Estat, ordre(s) i serveis d'informació (El 23-F com a negació del cop d'estat)

ESTAT, ORDRE(S) 1 SERVEIS D'INFORMACIO (El 23-F corn a negació del cop d'estat) Josep Gzfieu El frustrat cop d'estat del 23 de febrer de 1981 a 1'Estat espanyol, situació política-lííit en I'evolució recent d'aquest Estat, pot ser llegit per exemple corn un capítol histdric integrant d'un text molt més ampli o bé corn una seqü2ncia fílmica d'un llarg documental historic encara inacabat, etc. Un text o una seqüencia fílmica permeten o ofereixen lectures o exploracions molt diverses segons I'angle o punt de vista cercat. En aquest assaig, l'optica predominant que proposem és l'analisi del 23-F des de les teories de l'organització i de la comunicació. És a dir, considerar el 23-F corn a situació-índex en el procés de conducció -i per tant, de control dels circuits i fluxos fonamentals d'informació i d'ordresde 1'Estat espanyol, iniciat després de la mort de Franco a través de l'anomenada .Reforma Suárez~ i practicament consumat en aquesta data historica. Dintre aquesta perspectiva, comencem avancant (1) una hipotesi general d'interpretació del rtext* (el 23-F), per passar tot seguit a la fonarnentació analítica de l'anterior hipdtesi de treball, abordant els següents punts: (11) la transició i reforma del control de 1'Estat espanyol entre 1976-1981; (111) el 23-F corn a nucli resolutiu del conflicte d'ordres a I'interior de I'aparell d'Estat; (IV) el paper determinant dels serveis d'informació o serveis secrets abans i després del cop; i (V) conclusió proposant una lectura global del atexts corn a discurs polític i corn a operació dissuasdria perfecta. 128 1. SOBRE LA NEGACIO DEL COP D'ESTAT* 1. La constatació més elemental sobre I'intent de cop d'estat del 23-F a Espanya (febrer de 1981), és també una de les més rellevants: el cop va fracasar. En efecte, el cop d'estat dirigit pels generals Milans del Bosch, Armada, Torres Rojas, tinent coronel Tejero, i altres militars d'alta graduació, va fracasar en questió d'hores. Almenys corn a cop militar clbsic. (Una altra cosa seria analitzar i valorar 1'15s polític del conflicte entre poders dintre els aparells d'Estat, i la mateixa instrumentalització persuasiva del cop, cosa que ara deixem de banda.) Situacions tan crítiques i complexes corn aquesta permeten Iogicament múltiples lectures. Igualment, les raons del frac& del 23-F poden ser identificades des d'angles d'observació molt diversos. Pero aquí ens interessa especialment de resseguir el frac& del cop corn un frac& del control per part dels golpistas dels principal~ circuits d'informació en una societat ja industrialitzada, corn la d'Espanya en iniciar-se la decada dels vuitanta. El 23-F serviria per a demostrar a uns i alues, que a 1'Estat espanyol ja no hi ha talternativa* d'Estat sense garantir aquel1 control, el qual cada vegada es demostra més assegurat per 1'Estat corn a tal, més enlla del govern de torn, més en112 de I'estament militar o de I'Església. En definitiva, els golpistas no van saber valorar en els seus termes precisos la transcendencia *logística*, per no dir ja *esuategica*, del control dels circuits i fluxos fonamentals d'informació en la societat espanyola del 1981, i en el cas incert que ho sabessin valorar, de fet no els van poder controlar. Cal reconeixer que un dels aspectes més espectaculars de la magna operació persuasiva que fou el 23-F, va ser que, després de les llargues hores en que milions d'espanyols restaren pendents de la resolució delputsch, finalment, sobre la mitjanit, tothom va ccreures les paraules televisades del rei Joan Carles, maxim s'mbol i representació de 1'Estat espanyol. Tothom va sobreentendre que la situació estava ccontrolada~, i la gent se'n va anar a dormir, i els golpzstas van comencar a preparar la retirada. 1 ara ve el més meravellós: tot aixo havia passat estant el govern en ple segrestat! El govern no podia controlar, des de les 6 hores 23 minuts del dilluns frns al migdia del dimarts, cap dels circuits fonamentals d'informació. Pero, la maquina de 1'Estat sí que podia, i demostra que podia superant entrebancs tan determinants corn la forcosa inoperancia del govern i I'atac frontal dels golpistas. 2. En les societats capitalistes de tipus monopolista, és 1'Estat corn a tal que tendeix a monopolitzar els mecanismes més decisius per a I'exercici del poder, i per contra, estaments o gmps socials que historicament han detentat parcel.les imAquest article, pel que fa ais fcts del 23-F, es basa en dades disponibles fins el mes d'agost del 1981, quan encara no s'havicn cclcbrat conseiis de guerra conua els militan proccssats, pero ja s'havien filuat parts imponants del sumari, corn les conclusions del fiscal i les declaracions sumarials dels principais caps inculpats (generals Milans del Bosch, Armada i tincnt coronel Tejero). portants de poder (I'Exercit, les Esglésies, etc.) van deixant de tenir el protago129 nisme propi de societats menys industrialitzades ilo amb estructures feudals, colonial~, etc. 1 I'atenta observació de les societats rnés desenvolupades d'occident dóna suficients arguments, cada dia rnés definitius, per establir que un dels mecanismes més decisius per a I'exercici del poder és el control dels diversos i complementaris circuits i fluxos de la informació que es poden individuar en aquesta mena de societats. Així, 1'Estat actual tendeix a constituir-se corn el gate-Aeeper absolut, el mixim filtre de la consciencia col~lectiva, el conuolador per excel.l?ncia de tot tipus d'informació que circuli pels canals socials. 3. 1 quins són els fluxos fonamentals d'informació que poden individua-se en les societats post-industrials? És a dir, quina tipologia sembla la rnés adequada per a integrar i explicar aquells fluxos d'informació el control dels quals 1'Estat monopolista no pot deixar d'assegurar-se? A tal1 evidentment d'hipotesi, i per tant provisional, proposem quatre grans blocs de fluxos fonamentals d'informació, esuetament i dialecticament connectats entre si, individualitzables segurament en totes les societats organitzades, pero d'especial pertinencia en les societats rnés complexes, o sia, les postindustrials. Els quatre blocs serien: a) La informació corn a saber, corn a coneixement de la realitat, que comporta els processos d'adquisició, d'emmagatzemament, uactament i aplicació de dades sobre la realitat natural i social; b) La informació corn a ordres o mandats, que equival al dictat d'ordres d'execució a través de les diverses cadenes de comandament (cadena militar, funcionariat, tribunals, cadena de producció, etc.), a partir de preses de decisió en base sobretot dels fluxos anteriors; c) La inforrnació corn a intercomunicació entre els individus i els petits grups de la societat, més o menys redu'ible a la circulació social i de base de la informació *disponible*, cada cop rnés controlada pels aparells de 1'Estat monopolista; d) La informació corn a persuasió, que comprendria totes les operacions de legitimació del control dels fluxos anteriors a través del discurs persuasiu, funció encarregada cada cop més, per bé que no exclusivament, al sistema de la comunicació de masses. 4. En les societats capitalistes industrialitzades, les decisions polítiques esdevenen progressivament rnés complexes, i podríem afegir que no poden ser suplantades per altra mena de decisions, per exemple militars. La gran complexitat d'aquestes decisions deriva singularment de dos fets indiscutibles: d'una banda, de l'enorme complexitat de la mateixa organització social i, si es vol, del mode de producció social propi de I'anomenat aestat multi- 130 nacional*; i de I'altra, de la immensa quantitat de dades i d'informacions sobre la realitat -natural i socialque cal adquirir, processar, retenir i aplicar, abans de prendre decisions pertinents. Si és ahí, la capacitat política de prendre decisions, fins i tot en ambits no estrictament polítics, pero de rellevancia pública (evidentment en el camp militar, en el de la producció, en el de la investigació, etc.), tendeix a esdevenir més i més concentrada en menys mans per la dinhica esmentada. És a dir, que en aquest tipus de societats la informació com a coneixement de la realitat, base de presa de les decisions adequades en el marc d'una estrategia concreta, esdevé monopoli de 1'Estat com a tal, i difícilment els estaments o grups que no controlen tots els fluxos disponibles d'aquest asaber~ poden imposar, ni per la forca, una estrategia diferent de la imposada per 1'Estat. El cas del 23-F forneix molts arguments en aquest sentit. Demostra de manera clara que els golpistas no disposaven d'uns aserveis d'informació~ gaire eficaces, no solament d'informació militar, sinó també d'informació sobre I'cestat d'opinió~ entre la població civil, de la acorrelació de forcesw entre les jerarquies militars i entre els diferents cossos de I'Estat, etc. 5. Pero, encara potser hi ha un altre punt més important que els militars sediciosos no van tenir en compte: el grau de legitimació que la ademocracia*, o sia, 1'Estat democritic segons el model occidental, havia assolit no sols entre la població civil, sinó en bona part dels mateixos cossos assalariats de 1'Estat (des de la aclasse~ política, als alts funcionaris de I'Administració, als mateixos cossos repressius com la policia o la Gukdia Civil, etc.). Els sediciosos, si no tenien a mi suficients aserveis d'informaciós, menys disposaven encara de aserveis de persuasión per a legitimar la seva causa: la implantació d'una nova dictadura, ja fos de tipus franquista (Tejero-Milans), ja fos aa la turcas (Armada). Intentaren, és cert, operacions de legitimació, sobretot des del diari madrileny Eí Akázar; pero la contraofensiva de tot el sistema dels mitjans de comunicació defensant el regim de llibertats formals, ridiculitzava en el millor dels casos la acredibilitatw dels golpistas. 1 és que la credibilitat del discurs golpista havia esdevingut també molt baixa després dels anys de la atransició Suárez*, en que el discurs dominant havia consistit en I'homologació de 1'Estat espanyol dintre el concert de 1'Europa occidental, i per tant la defensa de les llibertats formals com a base del consens sobre la llibertat fonamental del sistema socio-economic occidental, la llibertat de mercat. 6. Pero el discurs dominant sobre el regim de Ilibertat, o sobre la democracia, ha amagat sistemiticament que aquesta nova situació política no ha estat fmit de cap revolució social, ni tampoc de cap ruptura amb el rtgim franquista, ni exclusiva de cap grup social, sinó una mena de procés evolutiu del tardo-franquisme. O parlant amb més rigor, una areformas del regim anterior, coneguda com a are13 i forma Suárezs i refrendada per la societat espanyola el 1976 (referendum del 15 de desembre, amb noranta-cinc per cent dels vots emesos, favorables, i amb una abstenció de vint per cent). Malgrat les dificultats, la reforma tira endavant demostrant que 1'Estat espanyol estava pres ja en la dinhica profunda del capitalisme europeu, i segregant en conseqüencia un discurs legitimador que recolzava d'un costat en I'exaltació de la *democracias contra els sectors involucionistes de les Forces Armades i, de I'altre, en la forga dissuasora dels apoders facticss contra les pressions de I'esquerra. L'aequilibriv resultant menara a I'assoliment definitiu dels objectius principals de la reforma: I'homologació als paisos de 1'Europa occidental (model de democracia formal, llibertat de mercat, ingrés a la CEE, integració a I'OTAN, etc.). 1 en aquest model de societat, el cop d'estat clhsic, el cop d'estat militar, esdevé cada vegada més improbable per tal com I'aparell militar, pel que fa sobretot a la política interior, deixa de tenir suficient autoaomia, i la deixa de tenir per aquestes tres raons bhiques i complementaties: com a forca de repressió interna, les seves funcions són assumides molt més eficientment per tot I'aparell policíac modern; com a forca de dissuasió, sembla que 1'Estat monopolista ha trobat la manera de donar un caricter més apositius a aquesta missió tradicional dels exercits, utilitzant a fons els grans aparells de la persuasió col~lectiva; i finalment, com a gmp de pressió política, I'estament militar tendeix a estar altament i subtilment integrat en el teixit civil dels gmps dominants en la indústria, en el comerg i en les finances. 11. TRANSICIO 1 REFORMA DEL CONTROL DE L'ESTAT ESPANYOL La historia de la areforma Suárezs és la historia de la transició del poder d'Estat, del conuol mhim de la societat espanyola, des d'un vertex militar a un altre de civil. 1 aquesta delicada operació quirúrgica de gran volada, requeria intervencions específiques modificant i conuolant sobretot tres classes de circuits aorganicsv: la cadena de comandament militar o para-militar; els circuits asecretsv d'informació o d'intel.lig2ncia; i finalment els fluxos de discursos legitimadors (incloses les eleccions). Naturalment, intervencions tan decisives havien de provocar dures reaccions de rebuig per part de certs oigans del cos social. La historia d'aquestes principals reaccions és el que ara abordem de forma concisa. Els puntals de legitimació de la reforma sobre els quals s'ha bastit tot el procés, foren bbicament el referendum de 15 de desembre del 1976 i les primeres eleccions generals del 15 de juny del 1977. Per tal d'aconseguir la credibilitat necessatia, calgueren en aquells mesos unes mesures mínimes de liberalització del 132 regim (amnistia moderada, llibertat sindical i de vaga i legalització del PCE) que provocaren ja importants tensions i dimissions significatives de militars en el govern (tinent general De Santiago i almirall Pita da Veiga). Sembla que fou a partir de la legalització del PCE quan es comenca a parlar del cop. Justament, el dimitit De Santiago, després de les prirneres eleccions generals, va presidir una acirneraw entre aits militars, coneguda com la uconspiració de Xativaa, perqu? tingué lloc en aquesta població del País Valencia del 13 al 16 de setembre del 1977'. S'hi aplegaren els generals De Santiago, Barroso, ÁIvarez Arenas, Campano, Prada Canillas, Coloma Gallegos, Milans del Bosch -1lavors cap de la Divisió Brunete-, l'almirall Pita da Veiga i altres. La reunió, envoltada per una total discreció, fou advertida per membres de la Comissaria General d'Inforrnació, de la Direcció General de Seguretat, i segons la fina policial interna, els reunits a Xativa decidiren d'iniciar ade momentw una gestió envers el rei instant-lo adavant la greu situació present a canviar el govern per un altre de més fort, totalment apolític, encapcalat per un tinent general i amb la presencia de representants qualificats dels tres Exercitsw. 1 la nota acabava dient que en cas de no accedir-se a aquest plantejament, seria inevitable de pensar en un cop d'estat afins i tot en contra de la Corona,. En realitat, el 1977 havia estat un any clau per a la areforma Suárezw, no solament en l'ambit més esuictament polític, sinó també en el militar a través de la figura decisiva del vice-president del govern per a Afers de la Defensa, tinent general Gutiérrez Mellado, militar liberal, ma dreta del general Díez Alegría, amb llarga experiencia en serveis d'informació i arnb bons contactes a I'OTAN i als EUA. La sovint titllada tebia reforma militar, empresa per Gutiérrez Mellado, va orientar-se tanmateix en tres direccions importants: unificació de la cadena militar sota la Junta de Caps d'Estat Major (JUJEM) -que seria un dels elements decisius en el frac% del 23-Fen lloc de I'anterior Alt Estat Major (AEM) que era tan sols I'organisme de coordinació tecnica entre els Estats Majors de cada Exercit sota les ordres directes de Franco; supeditació de IaJLJJEM al poder civil a través de la creació del Ministeri de Defensa -i supressió deis tres Ministeris tradicionals en els governs de Franco (Exercit, Marina i Aire)- sota la direcció d'un ministre civil; i la reforma dels serveis d'informació militars, especialment amb la creació del Centre Superior d'Informaci6 de la Defensa (CESID), que suplantava I'anterior Servei Central de Documentació (SECED) de Carrero Blanco, i que d'alguna manera volia centralitzar tots els serveis secrets de les segones seccions dels Estats Majors2. 1 Cfr. Le Monde Diplomatique, abril 1981. pp. 18-19. 2 Encara després de la moct de Franco, el 1976, existien a Espanya 11 serveis secrets, la majoria controlats per militars. Eren els següents: aSegona Bis. de I'Exercit de Terca, convertida en SIBE; aSegona Bisv de la Marina; aSegona Bis* de I'Exercit de ]'Aire; Servei d'Informació de Presidencia del Govern (PIDE); Servei d'lnformació de la Guardia Civil (SIGC), també coneguda per la qBrigadilla*; Servei d'Informació de la Direcció General de Seguretat; Servei d'Informació de la Confederació d'Ex-Combatents; Brigada d'Investigació Social de la Direcció General de Seguretat; Durant la tardor de 1977, el clima de cop d'estat és ja detectat entre dirigents 133 de I'extrema dreta i certes jerarquies de I'Exercit, cosa que és coneguda per Suárez a través dels informes de la Direcció General de Seguretat, controlats sota la direcció del famós comissari Conesa. Aquestes informacions no arriben a transcendir a I'opinió pública segurament per voluntat expressa del president del govern i del seu ministre de I'Interior, Martín Villa. De tota manera, vista la transtendencia de la conjura, el govern prendri posteriorment mesures cautelars, sense a penes publicitat, pero amb una relativa eficacia corn es comprovaria en el 23-F (trasllat de Milans del Bosch de la Divisió Brunete a la Capitania General de Valencia, promoció accelerada de generals alleials* corn Pascua1 Galmés -primer a la Brunete i després a la Capitania General de Barcelona-, Gabeiras corn a cap de 1'Estat Major de I'Exercit, Quintana Lacacci a la Capitania General de Madrid, etc.). Davant l'estrategia del govern Suárez-Guuérrez Mellado, els sectors més reaccionaris de les Forces Armades assajaren noves tactiques en ordre a preparar ja un cop de forca contra les institucions-clau del nou Estat monirquic. 1 les tictiques de més relleu miraven a sol.licitar destins en els Estats Majors de les Capitanies Generals i de les unitats operatives, amb especial atenció a les segones seccions (informació), ahí corn a procurar controlar el CESID3. Durant el 1978 el malestar a les casernes i les noves zntentonas continuen. A destacar sobretot I'aoperació Cervantes~, impulsada pel general Medrano amb el suport dels coronels Herrero, De Meer i altres oficials4, i la més famosa aoperació Galbia~, projectada pel tinent coronel Tejero i el capiti Sáenz de Ynestrillas, entre altres, i que pretenia de segrestar el govern en ple a la Moncloa el 17 de novembre -divendres, dia del Consell de Ministres-, operació que fou avortada pels serveis d'informació gracies a les declaracions del comandant Vidal, un dels assistents a la reunió de la cafeteria Galaxia de Madrid 1'1 1 de novembre, i possible membre dels serveis d'informació de la Policia Armada. Alertats aquests serveis, els de la Guardia Civil i el CESID, el dia 15 presentaven conjuntament un informe al ministre de Defensas. El tinent general Gutiérrez Mellado, corn a principal autor de les reformes en I'estructura i cadena de comandarnent, era el blanc de les ires militars. Diversos fets d'aquests mesos ho palesaren: des de la dimissió de Vega Rodríguez corn a cap d'Estat Major, fins a les increpacions públiques de <traidor* Ilancades pel general de la Guardia Civil, Atarés Peña, contra Gutiérrez Mellado en una visita a Servei d'lnformació de 1'Exercit (SIE), de I'Alt Estat Major; i Servei Central de Documentació de la Presidencia (SECED), creat per Carrero Blanco. i convertit el 1977 en el Centre Superior dtInformació de la Defensa (CESID) (cfr. YNFANTE, JESÚS, ELEjército de Franco y de Juan Carlos, Ruedo Ibérico, París, 1976, pp. 24 i SS.). 3 Cfr. MONTÁNCHEZ. ENRIQUE, aEl Ejército de la transición*. en I'obra col.lectiva Los Ejércitos.. .más allá del golpe, Planeta, Barcelona, 1981. p. 78. 4 Cfr. RAMONET. IGNACIO. Le Monde Diplomatique, cit. 5 Cfr. MOMÁNCHEZ. ENRIQUE. loc. cit., p. 80. 134 Cartagena, o les del capitii de navili Camilo Menéndez en ocasió d'uns funerals per uns militars abatuts per ETA a Madrid. A principis del 1979, en la celebració de la Pasqua militar, el mateix rei Joan Carles havia hagut de lamentar que aun exercit que perd la disciplina ja no és un ex?rcit*. El setembre següent, la tensió militar es tornava a sentir de valent. En ocasió de I'aniversari de la fundació de la Legió, el capitii general de Sevilla, Merry Gordon, va manifestar en el seu discurs: aPerqu? si el Terc, a les ordres del nostre cap, que és sa Majestat el rei don Joan Carles d'Espanya, i dels comandaments ordinaris que el segueixen, ens indiquen que ataquem, no hi haurii espardenyes ni perruques per córrer [referencia a Carrillo], perqu? se les treuran com el que són, rates. Si no dic aixo, revento!, (La Vanguardia, 28-2-1981). 1 poc després, Milans del Bosch, en unes declaracions al diari madrileny ABC (23-9-1979), deia: *Nosaltres, els militars, veiem amb una gran preocupació aquesta transició política [. ..] L'Exercit haurii d'intervenu quan es farii evident que les Ileis, I'acció policíaca i la judicial, es demostrin insuficients~. La frase aEspanya esta malalta~ es va repetint en múltiples actes castrenses. Sembla fora de dubte que totes aquestes declaracions provocadores partien de la seguretat que s'entrava en una nova fase de preparació d'un cop. En el darrer trimestre del 1979, tenia lloc en la Divisió Cuirassada Bmnete núm. 1 (DAC) de Madrid, reunions d'alts militars, auspiciades pel mateix general en cap de la DAC, Torres Rojas. En aquesta ocasió, el president del govern fou informat dels continguts d'aquestes reunions pels serveis del CESID, i la resposta, seguint el mateix procediment callat de quan fou traslladat I'anterior cap de la DAC, Milans del Bosch, va ser la fulminant destitució de Torres Rojas i el seu trasllat de governador militar de la Comnya, a sis-cents quilometres de Madrid. Era el 22 de gener del 1980. Tres dies després, el Diario-16 de Madrid titulava a la portada: aUna intentona militar ha estat avortada a Madrid*. Aquesta informació va provocar el processament del director del diari, pero de fet la notícia apareixia un cop ja coneguda la destitució del general en cap de la Brunete. El mes de maig, la tensió política i militar va pujar de to encara pel consell de guerra contra els processats en I'aoperació Galaxia*. La sentencia defrauda uns i altres: es reconeixia la culpabilitat de Tejero i de Sáenz de Ynestrillas, pero en canvi les peticions del fiscal -de sis i cinc anys, respectivamenteren rebaixades a set i sis mesos. El mateix capita general de Madrid va dissentir de la sentencia per massa benevola. En els informes sobre I'aestat d'opinió~ entre ~'oficidlitat que després del conse11 de guerra s'elevaren a la superioritat, i que habitualment són elaborats per les segones seccions de cada Estat Major, es reflectia aquest estat d'iinim. Per exemple, en I'informe de maig del regiment motoritzat 31 de la Brigada Cuirassada XII de la DAC, s'hi Ilegia: aConsell de guerra: ha aixecat I'iinim i la moral en comprovar que, a pesar de la politització i pressions de la premsa marxista i esquerranosa, el Tribunal que veié la causa contra el tinent coronel Tejero i el ca135 pita Ynestrillas, es pronuncia en justítica i serenitat. Quan dos dels components [del consell] eren d'aquesta DAC, la satisfacció ha estat major. El fet que el capita general no hagi aprovat la sentencia, és natural que desconcertés I'opinió general. Podria indicar una falta de criteri únic enue els alts comandaments que no afavoreix precisament l'enfortiment de I'estat de moral dels quadres de comandament en les actuals circumst2nciesn6. Tant al govern com en general als partits polítics, la sentencia va pareixer com un repte. La reacció política és preparar una proposició de llei d'ampliació de l'amnistia als militars de I'antiga Unió Militar Democrata (UMD), proposició que és acceptada d'entrada per tots els grups a excepció de Coalició Democratica. La tensió augmenta encara més, com mostra I'informe d'estat d'opinió del regiment citat abans, corresponent al mes de julio], on s'afirma que cla repulsa en aquesta Unitat és total i energicaw i que la carnpanya pel reingrés dels uexpulsats de la UMD» ha estat enfocada principalment *a intoxicar els militarsw i de fet ccrea una clara divisió entre els components de I'Exercit,. 1 s'hi argumenta singificativament: cSi no és permes als militars la política, tampoc no ha de permetre's als polítics que juguin en els seus atrapicheosw i conxorxes amb els Exercits. Es considera que la missió de les FAS pel que fa a Espanya és molt superior a la que els polítics s'adjudiquen ells mateixos. Cada dia que passa s'aferma la convicció que només són consignes antiespanyoles les que reben els partits des de I'estranger: si no, no els pagarien~'. El mes de setembre es filtra I'cinforme Quintero*, sobre el cop d'estat del general Evren a Turquia, elaborat per aquest coronel, antic cap dels serveis secrets de Carrero Blanco, i que es trobava d'agregat militar a I'ambaixada espanyola d'Ankara. És a partir de llavors que comenca a parlar-se d'un cop d'estat ca la turca». L'11 de desembre, el coronel cap d'estudis de I'Academia dlInfanteria de Toledo, Gastón Molina, davant d'uns cent cinquanta capitans, va dir que ca ESpanya tornen a coincidir tots els elements que van donar lloc al 18 de Juliolp i que $Espanya esta sotmesa a I'atac dels partits marxistes dirigits per la Internacional Socialista i Rússia», tot elogiant els cops d'estat de Turquia i de Bolívia (El Notzczero Unzversal, 261 - 198 1). Entre finals del 1980 i primers del 1981, aparegueren articles clarament insurreccionals en el diari madrileny d'extrema dreta, El Alcázar, signats amb el pseudonim «Almendros», que incloia, segons rumors, militars d'alta graduació, així com un altre article signat pel general De Santiago, amb el títol definitiu de esituació Iímit». 1 el govern? El seu president, mkim responsable de la <reforma» política i militar, presentava al rei la dimissió irrevocable el 29 de gener del 1981, i en el seu 6 Los Ejércitos.. . más al& del golpe, cit. , p. 4 14 7 lbid., p. 418. 142 amb que transporta els guardies civils que ocuparen el Congres i el lloguer d'una nau per a dipositar-los.. . D'altra banda, sembla segur que els serveis de I'Agencia Central d'Inte1.Lgencia (CIA) dels EUA estaven al corrent dels preparatius del cop des del gener, segons que informa el setmanari Cambio-IG (16-3-1981). La CIA se n'hauria assabentat a través dels militars nord-americans presents a Espanya, que mantenen estrets contactes amb els exercits espanyols. També a l'ambaixada EUA a Madrid en podien estar al corrent. L'anterior ambaixador a Madrid, Welle Stabler, declara al setmanari esmentat que no s'estranyava que el general Armada s'alcés contra el rei i la democracia, tot revelant: aJo el tenia en la meva llista de sospitosos de cop d'estat~. En la presentació asecreta* de I'informe oficial sobre el 23-F per part del nou ministre de Defensa, Alberto Oliart, al ple del Congrés de Diputats el 17 de marc, el ministre es comprometé a reestructurar els serveis d'informació i determinar-ne responsabilitats. 1 pocs dies després, el BOE del 22 de marc publicava un reial decret reestructurant i potenciant les competencies del CESID i encomanant-li responsabilitats específiques aen allo que interessi al compliment de les missions que a les Forces Armades encomana l'article 8 de la Constitució*. Perque sembla clar que el principal gate Reeper, el filtre decisiu, en la circulació de la informació sobre els preparatius del o dels cops, havia estat el CESID, I'organisme central d'informació militar, teoricament depenent del Ministeri de Defensa, pero en realitat i fins el 23-F molt poc atransparentw en la seva activitat d'intel.lig?ncia. Aix6 era degut a la remora que representava la «reconversiów de personal, jerarquies i formes de procedir, originaris de I'antic SECED franquista. Aquesta hipotesi es confirmava en bona part amb I'esmentada reorganització del CESID, així com amb la destitució (25-4-1981) i processament (27-4-1981) d'un dels seus caps més rellevants, el comandant José Luis Cortina, cap de la secció de serveis especials d'investigació que, segons declaracions del mateix Tejero, era qui tenia la millor informació sobre la trama sediciosa, juntament amb el seu ajudant Vicente Gómez Iglesias, capita de la Guardia Civil, destinat al CESID. 1 Cortina fou acusat de rebel.li6 militar per una causa no explicitada, pero presumible: ocultació d'informació13. 13 Les conclusions del fwal en el sumari del 23-F eren meridianes en aquest punt. El 21 de febrer del 1981 se celebra a Madrid una de les últimes reunions preparatories del cop. Diuen les conclusions: ~Durant la matinada del 21 de febrcr. se celebri una reunió a Madrid a la qual assistiren el tinent coronel Tejero i el processat comandant d'infanteria, destinat al CESID, José Cortina Prieto. La reunió té lloc en el domicili d'aquest últim, en el parc de les Avingudes, i adompanya Cortina el capiti de la Guirdia Civil, Vicente GÓmez Iglesias, també destinat al CESID. Cortina es presenta i asisteix a la reunió com a home de confianp del general Armada. 1 es mostra perfectament assabentat de les operacions que es projecten sota el comandament bicefd Armada-Milans. gL'objecte fonamcntai dc I'cnuevkta és comunicar a Tcjcro que ha de posar-se en contacte amb el general Armada i facilitar-li els mitjans que els hi calguin del CESID, a través del capita Gómez Iglesias. Cortina informa que estan redactats fms i tot els decrets-llei que entraran en vigor en el seu moment i que, uanscorregudes dues hores des de I'ocupació del Congrés, arribaria una autoritat militar En suma, és bo d'observar que entre la trentena de generals, caps i oficials, 143 d'alguna manera implicats en el cop del 23-F, una part qualitativarnent molt important tenia relació directa o n'havia tingut amb els diversos serveis d'informació militars. Els casos més significatius serien: l'esmentat José Luis Cortina, del CESID; el seu antic superior al SECED, coronel cap d'Estat Major de la Divisió Brunete, José Ignacio San Martín; I'esmentat capiti Vicente Gómez, destinat al CESID; el tinent coronel Joaquín Pacheco, cap de la segona secció (informació) de la 111 Regió Militar (Valencia); i el comandant Ricardo Pardo Zancada, cap de segona secció de la Divisió Brunete, periodista (col.laborador habitual de la revista militar Reconquista) i possible ccoordinadors del cop a la Bmnete. Aquests exponents privilegiats dels circuits d'informació en I'aparell militar constitueixen sens dubte I'autentica ccaixa negra, de la conducció del cop del 23-F. 1 potser també, la «caixa negra, del seu frac&, és a dir, de la irreparable col.lisió de la trama sediciosa contra la muntanya santa del nou Estat. V. CONCLUSIÓ: UNA OPERACIÓ DISSUASORA PERFECTA Ho definia amb una admirable clarividencia un polític monirquic i liberal, representatiu de la gran dreta espanyola, José María de Areilza, comte de Motrico, diputat de Coalició Democritica i president del Consell d'Europa. Deia: cL'Europa política d'avui és 1'Europa dels vots, no 1'Europa dels tancs ni de les metralletes* (El Pah, 3 1-51981). Des de la mateixa tribuna, pocs dies després (El País, 3-6-1981), un altre diputat, pero del PSOE, Pedro Altares, escrivia en una Iínia d'argumentació semblant: aun cop d'estat a Espanya, onzena potencia industrial del món, seria: a) Un cop d'estat contra el rei; 6) contra la dreta en el poder; c) contra els interesssos economics; d) contra la majoria del poble; i e) amb I'hostilitat internacional i, molt especialment, la dels nostres veins i aliats. En tota la historia moderna no s'ha produit un cop en aquestes circumstinciess. Aquests dos diputats, d'opcions ben distintes, plantejaven una lectura política del 23-F. Aquesta lectura, és a dir, la consideració de I'operació del 23-F com un discurs politic, no pot ser obviada en un tractament com el que ens ocupa, per bé que mereixeria comencar de nou i dedicar-hi una atenció específica. Valguin almenys uns apunts en aquest sentit per descobrir el valor polític del 23-F com a magna operació de dissuasió, en definitiva, com a subtil i reeixida operació de persuasió per a acumular vots i consens. que seria acceptada pels diferents grups parlamentaris, presentada sota la clau: "l'elefant 6s aquí". Dcsprés d'aquesta entrevista, Tejero consulta per telefon amb el general Milans, el qual li ordena que obeeixi Armada, i Tejero informa al tinent general Milans que s'havia fmat la data del 23 de febrer per a I'operació i que precisament la hi havia fixada Cortina* (v. premsa del 12-8-1981). 144 El nou cap del govern, Calvo Sotelo, admetia públicament després del 23-F que la democracia espanyola era una *democracia vigilantn, pero no pas <vigiladas, matisos susceptibles de diverses interpretacions, i algunes de amalevolesn.. .Pero, a posteriori no hi ha masa motius de dubtar de la correcció de les paraules del nou cap de I'executiu: la democracia espanyola era ~vigilants per a controlar els intents d'involució i no era <vigiladas, almenys més enlli del que la majoria de democracies europees eren vigilades. D'altra banda, el president Calvo Sotelo, que ja anuncia en el seu discurs d'investidura que amb el1 acabava el període de uansició política a Espanya, en unes posteriors declaracions a I'agencia multinacional de notícies UPI (10-71981) no tenia inconvenient de reconeixer que a 1'Estat espanyol hi havia aproblemes molt més greuss que no pas I'arnenaga d'un nou cop militar. Després d'assegurar que ano existeix risc autentics que es repetís el 23-F, el cap del govern d'UCD va dir: UNO visc amb el temor que es produeixi un altre cop, sinó amb la preocupació dels problemes que plantegen la desocupació, I'augment de la cotització del dolar i el terrorismes. 1 afirmava sense dubtes que «la gran majoria de les Forces Armades i tots els seus alts comandaments són lleials a la Constitució i al govern democratic~, per afegir després que entre els principals exits del seu govern durant únicament els quatre primers mesos eren: les negociacions per a I'ingrés a 1 'OTAN, 1 'ofensiva contra *el terrorisme bascn i el pacte social entre empresaris i treballadors. En efecte, I'operació de dissuasió permanent engegada el 23-F, havia funcionat perfectament tant en el pla polític com en el més estrictament militar. Els efectes de I'operació en el pla polític abasten quatre ambits decisius: consens basic de tot el ventall parlamentari sobre la forma d'Estat, la tdemocracia coronadas; elecció per majoria absoluta d'un nou govern de plena confianca per al gran capital interior i multinacional; consens majoritari (UCD-PSOE) sobre la reducció de les competencies d'autogovern de les nacionalitats historiques de 1'Estat (Catalunya i Paisos Catalans, Euskadi i Galícia); i pacte social entre sindicats i la gran patronal14. En el camp militar, dues decisions polítiques tindrien una importancia cabda]: I'aprovació i aplicació de la llei de Reserva Activa, que implicava, a més de la plena dependencia de la cúpula militar a les ordres del govern, el relleu de quasi tots els alts caps amb comandament, i en concret el relleu de tots els capi14 Les principals fites polítiques fins al mes d'agost del 1981, poden resumir-se en les següents: investidura de Calvo Sotelo amb la majoria absoluta del Congrés; aptovació de la inte~enció de les Forces Armades en el País Basc, pero sota la direcció del comissari Ballesteros; aprovació de la urgencia d'una llei d'harmonització de les autonomies; recurs (guanyat) del govern al Tribunal Constitucional contra la llei de diputacions del Parlament de Catalunya, i nous recursos contra altres Ileis; aprovació de I'anomenada llei de .Defensa de la democritcia~ i de la d'estat de setge, d'excepció i d'darma; projecte de llei d'administració local, comportant gran reducció de competCncies per als governs autonomics; llei de Reserva Activa dels Exercits; reorganització del CESID; voluntat del govcrn Calvo Sotelo d'cntrar a I'OTAN abans d'acabar I'any i petició formal al Congrés. tans generals de les regions militars de 1'Exercit de Terra entre 1981 i 1982, llevat 145 dels de Barcelona i Valencia, que els afectaria el 1983; i també la decisió de I'ingrés a I'OTAN, aprovada per Consell de Ministres del 20-8-1981, arnb el vot favorable de la JUJEM En definitiva, doncs, el 23-F tanca un cicle polític i n'obrí un altre, pero sense cap revolució, només arnb un sotrac una mica estrident per tal d'expulsar les velles carcasses. 1 aixo, no pas sense la contribució imprescindible dels serveis d'informació, sobretot els «civils» (policíacs), i també els militars, pero en aquest cas c(reformats~ (primer per la creació del CESID el 1977 i després del 23-F, per la seva reorganització), de manera d'assegurar-ne la c(1leialtat~ al vertex del poder civil, la fidelitat al nou sistema ordenador i dominador de la vida col~lectiva a 1'Estat espanyol. O si es vol, la plena dedicació a la democracia evigilant~, vigilant contra els cavernícoles que no accepteven el nou sistema consensuat de dominació. Com, per exemple, Tejero, que solemnement confessava en una carta oberta enviada des de la seva presó al diari ABC (11-4-1981): ~Davant vostre no pas per voluntat propia, sinó per avatars del desti, es presenta Antonio Tejero Molina, militar espanyol, per al qual, davant el nom sacrosant d'Espanya, tota la resta, fora de Déu, queda enfosquida de tal manera que arnb prou feines si es veu, talment que per ella, per Espanya i tot el que representa, ric, pateixo, treballa, visc i si cal moro arnb alegria [. . .] Durant la meva estada a l'academia em van ensenyar tot el que ara poso en practica i constitueix I'eix de la meva vida, encara que els meus professors sembla que ho han oblidat. De desmemoriats, el món n'és ple! [. . .] Per tot aixo em trobo avui en presons militars per acceptar allo que Espanya disposi de mi, arnb I'anim ser? i la consciencia tranquil.la, molt més tranquil.la que no poden tenir-la-hi aquells que, havent d'estar aquí arnb nosaltres, no hi són». Barcelona, agost 198 1