots els supòsits on un procés examinava a títol pr incipal el tema que en un altre litigi s'havia pla ntejat com a qüestió prejudicial 27 . En altres paraules, no sempre que ens trobàvem davant de dos judicis pendents en situació de prejudicialitat, llur acumulació era viable. L'existència d'una llacuna legal per resoldre supòsits de prejudicialitat homogènia civil, juntament amb la insuficiència de l'acumulació d'au tes per solucionar totes les hipòtesis de simultània pendència de judicis connexos per prejudicialitat que es plantegessin a la pràctica, va port ar a l'ampliació, per part de la jurisprudència, de l'excepció de litispendència a supòsits de prejudicialitat. És a dir, es va intentar reconduir a la figura de la litispen dència alguns casos de simultaneïtat ent re dos processos civils on l'assumpte que es discutia en un d'ells s'havia plantejat com a qüestió prejudicial en l'altre; si bé és evident que en tots aquests supòsits no hi havia identitat entre ambdós judicis sinó que només podien coinci dir alguns elements objectius i subjectius i, per tant, estrictament no era possible l'ex clusió del pleit posterior per causa de litispendènci a 28 . Amb tot, hi ha resolucions del Tribunal Suprem que van admetre l'eficàci a excloent de la litispendència en supòsits on els dos judicis pendents, lluny de ser idèntics, tan sols es trobaven en situació de prejudicialitat. Són supòsits de prejudicialitat on la jurisprudència va fer aquest ús de l'excepció de l itispendència 27 Vid. entre altre s SENÉS MOTILLA, op.loc.cit. ; RAMOS MÉNDEZ, op.loc.c it. ; MÁLAGA DIÉ GUEZ, La litispendencia , cit., p.561. 28 MÁLAGA D IÉGUEZ, op.c it. , p.55 2; BARQUERO SO RIANO, Exce pción de litis pendencia y cuestión prejudicial civ il en la LEC 1/2000 , en "Rev.Der .Proc.", 2002 , nº1-3, pp.104- 105. per creure que l'eliminació del segon litigi produïa més avant atges que inconvenients 29 . En discrepància amb aquesta tendència jurisprudencial va manifest ar-se un grup notable d'autors, partidaris de limitar l'excepció de litispendència a aquells supòsits on els judicis afectats eren absolutament idèntics i, per tant, de descartar- la en aquells al tres on els dos processos pendents si mplement es trobaven en situació de prejudi cialitat 30 . Diverses són les raons que feien d e la litispendència una solució poc idònia i àdhuc poc útil pels casos de prejudicialitat simultània. 29 MÁLAGA DIÉGUEZ, op.cit. , p.556. L'autor, e n el seu estudi mon ogràfic ded icat a la litispendèn cia, distingeix du es etapes en la jurisprudència del Tribunal Supre m. En una primera fase, la ju risprud ència adme tia l'excepció de litispendè ncia en supòsits de prejudic ialitat sense reco nèixer-ho expr essament, afirman t que hi havia identitat on només existia una relac ió de connexió qualific ada. Així per exemple les SSTS 7 octubre 1961 (RJ 1961/3290), 22 desembre 1961 (RJ 1962/790), 13 abril 1967 (RJ 1967/3163) , 16 febrer 1974 ( RJ 1974/579), 17 maig 1975 (RJ 19 75/2186), 3 febre r 1979 (RJ 1979 /423), 25 maig 1982 (RJ 1982/2598), 7 novem bre 1992 (RJ 1992/9097), 2 7 desem bre 1993 (RJ 1993/101 53), 12 ju ny 19 95 (RJ 1995/473 7), 6 novem bre 1995 (RJ 1995/8355), 17 març 1997 ( RJ 1997 /1940), 1 3 octubre 1 997 (RJ 1997/746 2). Pos teriorment, ja en una s egona etapa, la jurisprudèn cia declarava express ament que l'excepc ió de litis pendència era admis sible, no no més quan e xistia triple ide ntitat entre els ju dicis afectats , sinó també en supòs its de pr ejudicialitat si multània, per ra ó que només així s'evitava el risc de divisió d e la continèn cia de la ca usa i de co existència d e resoluc ions con tradictòries. H o podem veure en le s SSTS 25 novembr e 1993 (RJ 1 993/9135), 27 oc tubre 1995 (R J 1995/8350) , 23 març 1 996 (RJ 1 996/2236) , 17 gener 1997 (RJ 1997/14) , 12 desembre 1997 (R J 1997/9 335), 22 juny 1998 (RJ 1998/4907), 14 nove mbre 1998 (RJ 1998/816 9). Per una a nàlisi deta llada d'ambdu es pos tures juri sprudenc ials i de les sentèn cies cita des ens reme tem a l'obra de MÁLAGA D IÉGUEZ, op.cit. , pp.553-5 62. La confusió entre la prejudicialitat civil i la litispendència també es fa pal.lès en les resoluc ions de les Aud iències Provinc ials, algunes d'e lles dictade s fins i tot un cop entrad a en vigor la LEC de l 2000. En aques t sentit, podem veu re entre altr es les sent ències AP Màlaga 27 gener 1999 (AC 1999/232), AP Cádiz 12 abril 2000 (AC 2000/3919), AP T eruel 3 abril 2001 (AC 2001/946), AP Vizc aya 9 abril 20 01 (JUR 2 001/301246) ; i l'AAP València 14 gener 200 2 (JUR 2002/961 76). Cal dir que aquesta iniciati va jurispr udencial d'e stendre la litispendènc ia a cas os de coexistè ncia de dos processos en sit uació de p rejudicialita t tamb é ha est at secu ndada per u n sector de la doctrina. Vid . en aquest se ntit GUTIÉRREZ DE CABIED ES, La litis-pendencia , cit., p.630; CORDÓN MORENO , La excepción de litispendencia. Com ent ario a la STS de 25 de febrero de 1992 (R epertorio de Jurisprudencia A ranzadi nú m 15 52) , cit., pp.58-60 ; SALAS CARCELLER , La li tisp endenc ia y sus r elacio nes co n la cosa juzg ada , cit., pp. 46 , 51, 57-60, 83- 84. 30 Vid. en a quest sentit SEN TÍS MELENDO, Pre juzgamiento , en "Es tudios de derecho pr ocesal", Buenos Aires, 1967, vol.I, p,272; BERZOSA FRANCOS, Demand a, <<caus a petendi>> y objeto del En primer lloc, la clara diferència existent entre ambdues figures 31 . En efecte, per tal que un procés fos considerat prejudicial d'un alt re calia que el thema decidendi que s'hi enjudiciava com a principal s'hagués plantejat a títol prejudicial en l'altre pleit que a més a més òbviament tenia qüestió principal. Entre e ls dos processos afectats és evident que havien de concórrer tant elements comuns com elements dispars. Per contra, l'existència de litispendència entre dos processos exigia la coinci dència absoluta de l'objecte i les persones d'ambdós litigis. El fet que en la prejudicialitat es donessin elements idèntics i elements dispars i que la litispendència impliqués i dentitat de tots els elements essencials, havia de portar forçosament a solucions diferents per a cadascuna d'aquestes figures. Mentre la pendència simultània de dos processos en situació de prejudicialitat podia resoldre's am b l'acumulació, en el cas de la litispendència la solució passava per posar fi al segon procés, vist que no tenia raó de ser en la proce so , c it., pp.1 47 i 149; TAPIA FERNÁN DEZ, Litispende ncia , veu en "Enc iclopedia Jurídica Básica", Ma drid, 1995, vol. III, p.4 150; MÁLAGA D IÉGUEZ, op.cit. , pp .562 i 565. Així mateix, cal fe r esment, en aque sta línia, d'algune s resolucions del Tribunal Suprem que s' aparten de la postur a jurisprud encial aban s esmentad a, i de les quals se 'n fan ressò BERZOSA FRAN COS i MÁLAGA DIÉGUEZ. Es tr acta de les SSTS 26 abr il 1963 (RJ 19 63/2416) , 17 de sembre 1963 (RJ 1963/5 331), 7 febrer 1964 (R J 1964/63 1), 13 maig 1964 (R J 1964/2692 ), 24 gener 1978 (RJ 1978/13) , 22 juny 1987 (RJ 1987/4545) , 27 juliol 1993 (RJ 1993/6320 ), 16 febr er 1994 (RJ 1 994/1615), 9 febr er 1998 (RJ 1998/608). En la doctrina de les Audiènc ies Provinc ials també tr obem res oluc ions que refu sen l'assimila ció entre prejudicialitat civil i litispen dència. Vid. entre altre s les sentèncie s AP Barcelona 25 març 1994 (AC 1 994/410) , AP Barcelona 2 0 juliol 1998 (AC 1998 /6193), AP Madrid 21 gener 2002 (J UR 2002/10 6384), AP Màla ga 8 maig 200 2 (JUR 2002/222 336), AP As túries 29 octub re 2002 (J UR 2003/1 2669), AP Castelló 5 febrer 2003 (AC 2003/351) . Per exemple, l'e smentada SAP Ma drid 21 g ener 2002 (JU R 2002/1063 84) planteja la relació entre, d'una ba nda, un procés civil d 'impu gnació d'acords social s per falt a de va lidesa de la convocat òria de la junta i per lesion ar els interess os de la societat en benefici de l'administr ador, i, de l'altra , un procés civil on es demana la diss olució judicial de la societat. Per bé que en prime ra instància el Jutjat aprec ia d'ofici l' excepció de litis pendència, e n apel.lació l'Audiè ncia Provinci al consid era que no es tracta d'un c as de litispendè ncia sinó d e prejudicialitat civil, ja que entre ambdós process os no es dóna la triple ide ntitat sinó una connexió. En aques t sentit, la valides a o nul.litat dels acords contraris a la dissolució de la societat q ue s'ha de fallar en un dels proc essos és qües tió prejudicial a l'h ora de decidir en l'altre pr océs aq uesta dissolu ció judicial. 31 BERZO SA FRANCOS, op.cit. , p.147. mesura que el primer procés ja havia es gotat la necessitat de protecció jurídica dels litigants. En segon lloc, fins i tot admetent la possibilitat d'assimilar a la litispendència els supòsits de prejudicialitat simultània, també hi havia obstacles que no l'haguessin fet gens viable, tant en la hipòtesi que el judici posterior fos el considerat prejudicial respecte de l'anterior, com si el primer procés fos el tingut per prejudicial respecte del segon 32 . En el primer cas, on la qüestió prejudicial sorgida en el primer procés després és causa principal d'un litigi posterior, l'excepció de litispendència no era admissible per excloure aquest últim, per tal com, en la mesura que la qüestió prejudicial civil no produeix litispendència, d'ella no se'n podia derivar l'eliminació del segon pleit. Fins i tot, encara que en aquests supòsi ts s'hagués admès la litispendència, no s'hagués assolit l'objectiu que es perseguia amb aquesta figura, que era evitar el risc d'obtenir sentències contradictòries. Per bé que el segon procés sí que hagués quedat exclòs, en el primer, la qüestió prejudicial civil s'hagués resolt sense força de cosa jutjada, de tal manera que hagués quedat la porta oberta a un eventual tercer procés on es tornés a plantejar com a principal l'assumpte ja resolt com a prejudicial. En la segona hipòtesi apuntada, la matèria enjudiciada en un primer procés després es planteja en qualitat de prejudicial en un li tigi posterior. En aquest cas, cal reconèixer que l'exclusió d'aquest segon procés salvava la coexistència de dues resolucions contradictòries. En efecte, si l'assu mpte posteriorment prejudicial ja era resolt en primer lloc en el litigi on s'havia dirimit com a principal, sempre que es plantegés a títol prejudicial en un altre procés, l'òrgan jurisdiccional podia fer ús d'aquella resoluci ó. El contrapunt a aquest possible avantatge era el perjudici que 32 MÁLAGA DIÉGUEZ, La litispendencia , cit., pp.562-564. se'n derivava per les parts del segon judici que, després de veure'l extingit, havien de formular de nou la seva pret ensi ó en una nova demanda u n cop finalitzat el litigi considerat prejudicial. b) La devolutivitat de la qüestió pr ejudicial La resolució d'una qüestió prejudicial civil en un procés també civil mitjançant el sistema devolutiu es troba recollida en l'art 43 LEC. El precepte reserva la possibilitat d'aplicar aquest criteri en els casos en què l'acumulació de processos no és viable 33 . El legislador, per tant, contempla l'eventualitat que el procés on juntament amb la qüestió pr incipal ha aparegut una qüestió prejudicial pugui suspendre's fins que hagi finalitzat el litigi on aquest problema prejudicial s'enjudicia com a principal. L'ús del sistema devolutiu per resoldre la prejudicialitat homogènia civil constitueix una de les novetats de la LEC. Amb la LEC de 1881, quan l'acumulació d'autes no era procedent, el problema radicava a trobar una via adequada per solucionar aquests supòsits, ja que en la llei processal civil aquesta via no estava prevista. La pràctica jurisprudencial, a banda de la litispendència, va assajar diversos mecanismes. En alguns casos, la solució a la prejudicialitat homogènia civil es va fonamentar en la impossibilitat de suspendre el litigi per aquest motiu. La vigència del principi d'impuls d'ofici en l'ordenament pr ocessal espanyol d eterminava que la suspensió del procés només f os procedent en aquells supòsits en què l a Llei de forma expressa ho disposés. Com que la LEC de 1881 no contemplava la suspensió del procés civil per prejudicialitat civil, aquesta paralització era inviable i, 33 Així h o afirma la SAP Cádiz 13 juny 2 002 (JUR 2 002/225034 ). En aquest cas l'òrgan jurisdiccion al civil ha d'esperar que l'acumulació procedim ental demanada es resolg ui per poder acord ar la suspens ió de les actua cions per pre judicialitat. aleshores, no quedava més remei que cada procés seguís la seva marxa 34 . Si el procés considerat prejudici al acabava primer, no es presentava cap obstacle, ja que el jutge de l'altre pleit podia prendre en consideració aquesta sentència a l'hora de resoldre la qüestió principal. Els inconvenients, en canvi, podien sorgir si el procés on s'havia plantejat la qüestió prejudicial acabava abans q ue el litigi on aquesta s'enjudiciava a títol principal. En aquestes circumstàncies, el problema prejudicial era resolt, en primer lloc, pel jutge de la qüestió principal d' acord amb el criteri no devolutiu i, després, pel jutge que l'ex aminava com a objecte principal del seu procés. De ser així, apareixia inevitablement el risc d'obtenir sentències contradictòries, per tal com, encara que el jutge de la qüestió principal resolia com a qüestió prejudicial el tema que es trobava pendent en l'a ltre judici, aquesta decisió no adquiria força de cosa jut jada i, en conseqüència, el jutge del litigi considerat prejudicial podia dictar sentènci a lliurement. En d'altres ocasions, les solucions al s supòsits de prejudicialitat civil en un procés també civil van anar per altres cami ns. En aquest sentit, cal fer referència a determinades sentències on, t ot i la manca de previsió legal, es va resoldre la qüestió prejudicial civil d'acord amb el sistema devolutiu. El fonament d'aquesta devolutivitat i consegüent suspensió de les actuacions es va intentar buscar e n diversos preceptes. En alguns casos es va justificar per l'aplicació analògica de les normes existents sobre supòsits específics de prejudicialitat civil, com són l'art 4 Llei Registre Civil i l'art 835 CC, que sí que contemplen la via de la paralització davant l'aparició d'una qüestió prejudicial homogènia. El primer precepte fa referència a les inexactituds dels assentaments registrals. El segon, al.ludeix al 34 Vid. pe r exemple la SAP Barcelon a 20 juliol 1 998 (AC 19 98/619 3). Es tracta d'una acció d'impugn ació d'acord s socials exer cida per un soci enfront de la Societat Anònima. La se ntència de primera instància d esestima la demanda per què aprecia la concurrèn cia de litispendènc ia arran de l'existència d'un altre p rocés so bre la nul.litat de l contracte d'arrendame nt d'estació de servei que constitueix l'objecte i l'activitat de la Societat. L' actor inte rposa rec urs d'apel.lac ió bo i al.legant l'absència de les circumst àncies dete rminants de la litispe ndència i demanant la suspensió de les actuacio ns. L'Audièn cia Provincial, s i bé re coneix que es tracta d'un su pòsit de prejudic ialitat civil i pleit de separació pendent quan es crida el cònjugue a la successió hereditària del seu consort 35 . En d'altr es ocasions, la devolutivitat de la qüestió prejudicial civil es va recolzar f ins i tot en l'aplicació de l'art 43 de la nova LEC, baldament aquest a llei processal es trobés en període de vacatio legis 36 . Tornant a l'art 43 LEC, la devolut ivitat de la qüestió prejudicial civil, un cop descartada l'acumulació de pr ocessos, està sotmesa a la concurrència d'una sèrie de circumstàncies, que són les que ara passarem a analitzar. Per tal que l'òrgan jurisdiccional civil pugui acordar la devolutivitat per resoldre la qüestió prejudicial, la presència d'aquest es circumstàncies és del tot indidpensable; ara bé, no és suficient. En el règim de l'art 43 LEC, la presència de tots els requisits devolutius, tot i ser una condició necessària per a la devol utivitat de la qüestió prejudicial civil, no vincula l'òrgan jurisdiccional a l'hora de decidir sobre l'aplicació d'aquest sistema en la resolució del problema prejudicial, ja que el no de litispendèn cia, no acc edeix a la s uspensi ó proced imental sol.lic itada, atès qu e no hi ha cap prece pte en la LEC que prev egui la paralitz ació del proc és civil per preju dicialitat també civil. 35 Així ho entén, p er exemple, la SAP Astúries 20 octub re 1993 (AC 1993/2069) . En aques t cas, ens trobem da vant un pr océs so bre retra cte arre ndatici rú stic on es p lanteja la qüestió de l'existència o valides a de la compravend a que serveix de base a l'ac ció de retracte. L'òrgan jurisdic cional aplica an alògicament les normes de prej udicialitat civil i opta per suspen dre el procés de retr acte fins que la qüestió no qued i resolta . En aque sta mateixa línia es pron uncia la SAP Astúries 28 gener 1998 (AC 1998/2623 ). Vid. també BAR QUERO SORIAN O, Excepción de litispendencia y cuestión prejudicial civil en la LEC 1/20 00 , cit., p.106. 36 Volem fer menció d'un sup òsit on, tot i e l període de vaca tio leg is en què e s trobava la LEC del 2000 i per tant de vigèn cia de la LEC de 1881 , l'òrgan jurisdic cional civil va entendre que la solució més convenient al problema de preju dicialitat civil suscitat passava per l'aplicació de l'art 43 de la llei que havia d'entrar en vigor. És e l supòsit de la SAP Barc elona 25 gener 2000 (AC 2000/13 2). Es tracta d'un procé s d'impugna ció d'acor ds soc ials on es planteja com a qüestió la reso lució de l'arrend ament que cons titueix l'activitat de la so cietat. El tribu nal, cons cient de la novetat de la seva decisió , acorda la susp ensió de les actuacio ns basant- se en l'art 43 LEC 2000, per b é que la norma es trobava, en el moment de dic tar la resolució , en període de vacatio legis . L'òrgan jurisdic cional cons idera que aq uesta és la so lució més adequ ada ja que ofereix "la indiscu tible ventaja de co nservar lo actua do hasta el momento inmediato anterior al d el dictado de la sentencia de prime ra instancia , con las s aludable s consecue ncias que para el principio de economía procesal ello conll eva". En oposició a aquesta tesi, però, una part de la doctr ina considera que les sentències dels judicis sumaris produeixen l'efecte de cosa jutjada però limitat a allò que fou objecte de resolució, o sia, respecte de les qüestions al. legades i discutides en el procediment. Tot i el tenor literal de l'art 447.2 LEC, aquest plantejament, ja propugnat durant la vigència de la LEC de 1881 44 , és el que utilitzen una bona colla d'autors a l'hora d'interpretar el precepte 45 . D'aquesta manera, el que vol dir la Llei és que la sentència que es dicta en aque sts processos, en despl egar l'eficàcia de cosa jutjada només respecte de la pret ensió exercitada, no impedeix la incoació d'un procediment declaratiu posterior ja que en aquests processos sumaris l'òr gan judici al, o bé té una limitació en els seus poders de cognició, o bé no s'hi tracta la totalitat del pr oblema que afecta les part s. De les dues postures acabades d'exposar, assumim la segona d'elles, és a dir, la que atribueix la producció de cosa jutjada a les sentències de ls judicis sumaris si bé limitada a l'objecte que s'hi ha discutit. En l'àmbit de la devolutivitat prejudicial això significa que si el tema prejudicial suscitat en un determinat procés civil, a la vegada és examinat com a principal en un judici sumari, l'existència d'aquest darrer pr océs permet afirmar sense cap mena de dubte la concurrència d'un dels requisits necessaris per resoldre la qüestió prejudicial aplicant aquest sistema, fins i tot en el cas que s'exigís que el procediment on el problema procesal civil. El proceso de decla ración , cit., p.49 4; TAPIA FERNÁNDEZ, El ob jeto del proceso. Alegacion es. Senten cia. Cosa juzgad a , c it., p.151. 44 Vid. per exemple SERRA DOMÍNGUEZ, Artículo 1252 , cit., p.653; BERZ OSA FRANCOS, Demanda, < <causa pe tendi>> y objeto del p roceso , cit., p.220; RAMOS MÉNDEZ , Enjuiciamiento Civil , cit., II, p.805. 45 Així es pron uncien ORTELL S RAMOS, Derecho pr ocesal c ivil , cit., p.615; ASENCIO MELL ADO, Derec ho proces al civil. Parte p rimera , cit., p.339; CO RTÉS DOMÍNGUEZ, Dere cho proc esal civ il. Parte ge neral , cit., p.360; GARNICA MARTÍN, Artículo 22 2 , cit., T. I, p.869; GARBERÍ, Co sa juzgada material , cit., T .2, p.597; DE PADUR A BALLESTEROS, Fundamentación d e la senten cia, precl usión y co sa j uzgada , cit., p.174; FAIRÉN GU ILLÉN, La desapar ición de la fue rza de cos a juzgada material de las sentencias dictadas e n juicios su marios (ar tículo 447 de la Ley de Enjuiciamiento C ivil de 7 de enero de 2000) , en "Tribunales de Ju sticia", 2003, nº7 , pp.1 i ss. [Document text truncated for crawler view.]