Gran Bretanya : més centralitzat del que sembla

GRAN BRETANYA: MÉS CENTRALITZAT DEL QUE SEMBLA Mike Cormack 1. Les nacions i regions del Regne Unit El Regne Unit és un estat plurinacional format per Anglaterra, Escocia, Gal.les i Irlanda del Nord. A més d'aquests territoris, l'illa de Man i les illes Anglonormandes tenen els seus propis parlaments i l'estatus de possessions de la corona britanica. En els casos dtEscocia i de Gal,les hi ha el reconeixement general del seu estatus com a nacions dins de 1'Estat britanic, diferenciat dlAnglaterra. Irlanda del Nord és un cas més complex, amb la seva nacionalitat en disputa entre aquells (descrits com a «nacionalistes» dins dlIrlanda del Nord i en gran part integrats per la comunitat catolica) que la veuen comuna regió de la nació irlandesa, i aquells (descrits com a <<lleialistes» i en gran part integrats per la comunitat protestant) que la veuen com una regió del Regne Unit. En termes de població, Anglaterra és de molt la més gran. Segons el cens de 1991, la població dlAnglaterra és de 49.890.000 habitants; la població dtEsc6cia és de 4.999.000 habitants, i la població de Gal.les és de 2.812.000 habitants. Dins d'aquestes irees nacionals hi ha divisions regionals importants. A Anglatena hi ha una coneguda i amplia divisió entre el nord (aproximadament el nord de Nottingham i Derby) i el sud. hees més petites com el sud-oest (Comwall, Devon i Somerset), East Anglia (Norfolk i Suffolk), Yorkshire, el nord-est (incloent-hi Newcastle i Sunderland), i Lancashire (incloent-hi Liverpool i Manchester) tenen totes identitats regionals fortes, freqüentment lligades a un dialecte regional particular. Econornicament, la més important d'aquestes irees és el sud-est (Londres i els comtats que l'envolten [Home Counties]). A Escocia la principal divisió regional és la divisió geografica entre les terres altes i les illes al nord i a l'oest, d'una banda, i les terres baixes de l'altra banda. Aquesta és una divisió cultural central que antigament fou també lingüística. Pero a Escocia hi ha igualment altres identitats regionals notables, com ara en el nord-est (al voltant dlAberdeen), els Borders (l'irea més immediata al nord-oest de la frontera entre Escocia i Anglaterra), el sud-oest (Galloway) i les diverses kees insulars. Com a Anglaterra, hi domina una &ea: es tracta de la zona central, que inclou les dues ciutats més grans, Edimburg i Glasgow. A Gal.les la divisió principal és entre, d'una banda, el nord i l'oest rurals i, de l'altra, les irees industrials de Gal.les del sud (incloent-hi les ciutats de Cardiff i Swansea). Aquestes diverses divisions tenen el seu corresponent en les variacions lingüístiques. La pronúncia de l'angles varia significativament entre el sud i el nord d'Anglaterra, i en algunes irees rurals encara poden ser escoltats marcats dialectes regionals. A les terres baixes o Lowlands d'Escocia, la llengua s'estén des d'una identificable versió escocesa de l'angles (Scots English) fins a la llengua anomenada Scots (que fou abans tan diferenciada de l'angles com el catala ho és del castella), encara parlada en kees rurals com ara Aberdeenshire i els Borders. A més, hi ha les llengües celtiques. El gal.les és parlat a Gal.les, amb diferents dialectes al nord i al sud. El gaelic escoces (Scottish Gaelic) sobreviu avui principalment en les illes occidentals (cada illa principal té el seu propi dialecte) i en les parts més occidentals de les terres altes. A Irlanda del Nord el gaelic irlandes (Irish Gaelic) existeix fonamentalment com un símbol de la comunitat nacionalista, més que com una llengua quotidiana; la comunitat més proxima que parla gaelic és a Donegal, al nord-oest de la República d'Irlanda. El gaelic de l'illa de Man (Manx Gaelic) virtualment ha desaparegut. Orígens histories Anglaterra, Gal.les, Escocia i Irlanda es desenvoluparen com a pai'sos separats durant l'edat mitjana, sovint en conflicte els uns amb els altres, i la unió política i administrativa es produí només gradualment al llarg de diversos segl-es. Després de molt de conflicte, especialment en el segle xv, Gal.les fou incorporad ! a la unió amb Anglaterra per 1'Act of Union de 1536. Escocia es vincula a Anglaterra el 1603 quan el rei Jaume VI dtEscocia hereta la Corona anglesa arran de la mort de la reina Elisabet 1, i trasllada la seva cort dtEdimburg a Londres. Un segle més tard, el 1707, el Parlament escoces a Edimburg vota la fusió amb el Parlament angles a Londres. Per aquest Act of Urzion, tanrnateix, Escocia (a diferencia de Gal.les el 1536) conserva el seu propi sistema legal diferenciat, el seu propi sistema educatiu i la seva propia Església oficial (calvinista onginhriament, en oposició a 1'Església episcopal d'Anglaterra). La situació a Irlanda fou més complexa. La invasió dlIrlanda pels normands dtAnglaterra comenta al final del segle XII i fou seguida per segles de conflicte, amb amplies zones dlIrlanda freqüentmenr sota el control directe angles. Finalment, el 1800 tingué lloc un Act of Union pero fou posteriorment revocat pel Tractat Angloirlandes de 1922, que dividí l'illa, i crea llEstat lliure dtIrlanda en la part més extensa del país, de religió predominantment catolica, i deixa Irlanda del Nord? de religió predominantment protestant i poblada majorithriament per descendents de colons escocesos i anglesos, com una part del Regne Unit. Aixo no obstant, la presencia d'una hplia minoria (40%) de catolics a Irlanda del Nord, molts dels quals desitjaven la unió amb la resta d'Irlanda, origina els conflictes que han detenninat la historia dtIrlanda del Nord, especialment des de 1969. Durant el segle xx, alguns moviments separatistes han sorgit periodicament a Gal.les i Escocia. En la mesura que 1'Imperi Brithnic es transforma gradualment en la Cornmonwealth de Nacions, i en la mesura que el Regne Unit s'aproximh economicament i política a la resta de ltEuropa Occidental, els avantatges economics de la unió arnb Anglaterra esdevingueren menys obvis. A partir de la decada del 1960, els partits nacionalistes Plaid Cyrnru (a Gal.les) i Scottish National Party (SNP) enregistraren un significatiu nombre de vots, a pesar que cap dels dos no ha aconseguit assolir la majoria electoral necessh-ia per convencer el govern bntanic de la necessitat del canvi. Políticu i administració Les nacions del Regne Unit tenen relacions diverses arnb el govern central. L'administració dtEscbcia esth encapcalada per 1'Scottish Office, creat el 1885. És un departament del govern brithnic, pero des del 1939 ha estat situat a Edimburg. El seu cap és el secretari dlEstat dtEscbcia, que és un membre del govern designat pel pnmer ministre. El Welsh Office (semblant a 1'Scottish Office) és molt més recent, data del 1964 i, com en el cas escoces, el secretari dtEstat per Gal.les és un membre del govern. La situació a Irlanda del Nord ha canviat al llarg dels anys. Actualment hi ha un secretari dtEstat per a Irlanda del Nord, designat pel primer ministre, pero fins al 1972 Irlanda del Nord tingué el seu propi parlament, que es reunia a Belfast. Aquest fou suspes a causa dels «Troubles» (disturbis) i s'imposa l'autontat directa de Londres. Com els habitants dtEscocia i de Gal,les, els irlandesos del Nord elegeixen membres del parlament del Regne Unit a Londres. A pesar d'aquestes disposicions menors de delegació, la major part del poder és retingut a Londres. El secretan d'Estat per Escocia, per exemple, només té poder sobre una esfera limitada (govern local, habitatge, educació, salut, construcció de carreteres, treball social, llei, agricultura i pesca, desenvolupament econbmic). El pressupost per a 1'Scottish Office ha de ser defensat pel secretari d'Estat contra les pretencions d'altres ministens governamentals. Tot el control dels mitjans de comunicació és exercit pels departaments governamentals a Londres; el Departament del Patrimoni Nacional (Department of National Hentage), creat al 1992, és el responsable dels media (juntament arnb la cultura i l'esport). El govern local a Gran Bretanya esta basat en hees relativament petites, i només els Scottish, Welsh i Northern Ireland Offices s'interposen entre aquestes regions més petites i el govern central. Des de la reforma del govern local a la meitat de la decada del 1970 (el 1974 pel que fa a Anglaterra i a Gal.les, i el 1975 pel que fa a Escocia) el quadre (amb reformes complement&ies que estan essent discutides actualment al Parlament) és com segueix: Anglaterra esth dividida en 45 comtats i 32 districtes londinencs (Loizdon Boroughs). Ga1,les es compon de 8 comtats. Els comtats anglesos i gal.lesos estan tots subdividits en districtes. Escocia esta dividida en 9 regions (subdividides alhora en districtes) i 3 «Island Authontiesn (Western Isles, Orkney i Shetland), que no tenen cap altra subdivisió. Totes aquestes regions, distnctes i comtats són administrats per ckecs oficials elegits. Les úniques organitzacions de govern local elegides a Irlanda del Nord són 26 districtes arnb poders molt restnngits. Els altres serveis són proporcionats per consells de zona (Area Boards) no elegits i pel govern central. Els límits de les circumscnpcions electorals freqüentment no coincideixen arnb els límits de l'autontat local. Els 650 membres del Parlament estan integrats per 72 membres dlEscbcia, 38 de Gal.les, 17 dtIrlanda del Nord i la resta dtAnglaterra. En els darrers anys, els moviments polítics per la independencia gal.lesa i escocesa s'han desenvolupat amb diversa fortuna. Després de les eleccions generals d'octubre del 1974, el SNP obtingué 11 diputats i el Plaid Cymru 3, i s'inicia la redacció d'un projecte de llei per a la delegació política de poders a Escocia. Aquest projecte passa pel Parlament i esdevingué 1'ScotlandAct del 1979, per bé que s'exigí el suport d'una majoria d'almenys el 40% dels votants en un referendum a Escocia. Se n'aconseguí una majoria, pero no de la quantitat exigida, de manera que 1Act fou abandonat. Des de la decada del 1980, les polítiques dels govems conservadors de la senyora Thatcher i de John Major han exacerbat les diferencies polítiques entre les diverses parts del Regne Unit. Escocia i el nord dtAnglaterra han votat regularment pel Partit Laborista, mentre que el sud dlAnglaterra, amb més densitat de població, ha \lotat pels conservadors. En les eleccions generals de 1992, els resultats electorals en conjunt foren: 43% per als conservadors, 35% per als laboristes, 18% per als deinocrata-liberals, mentre que a Escocia els resultats foren del 25,7% per als conservadors, el 39% per als labonstes, el 13,1% per als democrata-liberals i el 21,5% per al SNP. El suport a la delegació de poder augmenta a Escocia durant els anys vuitanta fins al punt que, paral.lelament a les demandes del SNP per a la separació política completa dlAnglaterra, tot conservant la condició de membre de la Comunitat Europea (la campanya «Escocia a Europa»), els partits Laborista i Liberal Democratic donaren suport a la creació d'una Assemblea Escocesa electa. El 1989, una Convenció Constitucional Escocesa extraoficial i no elegida fou constituida a Edimburg amb ~nembres procedents de partits polítics, organitzacions del govern local i altres grups, a fi de discutir qüestions constitucionals. Cultura i llengua Com s'ha advertit abans, hi ha importants diferencies entre les variants regionals de l'angles. Els que parlen altres llengües són petites minories dins d'aquesta cultura de parla anglesa dominant, per bé que variada. Quant a les ilengües celtiques a Gran Bretanya, la que millor sobreviu és el gal.les, parlat avui pel 18,7% de la població gal.lesa, aixb és, al voltant de dues-centes mil persones. Aquesta quantitat (del cens de 1991) representa una disminució del 0,3% respecte del cens de 1981, pero el percentatge de parlants en l'edat compresa entre els tres i els quinze anys puja significativament (del 17,6% al 24,3%), la qual cosa suggereix que el futur de la llengua esta assegurat. El gaklic és parlat aproximadament per seixanta-cinc mil persones a Escocia, principalment aquelles que viuen en les «Westem Islesn i en les hees costaneres adjacents, si bé hi ha un nombre significatiu de parlants escampats arreu dtEscocia, particulannent a Glasgow. Aquesta quantitat representa 1'1,4% de la població escocesa, una disminució davant 1'1,6% al 1981. Aixo no obstant, ha estat argumentat que el punt més baix per a la llengua es produí cap a la meitat dels anys vuitanta i que, amb el desenvolupament de les escoles i dels grups pre-escolars gaelics, les xifres haurien d'incrementar-se en el futur. Els que parlen gaelic i gal.les són, en ambdós casos, bilingües amb l'angles. Des de la Welslz Lunguage Act de 1967, el gal.les ha tingut el mateix estatus que l'angles dins de Gal.les. Tanmateix, el gaklic no té cap estatus oficial i els que tenen el gaelic corn a llengua materna i parlen també l'angles no tenen reconeguts drets basics com ara parlar en la seva propia llengua en els tnbunals de justícia o adrecar peticions oficials en gaelic. Semblantment, dins de les irees de parla gaelica en les «Western Isles», solament en els darrers anys han estat engits senyals de trhfic bilingües. El 1974 l'autoritat local de les Western Isles (autoanomenada «Comhairle nan Eilean», Consell de les Illes) inicia la seva propia política bilingüe, particularment concentrada en l'educació. A més de les llengües celtiques que hi resten, ara hi ha comunitats significatives de parlants de llengües asiatiques a Gran Bretanya, particularment les llengües del subcontinent de l'fndia, corn ara hindi, urdú, panjabi, gujarati i bengalí. Segons el cens de 1991, hi havia 1.479.645 persones que declaraven el seu origen etnic sud-asihtic a Gran Bretanya, un 44% de les quals eren britaniques de naixement. A pesar que estan escampades per tot el Regne Unit, es troben situades particulament en les ciutats industnals més grans. El panjabi és comunament parlat a Bradford i en el municipi londinenc de Southall; el gujarati és comú a Leicester, Coventry i en els distnctes londinencs de Brent i Harrow; i el bengalí és comú en el municipi londinenc de Tower Hamlets. Hi ha també un significatiu nombre de parlants del xines, particularment al centre de Londres. 2. El marc socio-econbmic El fet socio-economic central en el Regne Unit és el contrast entre el sud i el sudest, zona relativament prospera al voltant de Londres, i la resta del país. A Escocia, Gal.les, la meitat nord dtAnglaterra i, fins a cert punt, els West Midlands anglesos (al voltant de Birrningham), la vida economica s'ha concentrat en les indústries pesades (com ara construcció naval, fabricació d'autombbils, minena de carbó i fonaria de ferro) que han entrat en decadencia. Aquestes arees (amb l'excepció de West Midlands) inclouen també les zones rurals més remotes en les auals l'agricultura també ha de- " caigut. Sota el govem de Thatcher en la decada dels vuitanta, aquesta divisió socioeconomica nord-sud fou exacerbada. A causa del conflicte civil, Irlanda del Nord ha estat sempre en un estat economic pitjor que les altres regions. Els dos conjunts d'estadístiques de la taula 1 indiquen la tendencia general. La primera quantitat és l'índex de l'atur i la segona és el producte interior brut corn a percentatge respecte de la mitjana de la Comunitat Europea (ambdues series són del 1990). Les estadístiques fan referencia a Irlanda del Nord, Escocia i Gal.les, i a les regions econbmiques angleses. A efectes comparatius, les dades corresponents a Alemanya i a Irlanda són també proporcionades. Amagats dins de dades corn aquestes hi ha contrastos més forts. Moltes de les ciutats industnals més grans contenen exemples classics de barris centncs deprimits, mentre que les zones rurals més remotes, particularment les terres altes i les illes dlEscocia, són també zones relativament deprimides. Indicadors socials corn ara una desocupació elevada, habitatge deficient, problemes relacionats amb l'alcohol i les drogues, es troben en ambdues zones. ~algrat que els indicadors economics mostren que el nivel1 general de vida a Gran Bretanya és més alt que en el pai'sos europeus més pobres, corn Grecia i Portugal, queda sens dubte molt per darrera de paisos corn Ale- Taula 1. Index d'atur i PIB de les regions brithniques PIB Índex d'atur (Mitjana UE = 100) Irlanda del Nord Escocia Gal,les Nord d'Anglaterra Nord-oest d'Anglaterra Yorkshire & Humberside West Midlands East Midlands East Anglia Sud-oest d'Anglaterra Sud-est d'Anglaterra Alemanya Irlanda (Font: Regiotial Trends, 28, Londres: HMSO, 1993) manya i Franca i, si descartem la prospera regió del sud-est dtAnglaterra, el contrast esdevé més evident. 3. El marc legal de la televisió El marc legal per a la televisió britanica el dóna 1'Estatut (Charter) de la BBC i les diferents lleis (Acts) del parlament que governen la televisió comercial. La BBC fou creada com a ens públic el 1927. Esta regida per un Estatut Reial (Roya1 Charter) i una «Licence and Agreementn que conjuntament conformen els seus poders i les seves funcions. Si bé en rigor prové de la corona, de fet 1'Estatut és atorgat pel goven1 i és regularment renovat. L'actual fou concedit el 1981 i ha de ser renovat el 1996. La llickncia és valida durant el mateix penode de temps. La BBC és un servei públic de radio-televisió financat quasi completament per una quota de pagament de tots els posseidors d'aparells de televisió. Cada any ha de presentar un «Annual Report and Accounts» a la Secretaria dtEstat per al Patrimoni Nacional. La televisió comercial fou introduida a la Gran Bretanya per la Television Act del 1954 que autoritza companyies de televisió de propietat privada, financades per la publicitat i regulades per la Independent Television Authority (ITA). Des del comencament, la televisió comercial (que, anomenada Independent Television, esdevingué universalment coneguda com a ITV) fou organitzada sobre una base regional amb companyies a les quals es concedí llickncies d'emissió en kees específiques per a períodes de temps específics. La legislació posterior ha desenvolupat aquest sector, molt notablement la Sound Broadcasting Act del 1972, que legalitza la radio comercial i transforma la ITA en la Independent Broadcasting Authority (IBA); la Broadcastirzg Act del 1980, que crea un segon canal comercial (Channel4), organitzat com a canal nacional, i, més recentment, la Broadcasting Act del 1990. Aquesta última ha transformat la IBA en la Independent Television Cornmission (ITC). Una Radio Authority diferenciada fou creada per vigilar la radio comercial. La llei de 1990 tam- bé ha modificat les bases per a la concessió de llickncies de televisió regional. Mentre que sota les lleis anteriors la ITAABA fou lliure de seleccionar qualsevol so1,licitud presentada, per la llei de 1990 la ITC esta obligada a atorgar la llickncia a la so1,licitud que ofereixi la millor oferta economica anual (es crea allo que s'ha conegut coin la «concessió per subhasta»), amb l'única discreció valida de la ITC que tots els so1,licitants han de superar primer una «prova de qualitat)), és a dir, una avaluació que asseguri que la qualitat de la seva proposta de prograrnació ha passat un ni- ve11 mínim basic, i que en «circumstancies excepcionals» indeterminades un licitador amb una oferta inferior podna ser acceptat. Aquestes noves regles entraren en joc el 1991 quan es convoca un concurs per a la reassignació de les llickncies, amb una vigencia de deu anys des del gener de 1993. Tres d'aquestes llicencies regionals han canviat de mans. La llei de 1990 també permet adquisicions i fusions entre companyies regionals de la ITV i entre elles i altres companyies no britaniques de la Unió Europea (tot i que aixo no s'ha permks que passi fins després de 1993). La llei de 1990 també preveu la creació d'un cinquk canal, a més dels dos canals nacionals de la BBC, la cadena de la ITV (que la llei ha rebatejat com a Channel 3) i Channel4. Aquest cinquk canal havia de ser un canal comercial nacional, sense variacions regionals, perb (a causa de limitacions tkcniques) només arribaria a abastar el 74% de la població. Atesos els dubtes sobre la viabilitat economica de constituir aquest canal (deguts en part al fet que la llickncia hauria de preveure el pagament del reajustarnent tkcnic de tots els magnetoscopis en les hees de recepció a fi d'evitar-hi interferkncies), quan la concessió fou anunciada públicament al 1992 només es rebé una sol.licitud, i la ITC es va negar a concedir la llickncia a causa dels dubtes sobre la seva viabilitat. De moment, Channel 5 resta com una possibilitat per al futur. El marc legal per a la televisió per cable i satel.lit a Gran Bretanya fou establert perla Cable afzd Broadcasting Act de 1984. Aquesta llei estableix una Cable Authority per atorgar llickncies per a la televisió per cable en hees específiques. Les primeses emissores de cable comencaren a emetre el 1985. Tanmateix, la Broadcastiizg Act de 1990 suprimí la Cable Authority, tot donant els seus poders a la ITC. Cap a la primavera del 1993, hi havia 58 emissores de cable a Gran Bretanya, amb algunes concessions més atorgades pero no encara operacionals. El nombre total de cases que hi estaven connectades era aproximadament de mig rnilió. De les 58 concessions, sis eren a Escocia (a Aberdeen, Dundee, Edimburg, Glasgow, Motherwell i Glenrothes in Fife) i una a Gal.les (a Swansea). La resta es trobaven a Anglaterra, amb 19 només a i'irea del Gran Londres. En les seves sol.licituds, s'ha exigit als explotadors del cable que assegunn una cesta programació local. Aixo no obstant, quan han sorgit problemes financers, els programes locals han estat normalment els pnmers a patir-ho. La Cable arid Broadcasting Act de 1984 també crea les bases per al desenvolupament de les emissions per satkl.lit. El 1986 li fou adjudicada a la British Satellite Broadcasting (BSB) la llickncia de TV per satkl.lit i comench a emetre l'abnl de 1990. Tanrnateix, el febrer de 1989 1'Sky Television de Rupert Murdoch havia comencat a emetre per a Gran Bretanya com un servei per satel.lit rival (amb base a Luxemburg perb adrecat a l'audiencia britanica). Els catorze mesos d'avantatge resultaren ser crucials i al novembre de 1990 Murdoch prengué el control de la BSB i crea un únic servei de TV per satkl.lit (BSkyB). Inicialment, els serveis per satkl.lit foren financats en part per la publicitat, pero des del setembre de 1993 BSkyB ha estat quasi completament basat en la subscripció. Per bé que les estimacions varien, l'agost de 1993 el BARB (Britain's Official Broadcasting Research Organisation) informa que 2.500.000 llars a Gran Bretanya tenien antenes per a satel.lit i que unes altres 700.000 rebien canals per satel.lit a través d'algun operador per cable. Per a algunes minones lingüístiques, el cable i el sate1,lit han estat molt importants. Canals com ara Asia Vision i TV Asia han inclbs molt de material en llengües asiatiques, TV Asia, per exemple, inclou diiriament emissions de notícies en panjabi, gujarati, bengalí, hindi i urdú. 4. La Radio-televisió regional al Regne Unit El fet rnés remarcable sobre la televisió regional a Gran Bretanya és que gairebé no existeix. Aixo és en part degut a la tradició bntinica d'una administració fortament centralitzada i en part a causa de factors geografics (el Regne Unit és un territori forqa compacte, amb només una gran irea remota i d'escassa densitat de població al nordoest dlEscbcia). La radio-televisió regional és el vedat de la radio, més que no pas de la televisió. No hauria de sorprendre doncs que, a pesar d'algunes diferencies entre la BBC i les companyies comercials de televisió, el model basic de la programació regional sigui notablement similar en ambdós casos. Una programació central de la cadena és elaborada a Londres, tot perrnetent als programadors regionals algun espai per inserir programes locals, la majona dels quals són programes de notícies. La manifestació rnés acusada d'aquest model correspon a la BBC, pero ta nbé existeix a la cadena de la ITV, malgrat la seva aparent estructura federal. Les companyies més grans de la ITV produeixen la major part del material difós, i les companyies rnés petites no fan sinó produir programes locals de notícies, inserits a la cadena nacional. Durant els primers anys, la cadena de la ITV fou dominada per programes fets per les cinc companyies més importants (totes elles a Anglaterra). Més recentment, les altres companyies han aconseguit més accés a la cadena amb els seus propis programes i des de la reorganització de 1990 sota la ITC, ha estat creat un Network Centre (situat inevitablement a Londres). Com diu un opuscle publicitari de la ITC, «les decisions executives sobre nomenaments, adquisició i programació dels programes de la cadena són preses per l'equip directiu del Network Centre)) (Independent Television Commission, 1993: 17). És també important assenyalar que les diferents divisions radio-televisives de les cadenes de la BBC i de la ITV no coincideixen amb les arees de l'autoritat local. Per exemple, Escocia. com s'ha advertit abans, esta dividida administrativament en nou regions i tres «Island Authorities», pero no compta amb cap altra autontat escocesa més que ltScottish Office, nomenat pel govern. D'altra banda, els responsables de la radio-televisió divideixen el país d'una manera molt diferent. La BBC tracta el conjunt de l'irea com una «regió nacional)) pel que fa a la televisió (tot i que amb diverses arees locals de desconnexió per a les emissions radiofoniques). Les tres companyies escoceses de la ITV divideixen les regions com segueix: Grampian Television, de la regió nord dlEscbcia, abasta les zones de Grampian i Tayside, la meitat nord de la regió de Fife i la major part de la regió de Highland, excepte els distnctes del sud. També abasta les ((Island Authonties» d'Orkney i Shetland, perb només aproximadament dues terceres parts de les Westem Isles. Scottish Television, a la zona central dlEscbcia, abasta les regions de Strathclyde, Lothian, Central i Fife, juntament amb una part de la regió dels Highlands i el ter$ que resta de les Westem Isles. La zona de Border Television abasta les regions de Borders, Dumfries i Galloway, i les arees angleses de Cúmbna i l'illa de Man. La seu de la companyia se situa a la població anglesa de Carlisle. La BBC i la televisió regional Com a part de les seves obligacions de servei públic, la BBC ha de proveir una certa quantitat d'emissions regionals. Aixb ho duu a terme mitjancant sis subdivisions: tres «regions» a Anglatena (Midlands i Est, amb base a Birmingham; Sud, a Bristol; i Nord, amb base a Manchester) i tres aegions nacionals» (Escocia, amb base a Glasgow; Gal.les, a Cardiff; i Irlanda del Nord, amb base a Belfast). Aquestes seus regional~ realitzen programes de radio i televisió tant per a les seves propies hrees com per a la cadena nacional. Una part de la regió Sud de la BBC la constitueixen Londres i el sud-est, tot i que aquesta hrea és considerada normalment com el centre, més que no pas com una regió. En conjunt, qui s'encarrega d'aquestes regions és un director de Radio-televisió Regional (Director of Regional Broadcasting), amb base a Londres. L'Estatut estipula que la BBC ha de nomenar un director nacional (National Gover- nor) per a cadascuna de les regions nacionals (a les quals 1'Estatut també s'hi refereix com a pai'sos individuals) i que aquestes persones seran membres del Consell de la BBC (Board of Governors), el maxim organ de govem. L'estatut també contempla la constitució a Escocia, Gal.les i Irlanda del Nord dels consells nacionals de Radiotelevisió (National Broadcasting Councils), amb la funció pnmiiria de «controlar la política i el contingutn de la programació de la BBC en els seus respectius territoris. Malgrat aquesta aparent comesa poderosa, els consells nacionals de Radio-televisió tendeixen a ser organitzacions de caire consultiu per a l'organització central de la BBC. Quant als membres d'aquests consells, com ha remarcat recentment un comentarista, «potser cap d'ells no s'adona completament com són de forts en termes constitucional~; i l'equip directiu de la BBC a les regions no esta especialment delerós de dir-los-ho» (Madge, 1989: 101). La seva existencia no és molt coneguda dins de les seves respectives nacionalitats i sena molt difícil trobar algú que pogués dir-ne el nom del director nacional. En cadascuna de les regions angleses, 1'Estatut estableix un Conse11 Consultiu Regional (Regional Advisoiy Council), perb el seu rol es troba limitat forqa explícitament a assessorar sobre els programes i la gestió. Com els consells nacional~, la seva existencia no és tampoc particulment coneguda. Val la pena advertir que el Consell dtAdministració de la BBC (Board of Marzagernent), l'organ encarregat de l'administració diana de la corporació, inclou el director gerent de la Radio-televisió Regional (Managirzg Director of Regional Broadcasting) amb base a Londres, perb no hi inclou cap representant de les regions o regions nacionals de la BBC. El 1993, una mica més de la cinquena part de tots els programes de la BBC foren realitzats a les regions; la resta van ser fets a Londres. Els més cars d'aquests pro-