Ressenyes

RESSENYES Anilisi 17, 1994, 179-204 Chillón, Lluís-Albert. Literatura i periodisnze. Literutura periodísticu i periodistne literari en el telnps de la post-jicció. Valencia: Universitat de Valencia, Universitat Jaume 1, Universitat d'Alacant, 1993. Col.lecció Comunicació. Serie Espais Discursius. Les fronteres de la literatura s'han palesat sovint com un terreny extraordinhriament fecund. Val a dir que en literatura no sempre funcionen els pressupbsits de la teona de prototipus: un nucli prototípic -paradigma representatiu de la categoria- i una periferia que es difumina i slallunya gradualment del centre. 1 aixb, en primer lloc, perque la diversitat de generes s'imposa, i avui no és gens clar que la poesia -la líricaostenti, a la manera romhntica, el centre literari. En segon Iloc, perque els generes no són més que contractes socio-culturals en mutació contínua. Al capdavall, el teonc de la literatura ha de saber que s'enfronta amb fenbmens de caire social i historie, i no pot pressuposar, com fan els estudiosos de les ciencies de la naturalesa, que el seu objecte d'anhlisi són entitats que se situen en unes coordenades d'espai-tems immutables. Vull dir que el físic parteix de l'assumpció que les lleis de la materia -la de la gravetat en tant que atracció recíproca de les masses, per posar-ne un exemple clAssictravessen imperterrites els segles i els mil.lenis, perb les cikncies humanes han d'heure-se-les amb objectes sensibles a l'esdevenir histonc. Més encara: es tracta d'objectes que es constitueixen amb una historicitat esencial i que, per aixo mateix, no són sempre susceptibles d'un tractament predictiu. Si se'm permet un petit exabrupte filosbfic, el seu ésser és un ésser en esdevenir. Alguns pseudocientífics de la cosa es desesperen i s'acomplexen, per comparació amb els paradigmes metodologics de les ciencies conzme il fazlt, davant la dificultat de la tasca teoritzadora. Pero la vida és molt crua, que hi farem!; vist des &una altra perspectiva: aquesta és la gracia del complex fenomen literari. Si aixo es pot dir de la literatura, i en particular del proteic genere novel.lístic, imaginem que no es podrh dir del periodisme com a mecanisme de comunicació social radicalment rebec als tractaments estatics. Doncs bé: Chillón s'ha situat, com a estudiós, en aquesta crui'lla, que té més d'infemal que les fronteres de la poesia que Bergamín considerava. Ben mirat, llAcadernia genera estudis barbuts i prototípics, d'un costat, perb també, de l'altre, treballs més agosarats que exploren els no man's lands. No cal dir de quin costat cau aquest treball, rigorós i imaginatiu, que Chillón ens presenta. Pero anem per feina. D'antuvi, l'autor enfronta el ve11 problema de la definició de la literatura i revisa les insuficiencies de les propostes contempor~nies de delirnitació per desembocar en una fórmula que pren com a hipotesi de treball o com a punt de partida per a la reflexió: «un mode de coneixement de natura estetica que cerca de copsar i d'expressar lingüísticament la qualitat de ltexperiencia». La presa de partit per una concepció cognoscitiva de l'activitat literhia el mena ja a oposar-se a les limitacions de la no-referencialitat de la literatura. En 1%- poca del docudrama, de la,factiort, del reality show, la membrana que separa la ficció i els enunciats amb compromís de veridicció es dilueix com el sucre dintre la tassa de te. Tota una tradició d'arrel aristotelica trontolla en aquest recolze del camí, tan bon punt entra en joc la postficció. Chillón invoca Habermas en la seva visió conjunta del penodisme i la literatura. Igualment podia haver invocat, per exemple, les propostes discursitives de Roger Fowler en una dimensió semblant. 1 qui diu Fowler diu un llarg etcetera de plantejarnents que qüestionen la barrera de la ficció en la construcció social del discurs literari contemporani. Aquest és el punt d'arrencada d'un itinerari que empren l'anilisi de l'herencia de la novel.la realista-naturalista i dels postulats del new jourtialistn objectivista. Des de Defore i Manzoni fins a London, Dos Passos, Hemingway o Pla, desfila als ulls del lector un ric venta11 de casos de simbiosi de la literatura i el periodisme. Tot aixo a l'ombra de Balzac, de Flaubert, del romun expérimental de Zola: un Zola compromes, no sols amb la descripció de la realitat observada, sinó també amb la construcció activa de la realitat social fins al punt d'intervenir decisivament com a escriptor -Chillón ens refresca la memoria- en el cas Dreyfus. A l'ombra de Zola, doncs, i sota la mirada analítica de Bathtin, que permet explicar el pluricodisme discursiu que vehicula el mode representatiu de la nove1,la. La indagació de l'autor, facil d'inserir en el corrent de la historia de la comunicació social que el1 mateix reivindica, assoleix un cim rellevant en la categorització de la novel,la reportatge - que s'esforca a delimitar enfront del simple reportatge novel.lat- i, paradigmaticament, en el cas de la magna obra de Capote: A surtgfiedu. Chillón slhi mou, ara, en el terreny de la seva especialització com a investigador, amb una teorització de primera m& que delata una apassionada defensa de determinades opcions penodístiques i literhies: unes opcions que s'intueixen profundament arrelades en l'humus de la seva concepció de la professió periodística. La llarga coda que segueix -1larga pero &gil, com és sempre I'estil d'aquest estudiós que no vol renunciar al nervi de I'escriptura eficac i artísticament excitadaens dibuixa una panoramica dels nous periodismes de la nostra epoca: Kapuscinski, Wallraff, Fallaci, Sciascia. De passada, no s'esta dlalguna atzagaia al.lusiva al prolífic Tom Wolfe o a la qualitat mitjana del reportatge en l'actual penodisme espanyol. 1 és que el discurs expositiu que hi predomina no cau en la fraseologia ensopida del manual ni del repertori enciclopedic. Resulta també grat reconeixer en el llibre una recurrencia en la consideració dels casos catalans, en la mesura que el camp d'estudi hi troba representació. Per descomptat, una altra cosa seria una miopia difícilment justificable en qui escnu des de Barcelona, pero ja sabeni que certes inercies academiques enterboleixen la vista de tants i1,lustres professors. Chillón no oblida Oller, Pla, Fuster, Xamar, Candel. Tampoc no pretén vendre'ns més cera que la que crema; no estan els temps per a xovinismes. D'altra banda, el fet que aquesta vigorosa primícia de la seva recerca sobre el tema es faci en catala -en un be11 catala, cal dir-ho- ja és una aportació de normalitat. Més encara si es considera que el volum ha aparegut en una zona editorialment periferica, encetant una serie sobre comunicació i discurs que les universitats valencianes coediten. Sigui com sigui, el llibre d'Albert Chillón és una reflexió lúcida i engrescadora. Personalment el considero una contribució de pes a l'analisi del discurs des de les coordenades de les preocupacions periodístiques. El seu treball no és cap boutade de ploma lleugera, sinó un estudi innovador i alhora conscienciós, seriós. Ara bé, la punta de vehemencia que el seu contraban transgressor de fronteres traspua ha de ser necessiriament benvinguda en un camp que, paradoxalment, stinstal.la massa sovint en les rutines de manual. O no estavem parlant de periodisme i de literatura? Doncs aixb. Vicent Salvador Borrat, Hector. Fer E~~ropa: els periodics, protagonistes del post-Muastricht. Barcelona: Centre dtInvestigació de la Comunicació. Generalitat de Catalunya. Col.lecció: Estudis i Recerques. En el procés de construcció de 1'Europa comunitaria els periodics han tingut, tenen i tindran un paper de primera fila. 1 dins dels mitjans de comunicació impresos el majos relleu i projecció correspon als periodics transnacionals (PT). Borrat defineix els PT