L'Avui de demà. Crònica d'un diari molt anunciat

L'«AWI» DE DEMA. CRONICA D'UN DIARI MOLT ANUNCIAS Joan-Anton Benach El procés de gestació del diari Avui és la historia d'una pugna singular amb I'administració central, una llarga interpel.lació catalana al paternalisme, a les contradiccions i als nous residus de 1'Estat-providencia que es generen i idhuc es refermen des de la Llei de Premsa de mar$ de 1966. Pugna singular, cal dir-ho així, perque I'oficialitat nostrada, primer, i més endavant tota la tropa, varen anar a I'encontre de I'enemic a través del forat d'una finestreta. La finestreta de Información y Tunimo on s'havia de ventilar obligatdriament la paperassa reglamentaria per a poder editar qualsevol periddic, mai no va semblar una via prou suggestiva per al capital autdcton (7) que habitualment preferia la ficció d'una altíssima estrategia negociadora plantejada directament al si de I'estat major de I'altra bindol: als despatxos ministerials o als antres encatifats de reraguarda on acostumen a fabricar-se les grans operacions polítiques, és a dir, els restaurants més ben homolagats de la capital. Aneu a saber la quantitat d'icid úric que no produiri el país a causa d'aquesta tan arrelada tradició que presideix el diileg Catalunya-Madrid. El fet és que en el període 1966-1974, quan els tecs es convocaven a I'entorn d'algun projecte periodístic adrecat a I'edició d'un producte en catali, tothom sortia amb I'estómac ple, les mans buides i la consciencia tranquil.lal. 1 D'aquesta nficció~ negociadora, de la feblesa del <bando1 catalb i de les coaccions ministerials en parla Manuel Ibáñez Escofet en referir-se a aMigdiaa un de tants projectes dels quals fou promotor: aEvidentment, "Migdia" no va sortir per una mesquinesa típicarnent catalana (...) Les mesquineses, en aquel1 cas justificades per les pressions de tipus polític, pero mesquineses en el fons varen impedir que el diari sortíss. (AUUZ; 28-IV-76). 112 D'aix6 es tractava, precisament, de practicar la política de I'ajornament sistematic. Información y Turismo preferia el tramit d'un bon roart-beef a I'avís de recepció d'un expedient periodístic en regla, com és perfectament logic. La conxorxa gastronomica es decantava devers la recaptació de docilitats bastant sdlides, a canvi de manifestacions catalanofiles i promeses considerablement volitils. Ben al contrari, la finastreta obligava al dialeg agre, al silenci administratiu dubtosament legal, a l'amenaca o al xantatge tout court, sempre poc elegant i incomode. A la protohistoria de 1'Avzlz hi ha il.lustracions incontestables de la nosa que va representar per als ministeris de Fraga i Sánchez Bella el recurs «normal» de plantar-se al Registre d'Empreses Periodístiques amb un projecte de publicació catalana, operació altrament legitimada per la mateixa indefinició de la Llei de Premsa que, com és sabut, eludia qualsevol mesura restrictiva pel que fa a l'idioma que volguessin utilitzar els periodics editats a I'Estat espanyol. És útil aquest recordatori i val la pena d'enquadrar-lo a la cronica de I'etapa previa a l'aparicició de I'Avui. Imaginar la historia de I'Avuisense aquesta peripecia ens duria sens dubte a parlar d'«un altre» diari2. Els problemes de la seva etapa inicial, el debat i les alternatives que implícitament es plantegen a hores d'ara, fins i tot les incognites i perspectives més versemblants que ofereix 1'Avuz; germinen a partir del moment que I'empresa promotora del projecte refusa la més mínima complicitat amb qui ha de donar el permís de publicació. Els hemer6grafs i investigadors, anirien -i aniranvenuts, si, per tant, no poguessin tenir accés a les vicissituds derivades d'aquesta circumstancia. Voler comprendre 1'Avui i deixar-se enlluernar per ll«esdeveniment historie)) que es produeix el 23 d'abril de 1976 amb el primer número del diari -després de 37 anys d'absencia d'una premsa diaria catalanasuposaria una complicació interpretativa extraordinaria i, a la vegada, una enorme simplificació. Bé que esquematica i incompleta, una referencia als prolegomens del periodic, sembla doncs imprescindible, encara que serveixi només per a asenyalar unes dades substancials. CRONICA D'UN PELEGRINATGE TENAC Cal recordar, en primer Iloc, la celeritat amb que es vol aprofitar l'escletxa que obre la llei Fraga de 1966. El fet que immediatament es constitueixi Premsa Catalana, S.A.3 i tot seguit s'inscrigui al Registre Mercantil, reflecteix la voluntat d'assolir aquel1 grau de normalitat que els més temibles paranys d'una normati2 La hipotstica autorització a I'aAvuiu-setmanari, antecedent del diari, no hauria dut a la campanya de .comptepartícipsa que ha marcar profundament tota la historia de 1'Avui. 3 El Consell de la societat era presidit per Joaquim Maluquer Sostres i entre els vocals hi havia Jordi Maluquer Bonet cosi de I'anterior i actual director de I'Avui, Julia Mumbrú, F. Ubach Miravitlles i M. Carrne Almeda, muller de Josep Espar. La inscripció al R.M. es de 15 de febrer del 1967. va «liberal» no contradiuen pel que fa a la possibilitat de fabricar el periodic que 113 sigui, en la llengua que sigui. La norma aparenta fixar-se molt més en el fabricant que no pas en el producte. La primera gestió de la nova societat és la d'acudir al Registre d'Empreses Periodístiques per aconseguir l'edició de «L'Observador». Es tractava -o s'hauria tractatd'un setmanari d'informació general. Pero el titular de la capcalera és l'editor Josep Vergés i d'aquest nom el ministeri se n'hauri de servir per degollar el projecte sense gaires compliments. N'hi ha prou amb pronosticar un inquietant repertori de desventures per al setmanari Destino4, de les quals se n'excloia la seva desaparició, per tal que la capcalera retorni al calaix de I'editor, i de «LIObservador» només en quedin les maquetes, definitavament congelada la temptativa. Premsa Catalana, S.A. torna a la cirrega i després de registrar la capcalera de l'<(Avui» presenta el projecte d'editar un setmanari amb aquest títol. És un segon intent que no compta, per si de cas, en cap dialogant susceptible de rebre suggeriments dissuasiiis. Heus aci, pero, un nou fracis: la manera d'ajornar la legalització de l1«Avui»-setmanari és la de procurar que hi hagi sempre algun document o altre per a complimentar, que les argúcies de la burocracia són, en aquest i en molts altres sentits, infinites. A cops de polissa i de certificat, la batalla no sembla doncs que es pugui guanyar en un termini raonable, de manera que paral.lelament es constitueix la societat Catalana de Publicacions amb I'objectiu d'editar el setmanari «Temps». L'estrategia ara es modifica i a I'hora de demanar el registre de la societat i la publicació, al capdavant de la nova empresa hom hi col.loca un sanedrí respectable: Riera Sala, Ribera Rovira, Riba Ortínez, entre d'altres5. Es tracta de marcar distancies amb els joves de ll«Avui». També s'hi vincula Jordi Maluquer, un home de primera hora a Premsa Catalana, S.A., que fa d'enllac entre els dos projectes i a qui es delega la missió de seguir-ne el procés administratiu. Ben entes: ambdues publicacions eren excloents i la viabilitat de I'una hauria suposat I'enterrament de I'altra. Sota el regnat estantís i amorf de Sánchez Bella, iniciat a l'octubre del 1969, el ministeri tractari de mantenir les tictiques dilatories -més que no pas les agressivament dissuasivespel que fa als projectes periodístics que presenta la periferia. El «Temps», malgrat els noms susceptibles de garantir la bondat intrínseca del producte, no va prosperar. Probablement, Fraga s'hauria endut els notables a copar. Sánchez Bella, de I'escola vaticana, és un devot dels silencis del poder, de I'admonició recargolada feta a hores d'oficina i, a més, li agrada sopar sol. Alguns experts asseguren que Sánchez Bella és un producte típic de la crisi 4 Era ]'?poca en que Destino tirava 50.000 exernplars i havia col.lisionat reiteradament arnb el farnós articles 20n. de la Llei de Premsa. 5 El projecte es vinculava al Banc Industrial de Catalunya i al csecor cotoneru lligar a El Correo Catalán. 114 ineluctable del franquisme. Fos com fos, autoritzar una publicació periodica catalana no entrava a les previsions del senyor ministre. A cava11 dels anys 1972-73, els qui pensaven que el nonat setmanari «Avui» hauria estat el primer pas per arribar a la publicació d'un diari, decideixen actuar directament sobre aquest objectiu i fer-ne el centre d'una campanya de sensibilització popular. Aquesta vegada I'operació no s'orienta cap al fet que mitja dotzena d'homes de seny vagin a trucar la porta de 1' Administració. Aquesta vegada es pretén que qui s'acosti a la finestreta del ministeri dugui al darrera uns quants milers de ciutadans. S'introdueixen canvis a Premsa Catalana, S .A,, societat que presidiri Ramon Fuster Rabes6 i hom estudia l'estratagema que cal seguir en el sufragi d'adhesions i de diners. La nostra presa de la Bastilla es posa en manta. La captació de comptepartícips, -primer, oferint títols de 10.000 pessetes i en una segona i tercera fase, de 1.000a la vegada que hauri de constituir per sempre més una denúncia a I'apatia del capital local per a crear empreses periodístiques serioses, tindra una dimensió sociol6gica i política estrictament excepcional. L'Avui naixeri com un producte empresarial eminentment atípic, amb tots els condicionaments, positius i negatius, que la fórmula escollida havia d'atorgar al diari des del primer número fins ara mateix. L'expedient al REP es va presentar el juny de 1975 i la inscripció oficial es produí el 15 de gener de 1976. El primer número de 1'Avui sortia de la rotativa a la 1,20 h. de la matinada del 23 d'abril, dia de Sant Jordi. REALITATS 1 QUIMERES DE LA CATALUNYA TESTICULAR Per collons, ho hem aconreguit per collons! Josep Espar Ticó, en aquella data Conseller Delegat de Promoció de 1'Avut; brandava a la porta de I'impremta el primer exemplar del periodic, llancant el crit de victoria a una concurrencia nodrida i exultant. En un altre moment, tothom ha volgut fugir de les opacitats de la reforma política aprofitant pretextos per a una euforia que fins al 1977 acostumava a expressar-se d'una manera descontextualitzada, purament biologica, eminentment glandular. Cap retret, doncs, podia fer-se al Camille Desmoulins de la cultura catalana, capitost d'aquella i de tantes altres campanyes d'incitació popular a afluixar la mosca7. Senzillament: el senyor Espar es permeitia la Ilicencia d'oblidar que cinc mesos enrera havia mort a Versailles. 6 Ramon Fuster era un nacionalista independent de molt prestigi, dels cercles de Virtelia. El vicepresident, Enric Cirici, durant molts anys lligat a Edigsa. Entre els nous vocals hi ha Josep Amorós i per primera vegada Espar Ticó. La Junta que elegeix el nou consell se celebra el 12 de maig de 1973. Premsa Catalana, S.A. I'havien constitu'it 11 socis amb 100.000 pessetes en accions cadascun. 7 Espar Ticó ha estat un promotor important en el camp de I'edició de publicacions infantils, de la anova cancói~, de la indústria discografica autoctona, del Congres de Cultura Catalana, entre mol- Una mínima perspectiva projectada damunt la historia més recent obliga a 115 creure que sense la desaparició de Franco la inscripció oficial del diari Avui no s'hauria produit. El permís arribava com una de les proves «inevitables» que exigia la credibilitat de la reforma tot just encetada, la qual cosa no vol dir, evidentment, que calgui minimitzar la potencia testicular vernacle. Aquesta, en tot cas, restava sana i salva, no tant en funció d'una concessió «atorgada» com per la Ilarga reivindicació d'una premsa catalana que no existia i en la qual s'havien compromes moltes persones i molts esforcos; per la tenacitat dels qui s'havien lliurat a la captació de comptepartícips al llarg de gairebé tres anys; per la constancia d'uns promotors que es barallaren amb I'aparell administratiu del general, amb independencia dels progressos que cada dia pogués fer la gerontologia.. . Tanmateix, al16 que calia recordar el 23 d'abril de 1976 era I'empresa iniciada nou anys abans en una linia que va defugir qualsevol pacte susceptible d'hipotecar la independencia del futur periodic. Del primer número de 1'Avaise'n varen publicar 123.066 exemplars i no n'hi hagué per a tothom: 200.000 exempiars -es calculava-- també s'haurien exhaurit8. L'equívoc que hi ha en el tiratge de tot primer número s'expressava aquí de manera contundent, pero no hi havia cap mena de dubte que, al marge de tafaners i col.leccionistes, el diari s'inseria sobre una expectativa real i important de mercat. Les previsions inicials dels editors parlaven de situar la difusió a un sostre de 80.000 exemplars, amb la qual cosa 1'Avui hauria estat el segon diari de Catalunya amb una influencia decisiva, una estabilitat potent i una tendencia constant a l'alca de les vendes, estirnacions que, evidentment, no es varen complir. La incapacitat per aturar la «primera caiguda» de tiratge, molt abans de I'avenc dels 40.000 exemplarsl, per tal de resituar-lo sense massa esforc al sostre previst -corba habitual estipulada al programa economic de tota nova empresa periodística-, caldria imputar-la segurament a raons múltiples, I'última de les quals tal vegada fóra el producte mateix. En aquest sentit totes les especulacions esdevenen valides, pero cap d'elles no pot amagar els deficits reals d'una estructura administrativa que va tardar molt a funcionar amb una eficacia mínima; d'un consell d'administració massa profa en la materia; d'una distribució literalment caotica.. . No ja un control de vendes adequat, que fins fa pocs mesos no ha estat possible d'assolir efectivament, és el que es reclamava des d'algun sector tes altres iniciatives culturals. A la tardor del 1981 se li va retre un homenatge públic que enregistra un extraordinari nombre d'adhesions. Milita a Convergencia Democririca. 8 El 25-IV-76 hom anuncia una reedició d'aquest primer exemplar el qual s'utilirza com a instru. ment de prornoció: tots els qui es facin subscriptors fins al 30 de maig el rebran gratu'itament. 9 Amb oscil.lacions poc significatives, la caiguda del tiratge continuara fins al desembre del 1979. La manca d'una bona distribució i d'un estricte control de les devolucions fa que en aquest punt les dades de qu? es disposa siguin divergents. Entre venda i subscripcions la difusió més baixa de I'Avui se situara entre els 26.000 i els 32.000 exemplars a la data esmentada. 116 de I'empresa i per la mateixa redacció. Les llacunes anaven més enlli: el fet que molts subscriptors de comarques rebessin el periodic puntualment esdevenia una proesa o ben sovint , una casualitat . Al capdevall d'una operació de reconquesta periodística remarcable, havien d'emergir les quimeres del voluntarisme, inevitables quan els problemes s'enfoquen testicularment . Val a dir , a més, que 1' Avui necessitava atendre un compromís miiitant -a hores d'ara irrenunciablearnb I'irea dels Pa'isos Catalans presents a les pagines del diari i, a la vegada, demarcació territorial a la qual calia subministrar el producte. Ates que en aquests moments Valencia consumeix al voltant de 600 exemplars i les Illes aproximadament uns 500, no es pot dir que els plans inicials en aquest punt fossin un prodigi de marketing intel.ligent. Coincidents arnb la greu crisi general del sector premsa, la decepció que provoquen les matineres crisis de I'Avui, agreujades pel problema clau -menystingut arnb excessiva Ileugeresade la inhabituada lectura de periodics en catali. va fer que significatius sectors de la població identifiquessin I'Avui arnb la imatge prdxima a la del nen que ha de ser beneitó a perpetuitat. Contra aquesta imatge, precisament, i davant la displicencia arnb que ha estat contemplat per grups professionals, intel.lectuals i polítics, el diari reacciona arnb una lluita difícil que comenca a produir reaultats concrets a partir de 1980. La campanya iniciada el 1973 i arnb la qual s'intentava propugnar la idea dl«un diari de tots» va suposar vincular al projecte de I'Avui 34.288 comptepartícip~'~. Cap d'ells podia no subscriure un nombre de participacions el valor de les quals fos superior a les 100.000 pessetes. Aquesta mesura cautelar destinada a evitar el control massa descarat de famílies ideoldgiques i financeres concretes, accentuava el caricter d'empresa col.lectiva que oferia I'original aventura periodística. Tanmateix, mentre s'estenia la campanya, es varen produir accions adrecades a refermar davant I'opinió pública la condició ecumenica del futur Avui com, per exemple, la creació d'un fons d'art que havia de servir de garantia patrimonial de la societat". «Un diari de tots» podia, pero, significar el mateix que «un diari de ningú», acepció obviament i absolutament heterodoxa des de la més rudimentaria optica empresarial. Per exemple: els problemes d'administració i distribució del peri6dic; el grau de tensió que ocasionalment han assolit les relacions entre la redacció 10 Entre el capital fundacional i els comptes de participació, I'Avut cornptava arnb una inversió inicial de 90.000.000 de pessetes. 11 El fons consta de més de 300 obres arnb un valor estirnatiu de rnés de 30.000.000 de ptes. i el consell d'administració12; l'escassa maniobrabilitat financera i, en conse117 qüencia, la debilitat a I'hora de presentar exigencies de tracte més favorable a la societat impressora del diari13 ... han estat alguns dels aspectes de la manca d'autonomia i decissió que ha pogut patir aquest xdiari de ningú». En reclarnarse pero, pel seu origen, «diari de tots», 1'Avui s'ha anat dibuixant, amb tots els accidents que es vulgui, com un diari-institució. Aix6 fa que, d'una o altra manera, tots els sectors de la població catalana amb consciencia nacional s'hi hagin pogut sentir irnplicats; aix6 fa, tarnbé, que en els mornents més crítics, la seva eventual desaparició hagi estat contemplada com una autentica catistrofe. El diari-institució permet que en un rnoment donat «sigui Idgic» que el president Tarradellas hagi d'intercedir per el1 i aconseguir els recursos necessaris per a salvar-lo de les cordesi4. Per exemple. Des del 1976, el diari ha conegut al llarg de tres anys i mig la navegació vacil.lant derivada de la seva mateixa condició atípica. Esdevé, per tant, essencial, el pas que es dóna al desembre de 1777 en definir-se la Iínia ideologica de I'Avui, la qual, si bé no pot evitar tots els riscs de I'arnbigüitat, liquida d'un cop les mirífiques apel.lacions ecumeniques que algú tal vegada hauria volgut perpetuar, anem a dir , candorosament. Aquesta definició s'expressa així: El diari Avui, conscient que ha estat i és una eina per al redrecament nacional de Catalunya i que, per ara, és l'únic diari en catali d'abast general, ha de donar veu a totes les posicions que entrin dins les coordenades catalanes i democritiques. Per tal d'obtenir un producte coherent, com desitgem, en informació, el diari ha de ser factual i en opinió objectiu, des de 1'6ptica catalana i democriti12 Un moment d'aquesta tensió és el de la sortida del direcrorJosep Faulí i la substitució perJordi Maluquer, al maig de 1977. Faulí ha explicar a ANALISI la raó principal per la qual Premsa Catalana, S.A. va rescindir el seu contracte: al'empresa era una empresa d'aficionats i jo no podia admetre de cap manera que es fiqués en questions professionals, com constantment es pretenia. No hi entenien res». Un altre moment crític es produeix quan Josep M. Cadena deixa el diari, en aquest cas, sobretot, per una incompatibilitat de criteris amb el director Maluquer. Cadena, periodista de dilatada trajectdria democritica. havia actuat de aprecursoro de Faulí, en figurar com a futur director a l'expedient presentat al ministeri al juny del 1975. Era una argúcia pactada a fi d'amagar el nom de Faulí, massa mal vist pel regim. Al moment d'arorgar-se el permís d'edició va fer-se la substitució de noms i Cadena va ocupar el cirrec de sotsdirector, corn era previsr. fins el desembre de 1979. 13 L'Avut ha estat impres fins al febrer de 1981 als tallers de El Notictero U7ztversal. Els problemes es varen agreujar quan els mateikos tallers imprimeixen Elpenódico i I'Avui passa a ser el clietit pobre d'Editorial Menchera. S.A. 14 Al 1978, en un moment en que I'Avut té un deure amb Editorial Mencheta. S.A. de 30.000.000 de pessetes -i fins s'arriba a parlar d'executar el fons d'arr-, Tarradellas aconsegueix un ajornament del compromís econ6mic a canvi que la Caixa d'Estalvis de Catalunya atorgui a I'empresa creditora un credit per l'esmenrada quantitat. El credir ve avalat per Porcioles, I'home fort d'Editorial Menchera. Quan el mallorquíJosep Melii és a la Moncloa, al costat de Suárez, I'Auui, en un altre moment difícil, rep una subvensió de 10.000.000 de pessetes, curiosament la mateixa quantirar que es concedeix al Maliorca Dady Butiiettn. ca. Salvant el pes substancial dels fets que són notícia, procurara tenir en compte les proporcions electorals expressades pel poble de Catalunya i les dades fiables -quan es puguin tenirsobre la composició sociol6gica del seu públic lector actual i potencial. El diari Avui, conscient del seu paper en I'aprenentatge del catala, vetllara perque el seu llenguatge respecti els diversos nivells a que correspon el contingut i sigui prou planer per no allunyar lectors i prou acurat per anar enriquint el llenguatge actual15. És important remarcar la responsabilitat que assurneix 1'Avui en tant que «per ara és I'únic diari catala d'abast general», responsabilitat de la qual no sembla que en un futur proxim pugui dimitir. Dues preguntes, pero: ¿significa el «per ara» relacionat amb la conseqüencia de «donar veu a totes les posicions)), que si s'editen altres diaris en catala I'Avui projecta abandonar el seu caracter obert, la seva entitat quasi institucional? ¿Suposa I'eventualitat d'una competencia, que des d'ara <ja» s'ha renunciat a bastir un diari veritablement independent per al futur ? EL DEMA INCERT La perdua de tota influencia real a 1'Avui dels antics cornptepartícips i la facilitat relativa amb que es cobreixen les arnpliacions de capital -fins aconseguir els 180.000.000 amb la carnpanya «Avui 2.000~'~ apunta, sense que calgui recórrer a cap minuciosa analisi de I'accionaritat, a una progressiva preponderancia del sector obertament hegemonic al consell d'administració, és a dir, al grup de Convergencia Dernocritica de Catalunya17. Sortosament per a la solvencia del diari, la declaració ideologica apuntada va fer-se pocs rnesos abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, quan ningú no preveia el triomf esclatant de C.D.C. i més aviat els pronostics anaven, considerant els precedents, cap a una victoria socialista. La dada, certarnent, no és gens anecdotica. D'altra banda, amb el producte al davant, cal pensar que els escarafalls que fan alguns sectors de I'esquerra, la seva hipercrítica respecte a I'Avui, probablement no sigui sempre del tot correcta -ates, entre altres raons, el component empresarial dels diaris que tenen alguna 15 Al setembre de 1979, I'Auui rep el Premi Ciutat de Barcelona destinar a mitjans de comunicació sper la seva labor al servei de la normalització de la cultura catalana». 16 A I'agost del 1977, s'anuncia la primera ampliació, que és de 30 milions en accions de 20.000 ptes. Els cornptepartícips hi poden concórrer, adquirint una acció per cada S compteparticipacions de 1.000 ptes. Dels 34.288 compteparticips, només hi concorren 1.990. Cada nou accionista pot adquirir com a mixim 50 títols. Al 1979 I'ampliació es fa per un capital de 90.120.000 ptes. xifra que ha estat duplicada arnb la ~Campanya Avui 2.0001.. A finals del 1981 s'aprova una altra ampliació, per arribar a un capital de 360.000.000. Actualment el número d'accionistes es de 13.000, aproximadament. 17 Bofarull, un home del PSC (PSC-PSOE) de Valls, que fou nomenat temps entera vocal del consell, va renunciar al carrec després de participar a la primera reunió. incidencia política a Catalunya. És evident que I'Avui s'esforca per servir amb 119 escrupolositat la seva vocació originaria de diari plural i no partidista, desmentida en tot cas molt ex~epcionalment'~. Es distingueix també 1'Avui per oferir la informació més completa sobre les actuacions de la Generalitat -la provisional i I'actuali, en algun aspecte com és la ressenya de traspasos de serveis i la seva negociació, subministra un material periodístic basic per a futurs usuaris d'hemeroteca. El diari es mostra especialment sensible a tota l'amplia temitica relacionada de lluny o de prop amb la cultura catalana. És capdavanter en el tractament de problemes dels Paisos Catalans, no pas des d'una optica de mercat, sinó buscant que es comprengui des de Catalunya aquesta realitat; cap cronica, per exemple, com la dlAmadeu Fabregat per estar assabentats de I'envitricollament valencia. L'Avui, a la fi, respecta taxativament el joc de la polemica i la seva tercera pagina és una tribuna efectivament oberta; el periodic ha optat per I'avorriment d'algunes disputes que s'hi ventilen abans de caure en el pecat de la gasiveria. Les llacunes quan no són, també, evidents, s'han convertit en voxpopuli: manca de corresponsalies, redacció congelada que obliga a abusar del material d'agencia i a prescindir del gran reportatge, editorials refinadament prudents i, per tant, de dubtosa influencia, nomines diverses de col.laboradors: els qui cobren poc, els qui cobren menys i els qui no cobren.. . Sigui com sigui, un balan$ entre els «pros» i els «contres» sens dubte ens donaria per I'Avui-producte, el diseny no pas d'un diari potent, pero sí d'un diari seriós que s'ocupa visiblement de guanyar-se la credibilitat del lector. Al costat d'aixo, el canvi d'imatge que es realitza al febrer de 1981 '7; els Ileugers pero constants increments dels índex de difusió20; el paper que la redacció ha comencat a jugar al centre de decisions del periodic2l. . . són factors que poden contribuir a consolidar aquesta credibilitat. Mentrestant, a I'altra cara de l'esperanca hi caben totes les temences del món. Resoldre la incompatibilitat de fet que suposa mantenir a la presidencia del Consell dlAdministració d'un diari que entronitza la Iínia democritica i plural 18 Ha estat fortament criticat, per exemple, el tractament informatiu a I'entorn del contenciós Heribert Barrera-Joan Raventós, amb motiu del famós dinar a Lleida del líder socialista catali i d'altres polítics de I'oposició amb el general Armada. 19 Sota la direcció de Maluquer, un dels encerts més notables de 1'Avui ha estat el nou disseny del periodic, estudiat per la redacció i materialitzat per I'equip Saura-Torrente. El canvi va coincidir amb el trasllat a la impremta de EL Coreo Catalán, a I'edifici del qual hom hi tralladi també les oficines d'administració i la redacció. 20 El control de I'OJD d'octubre del 1981 assenyala una mitjana de difusió de 37.800 exemplars. Els subscriptors ultrepassen a hores d'ara els 20.000 i el tiratge actual és de 48.700 ex. 21 A més de Jordi Maluquer, al consell hi ha actualment 3 membres de la redacció: Albert Abril, Merce Ibarz i Joan Randé en qualitat de vocals. D'altres vocals sónjordi Espona, Josep Manyé, Joan Masramon, Josep M. Rosanas, Francesc Rubiol, Joan Saqués, Ferran Solé i Lluís Virgili. El secretari i conseller delegar és Jaume Vilalta i el president Antoni Subira.