Els mass media en una situació d'emergència (Cas Aldo Moro, 16 de març del 1978 a Itàlia)

ELS «MASS MEDIA» EN UNA SITUACIÓ D 'EMERGENCIA * (Cas Aldo Moro: 16 de marc del 1978, a Italia) Manb Morcellini Franco A vallon e El 16 de marc del 1978 al matí el president de la Democracia Cristiana, Aldo Moro, fou segrestat, alhora que eren fulminats a trets els cinc homes de la seva escorta, quan feia cap al palau Montecitorio per sentir les declaracions programatiques del nou govern. Des del moment que les Brigades Roges reivindicaren l'acte s'inicia a Italia una guerra d'informació que posa a primera iííia el paper i la funció dels mitjans de comunicació en una societat democrstica. Al cap de pocs dies del fet, el gmp d'estudis i d'investigació sobre la informació de 1'Institut de Sociologia de la Universitat de Roma proposa al departament Verifica Programmi Trasmessi de la RAI (Radiodifusione Italiana) una investigació sobre el paper dels sistemes informatius en una situació d'emergencia. La investigació que ara publica, parcialment, ANALJSI fou duta a terme per un col~lectiu d'estudiosos dirigits per Mario Morcellini i Franco Avallone, i fou publicada per primer$ volta el juny del 1978. El Corpus de l'analisi se centra en la jornada del 16/17 de mar$ i el material analitzat abasta la informació de la televisió pública (RAI-'117) i privada (La Uomo TV, Teleroma 56, Teletevere, Tele Roma Europa i 'IlrR Voxson), de la radio pública (RAI) i privada (Radio Citti Futura i Onda Rossa), de la premsa nacional (independent: Vita, Il Tempo, II Messagero, La Reppublica, Paese Sera; de partit: IL Popolo, Avanti!, L'Unita, II Manifesto) i estrangera (L'Osservatore romano, Le Monde, Le Figaro, The Washington Post, The New York Times, International Herald Tnbgne, The Times). 'Traducció: Jem CABANES 16 De tota la investigació hem seleccionat per a ANALISI una part dels tres apartats que, pel caracter de síntesi que tenen, donen una idea global de la feina feta. Dels capítols no inclosos podem citar, a tal1 d'exemple, els que fan referencia als ítems emprats a I'hora de fer I'analisi dels editorials, les taules comparatives sobre els mitjans, els apendixs hemerografics i una hplia documentació sobre el material analitzat. Per acabar, una petita observació sobre l'oportunitat estrategica de la publicació d'aquest estudi. En primer Iloc, prou percebra el lector I'analogia de fons del comportament dels mitjans informatius davant el segrest de Moro i I'assalt al Congrés de Madrid el 23 de febrer del 1981. Vet aquí la conveniencia de fer coneixer aquest estudi italia amb la investigació sobre el comportament dels mass media amb relació a I'intent de cop d'estat a Espanya. La segona raó a favor de publicar aquest treball esta, indubtablement, en I'estimulant labor interdisciplinaria duta a terme pel col~lectiu d'autors a base de recollir les aportacions mes significatives de la sociologia, la teoria de la comunicació i la semiotica de la comunicació. Finalment, més enlla de la valoració científica d'aquesta investigació, pensem que I'exemplaritat del treball radica en la demostració palpable d'una positiva i productiva col.laboració entre la universitat i la institució pública de la informació davant d'esdeveniments que afecten amplament els canals moderns de I'expressió de la democracia en la nostra societat (Lorenzo Vilches). «CENTRALITAT» DELS MASS MEDIA 1 REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER QUE FAN El segrest d'Aldo Moro1 representa un moment dramatic en la historia dels ú1tirns trenta anys de la democracia política italiana: I'interes esta tant en l'abast de I'atac contra les institucions de la democracia, com en I'abast de la resposta de la societat civil, les forces polítiques i socials. Entre aquesn dos moments de I'episodi (atac contra la democracia i resposta de la democracia) se situa el paper -aquest cop evidenunent aestrategicsde la informació pública i privada; paper que es traduí, sobretot, en una mobilització de tmitjanss i energies amb escassos precedents a Italia. Aquesta mobilització no solament caracteritza *el dia més llarg de la informació*, ans també es repetí sovint, en relació amb l'evolució drarnatica de la crisi lligada al segrest i a l'assassinat del president de la DC (Democracia Cristiana). 1 A les 9 h. 4 min. del 16 de marc un grup de terroristes assassinava els cinc agents de I'escorta i segrestava Aldo Moro. Al cap d'una hora de I'atemptat (10 h. 15 min.) les BR rcivindicavcn I'acció. La primera notícia de la matanca i del segrest era emesa en un breufish del GR 2 (diari de la radio) a les 9 h. 25 min. El primer despaat de I'ANSA (els treballadors de la qual havien interromput una vaga) era emes a les 9 h. 28 min. La primera -i genericaconclusió que es pot treure d'una atenta reflexió so17 bre el paper fet pels mass media toca, d'una banda, la ~entralitat assumidaper la informació i la seva influencia efectiva en la vida de la cotnunitat i; d'una altra, una nova consciencia -de part dels aparells i operadors adscrits a la informacióde les responsabilitats morals, poli ti que^ iprofessionds del treball d'informar en una situació profundament i aestructuralment~ marcada per l'emergencia. Una anilisi dels comportaments de la informació -sobretot atenta als del sistema públicha de partir de la incidencia del segrest d'Aldo Moro en el món de la notícia, i de les novetats radicals sorgides en la relació (i la interacció) entre periodistes i notícies, periodistes i sistema politic i, finalment, periodistes i opinió pública. Aquesta relació dialectica parteix del afeo; el segrest d'Aldo Moro i I'assassinat de la seva escorta és, exactament, un fet que havia estat concebut i realitzat per @convertir-se en notíciaD2. Una ctransgressió» tan profunda i radical de la vida quotidiana no pot sinó convertir-se -davant de certs condicionaments estructural~ i cultural~ de la infórmació3en una font de notícies esplendida i inexhaurible . En una Iogica de la informació, entesa d'aquesta manera, el segrest d'Aldo Moro presenta evidentment uns nivells forca elevats i complexos de semanticitat. El rapte de Moro qüestionava la informació, almenys en els plans següents: a) L'atemptat té lloc a la capital (alhora seu del poder polític i duna bona part dels processos de producció informativa). Aquesta circumstincia -subratllada, és clar, per I'excepcionalitat objectiva de I'esdevenimentprocura una intervenció immediata i obvia en el fet mateix de part de tots els canals informatius. Solament a la capital es fan nou edicions extraordiniries de diaris; edicions extraordiniries d'informatius televisius i radiofonics empalmen amb els dos programes de notícies televisius i els tres de radiofonics. Si bé amb totes les reserves sobre la possibilitat d'aplicar a un fet tan insolit uns models teorics elaborats previament, es confirma en I'explotació de la informació que ara considerem una tendencia característica dels sistemes d'informació; aquests, dins la serie de fets que integren la realitat, tendeixen a donar per descomptada la invariabilitat i la quotidianitat, mentre emfasitzen I'actualitat i tots els moments que comprometen la norma4. 2 Aquest concepte ha estat desenvolupat per Eco. U., ~Obiettiviti dell'informazione: il dibattitto teorico e le trasformazioni della societi italiana, (relació introductoria ciclostilada a les jornades de I'Institut Gramsci i la Casa de la Cultura de Mili, 13-16 abril 1978); .Realti e ideologia della informazione -bilancio di dieci anni di lotte per I'obiettiviti e la completezza della notizia,. 3 Cfr. sobre aquesta interacció, COLOMBO, F., *Pessimismo e ricomposizione del reale nella comunicazione televisivas, en Communicazione visiva, 1 (1977). 4 Des d'aquest punt de vista la informació *representa una mena d'emboscada a la realitat.. . a I'espera d'un fet encara ignoíat, pero que ja promet una colla de sorpreses, de desnivell, d'informació,. COLOMBO, E., art. cit., p. 7. 18 El segrest de Moro és un punt central en el procés de la informació perque hi ha en joc diversos plans de valoració delsfets en la notícia: es tracta d'un esdeveniment que toca de ple el sistema polític (val a dir, un dels centres privilegiats dels quals la informació espera novetats); a sobre, el rapte es produeix amb una ferotgia que representa una semanticitat informativa suplementaria per les seves connotacions de atransgressió* i de violació de la norma. 6) Les telefonades i la captació de missatges sobre l'atribució d'un asentit poIític* al segrest del president de la DC es donen a diverses ciutats italianes, puntualment adrecades a diaris i a agencies informatives. El sistema informatiu es confirma com un interlocutor dels gestos terroristes i com un referent inevitable de llur estrategia publicitaria. Si no existís una estructura capil.lar dels mass media, un mercat de la informació i una posada en relleu objectiva de la informació en la formació de I'opinió pública i de les ideologies col~lectivament compartides, la practica política del terrorisme tindria una incidencia social menor. Avui, com abans, és el procés comunicatiu de masses que transforma un important episodi d'estrategia de la tensió en un uespectacle domes tic^. De les observacions precedents es pot concloure que el 16 de marc es verifica una interacció singular entre els processos d'informació i el segrest de Moro. Aquesta interacció comporta essencialment dos aspectes: 1. La centralr'tat del reg7est de Moro en els processos d'informació; 2. La centralitat de la informació en la percepció social del segrest de Moro. Sobre el primer punt hem d'afegir a les consideracions precedents que en el cdia més llarg de la informació~, i encara ara a partir de Ilavors, es manifesta una influencia del fet sobre les formes, els continguts i els processos de la informació. La informació, la seva autoconsciencia i finalment la seva influencia en la vida col~lectiva no són ja el que eren al comencament: uels periodistes han descobert la manera de fer d'esbombadors* i tot l'episodi ha servit uper restituir la consciencia que els mass media són instruments de consens que han d'ésser emprats amb cautela per servir no pas el poder sinó I'opinió pública.. Aquest tipus de consciencia produeix una nova reflexió sobre la centralitat de la informació en la societat italiana, i fins instaura un debat teoric en bona mesura innovador, justament perque ha problematitzat les ideologies constituides per la informació. Un element central d'aquest debat és certarnent el descobriment de part del periodista d'una tealitat d'alguna manera nova, fonamentada en un procés (deliberat) d'alienació de la infonnació5: la producció dels fets construits amb una 5 Els articles sobre aComunicació de masses i terrorismew han cstat aplcgats en un quadern de documentació a cura de la Direzione tribune e accesso della RAI (núm. 16, mate 1978). semanticitat elevada (i doncs pensats i programats per ésser notícies) ha eviden19 ciat de forma prou brusca la vanitat del poder d'elecció i de selecció de I'arbitrari informatiu per part del periodista. Donades aquestes premisses inserides en els mecanismes de producció de les novetats, el periodista no podia sinó trobar-se de cara a un fet s'imposava massissament a la seva formació i professionalitat; ael terrorisme que produeix aquests fetslnotícia explota exactament aquesta ideologia del mitja* (U. Eco). El debat sobre aquesta alienació de la informació ha portat a un resultat important: després del adoll desordenat per6 necessari de notícies de les primeres hores del fet,, es dóna una presa de responsabilitat per part de la informació, que podríem resumir com segueix: - I'elecció d'un registre de valoració i en tot cas de racionalització del segrest de Moro i de la crisi política que volia desencadenar (aquest primer aspecte toca un període breu, el de la primera reacció): - la redescoberta i el subratllat energic que la informació no serva amb la realitat una relació idealista i pura; <(caldria assumir, paradoxalment, que no existeixen ja fetsu i que, doncs, no es poden amagar darrera la utopia de I'objectivitat. En I'encarament dels fets restitu'its a llur relativitat respecte als processos socials, la informació <(ha de tenir el coratge de declarar que fa alguna cosa més que tenir una notícia: pren posició, cerca les motivacions, les encobreix o descela, interpreta amb valor simb6lic el que s'ha produ'it com un acte de comunicació des de I'origenu6. Aquests elements han incidit diversament en les formes de subministrar informació a l'opinió pública i han condicionat en bona part la qualitat i el <tractament, de les notícies. Gracies també a les limitacions de la passivitat del paper de la informació davant dels fets (que li són exteriors i fins <estranys,), el calidoscopi d'imatges i notícies en edició extraordina'na sobre un fet excepcional de cr6nica dels nostres temps marca i influeix la percepció de massa, el pla d'autoconsciencia i, doncs, en una paraula, la imatge del segrest de Moro. HIPOTESI DE TREBALL I OPCIONS METODOLOGIQUES El rapte de Moro i el paper assumit per la informació ens porten a la membria, per associació, algun episodi de la crbnica política que havia tingut un ressb mundial en el recent període histbric (un exemp!e per damunt de tots: I'assassinat de John Kennedy). Davant uns episodis de gran relleu, és 6bvia i immediata I'explotació d'interessos que en fa la informació. La mort de Kennedy i la poste6 Eco. U.. aobiettiviti dell'informazione~, treball citat. 20 rior del scu assassí han estat llargament analitzades pels estudiosos i els experts de la informació7. Tot i l'existencia d'alguns precedents -igualment rellevants per a la historia d'una nació i, doncs, per a I'analisi dels processos d'informacióla diferencia dels contextos socials i la mutació general de les variables histdriques fa apartixer amb tota evidencia I'essencia d'una literatura útil i adequada al nostre esforc de recerca. Potser més útils, com a orientació general del treball, són els estudis que privilegien I'analisi d'un sol tema transversal respecte a diversos missatges informatius. Ens limitarem a assenyalar ací l'estudi de Violette Morin sobre el aViatge de Khrúixtxov a Fran~a*~, i sobretot l'analisi de aun discurs de Brejnev en sis diaris~, elaborada por Maurizio Dardanog. Es podrien invocar altres precedents, com ara l'estudi de Bechelloni sobre aPremsa quotidiana i rnovirnent estudiantí*, o el de Livolsi i Schizzerotto sobre alguns fets de la cronica política recent. Pero no es tracta d'analisis relatives a episodis precisarnent datats com els anteriors, que centren l'atenció en la naturalesa estructural de fenomens com I'inconformisme juvenil o alguns tipus de conflictes socials a la fi dels anys seixantalO. A més d'aquestes referemies, cal observar que una recerca pilot sobre missatges informatius vinculats a un esdeveniment aexcepcional~ ha de procurar donar compte de la dimensió quantitativa, i especialment dels aspectes qualitatius de la informació difosa per qualssevol emissors. La integració entre aquests nivells d'analisi, centrats en la situació específka en que ha estat determinat el fetnotícia, organitza una colla d'informacions articulades sobre el comportament dels mitjans, i obre la possibilitat d'una interpretació tearica, empíricament fonamentada. Davant un fet tan greu i inquietant com el rapte de Moro, l'estudi de les notícies ha de defugir sobretot la temptació de fer una analisi sofisticada i evitar tota elegancia inútil; I'objectiu prioritari és de proporcionar una descripció analítica de la tipologia de les informacions difoses, confrontades (amb les dificultats 16gicament determinades de la improvisació) amb alguns dels irnperatius essencials de la informació expressats en la llei de reforma de la RAI. Es tracta d'arti7 En I'ambit cultural italii la referencia mís rcccnt ís COLOMBO. F., ~Pcsimismo c ricompositionc del reales, m. cit. Comentant I'assassinat dlOswald, I'autor recorda que e[. . .] Ruby entra dins la pantalla amb una pistola al puny i dispara a Lec Oswald més o menys al centre dc la pantalla (i del pit d'oswald). L"'emboscada" a produeix quan les chcres de la TV s'aturcn prop d'una possiblc font d'csdcvcniments: com, en alucs ocasions, pcr saber si cl govcrn de Thicu 6s a punt de presentar la dimissió; per veurc si Nixon 6s a punt d'admctrc els fets de Watcrgatc, per cspcrar un fet encara ignorat, pcr6 que ja promct una colla de sorprcscs, de desnivcll, val a dir d'informaciós (p. 7). 8 Cornunicaxioni di massa, (2-111-1963), pp. 61-89. 9 L'estudi forma part integrant del volum del mateix autor, Illinguaggio deigiomali italiani, Bari, Laterta, 1973. 10 Sobre les recerques csmcntadcs, cfi. rcspectivamcnt BECHEUONI. G., Infomazione epotere, Roma, Oficina, 1974; i CAPPECCHI, V.-LNOLSI, M., Lu stampa quotidiclna in Itdia, Milano, Bompiani, 1971. cular aquests valors, indicats pel legislador, de manera que funcionin en el curs 21 de l'anilisi com a instruments de recerca, d'interpretació i d'una primera avaluació. És inevitable de fer referencia als conceptes d'escaienca, integritat i exactitud en l'assumpció dels registres expositius sobre la multiplicitat de les fonts i el pluralisme de les valoracions politiques. Per articular d'una manera concreta aquests temes, farem una divisió del treball capas de fer sorgir, d'una banda, la quantitat, l'escaienga ila integrr'tat de la infomnació d1emerg2ncia; d'una alua, la qualitat d'aquesta, i, doncs, I'equilibri entre els missatges prevalenunent informativo-narratius i la referencia al cdeurev de comentar; finalment la presencia o marginació dels mecanismes d'explicació i racionalització. Quant a la indagació sobre els valors qualitatius, una altra clau de lectura dels materials d'informació produits per títols tan diversos (idhuc des del perfil jurídic), la dóna la indagació de les opcions ideologiques camuflades per opcions expressives i comunicatives. Es tracta, doncs, de verificar: a) I'existencia d'analogies expressives; la identificació de csedassosv obligats; el poder vinculat de les estructures formals i dels ugeneresv; la tendencia a la desvirtuació de les diferencies ideologiques facilitada per I'enormitat del fet i per I'escassetat de temps de reflexió; 6) l'existencia -al costat del nivel1 ara agafat, o contra aquestde diferencies expositives i de contingut; llur vinculació eventual amb la tradició ideologica del titular i la seva política informativa. Un esquema d'anilisi capas de respectar contextualment aquesta duplicitat de la informació sobre un gran esdevenirnent de cronica del nostre temps ha de tenir en compte alguns segments invariables, presents en l'estructura del trelatinformaciów : 1. Transformació del fet en narració, i doncs l'anilisi de les modalitats de la narració i reconstrucció de la dinhica del fet; descomposició i reorganització de la seqüencia temporal dels esdevenimentsll. 2. Recomposició del fet en una explicació, i doncs la presencia, absencia de mecanismes d'explicació de les causes del fenomen; explicitació de les responsabilitats historiques i ideologiques del segrest i, més generalment, de I'atmosfera de violencia política. 3. Dimensió, qualrfcació i ucolorw del comentan, de les intrusions redaccionals i dels judicis aeditorials~. Centrem el nostre designi de recerca en dues polaritats que expressen altres tants moments d'uinteressos~ congruents i distints, per elaborar una presumible 11 Cfi. CAPECCHI. V.-LNOLSI. M., op. cit., cap. VII. 22 avaluació de la informació d'emergencia, per discutir un model teoric de producció de les notícies sobre un esdeveniment excepcional i de recomposició d'aquest en un continu de fets-notícies i de notícies-tranquil~lització. Després de la primera noticia-sorpresa, dels primers flash d'agencia i de les primeres decisions de reestructuració de la programació ordinaria, es tendeix a establir en quasi totes les capcaleres un fil directe arnb els oidors-lectors, capa$ de crear una relació extraordinaria -absolutament indita a Italia i en el seu sistema informatiuentre la necessitat de notícies difoses pel públic i la consciencia de la responsabilitat política i de les tasques professionals de part dels productor~ de les notícies. Una primera tasca de I'investigador és la de superar el cens abstracte de les informacions difoses, descomponent el do11 comunicatiu en moments distints i en categories analítiques capaces d'abracar I'objecte d'analisi complet. La primera repartició que I'investigador elabora -per superar una fase d'una pura replega de datesés de vincular les informacions a dos moments que representen altres tants venciments insuperables de la labor informativa. 1. Lu noticia: la difusió oportuna i capil.lar de la informació sobre el fet, en coherencia arnb el deure clhsic del model reconegut de la informació. 2. L'avaluació: I'evasió dels simples deures de la informació i I'obligació d'oferir missatges: d'oferir, doncs, alguna cosa que sigui quelcom més que una notícia, establint una relació activa entre els fets i elpziblic, entre les noticies i la gent. Tot i haver tingut present el do11 global de la comunicació, havem retallat algunes arees de producció de les notícies que ens han semblat particularment significatives en I'hbit del que va ésser, sens dubte, el dia més llarg de la informació . Aquestes irees han estat individuades segons el criteri d'antagonisme, en relació arnb la proximitat al fet o el seu distanciament; per clarificar, disposem de dos moments privilegian de recerca que s'agreguen al voltant de la fase estrictament definible com a emergencia i en acabat entorn de I'articulació de la reflexió i les hipotesis avaluadores. LuprimerafaJe preveu una anilisi de I'escaienca d'oferta de les notícies, de I'ús que se'n fa i de les opcions quant a modalitats de narració (ernotivitatracionalitat; retorica-sobrietat, etc.). Identifiquem aquesta fase, en general, arnb la primera part del dia d'informacions (de I'assassinat de I'escorta i del segrest d'Aldo Moro) fins a la primera tarda: 9 hores 4 minuts - 14 hores. En el marc d'aquesta hplia fase d'informació les primeres hores han estat sotmeses a una anilisi més puntual, arnb un estudi de les modalitats arnb que el fet fou transformat en notícia. La segonafare, vinculada a un moment de reflexió i de primera racionalitza- ció, compren els missatges difosos a la tarda, al vespre i a la nit (14 hores-24 ho23 res 20 minuts). En aquest marc hem analitzat particularment els noticiaris de I'espai vespertí i nocturn, quan la reflexió i I'aprofundiment del judici necessariament havia de comportar un resultat més organitzat i madur. Admesos aquests dos espais ptivilegiats d'analisi, hem d'afegir que, entorn d'ells, és possible de prendre en consideració noticiaris televisius, radiofhnics i grafics que, justament perqu? es van produir en un moment definit, presenten una certa homogene'itat en el pla del contingut i de la forma. Així tenim la possibilitat de comparar racionalment una serie d'informatius televisius, radiofhnics i de premsa en edició extraordinaria. RESPONSABILITAT DE LA INFORMACIÓ 1 TERRORISME Amb el segrest d'Aldo Moro els mitjans de comunicació de masses, en particular la premsa, entren en un ciclo, investits com són de greus responsabilitats respecte al fenomen del terrorisme. Ja en ocasions anteriors s'havia examinat el paper de la informació davant els actes terroristes i I'amplificació que la informació els presta; pero un cas tan dramatic per a la vida democratica ha replantejat violentament el problema. En aquesta circumstancia torna a surar (per si calia) la centralitat del sistema de comunicacions en una societat moderna de masses, més la cdescoberta~ de llur poder en termes d'amplificació i en alguns casos de cdeterminació, dels fets. Els periodistes s'adonen que afan d'esbombadors~, com ja hem dit; pero també que tenen grans possibilitats d'intervenció i, doncs, de responsabilitat que afecten d'alguna manera la determinació dels fets encara en evolució (sobretot en el mitja televisiu caracteritzat per una major rapidesa i impacte). La informació no és pas, ben cert que no, un mira11 rnés o menys fidel de la realitat, pero aquesta hi té un paper no gens irrellevant. Els muss media són, com en altres ocasions, els interlocutors privilegiats dels terrorista i, a proposit d'aixo, aquells dies es recorden unes paraules d'Andreas Baader (ufarem la guerra a la burgesia amb els títols dels seus diaris~) i el parer, dur per tal com dramaticament s'ajiista a la realitat, de Jim Karayan, director d'una cadena televisiva americana, segons el qual hi ha auna comunitat d'interessos entre terroristes i televisió~l~. Tots aquests elements presents en els professionals de la informació, els polítics i els estudiosos dels muss media, van determinar un interessant debat a les pagines de la premsa, que arriba al zenit entre l'arribada i la publicació de la fotografia d'Aldo Moro i el primer volant de les BR (Brigades Roges), dos dies després del segrest, i el segon missatge, el dissabte sant (26 mar$), quan les diverses preses de posició ja s'havien resolt en la practica. 12 Cfj, Numero zero, Mar$, p. 8 30 La configuració complexa d'ordre motivacional que sumariament hem descrit potser pot contribuir a explicar la significació del recurs immediat -mal sigui per poc tempsa I'aparell radiofonic i, onsevulla que sigui possible, al de la televisió, únics instruments d'informació per ara disponibles. També es pot comprendre el significat de I'audició col~lectiva de la radio feta en moltes fabriques, oficines, despatxos, en els moments immediatament posteriors a la comunicació del segrest i de la mort de I'escorta. No sorpren pas gens el fet que moltes persones vagin passar practicament la resta del dia 16 de marc entre la radio, la televisió i la lectura dels diaris, amb el convenciment que seguir moment per moment I'evolució dels esdeveniments els permetia de controlarlos, aquests fets, d'una manera més facil, i dava satisfacció a llurs propies exigencies de saber, d'oficialitat, de relació social, de contenció de I'angoixa. És veritat, com s'ha dit, que les necessitats esmentades no són pas típiques d'una situació d'emergencia, i que es poden donar en el recurs quotidia que l'individu fa de la premsa, la radio i la televisió. El que varia sensiblement és la intensitat i la forca amb que s'imposen a I'individu. A proposit, val la pena de subratllar que les necessitats considerades no es presenten pas d'una manera indiferenciada en els diversos individus; mentre en alguns subjectes predominen les necessitats cognoscitives, amb la conseqüencia d'una millor possibilitat de controlar els factors interns i externs capacos d'obstaculitzar una recepció i valoració autonoma i correcta de la informació; en altres exerceixen una funció preponderant les necessitats de defensa del jo, que poden fer de filtre, d'alteració ilo deformació de les informacions no congruents amb l'exigencia de dominar I'angoixa. La naturalesa transaccional de la comunicació pressuposa, de fet, que per atreure i mantenir l'auditori per produir els efectes desitjats, el comunicant hagi de procurar satisfer algunes necessitats, desigs i expectatives del públic, compte hagut dels seus habits i valors prevalents. D'una banda, pot privilegiar-se la satisfacció de les necessitats que hem considerat cognoscitives, amb la tendencia a afavorir I'obtenció, per part de I'oidor, d'una clara comprensió de la realitat circumdant, que permeti de valorar-la i de referir-s'hi d'una manera autonoma i informada. D'una altra banda, en canvi, insistint en les necessitats d'autodefensa de I'individu, es pot facilitar la seva abstracció de la realitat i es pot reforcar la seva dependencia respecte a una autoritat exterior que valori, interpreti, suggereixi models de comportament. No volem pas dir que la satisfacció de les necessitats cognoscitives no tingui també una funció, en última analisi, defensiva; el que volem donar entenent és que privilegiar I'una categoria de necessitats o I'altra significa, substancialment, estimular i afavorir un procés de presa de consciencia, de compromís i de transformació informada de la realitat o, ben al contrari, perpetuar una situació de dependencia dels altres i de desentendre's de les possibilitats d'intervenció i de modificació de la realitat. No costa pas gaire reconeixer aquestes dues posicions 31 en una concepció diferent de l'home i del comportament huma, propia de tota ideologia. Així, en la primera hipotesi considerada, s'obra inspirant-se en un model d'home en qui les activitats de coneixement, d'interpretació autonoma de la realitat, prevalen sobre les reaccions emotives i revestides d'ignorancia en una temptativa perenne per superar les instancies més primitives i ocultes en favor de necessitats més madures i més subjectes al discerniment i al control racional de I'individu. En la segona hipotesi, en canvi, preval el model d'un home incapac d'autodeterminar-se, presa de forces irracionals, sempre orientat i conduit i que, en definitiva, pot i ha d'ésser mobilitzat amb vista a la prestació del seu consentiment a un ordre social establert per altri. Les diverses concepcions sobre la naturalesa de l'home i les diverses interpretacions de les expectatives dels oldors davant la realitat acaben, doncs, caracteritzant un programa radiofonic o televisiu o una capcalera grafica diaria, cosa que contribueix a determinar el seu estil de comunicació peculiar. Si aix6 és cert en general, s'han de poder singularitzar traces significatives d'aquest estil en qualsevol producció de cada un dels programes i diaris amb accentuació dels trets característics propis davant situacions d'un relleu particular. Coherentment al que s'ha dit més amunt, podem també avancar la hipotesi que, davant de situacions dlemerg?ncia, la informació pot inspirar-se fonamentalment en dos models -amb una amplia possibilitat, és clar, de posicions intermedies-, definibles en funció de la importancia diversa i de les modalitats diferents de gratificació de les necessitats i de les expectatives dels oidors. Les característiques fonamentals dels models esmentats es poden concretar sinteticament com segueix: a) Model orientat al coneixement i al compromls amb la realitat: - arquitectura dels missatges tal que afavoreki un coneixement de les dades de la realitat, sense recórrer a sol.licitacions emotives concretes i artificials; - invitació a fer una valoració racional dels esdevenirnents; - presentació de possibles causes remotes i proximes dels fets ocorreguts i interconnexions possibles, només sobre la base de les dades i dels arguments puntualment exposats; - invitació a no reprimir les propies reaccions emotives, sinó a superar-les amb vista a una comprensió més ampla dels fets ocorreguts; - invitació a un compromís informat amb la realitat com a resposta als fets ocorreguts, reforcant els vincles solidaris i cohesius de I'agregació social; - respecte actiu de l'oldor amb vista a una mobilització autonoma d'aquest. Arnb aquest model s'afavoreix, com deiem, la superació de les necessitats més primitives i inconscients de l'home a favor de les exigencies més madures i, 32 doncs, més arrelades en el control racional, amb la idea de fer progressar els qui disposen de menys instruments crítics i d'estirnular la capacitat de valoració autonoma i d'autodeterminació. b) Model orientat a la dependencia i a I'allunyament de la realitat: - arquitectura dels missatges caracteritzada per una accentuació freqüent de les tonalitats emotives, encobertes amb la miscara d'una tasca d'informació deguda; - referencies a autoritats externes a I'hora de fer la valoració del fet i d'adoptar unes modalitats de comportament adients; - s'insinuen mobils proxims i remots i llurs possibles connexions, presentant-los com a causes certes pero sense oferir prou elements de suport pertinents; - s'encoratgen formes d'iniciativa i de resposta col~lectiva que afavoreixin la reclusió en la dimensió individual; - tendencia a alarmar artificiosament els oidors, especialment els que, per llur posició, són més sensibles a les crides a I'ordre i mis disposats a prestar llur consentiment a mitjans capacos d'atenuar llur propia inseguretat; - se suggereixen a I'oidor -generalment mitjancant imatges retoriques i invocacions emotives, tot valent-se de la propia autoritatjudicis sobre els fets que s'avinguin arnb els propis. Amb aquest model s'afavoreix, com deiem, la superació de les necessitats més primitives i inconscients de I'home a favor de les exigencies més madures i, que els predisposi a una prestació del propi consentiment d'una forma acritica. PROPOSTA DE LECTURA DE CONJUNT DELS MISSATGES INFORMATIUS DEL 16 DE MARC Sobre la base de les consideracions fetes en raó de la quantitat de les informacions Woses, podem ara adoptar les conclusions següents: a) I'experiencia de recerca ens persuadeix que una expansió de programes informatius (relatius de forma particular a un fet extraordinari) no es justifica sempre amb exigencies d'integritat ni realitza una informació automiitica. El material analitzat ens ha encarat a una colla de casos de repetició de fets i d'imatges fins i tot en el marc del noticiari; compleix més aviat una funció d'amplificació emotiva de la dramaticitat d'un esdeveniment. La insistencia sobre un fet -quan hi manca anovetat,, fets o aniiiisis nouspot determinar un estil emfatic i retoric que, al seu torn, buida la dimensió informativa i referencia1 en favor d'una comunicació prou redundant. En algun cas -caracteritzat per 33 una extenuació de la funció fatica i de contacte entre mitjii i públichom té la impressió que una comunicació tan redundant vol imbricar les necessitats de noticies i de comunicació difoses entre el públic (que acaben reduint-se a comunicacions de tipus exclusivament vertical, tot descoratjant una participació activa dels ciutadans). La consideració sobre els aspectes negatius consegtients a la reiteració superflua d'imatges i notícies ha de tenir també en compte els fenomens de cansament i de sacietat que inevitablement es donen en el públic i que semblen proporcional~ al refús de la referencialitat: transformar I'informe dramiitic d'un afet-novetat~ en espectacle implica igualrnent una reestructuració dels sistemes d'expectació, de I'atenció crítica i de les formes de recepció per part del públic. Els episodis de asacietata són d'alguna manera adverats per la caiguda relativa dels indexs d'audició verificada durant el noticiari del vespre, i que fan baixar el nivel1 d'exposició als telediaris nocturns a uns nivells inferiors als habituals. 6) Les consideracions exposades en el punt anterior es refereixen a casos de redundancia informativa que es donen plausiblement en circumstiincies i respecte a temes excepcionals. Advertim, pero, que aquestes mateixes consideracions s'entronquen estretament amb el que hem qualificat d'excessos quantitatius d'informació, sense perjudici del refús de qualsevol projecte de limitació de les noticies o de asilenci informatiu~. Ens sembla prou evident que les propostes de black out, així com de censura, igualment com l'elecció d'una drhtica reducció d'informacions, només són plausibles i coherents en un regim totalitari i en una societat tendencialment repressiva. Subratllem que de l'aniilisi dels comportaments informatius del 16 de marc sobresurten potser la perplexitat sobre la quantitat d'informació, mentre (com ja hem vist) un debat sobre limitacions o autocensura no va tenir cap incidencia real. Les conclusions adoptades amb relació a la quantitat de les notícies proporcionades pels sistemes informatius afecten d'alguna manera la mateixa anJfisi quantitativa; per cloure un balan$ en funció d'aquesta última prospectiva farem referencia als valors d'escaienca. integritat i pluralisme de la informació difosa. Sobre l'escaienca d'intervenció dels sistemes informatius (sense perjudici de les observacions fetes sobre la fase de l'emergencia) destaquem com I'opció de la rapidesa d'intervenció perpart dels mass media va ésser preferida per una gran part de les xarxes televisives i radiofoniques públiques, per la premsa independent (sobretot fora de la capital) i per alguna emissora radiofonica privada. La resta de mitjans informatius es van estimar més una via més lenta d'informe del fet, que podria justificar-se en una Iínia editorial o per I'escassetat dels mitjans disponibles per l'organ informatiu (pero no podem pas descartar, tampoc, la coincidencia d'ambdues motivacions). Van optar per aquesta segona possibilitat informativa els diaris de partit o de moviments politics i un mitjii radio- 34 fonic públic (GR3 = Giornaleradio 3), d'una banda, i la majoria d'emissores televisives privades, d'una altra. Amb relació a aquestes opcions relatives a l'escaienca de la informació, ens limitarem a observar que un retard de producció de noticies sobre un fet extraordinari (en un mercat que es caracteritza per una presencia abassegadora d'estímuls comunicatius) podria produir fenomens d'angoixa i d'inseguretat (és comprensible, per tant, que el servei públic s'hagi estirnat més la via d'una informació immediata). bbviament, aquesta línia ha comportat mancances, desorientacions, rectificacions i errors. Ara hem de redefinir i ampliar el concepte d'escaienca fins a integrar-hi la rapidesa de la informació en les reaccions populars, en la proclamació de la vaga general i en la decisió d'accelerar els temps del debat parlamentari sobre la confianca al nou govern. En un examen retrospectiu, es registra una homegene'itat prou notable així com promptitud en I'assenyalament i subratllat d'aquest darrer aspecte, com a indici d'una resposta singular i sol.lícita del sistema polític a l'atemptat contra les institucions; en canvi, l'homogene'itat baixa quan examinem el comportament adoptat en la confrontació de les reaccions de base, la vaga general i les manifestacions de masses. Sembla com si la lentitud, la generalitat i els comentaris perplexos que caracteritzen la lííia d'alguns organs informatius davant la vaga i les manifestacions no acabin d'amagar, i alguna vegada fins ampliln, preocupacions de caracter tactic i de grup, amb que s'enfosqueix el significat polític de la mobilització popular. Acabarem el discurs sobre la qualitat de les informacions difoses -donant per bones les observacions sobre el to i el registre expositiu, ja anticipades en els capítols de recerca examinant les fonts de notícies-novetat i les de noticies-racionalització singularitzades pels sistemes informatius. Utilitzant críticament la noció de qualitat i d'integritat de la informació, I'encararem als temes i a les qüestions de que es parla en els noticiaris. Podríem indicar en aquest respecte alguns elements recursius en l'organització dels noticiaris, obviament variables, i en la mise en valeur i en les diverses esuategies informatives. 1) EL SEGREST D'ALDO MORO COM A NOTÍCIA-NOVETAT; CR~NICA 1 DESCRIPCI~ DEL FET 1 DELS SEUS ELEMENTS INTERNS (L'ATEMPTAT, LES VÍCTIMES, ELS TEKRORISTES, L'ESCENA, ETC.) Des del punt de vista de la cronica i de la descripció del afet* els mitjans informatius semblen més aviat homogenis; totes les emissores publiques i privades tenen una forma de donar la notícia del rapte de Moro i les seves conseqüencies que els és comuna i que obeeix a un sed& obvi, pero més aviat rígid. Aquest sedas preveu naturalment la interrupció dels programes habituals (que eren en tot cas lleugers o d'evasió) i, per tant, una selecció del públic que casualment o expressament estava aexposat* als programes. La suspensió de la programació ordinaria actua de forma que estableix una mena de funció central de la informació respecte als alues generes de la comuni35 cació (I'evasió o ficció, els programes Ileugers), i emfasitza una posició de acontacte, entre el públic i els fets, pero especialment enue el mitjti i el públic, amb que es defineix de manera concreta i escaient la naturalesa del servei fet al públic. Una afirmació important de la hnció faticas que en aquest cas s'integra amb allo que de fonamentalment específic tenen els mitjans de comunicació (que és l'aspecte informatiu-referencial), consisteix en la ruptura (de la programació i, per tant, del públic que li és habitual) de I'estil formal i dels estereotips de confecció de missatges. Televisió, radio i diaris produeixen noticiaris extraordinaris, confecció obviament subjecta als temps i als riscos de I'excepcionalitat en la producció d'informacions. La ruptura del ritual informatiu és particularment obvia en els telediaris extraordinaris, en els quals es manifesta una mena de propensió vers tot quant pot donar la mesura de la improvisació (error, repeticions, el video ocupat no solament pel periodista sinó també per I'aparició d'un redactor portador de les notícies). . . tot aixo són elements semhtics capasos d'augmentar l'atmosfera improvisadora en la mesura que representen la ruptura d'una uadició informativa i d'una burocraticitat de la areformulació redaccional~. Aquestes novetats, vinculades a un esforc professional efectiu, emotiu i polític, respecte als fets, han modificat la relació habitual entre periodista i notícies, i entre públic i mitjans. S'entén que aquests aspectes només representen elements secundaris dels comportaments informatius, dependents d'una opció més general sobre les maneres d'abordar l'informe de l'emergencia. Les mateixes opcions inherents a la cronica són contextualitzades en I'hbit de la racionalització del segrest de Moro i amb relació al quadre politic de les reaccions davant I'atemptat. Es tracta d'examinar, per tant, els comportaments de cronica i la prevalenca habitual dels seus registres en relació amb la riquesa de la dimensió explicativa i les opcions de representació de les respostes contra el terrorisme. De fet, com hem observat repetidament, no manca pas la consciencia de la responsabilitat de que era investida la labor del periodista a l'hora d'oferir un informe dels fets (resulta exemplar, en aquest context, una resposta del director de Cohre della Sera, Franco di Bella, a Giampaolo Pansa: tAquesta mena de drames només passen una vegada en la vida d'un periodista. 1 ara, tot d'un plegat, n'hi ha hagut per a tothom.. .9)'9. Avaluant les maneres diferents com els periodistes s'han encarat amb aquesta labor informativa, ens referirem a la terminologia ja cliissica de Roman Jakobson sobre les funcions prevalents del missatge. Podem observar com en la chica prevalen les funcions fatica i referencial; pero a més d'aquestes dimensions pre- 36 visibles dels informes sobre el 16 de marc s'afirmen -amb relació a diverses estrategies informativesla funció metalingüística i la conativa. Els trets essencials d'aquestes opcions informatives evidencien dues hipotesis alternatives, sense perjudici del fet que ens trobem davant de dos ordres d'estímuls -mes que no pas davant de dos models dicotomics i exclusiusdiversament presents o més aviat simultiiniament presents en els missatges. D'una banda apareix un estil redundant i prevalentment narratiu, amplament tributari de la ideologia de la notícia (típica de les societats industrials, per exemple) i orientat a fer un informe vistós de la notícia-transgressió. L'escaienca, la qualitat i la riquesa dels detalls -elements típics d'aquest modelconfiguren una mena de relació vinculant entre I'emissora i el públic. Aix6 no exclou, pero, formes riipides i apersonalitzadesw d'aniilisi i de aracionalització dels fetsw. Al mateix temps tenim que la cronica (intensament uparticipadaw pel periodista) acaba per imposar-se. S'acoloreix d'una forta connotació d'espectacle, establint formes de participació individual en el drama col~lectiu i facilitant, potser, la transformació de I'usuari en espectador, merces a la recomposició de les seves necessitats emotives, vinculades a una sorpresa tan desestabilitzadora en forma d'uexpectació~ i de recepció passiva. La mobililzació dels sistemes-d'informació davant I'emergencia -un element que ells mateixos s'encarreguen de subratllar (magnificant la dimensió metalingüística i la fatica o ade contacte*)- sembla quasi extingir la necessitat de participació del públic, al qual s'ofereix una participació vicaria, succedani de la intervenció directa, i que a la llarga pot afavorir efectes de usacietat>. Sobre aquesta primera opció es dibuixa un segon pol d'organització dels informes, en que es manifesta una prevalenga sensible i original de la funció referencial, associada no rarament a una dimensió conativa. Una novetat d'aquest model consisteix en la renúcia a sobreposar-se als fets, com si diguéssim a limitar la relació vertical que s'estableix entre mitjii i públic, afavorint comunicacions de tipus horitzontal i deixant espai a altres relacions socials i a formes de participació en el fet; es dóna, altrament, una certa sol~licitació en formes de participació, determinada per la influencia dels processos socials i politics activats per I'atac contra les institucions i per les respostes contra el terrorisme. A aquest estil periodístic, no li es aliena una opció de valor, que es manifesta, pero, més que no pas en comentaris unilaterals, en la mi~e en vdeur evident de temes socials i polítics com a protagonistes de les notícies. Aquestes opcions de referencialitat expositiva i de racionalització dels fets poden restituir a I'espectador la seva dirnensió de ciutada, amb la convicció que en una situació d'emergencia no es demana pas tant un consentiment subaltern del públic sinó una participació real; aquest model pensa en un ciutadii per al qual les notícies poden funcionar com un suport indispensable de coneixement de la realitat que es contraposi a la desconfianca i al replegament uen sin, reforci les relacions socials i polítiques i faci possible la cooperació col~lectiva. L'estil expositiu i tematic privilegia una referencialitat capas de sostreure la 37 crdnica d'un fet tan excepcional als excessos de l'emotivitat i la retorica, limitant I'adjectivació i el comentari. La mateixa tasca de racionalització s'explica sense la superposició d'un adiscursw preconstituit; I'esfors de reflexió es basa en alguns elements-clau, capasos d'orientar la interpretació del fet. 2) LA DIMENSIÓ EXPLICATIVA 1, DONCS, LA ~RACIONALITZACIÓ SOCIOLOGICA» DEL FET Després d'haver considerat el nivel1 de la descripció del fet hem d'abordar si la informació va reeixir a superar «la logica de la transgressió~ -i per tant, el registre de la cronica negraper afavorir una analisi i estimular una reflexió sobre les causes i el significat de I'atemptat terrorista i, per tant, la seva tracionalització* (entenem per racionalització Iá indicació ude nexos de casualitat no purament ttcnics o institucionalitzats, per als quals es pot sobreentendre una llei real i generica». Hem d'observar sobretot que tots els sistemes d'informació es van trobar mancats de preparació davant l'escalada de I'estrategia de la tensió; I'escassa tendencia de la informació italiana a I'analisi historica i sociol6gica dels fenomens no quotidians i profunds que caracteritzen la crisi de la societat i la seva mutació, implica I'adopció habitual d'un registre impressionista i descriptiu dels episodis de la violencia política. Fins i tot davant el segrest d'Aldo Moro i I'extermini de la seva escorta, el comportament de la informació es ressentí d'alguna manera d'aquesta modesta actitud de ~racionalització*; amb tot, hem d'indicar que, a més de la vocació de fer una cronica pertinent i articulada del fet, en molts mitjans informatius públics i privats s'afermi una exigencia de situació i d'explicació de les causes de l'estrategia terrorista i del significat del seu episodi més recent. La novetat d'aquest estil de racionalització pot organitzar-se sobre alguns temes: a) el terrorisme; la reivindicació de I'atemptat per part de les BR; precedents i significació de I'inconformisme polític i la violencia; 6) Iogica de l'opció de la víctima; significació de la iniciativa política del president de la DC i asimbologies* de I'atemptat (data, personalitat, etc); c) situació de l'episodi en la dialectica de conformisme/incorformisme típica de la societat italiana; crisi economico-social i mutació política, etc. Sobre aquests aspectes es concentra I'atenció de la informació; en particular I'especificitat, el paper de la tria de la víctima i el seu significat simbolic foren impliament considerats pels mitjans públics i privats, atentament escrutats, igualment, per la premsa estrangera. La tendencia a I'explicació sociol6gica s'afirma en alguns casos arnb un diagnostic sumari de la situació i, en altres, amb la proposició d'elements d'avalua- 38 ció histories, polítics o biografics (sobretot sota forma de butlletins o comunicats) per posar el públic en condició de formular hipotesis i explicacions. Cal observar, finalment, que la superació d'un registre purament narratiu dels fets incideix genericament en la fase que hem considerat d'aemergenciaw: en alguns organs informatius uobem des dels primers moments una indicació de responsabilitats polítiques de l'atemptat, i es pot sostenir fins i tot que I'actitud i la lííia editorial dels diversos abordaments del fet són ja for~a evidents des dels primers noticiaris. És obvi que les ambicions més clarament interpretatives toquen els noticiaris de la tarda i sobretot els del vespre (i els editorials que trobem als diaris del dia 17). Potser la novetat més drhtica que caracteritza els canals informatius, la constitueix la novetat amb que la informació parla de l'atemptat terrorista, sense, pero, limitar-se a un informe de cronica que hauria acabat ade'Lficant~ eIs mateixos terroristes. Podem observar que si és cert que les BR obtenen -amb el segrest d'Aldo Moro i I'extermini de la seva escortauna victoria de llur política de comunicació de masses, potser no han pas previst una reacció prou lúcida i calculada dels homes de la informació. Si és cert que les Brigades Roges segresten la informació audiovisual i grafica, només obtenen una victoria de llur política de la comunicació de masses: confisquen objectivament les notícies amb la producció de fetsnotícia. La política de la imatge perseguida per les BR ens sembla, pero, substancialment fracassada en I'estratzgia dels fets constmlts per convertir-los en ingredients exclusius de I'angoixa i la desestabilització de la mateixa vida quotidiana, i en I'estrat2gia -integrada orghicament amb I'anteriorde confiscació, no solament del curs fet-notícia, sinó també de la relactó fet-notícia-avaltzació. Ara hem d'examinar i estimar atentament els allocs~ i les raons d'aquests 1ímits de l'estrategia de les Brigades Roges; aquest esforc pot afavorir una revisió dels models teorics tradicionalment aplicats al significat i a la funció sociopolítica de la informació, i sobretot pot contribuir a restablir les dimensions dels episodis presents o previsibles de I'estrategia de la tensió. Ens sembla que les raons que provoquen aquest acapteniment~ d'un ús exclusiu dels mas5 media per part de les BR s'han d'indicar als nivells següents. Primer de tot, d'alguna manera es limita i contrasta un camí que, a primer cop d'ull, podria semblar inevitable en I'emergencia: el del jét-notíctamobilització emotiva. L'encreuament de les funcions fatica i referencia1 va rapidament acompanyat de la prevalenca d'una funció avaluativa que ofereix un dens codi ideologic a I'amuntegament incessant i potser fins i tot caotic de les notícies. En segon Iloc, hem de subratllar un element d'un relleu absolut: /a font de notícies-novetat no és constituida exclusivamentper les BR, I'emboscada a la Via Mario Fani i I'emfasi previsible sobre el personatge segrestat i la tragica malauranca de la seva escorta. Els periodistes, lligats a organs ideologicament di- versos, públics i privats, saben individuar altres interlocutors de les noticies, 39 aplegant i valorant altres nivells de semanticitat informativa. Així, a més de la notícia-novetat, lligada a I'informe indispensable sobre la ttransgressió*, s'han convenit en tema d'informació tant el sistema polític com el pluralisme de les posicions ideals existents al país, les reaccions populars i polítiques de base, i fms la unitat substancial de I'opinió pública davant el xantatge de les BR. 3) LA REACCIO DAVANT EL TERRORISME COM A FONT DE NOTÍCIES Ens sembla que aquesta ampliació de les fonts noticials és d'alguna manera I'element caracterhtic del componament de la informació, sobretot de la pública, en la jornada del 16 de marc. En la valoració i el subratllat de les reaccions davant I'atemptat es pot percebre un element de novetat real en la consciencia de la responsabilitat de la informació i el seu paper en la societat. Potser són aquestes novetats les que han alarmat els estrategues de la tensió que pretenien -en un designi de capgirament políticuna amplificació de llur gesta capas d'afavorir la desconfianca i el replegament en I'espai privat; hem de recordar que un comunicat dels terroristes ataca frontalment el capteniment de la informació: aHi ha en curs -deien en el segon comunicatuna campanya de contraguerrilla psicologica, obra de tot el bloc de la premsa del rtgim, experta en crear confusió, desorientació, "falsa consciencia"~. La informació ha reaccionat davant una situació en que era completament superada per una serie de fets Iúcidament programats perque fossin missatges, pero sense caure en la temptació de les censures o les limitacions arbitriries de la notícia; s'ha decidit a informar, pero tarnbé a jutjar, adrnetent de forma clara i sense mistificacions que prenia posició. Aquesta reflexió immediata sobre el paper de la informació -que menar2 al tcas de consci2ncia~- no tingué pas desnuaments identics. En l'emfasi sobre la resposta al segrest dlAldo Moro, els organs i els mztjans tendeixen obviament a diferenciar-se; en alguns casos se subratlla únicament el paper de 1'Estat i de les institucions, mentre que en altres organs s'insisteix en les reaccions populars i en la mobilització de les masses. LA IMATGE DE LA REACCIÓ DE L'ESTAT 1 LES INSTITUCIONS Les institucions són precisament el centre de I'atac terrorista; tant la sintaxi de les BR com I'ús lingühtic consolidat dels observadors i dels periodistes donen per feta la definició d'aatac al cor de 1'Estat~~O. 20 Observacions interessants sobre aquest punt en SORGI. C. a11 mcssaggio impazzito., en L'Osscrvatore romrrno (24-IV-1978). L'autor fa observar, entre més coses, que aassumint la terminologia (de les BR) s'afavorelc dcterminanunent llur institucionaiització en I'opinió pública..