Ressenyes

Baget Herms, Josep Maria. Historia de la televisión en Espaiia. Barcelona: Feed-back, 1993. Al principi de l'any 1958, més d'un any abans de l'arribada de TVE a Barcelona, es podia veure un grup de persones davant de l'aparador d'una botiga d'electrodom~stics de la Via Laietana. Estaven mirant en una pantalla de TV el que, encara avui, és un dels maxims atractius de la programació televisiva: un partit de futbol. Les imatges arribaven dlItalia. Amb un dispositiu d'antena doble i gracies al fet que la Mediterrania no és un obstacle per a la retransmissió, alguns ciutadans freturosos de ser telespectadors podien veure la programació de la RAI. Sembla que el moment especialment actiu de les taques solars ho facilitava. Es bo de saber que els astres són favorables a la nostra afecció a mirar cap enfora! Aixb ens ho explica Josep M. Baget en el seu documentadíssim llibre. El llibre és una versió resumida de l'extens treball que va presentar a la UAB per accedir al grau de doctor. Abans de ser doctor, l'autor ja era reconegut com un savi en el camp de la TV. Els qui el coneixem i tenim la sort de gaudir de la seva conversa i els lectors de la seva columna diaria a La Vunguurdia sabem que ho cap tot. Podeu preguntar-li qualsevol cosa que vulgueu saber sobre la TV aquí o sobre la TV al món i segur que obtindreu resposta. Si llegiu el seu Ilibre, cosa que qualsevol persona interessada en la TV i/o en la historia del franquisme ha de fer tan aviat cotn pugui, hi trobareu l'explicació de moltes de les vicissituds de la complexa experiencia que van ser els primers vint anys de TVE. 1, a més, hi trobareu ple de suggeriments per repensar el que va ser la dictadura. Trobareu respostes a preguntes que no havíeu pensat de fer i la lectura us provocara noves preguntes, algunes sense resposta en el Ilibre. El llibre és un llibre academic en el sentit més positiu de l'expressió. El que li dóna aquest carkcter és precisament la seva capacitat de generar inquietud intel,lectual en el lector; estimula el plantejament d'interrogants i ens deixa la tasca de resoldre'ls. Si bé és clarament un llibre erudit, no hi trobem I'erudició aparent i massa obvia que sol ser norma en els treballs de caire academic. L'enorme quantitat d'informació esta presentada d'una manera molt fluida, la qual cosa fa que Ilegitii gairebé com si es tractés d'una novel.la d'aventures. Aquesta informació prové essencialment de I'arxiu propi de Baget, de les infiriites hores que ha passat davant de la pantalla i de la seva privilegiada memoria. La TV dels primers anys era en directe, no es conserven copies dels programes. 1 pel que fa a les etapes de les quals podríem esperar disposar de material d'arxiu, el desordre o la inanca de respecte per la propia historia fa que aquest arxiu sigui prkcticament inexistent. Així és que en gran part el llibre és, també, la historia de l'aventura professional del seu autor. 1 l'autor ens fa participar en el seguit d'aventures que va implicar la posada eri marxa de TVE. Ens fa pensar en el que significa endegar la utilització d'un nou Ilenguatge, el televisiu, en un moment en que qualsevol Ilenguatge, qualsevol exercici de la intel,ligencia estava sota l'amenaca dels burocrates de la dictadura. Per sort, la dictadura i els seus vigilants tenien, al final dels anys cinquanta, moltes escletxes, molts punts vulnerables. La posada en marxa de TVE va ser una aventura que mostra que l'exercici de la intel,ligencia i de la voluntat basat en I'optimisme que dóna la confianca de saber que els ciutadans-es- pectadors no han estat profundament i total guanyats per al rkgim, va pernletre que TVE aconseguís una programació d'una qualitat homologable a la de les altres TV de l'kpoca. Es clar que els informatius no n'eren d'homologables; i també és clar, en l'explicació de Baget, que els ideolegs del franquistiie acotiseguien de col.locar persones en llocs clau per garantir unes dosis d'ensinistrament. Pero la lectura ens descobreix que, a vegades a través de la tradició surrealista, la democracia treia el nas per les escletxes. Així és que som davant d'un llibre reconfortant. El llibre esta ordenat cronologicament, per anys escolars, ja que és el calendari adoptat per a la programació. 1, dins de cada capí- tol, hi trobem explicats repetidament cadascun dels aspectes que defineixen el funcionament de la televisió: l) llestructura i el seu financament, 2) la tecnologia i els mitjans disponibles, 3) la política informativa i educativa, i 4) els programes i els seus autors. Seguim l'evolució any rere any de cadascun d'aquests quatre temes. Abans d'entrar en la materia, l'autor dedica un capítol a la prehistoria de la televisió. Aquí coneixem els personatges que, tocats per les llums de la tecnologia i de la comunicació, experimenten fins a aconseguir la transrnissió d'imatges en moviment. L'escoces John Baird, i els membres de la Reial Academia de Cikncies Bntanica que van al seu pis del Soho londinenc a veure les proves i que decideixen que, ja que l'invent va bé, s'ha d'encarregar a la BBC que prepari el projecte d'una emissora de TV. Aixo passava el 1926. El 1932 arriba el primer aparell a Barcelona. Baget cap qui el va importar i qui el va fer servir. També sap que a Radio Barcelona disposaven d'un belinograf, aparell que transmet imatges fixes, i que l'enginyer Joaquín Sánchez-Cordovés s'interessa pel nou invent. Lámparas Z li deixa els laboratoris i l'utillatge que necesita, construeix un aparell com els de Baird i el 1934 es fan les primeres proves de TV a Baicelona, a la sala Werner. al carrer Bonsuccés. Barcelona no'era gaire diferent de Londres? 1 ara, ho és més o menys que fa seixanta anys? Al Soho hi estan radicades moltes productores independents de TV, les productores catalanes no són a prop del carrer Bonsuccés, un barri semblant al Soho, sinó que prefeqeixen instal.1~-se als barris de la zona alta. Es clar que tampoc no són tan independents com ho són les brithniques! Encara sabem més coses sobre les etapes de prova. 1 coneixem les empreses, els periodistes, els tkcnics i fins i tot algun cntic que al final dels anys quaranta posen les prirneres pedres en el camí del nou mitja de comunicació. També llegim que algunes d'aquestes pedres, com ara l'equip utilitzat en proves a la Fira de Mostres de Barcelona, són traslladades a Madrid quan el govern espanyol decideix impulsar seriosament la creació de TVE. Baget ens explica el paper dels polítics: la reestructuració ministerial de 195 1 havia creat el Ministerio de Itiformación y Turismo; ens assabenta que el primer cap de programes prové del SEU i era un amic de Luis García Berlanga, i que el primer cap tecnic de TVE va ser Joaquín Sánchez-Cordovés, Durant la lectura de la historia de TVE i seguint els dos primers apartats de cada capítol observem com es va passar d'una empresa molt modesta a la gran empresa pública que va produir i emetre en regim de monopoli fins a la posada en funcionament de TV3, l'any 1984. En el text trobem, com de passada, informacions significatives. Per exemple, i és interessant de recordar-ho avui, que el primer país europeu a disposar de TV privades va ser la Gran Bretanya. Seguint l'apartat dedicat a la política informativa i educativa, hi descobrim que alguns fonamentalistes feixistes podien ser interlocutors interessats en la difusió de cultura. Pot ser interessant, i una mica inquietant, comparar la seva actitud: voluntat de domini ideolbgic, vocació controladora, amiguisme; amb el comportament dels cínics mercantilistes que dirigeixen avui les TV: voluntat de domini economic. vocació desil,lustradora, amiguisme. Als primers anys de funcionament de TVE hi trobem diversos intents d'utilitzar el mitja com un element per millorar el nivel1 cultural dels espectadors: Bachillerato TV. n'era un exemple, entre altres. Com és logic, l'últim punt de cada capítol, el dedicat als programes i als autors, és, de molt, el més Ilarg. La quantitat d'informació és immensa i esta ordenada amb bon criteri, cosa que no és sempre evident. Aquest seria l'únic retret que es pot fer al llibre: la magnitud de la informació que ens plou a sobre pot, en algun moment, distreure l'atenció del fil argumental. Pero, no estic gens segura de mantenir el retret, ja que no voldria prescindir de cap de les informacions que he llegit. Potser, i pensant sobretot en els lectors que no van viure sota el franquisme, caldria en alguns casos una presentació més organitzada. Baget no exhibeix gens la seva argumentació, la deixa una mica amagada entre tots els fets que descriu. Es una opció que té a veure amb el seu taranni, que no lidemana exhibir la seva solidesa inte1,lectual. Es ben segur que a partir d'aquest treball Baget sera so1,licitat per investigadors que voldran aprofundir algun dels camins suggerits. No es tracta d'insistir encara en les notícies petites i grans que recordareu o descobrireu a través de la lectura: que va existir un canon, en forma d'impost de luxe, que practicament no es cobrava; que TVE es va autofinancar a partir del 1964; qui i com va imposar la utilització del play-back per primera vegada; quants aparells de TV hi havia en funcionament en diversos moments de la historia; que Adolfo Suárez va ser cap de programes; que Adolfo Marsillach va descobrir que també és escritor; que els espectador~ disfrutaven amb bones obres del teatre mundial; que la primera obra de teatre emesa va ser La herida luminosa i que la primera en~issió en catalh va ser La ferida lluminosa. Trobareu referencies a les primeres reflexions sobre el llenguatge televisiu. No és teatre, no és cinema; pero la gent de teatre i la gent de cinema tenien moltes coses a dir-hi. Quin és el paper del director?, i el del realitzador?, han de ser dues persones o una com, de fet, s'ha imposat? Tot aixo i moltes coses més, així és que rebeu una forta recomanació: llegiu Baget, un autor que no para d'escriure. Ja hi ha al carrer un altre llibre. Ara sobre la TV a Catalunya. Milriel Casals Catala, Josep Maria, La violación de la mirudu: la imagen entre el ojo y el espejo, Madrid: Fundesco, 1993. ¿Es posible pensar con imágenes o sólo pensamos con palabras? Las imágenes son el fruto de nuestra mirada, y crean una nueva realidad, que nos permite la nostalgia, recordar paraísos perdidos en el presente. Eso es lo que ofrece el mundo moderno de las imágenes de televisión. La violación de la mirada (premio Fundesco de Ensayo) estudia la relación que se establece entre imagen y realidad, desde la obra de arte más elaborada hasta el anuncio publicitario más casual. Son las imágenes, y no la realidad, las que disparan nuestros recuerdos. Y debajo de todo, la pregunta que acecha a toda una disciplina, ¿Es posible un lenguaje de la imagen? Para contestar esta pregunta, el libro de Catala nos saca un billete para un viaje que pretende bucear en las articulaciones mentales de los sentimientos, lo que en otra época -no se sabe si hoy cercana de nuevose llamaba viaje interior. Da vértigo pensar que nuestros recuerdos se alimentan de imágenes que no son sino simulacros de la realidad. Catala, a través de su ensayo, nos proyecta por ese mundo que las personas hemos construido en nuestra memoria. Un viaje extraño que empieza y acaba sin que nuestro cuerpo físico note un cambio de decorado. Las imágenes caminan por nosotros, articulando un itinerario indistinguible del real. Y el último paso que provocan las imágenes al construir la realidad, es poder actuar a distancia. Mediante el «zapping» nos encadenamos a esa vorágine de estímulos y paseamos por la realidad svntados en el sillón del salón. Catala compar: el mando a distancia con el rifle Winchester de John Wayne: por fin, donde ponemos el ojo creamos una realidad nueva y destruimos la anterior. Y nunca fallamos el tiro. Por nuestra mirada, encerrados en casa, desfila una realidad fugaz, que podemos intentar retener con el aparato de video. Y reproducimos esta imitación de la realidad en el marco del televisor, como antes enmarcaban las pinturas o las ventanas. Pero las imágenes que penetran por el televisor son eternamente cambiantes; abarcan toda la realidad, sustituyéndola definitivamente. Nuestro conocimiento de la actualidad sólo son imágenes, simulacros distantes de la realidad. La violación de la mirada nos conduce a un viaje por la memoria y la imaginación. Un recorrido que parte de la antigüedad y navega a través de Sherlock Holmes, John Wayne, los anuncios publicitarios, los centros comerciales, los cómics, el telediario, los juguetes para niños, la realidad virtual, la muerte de Kennedy en el cine, la muerte de Oswald en televisión, las hamburguesenas y su relación con escudos heráldicos.. .