Seminari sobre "Teoria de la Comunicació i pragmàtica"

ells, ia mesu a que els agi eclaman el nos e ambien , el Depa amen els p es a a una a enció pa icula . Dins aques ma c es an p e is es les ac i i- a s que es e e eixen a con inu icic? « Semd ica de la adio)), di . Lluis Basse s. - «La semib ica segons Mo is), di . J. Be- io. - ((Polí ica comunica i a a Ca alunya du- an la " ansició" (1976-80)», di . Josep Gi eu. - ((No es endencies de la ece ca sob e comunicació de masses). M. Mo agas. - dnalisi semib ica dels ex os), di . Pé ez To ne o (en COL labo acióamb M. Rod igo i E. Sape as). - ((Semib ica isual)), di . J. Pe ico . - ((La compe kncia comunica i a dels ecep- o s), di . L. Vilches. - ((La cul u a quo idiana pos anquis a)) (Dep. de Sociologia, Dep. de Teo ia de la Comunicació de la U. A. B.) SEMINARIS COMPLEMENTARIS - «La e o ica isual. El discu s de la ima - ge)). A ca ec delg up de e o ica de Lieja u. Duboi~ F. Edelin). - «El discu spol 7 c eh mass-media), pe Roland Cay ol, p o esso de I'Ins i u de Cikncies Poli iques de la Uni e si a de Pa ís. - «Pano ama de la semib ica en elspaijos de I'es ), pe Y an Bys ina, p o esso de Semi& ica de la Uni e si a Lliu e de Be lin. - Al es pe con i ma enca a... SEMINARI SOBRE «TEORIA DE LA COMUNICACI~ I PRAGMATICA~ J. M. Pé ex To ne o Els eballs dún semina i eali za du an el cu s an e io (di gz pe J Be io iJ M, P6 ez To ne o) abo dan el ema (dModelsdána- lisi de la pe suasió)), enca a que po a en a la conclusió que esul a a pe ec amen endible - eo icamen pa lan - una ap oximaciósk- mio-lingii 3 ica a I'esmen a ema - ascen- din , pe an , les classiques ap oximac ons de la psicologia o de la psicologia social (Hou- lana: Fes inge , e c.), des aca en la necessi- a u gen d'implica les me odologies s8mio- lingiiis iques en I'es udi « eal>), ((e ec iu)) i ((conc e )) del llengua ge (o llengua ges) ide la comunicacio: pe o aixo eque ia una dedicació sis ema ica a qiies ions de me odologia i epis- emologia. En aques sen i , el semina i de « Teo ia de la comunicació i p agma ica)) es p oposa co n a objec iu p inc@alposa un nexe dúnió en e les me odologies skmib-lingiiz3 iques més clas- sigues (es uc u ali me, gene a i iSme ...) o se- m o iques ( als co n I'escola de Pa is) i les doc ines ilosb ico-Iingdis iques que conceben el llengua ge com una accio: o sigui, la iloso a anglosaxona del llengua ge, el p agma isme ame ica, ce es endkncies de lap axiologia del llengua ge i els da e s co en s de lag ama i- ca del ex . Resul a innegable que elsp oposi s delsemina- i coincidie a am b un ce am bien a o able del ema, an nacionalmen com in e naczbnal- men . Aixi ho demos en en el nos e paz?, les aduccions, du an el cu spassa , d'<dc os de habla)) de Sea le, i de ((Tex o y con ex o )) de an Dqk; i o a de les nos es on e es, hpa ició de nzíme os monog a ics dedica s al ema de la p agma ica de dues eu j es bas an conegudes (((Langue F ancaise), i «Commu- nica ions)>), la pu blicació de << Tex - We ens- chap. Een In e disciplinai e in leiding)), de an Dqk, ((La anspa en e e I'enoncia ion D, de F. Recana z; «Les mo s du discou s)), d'0swald Duc o e al, e c. La elacio' dels emes ac a s en el semina i poden dona dea del con ingu dáques : - B eu pano ama gene al de les di e en s ap oximacions p agma iques al llengua ge. - Del Wi gens ein del « T ac a usn ald'«In- es igaciones)). - Les de icikncies dels models de comunicació lingüzl ica de Saussu e ide la eo ia ma e na i- ca. El seu aspec e p agma ic. - La compe encia lingüh ica i la compe en- cia comunica i a. - La g ama ica del ex i la se a a enció als aspec es p agma ics. - E c. Cal des aca les comunicacions de Wc o Sánchez Za ala (Uniue si a Complu ense de Mad iq, Vic b ia Camps (U. A. B.) i el se n l na i complemen a i d'0swald ~uho (Ecole des Hau es E udes, Pa ís). El p ime d'ells insis z' en la necessi a de complemen a les in es igacions clhsiques del gene a iuisme amb apo acions de lap agma ica i lapsicol~ gia. Alseu mode de ueu e, les ecen s in es iga- cions que desenuolupen el pensamen Cboms- kya hi expe imen en una innegable endencia. Pe la se apa , Vic b ia Camps a in en a demos a la ualidesa de les inues igacions p agma iques enca egan -se d'aplica els mo- dels dác es al. locuciona is (d'Aus in i Sea le) a Iés udi de la men ida. Va de ensa la dea que, a I'bo a de judica ianali za la men ida, cal subs i ui els adicionals aonamen s pel que a a la ((ue i a )) i (I alseda )) dels enun- cia s pe una conside ack global ip agma ica de Iác e de men i . De al mane a, un ac e men ide ó a aquell que, delibe adamen , alseja elseu ((aspec e)) al. locuciona i Pelque a al semina i de Duc o , es po con on a la in o mació que se li dedka espenpcamen . Els objec ius del semina i o en a comple s i délls es desp en una se ie de conclusions de lla g abas . En e elles cal des aca -ne les se- güen s: 1. - Es a necessa i no limi a -se exclusi a- men a Iánali i dels enuncia s semz2 ics, sinó que cal p es a una a enció especial al p océs dénunciació i p oducció dels missa ges. 2. - En I'es udi de Iénunciació i la p oducció s'han de p i ilegia els aspec es gene als del p oblema, alhnyan -se, pe an , delspa ku- la jmes i del cas zínic. Es ac a dés udia qiies ions als com les compe encies comunica- i es gene ali zades en una socie a , els ipus de discu sos socials i les es iccions que cadas- cun d'ells compo a, e c. 3. - En aques sen i , la comunicacid com a on d n n a de possibles elacions socials -deixem de eu e-la, doncs, com a me a ans- missió d'in o maci S sens apa eix com un elemen c ucial en qualseuol ap o.uimació al llengua ge o llengua ges. 4. - Pe acaba , i en al b que pe oca a la sem o ica, es a zí d conceb e-la com una disciplina quep en coma objec e no zínicamen es uc u es i esquemesp e esamen uni e sals, sinó que s'enca ega, a né~ dánali za i explica les conc e es o gani zacions delsen i que esp odueixen en con ex os his o ies de e - nina s. Aixb ol di , apos a pel desen olupa- men ina possible sociPsemio ica la cons i- uczQ'de la qual, sembla, absolu amen desi - jable. SEMINARI SOBRE ((ANALISI DEL LLENGUATGE POLÍTIC DEL FRANQUISME)) Lluís Basse s Aques semina i ha es a eali za con a pe llongació del cu s de semio ica de la comu- nicacióde masses que inpa eix Lluis Basse s. Han pa icipa en els eballs delsemina i els segiien s alumnes: Anabel Ab il, Gab iel CP lome: Ma ia del Ma Ga ayoa, Olga Hugue , And ea Pascual, Jo di Pon4 Ma ia Josep Recode i Ma ia Angela Ro i a. Des delpun de is a eo ic han es a abo da s dues g ans a ees ema iques, p e ies al eball p ac ic dánali i, que ha es a el cos cen aldel semina i En p ime lloc, una pano amica i d jcuss Q' sob e les p incipals ap oximacions me odologiques a Iánalisi de ex os, des dels me odes sociologics i la seman ica quan i a i- a, ins als me odes quali a ius emp a spe la semib ica, passan pe la ediscussiódels esque- mes classics de la e o ica. En segon lloc, una ca ac e i zac 0' del llengua ge i del di cu s polz' ic o ali a i Lóbjec e dánalisi que es plan eja a, i que condiciona a logicamen els ma eixos p essu- posi s eb ics del semina i, e en els discu sos polí zcs del anquisme, en esos en un sen i ampli, en que se ien inclosos ce s Qus de discu s eligiós. Aijc : o en es udia s els se- giien s ex os: la ca a coLlec i l dels bzjbes espanyols du an la gue a ci 'I; el llib e d'Esc i u de Balague ((Camino)); els edi o- i3ls de ((La Vangua dza Espa iola)) dels dies 27 de gene de 1939 i del21 de no emb e de 1975; el discu s del p eszd'en del Go e n espanyol A es Na a o del 12 de eb e de 1974; la decla aciópoli ica delp esiden de la He mandad de Comba ien es, José An onio Gi ón de Velasco, del 28 d'ab il de 1 9 74; i el es amen poli ic del gene al F anco. El conjun de les analisis, a més de comp o a ce s ni ells d'e cacia en la me odologia em- p ada, cons a a, onamen almen dues qiies- ions: 1. - la possibili a e ec i a de ca ac e- i za discu si amen el egim anquis a, an pel que a a un ce lexic com a uncs de e minades es uc u es d jcu si es; 2. - I'e- xis encia d'un enc eua nen de llengua ges en e lambi de la poli ica i lambi de la eligih e que po se -cald ia p osegui la ece ca- és ca ac e is ica del eixisme espan- yo/ espec e als al es eixismes. ELS PERSONATGES DEL DISCURS, D'OSWALD DUCROT Lluís Basse s Un ac e comunica il, una enunciucid po ésse en e a ea almen , ésa di , com un ex iu on pa len i són ep esen a s di e sos (ge sona - ges» que, conseqiien men , ac uen cada un amb la se a eu, en allo que pod ia anomena -se