Crítica de llibres

llada d'algunes col. leccions -ci ades an en'o men . .- i aduccions de cl2ssics. Un llib e, en de ii i a, mol ecoma- nable malg a els de ec es que é o es udi gene al -aques és gai ebé un dicciona i del gene e-, sob e o pe a inicia -se en el ema 2' amilian' za -se amb els a a a s d'E. A. Poe /Dupin, M. Lebl, nc/Lupin, P. Sou es e y M. Allain lFan omas, S. . iohme /Fu Manchú, A. Ch is- ie lPoi o /Miss Ma ple, L. Cha ensl El San o, E.S. Ga dne /Pe y Mason, SimenonlMaig e , R.Mc Donald/L. A - che , P. Highsmi h /T. Rzpley , F. Ga cia Pa ón l Plinio, M. Vázquez Mon albán l Ca alho.. . i sob e o pe a anima -se a pasa una es ona excel.len -a la pla*, l'au obzis o la camb a de bany- o llegin Diez neg i os, El pe o de los Baske ille, Cosecha oja o qualse ol al a bona no el. la cn'minal. Cees J. Hamelink, LA ALDEA TRASNA- CIONAL. EL PAPEL DE LOS TRUSTS EN LA CO~IUNICACIÓN MUNDIAL. Edi o ial Gus a o Gili, Ba celona, 1981, 332 pp. En la ja abundan quan i a d'es udzi e6 ics sob e la comunicació de masses de les da e es decades, els dedica s a l'emis- so han es a ce amen escassos. Hi ha mol s i impo an s mo ius pe que aix6 ha- gi es a aixi i no d'ul a mane a: al pode comunicado mai no li ha in e essa d'es- udia -se a si ma eix i ha p e en desplega o s els seus ecu sos 2' es o ~os a coneixe 327 de la millo mane a possible el ecep o dels seus missa ges, els con ingu s I' l 'e ica- cia del seu discu s pe suasiu 1' els e ec es que aques p oduia en una audi2ncLj cada cop més nomb a a. Es que la comunica- 620, en la socie a on i im, és en e a conz una me cadena més pel pode economic 1' polí ic que la con ola i és in uduid'a en un me ca -ja sigui nacional o bé mun- dial- amb dos in e essos p imo dials: ob- eni un luc e i man eni inc6lumes les e- lacions socials de ep oducció capi alis a que la sus en en. Aix6 ha es a aixi des de ja a bas an emps 1' no sembla pas que agi a can ia en un u u més o menys immedza . Els con ols que exe ceix la indzis na ansna- cional de la comunicació -en conni encia amb els pode s poli ic, econ6mic i mili a de les g ans po encies- no coneixen on- e es i a iben a o s els acons del sis ema capi alis a mundial. D 'aques a mane a, el j2ux in e nacional de la comunicació ci cu - la en un sol sen i -de les me 6polis a la peil ena- i, alho a, la in aes uc u a ec- nologica, ins ..l, lada es a 2gicamen -llegeixils elema ica-, pe me a ui dia a les po encies impenizls d'ap opia -se de les dades basiques de l'economia i els e- cu sos na u als de gai ebé o es les nacions de l'o be pe a ac ua en el seu p opi be- ne lci. Aques a si uació ha po a els paisos més des a on' s en aques epa imen de- sigual -com el de o es les iqueses del plane a- a exigi a pocs anys, en el si de la UNESCO, la implan ació dún nou o - d e in e nacional de la in o mació», des- p és de deba e les conclusions a que ha ia a iba l'in o me de la Comi sió Mac B ide. 328 No cal di que l'oposició més e~ma a aques ccnou o d e)) ha ingu p ecisamen delpaís seu de les co po acions ansnacio- nals més impo an s del món: els Es a s Uni s. Espanya no po abs eu e 'S del con- jun . To i oba -se en e els pazsos més indus naliza s delplane a, pa eix un colo- nialisme economic i cul u al de les g ans po encies -El8 Es a s Uni s, G an B e a- nya, Repliblica Fede al d'Alemanya, F an- ca iJapó, p inczpalmen - del qual no és ni an sols conscien . Pe aix6, aques país manca d'es udis eoncs p opis que hagin abo da aques ema amb una ce a p o- undi a , com és el cas d'Amenca Lla ina. I ambé hi són a es les aduccions d'ob es d'au o s es ange s que ac in so- .he l 'economia polí ica de la comunicació in e nacional. Dhs d'aques pano ama edi obal poc alen ado hi des aquen les ob es dlHe be I. Schille i d'A mand Ma ela , eo ics d'un co en sociol6gic c í ic de l 'impenalisme comunicn iu, zk - oduz s a Espanyaja a alguns anys. A pe- sa d'aix6, po~ més hi ha ia aquí ins la e- cen publicació pe I'Edi o ial Gus a o Gi- li -&S de la se a col.lecció Mass Media- de l'ob a de Cess J. Hamelink, La aldea ansnacional. El papel de los us s en la comunicación mundial (Ba celona, 1981). Hamebnk, d'ongen holande , ha dingi la secció d'in es igació sob e comu- nicacions en el Depa. amen d'Es udzs de la Fede ació Mundial Lu e ana, amb seu a Gineb a; és au o d'un al e llz'b e -Pe s- pec i es o Public Communica ion (Baa- on, 197s)-, i eballa ac ualmen com a memb e de l'equzp del Ins i u o La inoa- mencano de Es udios T ansnacionales (I.L.E. T.), a MZxic. Hamelink cen a la se a analisi en les emp eses ansnacionals de la comunicació de masses -elec 6nzquesj ae oespaczals, cznema og i$ques, edz onals, adzo ele z- sz es, dzscog a iques, publzcz anes z zn o - ma z es, en e d'al es-, que jó men el que ell qualq ica de ((complex con?unzcac~ó- zndzís na)), és a dz «la znculaczó dzale'c zca de es elemen s z als delpode economzc mundzal el con ol del capz al de s ~po , el con ol de la ecnologza (el seu dc - en olupamen , la se a aplzcaczó z la sella ans e 2ncza) z el con ol dels mecanzsme de ma ke zngu Aques amplz co7nplex comun caczonal, zndus nal, ecnologzc, come czal, inance z cul u al con ola una es uc u a de pode cen alz zada amb base en els pazsos mé desen olupa s, que amba n o s ~ls acon del szs ema No obs an azx6, ['au o po a un em ¿~z especzal en elpode de le^ ans naczonals amencanes -les mis pode lo se^ sense dub e-, pe o oblzda bas an les eu opees z la pone se^, azxí com el pape que enen aques es da e es en el Te - ce Món L 'ob a que ce amen no p e en d'é se? exhaus z a sznó que a p esen un ca o pa adzgma zcs dels dz e sos sec o s qz e con igu en la zndzís ~u comunzcn z a zn- e naczonal, és cn ealz a una ecop~la~zó aczc ada de eballs azlla s de p es zgzo o zn es zgado s de dz e sos pa sos O denia i segons les se es apo aczons a les a? e?en ~ a ees en que es dz zdezx el llzb e -el con- ol emp esa ial de la comunzcac~ó zn e? naczonal, la concen aczú en la comz nzca- c2Ó zn e naczbnal, l'zmpac e s6czo-cu u d de la comunczaczú zn e nacional z la c ez xen eszs encza con a l'es z c u u z unczó a a domznan s de la comz nzcaczó zn e iza czonal-, ep esen en un en all d'zn es zgaczons d'au o s an p es zgzosos co?n Ma ela , Schzllel, G bacR, Ram0n . Va i , Reyes-Ma a, Soma ia i el ma eix Hamelink, en e d'al es . Aques s es udiosos -p incipalmen eu- opeus i da inoame?icans- cen en les se - es an2liszi indis in amen en els dos g aons de la indzís na comunica i a -ha dwa de i so wa de- i o e eixen una quan i a de dades en' ablemen e ela- do es pe a comp end e com ac uen els de- en o s del pode a a és de la mediació comunica i a. Resul a e i ablemen simp om2 ic, no obs an , que no apa egui cap apo ació sob e la si uació espanyola. e que demos a cla amen elpoc in e es que hi ha hagu en aques pais pels es udis eo ics sob e l'emi so i el con ol de la co- municació pe pa dels pode s ansnacio- nals. La in es igaclo espanyola en aques camp bnlla pe la se a absencia, en oposi- ció amb la eak' a econ6mica, poli ica, cul u al i comunica i a, en la qual hom po ap ecia una c eixen pene ació ans- nacional. Hi hau 2 qui acusa 2 d!un ce «bui eoncw aques es u& d Hamelink -cosa bas an ieqiien , segons sembla, en aques $us d en ocamen s economics quan i a ius sob e la comunicació de masses-, pe o cal di que es ac a d'una ob a se iosa isis em2 ica. El seu ca 2c e n'- go ós z' gens pam le a i la con e eixen en una eina necess2na pe als es udiosos del ema en la mesu a que pe ila un es a de la qües ió a pa i del qual hom po em- p end e in es igacions més exhaus i es i po meno?i zades. A l'acu ada p esen ació de l'ob a -publicada onginalmen en anglk ja a qua e anys- cal a egi la p o usa biblio- g a ia i on documen al apo ades pe l 'au o i l 'zí il index d'emp eses ci ades. No dub o que la se a ecen publicació a Espanya se i 2 pe ompli el bui e i a- 329 blemen impo an en aques camp d'in- es igació eonca, més enca a po se en el nos e pais que en els al es de la comuni- a ibe oamencana. Daniel E. Jones Lo ha Bisky, CRITICA DE LA TEORÍA BURGUESA DE LA COMUNICACIÓN DE MASAS. Ediciones de la To e, Ma- d id, 1982. Poques egades disposem d'es udk e i- ics de elleu, so i s de les uni e si a s i dels cen es d'in es igació dels Es a s So- cialis es. Poc s'ha e pe a una Teona Socialis a de la comunicació 2; del que s'ha e , poca cosa en& al nos e abas . El llib e que enim a les nos es mans és una bona apo ació a la eona c i ica de la comunicació de masses als paisos capi alis- es; anma eix, es oba mol lhny d'apo - a cn eni pe a una eona socialis a, al com a i ma p e end e Lo ha Bisky, p o- esso a la Uni e si a de Leipzig a llAle- manya O ien al. Bisky pa eix de la idea que és el modus de p od~cció dominan el que de e mina el ipus de comunicació que es desen olu- pa en una o mació social de e minada. En aques sen i , la indzis na de la cul u a als paisos occiden als ha esde ingu , pe Bisky, una indzís na clau en l'aconsegui- men de la ep oducció delszi ema dep o- ducció capi alis e. Pe espond e a un co- neixemen ap o undi d'aques ins u -