Llengua i comunicació a Catalunya

LLENGUA 1 COMUNICACIÓ A CATALUNYA1 En els estudis corrents sobre els mitjans de comunicació a Catalunya no se sol tenir en compte un aspecte que és prou important. En efecte, a cop d'ull podem observar que a casa nostra I'irea comunicacional -entesa com la suma dels espais coberts pels diferents mitjans de comunicacióés més complexa que en altres paisos. Simplificant una mica podem afirmar que a Catalunya se superposen dues irees comunicacionals: I'una afecta pricticament tota la població, amb sector~ més «plens» que altres, segons el mitji; I'altra afecta una part més o menys important de la població, també segons el mitji. La primera irea és, segons el meu esquema, 1'2rea general espanyola; la segona és 1'2reapartzcular catalana. Em sembla innecesari d'advertir que, quan parlo d'irea particular catalana, no em refereixo únicament a la comunicació vehiculada en catali: el cas de la premsa autoctona -escrita majoritiriament en castelli, malgrat que pels seus continguts, per la seva funció social i per la seva difusió és primordialment catalanaens demostra que I'irea comunicacional particular pot realitzar-se amb independencia de la llengua emprada pel mitji. Una objecció possible és que l'existencia d'una doble irea no és una característica exclusiva de Catalunya, ja que en molts paisos es dóna sovint el contrast entre irees locals i generals: per exemple, a Baviera hi ha una area comunicacio1 Part d'aquest treball coincideix arnb la cornunicació que vaig presentar a Sitges (setembre de 1981) dins el curs nComunicació: poder polític, cohesió social i canvi tecnol6gicl. de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, amb el títol Els mioans de comunicació en catal2: situació iperspectives. 28 nal particular que coexisteix amb I'irea general alemanya. Aix6 és veritat, pero també ho és que els diaris que es publiquen a Barcelona -qualsevol que sigui la llengua en que són redactats-, pels seus continguts, pels símbols i l'ús que en fan, pel control social que exerceixen, són signlficatz'vament diferents dels de la resta dlEspanya. Aquesta circumstincia -que cal relacionar, obviament, amb el fet nacional cataliexplicaria certes diferencies amb altres zones de I'Estat, com el fracis a Catalunya de I'antiga premsa del Movz'mz'ento (l'única que mantenia una actitud marcadament anticatalanista) o la be1,ligerincia que la premsa catalana ha adoptat enfront del famós Manzfiesto dels 2.300, en contrast amb I'actitud receptiva de la premsa de Madrid (exceptuant en aquesta qüestió concreta, com en altres, el cas una mica singular de «El País»). Fetes les anteriors puntualitzacions, podem ja examinar en detall els diferents mitjans de comunicació2. Comencarem per fer una referencia histdrica a al16 que en I'hbit comunicacional representaren els anys 30 a Catalunya. LA PREMSA Poc abans de la República, quasi tota la premsa de gran circulació impresa a Catalunya era redactada en castelli. Recordem que I'any 1897, dels 24 diaris que es publicaven a Barcelona, només un era d'expressió catalana, i a comencament de segle XX, de 16 diaris, només n'hi havia dos en catali. Aquesta diferencia es va anar reduint lentament, com ho demostra la taula següent: Dians publicats a Barcelona Total En cast. En catala O/O diani cat. s / total 19 16 3 15,7 17 13 4 23,5 19 12 7 36,8 16 9 7 43,7 12 7 5 41,6 Nornés prenern en consideració els Mass Meda, és a dir, la televisió i la radio «públiques» (en el sentit anglo-saxó ad'ús públic.), la prernsa de gran circulació, el cinema i els discos i cassettes. Cfr. Denis McQuail, Towards a Sociology o/ Muss Communicatz'ons (London: Collier 1 Macrnillan, 1969), pp. 1-2. Tanrnateix, farern alguna referencia als llibres -per la seva incidencia sociocultural en el cas catalii a altres rnitjans de poca circulació. El sentit d'aquesta evolució seria del tot favorable a la premsa redactada en ca29 tala, si en lloc de limitar-nos a Barcelona féssim el balan$ de tot Catalunya, ja que a les comarques la catalanització de la premsa fou més ripida i general. Ara: considerant que el tiratge de la premsa comarcal era molt baix, resultaria una comparanca desigual i enganyosa. És més, fins i tot dins la premsa barcelonina, resulten una mica enganyosos els percentatges de la taula, ja que considerant el conjunt de la difusió, la premsa en castella en tenia més. Per exemple, es pot calcular que I'any 1933 la premsa barcelonina en catali -que en nombre de rotatius gairebé arribava al 40 %- només representava el 25 o 30% respecte al conjunt del tiratge. Cal indicar, pero, que la premsa en castella comptava amb dos gran rotatius -La Vanguarda i El Dihvioque, tots sols, tiraven el 55,5% dels exemplars que s'imprimien a Barcelona. De fet, es pot dir que els únics contrincants reals de la premsa en catala eren aquests dos rotatius, ja que la resta de diaris en castell; va anar en declivi3. Aquest mitja de comunicació, aleshores relativament nou -Radio Barcelona comenci a funcionar el 1924-, es va desenvolupar notablement durant la República. Les dues grans emissores catalanes eren Radio Barcelona, associada a Unión Radio de Madrid, i Radio Associació de Catalunya, emissora oficiosa de la Generalitat, que a través d'una xarxa comarcal abracava tot el territori catala. Mentre Radio Barcelona durant aquests anys emetia en catala i en castella, Radio Associació només ho feia en catala. Al comencament de la guerra civil, aquestes dues emissores i les seves xarxes respectives foren intervingudes per la Generalitat. A més, van apareixer nombroses emissores d'escassa potencia, adscrites a diferents organitzacions politiques i sindicals, les quals utilitzaven predominantment el catala4. EL CINEMA Malgrat que el cinema catala va tenir uns esperancadors inicis a les primeres decades del segle, a partir dels anys 20, quan la producció cinematogrifica prengué dimensions comercials -i de massa-, el mercat catali queda pricticament cobert per la gran indústria, en particular la nord-americana. El cinema sonor s'implanta a Catalunya en castelia, tot i que entre 1929 i 1936 es feren alguns 3 Cfr. Francesc Vallverdú, Ensayos sobre bz'i'i~gürsmo (Barcelona: Ariel, 1972); i, tarnbé, La nor malitzaczó /zngüística a Catai'unya (Barcelona: Laia, 1979). Congrés de Cultura Catalana, Resolucions, vol. 3 (Barcelona, 1978), pp. 331-339. 30 doblatges al catala. Cal assenyalar que es van rodar molt pocs films en catala: una excepció fou El Gafe de la Marina (1 93 3), amb guió de Josep M. de Sagarra. Quant a l'actuació de la Generalitat en aquest sector, cal recordar que va crear el Comit? de Cinema per a fomentar el cinema escolar i la importació de films realment exemplars. Arran de la guerra civil, crea I'entitat Laia Filrns, que es dedica sobretot a la producció de noticiaris i documentals. La C.N.T. i el P.S.U.C. també produiren material informatiu i de propaganda. Finalment, diguem que Barcelona fou en aquells anys un important centre productor de cinema espanyol, que bona part de les empreses de doblatges eren instal.lades en aquesta ciutat i que la majoria de distribuidores, nord-americanes o espanyoles, també hi tenien el seu domicilis. DISCOS Poques notícies fiables tenim sobre la producció i el mercat discografic a Catalunya durant els anys trenta. Sabem que les delegacions de marques estrangeres instal.lades a Barcelona van fer gravacions de música i cancons catalanes i que la producció barcelonina domina el rnercat espanyol. La Generalitat crea un Club de Discofils, que celebrava audicions públiques6. CONCLUSIONS Després d'aquest breu repis dels mitjans de comunicació a Catalunya durant els anys trenta, arribem a les conclusions següents: a) L'estructura de I'iirea comunicacional general era sensiblement diferent de I'actual, en part perqu? els mitjans de comunicació no estaven prou desenvolupats i en part perqu? les condicions polítiques i culturals contribuien a potenciar el «particularisme% catala. Així, 1'2rea general en el sector cinematogriific o en el discografic tenia un important centre de difusió a Barcelona. En el sector radiofonic, l'irea general era coberta -parcialment és clarper Riidio Barcelona; i en el periodístic -parcialment tambépels grans rotatius catalans en llengua castellana (La Vanguardia, El Dduvzo, etc.), ja que aleshores com avui la premsa de Madrid tenia una difusió restringida. 6) L'hea cornunicacional particular tenia un desenvolupament desigual, segons el mitj2. Així, malgrat que el cinema o el disc es produien en bona part a Barcelona, de fet cobrien molt poc I'iirea particular, com hem vist. En canvi, la Congrés de Cultura Catalana, Resolucions, vol. 2 (Barcelona, 1978), pp. 256-265 6 Vegeu Gran Enciclopedia Cataiana, article adisc*. radiodifusió, molt expansiva aquests anys, cobria bé tot I'imbit (atali, gracies a 31 Radio Associació i a les emissions de producció propia de Radio Barcelona. La premsa també va coneixer una remarcable expansió. 1 no podem oblidar el fet que quasi tota la premsa en castelli publicada a Barcelona pertanyia a I'irea particular. c) Respecte a la catalanització lingüística, cal destacar que el sector més desenvolupat (el radiofonic) era servit majoritariament en catali, i que a la premsa la presencia de la llengua catalana també s'hi afermava, pero més lentament. La diferencia entre aquests dos ritmes s'explica pel fet que el catala oral era compres per tota la població, incloent-hi els immigrats -el pes dels quals no era tan Jrt com avui-, mentre que el catali escrit era dificultós fins i tot per a molts catalanoparlants, que no I'havien pogut aprendre a I'escola. 4 En tots els mitjans de comunicació la guerra civil tingué una forta incidencia, amb efectes negatius i positius. Entre els efectes negatius, esmentem les dificultats i complicacions inherents a tot conflicte b?l.lic, la manca de primeres materies (per exemple, paper per a la premsa, material per als films o els discos), etc. Entre els efectes positius, I'impuls que reberen la radio i el cinema, el renovarnent de les publicacions il.lustrades, i la catalariització creixent dels mitjans: la premsa barcelonina en catali va superar el 40°/o i la de la resta de Catalunya es va catalanitzar totalment; la radio, ja forca catalanitzada, es consolidi; el cinema també rebé un importanc impuls catalanitzador, especialment en documentals i noticiaris. LA RUPTURA El desenvolupament dels mitjans de comunicació a Catalunya durant els anys trenta permetia esperar un futur falaguer per a I'area comunicacional particular. Malauradament, aquestes esperances foren totalment truncades amb la derrota de la República. L'afany uniformitzador del regim franquista no s'acontenti tan sols amb I'expulsió del catali de tots els mitjans de comunicació -incloent-hi els llibres i les publicacions més minoriciiries-, sinó que, a més, durant molts anys, els grans mitjans insta1,lats a Barcelona -principalment premsa i radiono pogueren manifestar cap vel.leitat localista: fins i tot el folklore cata12 era sospitós! Aquesta situació va durar practicament fins a la fi de la decada dels cinquanta. Per tal de donar una idea aproximada de I'evolució d'aquest període a Catalunya en I'aspecte sociocultural, seguirem I'evolució de la producció de llibres catalans, per la claredat en que queden definides les etapes. En efecte, d'acord amb aquest esquema les etapes són: 32 a) El desert (1737-1745). Els llibres en catali foren perseguits: alguns foren cremats o convertits en pasta; les editorials, les llibreries i les biblioteques foren expoliades. La prohibició de publicar en catali només va ser burlada per alguna edició de bibliofil (amb tirades de cent exemplars, a tot estirar) o bé clandestina. 6) La tolerancia (1946-1761). A partir de 1946 algunes editorials són autoritzades a publicar llibres en catali. Durant aquesta etapa, la producció de llibres va creixent, pero molt lentament. Cap al final de I'etapa es produeixen canvis socioculturals importants: el 1757 apareix Serra d'Or, la primera revista autoritzada després de la guerra, i el 1760 es dóna a contixer la Nova Cancó, el primer fenomen de massa catali que connectari amb la joventut. Tornant a I'edició, cal assenyalar que la producció de llibres en catali no supera, ni en els millors moments de I'etapa, 1,1% de la producció espanyola, mentre que als anys trenta havia arribat a un 10%. 6) La recuperació i les seves crisis (1762-1775). Amb I'autorització per a traduir obres estrangeres al catali cessa I'última restricció burocritica que discriminava el llibre en cata16 respecte al llibre en castelli. L'any 1766 es publica la Llei de Premsa: després d'una certa euforia la «liberalització» de Fraga queda en un bluff. Mentrestant, la producció editorial en catali toca sostre, i les crisis se succeixen dels anys 1768 a 1772. Els diaris parlen de «crisi de la cultura catalana», sovint passant per alt que en el fons el qui hi ha és una crisi política derivada de la derrota de 1939. Perque jcom pot mantenir-se en expansió un sector com el dels llibres, si al mateix temps el catali no s'ensenya a les escoles, no té entrada als mitjans de comunicació i no Es permes a la vida pública? Tanmateix, al final de l'etapa el percentatge de la producció editorial en catali respecte a la producció global espanyola arriba a un 3,3 %, les traduccions baixen pero no s'aturen, els llibres per a infants i joves augmenten, les col~leccions populars s'afiancen.. . ACTUAL Malgrat les seves insuficitncies, la democracia ha significat per a Catalunya I'obertura d'un nou procés autonomic que ha tingut incidencia en els mitjans de comunicació propis. És ben il~lustratiu, en aquest sentit, que el primer diari en catali i la primera emissora radiofonica d'imbit territorial en aquesta Ilengua es creessin justament I'any 1776, mesos després de la mort del dictador. A continuació passarem revista a I'estat en que es troben els diferents mitjans. LA PREMSA Actualment, només es publiquen dos diaris en catali (Avui de Barcelona i Punt Dian de Girona), encara que la majoria de periodics que es publiquen a les comarques són bilingües. Cal assenyalar, també, el cas del Diano de Barcelona, 33 de tendencia esquerrana, amb un terc aproximat de notícies i articles redactats en catala. També publiquen articles en catali E( Correo Catdáe i La Hoja del Lunes. Els grans rotatius La Vangua?.dia, El Periódico i El Noticiero Universalutilitzen exclusivament el castella, amb algunes excepcions esporiidiques, encara que pel seu contingut i per la seva difusió cal considerar-los com a organs d'ambit catala. Tenint en compte la difusió de la premsa barcelonina d'informació general, el tiratge del diari Avui és inferior a 1' 1 1 O/O dels exemplars que en conjunt s'editen en aquesta capital. Si considerem tots els diaris que publiquen alguna cosa en catala -precisament els de menor tiratge-, aquest percentatge s'incrementaria a un 23 O/o . Comparant aquests percentatges amb els dels anys 30, ens adonarem de les insuficiencies de la premsa en catali7. Fórem injustos, pero, de no reconeixer que durant I'últim quinquenni, en conjunt, s'ha avancat en la catalanització dels diaris -sobretot en els continguts, pero també en la Ilengua, com ho demostra la presencia creixent del catala en publicacions la capcalera de les quals es manté en castellaen relació amb la imatge que oferien fins el 1975. Al mateix temps, pero, cal observar que, en aquesta etapa, cap diari no s'ha atrevit a fer el canvi que I'any 1922 va fer La Publicitat, quan es transforma d'organ periodístic d'expressió castellana en un diari plenament catali: els empresaris han preferit arni'har-se, i fins i tot suprimir algun diari, abans que transformar-lo. És cert que les condicions actuals són ben diferents de les de 1922: la crisi de la premsa, els costos addicionals de I'edició en catala, I'existencia d'un sector important de la població que té dificultats amb el cata12 escrit, etc., són factors que entrebanquen la catalanització periodística. Sense una intervenció pública en el sector periodístic, doncs, no sembla possible que es pugui portar a terme la normalització lingüística de la premsa8. Aquest mitji no existia abans de la guerra i, per tant, no és possible de fer comparances. Després de la seva entrada en funcionament a Catalunya (1959), la televisió s'ha desenvolupat de tal manera que ha passat a ser, aquí com a tot arreu, el primer i principal dels Mass Media. La televisió -seguida de lluny per la radionodreix gairebé tota sola I'area comunicacional general. Durant una primera etapa, hi hagué una manifesta rivalitat entre els estudis de Madrid i de Barcelona, pero a partir de 1964, amb la inauguració dels estudis 7 Aquests percentatges s'han elaborat a partir de les xifres que dóna Josep Gifreu, La difusió de la premsa d2na isetmanala Catalunya (AnSízsi, núm. 1, juny 1980), p. 31. Hem reduit, pero, alguns tiratges, que acrualment no responen ja a la realirat. 8 Gifreu, art. cit., p. 57, sernbla coincidir, sensu contrano, amb aquesta opinió. 34 de Prado del Rey, la centralització és pricticament absoluta. Curiosament, pero, fou aquest mateix any en que es va transmetre el primer programa en catali per al circuit de Catalunya i Balears. Les etapes principals de la televisió en catala foren: a) de 1964 a 1967: un programa mensual de teatre catala (1 hora al mes); b) de 1767 a 1973: dos programes (2 hores al mes); c) de 1773 a 1974: cada dimarts, un programa (4 hores al mes); 4 de 1974 a 1975: cada dia laborable, un programa (25 hores al mes, amb repeticions a UHF). A partir de 1776 s'incrementen els programes en catala, així com les repeticions per U.H.F.: els programes s'emeten de dilluns a dissabte, pero les hores són desavinents (13.30, 14.00, 17.15 a la primera cadena; 15.00, 15.30 a la segona). L'any 1977 s'emeten 12 hores i mitja setmanals, sense comptar-hi les repeticions, és a dir unes 50 hores al mes. En I'actualitat són 18 les hores setmanals i més de 70 al mes9. Fins fa ben pocs anys la radio era fortament controlada pels poders públics: només cal pensar en la prohibició que tenien les emissores privades d'emetre noticiaris i l'obligació de connectar amb Radio Nacional. El catala entra tímidament a la radiodifusió a finals dels 50, pero només en emissores comarcals: Ridio Taradell i Radio Girona foren les primeres que radiaren algun programa en catala. Durant els anys seixanta i principi dels setanta la majoria d'emissores tenien un o més programes en catala, generalment folklorics. En aquest mitji, com en els altres, la situació quant a la presencia de la llengua catalana no comenta a canviar fins el 1776. L'any 1977 funcionaven a Catalunya 28 emissores, de les quals 7 només emetien en F.M., 2 només en ona mitjana i 17 en ambdues freqü?nciesl0. Des d'aleshores, el nombre d'emissores en F.M. -generalment municipalss'ha incrementatl'. Aquest mitja durant els últims cinc anys ha experimentatluna forta expansió a Catalunya i la seva audiencia ha augmentat gracies a la llibertat d'emetre repor9 Congrés de Cultura Catalana, Resolucions, vol. 3 (Barcelona, 1978), pp. 3 11 -3 13; Josep M. Baget Herms, Evolució histGn¿a de la televisió a Espanya i a Catalunya, dins M. Parés et alii, La televisió a la Catdunya autonoma (Barcelona: Edicions 62, 1981), pp. 85-93. '0 Congrés de Cultura Catalana, op. cit. n.9, pp. 344-345. 11 Des de 1979 s'han creat a Catalunya 28 emissores rnunicipals, segons informacions de prernsa (Els aluntaments volen la rMo, legalztzada o no, Avui, 9-IX1981). tatges en directe, noticiaris, comentaris polítics, etc. També s'ha notat una forta 35 tendencia a la catalanització, més en els continguts dels programes que en I'ús del catala. De tota manera, en aquest ordre, cal apuntar I'entrada en funcionament de Radio quatre (desembre 1976), que només transmet en catala, i I'ús exclusiu o predominant que fan d'aquesta llengua la majoria d'emissores comarcals. En contrast amb aix6, algunes de les emissores més importants de Barcelona -com Radio Nacional de España, Radio Peninsular o Radio España-, així com algunes de comarcals, semblen resistir-se a la tendencia general a la catalanització (i no sols en I'aspecte lingüístic). EL CINEMA Mentre que abans de 1939 Barcelona fou un important centre cinematografic (producció, doblatge, distribució), en I'actualitat la capital indiscutible del cinema espanyol o consumit a Espanya és Madrid. Quant al cinema comercial parlat en catala, no fou autoritzat fins el 1965. Gricies a aquesta autorització es van poder veure films anteriors -com Judas, La ferida ILuminosu o Verd madurque només s'havien exhibit en versió castellana. Les pel~lícules catalanes amb més exit de públic foren Marh Rosa (1965), En Bddin' de la Costa (1968), Laia (1969) i alguna altral2. En aquests últims anys s'ha produit un increment del cinema en catala, arnb produccions de remarcable exit popular com La ciutat cremada, Compunys o EL vicari d'0ot. També s'han fet alguns doblatges importants com La muntanya dels invents, La flauta dels burrufets, L 'home elefant, La guineu de Bambury, etc., generalment dins el cinema per a infants, i s'han produit nombrosos curts. Cal assenyalar, especialment, els documentals i noticiaris de I'Institut Catala de Cinema. ELS DISCOS 1 LES CASSEZTES Dins el desenvolupament general de la indústria discografica, cal assenyalar que la producció de discos catalans ha estat molt oscil.lant. Amb Ireuforia inicial de la Nova Can@ s'editaren molts discos en catali (més de cent unitats durant la temporada 1966-67), bé que la qualitat no sempre era visible. En canvi, el boom de les cassettes, s'ha beneficiat dels canvis polítics esdevinguts els últims anys. Tot i que no tenim dades fiables sobre la difusió de cassettes, s'observa una presencia creixent d'aquests productes en catala al mercat. Recordem, finalment, que el premi al disc més venut ha estat concedit enl2 Congrés de Cultura Catalana, op. cit. n. 5, pp. 270-271 i 285-296