Presentació

En els diversos episodis de presentació i difusió del número 1 i en el seu mateix contingut -que tenia un cert caracter paradigmaticva quedar prou clar que Analisi aspira alhora a dos objectius perfectament compatibles: d'una part, a ser un aparador dels problemes de la comunicació i la cultura de masses a Catalunya, un punt de referencia per als comunicadors professionals preocupats pels marcs tebrics de la seva tasca i un espai de debat sobre política cultural i antropologia social al nostre país; d'una altra part, a mantenir un nivel1 i un taranna universitari i assolir un lloc -encara que modestentre les revistes sobre comunicació de circulació internacional. Aquest número dos, primer dels de caracter monografic que amb certa freqükncia anira programant el Consell de Redacció, es dedica al tema de la pornografia. L'elecció no ha estat senzilla perquk són moltes les escenes del nostre retaule socio-cultural que demanen una analisi profunda i rigorosa. Pero no ha estat tampoc una decisió arbitraria o atzarosa. Si ens hem decidit per la pornografia és perquk,' essent un tema pertinent dins el doble plantejament abans esmentat, trobem que el seu tractament resulta important i oportú. Considerem que el tema és important perquk estimem que el fet pornografic es troba al rovell de l'ou del debat de fons sobre l'anomenada cultura popular i la comunicació de masses i esta afectat de totes les ressonancies socials, econbmiques i adhuc polítiques que aquest debat comporta. En efecte, la pornografia -en tant que producte destinat a un consum massius'emmotlla perfectament als mecanismes de la indústria cultural, tant pel que fa als mitjans que li serveixen de suport i d'envoltori com pel que fa a l'estructura del sistema econbmic en que es desenvolupa el mercat pornografic. A més, la pornografia-en tant que llenguatge ((cossificat))- exemplifica fins a tal punt les distorsions en la representació de la realitat que l'exemple esdevé categoria i es pot arribar a parlar de ((cultura pornografica)) per referir-se a un univers de realitats esclerotitzades pels codis que les parlen (((pornopolítica)), <(pornoreligió)), (<pornociencia)>, ...) Perb a la importancia ((per se)) d'un tema que ha fet córrer rius de tinta a tot el món s'afegeix en aquest cas un factor d'oportunitat: la conveniencia de situar-lo a les nostres coordenades socio-culturals concretes, de recollir unes primeres aportacions tant empíriques com tebriques respecte al paper que ha jugat i juga la pornografia al nostre país. 1 aixb en el convenciment que el tema de la pornografia és com a mínim simptomatic dins el cúmul de problemes que assetgen el desenvolupament de la nostra cultura. Hi ha dues constatacions que per si soles parlen molt clarament d'aquesta relació entre pornografia i politica cultural a casa nostra. Una és que la pornografia, en les seves plasmacions impreses i cinematogrkfiques, és un dels fenomens més rellevants del postfranquisme pel que fa a l'univers de la comunicació de masses dins l'estat espanyol. La progressió en el desvetllament del nu satinat o cel.luloide va de parella amb el canvi polític: un paral.lelisme que es dibuixa a través d'una serie de fites, la més espectacular de les quals és potser la coincidencia cronolbgica entre el part constitucional consensuat i la tolerada epifania dels pubis de les nostres ((stars)). Tant si es pensa que aquesta coincidencia entre dos ordres de fenbmens -1'anomenada reforma politica i «la ola pornográfica que nos invade>)- ha estat buscada com si no, el cert és que per a un ampli sector de l'opinió pública la legalització de la pornografia ha estat el més visible signe legitimador (o tot al contrari) de la nova democracia. 1 aixb, en qualsevol dels casos, atorga al fet pornogrkfic una dimensió política. Aquesta, encara que en un sentit ben diferent, ja havia quedat palesa -recordem-ho a tal1 d'exempleals Estats Units quan els poders públics varen intentar sense massa exit que l'anomenada Comissió Nixon justifiqués «científicament>) la necessitat d'introduir certs entrabancs legals a una pornografia que era vista com un potencial revolucionari en la mesura que es pensava que pogués contribuir a una descomposició moral del sistema. Aixb és gairebé el contrari del que ha succeit a Espanya, on la pornografia sembla haver coadjuvat molt més a apuntalar el sistema que no pas a soscavar-lo. Pero en qualsevol cas, des del poder o des de l'oposició, per emprar estratkgicament la pornografia o per desdenyar-la, sembla recomanable una reflexió sobre l'ús i l'abús d'aquesta arma de doble tall. La segona constatació que situa el tema de la pornografia a les nostres coordenades culturals és avalada per dades proporcionades en aquest mateix número: Catalunya és un feu fonamental del mercat porno espanyol i Barcelona una autkntica capital internacional de la indústria del ram. Pero vet aquí que aquest fenomen tan singular, que té a casa nostra una importantíssima implantació, s'ha desenvolupat exclusivament amb el suport narratiu de la llengua castellana i en el marc d'uns mitjans de comunicació que responen a uns patrons que de cap manera no podriem considerar catalanopensants. Ens trobem doncs davant d'un tema que ultra ser representatiu del sistema de representacions de la cultura de masses, dóna peu a la reflexió sobre el tipus de contradiccions que aquella posara al procés de desenvolupament de la cultura catalana. Sense entrar en una casuistica que estara en funció de criteris etics subjectius, aquest número vol proporcionar unes bases de discussió sobre la materia. 1 ho fa especialment en els terrenys que més escauen al punt de vista universitari: l'aportació de dades i la reflexió teorica. Els textos que componen aquest número monogrhfic han estat ordenats de la manera que s'ha pensat que podria ser més funcional per a una majoria de lectors, és a dir, posant de costat en dos primers grups els textos que fan referencia a les mateixes formes de plasmació de la pornografia (premsa i cinema) i deixant en un tercer grup les aproximacions no referides a cap mitja en concret. La lectura es pot fer, pero, d'acord amb altres criteris que s'entrecreuen amb el que ha prevalgut, com és per exemple la distinció entre uns articles que proporcionen una base empírica per aproximar-se al fenomen de la pornografia aquí i ara (Catalunya i Espanya postfranquistes), uns altres que tracten el tema des de diferents vessants tebrics i finalment algunes aportacions de carkcter documental. L'afirmació feta més amunt sobre el paper jugat per Catalunya a la producció, distribució i consum de la mercaderia pornogrkfica troba la seva confirmació en els treballs sobre l'estructura de la indústria pornogrkfica espanyola, en les seves modalitats impresa i cinematogrkfica, preparats per Miquel de Moragas i per Teresa Conesa, respectivament. Es tracta de dos estudis que, tot fent inventari i assajant unes mínimes tipologies dels materials pornogrkfics a l'abast, comencen a omplir un buit quasi total existent en aquest terreny. El punt de vista semibtic és donat per l'article de Lluís Bassets, el qual sustenta una concatenació d'hipbtesis sobre el carkcter eminentmerit narratiu de la pornografia que lliguen aquesta a l'arrel més profunda de la nostra cultura. La pornografia és entesa com un metallenguatge que ((parla)) el llenguatge de l'erotisme real i que ve a sotmetre'l a la servitud del codi. Per la seva part, ?'omks Delclós aborda les dimensions retbriques del discurs pornogrkfic, que centra en un anklisi dels diversos tipus de cinema ((erbtic)) de circulació convencional (els films S, segons terminologia del Ministeri de Cultura espanyol) i el cinema anomenat «hard core)), on l'activitat sexual és real (els films X, segons la catalogació oficial). Si l'aparició de l'erotisme en la historia humana es produeix quan el sexe s'amaga, amb el cinema ((hard coren es torna a un estat originari, on tot s'absolutitza i on es nega sistemkticatnent el joc metaforic. Dins del bloc dedicat a mitjans impresos, dues aportacions es complementen en el tractament d'una institució mítica en la indústria de l'erotisme: la revista Playboy. Parlar aquí de pornografia seria una ofensa massa punyent per a mister Hefner, el qual ha creat el seu món de conills precisament a partir d'una distinció gratuita -pero no desinteresadaentre els dos termes. Un d'aquests articles es deu a Umberto Eco i és el que va publicar al setmanari italiii <<L'Expresso)) amb motiu del vint-i-cinquk aniversari de la creació de Playboy. L'acompanya un document escrit per Ivan Tubau que té valor de prim'cia: un ex-director de Playboy fa un relat crític dels mecanismes que canalitzen el tan remogut <<way of life)) de la publicació. També cal atorgar un valor documental -superposat a les tesis mantingudesal text preparat per Martha Moia. Tot defensant que l'escena pornografica ve a ser el punt d'encontre de sexualitat i violencia amb la dona en el doble paper de vedette i de víctima, l'autora-utilitzant de vegades la primera persona del plurales fa d'alguna manera intkrpret del discurs feminista sobre la pornografia. Tanmateix l'existkncia mateixa d'aquest discurs propi és negada al text a partir de la constatació que les dones no participen ni en la concepció ni en el consum del producte pornografic. Roma Gubern aporta una completa cronologia dels avatars de la llei, la censura i la permissivitat respecte a la producció pornografica, impresa o cinematografica. Més enllii de la seva utilitat com a document de consulta, la sola enumeració de les dades incorporades és més explícita sobre l'actitud del <<stablishment)) respecte al tema que no ho serien molts tractats de sociologia política. Completa el dossier una bibliografia sobre el tema organitzada a partir de diverses entrades per tal de facilitar la consulta. No es tracta d'una llista exhaustiva sinó d'una selecció feta amb criteris operatius i amb els limits que s'han establert en el tractament del conjunt del número, és a dir, l'exclusió del tema de l'erotisme a la historia de la literatura i la seva circumscripció a les manifestacions del fenomen pornogriific als mitjans de comunicació i a l'univers de la cultura de masses contemporhnia. 1 que és pornografia? Com s'ha pogut entreveure a la precedent presentació panoramica, els diversos col.laboradors d'aquest número no eludeixen l'eterna qüestió de la distinció entre erotisme i pornografia. Cadascú la planteja a partir de la seva perspectiva, pero sembla poder observar-se una unanimitat de fons: l'erotisme i la pornografia no tenen uns límits propis establerts i, si els tenen, aquests són determinats pel discurs que el sistema establert fa sobre l'un i l'altre concepte, ja sigui a través de convencions etico-legals, de la genesi de metallenguatges o de les definicions empiriques extretes d'un públic familiaritzat ja amb les etiquetes imposades per la indústria cultural. Si des d'una perspectiva global d'aquest número monogrhfic ens demanem, doncs, que és la pornografia, haurem de contestar-nos amb Giachetti (a ((Porno-Power))) que la pregunta és retbrica i que en qualsevol cas la pornografia existeix o, millor dit, existeixen aquells fenbmens que la societat occidental defineix com a pornogrifics. ((1 ens interessa veure -com diu el mateix Giachetti-, encara que sigui amb els mitjans limitats de que disposem, per que apareix la pornografia. Per que, com i amb quins resultats, profunds o aparents)). Salvador Alsiiis INTROD UCTION Thedouble objective of Anilisi-that of shop window for theproblems of mass cultare in Catalonia and that of maintaining a presentation which is of university levalhopefully will be reflected in this first monographic issue devoted to pornography. This su bject ir hportant because it lies at the heart o f the fundamental debate about mass communications with all its social, economic andpolitical ram$ications. Its treatment here is opportune in postfranquist latiz where tolerance on this matter has become one of the signs of the legitimziation of the new democracy. On the other han4 Catalonia is a major center of prodzictio7z and consumption of pornagraphic material through mediums of communication which have little to do with the development of a Catalan culture and this means that the subject cap be seen as representative of the problems of an oppressed culture faced by the standardlzation of mass culture.