Les revistes especialitzades de comunicació: una perspectiva per a situar Anàlisi

LES REVISTES ESPECIALITZADES DE COMUNICACI~: UNA PERSPECTIVA PER A SITUAR ANALISI Miquel de Mo agas i Spá Les e is es especiali zades ocupen un lloc des aca en el p océs de di usió de les idees cien í iques. Aix6, que és aplicable a les ciencies clbsiques, ho és especialmen en el cas de la ece ca en ma e ia de comunicació de masses, on la e is a especiali zada p o a- goni za les e apes bbiques del seu p og és cien í ic. Aques a ci cums ancia es posa ben de mani es si s'a én a la impo ancia que en aques camp p ecís de les ciencies de la socie a , han ingu els eade s, eco- pilacions d'a icles «his o ics> i que, de e , han cons i ui i enca a cons i ueixen, en bona pa , la bibliog a ia basica de I'especiaii a . En el camp de la comunicació de masses no és acil oba s ac a s~, llib es de ex o sín esis, sinó mes a ia eculls, agmen a s, p oceden s de di e ses pe s- pec i es disciplini ies i que s'apleguen en o n d'un ma eix objec e d'es udi. Una idea de la magni ud nume ica que aques gene e de publicacions é a ui al món s'exp essa en la publicació ecen del cen e de documen ació de C aco ia, en la qual es ecullen i s'ami en cen ena s de e is es especiali zades de o el mónl. L'es e a inculació que exis eix en e la ece ca i la u ili zació polí ica dels mi - jans de comunicació de masses, a que la ece ca sob e ala ece ca*, I'es udi d'aques es publicacions especiali zades, sigui sugge en en an que ens pe me diagnos ica el ca ac e polí ic i ideologic de cada g up d'in es igado s. Un eco d dels en ebancs pels quals han hagu de passa les e is es especiali za- des Ila inoame icanes, és su icien pe a e a a la inequí oca eali a d'aques comp omís polí ic. Cal esmen a , pe exemple, la e is a Comunicación y Cul u- a undada a Xile, apa eguda -núme os 2, 3, 4- a 1'A gen ina i, inalmen , desp és d'uns anys de silenci, eapa eguda a Mexic -ma $ de I'any 1978- so a la di ecció de Schmucle i A. Ma ela . Cal eco da ambé la e is a d'es udis sob e llengua ge i ideologia di igida pe Elíseo Ve ón, Lenguajes, impossibili a- da -desp és del núme o 2- pel egim mili a a gen í. Als Es a s Uni s, pe esmen a el cas de mhima expansió, es po segui una pe - ec a sinc oni zació en e les in es igacions d'a an gua da apa egudes a Public Opinion Qua e ly o a Jou nalism Qua e ly, i els in e essos ame ica is -polí ics, econdmics i mili a s- en l'ús dels mi jans de comunicació. En un al e lloc2 he mos a la elació exis en en e la in es igació apa eguda a Jou nulism Qua e ly i els in e essos ame icans a la Segona Gue a Mundial i, pos e io men , a la ague a eda~. Les e is es especiali zades dels cen es de ece ca dels paisos socialis es co espo- nen, iden icamen , a les polí iques in o ma i es dels o ganismes cen ali zado s de la in o mació. Rece ca i ús, en els di e sos con ex s mundials, o men pa d'una ma eixa es a egia i esponen a unes ma eixes inali a s. l Exis eixen, e iden men , e is es especiali zades que no són assimilables a les in- encions de les o ces dominan s en el e eny del pode emisso , pe o, pa al.le- lamen , po di -se que la in luencia, inali a s i objec ius d'aques es e is es són, ambé, co ela ius a la o ca d'oposició d'aquells sis emes de comunicació; han de elaciona -se amb les o ces compensado es d'aquell pode emisso dominan . ' DZIKI, S., Wo ld Di ec o y o Mass Communica ion Pe iodicals, P ess Resea ch Cen e , C aco ia, 1979 (aques llib e enclou in o mació de sis-cen es e is es edi ades en cinquan a-dos paisos). MORAGAS, MIQLEL DE, *El abajo eó ico y las al e na i as a los mass-median en VIDAL BENEYTO, J., (ed.), Al ema i aspopula es a las comunicaciones de masa, Cen o de In es igaciones Sociológicas, Mad id, 1979. Re is es de comunicació: pe spec i a pe a si ua Adlisi 9 Si m'a e eixo a encapcala el p ime núme o ~'AN~ISI amb aques es conside- acions és pe que els edac o s, o s p o esso s uni e si a is, ens hem posa acil- men d'aco d espec e a I'e idencia que la ece ca sob e la comunicació de mas- ses, an pel que a e e encia a la p opia discussió sob e I'objec e com pel que en a al me ode d'in es igació, es a de e minada pe les condicions ma cs d'in e essos polí ics i cul u als del p opi con ex . AN~ISI, la p ime a e is a de comunicació i cul u a que apa eix a Ca alunya, ho a en un momen impo an de la his o ia de la nos a nació. Desp és de qua an a anys d'op essió nacional, d'ha e es a íc imes de la polí ica anquis- a, Ca alunya assaja d'inicia el seu ed ecamen nacional. No cal esg imi mol s a gumen s, i menys enca a pe als lec o s d'aques a e is a, in e essa s en les qües ions de la ece ca uni e si a ia, pe que des aqui el pape decisiu que en aques es ci cums ancies juga la ece ca sob e la comunicació. En elació amb la in es igació de la comunicació de masses, I'escassa adició de que pa im és onamen almen uc í icaw, i mol so in desespe ada, da an la in luencia dels mass media, cen ali zado a o ame icani zado a, i la con unden- cia ep esso a de la censu a. No és ins a a ma eix -1979-, que sembla ob i -se una po a pe a una ece ca que pugui o e i alguna u ili a a la polí ica comunica i a. Aques es ci cums ancies són p ou impo an s pe a ma ca els lííi s, les in en- cions i els condicionamen s polí ics ~'AN~ISI. Els pun s de is a cien í ics i les disciplines sob e les quals p esumiblemen ope- a a la e is a AN~ISI, poden acla i -se en e e encia compa a i a a al es e- is es especiali zades dlEu opa. AN~ISI, pe exemple, no se a ni pod ia se una e is a d'al a especiali zació com Semio ica o Ve sus, ni ampoc una e is a d'inspi ació i in encionali a polí ico-comunica i a com Ikon o P oblemi dell'ln o mazz'one, en les quals és absen I'apo ació semio ica. AN&ISI pod a se un ma c en que hi cab an les apo acions sociologiques i se- mio iques, pe o ambé, les apo acions de la ciencia polí ica, de I'economia, de I'an opologia i de la his o ia. AN~ISZ no neix amb olun a de de ini posicions, sinó d'esde eni po an - eu i supo del p océs de discussió eo ica en que es em implica s. El e de comenca a d, pe me de p end e p ecaucions i e i a , pe exemple, els p oble- mes g emials que he n is a Eu opa en o w de la pola i zació en e semio ica i sociologia de la comunicació de masses. En pa la de adisciplines,, semio ica, ciencia polí ica, economia, his o ia, an o- pologia i sociologia, no desca em I'a enció cap a una comp ensió dels enomens socials e a des del p isma de la p opia a eo ia de la co nunicació~. Cal alo a les possibili a s de la a eo ia de la co nunicació~ com a ciencia de les ciencies socials, en enen que aques a pe spec i a, o i se de p ime in e es pe a I'epis e nologia d'aques es ciencies, no acapa a I'a enció exclusi a. En I'es adi ac ual de la ece ca, necessi ia nen obe a a aques a no a pe spec i a, no sembla sa is ac o ia una al e na i a de ma ginació que doni pe supe ades les possibili a s, no esgo ades, de les al es apo acions disciplini ies. aLa necessi a c eixen de nul idisciplina ie a i d'in e disciplina ie a -ha di E. Mo in-, adueix 'hida nen la necessi a d'una ap oximació adap ada al eno nen, més que d'una adap ació de la eali a a la disciplinad. Els dub es i les pol8miques sob e aques es qües ions exp essen co ec a nen I'inim cien í ic amb que s'inicia la publicació d'aques a e is a. L'OBJECTE AN-I no se i, p opiamen , una e is a de I'es il habi ual de les e is es consag ades a la mass communica ion. Pel que a a I'objec e s'ha comp es que no es poden es udia els eno nens de la co nunicació de masses, al ma ge del doble con ex , social i comunica iu. No 6s sola nen una cons a ació, epis e nologica, dels ac o s comuns als di e sos sis emes i mi jans de co nunicació el que obliga o impulsa a aques s plan eja nen s, sinó a nbé la cons a ació sociologica de les con ínues i di e ses in ~ elacions que s'es ableixen en e els sis e nes co nunica ius. Ce can de nou les compa acions amb les e is es especiali zades in e nacionals, pod ia di -se que el clima en que apa eix ANALISI s'acos a al plan eja nen sob e l'objec e, que an e is es com I'ame icana Jou nal o Communica ion, que di igeix Ge bne , o la e is a ancesa Communica ions e langages, en les quals es posa a enció a qualse ol dels eno nens de la co nunicació en la ida mode na. MORIN, E., L 'Esp i du Temp~, 2. L Néc ose. G asse . Pa is, 1975, p. 32 Re is es de comunicació: pe spec i a pe a si ua Analisi 11 Les condicions en que apa eix AN~ISI s'acos en pe o, sob e o , a les condicions que a en e possible I'apa ició de la e is a del CECMAS', Communica ions. Nascuda so a I'i npuls de F iedmann, in oduc o de la sociologia de la comunica- ció massi a a F anca, de Ba hes, en les epoques de la publicació de les Mi ologies i de les p ime es ap oximacions semio iques a la cul u a de masses, i d'Edga Mo- in, ja decan a del seu in e es sociol6gic pel cinema cap a un in e es gene ali za pe la cul u a de masses, Communica ions és p obablemen la e is a que millo po exp essa la olun a de pa ida ~'AN~ISI. L'in e es que ami es dóna a Ca alunya pe la comunicació de masses s'assembla a I'in e es que, I'any 1962, de e mina a I'apa ició del CECMAS. En ambdós casos es ac a d'un pun de is a que in e p e a que la semio ica po condui a un coneixemen igo ós i p egon de la cul u a i, en an que aixo, de la socie a con empo ania. Aques pun de is a és compa i amb la p eocupació sociologica pe aques s ma eixos enomens. Cald a di , pe o, immedia amen , que el clima en que apa eix AN~ISI, exac amen igual que en el cas de Com- munica ions no és el de la sociologia o icial, sinó mes a ia el d'un in e es gene- al pe les ciencies socials. Aques a ac i ud ~'AN~ISI que si s'a én a I'any de c eació de Communica ions amb la qual es compa a, pod ia sembla an iquada, és, en can i, opo una. No hem d'oblida que els anys seixan a ep esen en a Eu opa el momen d'expansió de la cul u a de masses. Els inals del anys se an a, en plena c eixenca de I'índex d'a u , ep esen en, en can i, el momen de decepció de la cul u a de la c elici- a , -que an bé ha ien desc i els Mo in, Moles, Eco, Ba hes, e c.. To i aques a g an di e encia en e una i al a epoca, exis eix un pun de con ac e, im- po an , en la con icció del pes polí ic que ha d'a ibui -se a I'es udi de la cul u- a de masses. Les condicions c eades pel can i polí ic a I'Es a espanyol, el pas de la ep essió i la censu a a un model, més e ina , de pe suasió en el qual la cul u- a de masses juga un pape de e minan en I'o denació de la ida polí ica, a coinciden s, en bona pa , els in e essos i les cu iosi a s de base que de e mina- en I'apa ició, p ime de Commun ca ions, i, a a, ~'ANALISI. AN~ISI, pe o, pa eix, I'any 1980, d'a ancos cien í ics elle an s, an en I'a ea de la semio ica, ealmen impo an s, com en el de les ciencies socials de la in o mació en gene al. D'al a pa , les no es condicions comunica i es de la so- ' cie a con empo ania es an es ablin , en el pano ama mundial de la mass com- Sigles del: Cen e d'É udes des Com nun ca ions de Masse munica ions esea ch, un desplacamen de la sociologia. Si algunes ciencies socials es mani es en igo oses en la ci cums ancia ac ual, aques es són la ciencia polí ica i I'economia. La c eació ecen d'una secció i ulada Economiapolí ica dels mi yans de comunicació, p esidida pe Schille a I'O ganizació In e nacional d'Es udis de la Comunicació (AIERI), és una p o a es imonial d'aques a no a in luencia, que ambé hau a d'a ec a AN~ISI. L'objec e del qual s'ocupa a -com assenyala a pe a si ma eixa Communica-- ions I'any 1962- se a la comunicació de massespe 6 no solamen la comunicació de masse . Pe al a pa , la p opia Communica ions, ins a escassamen un any, s'au ode inia a la con apo ada amb un ex que pod ia ambé ep esen a A N~ISI: *G an p emsa, adio, ele isió, cinema, cansó i no el.la popula : pe o es aques es ies d'in o mació i de somni, I'imp essiona desen olupamen del qual ca ac e i za el món mode n, I'home de la ci ili zació ecnica es a elabo an una no a cul u a. Quins són els seus con ingu s?, les uncions?, els alo s?, els e ec- es? Com es de ineix en elació amb els sabe s adicionals, amb les al es cul u- es? Sob e aques objec e, si ua a la c u'illa de la g an ac uali a i de la ciencia so- ciologica, cada any, la e is a Communica ions publica a els eballs, les e le- xions i les p egun es dels in es igado s del Cen e dlEs udis de la Comunicació de Masses ahí com dels in es igado s del món sence ». En un al e o d e de coses, i al i com es posa de mani es en el ma eix ús de I'idioma, AN~ISI és una e is a e a a Ca alunya, i amb la olun a de pa ici- pació polí ica en el seu ed ecamen nacional, pe o no hau ia d'ésse una e is a de la ciencia de la comunicació ca alana o una e is a ca alana de la comunicació. Sal an les dis ancies, es a íem lluny de la ecen men apa eguda Re ue F ancaise de la Communica ion, en la qual, ecollin I'he encia de Te ou i, en gene a¡, de 1'Ins i u F ancais de P esse, es ce ca un o o icial, ins i ucional, de la eo ia ancesa de la comunicació de masses. LES REVISTES ESPECIALITZADES A ESPANYA El sec o publici a i i les inicia i es de 1'Admi iis ació ha ien es a , ins a a, els únics p o agonis es de les publicacions espanyoles en aques a ma e ia. La ecen apa ició de AEDE, Re is a de la Asociación de Edi o es Españoles i aques p ime núme o ~'AN&ISI, ep esen en, espec i amen , les p i ne es inicia i es emp eses pel sec o emp esa ial pe iodís ic i la Uni e si a . Re is es de comunicació: pe spec i a pe a si ua Analisi 13 La p ime a i més impo an e is a especiali zada a se la Re is a Española de la Opinión Pública, edi ada pe l'lns i u o Español de la Opinión Pública, unda I'any 1963, i desapa egu amb el can i polí ic I'any 1977. La e is a dedicada a qües ions de I'es uc u a social espanyola, s'ocupa ambé de I'analisi de I'opinió pública i de la di ulgació de la bibliog a ia occiden al sob e comunicació i cul u- a de masses. Aques ma eix Ins i u o ambé a publica la e is a Es udios de In o mación que a desapa eixe l'any 1973 a nb la publicació del seu núme o 23. Amb Amb el can i polí ic aques Ins i u o -que depenia del Minis e io de In o mación y Tunsmo-, a ésse abso bi pel Cen o de In es igaciones So- ciológicas, adsc i a la P esidencia del Gobie no, el qual edi a, des de I'any 1977, la Re is a Española de In es igaciones Sociológicas que, seguin I'an iga adició de la Re is a Española de la Opinión Pública, posa a enció a les qües ions de la comunicació. Poden des aca -se en aques sen i les col~labo acions de I'equip de Manuel Ma ín Se ano i de Juan Beney o en els p ime s núme os. Relaciona ambé amb I'Adminis ació, enca a que a a és de la peculia es uc- u a de Radio Tele isió Espanyola, cal e menció de la e is a Mensa es edi ada, des de I'any 1977, pe l'lns i u o O iGial de Radio y Tele isión. Mensajes no es po clasi ica en I'uni e s de les e is es especiali zades o uni e si a ies, sinó més a ia com una e is a des inada a la di ulgació, en e p o essionals, de I'ac uali- a e e ida als mi jans de comunicació i de les p opies in es igacions eali zades pe I'Ins i u . L'Ins i u o O icial de Publicidad, en emps del anquisme incula al Minis e- io de In o mación y Tunsmo, i en l'ac uali a depenen de la P esidencia del Gobie no, edi a la e is a Publi écnia, consag ada bkicamen als es udis ela- ciona s amb la publici a , i és, din e del me ca espanyol, el p ojec e que més s'acos a al d'una e is a uni e si a ia especiali zada. També elacionades amb la publici a cal e esmen d'algunes e is es so gides de l'ac i i a i les o gani zacions p o essionals. Ci em, especialmen , Con ol, I.P. i Campaea. Com a con inui a , jus amen , d'una an iga e is a publici a- ia, Es a e a de la Publicidad, a apa eixe la e is a que ha ingu una najo in luencia en el pano ama de la ece ca i di ulgació de la comunicació de masses a Espanya: Comunicación XXI. Aques a e is a, desapa eguda I'any 1977, quan ha ia a iba a cob i el núme o 40, no e a, p opiamen , una e is a d'in es iga- ció, pe o sí una e is a que combina a ia di ulgació eo ica, la desc ipció dels ' mass-media i la ece ca. A Comunicación XXI s'hi poden oba els p incipals es imonis dels es udis de la comunicació a I'Es a espanyol, des de I'any 1974 ins el 1977, jus amen el pe íode cen al del can i polí ic. Comunicac ón XXI és un es imoni quali ica pe a es udia el pape que els es udiosos de la comu- nicació de masses a ibui en als mi jans en I'esmen a p océs de can i polí ic. La p e ensió ~'AN.&ISI no és pas la d'ompli el bui , pe al a pa innegable, que po dedui -se d'aques a some a desc ipció del pano ama de les e is es espe- ciali zades a I'Es a espanyol i que, ap o ondin , es mani es a a com un e lex de la pob esa que ca ac e i za la ece ca en aques es ma e ies. AN~I no hau ia d'a ibui -se el pape d'ompli cap bui , ni ampoc el d'és- se la e is a ep esen a i a de la ece ca al nos e pais. AN~ISI s'hau ia d'en- end e més com el esul a que no pas com la sín esi del p océs de ece ca i del deba que sob e la comunicació de masses es mani es a ami a Ca alunya. Un ampli conjun de esis, deba s, a icles, es udis, e c., ha c ea les condicions ne- cessa ies pe que comencin a a lo a ins umen s de di ulgació uni e si a ia. Les condicions de p oducció de la e is a se an les de la ida dia ia de la uni e si- a ca alana, en un pe íode de ei indicació gene ali zada pe I'au onomia i pe la consolidació de les se es es uc u es democ a iques. Se an les d'una uni e si- a en llui a pe la digni a i e icacia de I'ensenyamen públic. Aques és el ma c en que s'o gani za a la p oducció cien zca que ecolli a AN~ISI. Malg a el conjun de lííi s i con adiccions que, ine i ablemen , s'hau an d'as- sumi , cald a alo a adequadamen la iquesa que po de i a -se de la indepen- dencia que a a o eix la ins i ució uni e si a ia. AN.&ISI no es a a so mesa a les p essions d'una polí ica conc e a de go e n sob e la comunicació de masses, ni es a a, ampoc, so mesa als in e essos come cials que pod ien de e mina les e- is es d'inspi ació publici a ia, ni a 1'6p ica de endabili a dels esc i s i in es i- gacions p omogu s pe les emp eses de la comunicació. Val la pena assumi els I'úni s, ins i o la mig adesa de ecu sos, pe al de pode posa en públic la nos a eina dia ia ~'AN~ISI. Re is es de comunicació: pe spec i a pe a si ua Analisi 15 Cahie s de l'lns i u In e na ional de la P esse, Ed. Reaumu - F ance Soi - 100, Rue Reau nu , Pa is; Mús e gasse, 9 - Zu ich 1, Suisse. (mensual). Cine Cubano, I.C.A.I.C., Calle 23, núm. 1155, Habana, Cuba. Comunicación XXI, Edi . Rep ess S.A. de Mad id, O'Donell, 27, Mad id, 9. (mensual). Comunicació y Cul u u, 3.='a época, Edi . Nue a Imagen, A da. Re olución, 1915, México, 20 D.F., México. ( imes al). Communica ions, École des Hau es É udes en Sciences Sociales, Cen e d'É udes T ansdiscipli- nai es, Eds. du Seuil, 27 Rue Jacob, Pa is VI. (Rééd., CETSAS. 6 Rue Tou nonp, Pa is VI). (semes al). Communica ion e Langage. Cen e d'É udes e de P o no ion de la Lec u e, Réed., Bol'52-53 Champs Elysées, 114, Pa is VIII. ( imes al). Communica ion Resea ch, Depa emen o Jou nalism, Uni e si y o Michigan, Sage Publica- ions, 44, Hal on Ga den. Chasqui. CIESPAL, A da. Amazonas. 1621, Qui o (Ecuado ). ( imes al). Ei Pe iods a Demóc a a, O ganización In e nacional de Pe iodis as, Pa iszká, 9, P aha, 1. (en espanyol, mensual). Gazze e, Ins i u e o he Science o he P ess, Onde Tu ma k 151, Ams e da n. Ikon, Ins i u o Agus ino Gemelli, F anco Angeli Edi o e, Viale Monza, 106, 20127 Milano. Jou nal o Communica ion, Depa emen o Speach, Flo ida S a e Uni e si y, K aus Rep in Co., Tallahasse, Flo ida. Jou nalism Qua e ly, Associa ion o Educa ion in Jou nalism, Uni e si y o Minneso a Min- neapolis (Minn. 55455), School o Jou nalis n, Uni e si y o Minesso a, Minn. ( imes al). Mensaje y Medios, Ins i u o O icial de Radiodi usión y Tele isión, Ca e e a de la Dehesa de la Villa s/n. O, Mad id, 35. ( imes al). P esse Ac udi é, P esse Ac uali é, 5, Rue Baya d, Pa is 8. (mensual). P oblemi dell'ln onazione, Socie á Edi ice 11 Mulino, Bologna, Via San o S e ano, 6, Bologna. ( imes al). Public Opinion Qua e ly, Ame ican Associa ion o Public Opinion Resea ch: Ad iso y Co n- ni ee on Communica ion, Columbia Uni e si y, Jou nalism Building, Columbia Uni e si y P ess, 116 h S ee and B oadway, New Yo k N.Y., 10027, U.S.A. ( imes al). Publizis ik, Uni e si a s e lag - Bonn, Kon anz G.M.B.H., Ma in-Leg oz S ., 53 D. 5300, Bonn, 1. Re ue F anga se de Communica ion, Conseil F ancais des É udes e Reche ches su 1'In o ma- ion e la Communica ion (C.F.E.R.I.C.), CEEPP, 38, me de Bassano, 75008, Pa is. Semio ics. Resea s Cen e o he Language Sciences, Indiana Uni e si y 516 ea Six h S ee , Bloo ning on, Indiana 47401, U.S.A., Edi ions Mou on Co.. B. Pos ale 1132, La Haya. ( ances - angles). Ve sus, Ed. Valen ino Bompian, (des de 1973), Via Pisacana, 26, 20129, Milano (quad i- mes al).