Homer i l'influx de la mitologia oriental

HOMER I L'INFLUX DE LA MITOLOGIA ORIENTAL Jordi Cors i Meya La influkncia oriental en la mitologia grega és un tema sens dubte atraient. De fet, sobretot perqui el seu examen comporta endinsar-se en un imbit de recerca que ofereix extraordinaries possibilitats analítiques i comparatives, ha desvetllat l'atenció i l'interks d'un nombre cada vegada més gran d'autors entre els estudiosos del fenomen mític dins l'antiguitat clissica. A més d'altres obres llavors ja ben conegudes arreu --com és el cas de la Bíblia-, d'enqi del segle passat, a mesura que s'han anat desxifrant les escriptures d'alguns pobles antics del Proxim Orient i que s'han anat coneixent millor llurs llengües, ha esdevingut progressivament accessible als investigadors la lectura i comprensió d'una notable munió de textos d'aquelles diverses cultures; textos que, gracies a les successives troballes arqueolbgiques, han augmentat de manera considerable i poden continuar augmentant bo i assolin{: una importincia qualitativa i quantitativa del tot imprevisibles de moment. A causa de l'esmentada abundor d'escrits orientals que ara per ara tenim a l'abast, molts dels quals incloueri narracions mítiques forqa completes malgrat el seu estat de conservació fragmentari, resulta ben explicable l'interis dels especialistes de qui al principi parlivem. D'una banda, amb aquest material se'ls fa possible d'aprofundir i d'entendre més impliament l'origen i el contingut dels mites grecs objecte del seu estudi. D'altra banda, lbbservació de les variants introduides pels escriptors hel.1inics en els models mítics coneguts també a l'Orient permet de copsar millor d'una manera comparativa les bases estructurals especifiques -socials, ideolbgiques o religio- sesque configuraven la cultura grega d'aquell temps. En efecte, tant les diferincies com les semblances, entre les versions heblenes i orientals d'un motiu mític concret, són significatives en moltes ocasions i, si més no, esdevenen útils i orientadores a l'hora de fer-ne una anilisi detinguda, ja que contribueixen a posar de manifest, respectivament, la distinció o el paral.lelisme dels contextos culturals que els donaren naixen~a. Per tal de no perdre'ns enmig d'un conjunt de detalls que resultarien de segur dispersos perqui no és factible d'examinar-10s com pertoca en l'espai de qui disposem, tractarem del tema general a que acabem de referir-nos centrant-nos tan sols en un assumpte que hi considerem primordial: la relació de diferents unitats narratives o dels trets de certes figures de l'obra homerica amb alguns mites orientals contemporanis o precedents. D'entrada parlem de relació i no d'influencia perqui és un terme de significat forsa més ampli; al capdavall, és el que de primer ha d'escatir-se -atenent sobretot als aspectes semblants o almenys comparablesabans d'arribar a concloure que hi ha hagut qualsevol mena d'influx oriental precís sobre I'aede grec. Endemés, convé cenyir-nos d'antuvi a les epopeies d'Homer particularment, ja que contenen les narracions llegendiries extenses més antigues que ens han pervingut de la cultura hel.lknica, per les quals, amb llur text altrament molt ben conservat, podem apropar-nos de fet a un bon nombre de relats mítics ancestrals d'origens diversos. Amb el proposit, doncs, de dilucidar alguns dels lligams o dels possibles influxos més destacables i significatius de la mitologia del Proxim Orient envers la mitologia grega, atesa la raó cronolbgica i de contingut suara esmentada --ultra l'evident inspiració homerica reflectida en les obres de tants autors grecs posteriors-, haurem d'examinar acuradament aquelles relacions o potser influencies que I'ipica d'Homer ens descobreix d'una manera prou clara i concreta, perqui són sobretot molt primiginies i alhora ben representatives. A més, els paral.lelismes que poden trobar-se entre els poemes homirics i certs mites orientals són relativament nombrosos i de tipus distints, a part que no solen presentar una complexitat remarcable; aixo permet d'establir entre els uns i els altres una comparació bastant fecunda i variada, per més que resulti a vegades només puntual. En canvi, pel que fa a Hesiode, per exemple, entre la seva narració teogbnica i els relats cosmogonics d'orient, els hurrites sobretot, es donen paral.lels estructurals molt complexos; és una qüestió ja ben demostrada i avui dia admesa arreu pels especialistes1. Per aquest motiu i perque en la composició hesiodica la relació que s'observa amb el món oriental és del tot definida i més aviat unívoca en les seves diferents manifestacions, com a objecte marginal dins del tema precís que ens ocupa, ens limitem tan sols a esmentar-la aqui sense fer-ne després cap anilisi, mentre que abordarem ara detingudament, bé que sigui exposant-ne com a mostra només alguns casos prou explícits, la rica i antiga diversitat de semblances o punts de contacte amb lYOrient que Homer ens revela2. ' Vegeu, per exemple, Albin LESKY, .Griechischer Mythos und Vorderer Orient., Saeculum (Freiburg), 6 (1955), pp. 35-52; Hans SCHWABL, ~Die griechischen Theogonien und der Orient*, pp. 39-56, a kléments orientaux dans ka religion grecque ancienne, PUF, París 1960, pp. 39-56; Peter WALCOT, Hesiod and the Near East, University of Wales Press, Cardiff 1966, passim; M. L. WEST, dins HESIOD: Theogony, Oxford University Press, 1966, pp. 18-31, amb un complet repertori bibliogrific sobre aquest tema (pp. 106-107); G. S. KIRK, Myth. Its meaning and functions in ancient and others cultures, Cambridge University Press, 1978 (reimp. de 1970), pp. 213-226 [= pp. 252-266 de la traducció castellana: El mito, Barral, Barcelona 19731, esp. p. 223 [= pp. 263-264 de la tr. cast.]; B. C. DIETRICH, The Origins of Greek Religion, Walter de Gruyter, Berlin-Nova York 1974, pp. 48-64; J. DUCHEMIN, ~Mythes grecs et sources orientales*, Euphrosyne (Lisboa), 7 (19751976), pp. 29-48. Pel que fa a Homer, podem citar dues bones introduccions compostes amb la col~laboració de diversos autors: F. RODR~GUEZ ADRADOS, M. FERNANDEZ-GALIANO, L. GIL, J. S. LASSO DE LA VEGA, Introducción a Homero, Labor, Barcelona 1984, 2 vols. (reimp. de Guadarrama, Madrid 1963); A. J. R. WACE, F. H. STUBBINGS (eds.), A Companion to Homer, Macmillan, Londres 1963 (reimp. de 1962). De les innombrables versions existents d'ambdues epopeies de I'aede grec, tan sols en recordarem aqui tres de catalanes, fetes en hexametres: La Ilíada, amb la traducció de Manuel Balasch, Selecta, Barcelona 1971, 2 vols.; La Ilíada, tradui'da per Miquel Peix, Alpha, Barcelona 1978; i, sobretot, la memorable versió de Carles Riba, L'Odissea, Alpha, Barcelona 1953'. Respecte a Ja relació de l'epica homerica amb les obres poetiques orientals, cf., per exemple, Franz DIRLMEIER, eHomerkches Epos und Orient*, Rheinisches Museum (Frankfurt), 98 (1955), pp. 18-37; T. B. L. WEBSTER, From Mycenae to Homer, Methuen, Lorldres 1960 (reimp. de 1958), esp. pp. 64-90; A. B. LORD, nHomer and other Epic Poetryn, dins A Companion to Homer, Londres 1963, pp. 179-214. Endemés, entre els estudis particulars de I'Odissea convé aqui mencionar almenys, perque examinen d'una forma concreta i suggestiva els seus lligams amb les cultures de l'Orient antic: Gabriel GERMAIN, GenPse de I'Odyssée, PUF, Paris 1954; Luigia A. STELLA, I1 poema di Ulisse, La Nuova Italia, Florencia 1955. A part, sobre I'herbncia mítica general rebuda dels micenics, vegeu M. P. NILSSON, The Mycenaean Origin of Greek Mythology, University of California Press, Berkeley 19722 (193;!). D'altra banda, hem d'esmentar un excel-lent recull de textos de les civilitzacions orientals properes, ben traduyts per coneixedors de cadascuna de les llengües: J. B. PRITCHARD (ed.), Ancient Near Dues descripcions distintes del mis enllii De primer, mencionarem dues descripcions, ben oposades, ofertes per l'aede grec en parlar de l'altre món. D'una banda, l'estat dels morts quan van a raure a 1'Hades és d'inanitat i inconscikncia: habiten l'infern insensibles, voleiant com un somni, sense for~a ni coneixement (I!. 23, 103-104; Od. 10,494-495; 11,218-222,393-394, 475-476). L'estan~a de les lnimes esdevé, de fet, un reialme tenebrós, ple de buidor i mancat de qualsevol esperanGa de retorn; situat sota terra, les ombres dels morts sempre més hi romanen inanes, privades de la llum del sol i incapaces tothora d'abastar de nou, per elles mateixes, el món dels vivents. Dins aquesta contrada tan terriblement igualitlria hi ha, per& algun difunt que rep un tracte distint. Ens referim sobretot a Tirksies, l'endeví cec a qui la deessa dels inferns, Persefonea, atorga el privilegi de conservar a 1'Hades seny i consciincia3. Respecte d'un quadre talment colpidor, cal advertir que la imatge general tenebrosa i ldhuc la circumstlncia de no ser-hi tractats tots els morts de la mateixa manera resulten dues característiques destacables -la primera especialment: foscor, localització subterrhnia i, per als humans, impossibilitat de sortir-ne-- de la concepció Eastern Texts Relating to the Old Testament, Princeton University Press, 1969'; d'aquest recull han estat publicades dues antologies, de la primera de les quals (que conté una recopilació forsa útil per al nostre tema) s'ha fet una bona traducció al castella (no dels distints idiomes, sinó merament de I'angles): J. B. PR~TCHARD (ed.), La Sabiduría del Antiguo Oriente, Garriga, Barcelona 1966. Ultra aixo, val a dir que ara també tenim a l'abast dues acurades versions castellanes dels escrits d'aleuns u pobles d'aquella zona geografica, aparegudes fa poc i tradui'des directament a partir dels textos originals: Textos literarios hetitas, amb introducció, traducció i notes d'hlberto Bernabé, Editora Nacional, Madrid 1979; Mitos y leyendas de Canaán, amb el text ugarític, un complet estudi i la traducció de Gregorio del Olmo Lete, Cristiandad, Madrid 1981. Finalment, tocant a les cultures egípcia, mesopotimica, hebrea i llurs concepcions mitologiques, cf., per exemple, I'interessant treball col.lectiu: H. i H. A. FRANKFORT, J. A. WILSON, Th. JACOBSEN, W. A. IRWIN, The Intellectual Adventure of Ancient Man, The University of Chicago Press, ChicagoLondres 1977' (1946) [tr. cast.: El pensamiento prefilosófico, FCE, México 1967'- 196g3, 2 vols.]. ' Quant a la creenga homerica sobre el món dels morts, cf., per exemple, A. SCHNAUFER, Friihgriechischer Totenglaube, Georg Olms, Hildesheim-Nova York 1970, esp. pp. 58-124; no podem deixar de tenir en compte, així mateix, bona part de la coneguda visió d'Erwin ROHDE, Psyche I, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1974 (reimp. de 1898'), pp. 1-67 [= pp. 19-85 de la tr, cast.: Psique I, Labor, Barcelona 19731. que els pobles mesopotamis tenien de l'estatge on per sempre els difunts havien de residir4. Ara, malgrat la semblan~a en aquests punts, hi ha una diferincia fonamental entre les visions mesopothmica i homirica del món de l'ultratomba. Els poemes sumeris i accadis en parlen amb un to pessimista, aclaparats per la realitat indefugible de la mort. Les ombres que dialoguen a l'infern descrit per Homer, en canvi, manifesten un enyor profund per la vida viscuda abans a la terra i s'interessen encara pel que ocorre en el món dels vivents; igualment és la vida, i no pas la mort, el que de debb preocupa l'heroi que se'n va viu a 1'Hades i conversa amb les hnimes, Odisseu. Així, doncs, el poeta helvlinic deixa l'empremta de la seva cultura en la descripció de l'indret paorós on fan estada definitiva els difunts, indret en qui es donen unes condicions molt semblants a les que llavors els mesopotamis i, amb ells, altres pobles veins de llOrient s'afiguraven com a prbpies del reialme on han d'habitar reclosos els humans quan es moren. D'altra banda, Homer fa esment del cas extraordinari de Menelau, fill d'Atreu i germh d'Agamimnon. En un context ple de referincies a Egipte, Proteu, el savi i astut Vell de la Mar, li comunica que per un do dels immortals -puix que, com a espos d'Helena, és el gendre de Zeusseri dut pels eterns a la prada Elísia, lloc paradisíac situat a l'extrem de la terra, on els déus atorguen als pocs mortals que hi arriben una vida tranquil.la, felis i benestant sense haver de morir (Od. 4, 561-569)5. Cal posar en relleu el carhcter excepcional del tracte rebut per aquest petit nombre d'herois, ja que poden fruir d'una vida sense límits en un paratge del tot distint i ben allunyat d'aquell que fa de sojorn a la resta dels homes després de la mort. La novetat que el poeta homeric introdueix aquí és certament remarcable, perqui al10 que s'hi afirma no respon pas a les creences sobre el més enllh que l'autor manifesta com a propies en el conjunt de la seva obra epica. Tot i que per motius poktics Homer no s'esth de barrejar a vegades les seves concepcions amb altres d'alienes, Vegeu I'Epopeia de Gilgamei VI1 4, 33-54; XXI, 84-154; també, El descens d'litar a l'infern, esp. 4-10; Nergal i Ereikigal, versió assíria, esp. 2, final; 3, 5. Sobre la contrada que Homer ens descriu, cf., per exemple, E. ROHDE, op. cit., pp. 68-110 [= pp. 87-127 de la tr. cast.]; M.P. NILSSON, The MinoanMycenaean Religion and its Survival in Greek Religion, C. W. K. Gleerup, Lund ' 19502 (1927), pp. 619-633; M. H. MONTEIRO DA ROCHA PEREIRA, Concep~6es helénicas de felicidade no Alem, Instituto de Alta Cultura, Coimbra 1955, pp. 23-31, 105-23 i 193-94; W. F. J. KNIGHT, Elysion, Rider, Londres 1970, pp. 48-56 i 184-85. tanmateix la descripció de la prada Elísia i de la vida de que gaudeixen allí alguns mortals resulta massa aillada i diferent, i ens duu, doncs, a inferir en aquest cas una probable influkncia oriental sobre I'aede grec, bé que potser hagi estat exercida només de manera mediata. En efecte, I'Hades com a lloc d'estada permanent i definitiva de tots els homes i dones difunts és, pel que fa a I'altre món, la creensa clara i precisa que hom troba afirmada o sobreentesa arreu, al llarg de totes dues epopeies hom2riques. L'al.lusió a la sort privilegiada de Menelau, per tant, no solament esdevé estranya perqu2 s'adiu molt poc amb els altres destins dels humans (mal que el poeta, destrament, més aviat pugui sobretot haver-la esmentada per fornir-nos un contrapunt explícit i insblit de la sort comuna que pertoca de seguir als moridors), sinó que alhora fa tot I'efecte de ser un fruit del manlleu a alguna de les cultures properes. Ens convida a suposar aixb el context egipci que abans mencionivem, junt amb I'abskncia absoluta de paral.lels homkrics de la descripció que estem comentant6. Certament a Egipte es mantingué sempre viva la creensa en un paradís --el Camp dels Joncs o el Camp de les Ofrenes-, indret reservat d'antuvi al faraó -per la condició divinal del seu llinatge i després progressivament accessible a la resta dels homes, on els benaurats assolien una existkncia immortal en sortir d'aquest món. Fou, sens dubte, a través dels minoics i micknics que la convicció egípcia descrita degué pervenir als grecs de l'kpoca d'Homer7. Tanmateix, l'autor de I'Odissea en restringeix l'aplicació i li dóna un caire del tot excepcional. Des d'aquest punt de vista, el relat homhric té forsa aspectes coincidents amb la concepció paradisíaca prbpia dels mesopotamis, els quals, ultra situar llur paradís en un lloc allunyat a l'extrem de la superfície terrestre -Tilmun o la desembocadura dels dos rius-, el consideraven habitat només per UtnapiStim (o bé Ziusudra, en sumeri) i la seva esposa, que hi viurien feligos per sempre sense haver hagut de morir com a do atorgat especialment pels déus a causa d'una circumstincia concreta, en aquest cas la intervenció oportuna de l'heroi en el diluvi. Amb tot, cf. Od. 6, 42-46; ara bé, la situació no is de fet paral.lela, ja que aquí es parla precisament de I'Olimp, lloc d'estada només dels eterns. ' Vegeu, per exemple, M.P. NILSSON, op. cit. (Lund 19502), pp. 621-27; també, op. cit. (Berkeley 1972'), p. 214. Així, Homer introdueix de sobte en el poema una creensa distinta, probablement forana, d'origen egipci, perb amb trets peculiars sumeris i accadis. Hem de destacar, doncs, l'habilitat del poeta grec a admetre, evitant desdir-se de les seves idees, préstecs que d'entrada no s'hi acorden; els hi adapta convertint-10s en excepció, volguda pels immortals sense cap mirit de l'home. D'aquesta manera, la realitat punyent de la mort no queda desdibuixada ni defugida, sinó posada encara més en relleu, ja que de lluny estant pot percebre's, inassequible fins i tot per als herois més grans si els déus com a merci no els la concedeixen, la possibilitat contrhria d'una vida plena sense fi. És que Homer no tan sols remarca, com veiem anteriorment, l'interis profund per la vida dins el món grec que ens descriu, sinó que hi subratlla alhora l'acceptaci6 lúcida i decidida, mancada del consol d'un més enllt benaurat, de la mort inevitable que el fat imposa a cadascun dels humans si hom no se n'allibera per un rar privilegi diví gratuit. Dues parelles de personatges singulars i entre si molt diverses En segon lloc, esmentarem dues parelles de personatges que manifesten unes relacions mútues ben distintes. D'una banda, resulta destacable l'estreta amistat entre Aquil.les i Patrocle, la qual, a més de ser un punt de referencia important en el desenrotllament de l'acció de la Ilíada, esdevé l'unic motiu que capgira l'actitud d'Aquil.les, fill de Peleu, el duu a abandonar la seva inactivitat irada i el fa participar de nou en la lluita contra els troians com un dels capitostos aqueus. Efectivament, només arran de la mort de Patrocle, Aquil.les, trasbalsat per la pirdua de l'amic i amb el cor ple del desig de venjansa contra qui n'ha estat la causa -Hector, fill de Priam, rei de Troia-, torna al combat i acaba matant el culpable. La desaparició de Patrocle, doncs, aconsegueix del fill de Peleu el que no havien aconseguit ni les paraules conciliadores dels herois grecs ni els esplkndids presents que aquests li oferiren (cf. Il. 9, 103-703). Al capdavall Aquibles posa terme al seu enuig (cf. Il. 19, 40-276), ocasionat per l'ofensa rebuda d'Agamimnon en llevar-li Briseida, i es lliura a allb que ara més li interessa: retre els honors funeraris deguts a l'amic i venjar-ne la mort, bo i intentant de redre~ar així, d'alguna manera, la situació de solitud irreparable i inerme on l'infortuni l'ha menat. Coneix el risc que corre, mes actuant heroicament vol vencer de debb la mort que l'ha de colpir com ha colpit el company, puix que, si bé tindrh llavors vida breu, haurh certament una fi gloriosa. La pregona amistat d'ambdós herois és sorprenentment paralslela a la que ens descriu 1'Epopeiu de Gilgarnes9 entre els seus dos protagonistes: GilgameS, rei d'Uruk, i Enkidu, l'home d'antuvi salvatge creat pels déus a l'estepa perque fos un bon contrincant del monarca despotic d'Uruk, per6 que ben aviat n'esdevé I'amic més fidel. La profunda relació amical d'aquests personatges no solament dóna de fet sentit i unitat al conjunt del poema kpic mesopothmic, sinó que és la causa que radicalment va transformant l'actitud de GilgameS. Al principi, es passa d'un afany per les relacions amatories (tauletes 1-11) a una nova forma d'entendre la vida amb plenitud que resulta engrescadora: la col~laboració entre tots dos amics a fi d'atknyer un nom etern en la lluita contra els poders exteriors atraients o que amenacen la vida col4ectiva (tauletes 111-VI). Després, d'en~h de la mort d'Enkidu i del dol i els laments desesperats de GilgameS que, ensems amb les honres fúnebres retudes al difunt, en són la conseqükncia (tauletes VII-VIII), el capteniment del rei d'Uruk canvia totalment d'orientació. En efecte, Entre les nombroses traduccions de 1'Epopeia de Gilgamei realitzades directament de l'original accadi (amb I'ajut de fragments escrits en llengua sumeria, hittita o hurrita), aquí en destacarem dues tan sols: la d'E. A. Speiser (pp. 72-99) i A. K. Grayson (pp. 503-507), al recull citat abans, Anrient Near Eastern Texts, Princeton 1969'; i la de R. Labat, dins Les religions du Proche-Orient asiatique, Fayard-Denoel, París 1970, pp. 145-226. Es lllstima que no hagin estat fetes dels originals, com aquestes, les dues versions publicades fins ara en castelli: La epopqya de Gilgamesh, tradui'da per Agustí Bartra, Plaza & Janés, Barcelona 1972; Poema de Gilgamesh, amb traducció, notes i una extensa introducció de Federico Lara, Editora Nacional, Madrid 1980. Tocant a l'examen del contineut. de les fonts accessibles i de les etaDes aue ", '1 menaren a la redacció final del poema ?pic mesopotimic, hem d'esmentar principalment deixant també ara de banda els articles dels diccionaris especialitzatsun parell d'obres que apleguen una selecció de treballs de diferents investigadors: P. GARELLI (ed.), Gilgamei et sa légende, Klincksieck, Paris 1960; K. OBERHUBER (ed.), Das Gilgamesch-Epos, Wissenschaftliche Buchgesellschaft (W. der F. 215), Darmstadt 1977; a part, cal afegir que acaba d'editar-se (any 1982) l'ampli estudi de J. H. TIGAY, The Evolution of rhe Gilgamesh Epic, University of Pennylvania Press, Filadelfia 1982. A més, ateses les suggeridores perspectives de recerca que ofereix el seu metode d'analisi mítica, cf. també G.S. KIRK, op. cit., pp. 132-152 [= pp. 163-183 de la tr. cast.]. D'altra banda, pel que fa a la relació de l'epopeia accidia mencionada amb les epopeies d'Homer, vegeu, per exemple, amb punts de vista tanmateix distints, A. M. FRENKIAN, ~L'épopée de Gilgamesh et les poemes homériques*, Studia et Acta Orientalia, 2, Bucarest 1959, pp. 89-105, i G. K. GRESSETH, ~The Gilgamesh Epic and Homerm, The Classical Journal, 70, Colorado 1975, pp. 1-18. la mort no només l'ha ferit en llevar-li Enkidu, sinó que la descobreix com una realitat propera i terrible que també de manera directa l'amenaqa: vaga angoixat per deserts i muntanyes i se'n va a la recerca de la vida sense límits (tauletes IX-XI); és que ara ja no el preocupen ni el nom ni la glbria. El paper que l'amistat acompleix en l'un i l'altre dels dos relats epics resulta, doncs, molt semblant, sobretot perquk és l'origen de la mutació absoluta de conducta que arran de la mort de l'amic hom observa en l'heroi encara vivent9. Ara bé, el trasphs del company provoca que C;ilgameS senti temor davant la mort prbpia i que des d'aleshores cerqui només d'obtenir la vida perdurable; Aquil.les, en canvi, retroba la ruta que havia deixat, feta de gestes heroiques insignes, les quals sap prou bé que el duran abans de gaire a la mort, després d'assolir, perb, un nom eminent i una glbria perenne. Significativa difer&ncia, que completa el que dkiem en els punts anteriors. D'altra banda, el cant 102. de I'Odissea ens mostra Odisseu oposant-se a la dea Circe, filla del Sol. Circe és una divinitat amb trets autbctons i amb trets forans, senyora de les feres (potnia ther6n) i possei'dora del poder femení abassegador que és capaq de malmetre i degradar l'home que hi tingui contacte. Maga artera, experta en encanteris, sap fer presa amb les seves arts de qualsevol mortal que se li posi a l'abast. Només se li pot fer front, solament pot resultar casada si s'empren amb enginy les drogues que immunitzen i altres ardits en el moment oportú. Tan sols esdevé possible, per tant, que li planti cara un heroi fecund en artificis; de fet, precisament per la seva astúcia, Odisseu és sens dubte un personatge idoni per a afrontar les malkfiques manyes de la filla del Sol. Envoltada de llops i lleons dbcils sotmesos a la seva mhgia, de la qual, a més, són certament el producte, Circe viu en una illa llunyana, Eea, situada a l'orient. Segons la successió d'escenes que el text homkric va referint-nos, tan bon punt li arriben a casa alguns dels companys d'odisseu, la deessa els transforma en porcs. Posteriorment, quan es presenta l'heroi i no el pot encantar com Iha fet amb els altres, intenta captivar-10 d'una manera molt més subtil: amb la invitació seductora d'acoblar-se amb ell en el llit, tracta de convertir-10 en un inepte Sobre la similitud entre ambdós poemes basada en la relació amical de llurs respectives parelles d'herois, cf. H. PETRICONI, *Das Gilgamesch-Epos als Vorbild der Ilias*, dins Linguistic and literav studies in honor of Helmut A. Hatzfeld, Washington 1964, pp. 329-342.