Ressenyes

dística correm el risc de desplaqar completament la periodificació i la qualificació de les diverses transformacions de la premsa i del periodisme de Barcelona durant el segle xrx. Potser aquest debat resultaria d'una gran utilitat «cartografica» -o oceanografica. tenint en compte el que he dit abans- i, justament, la interessant investigació del professor Guillamet la fa possible. En conclusió, es tracta d'una obra imprescindible per als estudiosos de la historia de la premsa i del periodisme i per als historiador~ de l'epoca en general. Interessant per a tothom qui tingui curiositat pel tema i molt útil per als qui l'ensenyen i l'estudien. El Centre dlInvestigació de la Comunicació ho va reconeixer premiant aquest treball el 1990. Joan Manuel Tresserras Mateo, Rosario de; Corbella, Joan M. (dir.). Els mitjans de comurzicació social als Qilatre Motors per a Europa: Baden- Wiirt- temberg, Catalunya, Llombardia, Roine- Alps, Barcelona: Centre d'Investigació de la Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 1993. Els estudis sobre la comunicació nacionallregional han adquirit un pes important a Europa els darrers anys. Als principals estats del continent apareixen cada vegada més investigacions sobre un fenomen que, encara que no sigui nou, s'ha desenvolupat forca a causa de la propia evolució economica, política. social i cultural de les regions, nacions i petits paisos que demanen ser tinguts en compte en l'actual procés de construcció europea. Després d'una epoca en la qual van proliferar les recerques d'abast estatal, han co- , mencat a abundar investigacions centrades en altres ambits o espais comunicatius: el paneuropeu, el regional i el local. Sens dubte, Catalunya ha estat pionera i ara és capdavantera en l'observació de la comunicació nacionallregional a Europa i, juntament amb Quebec, probablement ocupa un dels primers llocs del món en aquest camp. La decidida i ferma voluntat d'afirmació nacional i de defensa de la propia identitat cultural i lingüística, que vénen de lluny, es troben a la base d'aquest interes científic i professional per a l'estudi dels fenomens comunicatius i de llur repercussió política i cultural. Un pas important en aquesta evolució academica fou la creació, fa tnés de vint anys, de la Facultat de Cikncies de la Comunicació de la UAB, i, més tard, del Centre d'Investigació de la Comunicació (CEDIC), que des del 1987 ha privilegiat les recerques i les publicacions sobre la comunicació social no tan sols al Principat sinó també als Paisos Catalans, i: des de la perspectiva regional, al conjunt de 1'Estat i d'Europa. En aquesta línia, el CEDIC va encarregar el 1992 una investigació de caracter comparatiu sobre quatre regions -Baden-Württem- berg (Alemanya), Llombardia (Italia), Roine-Alps (Franca) i Catalunyaque temps abans s'havien agrupat en un lobby -anome- nat «Quatre Motors per a Europa»- per tal de pressionar al si de la Comunitat Europea en favor dels interessos regionals. ~~uests quatre territoris histbrics tenen en comú el fet de comprar amb un nombre semblant d'habitants i de desenvolupament industrial, encara que el nivell de renda per capita sigui diferent. Es cert que no hi ha lligams forts entre aquestes regions i, fins i tot, podrien ser altres diferents o bé més o menys en nombre. De rota manera, allo més interessant com a proposta academica és precisament l'establiment de comparacions no solament del nivell socioeconomic general sinó del sistema mediatic en particular. Sobretot, perque les analisis comparatives en aquest terreny no són gaire freqüents i, menys encara, d'espais infraestatals. Aquest va ser el repte al qual s'hagué d'enfrontar l'equip dirigit per Rosario de Mateo i Joan M. Corbella -del Departament de Penodisme de la UAB-, que compra amb la col~laboració d'investigadors oriünds de les quatre regions, els quals van aportar un munt de dades heterogenies que hagueren d'ordenar i sistematitzar per tal de poder establir les comparacions pertinents des del punt de vista de l'estructura de la comunicació. Mateo comptava amb l'experiencia d'estudis previs en l'ambit europeu, en especial l'interessant llibre Els ajuts de l'Estat a la premsa a I'Europa occidental: analisi conzparada de les politiques de 17paYsos, encarregat i editat pel mateix CEDIC el 1990, i Corbella amb el seu valuós informe La cornunicació social a Catalunya, 1981-1991; una decada de canvis, també so1,licitat i publicat pel CEDIC el 1991. Aquesta experiencia previa en analisis paneuropees i específiques del Principat significava una garantia per portar a bon port aquest treball de caire internacional. A més, l'equip es proposa comparar no només el sistema medihtic sinó també aspectes claus del sistema polític, social i econbmic, com ara els marcs geografic i histbric, a més de la població, l'ambit laboral i les principals magnituds macroeconbmiques. Probablement, aquesta contextualització és un dels merits més destacats de la recerca: tot un seguit de dades, taules i grhfics presenten ordenadament unes realitats semblants en molts aspectes pero diferents en d'altres. Com era previsible, la premsa ocupa proporcionalment la part més important de l'informe, a causa del pes específic que ha tingut des del segle xvru aquest initja a les diferents regions europees, molt superior al de la radio o la televisió, que han estat des del seu naixement -i encara ho estan a la majoria dels paisoscentralitzades en xarxes d'abast estatal originades en un mercat publicitari unificat i unes estructures organitzatives poc flexibles. L'apartat de la premsa aborda la perspectiva histbrica, l'ordenament legal i les publicacions de tot tipus -diaries, no diaries, gratuites i locals-, amb dedicació específica a les empreses editores, la difusió, la distribució i les inversions publicitkies. S'ocupa també, separadament, de la radiodifusió y de la televisió, tant de la perspectiva histbrica i de la normativa legal, com del sistema organitzatiu, I1estructura empresarial, el financament, leaudiencia i les inversions publicitkies. Tota la informació ve acompanyada per unes quantes taules amb les xifres més significatives. Al final de cada capítol, com també al final del Ilibre, hi ha analisis comparatives de les quatre regions estudiades, les quals també es posen en relació amb els estats dels quals formen part i amb altres petits paisos de la resta dtEuropa semblants en població, superfície o nivel1 de renda. Es tracta d'un estudi amb nornbroses dades difícils de trobar a altres llocs, i que permeten fer noves elaboracions comparatives. Hi ha molta informació acuradament organitzada -un pkl rígida quant a la seva ordenació al sumari-, ben sistematitzada i minuciosa en l'aportació descriptiva. Els autors han trepitjat clarament un terreny encara molt poc estudiat. Pero també és probable que el gran esforc de caracter documental i descriptiu efectuat hagi debilitat allb que hagués reforcat l'interes del treball: l'anhlisi més profunda de tota la informació aplegada. Fins i tot, probablement hauria estat més plausible fer un treball més concís i reduit -amb les dades claus- i publicar-lo també en angles, que, encara que no sigui idioma oficial a cap dels territoris estudiats, és en la practica la lingua franca de tot el continent. Així s'hagués pogut donar una major difusió a una tasca de caire pioner que permet coneixer a la resta del món academic alguna de les línies de recerca internacional que es porten a terme en el camp de l'estructura de la comunicació social a Catalunya, punta de l'iceberg de les diferents branques del saber al país. L'esforc iniciat ben mereix continuació amb diferents analisis comparatives entre el Principat i altres nacionslregions del continent i, per que no, també amb els estats. Dartiel E. Jones Gubern, Román. Espejo de faiztas~zas. De John Travolta a Indiana Jones. Madrid: Espasa Calpe, 1993. De Roma Gubern pot dir-se que és, a aquestes alcades de la pel,lícula, el més important estudiós catala i espanyol de la comunicació hudio-visual. 1 ho és tant per la quantitat i diversitat de les seves aportacions -recerques, assaigs, obres de síntesi i divulgació, totes prou conegudescom per la seva singularitat: Gubern és, en el sentit estricte i cada cop més oblidat de la paraula, un