Ressenyes

part on es passa revista a la realitat socio-pro- fessional de les dones en el mercat penodístic. Les autores combinen les distintes fonts: i fan una explotació i relectura de les dades de I'enquesta del Col.legi, centrada en la variable sexe, per tal d'esbrinar els motius de la desigualtat. Després de cada taula i de cada grhfic apunten una o dues possibles explicacions, que sovint es converteixen en hipotesis suggrridores que permeten pensar i interpretar. Es d'agrair que en cap cas no se sentin imbuides de certeses o pretqnguin donar per tancada una interpretació. Eso com elles mateixes diuen, un esforc més per ((seguir recordant que vivim en una societat que, malgrat reconeixer el principi d'igualtat, continua sent un sistema on es produeixen discriminacions per Giferents raonsn. Es una Ilastima que el Col.legi rebutgés les preguntes que havien elaborat les autores i 1'Associació de Dones Periodistes, per tal d'aprofundir en alguns aspectes que podnen explicar la asimetria existent, com és ara la forma d'utilització del temps Iliure, la dedicació a les tasques domestiques i a la família o la decisió de tenir un fill, contraposada a la promoció professional. Per contra, va fer la tria d'incloure preguntes directes sobre la di~criminació~ les quals es mouen dins el camp de l'opinió i no revelen les condicions i les actituds sobre les quals es prenen opcions personals i laborals. En resum, un treball seriós que, tot i prenent partit d'entrada, procura mantenir les condicions d'objectivitat necesshries per convertir-lo en un element indispensable a I'hora de repensar aspectes que graviten sobre la professió periodística, com la feminització (i precarització laboral), el decantament de la vida privada en favor d'un lliurament gairebé total a l'empresa, una competencia ferotge que arrossega la perdua dels valors col~lectius a favor d'un individualisme exacerbat, i d'altres paranys que amaga actualment l'exercici del periodisme, quan es perden de vista aquells ingredients que donen gust i sabor a la vida i als quals, ara per ara, a alguns homes i a moltes dones encara ens costa de renunciar. Elvira Altés Gomis, Llorenc, La ~lotícia, dret huma, Barcanova, col. Bibblioteca Cultural, 1993, 141 p. Ens trobem davant d'una nova aportació del profesor i periodista Llorenc Gomis i Sanahuja, en aquest cas sobre un tema tan important en el camp de la comunicació social com és el de la notícia. Val a dir que la bibliografia existent, específicament sobre aquesta qüestió és més aviat limitada, és a dir el tractament de la informació des del seu angle de la notícia, que és el que concretament fa Llorenc Gomis. Tal com expressa el mateix títol el seu estudi és global, i comenca precisament afirmant que cal deslligar la llibertat d'opinió de la llibertat d'expressió. Tot seguit aborda el que exposa la Declaració dels Drets de 1'Home de 1948, en el seu articlel9. Més endavant tracta de la facultat reguladora que en aquest hmbit s'atribueix 1'Estat i com tracta el dret a la informació i el dret a l'opinió, considerant que la notícia es un dret huma singular (P. 46). L'interes essencial d'aquesta obre rau en el fet que I'autor, d'una manera senzilla i molt didhctica, fa una exposició pormenoritzada de la notícia, com a concepte i com a realitat naturalment immergida en el marc de la informació d'actualitat, de la qual n'és una part constituent. El seu enfocament esta situat bhsicament en el terreny de la premsa diaria, pero considero que el que exposa és igualment d'aplicació als altres grans mitjans, és a dir, la radio i la televisió. Entre els aspectes que aborda i les afirmacions que fa, que em semblen més interessants d'assenyalar, s'hi troben: La informació és l'imperi dels fets, i la opinió ho és de les idees (p. 29): consideracions sobre els comentaris (p. 32 i SS); relacions entre el dret a l'educació i el dret a la informació (p. 46 i SS), en especial quan diu que l'educació i la informació socialitzen el coneixement, amb la qual cosa es refereix a un tema tan important al meu entendre com és el de la dimensió formativa de la informació. Més endavant, en parlar de la notícia com a factor d'igualtat, indica que fa iguals els ho- mes en el coneixement dels fets, per tant iguala les audikncies (p. 62 i SS). Una acotació rellevant la fa quan diu que la notícia fa interessant el que és important. En aquest sentit fa consideracions sobre el paper-del concepte interks (p. 78 i SS) i subratlla que la notícia és el genere basic del penodisme, car serveix per comunicar tota mena de fets, amb les exigkncies d'igualtat, Ilibertat, i dignitat (p. 93 i SS). Igualment dignes de menció són les consideracions que fa en el terreny &tic de la notícia, principalment sobre el dret a la intimitat i destaca la primacia (segons els articles 18 i 19 de l'esmentada Declaració) de la privacitat sobre la llibertat d'opinió i d'informació, pero remarca la dificultat d'establir-hi límits, en el cas dels polítics -la qual cosa podríem fer-la extensiva als personatges famosos en general- entre la vida privada i la vida pública (p. 105 i SS.). Aquests són alguns dels temes més destacats que tracta, entre d'altres. Esta escrit amb un estil senzill, sense pretensions, sense notes de peu de pagina, amb una clara voluntat pedagogica, i que, com a llibre d'introducció orientativa per a estudiants de comunicació universitaris o no, és un instrument molt apropiat. Voldria remarcar la importancia del fet que aquest llibre hagi estat publicat en catala, car és una aportació rellevant en un terreny tan significatiu com és el de la comunicació social, en el qual la bibliografia en catala és, encara, malauradament, riiassa limitada. Cal agrair al profesor Gomis I'esforc de síntesi fet, que, sens dubte, els estudiants li agrairan. Penso que és de consulta obligada. Manuel Purés i Maicas