Ressenyes

qui diu Fowler diu un llarg etcetera de plantejarnents que qüestionen la barrera de la ficció en la construcció social del discurs literari contemporani. Aquest és el punt d'arrencada d'un itinerari que empren l'anilisi de l'herencia de la novel.la realista-naturalista i dels postulats del new jourtialistn objectivista. Des de Defore i Manzoni fins a London, Dos Passos, Hemingway o Pla, desfila als ulls del lector un ric venta11 de casos de simbiosi de la literatura i el periodisme. Tot aixo a l'ombra de Balzac, de Flaubert, del romun expérimental de Zola: un Zola compromes, no sols amb la descripció de la realitat observada, sinó també amb la construcció activa de la realitat social fins al punt d'intervenir decisivament com a escriptor -Chillón ens refresca la memoria- en el cas Dreyfus. A l'ombra de Zola, doncs, i sota la mirada analítica de Bathtin, que permet explicar el pluricodisme discursiu que vehicula el mode representatiu de la nove1,la. La indagació de l'autor, facil d'inserir en el corrent de la historia de la comunicació social que el1 mateix reivindica, assoleix un cim rellevant en la categorització de la novel,la reportatge - que s'esforca a delimitar enfront del simple reportatge novel.lat- i, paradigmaticament, en el cas de la magna obra de Capote: A surtgfiedu. Chillón slhi mou, ara, en el terreny de la seva especialització com a investigador, amb una teorització de primera m& que delata una apassionada defensa de determinades opcions penodístiques i literhies: unes opcions que s'intueixen profundament arrelades en l'humus de la seva concepció de la professió periodística. La llarga coda que segueix -1larga pero &gil, com és sempre I'estil d'aquest estudiós que no vol renunciar al nervi de I'escriptura eficac i artísticament excitadaens dibuixa una panoramica dels nous periodismes de la nostra epoca: Kapuscinski, Wallraff, Fallaci, Sciascia. De passada, no s'esta dlalguna atzagaia al.lusiva al prolífic Tom Wolfe o a la qualitat mitjana del reportatge en l'actual penodisme espanyol. 1 és que el discurs expositiu que hi predomina no cau en la fraseologia ensopida del manual ni del repertori enciclopedic. Resulta també grat reconeixer en el llibre una recurrencia en la consideració dels casos catalans, en la mesura que el camp d'estudi hi troba representació. Per descomptat, una altra cosa seria una miopia difícilment justificable en qui escnu des de Barcelona, pero ja sabeni que certes inercies academiques enterboleixen la vista de tants i1,lustres professors. Chillón no oblida Oller, Pla, Fuster, Xamar, Candel. Tampoc no pretén vendre'ns més cera que la que crema; no estan els temps per a xovinismes. D'altra banda, el fet que aquesta vigorosa primícia de la seva recerca sobre el tema es faci en catala -en un be11 catala, cal dir-ho- ja és una aportació de normalitat. Més encara si es considera que el volum ha aparegut en una zona editorialment periferica, encetant una serie sobre comunicació i discurs que les universitats valencianes coediten. Sigui com sigui, el llibre d'Albert Chillón és una reflexió lúcida i engrescadora. Personalment el considero una contribució de pes a l'analisi del discurs des de les coordenades de les preocupacions periodístiques. El seu treball no és cap boutade de ploma lleugera, sinó un estudi innovador i alhora conscienciós, seriós. Ara bé, la punta de vehemencia que el seu contraban transgressor de fronteres traspua ha de ser necessiriament benvinguda en un camp que, paradoxalment, stinstal.la massa sovint en les rutines de manual. O no estavem parlant de periodisme i de literatura? Doncs aixb. Vicent Salvador Borrat, Hector. Fer E~~ropa: els periodics, protagonistes del post-Muastricht. Barcelona: Centre dtInvestigació de la Comunicació. Generalitat de Catalunya. Col.lecció: Estudis i Recerques. En el procés de construcció de 1'Europa comunitaria els periodics han tingut, tenen i tindran un paper de primera fila. 1 dins dels mitjans de comunicació impresos el majos relleu i projecció correspon als periodics transnacionals (PT). Borrat defineix els PT com «tots aquells periodics la circulació dels quals ultrapassa de manera notoria i permanent les fronteres de dos o més Estatsn. Doncs bé, aquest llibre ens ofereix un estudi detallat i meticulós de la interacció entre els PT i el procés europeista durant el conflictiu període de l'adopció de l'acord de Maastricht o Tractat de la Unió Europea (TUE). A la primera part, l'autor situa els penodics com a narradors, comentaristes i participants dels conflictes comunitaris. Aplica a aquest penode de gran transcendencia historica per a la Unió Europea (UE) llaparell teoric desenvolupat en el seu llibre anterior El periódico, actor politico i efectua un recull i una analisi de les estrategies polítiques que desenvolupen els PT. Ens trobem, doncs, arnb un capbussament en els sistemes de poder de l'actualitat internacional, profundament alterats a partir de la caiguda de l'imperi sovietic, el 1989. Borrat planteja la problemhtica sorgida de la nova realitat i la seva interacció arnb el procés de construcció de 1'Europa que s'articula al voltant de la UE. Per aixo, s'utilitza el metode pedagogic consistent a desplegar, en primer lloc, la teona, a continuació a plantejar un seguit de classificacions aclaridores i onentadores i, finalment, posar exemples concrets i analitzar-los sota el prisma teoric abans explicitat. Els periodics, alhora que són participants en els conflictes, constitueixen agents de so- - cialització i responen a determinats grups d'interks, pero la majos influencia l'exerceixen els PT i els d'elit, que sovint són els mateixos. Com que a partir de Maastricht la informació sobre al UE ha desbordat les pagines d'economia per apareixer arnb creixent freqükncia a les de política, a la portada i a les opinions, els PT s'han vist obligats a reestructurar-se. Aquests canvis van en para1,lel arnb el procés de recomposició interna de la UE. L'autor recorda que la base de la integració europea respon a la necessitat de superar els conflictes histories entre Franca i Alemanya. La UE ha estat el mecanisme de control dels conflictes germano-francesos. Existia una relació d'igualtat entre les dues grans potencies europees fins a la unificació dtAlemanya. Ara, cal buscar nous equilibris interns ja que les grans potencies europees persegueixen dins la UE el seu interes nacional, i és en aquest marc on les disputes per l'hegemonia continental esdevenen pacífiques i controlades. Borrat deixa clar, més enlli de les polítiques d'integració que signifiquen el mercat únic, la unió economica i monetaria, la política extenor i de seguretat i l'espai social que hi ha de fet un procés d'integració política, ple de conflictes, tant interns (entre institucions i governs estatals) com externs (sobretot arnb els altres dos grans pols del poder economic mundial: Estats Units i el Japó). A la segona part, el llibre estudia les estrategies dels peribdics a partir dels autors, de les fonts i dels actors de la informació comunitkria. Els autors estan subordinats a les estrategies dels mitjans de comunicació impresos i els actors pnncipals són els que formen part de la UE. Les grans potencies europees són també els actors més destacats dins els PT. 1 pel que fa a les fonts medihtiques basiques, llautor ens en dóna la llista: Le Monde, Le Figuro, Liberation, LIE,xpress, Herald Tribune, The Times, The Financia1 Times, The Guardian, The Economist, The European, Die Welt, Franerter Allgemeine Zeitung, Der Spiegel, Die Zeit, Il Corriere de- Ila Sera, La Repilbblica, La Stampa, The Wall Street Jountal, Time i Newsweek. A la tercera part es tracten els temes i fets més destacats que van marcar el període post- Maastricht, des de les controvertides iniciatives polítiques i econorniques dtAleinanya fins a la cimera dlEdimburg, passant perla signatura del TUE, el primer referendum danks que va dir «no» a Maastricht, el referendum frances, la cimera de Lisboa i la crisi del sistema monetari europeu. Mentre a 1'Estat espanyol el tema d'Europa s'ha sacralitzat i no ha deixat espai pera un debat públic i arnb amplia participació popular, a la resta de estats membres la discussió saltava al carrer de la ma dels polítics i dels mitjans de comunicació de masses. El «no» danks va donar el punt de sortida per al debat a escala comunitiria, i el referendum francks va obligar a intervenir i a prendre postura als PT i mitjans de comunicació de masses en general. Superats aquells esculls, la UE s'en- camina cap a una fórmula dtEuropa a dues velocitats o de geometria variable. Queda clar, perb, que el futur esta obert i per definir. La nova Europa es debat entre els partidaris d'una fórmula federal i els qui propugnen una solució funcional que impliqui l'harmonització de determinades estructures i polítiques governamentals, és a dir, l'harmonització de sectors econbmics i socials sense que s'afectin de manera esencial les estructures polítiques estatals. Amb aquest llibre tenim a les mans els conceptes teorics i els metodes d'analisi basics per enfocar adequadament l'estudi del passat, present i futur del procés integrador del nostre continent, com també el paper que han tingut, tenen i tindran els PT en aquesta marxa cap a una nova realitat política, economica i social dels pobles europeus. A~ltorzi Reig Berrio, Jordi; Saperas, Enric. Els inte1,lectuals, avui. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1993. El llibre de Bemo i Saperas Els inte1,lectuals, avui és el resultat d'una recerca financada per llInstitut d'Estudis Catalans, que ambdós investigadors han dut a terme sobre aquesta categoria bhsica del pensament sociologic contemporani. D'entrada, convé de remarcar la rellevancia d'aquesta aportació dels autors, ates que a la consistencia que en si mateix presenta l'estudi han d'afegir-s'hi les escasses referencies existents entre nosaltres sobre aquest tema des de la perspectiva de la sociologia de la cultura, en que se situen Berno i Saperas. L'obra s'estructura en tres parts i es clou amb unes conclusions finals i un exhaustiu informe bibliogrhfic. En la primera part, els autors defineixen el principis metodolbgics que han d'orientar la investigació i argumenten la pertinencia d'adoptar el metode comprensiu com a marc de referencia de les anhlisis. La segona part s'ocupa de l'evolució histbrica dels intel,lectuals, i incideix en el període del segle xx i també introdueix de consideracions relatives al cas dels inte1,lectuals als Pai'sos Catalans. Finalment, la tercera part del treball se centra particularment en la relació entre els inte1,lectuals i els mitjans de comunicació de massa. Certament, no és freqüent en l'hrnbit de la investigació comunicativa catalana l'esforc dlexplicitar les bases metodolbgiques en que se sustenten les recerques. O bé aquestes responen a finalitats purament instrumeritals i, en aquest sentit, apliquen tout court un metode més o menys positivista; o bé les aproximacions als fenbmens sotmesos a estudi es fan al marge de la determinació dels pressuposits metodolbgics amb les subsegüents incoherencies dels models d'interpretació proposats; o, fins i tot, hi ha casos en que el problema del metode científic és senzillament bandejat a partir d'una identificació reduccionista del metode amb el positivisme que acaba comportant traspasar la frontera del coneixement científic i incórrer en plantejaments ideologics. Per tant, l'esforc de clarificació epistemolbgica de Bemo i Saperas no constitueix, de fet, cap aportació a la disputa sobre el metode en les ciencies socials, ja que els autors es limiten a donar compte amb ngor de les principals posicions metodolbgiques que hi han intervingut -particularment, la discussió entre el racionalisme crític de Popper i la teoria crítica de 1'Escola de Frankfurt, el metode comprensiu hermeneutic i el programa habermasih de la ciencia social reconstructiva. Aquesta primera part d'Els intel.lectuals, avui no representa sinó la necesskria fonamentació del projecte de recerca. Aquesta exigencia deriva de l'especificitat de l'objecte d'estudi, que, segoris aquests investigador~, només pot ser abordat mitjaticant un metode comprensiu críticament orientat. Efectivament, com assenyalen Berrio i Saperas (p. 30-3 l), en la mesura que els intel.lectuals i la seva activitat han d'inserir-se en el quadre de contextos socials generals, cal no perdre de vista la mediació que sobre aquest objecte d'estudi exerceix la totalitat social. Tal cosa comporta la preeminencia del moment de la comprensió crítica per damunt del moment purament analític, incapac de copsar la naturalesa dels fenomens de la realitat social i l'activitat humana que depenen de la voluntat individual o co1,lectiva: «[ ...] l'objecte