Homer i l'influx de la mitologia oriental

HOMER I L'INFLUX DE LA MITOLOGIA ORIENTAL Jo di Co s i Meya La in lukncia o ien al en la mi ologia g ega és un ema sens dub e a aien . De e , sob e o pe qui el seu examen compo a endinsa -se en un imbi de ece ca que o e eix ex ao dina ies possibili a s analí iques i compa a i es, ha des e lla l'a enció i l'in e ks d'un nomb e cada egada més g an d'au o s en e els es udiosos del enomen mí ic dins l'an igui a clissica. A més d'al es ob es lla o s ja ben conegudes a eu --com és el cas de la Bíblia-, d'enqi del segle passa , a mesu a que s'han ana desxi an les esc ip u es d'alguns pobles an ics del P oxim O ien i que s'han ana coneixen millo llu s llengües, ha esde ingu p og essi amen accessible als in es igado s la lec u a i comp ensió d'una no able munió de ex os d'aquelles di e ses cul u es; ex os que, g acies a les successi es oballes a queolbgiques, han augmen a de mane a conside able i poden con inua augmen an bo i assolin{: una impo incia quali a i- a i quan i a i a del o imp e isibles de momen . A causa de l'esmen ada abundo d'esc i s o ien als que a a pe a a enim a l'abas , mol s dels quals incloue i na acions mí iques o qa comple es malg a el seu es a de conse ació agmen a i, esul a ben explicable l'in e is dels especialis es de qui al p incipi pa li em. D'una banda, amb aques ma e ial se'ls a possible d'ap o undi i d'en end e més impliamen l'o igen i el con ingu dels mi es g ecs objec e del seu es udi. D'al a banda, lbbse ació de les a ian s in oduides pels esc ip o s hel.1inics en els models mí ics conegu s ambé a l'O ien pe me de copsa millo d'una mane a compa a i a les bases es uc u als especi iques -socials, ideolbgiques o eligio- ses- que con igu a en la cul u a g ega d'aquell emps. En e ec e, an les di e incies com les semblances, en e les e sions heblenes i o ien als d'un mo iu mí ic conc e , són signi ica i es en mol es ocasions i, si més no, esde enen ú ils i o ien ado es a l'ho a de e -ne una anilisi de inguda, ja que con ibueixen a posa de mani es , espec i amen , la dis inció o el pa al.lelisme dels con ex os cul u als que els dona en naixen~a. Pe al de no pe d e'ns enmig d'un conjun de de alls que esul a ien de segu dispe sos pe qui no és ac ible d'examina -10s com pe oca en l'espai de qui disposem, ac a em del ema gene al a que acabem de e e i -nos cen an -nos an sols en un assump e que hi conside em p imo dial: la elació de di e en s uni a s na a i es o dels e s de ce es igu es de l'ob a home ica amb alguns mi es o ien als con empo anis o p eceden s. D'en ada pa lem de elació i no d'in luencia pe qui és un e me de signi ica o sa més ampli; al capda all, és el que de p ime ha d'esca i -se -a enen sob e o als aspec es semblan s o almenys compa ables- abans d'a iba a conclou e que hi ha hagu qualse ol mena d'in lux o ien al p ecís sob e I'aede g ec. Endemés, con é cenyi -nos d'an u i a les epopeies d'Home pa icula men , ja que con enen les na acions llegendi ies ex enses més an igues que ens han pe ingu de la cul u a hel.lknica, pe les quals, amb llu ex al amen mol ben conse a , podem ap opa -nos de e a un bon nomb e de ela s mí ics ances als d'o igens di e sos. Amb el p oposi , doncs, de dilucida alguns dels lligams o dels possibles in luxos més des acables i signi ica ius de la mi ologia del P oxim O ien en e s la mi ologia g ega, a esa la aó c onolbgica i de con ingu sua a esmen ada --ul a l'e iden inspi ació home ica e lec ida en les ob es de an s au o s g ecs pos e io s-, hau em d'examina acu adamen aquelles elacions o po se in luencies que I'ipica d'Home ens descob eix d'una mane a p ou cla a i conc e a, pe qui són sob e o mol p imiginies i alho a ben ep esen a i es. A més, els pa al.lelismes que poden oba -se en e els poemes homi- ics i ce s mi es o ien als són ela i amen nomb osos i de ipus dis in s, a pa que no solen p esen a una complexi a ema cable; aixo pe me d'es abli en e els uns i els al es una compa ació bas an ecunda i a iada, pe més que esul i a egades només pun ual. En can i, pel que a a Hesiode, pe exemple, en e la se a na ació eogbnica i els ela s cosmogonics d'o ien , els hu i es sob e o , es donen pa al.lels es uc u als mol complexos; és una qües ió ja ben demos ada i a ui dia admesa a eu pels especialis es1. Pe aques mo iu i pe que en la composició hesiodica la elació que s'obse a amb el món o ien al és del o de inida i més a ia uní oca en les se es di e en s mani es acions, com a objec e ma ginal dins del ema p ecís que ens ocupa, ens limi em an sols a esmen a -la aqui sense e -ne desp és cap anilisi, men e que abo da em a a de ingu- damen , bé que sigui exposan -ne com a mos a només alguns casos p ou explíci s, la ica i an iga di e si a de semblances o pun s de con ac e amb lYO ien que Home ens e ela2. ' Vegeu, pe exemple, Albin LESKY, .G iechische My hos und Vo de e O ien ., Saeculum (F eibu g), 6 (1955), pp. 35-52; Hans SCHWABL, ~Die g iechischen Theogonien und de O ien *, pp. 39-56, a klémen s o ien aux dans ka eligion g ecque ancienne, PUF, Pa ís 1960, pp. 39-56; Pe e WALCOT, Hesiod and he Nea Eas , Uni e si y o Wales P ess, Ca di 1966, passim; M. L. WEST, dins HESIOD: Theogony, Ox o d Uni e si y P ess, 1966, pp. 18-31, amb un comple epe o i bibliog i ic sob e aques ema (pp. 106-107); G. S. KIRK, My h. I s meaning and unc ions in ancien and o he s cul u es, Camb idge Uni e si y P ess, 1978 ( eimp. de 1970), pp. 213-226 [= pp. 252-266 de la aducció cas ellana: El mi o, Ba al, Ba celona 19731, esp. p. 223 [= pp. 263-264 de la . cas .]; B. C. DIETRICH, The O igins o G eek Religion, Wal e de G uy e , Be lin-No a Yo k 1974, pp. 48-64; J. DUCHEMIN, ~My hes g ecs e sou ces o ien ales*, Euph osyne (Lisboa), 7 (1975- 1976), pp. 29-48. Pel que a a Home , podem ci a dues bones in oduccions compos es amb la col~labo ació de di e sos au o s: F. RODR~GUEZ ADRADOS, M. FERNANDEZ-GALIANO, L. GIL, J. S. LASSO DE LA VEGA, In oducción a Home o, Labo , Ba celona 1984, 2 ols. ( eimp. de Guada ama, Mad id 1963); A. J. R. WACE, F. H. STUBBINGS (eds.), A Companion o Home , Macmillan, Lond es 1963 ( eimp. de 1962). De les innomb ables e sions exis en s d'ambdues epopeies de I'aede g ec, an sols en eco da em aqui es de ca alanes, e es en hexame es: La Ilíada, amb la aducció de Manuel Balasch, Selec a, Ba celona 1971, 2 ols.; La Ilíada, adui'da pe Miquel Peix, Alpha, Ba celona 1978; i, sob e o , la memo able e sió de Ca les Riba, L'Odissea, Alpha, Ba celona 1953'. Respec e a Ja elació de l'epica home ica amb les ob es poe iques o ien als, c ., pe exemple, F anz DIRLMEIER, eHome kches Epos und O ien *, Rheinisches Museum (F ank u ), 98 (1955), pp. 18-37; T. B. L. WEBSTER, F om Mycenae o Home , Me huen, Lo ld es 1960 ( eimp. de 1958), esp. pp. 64-90; A. B. LORD, nHome and o he Epic Poe yn, dins A Companion o Home , Lond es 1963, pp. 179-214. Endemés, en e els es udis pa icula s de I'Odissea con é aqui menciona almenys, pe que examinen d'una o ma conc e a i sugges i a els seus lligams amb les cul u es de l'O ien an ic: Gab iel GERMAIN, GenPse de I'Odyssée, PUF, Pa is 1954; Luigia A. STELLA, I1 poema di Ulisse, La Nuo a I alia, Flo encia 1955. A pa , sob e I'he bncia mí ica gene al ebuda dels micenics, egeu M. P. NILSSON, The Mycenaean O igin o G eek My hology, Uni e si y o Cali o nia P ess, Be keley 19722 (193;!). D'al a banda, hem d'esmen a un excel-len ecull de ex os de les ci ili zacions o ien als p ope es, ben aduy s pe coneixedo s de cadascuna de les llengües: J. B. PRITCHARD (ed.), Ancien Nea Dues desc ipcions dis in es del mis enllii De p ime , menciona em dues desc ipcions, ben oposades, o e es pe l'aede g ec en pa la de l'al e món. D'una banda, l'es a dels mo s quan an a au e a 1'Hades és d'inani a i inconscikncia: habi en l'in e n insensibles, oleian com un somni, sense o ~a ni coneixemen (I!. 23, 103-104; Od. 10,494-495; 11,218-222,393-394, 475-476). L'es an~a de les lnimes esde é, de e , un eialme eneb ós, ple de buido i manca de qualse ol espe anGa de e o n; si ua so a e a, les omb es dels mo s semp e més hi omanen inanes, p i ades de la llum del sol i incapaces o ho a d'abas a de nou, pe elles ma eixes, el món dels i en s. Dins aques a con ada an e ible- men iguali l ia hi ha, pe & algun di un que ep un ac e dis in . Ens e e im sob e o a Ti ksies, l'ende í cec a qui la deessa dels in e ns, Pe se onea, a o ga el p i ilegi de conse a a 1'Hades seny i consciincia3. Respec e d'un quad e almen colpido , cal ad e i que la ima ge gene al eneb osa i ldhuc la ci cums lncia de no se -hi ac a s o s els mo s de la ma eixa mane a esul en dues ca ac e ís iques des acables -la p ime a especialmen : osco , locali zació sub e h- nia i, pe als humans, impossibili a de so i -ne-- de la concepció Eas e n Tex s Rela ing o he Old Tes amen , P ince on Uni e si y P ess, 1969'; d'aques ecull han es a publicades dues an ologies, de la p ime a de les quals (que con é una ecopilació o sa ú il pe al nos e ema) s'ha e una bona aducció al cas ella (no dels dis in s idiomes, sinó me amen de I'angles): J. B. PR~TCHARD (ed.), La Sabidu ía del An iguo O ien e, Ga iga, Ba celona 1966. Ul a aixo, al a di que a a ambé enim a l'abas dues acu ades e sions cas ellanes dels esc i s d'aleuns u pobles d'aquella zona geog a ica, apa egudes a poc i adui'des di ec amen a pa i dels ex os o iginals: Tex os li e a ios he i as, amb in oducció, aducció i no es d'hlbe o Be nabé, Edi o a Nacional, Mad id 1979; Mi os y leyendas de Canaán, amb el ex uga í ic, un comple es udi i la aducció de G ego io del Olmo Le e, C is iandad, Mad id 1981. Finalmen , ocan a les cul u es egípcia, mesopo imica, heb ea i llu s concepcions mi ologiques, c ., pe exemple, I'in e essan eball col.lec iu: H. i H. A. FRANKFORT, J. A. WILSON, Th. JACOBSEN, W. A. IRWIN, The In ellec ual Ad en u e o Ancien Man, The Uni e si y o Chicago P ess, Chicago- Lond es 1977' (1946) [ . cas .: El pensamien o p e ilosó ico, FCE, México 1967'- 196g3, 2 ols.]. ' Quan a la c eenga home ica sob e el món dels mo s, c ., pe exemple, A. SCHNAUFER, F iihg iechische To englaube, Geo g Olms, Hildesheim-No a Yo k 1970, esp. pp. 58-124; no podem deixa de eni en comp e, així ma eix, bona pa de la coneguda isió d'E win ROHDE, Psyche I, Wissenscha liche Buchgesellscha , Da ms ad 1974 ( eimp. de 1898'), pp. 1-67 [= pp. 19-85 de la , cas .: Psique I, Labo , Ba celona 19731. que els pobles mesopo amis enien de l'es a ge on pe semp e els di un s ha ien de esidi 4. A a, malg a la semblan~a en aques s pun s, hi ha una di e incia onamen al en e les isions mesopo hmi- ca i homi ica del món de l'ul a omba. Els poemes sume is i accadis en pa len amb un o pessimis a, aclapa a s pe la eali a inde ugible de la mo . Les omb es que dialoguen a l'in e n desc i pe Home , en can i, mani es en un enyo p o und pe la ida iscuda abans a la e a i s'in e essen enca a pel que oco e en el món dels i en s; igualmen és la ida, i no pas la mo , el que de debb p eocupa l'he oi que se'n a iu a 1'Hades i con e sa amb les hnimes, Odisseu. Així, doncs, el poe a hel linic deixa l'emp em a de la se a cul u a en la desc ipció de l'ind e pao ós on an es ada de ini i a els di un s, ind e en qui es donen unes condicions mol semblan s a les que lla o s els mesopo amis i, amb ells, al es pobles eins de llO ien s'a igu a en com a p bpies del eialme on han d'habi a eclosos els humans quan es mo en. D'al a banda, Home a esmen del cas ex ao dina i de Menelau, ill d'A eu i ge mh d'Agamimnon. En un con ex ple de e e incies a Egip e, P o eu, el sa i i as u Vell de la Ma , li comunica que pe un do dels immo als -puix que, com a espos d'Helena, és el gend e de Zeus- se i du pels e e ns a la p ada Elísia, lloc pa adisíac si ua a l'ex em de la e a, on els déus a o guen als pocs mo als que hi a iben una ida anquil.la, elis i benes an sense ha e de mo i (Od. 4, 561-569)5. Cal posa en elleu el ca hc e excepcional del ac e ebu pe aques pe i nomb e d'he ois, ja que poden ui d'una ida sense lími s en un pa a ge del o dis in i ben allunya d'aquell que a de sojo n a la es a dels homes desp és de la mo . La no e a que el poe a home ic in odueix aquí és ce amen ema ca- ble, pe qui al10 que s'hi a i ma no espon pas a les c eences sob e el més enllh que l'au o mani es a com a p opies en el conjun de la se a ob a epica. To i que pe mo ius pok ics Home no s'es h de ba eja a egades les se es concepcions amb al es d'alienes, Vegeu I'Epopeia de Gilgamei VI1 4, 33-54; XXI, 84-154; ambé, El descens d'li a a l'in e n, esp. 4-10; Ne gal i E eikigal, e sió assí ia, esp. 2, inal; 3, 5. Sob e la con ada que Home ens desc iu, c ., pe exemple, E. ROHDE, op. ci ., pp. 68-110 [= pp. 87-127 de la . cas .]; M.P. NILSSON, The Minoan- Mycenaean Religion and i s Su i al in G eek Religion, C. W. K. Glee up, Lund ' 19502 (1927), pp. 619-633; M. H. MONTEIRO DA ROCHA PEREIRA, Concep~6es helénicas de elicidade no Alem, Ins i u o de Al a Cul u a, Coimb a 1955, pp. 23-31, 105-23 i 193-94; W. F. J. KNIGHT, Elysion, Ride , Lond es 1970, pp. 48-56 i 184-85. anma eix la desc ipció de la p ada Elísia i de la ida de que gaudeixen allí alguns mo als esul a massa aillada i di e en , i ens duu, doncs, a in e i en aques cas una p obable in lukncia o ien al sob e I'aede g ec, bé que po se hagi es a exe cida només de mane a media a. En e ec e, I'Hades com a lloc d'es ada pe manen i de ini i a de o s els homes i dones di un s és, pel que a a I'al e món, la c eensa cla a i p ecisa que hom oba a i mada o sob een esa a eu, al lla g de o es dues epopeies hom2 iques. L'al.lusió a la so p i ilegiada de Menelau, pe an , no solamen esde é es anya pe qu2 s'adiu mol poc amb els al es des ins dels humans (mal que el poe a, des amen , més a ia pugui sob e o ha e -la esmen ada pe o ni -nos un con apun explíci i insbli de la so comuna que pe oca de segui als mo ido s), sinó que alho a a o I'e ec e de se un ui del manlleu a alguna de les cul u es p ope es. Ens con ida a suposa aixb el con ex egipci que abans mencioni em, jun amb I'abskncia absolu a de pa al.lels homk ics de la desc ipció que es em comen an 6. Ce amen a Egip e es man ingué semp e i a la c eensa en un pa adís --el Camp dels Joncs o el Camp de les O enes-, ind e ese a d'an u i al a aó -pe la condició di inal del seu llina ge i desp és p og essi amen accessible a la es a dels homes, on els benau a s assolien una exis kncia immo al en so i d'aques món. Fou, sens dub e, a a és dels minoics i micknics que la con icció egípcia desc i a degué pe eni als g ecs de l'kpoca d'Home 7. Tanma eix, l'au o de I'Odissea en es ingeix l'aplicació i li dóna un cai e del o excepcional. Des d'aques pun de is a, el ela homh ic é o sa aspec es coinciden s amb la concepció pa adisíaca p bpia dels mesopo amis, els quals, ul a si ua llu pa adís en un lloc allunya a l'ex em de la supe ície e es e -Tilmun o la desembocadu a dels dos ius-, el conside a en habi a només pe U napiS im (o bé Ziusud a, en sume i) i la se a esposa, que hi iu ien eligos pe semp e sense ha e hagu de mo i com a do a o ga especialmen pels déus a causa d'una ci cums incia conc e a, en aques cas la in e enció opo una de l'he oi en el dilu i. Amb o , c . Od. 6, 42-46; a a bé, la si uació no is de e pa al.lela, ja que aquí es pa la p ecisamen de I'Olimp, lloc d'es ada només dels e e ns. ' Vegeu, pe exemple, M.P. NILSSON, op. ci . (Lund 19502), pp. 621-27; ambé, op. ci . (Be keley 1972'), p. 214. Així, Home in odueix de sob e en el poema una c eensa dis in a, p obablemen o ana, d'o igen egipci, pe b amb e s peculia s sume is i accadis. Hem de des aca , doncs, l'habili a del poe a g ec a adme e, e i an desdi -se de les se es idees, p és ecs que d'en ada no s'hi aco den; els hi adap a con e in -10s en excepció, olguda pels immo als sense cap mi i de l'home. D'aques a mane a, la eali a punyen de la mo no queda desdibuixada ni de ugida, sinó posada enca a més en elleu, ja que de lluny es an po pe ceb e's, inassequible ins i o pe als he ois més g ans si els déus com a me ci no els la concedeixen, la possibili a con h ia d'una ida plena sense i. És que Home no an sols ema ca, com eiem an e io - men , l'in e is p o und pe la ida dins el món g ec que ens desc iu, sinó que hi sub a lla alho a l'accep aci6 lúcida i decidida, mancada del consol d'un més enll benau a , de la mo ine i able que el a imposa a cadascun dels humans si hom no se n'allibe a pe un a p i ilegi di í g a ui . Dues pa elles de pe sona ges singula s i en e si mol di e ses En segon lloc, esmen a em dues pa elles de pe sona ges que mani es en unes elacions mú ues ben dis in es. D'una banda, esul a des acable l'es e a amis a en e Aquil.les i Pa ocle, la qual, a més de se un pun de e e encia impo an en el desen o llamen de l'acció de la Ilíada, esde é l'unic mo iu que capgi a l'ac i ud d'Aquil.les, ill de Peleu, el duu a abandona la se a inac i i a i ada i el a pa icipa de nou en la llui a con a els oians com un dels capi os os aqueus. E ec i amen , només a an de la mo de Pa ocle, Aquil.les, asbalsa pe la pi dua de l'amic i amb el co ple del desig de enjansa con a qui n'ha es a la causa -Hec o , ill de P iam, ei de T oia-, o na al comba i acaba ma an el culpable. La desapa ició de Pa ocle, doncs, aconsegueix del ill de Peleu el que no ha ien aconsegui ni les pa aules conciliado es dels he ois g ecs ni els esplkndids p esen s que aques s li o e i en (c . Il. 9, 103-703). Al capda all Aquibles posa e me al seu enuig (c . Il. 19, 40-276), ocasiona pe l'o ensa ebuda d'Agamimnon en lle a -li B iseida, i es lliu a a allb que a a més li in e essa: e e els hono s une a is degu s a l'amic i enja -ne la mo , bo i in en an de ed e~a així, d'alguna mane a, la si uació de soli ud i epa able i ine me on l'in o uni l'ha mena . Coneix el isc que co e, mes ac uan he oicamen ol ence de debb la mo que l'ha de colpi com ha colpi el company, puix que, si bé ind h lla o s ida b eu, hau h ce amen una i glo iosa. La p egona amis a d'ambdós he ois és so p enen men pa alslela a la que ens desc iu 1'Epopeiu de Gilga nes9 en e els seus dos p o agonis es: GilgameS, ei d'U uk, i Enkidu, l'home d'an u i sal a ge c ea pels déus a l'es epa pe que os un bon con incan del mona ca despo ic d'U uk, pe 6 que ben a ia n'esde é I'amic més idel. La p o unda elació amical d'aques s pe sona ges no solamen dóna de e sen i i uni a al conjun del poema kpic mesopo hmic, sinó que és la causa que adicalmen a ans o man l'ac i ud de GilgameS. Al p incipi, es passa d'un a any pe les elacions ama o ies ( aule es 1-11) a una no a o ma d'en end e la ida amb pleni ud que esul a eng escado a: la col~labo ació en e o s dos amics a i d'a knye un nom e e n en la llui a con a els pode s ex e io s a aien s o que amenacen la ida col4ec i a ( aule es 111-VI). Desp és, d'en~h de la mo d'Enkidu i del dol i els lamen s desespe a s de GilgameS que, ensems amb les hon es úneb es e udes al di un , en són la conseqükncia ( aule es VII-VIII), el cap enimen del ei d'U uk can ia o almen d'o ien ació. En e ec e, En e les nomb oses aduccions de 1'Epopeia de Gilgamei eali zades di ec amen de l'o iginal accadi (amb I'aju de agmen s esc i s en llengua sume ia, hi i a o hu i a), aquí en des aca em dues an sols: la d'E. A. Speise (pp. 72-99) i A. K. G ayson (pp. 503-507), al ecull ci a abans, An ien Nea Eas e n Tex s, P ince on 1969'; i la de R. Laba , dins Les eligions du P oche-O ien asia ique, Faya d-Denoel, Pa ís 1970, pp. 145-226. Es llls ima que no hagin es a e es dels o iginals, com aques es, les dues e sions publicades ins a a en cas elli: La epopqya de Gilgamesh, adui'da pe Agus í Ba a, Plaza & Janés, Ba celona 1972; Poema de Gilgamesh, amb aducció, no es i una ex ensa in oducció de Fede ico La a, Edi o a Nacional, Mad id 1980. Tocan a l'examen del con ineu . de les on s accessibles i de les e aDes aue ", '1 mena en a la edacció inal del poema ?pic mesopo imic, hem d'esmen a p incipal- men deixan ambé a a de banda els a icles dels dicciona is especiali za s- un pa ell d'ob es que apleguen una selecció de eballs de di e en s in es igado s: P. GARELLI (ed.), Gilgamei e sa légende, Klincksieck, Pa is 1960; K. OBERHUBER (ed.), Das Gilgamesch-Epos, Wissenscha liche Buchgesellscha (W. de F. 215), Da ms ad 1977; a pa , cal a egi que acaba d'edi a -se (any 1982) l'ampli es udi de J. H. TIGAY, The E olu ion o he Gilgamesh Epic, Uni e si y o Pennyl ania P ess, Filadel ia 1982. A més, a eses les sugge ido es pe spec i es de ece ca que o e eix el seu me ode d'analisi mí ica, c . ambé G.S. KIRK, op. ci ., pp. 132-152 [= pp. 163-183 de la . cas .]. D'al a banda, pel que a a la elació de l'epopeia accidia mencionada amb les epopeies d'Home , egeu, pe exemple, amb pun s de is a anma eix dis in s, A. M. FRENKIAN, ~L'épopée de Gilgamesh e les poemes homé iques*, S udia e Ac a O ien alia, 2, Buca es 1959, pp. 89-105, i G. K. GRESSETH, ~The Gilgamesh Epic and Home m, The Classical Jou nal, 70, Colo ado 1975, pp. 1-18. la mo no només l'ha e i en lle a -li Enkidu, sinó que la descob eix com una eali a p ope a i e ible que ambé de mane a di ec a l'amenaqa: aga angoixa pe dese s i mun anyes i se'n a a la ece ca de la ida sense lími s ( aule es IX-XI); és que a a ja no el p eocupen ni el nom ni la glb ia. El pape que l'amis a acompleix en l'un i l'al e dels dos ela s epics esul a, doncs, mol semblan , sob e o pe quk és l'o igen de la mu ació absolu a de conduc a que a an de la mo de l'amic hom obse a en l'he oi enca a i en 9. A a bé, el asphs del company p o oca que C;ilgameS sen i emo da an la mo p bpia i que des d'alesho es ce qui només d'ob eni la ida pe du able; Aquil.les, en can i, e oba la u a que ha ia deixa , e a de ges es he oiques insignes, les quals sap p ou bé que el du an abans de gai e a la mo , desp és d'assoli , pe b, un nom eminen i una glb ia pe enne. Signi ica i a di e &ncia, que comple a el que dkiem en els pun s an e io s. D'al a banda, el can 102. de I'Odissea ens mos a Odisseu oposan -se a la dea Ci ce, illa del Sol. Ci ce és una di ini a amb e s au bc ons i amb e s o ans, senyo a de les e es (po nia he 6n) i possei'do a del pode emení abassegado que és capaq de malme e i deg ada l'home que hi ingui con ac e. Maga a e a, expe a en encan e is, sap e p esa amb les se es a s de qualse ol mo al que se li posi a l'abas . Només se li po e on , solamen po esul a casada si s'emp en amb enginy les d ogues que immuni zen i al es a di s en el momen opo ú. Tan sols esde é possible, pe an , que li plan i ca a un he oi ecund en a i icis; de e , p ecisamen pe la se a as úcia, Odisseu és sens dub e un pe sona ge idoni pe a a on a les malk iques manyes de la illa del Sol. En ol ada de llops i lleons dbcils so mesos a la se a mhgia, de la qual, a més, són ce amen el p oduc e, Ci ce iu en una illa llunyana, Eea, si uada a l'o ien . Segons la successió d'escenes que el ex homk ic a e e in -nos, an bon pun li a iben a casa alguns dels companys d'odisseu, la deessa els ans o ma en po cs. Pos e io men , quan es p esen a l'he oi i no el po encan a com Iha e amb els al es, in en a cap i a -10 d'una mane a mol més sub il: amb la in i ació seduc o a d'acobla -se amb ell en el lli , ac a de con e i -10 en un inep e Sob e la simili ud en e ambdós poemes basada en la elació amical de llu s espec i es pa elles d'he ois, c . H. PETRICONI, *Das Gilgamesch-Epos als Vo bild de Ilias*, dins Linguis ic and li e a s udies in hono o Helmu A. Ha z eld, Washing on 1964, pp. 329-342.