Ressenyes

Esta obra, aunque al lector le pueda parecer todo muy claro, entraña bastantes dificultades. Por ejemplo qué teorías se seleccionan y qué teorías se dejan fuera. En este aspecto hay que destacar que la autora recoge las más importantes y actuales. Otro problema es donde encuadrar las distintas teorías. Las clasificaciones siempre son útiles para el estudio pero no siempre son exactas. Este problema también es solucionado por la profesora Monter0 a veces explícitamente («no tots els investigador~ sobre usos i gratificacions van compartir els supbsits funcionalistes» [p. 461) o implícitamente. El lector atento comprenderá al acabar el libro, sin necesidad de leer a Jorge Luis Borges, la con\~encionalidad de las clasificaciones. La mayor virtud de este libro es que consigue lo que se propone: es una excelente guía. Como cualquier buena guía no sólo descubre parajes interesantes sino que además te incita a descubrirlos por tí mismo. Este libro es una tentación al estudio, y como todo el mundo sabe, la mejor forma de superar una tentación es sucumbir a ella. Por último también quisiera recordar que esta obra forma parte de la colección «Manuals de la Universitat Autonoma de Barcelona». Debemos felicitarnos que la Universitat Autonoma de Barcelona publique las obras de sus mejores profesores e investigadores. Miguel Rodrigo Alsina Tresserras, Joan Manuel. «D'AC~ i D'ALLA», aparador de [u rnodern~tat (1918- 1936), Barcelona: Llibres de llIndex, 1993. Quan encara no fa un quart de segle - unitat de temps mínima per a la consolidació de cicles de coneixement de tradició universitaria- de la fundació del pnmer centre universitari catala consagrat a la docencia i la recerca de la comunicació social, crec quepodem afirmar amb una certa rotunditat que, a casa nostra, les cikncies de la comunicació han assolit un nivell perfectament homologable a nivell internacional. Sense autocomplaenca gratuita, ni cofoisme ingenuament i maldestrament acntic. A diferencia de la major part de pai'sos de I1area desenvolupada del nostre entorn i de Nordamkrica, a la sortida del franquisme no es comptava amb cap tradició científica consolidada en l'ambit de la comunicació social. L'esforc ha estat formidable. Ha calgut cremar etapes: introducció crítica de les difererits tradicions teoriques i metodologiques internacionals; establiment d'unes mínimes condicions per a la definició de polítiques de recerca própies; formació accelerada d'investigadors eii les diferents perspectives (teorica, metodolbgica, sociologica, historica); i en els diferents camps (premsa escrita, radio, televisió, cinema, publicitat, multimkdia); introducció de la investigació aplicada, i connexió reivindicativa amb la tradició cultural i comunicativa propia. 1 no sera sobrer recordar que I'ambient no sempre ha estat el més favorable, ni des de la universitat, ni des de la societat. El darrer moment de la seqüencia --con- nexió amb la tradició periodística i publicitaria propia- és i era estrategic per tal d'incardinar el Departament i la Facultat en el teixit social i cultural ~ropi. L'universalisme efectiu, solid, requxeix trepitjar amb seguretat el concret, el territori més irnmediat. Aquesta fou l'opció del col.lectiu de professors de l'hrea d'Historia de la comunicació: marcar una pnontat clara en el terreny de la recerca que, en un pnmer moment, fes possible una connexió d'urgkncia amb la tradició cultural i comunicativa catalana amb la brutal irrupció de la dictadura franquista. En aquesta línia, es dissenya una política de tesis doctorals emmarcada en una hipbte- si de treball formulada pel professor Joan Manuel Tresserras. En síntesi, la hipotesi de Tresserras interpretava el primer terc d'aquest segle com el moment d'emergencia i consolidació de la societat de comunicació de masses a Catalunya, i atorgava a la Mancomunitat el paper de succedani dlEstat en la voluntat de les classes dirigents catalanes d'impulsar una política modernitzadora no assumida per 1'Estat central. D'acord amb aquest marc interpretatiu, s'han fet treballs sobre la recepció comunicativa des dels «ego-documents* (F. Espinet); la genesi del periodisme de masses (J.L. Gómez Mompart) o el periodisme catalh a la Segona República (E. Marín). Pero Guillamet, Jaume. La formació de la prernel treball que obrí camí fou la tesi doctoral del mateix formulador de la hipotesi global. Seduit pel descobriment engrescador d'un producte periodktic de l'entitat del magazine D'ACI i D'ALLA i perla significació d'una figura com Carles Soldevila, Tresserras opta de forma decidida per la realització d'un estudi monografic des de la perspectiva de l'analisi del desplegament dels símptomes de la modemitat des de la comunicació periodística. El llibre que avui comentem és una acurada destil.lació de la magnífica tesi doctoral que Tresserras dedica al magazine, a l'autor que féu possible els seus moments més brillants i a i'epoca. El metode de treball adoptat fou del tot original: una lectura sistematica de la col.lecció interpretada amb l'ajut d'un thesaurus tematic dels ítems caracteristics de la societat de cultura de masses. Aquest treball sistematic (\~oluntariament distanciat del recurs a l'anhlisi construit sobre el trafic de conceptes i l'administració de metallenguatges) estava emmarcat per una recerca extensiva i exhaustiva dels testimonis d'epoca sobre l'emergencia de la comunicació de masses i el record del magazine. Tot plegat, dona lloc a un treball caracteritzat pels elements següents: Exploració contrastada, sblida i suggestiva d'una hipotesi d'interpretació d'un penode clau en la nostra historia. com és el primer ter$ d'aquest segle. Definició i aplicació d'un metode d'anali- si del periodisme i la cultura original. obert i amb moltíssimes possibilitats. Literalment, modelic. Finalment, i no menys important, el treball constituí un veritable exercici d'estil literari inedit en l'encarcarat genere academic. Aquest darrer element es fa notar en la versió que l'autor ha lliurat per a la seva publicació. Crec que el més just que es pot dir del llibre de Joan Manuel Tresserras és que la seva concepció literkria constitueix un homenatge sere a l'home que féu possible el millor magazine de la historia del periodisme catalh: Carles Soldevila. Enric Marín i Otto sa moderna. Periodisme informatiu, polític i cultural a la Barcelona progressista: 1841- 1843. Barcelona: Centre d'Investigació de la Comunicació, Generalitat de Catalunya, 1993. El llibre del profesor Jaume Guillamet, resultat de la investigació hemerografica realitzada en la preparació de la seva tesi sobre Abdó Terradas: Política i premsa en el primer moviment republica (1990), constitueix una aportació important en el context d'allo que han estat -i allo altre que sembla que poden arribar a serels estudis d'histbria de la premsa i del penodisme a Catalunya. Aquesta importancia ve determinada per un seguit de raons que procuraré sintetitzar. El plantejament global de l'obra parteix de la voluntat de combinar l'horitzó de la historia de la comunicació social amb l'objectiu de realitzar un estudi d'histona social de la premsa i del penodisme. Del primer element (historia de la comunicació) hi trobem sobretot l'actitud, el reconeixement d'un territon i l'adopció d'una perspectiva com els reflectits en el capítol dedicat a la «cultura periodística» del període. Del segon element -el llibre és explícitament d'historia social del penodisme i la premsaem limitaré a afirmar que es tracta de l'obra més moderna i de millor factura de totes les disponibles per a la premsa i el penodisme catalans del segle XIX. L'obra de Jaume Guillamet recull les aportacions dels treballs anteriors coneguts, espanyols i catalans, relatius al període i al tema, i, al mateix temps, ha treballat amb tot el conjunt de publicacions de l'kpoca conservades a ltHemeroteca de 1'Institut Municipal d'Historia de Barcelona. Aquesta barreja de treball bibliografic i hemerografic, forca exhaustiu, permet pensar que som davant d'una aportació en molts aspectes definitiva que, en conseqüencia, facilitara el treball posterior de qualsevol estudiós del període com també el dels qui intentin la síntesi de la historia de la premsa i el periodisme del segle xrx. Es tracta també d'una obra que, satisfent la necessbia funció descriptiva i informativa,