Evolució i perspectives dels estudis d'història de la premsa a les illes Balears

ESTATS DE LA Q~STIÓ Anhlisi 16, 1994, 165-184 EVOLUCIÓ 1 PERSPECTIVES DELS ESTUDIS D'HISTORIA DE LA PREMSA A LES LLES BALEARS Sebastia Serra Busquets Arnau Company Matas Els estudis generals sobre els rnitjans de comunicació de les illes Balears comenten a ser abundants i, majonthiament, s'han dedicat a la premsa escrita. Els histonadors han tengut especial interes per la temhtica i han considerat, d'una forma preferent i prioritaria, la premsa com a important font documental. Fins al decenni dels setanta, la majona dels estudis existents sobre la premsa de les Balears -1levat d'alguna excepciótenien sobretot un carhcter essencialment catalogal i descnptiu. Una de les caractenstiques més definidores de la premsa de les Balears ha estat el fet insular, que ha tengut una considerable influencia tant pel que fa als estudis realitzats com per l'hbit de la seva difusió i abast. Els estudis sobre les publicacions penodiques es poden englobar en tres grups segons l'espai de circumscripció que abasten. La majoria dels treballs fan esment, per ordre d'importhcia, dels ambits insular, local i interinsular. En certa manera, aquest fet reflecteix la realitat marcada que té cada illa. No fou fins al comencament del decenni dels setanta que s'inicih una renovació dels enfocaments i de la metodologia dels estudis sobre premsa. Varen comencar a sorgir una serie de treballs que centraven l'estudi de les publicacions penodiques en dos aspectes; uns observaven la premsa com a important font documental per a la historia contemporhnia de les illes Balears; els altres, en canvi, l'analitzaven com a objecte d'estudi en si mateixa. El 1994, la manca d'estudis mon~gr~cs de la majona dels diaris principals de les illes Balears és, sens dubte, la més ~ig~cativa mancanca que es fa del tot necessari suplir. Els pioners L'obra de Joaquim Maria Bover La primera referencia erudita sobre la premsa de les illes Balears es troba al Diccionario bibliográfico de laspublicacionesperiódicas de las Baleares, de Joaquim Ma- ria Bover de Rosselló. Editat a la irnpremta de la Viuda de Villalonga, de Palma, el 1862, el tiratge era molt li~nitat i l'edició fou pagada pel mateix autor. (El 1991. l'editor Miquel Font n'ha fet una edició facsímil amb una presentació de Jaume Bover.) Joaquim Maria Bover de Rosselló (Sevilla 1810-Palma 1865) va destacar com a historiador, poeta, antiquari, biblibfil, col.leccionista i numismhtic. Va publicar diverses obres de caracter histbric i bibliografic, de les quals destaca Imprentas de las islas Baleares (1862) i Biblioteca de escritores baleares (1868), editada pbstumament. Bover encapcala el llibre amb una dedicatoria al seu amic Pascual de Gayangos y Arce, que fou catedratic d'hab de la Universitat Central de Madrid, membre de la Reial Academia de la Historia i arxiver de la Casa Reial. Bover li dedica aquest treball perque «el nombre ilustre de un amigo tan ventajosamente conocido en el mundo literario puesto al frente de mi opúsculo, dará al mismo una importancia que sin él no tendría». El seu propbsit era escriure un assaig bibliografic local i divulgar les publicacions locals. Després de la dedicatbria i de declarar l'objectiu del llibre, l'autor fa una introducció histbrica sobre els inicis del periodisme a Europa, del de 1'Estat espanyol i del de Mallorca. Sobre el periodisme de Mallorca comenta que: vi6 aparecer en 1779 la aurora de su periodismo, sin que desde aquel año hayan faltado en la isla uno ó mas papeles públicos que propagando por toda la provincia y por las del continente y del estrangero las noticias políticas, los movimientos mercantiles, los adelantos científicos, los progresos literarios y el ventajoso curso de nuestra agricultura é industria, han dado á las Baleares el grado de ilustración que en este ramo tienen los dernas paises de Europa. El llibre continua amb una relació de 120 capcaleres de publicacions periddiques, catalogades per ordre alfabetic, de les quals 106 foren editades a Mallorca, 11 a Menorca i 3 a Eivissa. Finalment, fa una cronologia de les publicacions peribdiques i una relació nominal de 42 persones que Bover qualifica de periodistas de les illes Balears. El model de fitxa que utilitza per a la descripció de cada publicació peribdica inclou el títol, subtítol, editor, lloc d'edició, impressor, descnpció física, estructuració, dades cronolbgiques (inici, suspensions temporals i final), temhtica, llengua, director. redactors, col.laboradors i preu de subscripció. Cal esmentar que sempre comenta els canvis de capcalera d'una mateixa publicació, tot i que els inclou com una de nova. A més, d'algunes publicacions menciona altres aspectes molt interessants, com: - la identificació d'alguns pseudbnims - les polemiques amb altres publicacions - les vinyetes - els lemes - l'enumeració - els motius de suspensions o de desaparicions - les millores de tipus formal - la localització (hi destaquen els comentaris sobre algunes publicacions de carhcter liberal que sorgiren en el penodes de 18 12- 18 14 i 1920- 1823. Així, sobre el Correo constitucional, histórico político de Mallorca (julio1 de 1820- juny de 1822) assegura que: No existen colecciones completas porque en 1823 perecieron en la hoguera todos los números que se podían encontrar en las casas de los liberales, registradas escrupulosamente á este objeto. També fa comentaris semblants sobre les publicacions liberals El eco de Colom i el Redactor constitucional y político de Mallorca i en féu algunes valoracions subjectives. Les referkncies que fa a determinades publicacions són molt interessants, ja que Bover les conegué de prop, tant per la coetaneitat com per la participació que hi tengué. N'és un bon exemple la polemica que sostingué amb el quinzenari satínc El Tío Tararira (1 de juliol-15 d'agost de 1849), del qual solament aparegueren 4 números. Aquesta publicació féu contínues burles de Joaquim Maria Bover, que li posa una querella. El 22 de juny de 1850,l'Audikncia Territorial condemna l'editor a 24 mesos de desterrament i a una multa de 100 duros, a més de la suspensió de tot chrec o dret polític durant el temps de la condemna. Tanrnateix, no totes les fitxes contenen cadascun d'aquests elements, sinó que la relació detallada de la publicació podia presentar variacions substancials. Per exemple, d'entre les fitxes més completes cal esmentar les de les publicacions com Alrnacén de frutos literarios, Aurora patriótica mallorquina, Diario constitucional de Palma o El Genio de la libertad. En canvi, a d'altres solament comenta alguns elements, com el Diario de avisos, agricultura, comercio y artes o El Mallorquín. L'obra de l'arxiduc Lluís Salvador dlHabsburg Un segon precedent, encara que menys important que el de Joaquim Maria Bover, és l'obra Die Balearen in wort und bild geschildert (Les Balears descntes amb paraules i dibuixos), de l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg i Lorena (Florkncia 1847- Brandeis an der Elbe, Bohemia 1915). Dins l'apartat del capítol de la cultura de Mallorca fa esment de la premsa que s'editava a Palma el juny de 18701. La justificació que dona l'arxiduc Lluís Salvador per incloure en el seu estudi les publicacions peribdiques queda reflectida en la introducció, on declara: Un medio muy poderoso para el adelanto de Mallorca y para la difusión de los conocimientos útiles está en la prensa. L'arxiduc menciona una relació de 17 publicacions mallorquines, les quals classifica pel seu carhcter d'antiguitat i per la temhtica. La descnpició que fa de cada publicació és narrada, encara que, implícitament, inclou un model de fitxa que conté el ' La causa per la qual solament va incloure la premsa editada a Palma el juny de 1870 ho aclarí en l'exposició de motius: «los periódicos mallorquines han padecido de una inestabilidad tan grande que, en nuestra descripción, nos limitaremos a reseñar los que se publican en Junio de 1870 como muestra del desarrollo de la prensa en la isla),. títol (amb comentaris sobre els canvis que hagi pogut experimentar), subtítol, fundació, periodicitat, format (expressat en centímetres, a més d'incloure el nombre de colurnnes), contingut (fa especial esment de la tendencia política, la tematica de la itiformació i les seccions i, fins i tot, en alguns casos, fa comentaris sobre la qualitat literhia de la publicació), propietari, impremta, preu, lectors i subscriptors (no en dóna el nombre exacte, pero fa referkncies sobre el tipus social de lector i de subscriptor de cada publicació). El tema de la premsa menorquina també és tractat breument en els dos toms referents a Menorca (Die Insel Menorca), en que aporta una interessant taula de cinc publicacions de Maó i dues de Ciutadella de 1888. Quant a les variables que inclou la taula són les següents: capcalera, penodicitat, impresor, onentació (sobretot de caracter polític), director, any de fundació, subscnptors locals i forans i preu de la subscnpció mensual (en pessetes). Al final del segle XIX i durant el primer ter$ del segle xx, varen mar apareixent una serie d'estudis i de treballs sobre premsa. A Mallorca ens trobam amb les aportacions de l'historiador i biblibfil Pere Sampoli Ripoll, que va publicar en el Bolletíde la SocietatArqueol6gica Lul.liana el treball «Anuario Bibliográfico de Mallorca)), durant els any s 1897- 1902. Dedica un apartat a fer una relació de les publicacions peribdiques. A la fitxa utilitzada per Pere Sampol s'hi relaciona: títol, subtítol, director, impremta, format i pagines, periodicitat i ideologia. Alhora, també conté alguns comentaris sobre la publicació i sobre alguns fets relacionats amb la historia de la premsa mallorquina. N'és un exemple el comentari que fa sobre la vaga de la Unió Tipografica Balear durant el 26 i el 27 d'octubre de 1900. El periodista, idebleg i historiador, Miquel dels Sants Oliver i Tova, publica, el 1901, Mallorca durante la primera revolución (1808-18143, en quk dedica alguns apartats als pnmers quaranta anys de la premsa a Mallorca. El 1903 va aparkixer La literatura en Mallorca (1840-1903), que, a més de ser un primer intent d'estudiar el procés renaixentista a Mallorca, f6u especial esment d'algunes publicacions, com La Palma i El Museo Balear, i de la premsa del Sexenni Revolucionari i de la Restauració. Tarnbé, el 1903, l'historiador, periodista i arxiver, Benet Pons Fabregues va publicar Bibliografia de las Publicaciones Periódicas impresas desde 1779 hasta hoy en las Baleares. (Aquesta obra solament és coneguda per algunes cites pero no ha pogut esser localitzada.) Entre julio1 de 1930 i setembre de 193 1, l'escnptor Bartomeu Rosselló-Pdrcel va publicar 21 articles sobre la premsa a Mallorca en el diari El Día. Majorithiament, els articles sempre varen aparkixer en portada. El seu propbsit inicial era comencar una Historia del periodismo mallorquín i en un brevíssim repas als treballs precedents sobre el tema, els qualifica de quasi inexistents2. A l'exposició de motius declara que «habremos tenido el placer (y el mérito o culpa consiguientes de leer y comentar nuestro periodismo, lectura cuyo fruto es la presente serie de artículos)). La relació d'articles fou la següent: El Semanario Económico, El Diario de Mallorca, El Sernariario Político, El Diario de Palrna, El Setnanario Cristiano-Político, La Aurora Patriótica, La Antorcha, Diari de Buja, Redactor de Mallorcu, Diario Político y Mercantil, Diario Balear, El Eco de Colotn, El Atleta de la libertad, Redactor Constjtucional, El Semanario Politécnico, Sociedad Patriótica, 1823-1836, La metamorfosis de un diario i La Epoca. A Menorca, en aquest penode, ens trobam amb els estudis de l'escriptor i penodista Lloren$ Lafuente Vanrell, que va publicar una serie d'interessants treballs a la Revista de Menorca. A més, dedica un important apartat a la premsa en el seu llibre Geografia e Historia de Menorca. Bemat Fabregues publica (1878), a Ciutadella, Biblioteca de escritores menorquines. Era la part de la Biblioteca de Escritores Baleares, de Joaquim Maria Bover, referida ara a Menorca i ampliada. Aporta una relació biografica i bibli~gr~ca d'autors menorquins, d'alguns dels quals menciona la seva activitat com a publicistes. En són un bon exemple, entre d'altres, els casos d'orestes Araujo i de Joan Benejam Vives. Josep Cotrina i Ferrer a l'article Nuevas impresiones de Menorca (1917), publicat a la Revista de Menorca, inclou cinc pagines sobre la premsa menorquina que constitueixen una bona font per a la percepció de la funció social de la premsa. També hem de destacar les aportacions del bibliotecari Miquel Roura Pujo1 a la Revista de Menorca, on col.labora amb una serie d'articles, en diferents epoques, sobre les publicacions penodiques de Menorca. El 1926, Guillem Capó Medina -amb el pseudbnim Marco Aurelioescriví una serie d'articles al diari El Iris sobre la impremta i la premsa de Ciutadella. El 1930, el cap de la Biblioteca Pública de Maó, Camilo Vilaverde García publica La Prensa y las Prensas de Menorca. Aquest treball, molt complet i que suposa un excel.lent model d'analisi de la premsa, parteix d'una conferencia que pronuncia l'autor el 7 d'octubre de 1930 en el Casino de Clases del Ejército y Armada de Mahón. Després el publica per fascicles a La Voz de Menorca i, posterionnent, en forma de llibret per a la Tipografia Maonesa. El 1930, Camilo Vilaverde es queixava, tal com havia fet Bartomeu Rosselló-Por- cel en el cas de Mallorca, al.legant: Nada fácil, señoras y señores, nos ha resultado la tarea de encabezar, siquiera haya sido muy a la ligera. la historia del periodismo en esta Isla, debido principalmente a la falta de elementos suficientes de critica; pues no obstante constituir el periodismo uno de los principales factores indispensables para el mejor y más rápido desenvolvimiento de las actividades, de cualquiera orden que fueren, de la vida de la Humanidad, y, desde luego, tal vez el que mayor y más grande interés despierta, hasta apasionar al vulgo, no es de los que más han llamado la atención de los hombres eruditos, bibliógrafos e historiadores, reduciendose, en Menorca, lo hecho a dos o tres relaciones incompletas [...l. El llibre s'estructura en dos capítols, un dedicat a les impremtes i l'altre a la premsa menorquina. A Eivissa destaquen els treballs de Josep Clapés i Juan, que publica La Prensa de Ibiza en 31 de marzo de 1902 al número 1 de Los Archivos de Ibiza, i de l'historiador Isidor Macabich i Llobet, el qual a la Historia de Ibiza, fa relació d'una llista de periodics publicats a Eivissa. Pero, sens dubte, la gran figura de la historiografia periodística eivissenca és Bartomeu de Rosselló i Tur, que, el 1935, va publicar Historia de la imprenta y del periódico en Ibiza. En el proleg exposa que: [. . .] hemos de consignar que no nos ha movido otro deseo, que el de reunir los datos que hemos podido recoger para evitar que el transcurso del tiempo haga imposible que algún día pueda complementarse la Historia de la imprenta y del Periódico en Ibiza, debidamente documentada, y pueda conocerse siempre la cooperación aportada por la prensa ebusitana en favor de la cultura y del progreso de nuestras hermosas Pityusas. La fitxa sobre cada publicació penodica que utilitza és molt completa i exhaustiva i inclou: títol, subtítol, penodicitat, cronologia (causes de suspensió, reaparicions, motius de desaparició), impremta, director, redactors, col.laboradors, pseudbnims, seccions, format (nombre de pagines, dimensions en centímetres, columries). redacció i administració, descripció de la primera pagina i de la darrera, preu del número i localització. També hem de fer referencia a alguns treballs d'estudiosos del Pnncipat, com Joan Torrent, que, el 1930, publica al Butlletíde la Federació de la Pretnsa Catalano-Balear l'article Assaig d'un cerzs de la premsa catalano-balear, i Joan Givanel Mas, que publica a Barcelona, entre 1931 i 1937, un excel.lent treball titulat Bibliograja Catalana. Premsa. L'obra s'estructura en tres volums. Els dos primers contenen una relació alfabetica de municipis dels Pai'sos Catalans, on hi havia publicacions penodiques íntegrament o parcialment en catala. El tercer volum esta format per diferents índexs alfabetics. De les illes Balears s'esmenten els municipis d'Arti (3 capqaleres), Ciutadella (1), Felanitx (2) Inca (6), Llucmajor (1), Manacor (1), Migjorn Gran (l), Palma (66), sa Pobla (l), Santanyí (1), Sineu (2) i Sóller (5). Els estudis sobre premsa entre 1939 i finals del decenni dels seixanta A partir de 1945 presentaren els seus treballs estudiosos de la premsa com: Pere Ferrer Giberi (BibliografíLi periodística mallorquina, 1945), Gabnel Llabrés Quintana (Periódicos de Menorca, 1811-1866, 1955), Gaspar Sabater («La Palma» 1840- 1841, 1950), Maria Lluica Serra Belabre (Historia de la «Revista de Menorca)), 1961) i Mateu Seguí (Revistas en menorquí, 1970). A aquests estudis tamb6 s'hi sumen les breus síntesis publicades en els diaris La Almudaina i Ultima Hora, de J. Suau Alabern (Palma decimonónica. La prensa tnallorquina ochocentista, 1950) i de Rafael Ferrer Massanet (Historia del periodismo mallorquín, 1959). En aquest període mereixen un capítol a part els treballs realitzats per bibliograf i bibliofil Lluís Alemany Vich (Maó 1912 - Palma 1983). Des de 1940 fins a la seva mort es dedica a reunir una gran col.lecció de premsa i arriba a aconseguir la millor biblioteca privada de Mallorca sobre aquest tema. La pnmera obra de Lluís Alemany versava sobre La prensa en Menorca. Contribuciótz a su estudio (1947) i l'any següent publica, amb motiu de la inauguració de 1'Hemeroteca Provincial, l'estudi Notas históricas sobre la prensa balear. Alemany concep la premsa com a una irnportant font per als histonadors moderns3, els quals consideren necesshia la creació o ampliació d'hemeroteques. L'autor, després de repassar l'estat de les hemeroteques públiques de les Balears, explica Afma que «Cuando más tarde se vio que la prensa era la mayor fuente de hechos que podían interesar al historiador moderno que sepa escoger dentro de las diferentes facetas que forzosamente ha de encontrar en los relatos periodísticos, fueron creándose y desarrollándose las hemerotecas que muy pron- to ampliaron su campo de acción al estudio de la historia del periodismo)). breument l'evolució de la historia de la premsa des del seu inici (1779 amb la publicació de la Notícia periódica, anomenada també Semanario Económico) fins al decenni de 1940. El 1955, Lluís Alemany i Joan Muntaner Bujosa efectuaren l'estudi Laspublicaciones periódicas en Mallorca (contribución a su estudio), que el 1994 encara roman inedit, perb pot ésser consultat a la Biblioteca Pública de Mallorca. El cataleg és exhaustiu perb desigual segons cada publicació. El 1974, Alernany publica un detallat i extens treball sobre La prensa en Menorca: Contribución a su estudio. A l'exposició de motius manifesta l'objecte d'estudi: Fuente imprescindible para el estudio de la historia moderna es la consulta de la prensa periódica, y más aún, cuando, como ha sucedido en nuestras islas han desaparecido, modernamente, tantos y tantos archivos. Mahón y Menorca no constituyen un caso diferente.[ ...] Hemos recogido hasta 272 publicaciones diferentes con la particularidad de que nos ha sido posible verlas y estudiarlas en su casi totalidad ya que únicamente unos veintiseis penódicos o revistas no han podido ser hallados.[ ...] Esto quiere decir que prácticamente conservamos completísimo un fondo bibliográfico que abarca la vida isleña en los últimos 160 años y que constituye la base necesaria para la edificación de esta historia moderna que hoy en día está prácticamente por hacer. En la important obra dels estudiosos Joan Tonent i Rafael Tassis Historia de la premsa catalana, publicada a Barcelona el 1966, s'ha de destacar el capítol referent a la premsa de les illes Balears. El 1969, José Altabella publica una amplia relació de les publicacions penodiques sota el títol Notas urgentes para una historia de la prensa balear. De 1779 a nuestros días. Dos siglos fecundos en publicaciones periódicas: relaciones, almanaques, gacetas, semanarios, revistas y diarios. L'estudi conté un apartat bibliografic i sistematitza una rellevant informació sobre les publicacions de les illes Balears, encara que amb més atenció a la premsa de Palma. Presenta alguns errors de datació de publicacions, perb actualment aquest treball encara continua essent de consulta obligada per als investigadors de la premsa. Cal també mencionar el capítol dedicat a les Balears de la tesi doctoral de José Altabella Fuentes crítico-bibliográficas para la Historia de la prensa provincial española. Els estudis de premsa des dels medis academics Alguns estudiants, sobretot mallorquins i menorquins, de 1'Escola Oficial de Penodisme de Barcelona (1968) realitzaren una serie de tesis de llicenciatura sobre diversos aspectes de la premsa de les illes Balears. La majona d'aquests treballs no són d'hmbit estnctament historie, perb cal citar els de Dami& Caubet (1974) sobre la Historia del diario Baleares (1939-1974); Joan Febrer Llauradó (1972) sobre Los periódicos de Cataluña y Baleares durante la Guerra de la Independencia, 1808-14; Lloren$ Jaume Grau (1972) sobre Don Miguel de los Santos Oliver; Juan Manuel López Nada1 (1975) sobre Autonomismo y prensa en Mallorca: 1931-1936; Jaume Pomar Llambias sobre La aventura de Nova Palma; Maria Dolors Quetglas Rosanes (1975) sobre el Diario de Mallorca: aspectos empresariales e ideológicos, y Gaspar Sabater (1974) sobre La prensa en Mallorca durante la Renaixenca. Amb la creació de la Universitat de les Illes Balears i, sobretot, de la Facultat de Filosofia i Lletres s'han duit a teme tota una serie de treballs sobre la historia de la premsa partint, sobretot, d'un enfocament d'histbria social i cultural. Entre els estudis realitzats, hem de citar els dels professors Isabel Moll Blanes, Francisco Díaz de Castro, Sebastia Serra Busquets i Bartomeu Carrió Trujillano. Quant a tesis de llicenciatura, hem de destacar les de Bartomeu Carrió Trujillano sobre El Regionalisme a Mallorca. «La Veu de Mallorca)) (1900-19311, de Bartomeu Rotger Arnengual sobre Las Revistas Escolares en Baleares, de Catalina Martínez Tabemer sobre La Nostra Terra (1928-19361, de Felip Munar sobre La Dulzaina. El 1983, a la Facultat de Cikncies de la Infomació de la Universitat Autonoma de Barcelona, es presenta la tesi de llicenciatura de Juan José Morales Ruiz sobre La imprenta y los periódicos en Menorca. Els estudis de premsa publicats en revistes científiques i de divulgació En els darrers decennis, a revistes científiques de les illes Balears, com Affar, Randa, Bolletíde la Societat Arqueol6gica Lul.liana, Mayurqa, Educació i Cultura, Estudis Balearics i Revista de Menorca, han aparegut articles sobre diversos aspectes de la historia de la premsa de les Balears (la majoria d'aquests treballs són analitzats a l'apartat dels estudis monografics sobre la premsa). Algunes revistes culturals o d'informació cultural han fet contínues referkncies a la seva propia historia, pero també a articles sobre la historia de la premsa. A la revista Lluc han publicat articles, entre d'altres i a manera d'exemple, Jaume Bover sobre revistes escolars; Antoni Gran sobre la premsa clandestina entre 1970 i 1977; Antoni Quintana sobre el paper de les publicacions per aconseguir el bilingüisme a Mallorca; Martí March sobre comunicació i premsa local; Pere Rosselló Bover sobre el setmanari Arriba, de Manacor, i Sebastia Serra i Amau Company sobre els pioners dels estudis d'historia de premsa. A la revista de l'Obra Cultural Balear, El Mira11 han sortit articles referents al tema, com els de Miquel Company sobre la Premsa Forana, Antoni Marimon i Jordi Vida1 sobre el setmanari catblic i regionalista Mallorca dominical i Pere Miralles sobre el setmanari anarco-sindi- calista El Rayo. També s'han editat estudis a la revista cultural Serra d'Or, com el de Pere Joan Llabrés sobre la revista mensual Lluc i a Elements, com el de Bartomeu Canió sobre la premsa carlista a Mallorca. Els estudis d'histbria de la premsa als diaris i revistes La premsa diana de les illes Balears ha fet constants referkncies a la propia historia, sobretot quan s'ha complert algun aniversari significatiu de la publicació. En són exemples alguns suplements i edicions especials, com les dels diaris Ultima Hora i Diario de Ibiza i del setmanari Sóller, en els seus cent anys; els diaris La Almudaina, Baleares i Menorca, i el setmanari El Iris en els cinquanta anys; els diaris Diario de Mallorca i Mallorca Daily Bulletiiz; en els vint-i-cinc anys, o l'especial número 30.000 d' Última Hora. També han aparegut alguns articles en els diaris a manera de síntesis histbriques sobre la premsa, corn els de Rafael Caldentey a Diario de Mallorca, de Rafael Ferrer Massanet a Última Hora, de Joaquim Maria Domenech i de Llorenc Vich a Baleares, de J. Suau Alabem a La Almudaina i de Mateu Seguí a Menorca. Les publicacions en edicions facsímils Hem de destacar la publicació d'edicions facsímils, que generalment van acompanyades d'estudis introductoris d'algunes publicacions peribdiques de les illes Balear~, corn El Tío Tararira (amb un estudi literari de José Carlos Llop i Antoni Planas); la revista Sa Marjal, de sa Pobla (amb un estudi de Llorenc Pérez), La Columna de Baleares, Porto Cristo, 1936; La Roqueta, 1886, i L'lgnorancia. Els estudis monogrhfics sobre premsa A partir de la segona meitat dels anys setanta es produeix una renovació de l'enfocament i de la metodologia de l'estudi des d'una bptica histbrica. Alguns investigador~, els uns integrats en equips i els altres individualment, han treballat la premsa des de dos aspectes: - Considerant-la corn una important font documental per a la historia contemporhnia de les illes Balears. - Tractant-la corn a objecte d'estudi en si mateixa. A l'apartat dels estudis monogrhfics sobre premsa és on ha proliferat més quantitat d'estudis. S'han realitzat monografies de publicacions o analisis sectorials d'alguns aspectes i factors de la premsa. El 1969 es publica l'estudi d'Isabel Moll sobre el setmanari socialista El Obrero Balear, on cornencen a aparkixer els nous plantejaments d'anhlisi de la premsa sorgits a les universitats de 1'Estat espanyol. Alguns anys més tard (1976), s'edith el treball de Jaume Pomar sobre Nova Palma, on sistematitza els continguts tot fent especial esment dels aspectes ideoldgics de la publicació modemista. El 1976 va aparkixer Los orígenes de la prensa política en Mallorca (1812- 1814), que suposa el primer treball en equip sobre la premsa illenca. A partir de la segona meitat del decenni de 1970 han anat sorgint estudis, alguns de caracter individual i altres realitzats per equips de treball, que presenten tres enfocaments diferents: a) Estudis de carhcter general sobre la premsa de les illes Balears, tant a nivel1 interinsular corn insular. Destaquen, entre d'altres, els catalegs de José V. Serradilla sobre Elperiodismo en Ibiza, de Josep Cortés i Rafael Massanet sobre L'Associació de la premsa forana de Mallorca. També és d'esmentar la síntesi sobre la premsa mallorquina duita a teme per Bartomeu Carrió dins la veu Mallorca de la Gran Enciclopedia de Mallorca. Aman de l'organització de diverses exposicions sobre premsa, s'han publicat diversos cathlegs, corn La prernsa a Eivissa -amb una introducció de José V. Serra- FONT, Joan; SERRA, Sebastih (1988), Foch y Fum (Estudi i selecció de textos), Palma, Ajuntament de Palma. GARCIA GAYA, Santiago (1974), Noticias sobre el hundimiento del Baleares, tesina fi de carrera, Barcelona, Escuela Oficial de Periodismo de la Iglesia (inkdita). GIVANEL MAS, Juan (193 1-1937), Bibliografía Catalana, Premsa. ttiarerials aplegats per.. ., Barcelona, Impremta Alles. GRAN, Antoni, «Premsa subterrinia. 1970-77», Lluc, núm. 673, setembre de 1977, pp. 14-15. GROSSKE FIOL, Eberhard (1980-81), «La Ley General de Desamortización a través de la prensa mallorquina», Trabajos de Geografía, núm. 37, Palma de Mallorca, pp. 107-132. HERNÁ~DEZ SANZ, Francisco (1927), «Sobre la invención de la imprenta)), Revista de Menorca, Maó, pp. 247-262. JAWE GRAU, Lloren$ (1972), Don Miguel de los Santos Oliver, tesina fí de carrera, Barcelona, Escuela Oficial de Periodismo, p. 119 (inkdita). JUAN i GALMES, Gabriel (1987-1991), «L'Igtzorancia. Aproximació al quadre de costums a Mallorca (s. XIX)», Estudis Rotdnics, volum xx, Barcelona. JUAN i GALMES, Gabnel (1988), «La funció de L'lgnorancia en el costumisme mallorquí)), Miscel.lunia ' Joan Gili, Barcelona, Abadia de Montserrat, pp. 299-307. JUAN i GALMES, Gabriel (1992), «La revista L'Ignoraticia», Quarre poetes costur>iistes de Mallorca, Lleida, Pagks editors, pp. 25-35. LAFUENTE VANRELL, Lorenzo (1 907), ((Geografía e Historia de Menorca», Revista Cient$co Militar, Barcelona. LAFUENTE VA~YRELL, Lorenzo (191 l), «Menorca en la primera década del siglo xx», Revista de Menorca, Maó. LAFLJENTE VA~~ELL, Lorenzo (1921), «Menorca en la segunda década del siglo m», Revista de Menorca, Maó. LAFUEXTE VANRELL, Lorenzo, El Bien Plíblico, Maó, 1-DI-1922. LAFLIENTE VA~~ELL, Lorenzo (1931), ((Menorsa en la tercera década del siglo xx», Revista de Merlorca, Maó. La premsa a Eivissa (!987), Eivissa, Ajuntament d'Eivissa. LIMÓN PONS, Miquel Angel (1991), «El Menorca, medio siglo de prensa insular),, Menorca. Diari Insular 1941-1991. Es Diari 50 anys, Maó, Editorial Menorca, S.A., pp. 14-31. LIMÓN PONS, Miquel Angel, «Cardona i Orfila, primer brot de la premsa catblica menorquina», ~Mnre de Déu de Grucia 92, Suplement del diari Menorca, Diari Insiílar, Setembre de 1992, pp. 75-78. LLABRÉS MARTORELL, Pere J., «La revista Lluc: Una fita en la cultura de Mallorca. Una publicació, balan$ i esperanca)), Serra d'Or, núm. 386, Barcelona, febrer de 1992, pp. 42-43. LLABRÉS QUNTANA, Gabriel (1955), «Periódicos de Menorca)), Revista de Menorca, Maó. LLOMPART, Josep M. (1989), Lo literatura moderna a les Balears, Mallorca, Editorial Moll. LLOP, José Carlos; PLANAS, Antoni (1982), El tio Tararira. (Estudi literari i Reedició), Palma de Mallorca, Ed. Olañeta. LLULL, Anselm (pseudbnim de Gregori Mir), El mallorquinisme polític 1840-1936, París, Edicions Catalanes de Pm's 1975, 2 vol. i segona edició a Mallorca, Editorial Moll, 1992, 2 vol. LÓPEZ NADAL, Juan Manuel (1975), Auronotnisrno y prensa erz Mallorca: 1931-1936, tesina fi de carrera, Barcelona, Escuela Oficial de Periodismo, pp. 283 (inkdita). Lo que Vd. dijo. Palma, Impremta de Bemat Ferragut, 1952. MACABICH LLOBET, Isidoro (1955), Historia de Ibiza. Crónicas, Siglo XiX, Palma de Mallorca, Ed. Alfa. Majorca Daily Bulletin. Special25 th Anniversaq~ Edition 1962-1987, Palma, 1987. MAYRESA, Mariantbnia, «La premsa satínca mallorquina durant la Segona República: Pedra Foguera com a mostran, Estudis Balearics, núm. 23, Palma, desembre de 1986. MANRESA MONSERRAT, Maria Antbnia; MAS BARCEL~, Margalida A. (1992), «El Balear: publicació dels ernigrants illencs a I'Argentinan, Les Illes Balears i America, Palma, Institut d'Estudis Balehncs, vol. 111, pp. 277-296. MARCH CERDA, Martí, «Comunicació, premsa local i societat mallorquina)), Lluc, núm. 673, setembre de 1977. pp. 12-13. MAR~~ION RIUTORT, Antoni; VDAL REYES, Jordi, «Mallorca dotninical. Un setmanari catblic i regionalista de finals del segle XK», El Mirall, núm. 46, juny-julio1 de 1991, pp. 54-57. MARTÍK AGUADO, José A. (1991), «La libertad de un diario», Revista de Menorca, primer semestre de 1991, Maó, pp. 75-82. MART~SEZ TABERNER, Catalina (1984), «La Nostra Terra (1928-1936): Analisi ideolbgica», Ratida, núm. 16, Barcelona, pp. 129-142. MAS Vms, Joan (1991), «L'epistolan entre Mana Aguiló i Bartomeu Muntaner, font per a l'estudi de la Renaixen$a», Randa, núm. 30, Barcelona, pp. 177-192. Menorca. Diari Insular 1941-1991. Es Diari 50 anys (1991), Maó, Editorial Menorca, S.A. MERINO SASTIESTEBAY, Josep; MOREY TOUS, Antbnia; ORELL VILLALONGA, Bartomeu; TUGORES PONS, Jaume (1988), «Auroristes i setmanaristes», Randa, núm. 23, Barcelona, pp. 83-140. MELLA PENCAS, José Antonio (1968), Las revistas literarias en ~Mallorca en el siglo XiX, Madrid (inkdita). MIR, Gregon (1988), El nacionalisme de ((La Nostra Terra~, Mallorca, Ed. Moll. MIRALLES LE FOLL, Pere, «Premsa obrera a Mallorca, El Rayo (1912-1914)», El Mirall, núm. 47, agostsetembre, 1991, pp. 55-57. MIRALLES LE FOLL, Pere Guillem (1992), «Premsa anarco-sindicalista a Mallorca. El Rayo (1912-1914)», Randa, núm. 32, Barcelona, pp. 75-88. MOLL\-ER PRADA, Antonio (1981), «La prensa mallorquina durante la guerra de la Independencia», Homenaje a Antonio Domínguez Ortiz, Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, pp. 665-687. MOLL, Francesc de B. (1962), Un home de combar (Mossen Alcover), Mallorca, Ed. Moll. MOLL, Francesc de B. (1970), Els meus primers trenta anys (1903-1934), Mallorca, Ed. Moll. MOLL, Francesc de B. (1975), Els altres quaranta anys (1935-1974), Mallorca, Ed. Moll. MOLL BLA'IES, Isabel (1969), «El Obrero Balear», Estudios de Información, núm. 11, Madrid. MOLL BLAYES, Isabel (1977-1978). «Noticia del semanario económico (1779-1820)», Mayurqa, núm. 17, Palma de Mallorca, pp. 63-68. MORALES RUIZ, Juan José, La imprenta y los periódicos en Menorca. tesi de llicenciatura, Bellatena, Facultat de Cikncies de la Informació, Universitat Autbnoma de Barcelona, 1983, pp. 480 (inkdita). MORILLAS PRGNA, M. del Pilar, .El Porvenir del Obrero. Eco de la Agrupación Germinaln, Revista de Menorca, segon trimestre, 1987, Maó, pp. 169-199. MUSAR i MLWAR, Felip (1991), «La Dulzaina (1868-1869) i els inicis del costumisme mallorquí», Randa, núm. 30, Barcelona, pp. 87-114. NADAL SOLER, Antoni (1991), «Notes sobre Nuestra Palabra (1931-1936)», Randa, núm. 28, Barcelona, PP. 5-18. NADAL SOLER, Antoni (1993), (431s articles de Llorenc Villalonga en temps de guerra», Randa, núm. 33, Barcelona. OLIVER, Miquel dels Sants (1903), La literatura en Mallorca (1840-19031, Palma de Mallorca, Tip. Lit. Amengual y Muntaner. OLIVER, Miquel dels Sants (1903), «La imprenta y el Diario de Brusi en Mallorca», Diario de Barcelona, núm. 13460- 13462, 13819-13821, 14090-14092, Barcelona. OLIVER, Ivíiquel dels Sants (1912), En Maragall i la seva obra publicista: discurs llegir a I'Ateneu Bartelones el dia 12 d'abril de 1912, Barcelona, Ilustració Catalana, pp. 48. OLIVER, Miquel dels Sants (1990), Cosecha periodística: arriculos varios, Mallorca, El Tal1 (estudi preliminar de Damia Pons Pons). OLIVER, Antoni, «Última Hora Especial 30000», Última Hora, 30 de mar$ de 1991, Palma. Página menorquina del Bien Público: índice sistemático. 1927-1936, Ateneo Científico Literario Artístico de Mahón, Maó, 198 1. EREZ MART~EZ, Lloren$ (editor) (1990), Sa ~Marjal. Edició Facsimil, Sa Pobla, Ajuntament de sa Pobla. EREZ PASTOR, Plicid (1991), «La pagina literaria de l'agre de la terra com a font documental», Miscel.1~- nia Joan Fuster, vol. 3. POMAR LLAMBIAS, Jaume, La aventura de Nova Palma, tesina fi de carrera, Barcelona, Escuela de Periodismo de la Iglesia. POMAR LLAMBIAS, Jaume (1976), L'aventura de Nova Palma, Mallorca, Ed. Moll. POMAR LLAMBIAS, Jaume, «Notícia de Brisas», Estudis Balearics, núm. 23, Palma, desembre de 1986. POSS BESTARD, Josep (1990), Memoria de Mallorca, 1936, Mallorca, Ed. El Tall. POKS F~REGCES, Benito (1903), Bibliografía de las Publicaciones Periódicas impresas desde 1779 hasta hoy en las Baleares, Palma (inkdita). PONS JUAN, M. Esperan~a, «La imprenta en Menorca en los siglos XVIU y XIX. Notas para un estudio)), Revista de Menorca, Quart semestre de 1990, Maó, pp. 405-41 1. PONS i PONS, Damii (1977-78), «El Dia (1921-1939). Una trajectoria ideolbgica i cultural», Mayurqa, núm. 17, Palma, pp. 235-239. PORTELLA COLL, Josep, «Joan Mir i Mir. Obra anarquista. 1898 a 1915», Revista de Menorca. Segoii trimestre 1988, Maó, pp. 101-244. PRATS i BO~T, Joan: Felip, «Curtoys i el seu temps (funcionari i polític)», Eivissa, núm. 21, abril de 1992, pp. 53-57. QLTTGLAS ROSANES, Maria Dolors (1975), Diario de Mallorca: aspectos et?zpresariales e ideológicos, tesina fi de carrera, Barcelona, Escuela Oficial de Periodismo, pp. 114 (inkdita). «Quincuagésimo aniversario de Altnudaina, 1887 octubre 3 1 lunes - 1937 octubre 3 1 domingo)), La Almudaina, Suplement especial, Palma, 1937, 8 pp. QUINTANA, Antoni (1980), «Paper de les publicacions per aconseguir el bilingüisme a Mallorca (1917-1936)», Lluc, Palma, pp. 135-140. RLPOLL, Luis, La Columna de Baleares, Porto Cristo, 1936 (edició facsímil), Palma de Mallorca, Librería Ripoll (sense data). RIPoLL, Luis (1970-1973), La Roqueta, 1886 (reedició de la revista), Palma de Mallorca. RIPOLL, Luis (1970-1073), L'ignorancia (1879-1885) (reedició de la revista), Palma de Mallorca. ROSSELLO BOVER, Pere, «El setmanari Arriba i el ressorgiment de la literatura catalana a Mallorca durant la postguerra)), Lluc, núm. 759, Palma, novembre-desembre de 1990, pp. 35-38. ROSSELLO-PORCEL, Bartomeu, «El periodismo en Mallorca», Serie de 21 articles apareguts a El Dia, de Palma, entre el julio1 de 1930 i el setembre de 1931. ROTGER AMENGUAL, Bartolomé, Las Revistas Escolares en Baleares, tesi de llicenciatura, Departariieiit de Pedagogia de la Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, maig de 1985 (inedita). ROURA PUJOL, Miguel (1 898), «La prensa periódica)), Revista de Menorca, Ma6. ROURA PUJOL, Miguel (1897), «La prensa periódica menorquina)), Revista de Menorca, Maó. ROURA PUJOL, Miguel (1897), «La prensa periódica mallorquina», Revista de Menorca, Maó. SABATER, Gaspar (1950), «La Palma. 1840-1841», Madrid. SABATER, Gaspar (1961), «La Palma. 1840-1 841», Madrid. SABATER, Gaspar: Lapretisa en Mallorca durante la Renaixenca. Tesina fi de carrera. Escuela Oficial de Periodismo. Barcelona. pp. 1974. SABATER, Gaspar, «Es Pu-Put, Tots Sants i Pinyol Vermell)), El Día de Baleares, 14 de maig de 1989. SALOM, Jeroni (1993), Aixo és I'Havatta. Mallorca, Ed. El Tall. SAMPOL RIPoLL, P. (1898-1904), A~luario bibliográfico de Mallorca, 1897-1902. Aputites para 11na biblioteca mallorquina, Palma, impremta de F. Guasp. SASTRE BARCEL~, Joan Carles (1984), «El Diario Patriótico de la Unión Espazola y el espíritu Romántico de la política del 1823», Bolletíde la Societat Arqueologira Lul.liana, núm. 838, Palma de Mallorca, pp. 297-308. SASTRE BARCEL~, Joan Carles (1986), ((L'apogeu del romanticisme polític a la premsa mallorquina (1839- 1854)», Randa, núm. 20, Barcelona, pp. 55-72. SEGL'I, Maria Bel, «Octavio Aguilera ha escrito sobre las revistas mallorquinas en el franquismo ... », Baleares, 4 de gener de 1989. SEGU~ PUNTAS, Mateu (1970), ((Revistes en menorquí)), Menorca. Diario Insular, Maó. SELPAC (CLAPES), J. (1887), Notícias bibliográficas y biogrúficaspara la historia de Ibiza, Palma de Mallorca, Imp. de Bartolomé Rotger. SERRA BELABRE, María Luisa, ((Historia de la Revista de Menorca», Revista de Menorca, 7Vpoca, Quadem núm. 1, Maó, juliol-setembre de 1961. SERRA BUSQUETS, Sebastii (1980-1984), «La Veu de Mallorca: Una publicació nacionalista entre el 1900 i 1931», Mayurqa, núm. 20, Palma de Mallorca, pp. 293-318. SERRA BUSQLJETS, Sebastii (1985), «Foch y Fum: Cap a la formació d'una mentalitat crítica a la Mallorca del primer ter$ del segle xx», La vida quotidiana dins la perspectiva histdrica, Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Balearics, pp. 219-229. SERRA BUSQUETS, S. (1985), «La situació actual dels estudis sobre la premsa a les Illes Balears», Estudis Balearics, núm. 18, Palma, pp. 107-128. SERRA BUSQUETS, S. (1986), «La prensa satírica y anticaciquil en Mallorca», La prensa de los siglos xx y m, Bilbao. SERRA BCSQUETS, Sebastii (1992), «Les publicacions penodiques i la vida associativa dels emigrants de les illes Balears a l'Argentina», a N Jomades d'Estudis Catalano-Atnericans, Comissió America i Catalunya, pp. 307-318. SERRA BUSQUETS, Sebastii; COWANY MATAS, Arnau, «Los estudios sobre la prensa de las islas Baleares», Revista de Extremadura, núm. 10, segona epoca, gener-abril de 1993. SERRA BUSQUETS, Sebastii; COMPANY MATAS, Arnau, «Els pioners del estudis sobre premsa a les illes Balear~», Lluc, núm. 774, Palma, maig-juny de 1993. SERRADLLA MuÑoz, José V. (1988), Periodismo en Ibiza, Eivissa, Ibusim, 1988. Sóller. Nimero del centenari. Julio1 1885-Julio1 1985, Palma. Taller Grhfic Ramon, 1985. S~AC ALABERN, J., «Palma decimonónica. La prensa mallorquina ochocentista)), articles XVI i XVIl de la serie Palma decimonónica, La Almudaina, Palma de Mallorca, 5 i 24 de febrer de 1950. SUREDA GARCW, Bemat (1982), ((Periodismo y Educación en los inicios de la España Contemporánea», Educació i Cultura, núm. 3, Palma de Mallorca, pp. 63-74. SL~AS i RIERA, Joan (1916), Els nostresperiodics: notes crítico-bib1iograf;ques deperi6dicspitblicats en llengua catalana, Barcelona, Imp. La Neotipia. TAN IGLÉSIAS, Josep (1985), ((Presencia de Mario Verdaguer en la prensa barcelonesa», Revista de Menorca, Quart trimestre, Maó, pp. 555-575. TOBINO, Francisco M. (1880), Historia ddl Renacimiento Literario Contemporáneo en Catalu>i~ Baleares y Valencia, Madrid. TORRENT, Joan, «Assaig d'un cens de la premsa catalano-balear», Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear, Barcelona, juny de 1930. TORRENT, Joan; TASSIS, Rafael (1966), Historia de la premsa catalana, Barcelona, Ed. Bruguera. TORRES GOST, Bartomeu (1985), Epistolari de Miquel Costa i Llobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich, Mallorca, Ed. Moll. Última Hora 1893-1993, Palma, 1993. Última Hora, La. 100 años. 1893-1943 (1) (1993), Palma, Talleres Hora Nova, S.A. Última Hora. 100 años. 1944-1 de mayo de 1993 (1993), Palma, Talleres Hora Nova, S.A. VERGER CAYALS, Antoni (1992), Retazosperiodísticos, Menorca, Edicones NuraEditonal Sicoa. VIADER BERGES, Josep (1976), Historia, esencia y evolución del Diario de Ibiza, tesina fi de carrera, Barcelona, Escuela Oficial de Periodismo. Vida deperiodistas ilustres (Pi y Margall, Mañéy Flaquer, Feliu y Codina, Durán y Bus, José Yxart, Prat de la Riba y M. de los S. Oliver) (1923), Anuario de la Asociación de la Prensa Diaria de Barcelona, año 1. 1923, Barcelona. Vida de periodistas ilustres (Mila i Fontanals, Maragall, Peris Mencheta, Figuerola). Seguido de otros documentos sobre la vida de la Asociación (1924), Anuario de la Asociación de la Prensa Diaria de Barcelona, año 11, tom 1, 1924, Barcelona. VILADOT i PRESAS, Albert (1986), «Randa, revista clandestina», Randa, núm. 20, Barcelona, Ed. Curial. PP. 15-187. VILAVERDE, Camilo (1930), La Prensa y las Prensas de Menorca, Maó, Tipografía Mahonesa. VILLANG~MEZ LLOBET, Marii (1988), D'adés i d'ahir, Eivissa, Institut d'Estudis Eivissencs. Resumen Se trata de un estado de la cuestión sobre los estudios de historia de la prensa en las islas Baleares, desde sus orígenes hasta el momento actual. Tras un breve repaso a la labor de los pioneros, los autores explican los trabajos que a partir de 1939 se han ido desarrollando en diversos medios (académicos, publicaciones científicas y de prensa periódica) y desde la perspectiva catalogal-descriptiva hasta la renovación del enfoque teórico-metodológico, ocurrida a principios de los años setenta. También se aporta una extensa bibliografía sobre el tema. Paraules clau: Estudis premsa, hemerografia, historia premsa, Balears. Abstract This article examines the state of the art in studies o the history of the press in the Baleanc Islands, from its ongins to the present time. After a brief overview of the pioneering days. the authors give an account of the work done in various fields (academic, scientific publications and newspapers) since 1939, from the cataloguing and descnptive approach to the renewal of the theoretical-methodological approach of the early seventines. An extensive bibliography on the subject is also given. Nota biografica Sebastia Serra Busquets (Mallorca, 1950) 6s profesor titular d'Historia coritemporAnia de la Universitat de les Illes Balears. Les seves iínies de recerca són, a banda de l'estudi dels mitjans de cqmunicació, sobre ideologies i moviments socials, i migacions, sempre referits a les Balears. Es autor de diferents llibres i articles, basicament de la primera meitat del segle xx. Arnau Company Matas (Mallorca, 1964) és llicenciat en Historia i master en Pesiodisme per la Universitat Balear. Redactor de la Gran Enciclopedia de Mallorca, des de 1991: ha centrat les seves recerques en l'estudi del primer franquisme a Mallorca i de la premsa dikria a les Illes Balears; és autor del «Cataleg de 100 anys de premsa diaria de Balears)).