Els gabinets d'informació : pràctica, teoria, el cas de Catalunya

ELS GABINETS D 'INFORMACIÓ : PRACTICA, TEORIA, EL CAS DE CATALUNYA «Un dels fenomens més notables que s'han produ'it recentment en el camp de la comunicació en el nostre país és sens dubte la proliferació dels Gabinets d'Informació.. . La clau que explica aquest fenomen és probablement el fet que I'establiment de la democracia ha produit una dinamica informativa nova a tots els nivells de la vida pública del nostre país, i molt especialment en el que fa referencia a la relació de les institucions i organitzacions públiques amb els ciutadans». Així s'inicia el document «Definició dels Gabinets d'InformaciÓ», que ha estat la base per a constituir, el passat 19 de novembre de 1981, I'Associació de Gabinets d'Informació de Catalunya (AGIC). La constitució de I'AGIC, culmina un procés endegat formalment un any abans i plantejat de fet des de 1979, quan les noves Administracions Locals (Ajuntaments i Diputacions) foren elegides democraticament. A més de I'AGIC, el passat 19 de novembre es constituí, també al Palau de la Generalitat, I'ACIAL (Associació Catalana d'Informadors de 1'Administració Local). Els membres d'aquesta Associació pertanyen, evidentment, també a I'AGIC, i ambdues Associacions, cada una amb la seva dinhica propia, col.laboren estretament. L'existencia dels Gabinets d'Informació, la seva practica, les necessitats professionals dels seus membres i els plantejaments informatius i comunicatius, formen un tot al qual obeeix la constitució d'ambdues associacions. Els Gabinets d'Informació, pero, com a nova realitat comunicativa diferenciada de la premsa, mitjans audiovisuals, etc.. . , exigeixen una recerca específica a fi de consolidar- 130 se, no solament corn a simple sortida professional sin6 especialment corn a instrument o entitat elaboradora i realitzadora d'una politica informativa i comunicativa. Aquest breu estudi intenta proposar unes bases per a aquesta recerca, des del punt de vista de la practica dels Gabinets, presentant conseqiientment unes bases teeriques, i amb especial referencia, finalment, al cas de Catalunya. LA PRACTICA: FUNCIONAMENT I ACTIVITATS DELS GABINETS D'INFORMACIO L'existencia dels Gabinets, la descripciO del seu funcionament i activitats a fi d'extreure'n la seva estructura, i la proposta d'una definiciO descriptiva, son un primer pas indispensable en aquesta recerca, que nomes pot partir d'una analisi de la realitat. EXISTENCIA DELS GABINETS El quadre anex &ma una visiO clara del que son avui dia els Gabinets d'Informaci6 a Catalunya. D'un Cens elaborat el passat mes de novembre 1981 pel Servei de Premsa de la Diputaci6 de Barcelona, que encara s'ha de completar, se'n despren que hi ha a Catalunya 94 Gabinets d'Informaci6 i 140 professionals —siguin o no periodistes— que hi treballen. El nombre de Gabinets s'ha quadriplicat en els darrers tres anys i el bloc fort es format logicament per les Administracions ptiblica i local amb 52 Gabinets d'Informaci6. Nomes 33 Gabinets, pere, tenen una infraestructura Ines o menys completa, ja que la majoria giren en torn a l'acci6 d'una sola persona. Quant el nombre de professionals, nomes 25 dels 140 pertanyen a l'Associaci6 de la Premsa, perO 97 dels 140 gin periodistes, mentre que 8 fan tasca alhora informativa i de relacions pitbliques, i 33 fan la tasca de relaciO amb els mitjans de comunicaciO perO no gin professionalment periodistes. D'aquestes dades interessa retenir, a part del fet pales de l'important nombre de Gabinets d'InformaciO, que hi ha una clara tendencia a responsabilitzar d'aquests Gabinets els professionals de la informaciO, fugint aixi de la tradicional linia del publicista o responsable de protocol-relacions plabliques que tenia secundariament funcions de relaciO amb els mitjans de comunicaciO. S'ha de dir, pere, que els Gabinets d'Informaci6 encara tenen una imatge poc definida: uns els consideren com una simple operaciO politica, empresarial, institucional, o del caire que sigui, adrecada a la seducciO i propaganda envers els mitjans de comunicaciO; altres els veuen corn una simple «corretja de transmissiOD en la que el professional ha d'esser la veu del seu amo; hi ha qui en l'associaciO de Gabinets nomes ha vist una simple operaciO de prestigi o almenys corporativista, a fi d'accedir al carnet periodístic -garantia d'assistencia medica gratuita i total; i 131 hi ha, finalment, qui no dóna gens d'importancia a aquests Gabinets en comprovar que només una minoria tenen una estructura realment operativa. Totes aquestes simplificacions no poden, pero, defugir una realitat aclaparadora: la creixenca dels Gabinets d'Informació, els seus plantejaments associatius per a una acció més eficac, la seva contribució decisiva a l'aprofundiment del fenomen comunicatiu a Catalunya. LA PRACTICA DELS GABINETS D'una enquesta realitzada a 30 Gabinets d'Informaci6 (20 de 1' Administració Local i 10 d'entitats públiques i privades), en el marc de la preparació de la constitució de les dues associacions esmentades de Gabinets d'Informació durant I'any passat 1981, se'n desprenen cinc activitats principals: l. Funció informativa, a través dels contactes amb els mitjans de comunicació social, per mitja de comunicats, reunions informatives, entrevistes, etc.. . 2. Funció informativa interior a la institució o entitat a la qual pertany el Gabinet, a través de I'elaboració de dossiers de premsa, gravació de cassettes-radio o audiovisuals, teletip, aniilisi de premsa-radio-televisió, etc.. . 3. Funció documental, o arxiu dels temes de premsa-radio-TV que fan referencia a la propia institució, així com arxiu de documents i treballs propis de la institució a la qual pertany el Gabinet, com també fitxers estadístics, d'adreces, etc.. . 4. Funció de manteniment de mitjans de comunicació propis: des de publicacions ocasionals, butlletí o revista periodics, radios, gravació de programes, instruments de comunicació per a campanyes concretes, i fins les gravacions audiovisuals, hi ha en l'activitat dels Gabinets d'lnformació una extensa gamma d'utilització de mitjans propis de comunicació. J. Funció d'assessorament, i en alguns casos execució, d'una política no solament informativa sinó també de la comunicació de l'entitat a la qual correspon el Gabinet, política que sol estar centrada en I'ajut i la potenciació dels mitjans de comunicació social pertanyents al territori on opera la institució corresponent. És evident que els mateixos Gabinets, com a resultat d'aquesta enquesta i de les reunions dels seus membres, han tingut en una sisena funció, I'agrupació de Gabinets, la via per a poder elaborar una definició propia. Abans d'arribar a aquesta definició, ha estat necessari de descriure aquestes funcions, que responen totes elles a la necessitat informativa -en diversos sentits de circulació, entre entitats, d'aquestes al ciutada, i d'aquestes amb els seus propis membresen una societat desenvolupada. La ressenyada quinta funció, com podem com- 132 provar, desborda la simple política informativa i obre, com veurem, noves perspectives per als Gabinets dlInformació. DEFINICIÓ «DESCRIPTIVAu DELS GABINETS La recensió dels Gabinets en la seva existencia i la descripció factica de les seves activitats donen suficients elements, almenys provisionals, per a intentar una definició si més no en el pla descriptiu. Així han estat definits pel document bbic de I'AGIC, titulat precisament «Definició dels Gabinets dlInformació», descrivint de fet la seva activitat principal o tasca informativa: tEls Gabinets d'Informatiu són mitjans informatius o mitjans de comunicació, ja que llur tasca essencial en el procés global de la informació és actuar de canal intermedi entre la font d'informació -és a dir, la institució, entitat o organització de la qual el gabinet depen i a la qual serveix professionalmenti els mitjans d'informació de masses». Desenvolupant aquesta definició, es qualifica els Gabinets d'Informació d'«agencies d'informació sectorial^, és a dir, tmitjans d'informació que subministren als mitjans de comunicació de masses, sense utilitzar altres canals intermitjos, informacions propies que després són objecte de tractaments diversos pels diferents mitjans de comunicació social i arriben finalment al públic a través d'aquests mitjans~. Com podem comprovar aquesta definició escau únicament a la primera de les cinc tasques ressenyades, que és en la practica la principal que realitzen els Gabinets existents. Si bé és descriptiva i incompleta, aquesta definició remarca, pero, el caracter professional periodístic dels Gabinets d'Informació. S'especifica en el document esmentat que ten conseqüencia, els Gabinets d'Informació són serveis de comunicació autbnoms i professionals, essent la seva tasca especítlca de caracter informatiu i clarament diferenciada de les funcions de tipus propagan- &tic, publicitari o de relacions públiques, com així succeeix en qualsevol altre mitja informatiu». De la definició descriptiva a la recerca tedrica, el pas a donar és de gran importancia per a copsar el fenomen i definir millor els objectius dels Gabinets d'Informació en el camp de la comunicació. La definició teorica dels Gabinets d'Informació -una definició que abastés totes les funcions ressenyades anteriorment i d'altres susceptibles de ser fetes pels Gabinets esmentatsforma part de la recerca sobre aquest fenomen comunicatiu. No podem aspirar ara per ara a esgotar el tema. Poden, pero, realitzar-se diverses aproximacions: I'estudi dels Gabinets d'Informació corn a sistema co133 municatiu específic o definició sistemica; I'estudi tipologic sobre els diversos tipus de Gabinets que ens duria a una definició tipologica; i I'estudi funcional descriptiu, tal corn s'ha fet en el segon apartat que ens ha donat una definició descriptiva. Trencant, pero, aquest cercle de definicions empíriques, assenyalem dues importants carencies de la definició fins ara realitzada. En primer Iloc, la presentada definició descriptiva no té en compte un concepte ben present en tots els abundants estudis europeus sobre la comunicació institucional: la informació ascendent, és a dir, aquella que les institucions -1ogicarnent a través de Gabinets d'Informació o organismes semblantsrecullen dels ciutadans, clients, altres entitats, etc.. . La concepció de Gabinet d'Informació corn a simple informació descendent evoca un concepte solament cliissic i conservador de la informació. En segon Iloc, hi una clara tendencia a identificar els Gabinets corn d'Informació, fugint de la qualificació de Gabinets de Comunicació. No és una qüestió de paraules, sinó que respon precisament a una simple concepció de donar informació i prou. Precisament per a superar I'acte informatiu corn a simple fet de propaganda i sobretot per extreure'n tots els seus múltiples components, cal avancar en I'estudi de la comunicació corn quelcom a planificar, en el marc territorial i de competencies de cada entitat i institució. Aquestes dues carencies ens porten a formular el concepte que convé proposar corn a base teorica de tota reflexió sobre aquests Gabinets: la planificació o política de la comunicació. El terme és encara molt poc vigent i aprofundit en el nostre país. Dels estudis elaborats per la UNESCO des de 1969 fins avui es despren la necessitat que les institucions, del nivell estatal al nivell local, es plantegin I'ordenació de la comunicació, que ha esdevingut un bé corrent a gestionar, indispensable per a la vida en societat i present en tots els sectors de la vida comunitaria, corn també són béns corrents d'indispensable gestió l'aigua, els transports, les activitats culturals a un altre nivell, etc. És evident que els Gabinets que analitzem són un instrument adequat pera la realització d'aquesta funció planificadora o política de la comunicació, que inclou tant la informació descendent corn ascendent, els estudis sobre els fenomens comunicatius externs a la intitució pero que li escauen territorialment o per competencia, i altres activitats complementiiries. Cal anar més enllii de la visió del periodista dels Gabinets anomenats d'Informació -que caldria dir ade Comunicació»- corn un simple funcionari de relació amb els mitjans de comunicació social, per anar al concepte de membre de Gabinets corn a «comunicolegs>s, la qual cosa implica plantejaments molt més amples, que han de tenir també en compte tecniques de publicitat, de relacions públiques, d'imatge, vistes no corn actes de propaganda sinó de comunicació. En tot cas, si es conceptua el Gabinet dlInformació corn a simple instrument de relació amb els mitjans informatius, només seria un dels components d'una política de comunicació de la 134 institució o entitat a la qual pertany el Gabinet. L'experiencia, pero, demostra que si no són els Gabinets dlInformació o de Comunicació els qui forcen I'estudi i realització de la política de comunicació, no ho fa ningú. Heus aquí doncs, partint de la base del concepte de política de comunicació, com s'obre una nova via, molt més completa, per a la recerca, definició, i practica dels Gabinets que analitzem. En aquest marc, la proposta de definició, a completar en una recerca que aquestes Iínies pretenen només iniciar situant logicament el concepte de partida, és que «els Gabinets de Comunicació són I'instrument de la institució o entitat a la qual correspon per a I'elaboració i assessorament de la política de la Comunicació, corresponent al territori a les competencies de I'esmentada entitat o institució, i aquesta política de la comunicació es concreta també en la tasca de circulació d'informació, descendent i ascendent, com a característica esencial de tota entitat o institicuó d'estructura democraticaa. És una definició inicial, també recollida parcialment en I'esmentat (apartat 11) document de ~Definició del~ Gabinets d'lnformació~ de I'AGIC (Associació de Gabinets dlInformació de Catalunya). EL CAS DE CATALUNYA: LA COMUNICACIÓ LOCAL Feta la definició descriptiva i posada la base principal per a un estudi teoric dels Gabinets d'Informació, acabem aquestes Iínies tornant al fet que constatavem a I'inici de I'existencia de Gabinets d'Informació de Catalunya, amb una referencia especial ara -cosa indefugible quan parlem dels Gabinets d'Informació del nostre paísal sector més fort en nombre i estructura dels Gabinets, el de I'Administració local, que crea també el 19 de novembre passat la seva Associació: ACIAL, Associació Catalana d'Informadors de I'Administració Local. Com podem comprovar en els quadres, els Gabinets d'Informació de 1' Administració Local, que són el nucli fort d'on ha partit la creació de les dues Associacions Catalanes i d'una Federació espanyola en elcas de I'ACIAL, són un 33, un 35 % del total de 94, amb 40 membres, prop del 30 % del total de 140. És per iniciativa dels professionals d'aquests Gabinets com ha sorgit a Catalunya el fenomen de les radios locals municipals, que ja són 40 i atenyen prop del 30 Oh -més d'un milió i mig de personesdels habitants de Catalunya, i gracies a ells se celebra el maig 81 e1,primer Congrés de la Premsa Comarcal de Catalunya que va crear la seva propia Associació, semblantment a radios municipals, que tenen les seves assamblees i un organ permanent coordinador. En el domini de la comunicació local catalana, la premsa comarcal representa un fet inedit en qualsevol altre nació sense Estat d'Europa i d'arreu: es tracta d'unes 250 publicacions de periodicitat diversa que arriben a uns quatre milions de persones, més del 60 Oh de la població de Catalunya, i tenen un tiratge que per dia resultaria de més de 50.000 exemplars. L'atenció que tant les radios locals corn la 135 premsa local i comarcal presten a la potenciació de I'autonomia catalana, amb accent especial en la normalització de la llengua i corn a vehicle d'integració i desenvolupament de cultura propia dels immigrats en el cas de moltes radios, fa que Catalunya tingui una xarxa de cornunicació local bisica i decisiva per a construir una considerable autonomia comunicativa. Aquest és un tema que només insinuem, pero que hauria de ser una de les principals preocupacions dels Gabinets d'Informació, corn en molts casos ja és així, i un tema molt important de recerca així corn de política global de la Generalitat -Govern i Parlamentper a consolidar I'autonomia en el domini de la comunicació. En aquest terreny convé d'aplicar especialment la política de comunicació instrumentada pels Gabinets d'Informaci8, que tenen aquí grans perspectives de desenvolupament. lupaTant pel fet que per primera vegada a Espanya hagi estat a Catalunya on s'han creat les primeres associacions de Gabinets d'Informació, corn pel fet del que han significat i signifiquen molts d'aquests Gabinets en la potenciació de la xarxa comunicativa local catalana, el cas de Catalunya apareix corn a model en el desenvolupament d'aquest fenomen comunicatiu específk que són els Gabinets d'Informació o de Comunicació, dels quals aquestes Iínies volen ser un punt de partida per a la seva anilisi, la seva definició i el seu marc teoric. Llarga i amplia tasca que ja ha comencat pero a realitzar-se. Quadre anex: GABINETS D'IN'FORMACIO DE CATALUNYA Institució o entitat Nombre de Gabinets Nombre de P-RP-Al21 Gabinets completsl membres Adrninistració pública: Generalitat Adrninistració de I'Estat a Catalunya Adrninistració local de Catalunya Forces arrnades Partits Sindicats i patronals Església Altres entitats TOTALS 94 33 140 97-8-33 1 S'entén per Gabinet complet aquel1 que té més d'una persona, i una infraestructura tant informativa corn documental considerable. 2 P: membres periodistes; RP: membres de relacions públiques i protocol que tambe tenen cura de la relació amb els mitjans de comunicació; A: altres membres que són no periodistes ísecretaris o secretaries, caps de gabinet.. .), pero tenen cura de la relació amb els mitjans de comunicació.