Els personatges del discurs d'Oswald Ducrot

estructures i esquemespretesament universals, sinó que s'encarrega, a rné~ dánalitzar i explicar les concretes organitzacions delsentit que esprodueixen en contextos histories deterrninats. Aixb vol dir, apostar pel desenvolupament fina possible sociPsemiotica la constituczQ'de la qual, sembla, absolutament desitjable. SEMINARI SOBRE ((ANALISI DEL LLENGUATGE POLÍTIC DEL FRANQUISME)) Lluís Bassets Aquest seminari ha estat realitzat con a perllongació del curs de semiotica de la comunicacióde masses que tinparteix Lluis Bassets. Han participat en els treballs delseminari els segiients alumnes: Anabel Abril, Gabriel CP lome: Maria del Mar Garayoa, Olga Huguet, Andrea Pascual, Jordi Pon4 Maria Josep Recoder i Maria Angela Rovira. Des delpunt de vista teoric han estat abordats dues grans arees tematiques, previes al treball practic dánaliri, que ha estat el cos centraldel seminari En primer lloc, una panoramica i dtjcusstQ' sobre les principals aproximacions metodologiques a Iánalisi de textos, des dels metodes sociologics i la semantica quantitativa, fins als metodes qualitatius empratsper la semibtica, passantper la rediscussiódels esquemes classics de la retorica. En segon lloc, una caracteritzact0' del llenguatge i del dircurs polz'tic totalitari Lóbjecte dánalisi que es plantejava, i que condicionava logicament els mateixos pressuposits tebrics del seminari, eren els discursos polítzcs del franquisme, entesos en un sentit ampli, en que serien inclosos certs tQus de discurs religiós. Aijcr: foren estudiats els segiients textos: la carta coLlectivvrl dels bzjbes espanyols durant la guerra civt'I; el llibre d'Escrivu de Balaguer ((Camino)); els editorti3ls de ((La Vanguardza Espatiola)) dels dies 27 de gener de 1939 i del21 de novembre de 1975; el discurs del preszd'ent del Govern espanyol Artes Navarro del 12 de febrer de 1974; la declaraciópolitica delpresident de la Hermandad de Combatientes, José Antonio Girón de Velasco, del 28 d'abril de 1 9 74; i el testament politic del general Franco. El conjunt de les analisis, a més de comprovar certs nivells d'efcacia en la metodologia emprada, constata, fonamentalment dues qiiestions: 1. - la possibilitat efectiva de caracteritzar discursivament el regim franquista, tant pel que fa a un cert lexic com a uncs determinades estructures dtjcursives; 2. - I'existencia d'un encreuarnent de llenguatges entre lambit de la politica i lambit de la religih fet que potser -caldria proseguir la recercaés caracteristica del feixisme espanyo/ respecte als altres feixismes. ELS PERSONATGES DEL DISCURS, D'OSWALD DUCROT Lluís Bassets Un acte comunicattil, una enunciucid pot ésser entera teatralment, ésa dir, com un text viu on parlen i són representats diversos (gersonatges» que, conseqiientment, actuen cada un amb la seva veu, en allo que podria anomenar-se (qolifonia)) del dircurs. Aquestpodria ésser el resum del semzkari dictatper Oswald Ducrot, cap d'estudzj de I'École des Autes Études de Paris, a la facultat de Cikncies de la Informa- . ctQ' els dies 28 i 29 de maig de 1980. Ducrot parteix de la dirtinció entre <<frase» com a entitat gramatical, el valor semantic de la qual és la seva ~<sign~cació», i ((enunciat)), com a entitat indivritual irrepetible, el valor semantic de la qual és el sea (crentit)). Aixo li permet dénunctirr la hipotesi de treball no demostrada que ((el sentit dún enunciat és analeg a la descr2;bció de la seva enunciació)) Cfet historie, esdeueniment de producció dún enunciat). O amb altres paraales: «un enunciat diu)) (dir en el sentit segon de mostrar, testifi'car, fer saber) ((en que consisteix la seva enunciació)). A continuació ja pot introduir els diferents (qersonatges)) del discurs: Els exemples analitzats, extrets en bona part depeces teatrals, anaven dirigits a verficar les h@oteszjde treballI'enunciat (qarla)) sobre IénunciacrQ' en tant que els tipus dáctes de llenguatge que acompleix-, en el sentit de revelar aquestu pluralitat de ueus localitzables en tot discurs. Aim' en la ((ironia)) es fa parlar algú diferent del «locutor)), un ((enunciador)) que diu coses absurdes o contraries a la realitat, i que es fa identificar anb el «locutor)); o tambéesfaparlar un ((enunciador)) que no és ningú més que elmateix «locutor)) en una situackf diferent i contradictoria. Es veu tambéen tots els ((enunciats negattits), on hi ha dos actes acomplerts; una enunciació i un refús de Iássercid Un titular de «LeMonde)> expressa molt bé aquesta polfontir de la negació.. «De Gaulle n'a jamais dit non au comtede Paris. Il s'agit ((la)) dúne rumeur sans fondément)), car el ((la)) anaforic es referixprecisament a una asserciópressuposada en la negacid nivell empiric enunciació actes de llenguatge (üubjecte parlant)) «locutor)) «enunciador» (autor mprzcde l'enun- (jersentatge que I'enun- (responsable de Iácte ciaciol) ciatpresenta com a aulocutori) (<auditor» tor de l'enunciat) (desttitado r » (receptor empíric) <<al. locutor)) (objecte de Iácte il. l* (aquell a qui adrega cutori) el discurs dins l'enunciat) En Iésquema de Ducrot no es consideren, dins dels diferents actes del llenguatge, sinóels actes il. locutoris. I com aperllongacióde la h2;botesi anterior, se n'introdueix una de nova: ~tot enunciat descriu la seva enunciació com a acompliment dáctes de llenguatge)), entenent que «en un mateix enunciat espoden acomplir diferents actes il. locutoris)). Aquesta situacid que descriu el mateix enunciat, és el que Ducrot anomena «polifonia)> del discurs.