Esteve Terradas (1883-1950) y Tulio Levi-Civita (1873-1941) : una correspondencia

Esteve Terradas (1 8831950) i Tullio Levi-Civita (1873-1941): una correspond&ncia ANTONI ROCA* THOMAS F. GLICK* * Tullio Levi-Civita visita l'any 192 1 el nostre país. Estigué a Barcelona del 17 al 23 de gener i a Madrid del 25 de gener al 2 de febrer (1). El matematic italia dona en ambdues ciutats un curs, el contingut del qual sera tractat en aquest treball, i establí una serie de contactes amb els científics espanyols de l'epoca. Aquest fet té un interes especial donada la intervenció de Levi-Civita en la configuració definitiva de la teoria general de la relativitat d'Einstein, teoria que havia tingut una nova confirmació amb les experiencies fetes l'any 19 19 amb motiu de l'eclipsi solar del mes de maig. El resultat de les observacions i les seves interpreeacions tingueren un gran resso mundial i foren fetes públiques, en particular, per A. S. Eddington en un informe a la Royal Society el novembre de 191 9. Per aquesta raó, el contacte dels cercles relativistes espanyols i Levi-Civita té un interks clar; hem de considerar, a més, el significat de la presencia d'un matematic de la seva categoria entre la comunitat que es formava aquells anys entre nosaltres. Presentem una correspondencia d'Esteve Terradas a Tullio LeviCivita fruit del procés de publicació en catala de les conferencies del maternatic italia. Previament hem redactat unes notes en relació amb la visita del. matematic italia i el contingut del curs que dona a Barcelona i Madrid, situant-lo en el marc de la trajectoria científica de Levi-Civita. Després hi ha la transcripció de les cartes en el seu idioma original, el frances. (1) Honi troba una crdnica de la visita a Barcelona a Ibérica, números 364 i 365 (1921). * Arribau, 150, 3.er, 2.a. Bycelona-36. España. ** Boston University, College of Liberal Arts, Department of Histoiy, 226 Bay State Road. Boston, Mass. 02215. USA. DYNAMIS Acta Hispanzca ad Medicinae Scientialumque Historiam Illustrandam. Vol. 2, 1982, pp. 387-402. ISSN: 021 1-9536. - 388 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK LA VISITA DE LEVI-CIVITA A BARCELONA I MADRID Encara que la idea i el primer contacte de convidar Levi-Civita a 1'Estat espanyol partí de Terradas, les negociacions foren conduides per Rafael Campalans, que era el secretari general del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Diputacions del Principat de Catalunya. En els arxius de la família Levi-Civita es conserven sis cartes de Campalans, dues de les quals són invitacions oficials i agrcüments del Consell(2). En una carta de l'u d'octubre del 1920, Campalans insistia en la invitació de Terradas i informava Levi-Civita que estava en contacte amb «amics» de la Junta de Ampliación de Estudios en relació amb la possibilitat de donar una serie de conferencies a Madrid sobre els mateixos temes que a Barcelona (3). En la mateixa carta, Campalans mencionava que Terradas havia insistit en el ((caractere supérieur de nos cours, avec un nombre tres restreint d'éleves préparés et de professeurs)). Terradas era en aquest aspecte molt fidel a l'esperit dels Cursos Monogrkfics d'Alts Estudis i dYIntercanvi, en el marc dels quals era convidat Levi-Civita; uns cursos que s'adrecaven als especialistes en la pretensió que ells fessin la difusió del pensament més avancat als altres nivells de la societat catalana. Aquesta era la raó de voler fer venir al nostre país els millors especialistes mundials en temes diversos, perque ajudessin a la formació d'especialistes locals. La restricció de l'assistencia a uns tals cursos tarnbé fou intentada quan, per exemple, Einstein féu la seva serie de (2) La invitació oficial té data del 2 d'octubre del 1920; la carta d'agraiment, de 1' 11 de marq del 192 1. La correpondencia i aitres materiais dels arxius de Levi-Civita han arribat a les nostres mans gracies a la generositat de la doctora Judith R. Goodstein, arxivera del Caiifornia Institute of Technology. Les cartes iV i V són de la col.lecci6 Levi-Civita de I'Accademia Nazionaie del Lincei, de Roma. D'aquesta col~lecció, hi ha una copia al California Institute of Technology Archives de Pasadena. La resta del material citat o reproduit prové de la carpeta senyalada com «Corr. Spagna, Istanza e Collegati, 192021», que encara pertany a la familia del matematic. (3) L'homoleg de Campalans a la Junta fou Antonio G. Solaiinde, del quai es conserven cinc cartes en relació amb les conferencies de Madrid, datades entre el 25 d'octubre i el 17 de gener de 1920 i 192 1, respectivament, correspondencia que es troba als arxius de la família Levi-Civita. A partir de la carta de Solalinde del 25 d'octubre sabem que les primeres noticies d'una ~rojectada visita de Levi-Civita foren comunicades per Terradas a Rey Pastor; els detalls correren a cbrec de Solalinde i Campalans. La col~laberacib entre 1'Institut d'Estudis Catalans i la Junta para Ampliación de Estudios no és gens estranya. El model seguit amb la visita de Levi-Civita -fer el mateix curs a Barcelona i Madridfou seguit en les visites d'altres personaiitats com ara Hermann Weyl, Arnold Sommerfeld, Kasimir Fayans o Albert Einstein. De fet, la política cultural i instihicional en aquest camp portada a terme per la Mancomunitat de Cataiunya fo~i molt paral4ela a la de la Junta para Ampliación de Estudios. Esteve Tenadas (1883-1950) i Tullio Levi-Civita (1873-1941) 389 conferencies, convidat pel mateix Terradas, tres anys després (4). Campalans continua dient que si Levi-Civita desitjava adrecar-se a un públic més ampli hom podria organitzar una sessió o bé als locals de 1'Institut dYEstudis Catalans o bé als de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Campalans contesta el 28 d'octubre del 1920 a una carta que tot just acabava de rebre de Levi-Civita. Agraia al matematic italia els ((aimables sentiments dont vous honorez notre Catalogne)) i quedaven establertes les dates de les conferencies de Barcelona, mentre que per a les de Madrid tot just hi havia propostes. Una carta del 10 de novembre conté alguns detalls més d'aquest tipus. Després de les conferencies, en una carta del 10 de febrer del 192 1, en resposta a una carta rebuda des de Madrid, Campalans mostra el seu reconeixement arnb la deferencia acostumada, tot dient: «ou vous avez voulu ilisister avec des remerciements pour des gentilleses existant seulement d'aprés vous, car il s'agit, je crois bien, des quantitées multipliées par a. A més, comenta l'excel-lencia d'unes fotografies que, segons sembla, Levi-Civita prengué a Montserrat, i inclou les referencies a les conferencies publicades a Ibérica i a La Publicitat (5). La revista Ibérica féu uns resums prou complets del contingut i la marxa de les conferencies, resums que presumiblement es deuen al pare jesuita, company de Terradas i matematic favorable a la relativitat, Enric de Rafael. Sabem, segons Ibérica, que es féu una sessió extraordinaria a petició dels assistents, fora de les quatre programades. En aquesta sessió, Levi-Civita contesta preguntes dels assistents, amplia les explicacions que l'horari no havia permes i «quiso instruir a sus alumnos en el comentario de algunos de sus trabajos)), destacant els treballs del matematic italia sobre l'electromagnetisme classic, en relació arnb la seva formulació intrínseca. El redactor dYIbérica acaba les seves ressenyes dient: «Es menester que todos nos persuadamos absolutamente de la conveniencia de que el paso de este insigne matemático y de (4) Una nota de premsa inclosa a molts diaris deia: «El curs delprofissor Eznstezn. Les llicons del curs que el profesor Einstein ha d'explicar a la present cstació de Cursos ~onogrrlfics de la IUancomunitat, comentaran demrl, dissabte, a les 7 de la tarda, a 1'Institut d'~studis Catalans. La matricula, que és de vint-i-cinc pessetes és limitada i la inscripció provisional pot fer-se a la tarda, al mateix Institut, fins demi, dissabte, a les cinc. L'adniissió definitiva és reservada, ateses les condicions del local i el carrlcter de les conferencies, que pressuposen coneixements de física i matemkiques)) (La ~ublzcztat, 23 de febrer de 1923). (5) Per a més referencies a les conferencies de Barcelona, vegeu La Veu de Catalunya, 18 i 20 de gener del 192 1, i El Correo Catalán del 22 de gener. 390 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK otras eminentes personalidades científicas extranjeras no sea estéril para nuestra Patria. Los entendidos, aprendiendo de tan autorizados ejemplos no sólo la ciencia, sino la laboriosidad, el tesón, el interés y el afán por los estudios sólidos y profundos de las ciencias de la Naturaleza, y los profanos alabando, o por lo menos respetando tan noble como arduo empeño, pues requiere mucho esfuerzo de voluntad y por consiguiente muchos alientos. De esta manera pocos años nos bastarían para ponernos al nivel científico de los países más adelantados)) (6). Com a comentari addicional a la visita a Barcelona, és interessant destacar que Levi-Civita es comunica a Catalunya tant amb relativistes com amb antirelativistes. Els arxius de la farníliaiLevi conserven targetes de visita al mateix temps de Pere Puig Adam, que escriví la seva tesi doctoral sobre la relativitat, i d'Eduard Alcové, que fou hostil a les idees d'Einstein tot al llarg de la seva carrera (7). El curs donat a Madrid cobrí exactament el mateix material que el de Barcelona, excepte que fou dividit en set llicons en lloc de quatre. Podem suposar que Rey Pastor volia més detall en les exposicions, o bé, i fins i tot més probablement, es tractava de proporcionar més temps per a una discussió més Amplia, un iemps que a Barcelona havia faltat. Les conferencies comptaren amb l'assistencia dels matemitics i dels científics d'avantguarda: a un menjar ofert en honor de Levi-Civita, hi assistiren pricticament tots els que a,Madrid estaven interessats per la relativitat (8). Les conferencies, a Madrid, foren recollides i traduides al castella per Tomás Rodríguez Bachiller, que llavors era estudiant. Deprés de cada sessió el1 revisava el text arnb Emilio Herrera, Joaquín la Llave i Mariano Moreno-Caracciolo; tanmateix, la versió castellana de les conferencies no fou mai publicada (9). Les targetes de visita recolli- (6) Ibérica (vegeu nota 1). (7) La tesi doctoral de Pere PUIG ADAM porta el títol Resolucidn de algunos problemas elementales en mecánica relativista restringida (Madrid, Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1923; Publicaciones del Laboratorio de Seminario Matemático, IV, Mem. 3). ALCOBE, Eduard, mostra encara la seva posició contraria a la relativitat, entre altres, a l'article «Física» dins el suplement del 1934 de 1'Enciclopedia Espasa. (8) Les conferencies de Madrid es titularen ((Curso de Mecánica Clásica y Relativistm. La primera conferencia fou donada a la Junta, mentre que les altres sis ho foren a la Facultat de Ciencies. En relació amb el banquet, vegeu la llista d'assistents a El Sol del 2 de febrer del 1921, dia en que acaba la visita de Levi-Civita. Pel significat d'aquest banquet, vegeu GLICK, Thomas F. (1979), ((Einstein y los españoles)), Llull, 4, pag. 5, on hi ha la llista dels setze assistents. De fet, foren divuit. El Sol inclou un tal ((Palacios-Fontanellm i es refereix en realitat a Julio Palacios, el fisic, i al matemitic Fontanilla, que després esdevingué catedratic a 1'Instituto de Matemáticas. (9) Tomás Rodríguez Bachiller, comunicació personal, el 10 d'abril de 1980. Esteve Terradas (1883-1950) i TuUio Levi-Civita (1873-1941) 391 des per Levi-Civita a Madrid presenten una estranya barreja d'interessos: n'hi ha des de l'estrany antirelativista Horacio Bentabol fins al declarat relativista Josep Maria Plans i Freire, passant per intelalectuals de fora del món de la ciencia com ara Hermenegildo Giner de los Ríos. EL CONTINGUT DE LES CONFERENCIES Coneixem amb forca precisió el contingut de les conferencies de Levi-Civita a Barcelona i Madrid donat que, a part les crdniques, els textos foren publicats en catala a carrec de 1'Institut d'Estudis Catalans, en una col.lecció que dirigia Esteve Terradas. A més, hem localitzat els originals a maquina, amb anotacions i afegits manuscrits de Levi-Civita, del que fou la base de la publicació i segurament també de les conferkncies (10). L'edició porta el titol: Qüestions de Mecanica Classica i Relativista, fou publicada a Barcelona segurament l'any 1922 i constitueix el volum V de la Col.lecció de Cursos de Física i Matematica dels sis que arriba a publicar la Secció de Ciencies de 1'Institut. Observem els titols de les quatre conferencies: la primera, ((Regularització del problema dels tres cossos i abast que ella assoleix)); la segona, «Les ones en els líquids; propagació en els canals)); la tercera, (tParal.lelisme i curvatura (sic) en una varietat qualsevol)); i la quarta, ((L'dptica geometrica i la relativitat general d'Einstein». Aquests quatre temes, ho anirem mostrant, constitueixen alguns dels principals eixos de l'aportació de Levi-Civita a la ciencia contemporania. El que fa pensar en la qualitat que podia assolir la relació directa de la comunitat científica. espanyola amb el maternatic italia. LEVI-CIVITA I LA RELATIVITAT Levi-Civita treballa en molts terrenys de les matematiques i la física. Tanmateix és molt conegut per les seves aportacions al cdlcul diferencial absolut, teoria que havia de subministrar un enfocament més satisfatori de la geometria riemanniana. Hom destaca l'article publicat per LeviCivita arnb el seu mestre Gregorio Ricci l'any 1900, ((Méthodes de calcul différentiel absolu et leurs applications)), publicat al volum 54 dels Mathematische Annalen. Aquesta línia* de treball bu completada l'any 1917 qum Levi-Civita proposa una noció de paral.lelisme aplicable a qualsevol varietat, el que resolia el problema del tractament invariant de les funcions definides sobre la varietat (((Nozione di parallelismo in una (10) Aquest material es troba,, encara sense arxivar, a la Biblioteca Terradas, de 1'Institut d'Estudis Catalans, formada pel conjunt de llibres i papers cedits per la familiaTerradas al mencionat Institut. 392 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK varietá qualunque e conseguente specificazione geometrica della curvatura riemanniana~, Rendiconti del Circolo Matematico di Palermo, XLII, 19 1 7). La formulació intrínseca de la geometria diferencial convertí el dcul diferencial absolut en el calcul tensorial. Aquest procés de creació fou fecundat per la relació entre Levi-Civita i Einstein. El matematic itaiia havia expressat una posició de reserva prudent davant els desenvolupaments de la relativitat. Encara el 19 12, en un article de balanc del que havien estat els darrers cinquanta anys de física matematica, LeviCivita dedica un petit paragraf a la relativitat on deia: ((Attendons avant de juger. Pour le moment, il suffit de reconnaitre l'importance du mouvement relativiste actuel et l'activité innovatrice qu'il ne manque de susciter)) (1 1). Pero Levi-Civita canvia d'opinió. En reaiitat la seva intervenció dona un major rigor matematic a les formulacions de la relativitat general a les quals Einstein havia arribat mitjancant el sentit fisic (1 2). El 19 17, Einstein escriví al matemitic italii expressant la seva admiració per l'elegincia del seu metode de calcul, afegint: ((Seria bonic anar per aquests camps a cavall de les vertaderes matematiques, mentre. que normalment, els que són com nosaltres han de fer el cami laboriosament, a peu» (1 3). Mentre la tercera conferkncia presentava l'aportació matematica fonamental de Levi-Civita a la relativitat, la quarta comparava, significativament, les previsions de calcul, en relació la desviació d'un raig de llum al passar prop del Sol, segons la gravitació newtoniana i la relativitat general, comparant-los amb les mesures realitzades el maig del 1919. ALTRES APORTACIONS DE LEVI-CIVITA Mario Gliozzi (14) senyala altres quatre camps en els quals LeviCivita féu aportacions a destacar, a part dels que hem mencionat més arnunt, el calcul diferencial absolut i la noció de pard.lelisme en una varietat qualsevol. Dos d'aquests quatre camps foren objecte de les dues altres conferhcies a Barcelona i Madrid: el problema dels tres cossos i la hidrodinamica. Els altres dos són el problema de l'estabilitat del moviment i les seves aportacions a la física atdmica. (1 1) LEVI-CIVITA, Tullio (1912), ((Extension et evolution de la Physique Mathématique au cours des cinquante dernieres années)), Scientia. Rivista di Scienza, 1 l. (12) Vegeu, entre d'altres, GALLETTO, Dionigi (1980), ((1 rapporti di Einstein con la scuola matematica italiana: Ricci-Curbastro, Bianchi, Levi-Civitm, dins: Diversos autors, Sette lezioni su Einstein, Torino, Stampatori Didattica. (13) Carta d'Einstein a Levi-Civita del 2 de julio1 del 1917, citada a Judith R. Goodstein, ((Relativity in Italy)), manuscrit. (14) GLIOZZI, Mario, ((Tullio Levi-Civitm, Dictionary ofScientifiG Biography, VIII, 284-285. Esteve Terradas (1883-1950) i Tullio Levi-Civita (1873-1941) 393 ,Levi-Civita publica un seguit de treballs sobre el problema dels tres cossos entre 1903 i 19 16, en els quals sembla que arriba a resoldre de forma satisfactoria la regularització del sistema d'equacions diferencials que es planteja, tancant d'aquesta manera un tema classic de la mecanica racional i de la mechica celeste, tema que resta obert pel que fa als n cossos. Pel que fa a la hidrodinamica, Gliozzi afirma que era un dels camps preferits per Levi-Civita. El problema que tracta a Barcelona i Madrid té aplicacions clares en enginyeria, el que fa pensar que pogué haver estat suggerit: per Esteve Terradas (15). Segons Gliozzi (1 6) la teoria general sobre ones en un canal no fou obtinguda per Levi-Civita fins l'any 1925, quatre anys després de la seva estada entre nosaltres, el que indica que a les seves conferencies dona els resultats d'un treball que tenia en curs, a diferencia dels altres temes que tracta, queja tenia prou elaborats des de feia alguns anys. (Així, la darrera conferencia, sobre la relativitat general d'Einstein, fou pUblicada a partir de les proves d'impremta del mateix treball publicat a la Rivista d'Ottica e Mecanica di Precissione, any 1, número 11-12, 1920. Cal afegir que la conferencia sobre ones fou modificada per Levi-Civita, segurament després d'haver entregat l'original, ja que podem trobar tot un paragraf substitutori que sembla haver estat enviat per correu) (1 7). El llibre Qüestions de Mecdnica Classica i Relativista havia de tenir ben aviat un resso important, ja que devia constituir un dels pocs reculls del més significatiu del pensament del matemitic italia, almenys en el moment de la seva aparició, el 1922. El trobem citat al llibre de G. D. Birkhoff, Relativity and Modern Physics (Carnbridge, Mass., Harvard University Press, 1923). També cal mencionar la recensió que mereixé al Bolletino dellJUnione Matematica Italiana, 11 (1 923) a carrec d'Enea Bortolotti. 1 pot ser significatiu el fet que fou traduit a l'italia l'any 1924. ERRADAS I LEVI-CIVITA Ja hem comentat el paper que juga Terradas en la vinguda de LeviCivita a Espanya. La correspondencia que transcrivim seguidarnent ens (15) Terradas havia iniciat la seva formació a 1'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Abantloni momentiniament aquests estudis per obtenir la llicenciatura en ciencies fisico-matematiques. No fou fins uns anys després que acaba la seva carrera d'enginyer industrial i, fins i tot, obtingué en dues convocatbries a Madrid el títol d'enginyer de camins, canals i ports. El seu primer cbec tecnic fou director tecnic del servei de telefons i de ferrocarrils secundaris de la Mancomunitat de Catalunya. (16) CLIOZZI, M. (vegeu nota 14). (1 7) Aquest material es troba a la Biblioteca Terradas de I'IEC. 394 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK dóna més informació de la seva relació i, sobretot, dels objectius que Terradas s'havia fixat en el si de la comunitat científica catalana i espanyola. La influencia de Levi-Civita sobre Terradas fou notable. Hem trobat entre els llibres de la Biblioteca de Barcelona d'Esteve Terradas una gran quantitat de treballs de Levi-Civita. Terradas, a la correspondencia, confessa ser un lector assidu dels treballs de LeviCivita, treballs que són citats sovint en les seves publicacions. Terradas coincidí per primer cop amb Levi-Civita al Congrés Matematic Internacional de Cambridge l'any 1912 (18). La represa del contacte (la primera carta que reproduim en fou l'instrument) s'ha d'incloure en l'esforc de Terradas, junt amb els responsables de la política cultural de la Mancomunitat de Catalunya, de fer arribar entre nosaltres els ((research front)) de la ciencia mundial. La tria de LeviCivita corn a convidat no és documentada pero hom pot fer algunes hipotesis: Levi-Civita, corn hem mencionat, havia intervingut en la formulació de la relativitat general, teoria que fou posada a prova el 19 19, és a dir, pocs anys abans, prova de la qual sortí ben reforcada; a més, Levi era un matematic dedicat al mateix temps a la matematica «pura» i a l'aplicada, amb forts interessos cap a la física, cosa que coincideix arnb els objectius professionals i amb la trajectoria d'Esteve Terradas ( 1 9). En la correspondencia es fa menció de les visites a Barcelona de científics de renom corn Hermann Weyl, Arnold Sommerfeld i Jacques Hadamard. Ara per ara és difícil valorar l'impacte que tingueren en la comunitat científica de l'kpoca, tant a nivell catala corn a nivell espanyol, ja que tots ells seguiren el costum de fer els cursos a Barcelona i Madrid, corn a mínim. El que és clar és que la comunitat que s'ana forjant durant els anys vint i trenta a Catalunya i a 1'Estat espanyol no fou estranya a aquests, contactes. Una d'aquestes visites, la d'Albert Einstein l'any 1923, ja ha comencat a ésser estudiada (20) i ens confirma aquesta tesi: la (18) Terradas acudí al Congrés de Cambridge corn a catedratic de la Universitat de Barcelona i corn a membre de la Secció de Ciencies de l'IEC. Hi presenta una comunicació sobre un tema queja fou objecte de la seva tesi doctoral l'any 1905, i sobre el qual havia continuat trebailant i publicant: ((Sur le mouvement d'un filw. Un extens treball sobre els fils li valgué el premi Agell de 1'Acadkmia de Ciencies i Arts de Barcelona. A més, tothom menciona que Greenhill, el matemktic angles, féu una citació del treball de Terradas al Congrés en la seva obra Gyroscopic Motion. (19) Vegeu, per exemple, Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Discursos pronunciados en la sesión necrológica en honor del Excmo. Sr. D. Esteban Terradas e Illa (Madrid, 1951). (20) Vegeu GLICK (1980), ((Einstein y los espdoles)) i ((Einstein a Barcelona: Ciencia i societat a la Catalunya d'entreguerres)), Ciencia, núm. 3 (octubre); ROCA, Antoni, «La incidencia Esteve Teiradas (1883-1950) i Tullio Levi-Civita (1873-1941) 395 presencia física dels protagonistes de l'esclat de la ciencia en aquella epoca tlonzi un suport important a les iniciatives indígenes. Volem destacar en aquesta presentació uns paragrafs de la carta de 22 de marq del 1922. Es tracta d'unes ratlles en les quals Terradas formula de forma ben clara la seva valoració del moviment científic de la seva epoca. Terradas comenqa dient: ((Comme il est dommage que chez nous l'intéret pour la mathématique soit si peu développé!)). Aquesta és una afirmació molt comuna en l'epoca i que, com hem vist més amunt, compar~ia, per exemple, el matematic jesuita Enric de Rafael. El mateix Terradas ho repetí l'any 1933, quan, referint-se a la presencia a Madrid del matemzitic italia Vito Volterra, declarava: ((Sería de desear que (...) fueran objeto de especial estudio y conocimiento (les teories de Volterra) entre españoles para que pueda esperarse algún fruto de la semilla lanzada al campo, ¡ay!, casi en barbecho de nuestra cultura matemática)) (21). Aquestes paraules corresponen a un moment molt especial de la carre.ra de Terradas: deprés de ser catedratic de la Universitat de Madrid, amb la vinguda de la República, acceptzi tornar a fer les oposicions i fou rebutjat; el curs d'equacions diferencials que hauria donat fou utilitzat com a discurs d'entrada a la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales uns anys més tard. L'extret correspon a un moment de Ia dissertació. Pero no es tracta d'una afirmació conjuntural. Esteve Terradas ja tenia la mateixa opinió anys abans. Fins el simbolisme de ((sembrar la llavor)) ja havia estat utilitzat a la correspondencia amb Levi-Civita. A la mateixa carta podreu llegir: «( ...) je m'efforce de jeter la semence pour qu'un avenir pas trop lointain se paierai de la floraison.)) Si avui considerem i'epoca com una de les més brillants en el camp de les ciencies físiques i les matematiques, sobretot a partir de l'existencia dels centres de la Junta de Ampliación de Estudios, com ara el Laboratorio Matemático dirigit per Julio Rey Pastor, els contemporanis no havien cedit el seu nivel1 autocrític; i nosaltres mmpoc no ho hem de fer. A la mateixa carta de 22 de marq Terradas diu: «( ...) je m'efforce de precher la parole des maitres et je tache de l'écouter de ses kvres directement.)) Així doncs, hom constata que Terradas es defineix com una espkcie de ,<(profeta» de la ciencia moderna, un profeta en terra de cgentils)), segons hem comentat més amunt. del pensament d'Einstein a Catalunya (19081923)», dins Centenari de la naixewa d'Einstein (Barcelona, Arxius de la Secció de Cikncies, LXI, 1981). (21) TERRADAS, Esteve (1933), Programa de un curso sobre ecuaciones diferenciales. Discurso ledo en el acto de su reCepCi6n en la Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Madrid. 402 ANTONI ROCA y THOMAS F. GLICK j'ai pu. De la part de Monsieur Rafael qui, lui, s'est chargé de la traduction de la derniere conférence, je me fais un devoir de vous en dire autant (45). Maintenant tout est pret pour le tirage définitif qui sera fait, je l'espere, dans quelques 10 jours. On enverra les 150 brochures aux adresses que vous m'avez fournies et encore une cinquantaine vous seront envoyées directement A Rome. J'ai été admiré en apprenant comment vous avez fait connaissante de la grarnmaire, rien qu'en lisant nos traductions. J'en ai parlé bien souvent et l'on a partagé mon avis (46). Madame et moi nous sommes vraiment charmés de savoir Madame Levi-Civita completement guérie, sa santé nous préoccupait en effet sérieusement étant donné la sympathie que nous en gardons. Je n'oublierait pas de lire votre travail dans le volume jubilaire de Hilbert, et je ne doute pas que votre traité sur la Mécanique Rationnelle ne devienne rapidement aussi connu que celui d'Appell, et d'un intéret pareil A celui qui éveilla le grand traité de Lagrange, bien utile A lire encore aujourd'hui (47). Veuillez, Monsieur le Professeur, croire toujours A la plus sincere estime de votre tres humble et tres dévoué serviteur, E. Terradas (48). (45) Hem de destacar que Terradas ens informa que la conferencia dedicada a relativitat fou tradu'ida per Enric de Rafael. Enric de Rafael era jesuita i havia estat company d'estudis de Terradas. Mantingueren al llarg de la seva vida unes relacions de treball i d'amistat forca intenses. S'hauri d'abordar de forma seriosa l'estudi del paper de la Companyia de Jesús en la historia de la ciencia a Espanya. Tothom coneix l'elevat nombre de membres d'aquesta comunitat que tenen dedicació a la ciencia, i de manera destacada. Enric de Rafael fou un matemitic notable i un dels impulsors de la relativitat al nostre país. Dins la Companyia, pero, la posició de De Rafael convisqué amb altres posicions, com la manifestadament antirelativista de Josep Ubach o la més matisada de Josk Pérez del Pulgar. Val a dir que en aquells anys el debat filosofic i també teoldgic de les teories relativistes estava a l'ordre del dia (46) Evidentment Terradas fa referencia a la gramitica catalana, llengua en la qual fou editat el Uibre de Levi-Civita. (47) Si bé les afirmacions de Terradas són exagerades, no oblidem que les obres de les quals parla, els tractats d'Appel1, o els de Lagrange, li eren ben conegudes: hom detecta Acilment la seva presencia entre els seus llibres de Barcelona i es tracta de volums amb signes d'haver estat utilitzats. (48) Disposem de la xerocopia del sobre de la carta V. Diu: ((Italia. M. T. Levi-Civita. Piazza San Bernardo, 106. Roma.»