scieee Open visual document viewer

Presentació dels objectius : "El periodisme català a la Segona República"

Gifreu, Josep

Abstract

Gifreu, Josep

Full text

PRESENTACIÓ DELS OBJECTIUS Josep Giji-eu A a a 50 anys que el poble de Ca alunya pa ia una de les agkdies més dolo oses de la se a his o ia mil.lenana. L'ocupació inal de Ca alunya pe les opes anquis es empenyé cap a la on e a ancesa cen ena s de mile s de ca alans i ca alanes. Segons els his o iado s, en e inals de gene del 1939 -Ba celona e a ocupada el dia 26- i el 10 de eb e , quan Ca alunya queda o almen ocupada, ha ien passa la on e a ancesa unes 350.000 pe sones. D'aques es, unes 180.000 e en solda s, i la es a ci ils: 68.000 in an s, 64.000 dones, 11 .O00 homes adul s, 9.000 ancians i 11 .O00 no egis a s. Fa ambé 50 anys que el go em de la Gene ali a , p esidi pe Lluís Companys, aspassa a la on e a camí de l'exili, jun amen amb el p esiden d Euskadi, José An onio Agui e, i al es au o i a s de la República. El ma eix camí emp enien p es igiosos in el.lec uals ca alans com Pompeu Fab a, Bosch i Gimpe a, Ca les Riba, Pau Vila, Me ce Rodo eda, Joan Oli e , Xa ie Be enguel i an s al es. 1 el ma eix camí seguien aquells dies p es igiosos pe iodis es com Ro i a i Vi gili, Josep Ma ia Capde ila, Anna Mu ih, Sebas ia Gasch, A elslí A ís i an s al es. A nb la se a desapa ició, es us a a la cul ninació de l'e apa més ac i a i bnllan del pe iodisme ca alh, el qual, no pas pe casuali a , s'ha ia ana con igu an i consolidan a mesu a que Ca alunya ecupe a a des de la indus iali zació i la Renaixenca un impo an p o agonisme his b ic en la polí ica, en l'economia, en la cul u a. Els anys 30 ha ien es a especialmen ecunds en la madu ació de les p ac iques i ins de les eo ies de l'exe cici pe iodís ic. El pe iodisme ep esen a a ja una o ca eal en la socie a ca alana i ja se si ua a en l'ull de l'hu ach de o es les polemiques, polí iques o ilosb iques, es e iques o lingüís iques. El seu pape en la nonnali zació de la llengua i la cul u a ca alanes e a indiscu ible: així ho a alen, pe exemple, la seixan ena de dia is que s'edi a en o apa egue en en ca alh du an la decada. Fa 50 anys que o aques dinamisme queda o almen unca . El ca ala ou p osc i de o s els pape s públics. Com ambé de les ones adio bniques. La depu ació més es ic a s'aplica als pe iodis es que no ha ien ugi cap a l'exili. Alguns o en execu a s: eco dem el cas de Ca les Rahola, edi o de L'Au onomis a de Gi ona, condemna a mo pe es a icles. Talle s i o a i es o en con isca s sense con emplacions. Pe no pe d e la memo ia his o ica o, po se millo , pe econs mi un passa disso adamen massa desconegu del nos e pe iodisme, el Depa amen de Pe iodisme de la Uni e si a Au onoma ha o gani za aques a se mana d'ac es academics i les al es ac i i a s ambé elacionades amb la ecupe ació del pe iodisme ca ala de la Segona República. Els es g ans objec ius del nos e es o c pod ien conc e a -se de la mane a següen : con ibui a la ece ca i a l'anhlisi del ipus de pe iodisme d'aquella e apa; ecolli i posa a disposició de la comuni a uni e si a ia i dels es udiosos els es imonia ges enca a i en s d'aquell pe iodisme; i sensibili za an els p o essionals com els es udian s de Ciencies de la In o mació en l'in e es pel coneixemen d'aquells anys del pe iodisme ca ala. 1 acabo aques a p esen ació eco dan b eumen les ins i ucions i pe sones que han e , an o a an possibles aques es ac i i a s. La nos a Uni e si a , a a és del Rec o a , ha es i nula sense ambigüi a s la celeb ació d'aques homena ge, en enen que s'adeia ad ni ablemen a nb la commemo ació dels 20 anys de la undació de la UAB, única Uni e si a ca alana que ha impulsa els es udis de pe iodisme. Hem d'ag ai la plena col.labo ació obada en la Facul a de Ciencies de la In o mació, així com en el Colalegi de Pe iodis es de Ca alunya. El nos e econeixemen es a ex ensible ambé a o es les en i a s que d'alguna mane a co1,labo en en aques es ac i i a s, singula men a la Fundació Caixa de Ca alunya, que ens ha cedi I'exposició sob e Agus í Cen elles, així com al Cen e d'In es igaci6 de la Comu- nicació de la Gene ali a i a la Socie a Ca alana de Comunicació. Finalmen , con é a anca un ag a'imen ben a ec uós a o es les pe sones que, d'una mane a o al a -com a pe iodis es dels anys 30 que apo en els seus eco ds i la se a expe iencia iscuda, com a ponen s en les di e ses aules odones o com a pe sones que enen cu a de l'o gani zacib, con ibueixen a e d'aques a inicia i a una ocasió d'o pe a la edescobe a, la alo ació i la ediscusdó, si cal, del nos e pa imoni pe iodís ic.