La difusió de premsa diària i setmanal a Catalunya

LA DIFUSIÓ DE PREMSA DIARIA I SETMANAL A CATALUNYA Ca alunya: p océs au onomic i sis ema de comunicació dominan L'any 1969 po se decisiu en la his o ia de Ca alunya: el mes d'agos els dipu- a s ca alans a les Co s de Mad id ap o a en el p ojec e d'Es a u d'Au onomia de Ca alunya, I'oc ub e e a e enda pel poble de Ca alunya -pe bé que a nb un 40,2 % d'abs enció- i el desemb e a i ica inalmen pe les Co s. Malg a o es les se es de iciencies, 1'Es a u de Ca alunya ha es a majo i a- ia nen alo a com un p ime ins umen pe a I'au ogo e n de Ca alunya, com la aca a magna, signada pe 1'Es a espanyol amb la qual econeix el d e de Ca alunya a I'au onomia polí ica i concedeix de e un ce g au d'au onomia d'aco d amb els seus in e essos. Aixo, d'alguna mane a 1'Es a u ho indica ja en el seu anicle p ime , quan diu: Ca alunya, con a nacionali a ipe accedi alseu au ogo e n, es cons i ueix en Comuni a Au onona d'aco damó la Cons i ució i amb elp esen Es a u ; i especi ica desp és cla a nen que elspode s de la Ge- ne al ' a emanen de la Cons i ució, així co n delp esen Es a g i delpoble. És in e essan de cons a a que desp és de e e i -se al c i o i (a . 2), 1'Es a u plan eja seguidamen la qües ió de la llengua en I'a icle e ce ; I'ambigüi a del ex d'aques anicle espon an a la di icul a d'assoli una decisió conscnsuada enue les o ces polí iques co n a la ma eixa impo 3ncia dc la decisió; I'a umació que la llengua p@ia de Ca alunya és el ca ala (m. 3.1) 6s ma isada o segui amb l'ia'ioma ca & és llojiciaí de Ca alunya, així com ambé ho és el cas ella, ojicial a o llET a espanyol (m. 3.2). Pe a Ca alunya, de ini el ca ala co n a llenguapdpia -eu emismc de dlengua nacional*- ha es a semp e p io i a i, pe qui? el ca a12 simboli za polí icamen i cul u al mol més que un simple ccodi lingüís ic~ u ili za pe uns pocs habi an s del plane a. Signi ica ei indica la p opia idcn i a co n a nació en on de les al es nacions de 1'Es a espanyol -especialmen Cas ella- i de o a, així co n plan eja en e mes bhicamen polí ics la pe i ncia del ca ala co n a llengua i a i, en gene al, de o a la cul u a ca alana. A a bé, I'aspi ació polí ica del ed egamen de Ca alunya co n a nació -o si es ol, co n a a egió cen al* de la nació ca alana o mada pe o s cls Pa'isos Ca alans- descansa sob e dos pun als igualmen imp escindibles: la his o ia de la onnació de la nació ca alana sob e el seu e i o i (amb el seu pauimoni lingüb ic, cul u al, economic, ju ídic, e c. ), i el ni ell de consci2ncia nacional que la població de Ca alunya é en cada momen . Ningú posa en dub e que en el momen p esen aques segon pun al é una im- po ancia decisi a de ca a a I'esde enido , i és aquí on incideix plenamcn cl ol del sis ema dominan de comunicació. En la socie a ca alana -com en qualse ol-, han exis i i exis eixen di e sos sis- emes de comunicació, o millo , di e sos sis emes globals de p oducció, ci cula- ció, consum i conse a, de la cul u a en el seu sen i anuopologic més ampli. Els di e sos sis emes poden se complemen a is o ad e sa is, i en aques scgon cas pugna an enue si pe esde eni dominan s. A Ca alunya -i algui almenys pe a a co n a hipo esi de ueball-, el sis ema dominan de comunicació en I'ac- uali a pod ia esquema i za -se amb aques s e mes: <Sis ema de comunicació de masses segons el model del pa'isos capi alis es eu opeus, adop a i adap a pe 1'Es a espanyol du an la dic adu a de F anco i eadap a a a pel nou i?gim de- moc 2 ic~. Di usió de p emsa a Ca alunya 25 Un ac o polí ic de e minan en aques a c eadap ació~ del model se 2 scns dub- e la descenuali zació de 1'Es a a ua és dcls Es a u s d'au onomia i la u u a ac- uació dels o ganismes de go c n de les comuni a s au onomes en I'hbi cul u- al i comunicacional. Li ni an -nos al cas de Ca alunya, i sense en a en la alo ació de les compc en- cies cedides pe 1'Es a ccnual a ua és de I'Es a u ap o a , esul a ob i que una au in ica polí ica cul u al i comunicacional s'hau 2 de basa en el coneixemen igu ós de la si uació eal de cada sec o implica . Així, doncs, dinue I'op ica i la u gencia del ed ep nen nacional de Ca alunya, aques ueball ol se una modes a conuibució a la asca de ccollida i uac amen de dades globals, anali zan des del pun de is a de la di usió i audiencia un scc o -la p emsa- del sis ema de comunicació de masses exis en a Ca alunya. Hs limi s dúna ece ca necessd k Qualse ol judici sob e el pape i la impo hcia d'un dc c mina ni ja de comuni- cació de masscs en un ma c espacial i empo al conc e s, p cssuposa disposac com a e e encia elemen al d'uns es udis de base sob e la se a di usió i audiencia. Pel que a a Ca alunya, aques s cs udis són inexis en s. És a di , no hi ha mane a de sabe , pe cxemple, quin olum global í de e la di usió de dia is o de sc - mana is, quins indexs de lec u a de la cg an p emsa* es donen a cada p o incia de Ca alunya -pe no plan eja -ho ja a ni el1 de cada coma ca!-, quina p o- po ció hi é la p emsa esc i a en ca ala, quin pe cen a ge de la p c nsa consumi- da a Ca alunya és p oducció p opia o p ocedeix de o a, e c.' Aques desconeixe- mcn de l'es uc u a de la di usió de la cg an p cmsa* a Ca alunya omen a la ci culació de di e sos opics que, sense dadcs de base, són impossiblcs de e i i- ca ; així, pe excmple, hom elaciona es e amen la c isi de la p emsa amb el cbaix índex de lec u a* de Ca alunya; d'alues c euen que la p esencia d'un sol dia i en ca a12 de di usió gene al ja és ga an ia de c eca alani zació* de la p em- sa; d'al es, que alguns dia is de Mad id cxc ceixen mol a in luencia a Ca a- lunya, e c. 1 Els csnidis exis en s sob e la p c nsa ac ual a Ca alunya no solcn e e+-sc a la di usió globaimcn conside ada. Les poqucs ccc ques c cs cn aqucs scc o paneixcn d'aiucs plan ejamcn s. Així, i scnsc bims d'exhaus i i a , cal es nen a algunes aponacions e ec uadcs cn cls da e s anys sob c u- pcc es di e sos, cspccial ncn sob c la p oblc ni ica de la p oducció dc p c nsa -cn gcnc al o cn ca ala- a Ca aiunya. En p ime Iloc, cal csmcn a quauc blocs d'aponacions col.1ec i cs d'in e es no ablc: P o/¿c e de esolucions dins llA nb de Mi~an de Co nunicació (del Cong is k Cu/ i a Ca alana, Bucclona, 1977, cdició ni neog a iada), Ics ponencies i conclusions del I Cong és de Pe- A la is a d'aques a llacuna lamen able en el coneixemen de la p emsa a casa nos a, aques eball p e én d'o e i , din e els lííi s que s'especi iquen desp és, dades globals i sis ema i zades sob e la d~usió de p emsa a Ca alunya en I'ac uali a , o e i an exp esamen qualse ol e e encia a la i ada de les publicacions en qües ió pe que la conside em una dada sense elle incia a e ec- es d'audiencia eal del mi ja2. A a bé, ad e im d'enuada que an pe aons me odoldgiques com pe aó del seu pes especí ic en el e eny cul u al i polí ic, limi em I'abas de la in es igació al que s'anomena *g an p emsap o p emsa més p dpiamen massi a. Que en enem aquí pe *g an p emsa? Responde a aixd equi al jus amen a p e- cisa I'abas i els lííi s de la p esen in esugació. Pe *g an p emsas en enem: 1. To a la p emsa dian;l; 2. To a la p emsa se mana de di usió gene al, en queden excloses, doncs, o es les publicacions 1) de pe iodici a mes dila ada (quinzenals, mensuals, e c.), pe conside a -les de mol a menys pene ació i e icacia, així com pe g eus di icul a s a l'ho a d'ob eni -ne dades de base; 2) que no ce quin una di usió gene al, an de cai e social (només olen a enye un sec o social edu'l ) com e i o ial (no p e e- nen d'a iba a o Ca alunya) i així no in eg en la mosua les publicacions locals, coma cals o sec o ials. nodis es Ca alans (Ba celona, 1978, edició mi neog a iada), les ponencies de les Jomades sob e la cnk de la P emsa (Ba celona, 1979, edició mimeog a iada) i I'E posició de P emsa ca dana Ac ual (exposició exhaus i a dc publicacions en ca ali, que co ncnci a ecó e les coma ques ca aiancs a p incipis dc I'any 1979). Segonamen , e n menció d'alguns ieballs que han ac a amb ce igo - esul a impossiblc de e e i -nos als nomb osos esc i s pe iodís ics conjun u als- algun aspec e o p oblema ac uals de la p emsa a Ca alunya: BUSTAMANTE, E., .Es uc u a de la p opiedad dc los mc- dios de comunicación en Espaiiaw, E/ Cá abo, S, Mad id, 1977, pp. 35-64; CLARET, A,, .La c isi de la p emsa dia ia a Ca alunyaw, Nous Hon' zons, 36, Ba celona, 1977; FIGUERES, J. M., *La p cmsa ca a- lana: 1966-1979w, L'A eny, 20, Ba celona, 1979; Gi eu, J., eP cmsa a Ca alunya: quasi o a en cas- elliw, L'Ho a, 36, Ba celona, 1979, pp. 25-28; GUILLAMET, J., Lo no ap emsa ca dana, Ba celona. 1976, Edicions 62; íd., Lo p emsa de les co na ques gi onines, Ba celona, Sclec a, 1977; íd., .La p emsa ca alana en emps de p o aw, Se a d'O , 2, Mon se a , 1978, pp. 21-25; i NREZ-TORNERO, J. M., .La p oducció de p emsa a Ca alunyaw en di e sos au o s, Ca dunya, home i emio i, Ba celo- na. Blume-Publicacions de la Fundació Bo ill, pp. 179-194. 2 Habi ualmen exis eix una ce a con usió en e la . i ada. i la qdi usiów d'una publicació, ins i o en les dades d'ús in e nacional. Pe aix6 la Unesco p ecisa cn aqucs sen i i amb is a a la ecopilació Di usió de p e nsa a Ca alunya 27 En esum, I'objec e del p esen es udi es lap emsa diana i se manal de di usió gene al, que de e és consumida a Ca alunya en un pe íode elh ic que comp en l'any 1978 i bona pa del 1979, ins el se emb e. To i que aques pe íode ana- li za és an e io a la igencia de 1'Es a u d'au onomia, c eiem que n'és su i- cien men p oxim pe que I'es uc u a gene al de la p emsa no so eixi can is subs ancials amb la p ime a Gene ali a es a u kia. La selecció dels sec o s de p emsa indica s é alho a una explicació me odologica i una mo i ació polí ica. Me odologica, a dos ni ells: en p ime lloc, pe qu? si ja es a di ícil d'ob eni dades comple;es de di usió sob e la mos a seleccionada, és gai ebé i npossible d'aconsegui -les en d'al es sec o s de p emsa (pe exemple, en quinzenals o mensuals, o en el sec o de e is es ecniques); i segonamen , pe que c eiem que els esul a s que o e eix aques a mos a són globalmen els més signi ica ius en o d e a a alua co ec amen an I'es uc u a del consum de p emsa a Ca alunya, com la se a impo ancia cul u al i polí ica. 1 una mo i ació polí ica de ons: I'in e es de coneixe amb un ce igo si i ins a quin pun el me ca dominan de p emsa a Ca alunya endeix a po encia la consciencia na- cional o bé a debili a -la, si i ins a quin pun la si uació del consum de p emsa a Ca alunya és en conjun a o able o des a o able al p océs de eca alani zació del país, i en de ini i a, de ed e~amen nacional. Les limi acions inde ugibles En plan eja aques a in es igació, el p oblema p ime i elemen al -com s'ha apun a an e io men - e a com ob eni les dades de base e e en s a la di usió de p emsa massi a a Ca alunya en I'ac uali a . L'única on exis en quan a da- des globals i ac uali zades és I'O icina de Jus i icació de la Di usió (OJD) a a és dels seus bu lle ins mensuals. A a bé, les dades de I'OJD p esen en d'en ada una se ie de de iciencies ilo llacunes en elació amb el nos e hbi que cal e- co da d'en ada pe al de eni ben p esen s quines son les possibles limi acions dels esul a s i conclusions que s'o e i an. d'es adís iques sob e publicacions pe iddiques en cada es a , que les xi es ela iues a la mdi usióu haunen d'exp essa la miQana de di usió i comp end e el nomb e d'exempla s uenu s, an di ec a- men com pe susc ipció, suma ai nomb e d'exempla s dzs nbui s egulanen de mane a g a ui a, en eLpaís o a L'es ange , amb exclusió deh exempla s no uenu s (UNESCO. Anua io Es adís ico, Pa ís, 1977. p. 919). Les de iciencies o llacunes en elació amb els p oposi s de la ecc ca, de les dades subminisuades pe I'OJD poden esumi -se en les següen s: 1. No o s els dia is ni o s els se mana is de di usió gene al que es consumeixcn a Ca alunya són con ola s; 2. Els da e s pe íodes de con ol d'algunes publicacions són an e io s al pe íodc que ens ocupa; 3. Les dades de base subminisuades pe I'OJD no an e e ncia a Ca aiunya, si- nó a cada una de les qua e p o íncies ca alanes (Ba celona, Gi ona, Lleida i Ta agona), i en quaise ol cas només s'o e eixen pe cen a ges de di usió de cada publicació espec e del o al; 4. Les dades de I'OJD an e e encia semp e als exempla s eaimcn dis ibu'i s, pe o no indiquen es sob e els lec o s eals que enen els excmpla s disuibu'i s de cada publicació, dada aques a de g an elleu pe qu p ecisa ia mol millo el g au de peneuació d'un de e mina dia i o se mana i. Les limi acions conside ades a 1. s'han hagu de pai.lia d'alguna mane a apo - an xi es de di usió global a Ca alunya pe a les publicacions no conuoladcs, en base a in o macions pa icula s o cosa nen ap oxima i es; la ponde ació dc la dis ibució pe les qua e p o íncies s'ha e so a c i e is di e sos que s'expliqucn en cada cas al peu dels quad es espec ius. Pel que a als incon enien s assenya1a.s a 2. i 3. s'han hagu d'ap o i a Iogica- men les dades de I'OJD enca a que es e e eixin a pe íodes an e io s -en el ben en es que mai no passen en e a de I'any 1978-, ha calgu ap o i a els pe ccn- a ges p o incials pe ex eu e'n an els o als pe cen uais a Ca alunya, com els o als d'exempla s de cada publicació dis ibul s a Ca alunya i a cada p o íncia. 1 espec e al pun 4, cal di que , esul a impossible d'esb ina -ho pe manca de dades (aques a qües ió se a ac ada especí icamen al inal del capí ol 111). Una de les p ime es qües ions de me ode que se'ns plan eja a I'ho a d'inicia aques a ece ca ou com classi ica de mane a jus i icada, cohe en i p oduc i a, la p emsa (dia ia i se manal) que és consumida a Ca alunya. A al i am es abli d'en ada una hipo esi de eball que es desp n de l'obse ació simplemen su- pe icial del me ca ca ala de p emsa massi a. En e ec e, és sabu que ulua la dis inció e iden pel c i e i de la Ilengua, una bona pa de la p emsa dis ibu'ida a Ca alunya p ocedeix de o a. Si a aques s c i e is hi a egim el de la pe iodici a (p emsa dia ia o se manal), enim es a iables bhiques (Ilengua, lloc d'edició i Di usió de p emsa a Ca alunya 29 pe iodici a ) que se an mol ú ils a la se a classi icació. En conscqüencia, les in- es igacions pa cials onamen als es classi iquen en quaue se ies dc dades: 1. P emsa dihia consumida i edi ada a Ca alunya; 2. P emsa dihia consumida a Ca alunya i edi ada a o a; 3. P emsa se manal consumida i edi ada a Ca alunya; 4. P emsa se manal consumida a Ca alunya i edi ada a o a. Desp és d'unes p ime es obse acions de ingudes, es a pode comp o a que la p emsa p oceden de o a podia edui -se, p ime , a la p emsa en cas elh i, se- gon, a I'edi ada a Madn'd; aques a educció ajuda a a la simpli icació de la mos a i no al e a a subs ancialmen els esul a s, degu a la insigni icancia de la p emsa dis ibuida a Ca alunya p oceden d'ind e s de I'Es a espanyol al es que Mad id. Finalmen , ad e im que les dades ela i es a la a iable llengua (ca a12 o cas- ella) es desp enen logicamen del e de elaciona els esul a s ob ingu s en les in es igacions i classi icacions an e io s. P emsa di2k edi ada a Ca alu zya La di usió de la p emsa dihia que s'edi a a Ca alunya supe a de lla g el mig mi- lió d'exempla s i n'assoleix una mi jana de 565.195, que equi al al 95,40 % de la di usió o al, al com mosua el quad e I. Aixo ol di que p ac ica nen o a la i ada dels dia is que s'edi en a Ca alunya a des inada al consum in e io , i que la peneuació en me ca s ex e io s és mínima. Dins el pe íode que ens ocupa, ¡exis ien in dia is edi a s a Ca alunya' dels quals do ze ho e en a Ba celona i els al es a di e ses ciu a s de Ca alunya. El e que la 3 No es cnen cn comp c ni dos dia is quc an dcsapa eixc cl mcs dc juny de l'any 1979, ni un nou dia i que apa eguí el no cmb c dcl ma cix any. Els dos dia is dcsapa cgu s o cn Sol úandad Na- c ond i L P ensa, adi a s a Ba cclona pe la cadena de Mi jans de Comunicació Social de 1'Es a (MCSE) i pc anycn s a I'an iga cadcna dcl Mo imien o; el conscll de minisucs del dia 15 dc juny dc I'any 1979 en dccidí cl ancamcn i n ncdia i dc ini iu jun amcn amb quauc dia is m s dc la cadc- na d'ducs ind c s dc I'Es a , considc a s al amen dc ici a is; pc aix6 i pc I'cxígua di usió d'aqucs s dos di is cdi a s a Ba cclona, s'ha c eguc con cnicn dc dcixa -los dc banda. El dia i quc comcnci a apa eixe cl mes de no c nb c dc I'any 1979, o a ja dcl pc íodc anali za , ís Fo o-Spo , dc ca ic c cspo iu nei a dels dia is no asupo in~ el con ol de I'OJD indica ja d'an u i quin és el seu g au de p eca ie a compe i i a dins el ne ca de p emsa. Dels in dia is, només ui supe en els 30.000 exempla s de di usió: A ui, Dicen, El Co eo Ca alán, EL Mundo Depo i o, El No icie o Uni e sal, El Pe iódico, La Vangua dia i Mundo Dia io, pe o cap d'ells supe a els 60.000, excepció e a del penúl im,& Vangua dia, que amb la se a di usió o al de 195.555 exem- pla s con inua essen el p ime dia i, no sols de Ca alunya, sinó de o 1'Es a espanyol. Els al es do ze dia is oscil.len en e els 16.000 i cls 3.000 exe npla s de di usió, i ui d'ells són d'e iden ca ic e local o coma cal. No nés dos dia is dn esc i s en ca ali, A ui i Pun Dlan', amb di usió conjun a mol eduida espec e al o al. No cald ia di que la p o íncia de Ba celona consumeix la najo pan d'aques a p e nsa dia ia (exac amen el 77,96 % de la di usió o al). Els pe cen a ges de les al es es p o íncies, Gi ona, Lleida i Ta agona, sumen un o al del 17,68 % . P emsa di&a edi ada a Mad id La dl usió a Ca alunya de la p e nsa dia ia edi ada a o a de Ca alunya po edui -se -co n he n di - a Ia p oceden de Mad id, dona que la p oceden d'al es ind e s de 1'Es a és mol poc signi ica i a, és a di , é un olu n nol ma ginal din e el o al de di usió. Cal p ecisa , d'al a banda, que malg a que alguns dels dia is de Mad id enen a Ca alunya una di usió ambé ín ima, s'han olgu apo a dades exhaus i es dels dia is nad ilenys jus amen pe dona comp e comple de I'exígua pene a- ció de la p e nsa dia ia de la capi al de 1'Es a a Ca alunya. Allo que, e ecu amen , so p en d'enuada en anali za els esul a s d'aques a di usió, co n a pales el quad e 11, és el baixííim olu n d'exempla s p oceden s de Mad id que es disuibuiexen a Ca alunya, olum que ep esen a an sols un 3,l % del olu n o al de di usió a eu de la p emsa dia ia nad ilenya, i el 4,92 % del o al de di usió de la p e nsa dia ia a Ca aiunya. Els exempla s de dia is de Mad id disuibul s a Ca aiunya no a iben als 30.000, i si d'aques o al en es éssim els exempla s dels dia is espo ius, queda ien edu'i s a la nei a ; no deixa de se cu iós, en aques sen i , que els dia is de Mad id amb nés di usió a Ca alunya siguin espo ius. Pe o, ambé és in e essan de consigna que el e ce dia i, un dia i de p es igi com El Paij només assoleix una di usió de 4.376 exempla s, i que el qua Es un dia i de I'ex ema d e a, El Alcáza , amb 2.390 exempla s de di usió ni jana. Di usió Di usió ni jana Di usió ni jana pe p o íncies Úl i n pe íode ni jana a Ca alunya Ba celona Gi ona Lleida Ta agona con ol OID o al n.O exe npla s Oh exe npla s % n.O exempla s % n.O exe npla s Oh n."exe npla s % En ca ala A ui Pun Dia i' En cas ella Ca alunyalExp és' Dia io de Ba celona' Dia io de Lé ida' Dia io de Sabadell Dia io de Te asa' Dia io Espa iol' Diccn El Co eo Ca alán El Mundo Depo i o El No icie o Uni e sal El Pc iódico' Gace a de Man esa' La Ma iana La Vangua dia Los Si ios Mundo Dia io Telc Exp és' 4-2-4' TOTALS Dia is no con ola s pe I'OJD. Xi es de di usió global o ~osamen ap oxima i es. La dis ibució pe p o íncies s'ha e segons aques s c i e is: p opo ció del 91, 4, 3 i 2 Oh , espec i amen , pe les p o íncies de Ba celona, Gi ona, Lleida i Ta agona, pe als dia is Dia io de Ba celona, El Pen5áico i Telel ip és; en o s els al cs casos, s'ha a ibul el cen pe cen a la p o íncia on són edi a s. Fon : clabo ació p opia en base a dades de I'OJD i in o macions pa icula s ap oxima i es. Es uc u a de la di usió a Ca alunya Pa in del quad e V, podem ob eni una p ime a alo ació del olum de la di- usió que é a Ca alunya la p emsa p opia i l'ex e io . La compa ació en e els quaue olums, que acili a el g @c 1, a e iden -com hem di - la insigni i- can pene ació dels dia is de Mad id i la no able p esencia dels se mana is mad ilenys . Si em e e encia a la dis ibució e i o ial d'aco d amb la di isió adminis a i a p o incial -ja que només es disposa de segmen acions p o incials de la di usió conuolada pe I'OJD-, el g a c 2 a ben palesa la si uació: an pel que a a dia is com a se mana is, els pe cen a ges de di usió p o incial sob e el o al de Ca alunya énen a co obo a una p esumpció que ja s'in u'ia d'enuada, i és que la p o íncia de Ba celona s'enduu la pa del Ileó, i les alues es s'han d'acon- en a amb pa icipacions, si no ma ginals, almenys mol poc conside ables sob e el o al. E ec i amen , la p o íncia de Ba celona os en a una pa icipació en la di usió d'en o n del 83 Oh, men e que la es a (un 17 %) és compa i pe les p o íncies de Gi ona, Lleida i Ta agona, més o menys d'aco d ambé amb la espec i a p opo ció demog a ica. G a ic 1 Di usió de p emsa a Ca alunya segons lloc de p ocedencia (mile s d'exempla s) 1.000 Di usió de p emsa a Ca alunya 43 Jus a nen , de la compa ació en e nomb e d'habi an s i consum de p emsa pe- iodica pe núme o en un país de e mina , s'ob enen els índexs de lec u a, o millo , de di usió de p emsa, d'ús in e nacional. Els anua is de la Unesco' con- cedeixen iabili a als índexs e e i s als dia is, i en can i conside en poc iables els índexs ela ius a al a p emsa pe iodica, an pe aó de la se a di e si a com pe la impossibili a ac ual de con ola -ne la di usió. Pe aques es ma eixes a- ons, aquí només ens e e im a l'índex de lec u a de dia is a Ca alunya pe al pe íode que ens ocupa, que al com posa de mani es el quad e m, dóna una mi jana de 104,96 exempla s pe mil habi an s. QUADRE YI: ~NDEX DE LECTIJRA A CATALUNYA Habi an s Di usió dc dia is indcx dc e (1975)' (n. O cxc npla s) (exc npla s11000 hab.)2 Ba celona Gi ona Lieida Ta agona CATALUNYA 5.663.125 594.450 104,96 1 Dadcs dc I'INE (Ins i u Nacional dlEs adb ica) c c cn s al 1975. 2 En eali a aques s índcxs hau icn dc sc més baixos si ens a cnguéssim als c i c is dc la Uncsco, cu no s'hi solcn inclou e els dia is únicamcn csponius. L'índex de lec u a supe io és el de la p o íncia de Ba celona (1 ll,l4) i I'in e io el de la p o íncia de Ta agona (7?,23); a aques s'acos a l'índex de Lieida (79,16), men e que el de la p o íncia de Gi ona se si ua més a p op de la mi jana. En conjun , la mi jana de Ca alunya supe a la mi jana de 1'Es a espanyol (98), pe- o en can i les es p o íncies al es que Ba celona n'es an pe da all. Con inuan amb I'analisi de la p emsa dia ia, esul a in e essan de segmen a - ne la di usió pe gnips de p emsa, en enen ambé aquí com a als la p emsa esc i a en ca ala i la p oceden de Mad id. Aques a segmen ació ens o e eix no- es dades pe a iden i ica qui con ola la di usió de dia is a Ca alunya. En el 5 C i., UNESCO, Anuano Es adii ico, Pa ís, 1977, pp. 920 i SS g * 3 queda plasmada aques a eali a : un sol g up de p emsa amb es dia is, el g up Godó, ocupa gai ebé la mei a del me ca (48,23 %); el gmp Mundo, amb qua e dia is, n'ocupa un 12,29 %; els al es onze dia is en cas ella edi a s a Ca alunya n'ocupen el 28,94 %; els dos dia is en ca ala, un 4,92 %; i el gmp p oceden de Mad id, e1,5,62 % es an . G a ic 2 Di usió de p emsa a Ca alunya pe p o íncies (en %) Ta agona, 6,14 Ta agona, 6,44 Lleida, 4, 66 Gi ona, Dia is Se mana is Des del pun de is a de la di usió de cada dia i, el g 2 ic 4 o dena de més a menys els dia is edi a s a Ca alunya que supe en els 5 .O00 exempla s de di usió e ec i a. 1 si bé la p emsa dia ia p oceden de Mad id é en conjun poca di usió, no deixa de se signi ica iu compa a la di usió de cada dia i al com ep esen a el g a ic S. En el sec o de se mana is, ja hem apun a (g@c 1) que la si uació és ben di e- en a la cons a ada pe als dia is, p ecisa nen pe la ela i a impo ancia de la p emsa se manal p oceden de Mad id. Tanma eix, aques a cons a ació se ia Di usió de p emsa a Ca alunya 45 ben al a si del ecomp e n'excloguéssim el se mana i Te ep og amd, que no so- la nen és el p ime se mana i en e o s pe la se a di usió a ~a ilun~a, sinó que cons i ueix el 45,3 % del o al de di usió dels se mana is mad ilenys a Ca a- lunya, o sia, quasi bé la mei a . D'en e els se mana is edi a s a Ca alunya, els p ime s llocs són ocupa s pe Lec u as i In e iu, segui s ja a ce a dis ancia pe P on o i Hoja del unes. El g 6- jic G mos a I'escalona dels 21 se mana is que log a en di ond e a Ca alunya més de 10.000 exempla s pe núme o. G a ic 3 Di usió de p emsa dia ia a Ca alunya segons g ups de p emsa, lloc de p ocedencia i llengua (en %) En ca ala 5, 62 MUNDO DIARIO TELE/EXPRES CATALUNYA EXPRÉS 4-2-4 6 De e , Telep og ama s'apana absolu amen de o a la gamma dels ai es seunana is anali za s an pels con ingu s (gai cbí només o c cix la p og amació il.lus ada de Radio Tele isió Espanyola du an la scunana) com pcl p cu (dcu pcssc cs, cn cl pe íode anaii za ) ca ac e ís iqucs ambducs quc cxpliqucn su icicn mcn cl scu g au dc di usió, cas quc es epe eix en la majo ia de pa ios d'Eu opa occidcn d. 1-LA VANGUARDIA 2-EL PERIODICO 3-EL MUNDO DEP. 4-MUNDO DIARIO 5-DICEN 6-EL NOTICIERO UNIV. 7-EL CORREO CAT. 8-AVUI 9-TELEIEXPRÉS 10-DIARIO ESPA~OL 11-AS 12-DIARIO DE BARCELONA 13-LA MARANA 14-LOS SITIOS 15-DIARIO DE TERRASSA 16-DIARIO DE SABADELL G a ic 4 Dia is de més di usió a Ca alunya (+ 5.000 exempla s) G a ic S Dihsió a Ca alunya dels dians de Madnd (no exempla s) ABC AS DIARIO,16 EL ALCAZAR EL IMPARCIAL EL PAIS INFORMACIONES MARCA MUNDO OBRERO PUEBLO YA G a ic 6 Se mana is de més di usió a Ca alunya (+ 10.000 exempla s) (C = Ca alunya, M = Mad id) 1 -TP (M) 2-LECTURAS (C) 3-INTERVIU (C) 4-PRONTO (C) 5-HOJA DEL LUNES (C) 6-¡HOLA! (M) -. 7-DIEZ MINUTOS (M) 8-LIB (C) 9-SEMANA (M) 10-GUIA DEL OCI0 (C) 11-EL CASO (M) 12-GARBO (C) 13-CAMBIO-16 (M) 14-EL PAPUS (C) 15-NUEVO FOTOGRAMAS (C) 16-EL JUEVES (C) 17-PARTY (C) 18-GACETA ILUSTRADA (C) 19-iCHIST! (M) 20-TRIUNFO (M) 21-TELE-RADIO (M) EF uc u a de la di usió pe p o íncies Ba celona Com que la població de la p o íncia de Ba celona ep esen a més de les es qua as pa s del o al de Ca alunya (exac amen , el 77,64 %, el 1975) i la di u- sió de p emsa dia ia i se manal ep esen a el 82,34 i el 83 % espec i amen , sob e els o als, cal conclou e logicamen que I'es nic u a de la di usió de la p o íncia de Ba celona é els ma eixos e s essencials de I'es nic u a de la di usió gene al a Ca alunya. 1 pe aixo ob iem a a e e encies especials a la p o íncia de Ba celona; de e , el seu compo amen , es adís icamen pa lan , s'imposa p ac- icamen igual al conjun de Ca alunya (cosa que es po comp o a epassan a en amen els quad es I, 11, III i IV). Gi ona Els g ajcs 7 i 8 mos en, espec i amen , I'o denació dels dia is i se mana is a la p o íncia de Gi ona pel olum de la se a di usió. Pel que a a la p emsa dia ia, d'una di usió o al de 40.754 exempla s, els dos dia is locals Los Si i'os i Pun Dia i ob enen una di usió que ep esen a poc menys d'una qua a pa . El p ime dia i és La Vangua dia, amb una ci culació de més de 12.000 exempla s. En e aques dia i i els dos locals, ocupen la mei a de la di usió o al; I'al a mei a és mol di e si icada en e els al es dia is de Ba celona. Els dia is de Mad id a penes a iben a Gi ona, o i que és a des aca la ela i a incidencia de EI Alcáza . Quan a la p emsa se manal, son deu les publicacions que hi enen una di usió supe io als 2.000 exempla s, si uan -se en p ime lloc In e iu. El o al de la di- usió de se mana is se si ua en o n dels 100.000 exempla s. A la p o íncia de Lleida, la di usió o al de dia is dóna una mi jana de 27.646 exempla s. El p ime lloc és ocupa pel dia i local La Ma iana, i en o al són nou els dia is que supe en els 500 exempla s de di usió pe núme o, al com s'indica en el g a ic 9. Els dos dia is locals, I'esmen a i Dia io de Lé ida, ocupen més d'una e ce a pa de la di usió o al. Els dia is de Mad id hi assoleixen mol po- ca pene ació, pe o al la pena d'obse a que en els dos p ime s llocs hi ha El País i El Alcáza . Di usió de p emsa a Ca alunya 49 G a ic 7 P o íncia de Gi ona: dians de més di usió (+ 500 exempla s) G a ic 8 P o incia de Gi ona: Se mana is de més di usió (+ 2.000 exempla s) 1-LA VANGUARDIA 2-LOS SITIOS 3-EL CORREO CAT. 4-PUNT DIARI 5-DICEN 6-EL MUNDO DEP. 7-AVUI 1 6.169 4.480 , 4.300 2.794 2.886 2.661 En el sec o dels se mana is. el g 2 ic 10 o e eix I'o denació dels ui que supe en els 2 .O03 exempla s de di usió. In e iu ocupa el p ime Iloc, i el o al de la di u- sió dóna una mi jana de 56.122 exempla s. 1-INTERVIU (C) 2-TP (M) 3-LECTURAS (C) 4-PRONTO (C) 5-HOJA DEL LUNES (C) Ta agona 8-EL PERIÓDICO 9-EL NOTICIERO UNIV 10-MUNDO DIARIO 1 1-TELE/EXPRÉS 1 I 19.655 1 18.403 15.663 9.309 9.217 La p o incia de Ta agona consumeix una mi jana de 36.429 exempla s de dia is cada dia. El p ime lloc en la di usió co espon a I'únic dia i local, Diano Espa- 2.200 i,631 - 1.624 - 640 1 6-LIB (C) 7-SEMANA (M) 8-CAMBIO-16 (M) 9-DIEZ MINUTOS (M) 10-GARBO (C) 5.962 -3.372 -2.895 2.524 -2.353 G a ic 9 P o incia de Lleida: Dia is de més di usió (+ 500 exempla s) 1-LA MARANA 2-LA VANGUARDIA 3-DIARI0 DE LERIDA 4-EL CORRE0 CAT. 5-DICEN 6-EL MUNDO DEP. 7-EL PERIODICO 8-AVUI 9-MUNDO DIARI0 1-INTERVIU (C) 2-LECTURAS (C) 3-TP (M) 4-PRONTO (C) 5-LIB (C) 6-¡HOLA! (M) 7-HOJA DEL LUNES (C) 8-DIEZ MINUTOS (M) G a ic 10 P o íncia de Lleida: Se mana is de més di usió (+ 2.000 exempla s) ñol, amb una ci culació ap oximada de 12.000 exempla s, que ep esen a una e ce a pa del o al p o incial. Els dia is que supe en els 500 exempla s de di u- sió són nou, al com mos a el g 2$c 1 I. Els dia is de Mad id hi enen una ela i- a bona p essncia. Pel que a a la p emsa se manal, el g ii ic 12 o dena els 8 se mana is que supe en una di usió de 2.000 exempla s. Cal ema ca que en el o al de la di u- sió (94.984), ocupa un p ime lloc ben des aca Telep og ama, amb una mi jana de 13.693 exempla s. Di usió de p emsa a Ca alunya 51 G a ic 11 P o incia de Ta agona: dia is de més di usió (+ 500 exempla s) G a ic 12 P o incia de Ta agona: se mana is de més di usió (+ 2.000 exempla s) 1-DIARIO ESPAROL 2-LA VANGUARDIA 3-EL MUNDO DEP. L 'audiencia eal, una incogni a I I , 1-TP (M) 2-LECTURAS (C) 3-INTERVIU (C) 4-PRONTO (C) 5-DIEZ MINUTOS (M) 6-LIB (C) 7-SEMANA (M) 8-CAMBIO-16 (M) Fins a a ens hem e e i a la di usió de la p emsa dia ia i se manal a Ca alunya a enen l'únic c i e i del nomb e d'exempla s enu s -o almenys dis ibui s i no e o na s-de cada núme o. 4-EL CORREO CAT. 5-DICEN 6-AVUI 7-MUNDO DIARIO 8-EL PERI~DICO ?-EL NOTICIERO UNIV L'analisi de la ci culació so a aques c i e i esul a ela i a nen acil pe o gene al- men incomple a; és el que de e se sol u ili za pe a con ecciona els índexs in- e nacional~ de lec u a de p emsa, que en eali a io són alua cosa que indexs d'sadquisi o s~ de p emsa. 3.087 2.833 2.637 m2.196 -1.751 -1.650 - 1.361 I 8.213 F 12.000 I i9.693 13.46i 12.234 , 9.843 7.038 5.603 -3,377 -2.575 l CONCLUSIONS Les dades aponades al lla g d'aques ueball són suscep ibles de múl iples lec u- es, algunes de les quals o les hem a ancades an e io men o han queda implíci es en di e ses cons a acions. E iden men , no olem ni podem p e- cnd e d'exhau i o es les possibles in e p e acions globals, pa cials o sec o ials a que donen lloc les e~ a~ iques de base sob e la di usió de p emsa dia ia i se - mana1 a Ca alunya. Un dels objec ius cen als de la ece ca e a d'in en a de mi a ni el1 es adís ic -i malg a les limi acions- quina és la si uació de la di usió de la *g an* p cm- sa a Ca alunya, i delimi a -ne els p incipals ue s es uc u als. A a, no podem clou e aques es pagines sense dona un pas més en aques sen i i a en u a unes p ime es conclusions globals sob e la di usió de p emsa a Ca alunya ela i a a un pe íode an decisiu de la his o ia, de la llengua i de la cul u a ca alanes, com el p esen . En de ini i a, doncs, pod íem edui a aques es se les p incipals conclusions que es desp enen d'aques a ece ca: l. ndex de di usió mol bak. La mi jana de di usió de dia is a Ca alunya pe mil habi an s -incloen -hi am- bé la dels dia is espo ius- és de 104,96, índex ela i amen supe io al de I'Es- a espanyol (98, segons I'índex e e i a I'any 1975 de 1'Anua io E~ a~ zco de la Unesco), pe o mol in e io als índexs d'Eu opa Ociden al (compa i's en el quad e IXI'índex de Ca alunya amb els d'alguns pa'isos eu opeus de demog a ia simila a la de Ca alunya). Pel que a als se mana is, I'índex es a segu amen nés ben si ua espec e d'aques s al es pa'isos, pe bé que les dades ac uals no pe me en de e compa acions iables. 2. Me ca de lec u a gai ebé o en cas e//a. Els exempla s de dia is en ca ala que es disuibueixen dihiamen a Ca alunya ep esen en un 5,64 % del o al de la ci culació de dia is, és a di , que els dia is en cas ellii cob eixen el 94,36 % de la di usió; quan a se mana is de di usió ge- ne al, el pe cen a ge del ca ala enca a és més edul i només a iba a un 1,47 % . Conside an que a Ca alunya pa la en ca ali un 60 O/o de la població esiden -i un 80 O/o I'en én-, la con adicció en e ús del ca ali pa la i lec u a en ca a12 de la p emsa de masses, esul a espec acula , pe no di d ami ica; aques a Di usió de p emsa a Ca alunya 59 Aus ia Dinama ca Finlandia I landa No uega Suecia Su'issa QUADRE IX: ~NDEX DE DIRISIO DE DIARIS A CATALUNYA 1 A ALGUNS PAISOS EUROPEUS Habi an s 1975 (mile s) index 1975 (excmpla s pc 1000 hab.) Fon : Popula ion, 1976, p. 918; Anua io Es adü ico, 1977, pp. 926 i SS., i dades d'aques eball pe a Ca alunya. con adicció es a ia més e iden si compa em els índexs de lec u a de dia is en ca ala a Ca alunya (0,06 pe 1000 hab.) amb eis índexs de lec u a de dia is en al es pa&os eu opeus (quad e IX) de llengues mino i hies, com pe exemple Dina- ma ca (341), Finlandia (440), No uega (412) o Suecia (572). 3. Au oabas amen en dani i impo ació de se manans. Ca alunya p ac icamen s'au oabas eix de p emsa dii ia puix que la di usió de dia is p oceden s de Mad id -els p oceden s d'al es ind e s es poden menys- p ea a e ec es es adis ics- només cob eix un 4,92 % del o al de la di usió. La si uació és ben di e en , en can i, en el sec o dels se mana is, ca els p oceden s de Mad id - ambé aquí els p oceden s d'al es llocs no enen elle ancia- ep esen en més d'una e ce a pa del o al, o i que baixa ia nol conside- ablemen si no s'inclogués una publicació an especial, pe o de an a di usió, com Telep og ama. 4. E( compo amen de Ca aíunya, ma ca pe Ba celona. Es adís icamen pa lan , els índexs i les ca ac e ís iques del compo amen de Ca alunya en ma e ia de di usió de p emsa massi a, són es e amen ma ca s pel compo amen de la p o íncia de Ba celona pel e que ella sola os en a un 82,34 % de la di usió o al de dia is i un 83 % de la de se mana is. Com que I'índex de di usió de dia is a la p o íncia de Ba celona és supe io a la mi ja- na de Ca alunya, aixo ol di que supe a de bon uos I'índex de les al es es p o íncies. J. Compo amen simila en e les p o íncies de Gi ona, Ueida i Ta agona. Les es p o íncies cpe i es* de Ca alunya mos en, en e mes globals, compo a- men s si nila s en I'es mc u a de la di usió de p emsa massi a, pe bé que hi ha di e encies signi ica i es; pe exemple: Gi ona é I'índex més al de lec u a de dia is i de lec u a en ca ali, i en can i Ta agona el més baix en el p ime cas i Lleida en el segon; Lleida é les xi es absolu es més baixes en o s els casos; Ta agona és la que llegeix més dia is p oceden s de Mad id (mi jana dia ia de 921), men e que a Gi ona a penes els coneixen (184), e c. Respec e als se - nana is, comp o em una co'incidencia signi ica i a: uns ma eixos í ols ocupen semp e els es p ime s llocs, enca a que en o d e dis in : In e iu, Lec u as i Telep og ama. G. La mei a de la di usió de dians, en mans d'un solgmp, Conside an qui con ola la di usió de p emsa dia ia, es cons a a que gai ebé la mei a del o al és en mans d'un sol gmp de p emsa, el gmp Godó, que amb es dia is, pe o sob e o amb La Vangua dia, ocupa el 48,23 % del me ca ca a- 12 d'aques sec o . Un al e gmp amb qua e dia is, el gmp Mundo, n'ocupa el 12,29 9'0. A pa dels dos dia is en ca ali i els p oceden s de Mad id, els al es onze cob eixen el 28,94 % de la di usió. 7. Els se manans de g an dzyusió no són d'in onnació gene al. Finalmen i pel que a a la p emsa se manal, s'obse a una no able di usió d'al- guns se mana is, sob e o d'en e els edi a s a Ca alunya; si es deixa de banda Telep og ama, el de mkima di usió, els qua e p ime s són de p ocedencia ca a- lana (Lec u as, In e iu, P on o i Hoja del Lunes), segui s en els dos següen s llocs pe se mana is de Mad id (!Hola¡ i Diez Minu os). D'al a banda i enin en comp e el ca ic e de les publicacions se manals, es cons a a que d'en e Di usió de p emsa a Ca alunya 6 1 els 21 se mana is que depassen els 10.000 exempla s de di üsió només qua e poden ca aloga -se dinue la in o mació d'ac uali a (Hoja del Lunes, Cambio-16, Gace a Ilus ada i Thn o) i o s els al es -jus a nen els de més di üsió- con- igu en un g an en all, malg a no ables di e encies en els con ingu s espec- ius, que pod ia engloba -se con encionalmen so a I'epíg a de cp emsa de sala d'espe a~. Desemb e 1979 CIRCULATION OF THE DAILY AND WEEKLY PRESS IN CATALONIA Thep ime aim o his esea ch is o disco e wha he main s uc u aljéa u es o he ci cula ion o he p ess we e in Ca alonia duhg 1978/79. The poli ical e en app o ing Ca alunya's S a u e o Au onomy and he gene alp ocess o na ional ecupa a ion o Ca alonia wi hin he Spanzsh S a e h ough his penod jus j only oo well he in e es shown in knowing he eal da a on he ma ke o he mass media in his geopoli ical iame. This wo h is limi ed o he analysis o only one sec o o he mass.media: newspape s and magazines, and only h ough hei le els o ci cula ion. One o he mos impo an conclusions o his s udy is ha he Ca alan language has an ex emely low index wi hin he o e all Ca alan p ess. Only S % o all newspape s dis nblc ed in Ca alonia a e in he Ca alan language, and he pe cen age o weehly magazines in Ca alan does no each 1,s O/o. Conside ing ha abou GO % o he popula ion esiden in Ca alonia speaks Ca alan, his con as seems so ou o p opo ion ha i can only be explained by he age-old opp esion held o e he Ca alan language and cul u e, as well as he p esen monopolizing endency o he Spanish language in he mass med a ma he h oughou Spain.