Tres hipòtesis sobre el cinema de l'avenir

TRES HIPOTESIS SOBRE EL CINEMA DE L'AVENIR' Els darrers cinquanta anys hem assistit en la societat occidental a una explosió de I'anomenada acivilització del Ileuren, amb un desenvoluparnent quantitatiu i una diversificació de I'oferta de les indústries del lleure sense precedent en tota la historia humana anterior. Seguint els imperatius capitalistes de la llei del benefici, el creixement de l'oferta dels béns hedonistes ilo culturals adrecada als ciutadans ha acabat essent extremament desproporcionat en relació amb les disponibilitats limitades de temps lliure dels consumidors d'aquesta indústria del Ileure. Recordem breument la trajectoria historica d'aquest avenc del consum: 1. Després de la Primera Guerra Mundial, el cinema esdevé el mitjii hegemonic en I'ecosistema de la indúsuia del Ileure. L'aparició del cinema parlat I'any 1927 Ponencia presentada al sirnposi sobre *El cinema dels anys vuitantaw, celebrat a Venecia de 1'1 al 3 de seternbre de I'any 1979. accelera la crisi de l'espectacle teatral i converteix el cinema (mitja audio-visual) en el gran protagonista de la cultura de masses en la societat indusuial d'avantguerra, la de la gran crisi economica capitalista. 2. La radio, desenvolupada d'enci del comencament dels anys vint (associada en els Estats Units als interessos militas), coneixeri I'edat d'or de la seva popularitat els anys trenta i quaranta, com a complement dom2stic de l'evasió aportada pel cinema. 3. La televisió domestica, implantada comercialment després de la Segona Guerra Mundial, esdevé molt ripidament el mitji iudio-visual més competitiu per al cinema. Les seves extensions tecnol6giques actuals (com la videocassette i el videodisc) faran augmentar encara més aquesta compctivitat. 4. D'enci dels anys 50, la massificació de I'autom6bil i del seu corol.lari, el cap de seunana a la muntanya o a la platja, han fet minvar I'assistencia al cinema en milions d'espectadors pertanyents a la petita, mitjana i alta burgesia durant el període divendres-diumenge . 5. 1, finalment, la adiscomania* ha esdevingut en els anys setanta l'epicentre de la cultura dels adolescents i la protagonista cultural per a gran sectors de la joventut occidental. Aquesta oferta voluminosa i molt diversificada de la industria del lleure ha promogut una inevitable reestmcturació del seu ecosistema, a la recerca d'un nou equilibri i d'una nova redistribució dels mercats. El cinema, és prou sabut, ha sofert d'una manera molt dramiitica aquesta transformació i ha evolucionat per tal d'adaptar-se a la nova situació i especialitzar I'oferta dels seus productes d'una manera clarament diferenciada de les proposicions culturals o hedonistes dels altres sectors de la industria del lleure. Aix6 ha menat a una divisió bastant clara del mercat cinematografic, basada en una sekmentació ben definida dels diversos públics potencials. Aquesta especialització de I'oferta cinematografica els darrers anys, ha portat a la consolidació de tres grans camps o terrenys ben delimitats: el cinema com a gran espectacle de les multinacionals, el cinema d'autor~ o cinema cuiturd i el cinema pornografic. 1. El cinema com a gran espectacle produ'it per les multinacionals americanes (Supenan seria un bon paradigma recent d'aquest genere) apareix guiat per la llei del sensacionalisme, que mena als beneficis facils i elevats. Segons aquesta llei comercial que governa els mitjans de comunicació capitalistes, el cinema hollywoodia ha desenvolupat una política sensacionalista a través de generes d'una Tres hipotesis sobre el cinema de l'avenir 19 gran espectacularitat i gran irnpacte popular (cinema catastrofista, ciencia-ficció, cinema de terror, etc.). La seva situació actual és la del cinema cornercialrnent hegernonic en el rnón occidental i en altres rnercats del Tercer Món. 1 la cornposició sociol6gica del seu públic es caracteritza per una vasta heterogeneitat (interclassista, interprofessional, edats diverses), cosa que el fa rnés sernblant i proper al públic de televisió i de cornposició, doncs, rnés vaga en relació amb els altres generes que hern esmentat anteriorrnent. Quin és el futur previsible d'aquest cinema corn a gran espectacle? En principi, el repte tecnic de I'actual arnuralvisióa (televisió en color i sobre pantalla gran), a rnés de reorganitzar la distribució espaial de I'interior de les cases, amenasa el consurn cornunitari del genere. Pero a favor de la seva supervivencia futura hi ha un element sociol6gic important: el caricter de festa col~lectiva, el ritual o litúrgia de gran espectacle cornunitari, on el fonarnent psicologic residiria en la coparticipació emocional i interpersonal en I'espectacle, manifestada amb tota evidencia per I'extroversió cornplice d'un públic amb consciencia de cal. 2. Aixd que horn anornena convencionalrnent acinerna d'autorn o cinema cultural s'ha desenvolupat des del punt de vista industrial, sobre la base d'un rnercat reduit i forrnat per un públic ben definit: gent jove, en particular estudiants, intel~lectuals i rnembres de professions liberals. El seu futur és ja el seu present. La televisió d'Estat ha assumit en bona part la cbrega de produir aquest tipus de cinema, corn és el cas de la República Federal d'Alernanya o el d'Italia. Hi ha bones raons econorniques per a aquesta evolució. L'espiral inflacionbia dels costos de producció ha afeblit les possibilitats d'aquest sector de la indústria del cinema, rnés aviat artesanal, i que cornpta arnb un mercat necessbiarnent reduit i rninoritari. Les noves tecnologies iudio-visuals (videocassette, videodisc) acreixeran aquest protagonisrne de la televisió, bé pel col~leccionisrne privat dels aclksics~ de la historia del cinema, bé per l'enregistrament a casa de filrns o programes difosos per la televisió. Un raonarnent sernblant es podria aplicar en teoria a la diversificació cultural promesa per la televisió per cable. Pero el desenvolupament historic d'aquest rnitji als Estats Units (a cirrec de capitals privats) no presenta un balanc optimista, perque la seva creixenca industrial no ha estat acompanyada per aquesta diversificació cultural promesa, ja que les emissores, tarnbé per raons economiques (costos elevats de la programació autoctona en relació amb una clientela reduida), han esdevingut a la practica subsidihies dels grans monopolis de la televisió nacional (cadenes A.B.C., N.B.C. i C.B.S.). La desaparició progressiva en el rnón occidental de sales especialitzades en acinema d'autor~ o cultural (Sales d'Art i Assaig, Estudis o Cases dlArt) és un fet irreversible rnenue una política de subvencions rnunicipals o de 1'Estat no hi intervingui, tal com són sostingudes avui les sales de teatre a I'Europa occidental; perque el cinema cultural, a l'era de la televisió, és a punt d'esdevenir, des del punt de vista sociol6gic, tan minoritari i elitista com el teatre. En les condicions actuals del capitalisme, la indústria cultural així com el seu mercat cultural són dominats per aix6 que en psicologia s'anomena allei del mínim esfotc intel~lectualw, conseqüencia Iogica de les motivacions de benefici facil de les empreses capitalistes i de les habituds generades en el públic per aquesta oferta cultural. En aquestes condicions, el gehtto cultural de la intelaligzncia consumidora de cultura highbrow (de llibres de Beckett a films de Straub o Makavejev) és necessiiriament minoritari i sociol6gicament marginal. L'única possibilitat d'eixamplar aquesta porció de públic és una política educativa progresista, des de l'escola, capa$ de transformar la sensibilitat col~lectiva. 3. Vegem ara la situació del cinema pornografic. És evident que en aquest terreny el cinema porno anomenat $08-core desapareixera gracies a la progressiva acceptació universal del cinema hard-cose (cinema porno vetitable), perqu? el primer és un substitut imperfecte del segon per a certs paisos d'estricta tradició catolica i puritana, com Espanya o Italia. Una estadística duta a terme fa uns quants anys a París mostrava que el seu públic inicial era predominantment masculí, solitari, d'edat madura i amb una presencia significativa de població immigrada meridional (italians, grecs, espanyols, nord-africans, etc. ). La futura transformació d'aquest segment de la producció ha de tenir en compte tres elements importants. El primer és la seva possibilitat eventual d'incorporació a la programació de televisió, encara que la forta censura o autocensura que s'exerceix sobre aquest mitj2 de comunicació domestic i familiar, permet de predir que una incorporació d'aquesta mena només sera possible a través d'un sistema de criptocomunicació, amb un codi tecnic que pugui impedir que aquests programes arribin a ser sintonitzats pels menors. Pero el gran mercat del cinema porno s'ha demostrat que és, gracies als formats subestandard (Super 8 i 16 mm.), el mercat domiciliari. Avui dia, més de la meitat de la producció pornografica nord-americana és adquirida per filrnopornoteques privades, amb una paral.lela reducció del mercat de consum comunitari. Pero contra aquesta reducció estadística, que afecta sobretot les capes burgeses capaces de pagar-se el luxe relatiu d'una filmopornoteca privada, un nou fenomen, evident sobretot als Estats Units, és a punt de consolidar el mercat porno comunitari. Es tracta de la incorporació progressiva de les dones (o, si voleu, de les parelles o els grups mixtos) al públic del cinema porno. Aquesta ampliació del mercat amb el públic femení, que comporta una reflexió complexa sobre la Tres hipotesis sobre el cinema de I'avenir 21 desinhibició socio-sexual de la dona o, ben al contrari, sobre la seva submissió als fantasmes erotics masculins (ja que es tracta d'un cinema produit i realitzat per homes i inspirat per les seves fantasies erotiques masculines), obre una perspectiva significativa sobre el futur d'aquest genere cinematografic i del seu mercat. De totes maneres, les grafiques de freqüentació del cinema pornografic d'enci de la seva legalització a Escandinivia l'any 1969, mostren alguns límits sociologics al creixement d'aquest mercat. La perdua de novetat produida per l'extrema redundancia d'aquest genere cinematografic ha comportat la davallada de la seva freqüentació inicial, després d'un alt nivel1 d'interes al comencament a causa de la novetat o de la transgressió de tabús sexuals ancestrals. Aquest fenomen podria indicar que el públic fidel i afeccionat a la temitica sexual és relativament restringit. Una demostració d'aquest I'mits la podem constatar en les grans capitals més permissives del món occidental, on el nombre de sex-clubs i sales pornografiques és forca modest en relació amb el volum de la població urbana. El fet que el conglomerat urba de París, amb els seus deu milions d'habitants, posseeixi només cinc petits sex-clubs heterosexuals, podria ser una dada indicativa en aquest sentit. Hi ha sens dubte un públic fidel a aquest genere cinematogrific, pero no es tracta pas d'un públic multitudinari. Si més no en les actuals condicions socio-sexologiques, que podrien canviar en el futur. Barcelona - Venecia, 1979 THREE HYPOTHESIS ABOUT THE CINEMA IN THE NEXT DECADE The amount and a'iversrjication of the cultural offergenerated by the industry of mass entertainment in the past fSfty years (radio, television, automobile, discomania) has drastically narrowed the film audience in the Western world. The film industry has reacted offen'ng to its audzence a more selective and dzfferentiatedproduction: the highly spectacularfilms produced by the multinationals, the ncultural film) for highbrow audiences, and the pornographic film. The highly spectacular fi/m has to overcome the challenge of the new nmuralvisionw (color TVon large screen), but it willprobably survive as apublic de based on the emotional coparticipation of the members of its audience. The ucultural film) is supported by a small market composed by young people, students and intellectuds. The increasrng costs of the film production has requiredits fznancitzg by the State TV in France, Italy and Western Gennany, berides other finns of public economic support for this elitist segment of the film art. The market of the hard core pornographic fi(m is now clearly diuided into two main branches: the Super 8 and IG mm. films for the expanding home market andpriuate use and the public marhet, where the increasing participation of women is creating a new and signrficant model of audience.