Ressenyes

camina cap a una fórmula dtEuropa a dues velocitats o de geometria variable. Queda clar, perb, que el futur esta obert i per definir. La nova Europa es debat entre els partidaris d'una fórmula federal i els qui propugnen una solució funcional que impliqui l'harmonització de determinades estructures i polítiques governamentals, és a dir, l'harmonització de sectors econbmics i socials sense que s'afectin de manera esencial les estructures polítiques estatals. Amb aquest llibre tenim a les mans els conceptes teorics i els metodes d'analisi basics per enfocar adequadament l'estudi del passat, present i futur del procés integrador del nostre continent, com també el paper que han tingut, tenen i tindran els PT en aquesta marxa cap a una nova realitat política, economica i social dels pobles europeus. A~ltorzi Reig Berrio, Jordi; Saperas, Enric. Els inte1,lectuals, avui. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1993. El llibre de Bemo i Saperas Els inte1,lectuals, avui és el resultat d'una recerca financada per llInstitut d'Estudis Catalans, que ambdós investigadors han dut a terme sobre aquesta categoria bhsica del pensament sociologic contemporani. D'entrada, convé de remarcar la rellevancia d'aquesta aportació dels autors, ates que a la consistencia que en si mateix presenta l'estudi han d'afegir-s'hi les escasses referencies existents entre nosaltres sobre aquest tema des de la perspectiva de la sociologia de la cultura, en que se situen Berno i Saperas. L'obra s'estructura en tres parts i es clou amb unes conclusions finals i un exhaustiu informe bibliogrhfic. En la primera part, els autors defineixen el principis metodolbgics que han d'orientar la investigació i argumenten la pertinencia d'adoptar el metode comprensiu com a marc de referencia de les anhlisis. La segona part s'ocupa de l'evolució histbrica dels intel,lectuals, i incideix en el període del segle xx i també introdueix de consideracions relatives al cas dels inte1,lectuals als Pai'sos Catalans. Finalment, la tercera part del treball se centra particularment en la relació entre els inte1,lectuals i els mitjans de comunicació de massa. Certament, no és freqüent en l'hrnbit de la investigació comunicativa catalana l'esforc dlexplicitar les bases metodolbgiques en que se sustenten les recerques. O bé aquestes responen a finalitats purament instrumeritals i, en aquest sentit, apliquen tout court un metode més o menys positivista; o bé les aproximacions als fenbmens sotmesos a estudi es fan al marge de la determinació dels pressuposits metodolbgics amb les subsegüents incoherencies dels models d'interpretació proposats; o, fins i tot, hi ha casos en que el problema del metode científic és senzillament bandejat a partir d'una identificació reduccionista del metode amb el positivisme que acaba comportant traspasar la frontera del coneixement científic i incórrer en plantejaments ideologics. Per tant, l'esforc de clarificació epistemolbgica de Bemo i Saperas no constitueix, de fet, cap aportació a la disputa sobre el metode en les ciencies socials, ja que els autors es limiten a donar compte amb ngor de les principals posicions metodolbgiques que hi han intervingut -particularment, la discussió entre el racionalisme crític de Popper i la teoria crítica de 1'Escola de Frankfurt, el metode comprensiu hermeneutic i el programa habermasih de la ciencia social reconstructiva. Aquesta primera part d'Els intel.lectuals, avui no representa sinó la necesskria fonamentació del projecte de recerca. Aquesta exigencia deriva de l'especificitat de l'objecte d'estudi, que, segoris aquests investigador~, només pot ser abordat mitjaticant un metode comprensiu críticament orientat. Efectivament, com assenyalen Berrio i Saperas (p. 30-3 l), en la mesura que els intel.lectuals i la seva activitat han d'inserir-se en el quadre de contextos socials generals, cal no perdre de vista la mediació que sobre aquest objecte d'estudi exerceix la totalitat social. Tal cosa comporta la preeminencia del moment de la comprensió crítica per damunt del moment purament analític, incapac de copsar la naturalesa dels fenomens de la realitat social i l'activitat humana que depenen de la voluntat individual o co1,lectiva: «[ ...] l'objecte de les ciencies socials són els homes, llurs relacions i accions; per tant, es tracta de subjectivitats més o menys compartides. Si deixem de banda aquelles qüestions que s'imposen als individus i que, per tant, escapen a llur voluntat, les accions socials, els fenbmens histbrics són protagonitzats per subjectes que persegueixen determinades finalitats rnés o menys compartides. En la mesura que considerem que existeix la societat, haurem d'admetre que els individus poden arribar a acords amb vista a consideracions o accions determinades)) (p. 43). Ara bé, si Berrio i Saperas situen la recerca sobre els inte1,lectuals en el si, més concretament, dels plantejaments crítics i reconstructius dtHabermas (p. 45), en determinats capítols del llibre poden advertir-se bé algunes incoherencies respecte d'aixb. Així, mentre que la part concernent a l'evolució historica general dels inte1,lectuals (p. 51-141) és presidida per la temptativa d'abastar comprensivament aquesta categoria sociolbgica, en les parts relatives a les transformacions experimentades pels inte1,lectuals durant el segle xx (p. 145-215) i, més particularment, als canvis derivats de la progressiva centralitat de la indústria cultural en l'esfera de la cultura moderna (p. 219-249), s'hi pot constatar un interes sobretot descriptiu que recolza en la integració de les principals aportacions de la literatura científica sobre el tema. En tot cas, per bé que els autors sostenen que l'existencia dels inte1,lectuals remet a les modernes societats industrials, en rastregen el lent procés de formació histonca des de les societats antigues i l'edat mitjana, per tal de cercar els orígens pnmers dels inte1,lectuals i de les seves activitats. En efecte, Bemo i Saperas remarquen la importancia de les universitats medievals com a institucions que estimulen el debat inte1,lectual en oposició a les tendencies mística i ascetica de la cultura monastica. Aquest paper de les universitats només sera possible quan s'emancipin del control eclesiastic sota les condicions externes del creixement de les ciutats burgeses i el corresponent domini de les societats laiques. Per consegüent, els ongens de l'intel~lectual modem es retrotreuen a la creació de la cultura urbana i laica, i també a les exigencies de professionalització dels grups socials dedicats a les activitats teoriques i simboliques de conservació, transmissió i assoliment de nous coneixements; són, segons els autors, les activitats que defineixen genericament la condició dlintel.lectual. El Renaixement, amb la difusió de l'espent racionalista i empirista i amb l'extensió, deguda a la impremta. de l'intercanvi i la difusió de les idees, posara les bases finals per a l'aparició de llintel.lectual burges. En aquest sentit, en les societats burgeses conflueixen els factors requents per a la consolidació dels intel.lectuals com a grup socialment rellevant, a saber: la consciencia de grup, la cohesió de la professió i els ambients i institucions adequades per al desenvolupament de les seves activitats culturals i científiques. Bemo i Saperas han cridat l'atenció aquí sobre la connexió consubstancial entre la figura de l'intel.lectua1 modern i el projecte il.lustrat de la modernitat articulat per la burgesia. Justament, si l'intel~lectual ho és del tot en la mesura que transcendeix l'ambit de la seva professió a fi d'opinar sobre temes general~ de la societat, tal cosa té a veure amb el fet que l'inte1,lectual integra les dues dimensions que defineixen culturalment i política la 1l.lustració: la dimensió cultural de l'individu autbnom capac de mantenir un dialeg racional, i la dimensió etica de compromís i intervenció en l'esfera pública de la societat. Quan l'opinió pública sigui desproveida d'aquests principis a causa de I'evolució histbrica del capitalisme, l'intel~lectual esdevindra minoritkiament la consciencia crítica de la seva epoca no sense contradiccions. Com han escrit els autors: «En l'epoca moderna, els inte1,lectuals sorgeixen de la burgesia. Amb ella coincideixen en els ideals d'emancipació humana. El projecte revolucionan de la burgesia és plenament assumit pels intel.lectuals, els quals es dedicaran a formular-lo en el camp de l'art, de la literatura o de la filosofia. Aquesta situació dura, rnés o menys, fins a mitjan segle xrx en uns casos o fins al darrer terc del segle en altres. En tota aquesta epoca, la burgesia accepta de bon grat l'acció critica del~ intel.lectuals. Saben que els necessiten per mantenir la seva situació de preeminencia dins la societat. Pero arriba un mornent que la burgesia a Franca i a la Gran Bretanya regressa cap a posicions més i més conservadores. Llavors sera quan es produeix la separació entre els inte1,lectuals i la burgesian (p. 84). Comptat i debatut, l'obra que comentem basteix, en aquest nivel1 de l'anhlisi, un model d'interpretació de l'intel~lectual que penetra la categoria no en si mateixa, ans a través de les seves interrelacions amb la totalitat sociohistbrica. Perque si ltintel.lectual crític és inferit de la tradició cultural de la 11,lustració i és estudiat en el quadre general de la transformació de les democrhcies burpeses, semblantment la progressiva substitució d'aquest inte1,lectual per l'expert integrat en el sistema productiu de la ciencia al servei de l'administració o de la indústria de la cultura al servei de la lbgica del mercat, és el resultat del creixent predomini de la racionalitat instrumental en les societats postindustrials. Com hem apuntat més amunt, aquesta vinculació entre l'objecte d'estudi i el context global que li confereix sentit es perd relativament en els capítols finals del Ilibre. Certament, no s'abandona la correspondencia entre les tendencies evolutives dels inte1,lectuals i les tendencies evolutives de la societat. La hipbtesi de partida postula respecte d'aixo que S[ ...] l'intel~lectual canvia d'estatut al mateix temps que les societats s'endinsen en el procés de la tnodernitzación (p. 145). Nogensmenys, predomina en l'exposició un interes preferentment tipolbgic que aporta, amb tot, elements importants de clarificació. S'individuen les condicions de realització de l'intel.lectua1, per tal d'identificar aquesta modalitat d'actor social (p. 150 i SS.). Pel que fa a les professions intel,lectuals, se n'estableixen les característiques bhsiques i se'n proposa una classificació. D'altra banda, Berrio i Saperas elaboren una tipologia d'intel~lectuals centrant-se en els casos de l'inte1,lectual crític i de l'intel~lectual científicotecnic (p. 187 i s~.), sobretot des de la perspectiva de les seves propietats internes. Precisament, la confrontació entre ambdues classes d'inte1,lectuals és resseguida a partir de les diferents posicions que mantenen respecte de la indústria de la cultura. en tant que una de les institucions més fonamentals que regulen actualment l'activitat intel.lectua1 i possibiliten l'exercici de la influencia social. Els autors subratllen la correspondencia entre la col~laboració dels prhctico-inte1,lectuals i la marginació dels intel~lectuals de formació humanista i amb consciencia crítica respecte de la indústria de la cultura, d'una pai-t, i les conseqüencies bhsiques d'aquesta sobre l'activitat intel,lectual, de l'altra. Efectivament, la preeminencia del productor sobre el creador d'opinió, la subordinació d'aquest al simple opinador i el predomini dels fets sobre la reflexió. testimonien la decadencia ulterior de l'intel~lectual crític i, amb ella, I'agreujament de la crisi del projecte de la modernitat. En conclusió, Els intel.lectuals, uiui no constitueix un simple manual, sin6 una temptativa reeixida d'interpretació tebrica d'un concepte bhsic de la teoria sociolbgica. Sens dubte, aquest llibre esdevindrh una referencia indispensable per com xendre l'intel~lectual i el paper que té en les jocietats contemporhnies. Lluís Badia Montero Sánchez, M.D. La irlformació periodistica i la seva influencia social, Bellaterra (Barcelona): Publicacions de la Universitat Autónoma de Barcelona, 1994 (en castellh La ii2formación periodística ); su influencia social, Barcelona: Editorial Labor). Todo libro ha de tener un título. ¿,Qué es un título?: es un texto con estrategia propia. El título puede servir tanto para despistar como ser una síntesis perfecta del contenido del libro. Aunque la mayoría de las veces no es ni una cosa ni la otra. En cualquier caso el título debe establecer el marco aproximado de lo que se va a encontrar el lector cuando inicie la lectura. Quizás el título de esta obra requiera el aviso para navegantes que la propia autora hace en la introducción: «. . . la proposta que esta darrere d'aquesta obra és entendre les notícies com un element central que forma part