Crítica de llibres

324 P. Flichy, LAS MULTINACIONALES LFL AUDIOVISUAL. POR UN ANÁLIS~S ECONÓMICO DE LOS MEDIOS. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 1982, 278 pp. El món ha canviat pregonament en els darrers vint anys; el món canvia actualment d'una manera no menys pregona; probablement, el ~nón canviar2 més en un futurproper. Un canvz'de moltes de les estructures basiques de les societats contemporanies Doncs bé, aquest canvi es m~nifesta especialment inzportant en el domizi de la comunicació mundial en tots els seus niuells, en els Estats, en les empreses i eutre aquests 1' elgran pzíblic. En poques paraules, PIS mi~ans de comunicació, i especialment els de masses, constitueixen preses essencials a les societats desenvolupades. Per aquest motiu, con2ixer la natura/esa, estructura i evolució dels miGans de comunz'cació socials, esdevé imprescindible per a entendre les societats contempor2nies. En aquest sentit, el llibre de Flichy representa una aportació ben documentada al coneixement deh mi~ans audio-viruals en els seus aspectes econ6mic 2' estructural. L 'obra esta organz'tzada diacr6nicament dins de cada capltol. En elprimer, tracta dels mitjians fundadors de l '2udio -visual: el disc, el cinema, la radiodz~usió i la teleuisió. De cadascun ens explica el sea origen i la situació en el moment actual del mi@ com a indzhtna, tant en els aspectes tecnol6gics -superflcialmentcom en els de producció z' distribució. Després ens introdueix, amb una mateixa tecnica expositiva, en la segona generació de 112udio-vziual: el super 8 i /'alta fidelitat, les noves tecnologies, com el uideo, elvideo-text i eltele-toxt. Veiem com s'instal,len en els mercats aquests nous mzgans de comunzcaczó, quzna éi / ertrategza de les grans empreses multLnaczonals 1 de qzlzna manera elpzíúlz~ ~,/r zncorpora als seus habzts de vzda No escapen a l'an2lzsz de Flzchy els aspectes zndzt rtlzals més apartatr delpúúlzcper6 no nzenyc z?/z portants, com ara el de la fabrrcaczó de compone)ztr Fznalment ens explzca. en el seu daner capitol, qzczn és el comportament de la zn dzístna de l'azcdzo-vzsztalj la rezJa l6gzca d'actuaczó, el sea grau de concent~~zczó z quzns són els zntere rsos de les grans ctnpre ses multznaczonals En plantejar-re, a través de la lectura de les Multinacionales del audiovisual. le^ posszbzlztats que oferezxen els nozlc mztpns a l'home zndzvzdztalment conszderat z a la soczetat en elseu conjunt, ho~n nopot de?- xar de reflexzonar sobre el temd de l'lís dels mzoans, de l'zís que se'n fa z del que se 'n podrza fer Flzchy remarca que les no ves tecnologzes comunzcatzves no rnzllolaran, per e//es matezxes, la vzda de/r ho?72e~, nz aprofundzran llurs relaczons de?~zocr2tzques Els resztltats centralztzadoti , o des - centralztzadors, denzocr2tzcs o azctontzrz~ de I'zís dels mztjans dependran dels aspectes s6czo-polltzcs z no tant dels tec~7ol~zcs No hz ha dubte que el llzúre que co mentem znteressa a tot home modeln z culte que vulguz con2zxer el nzórz on uzu, znteressa tatnhé als estudzants d~ les dzrtzntesfacultats u?ztvetszt2nesperpoder adqazrzr una vzszó complement2rza adzent alr seus estudzs, ja szguzn aquests econ6mzcs, soczals, politzcs o bé hzst6ncs, z final/?ze)zt znteressari, molt especzalment, als estz~- dzants de cz2nczes de la znfornzaczó per J/S quals pot ésser ztn poderós auxzlzar Jordi Berrio