Seminari sobre "Anàlisi de la imatge visual"

SEMINARI SOBRE «ANALISI DE LA IMATGE VISUAL)) Jordi Pericot Aquest Seminari, dirigit per Jordi Pericot, professor de Teoria de la Imatge i amb la partictiJació de M. Gbmez, J. I. Gonzalez, M. Martorell, D. Nomen, F. X. RuizCollantes i J. M. Villagrasa, tenia com a objectiu léstudi de les grans unitats perceptivo-sign ficatives de la imatge televisiva i de les seves dependenciesper tal d'establir un possibleprocés d'analisi En un primer estadi d'analisi es constata fixistencia dúnes porcions perceptives macroscdpiques que actuaven com a unitats, ara' com queaquestes es relacionaven entre ellesper establir un nou conglomerat visual-signqicatiu, que a la vegada RS relacionava amb altres porcions per establir una nova realitat vrjual macroscbpica. Aixb porta a la necessaria introducció del concepte díinatge com un tot estructurat i a iniciar el seu estudi a partir de Iácceptació metodolbgica dáquests conglomerats successtits com a unztatspertinents inicials. A més, aquestsforen reconeguts com a objectes cultural~ a fins comunicattirs, o sigui independentment de la seva possible naturalesa analogica, ja que, com a signes convencionals, s'evitava qualsevol d4inició en relació a un referent extrasenzibtic que els invalidaria com afunció semibtica. D'altra banda, definir la imatge con un tot estructurat comportava considerar Ió bjecte visualcom a unproducte de la interaccióde les seves parts dins un sistema generatiu del qual és estructura resultant, ésa dir, corn un conjunt departs amb normes i lleis combinatbries que regulen la manera com aquestes es poden relaczbnar per tal de generar objectes vtSuals admtjsibles. Si bé Iéxistencia dún szj-tema generador es mostrh evdent, cal dir que aquest no és necessariament conscient, ni sempre explícit pelproductor-emissor o elproductor-receptor. És més, en el cas de la imatge visual televisiva aquest srjtema sembla definir-se corn un conjunt d'estructures i regles desconegudes que basen la seva competencia en lúj social continuat d'abstraccions i esquematitzacions codificades de forma debil i oberta, i regulen la manera corn poden combinar-se per tal de generar imatges vzjuals significatives. D'aquí que aquestes porcions macroscbp~ues es definiren corn a conjunt visual instituftper hipocod$icaci6 L'acceptacio' social dáquests conjunts o entitats uisuals correlacionats amb un contingut amplament usat i acceptat socialment dhs el nostre context general comporta que fossin acceptats provisionalment com a unitats discretes i per tant no es jutja necessari de questionar l'estatut ontologic, ans al contrarz; consderar-lo en si nzateix com una unitat autonoma a& que fos operatbria. El fet d'escollir una serie díínitats definides pel seu menor grau possible de vaguetat, o sigui, aquelles que, contrastadesper I'zís social comportaven un grau inferior d'ambiguitat en la resposta del destinatavi, ens permeté segmentar el discurs visual, considerat a prhri com un contínuum, i moure'ns dins un món d'unitats quepodíem relacionar i estructurar. Les imatges vtjuals, o objectes culturals, delimiten sempre un estadisuperior délements que li confereixen sentit. La imatge, per tant, no pot ésser considerada dependent dúnagramatica neutra, general i descontextualitzada, sinó que s'ha d'interpretar com unaproduccióduta a termeper un sector socialdeterminat idirigit a un altre sector social, mitjancant unes modalitats de producció vzjual ben definides segons els seas interessos. Per tant, aquestes unitats visuals comporten necessariament una estructura semantitzada que transmet una manera de pensar la realitat. Dáquil'interés déstudiar el funcionament intern de Iéstructara que condueix el receptor a una determinada signifiació. Amb aquest objectiu considerarem la unitat visual h$ocodifcada com a funtiu en funció semiotica, és a dic que les formes de Iéxpressió i del contingut s'unien entre siper una relació de pressuposició reczproca, encara que, insistim, aquesta relació béque efectiva no respongués a unes regles precises i conegudes conscientment. Com a funció semtotica, aquestes unitats no podien ésser considerades com a fixes ipermanents, sinó mis bé ((instants)) dún procés perceptiu-cognoscitiu mutable, descomponible isintetitzable segons les variacionsdels factors zitcidents. Aix: la segmentació vindria motivada per cada cultura, com també pels interessos i caracten3tiquesparticularj de l'individa o del context que tot fent pertinents un nombre limitat de funcions deixen a un segon nivel/ les unitats potencialment pertinents. Entre totes aquestes unitats, considerades com a funtius, s'estableix doncs unes dependencies que configuren noves unitats i que adopten la seva funcióper les relacions que s'estableixen entre les diferents unitats tant delshtema com del procés, Aquestes unitats mutables en el temps, o instants, en tant que funtius contreuen una funció semiotica entre elles i el seu context i estructuren, dintre un procés inductiu, una unitat superior o supersigne. Aquest pot ésser considerat novament com a funtiu, el qual en contreure una funció amb altres components, estructura un nou supersignedegrau immediat superior. En aquesta fase sintetica, con aprogressiódel component a la classe, procedirem inductivament apartir dúnitats vrjuals h$ocodificades per a relacionar-les entre elles ap que contraguessin les funcions corresponents i donessin origen a un text o supersigne de grau superior. Una vegada analitzades aquestes funcions, el supersigne de grau superior que se'n deriva fou considerat com una nova unitat que, al sea torn, fou novament considerat funtiu dúna altra estructura o supersigne degrau immediat superior, i azXi accedir inductivament a la producció de supersignes o textos cada cop més ampltj. Aquestprocés inductiu es mangesta similar al mateixprocés deproducció de la imatge si bé calia completar-loper un procés deductzk o de particcio' textual. En aquesta fase deductiva con a progressió de la classe al component, procedirem a I'analisidelssupersignes visuals i vam estudiar les dependkncies que es crearen entre les seves parts constituents considerades com a funtius. En aquesta darrera fase de Iánalisi les unitats hipocodificades introduides metodologicament a I'inicideltreball foren considerades com a parts constituents dintre una estructura coherent. En tot aquestprocés dánalisi es comprova que Ió bjectiu principal no és propiament I'estudi de les unitats h$ocod$icades, sinó elles mateixes considerades com a funtius, és a dir, les dependkncieso funcionsques'estableixen entre elements considerats com a unitats, sembla elles com a unitats i el supersigne de grau ésser el camique ens pot portar a un millor superior. Lánalisi, per tant, de les relacions coneixement de la imatge visual. que séstableixen entre els elements i no dels ÍNDEX DE LES TESIS DE LLICENCIATURA LLEGIDES EN LA FACULTAT DE CIENCIES DE LA INFORMACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA ALSIUS I CLAVERA, Salvador, «Les teories matematiquesdela comunicacióila comunicacid humana)) (1 979) BAGET I HERMS, Josep Mea, «El dramático documental. Un nuevo género televisivo» (1 977) BAR BE IZUEL, Esther, «Espana y la 0 TAN.. Aproximackfn al "estudio de un caso" en politica anterior)) (1 979) BARNILSFOLGUERA, Ramon, <<Lacontracultura en acción: Ajoblanco)) (1 979) BASSETS I SANCHEZ, Lluzj, ((Pathologies semiotiques. Sobre el lloc de la Semiotica en el saber i en lapractica de la Societat de Masses)) (1 979) BATALLA GARCIA, XaVier i PEREZ DE ROZAS ARRIBAS, Caries, « Tecnologia de la prensa escrita en Barcelona - 1979 )) (1 979) BRECIER FINCH, Eduardo, ((Hacia una hunanización de la publicidad)) (1979) B USQ UETS I GRAB ULOSA, L/&, ((Los mensajes de los mass-media: Un nuevo lenguaje)) (1 976) COSTA I BADIA, Pere Oriol ((Metodologzá de los proyectos periodisticos escritos)) (1 979) DELCLOSJUANOLA, Tomas, «Lametkforaiel cinema)) (1 979) ER VITI GIMENO, José Luis Y SOROLLA ARAGONÉS, José Antonio, ((Politica cultural y represíon editorial durante la Ley de Prensa.' 1966-1976)) (1976) FONTCUBERTA BALAGUER, Mar y GOMEZ MONTPART, José Luis, ((Comunicación y alternativas)) (1 979) FUENTES I PUJOL, Eulalia, (dnalisi documentalpu blicitari dúna campanya electoral)) (1 978) GADEA VILLAR UBIAS, JOS~ ((La cnItica cuitural en los medios de comunicación)) (1 976) GIFREU I PINSACH, Jos~, (dproximació al sistema de cornunicació massiva de I'URSS)) (1 979) GRACIA GIMENO, Juan Antonio, ((Franco, visto)or3 9 homilias epIjcopalespronunciadas con ocasión de su muerte)) (1 976) HERREROS MARCONADA, Mario, ((La propaganda electoral en Barcelona en las elecciones generales del 1S-J-77)) (1 978) LOPEZ GONZÁLEZ, Carlos Maná, ((El "Homo Mcluhanianus': El concepto de hombre a partir de una nueva teoríá de los media)) (1 976) MARIN OTTO, Enric, («Comunicación social historia, poder ... (Hipótesis para una teoria cnlica de la historia de la comunicación social)) (1 979) MIRANDA ESTER, Juan Carlos, REVES ESCALE, Carles y RICO SANTAMARIA, Miguel