La televisió a les regions, nacionalitats i als petits països de la Unió Europea. Presentació

El sector audio-visual ocupa un lloc cada dia més important en el debat sobre 1'Europa moderna. No només per les seves conseqükncies en la vida cultural i política europea, sinó per les implicacions economiques i socials que té, i perla seva influencia en el desenvolupament general dlEuropa. L'informe «Europa i la societat global de la informació~, en el qual es recullen un seguit de recomanacions al Consell Europeu, s'obre amb la i1,lustrativa afirmació que «la informació i les comunicacions estan generant una nova revolució industrial queja pot considerar-se tan important i profunda com les seves predecessores~'. La importancia del sector audio-visual ja s'havia posat de manifest en els documents comunitans sobre polítiques culturals i de comunicació els anys vuitanta, des de la publicació el 1984 del llibre verd Televisió sense ronr re res*. Més recentment, els documents sobre desenvolupament i competitivitat i, molt concretament, el llibre blanc de la comissió Creixement, conzpetirivitat i ocupació. Reptes ipistes per entrar al segle XXz3, han vingut a constatar l'ampliació dels ambits d'incidkncia del sector hudio-visual fins arribar a referir-s'hi com un sector estratkgic de la competitivitat i de l'ocupació. De totes maneres, aquesta atenció pel sector audio-visual ha ignorat, quasi sistematicament, un dels nivells o espais de comunicació potencialment més importants de 1'Europa del futur: les regions, les comunitats culturals, polítiques i lingüístiques més reduides. Aquests espais de comunicació, que se situen entre la comunicació local i la comunicació dels estats-nació, encara que actualment tinguin un paper molt desigual en el panorama audio-visual europeu, ocuparan en el futur un lloc molt destacat en el conjunt de sinergies i estrategies del sector audio-visual. D'altra banda, i al marge de les estratkgies de centralització dels estats, que segueixen evidentment vigents, la necessitat de crear o d'estimular un «mercat comú o unificatn per al sector de la comunicació a Europa ha portat a pnoritzar els programes de suport als nous espais comunicatius transeuropeus, especialment per a la televisió, i s'ha ignorat o menysvalorat la importancia d'aquestes noves experikncies regionals. Sense negar la importancia i la potencialitat d'aquest nou gran espai europeu, els diferents articles d'aquest monografic posen de manifest la necessitat de tenir també en consideració la importancia del factor «diversitat», més enlla de la que constitueixen els diferents estats, no només en relació amb els aspectes culturals, polítics i lingüístics, sinó també en relació amb la potencialitat que aquesta diversitat pugui tenir per a la creació de mercats i per a la tan reclamada competitivitat de les indústries ' «Europa y la sociedad global de la información. Recomendaciones al Consejo Europeo)). Brussel.les 1994. CD-84-290-ES-C. COM (84) 300,24 de juny de 1984. COM (93) 700 final, de 5 de desembre de 1993. culturals europees. En les condicions de la comunicació moderna, amb la possibilitat d'utilització de xarxes de comunicació transnacionals (satel.lits) pero també de caracter local (eter i cable), no s'hauria de perdre de vista que la diversitat, a més d'un valor cultural intrínsec, també pot arribar a ser un recurs per a la competitivitat. La diversitat no hauria de ser considerada únicament i necessariament com una ainenaca o una frangmentació del mercat audio-visual europeu, sinó també com una oportunitat més per a aquest mercat. Aquest monografic pretén ser un primer pas en la investigació comparada sobre els espais de comunicació a les regions dtEuropa i presentar un nou estat de la qüestió. El lector hi trobara la informació basica sobre la televisió a les regions de ll«Europa dels dotzen (previa, doncs, a la incorporació d'Austria, Suecia i Finlandia), i podsh coneixer amb mis detall l'estat de la qüestió a cinc pai'sos seleccionats: Alemanya, Gran Bretanya, Italia, Espanya i Irlanda. El monografic es complementa amb una valoració de les actuacions i disposicions de la política europea del sector, i una interpretació sobre les funcions (culturals, polítiques, econonuques, tecnolbgiques) que poden atribuirse a aquestes televisions en el panorama de la comunicació del futur. Cal assenyalar que els articles que presentem aquí constitueixen una selecció del iiibre Decentrali,crtiorz itz tlze Globul Em. Television irz tlze Regions, h~utiotzulities und Small Countries of the Europeuri Uniorz, de l'editorial de Londres John Libbey: que es troba en fase d'edició. Aquest volum inclourii un informe per a cada un dels dotze estats de la Unió, coin també els capítol d'anilisi de la política audio-visual europea i el d'analisi i valoració general. Hi remetem, doncs, els lectors que vulguin ampliar la informació sobre el tema. hb aquest n~onografic el lector coneixerh uns models de te'evisió regional ben diferents d'un estat a un altre. No només per les diferencies geogrhfiques, humanes i econbmiques entre els pai'sos, o per les diferencies en la configuració dels estats respectius (centralista, regionalista, autonomic, federal), sinó també per la diversitat dels diferents sistemes de televisió. Ens trobem davant d'un fenomen desigual, amb múltiples experiencies incipients, pero que, en general, experimenta un creixement generalitzat. Aquesta obra, i també el llibre esmentat, són fruit del treball d'un grup d'investigació format per experts en comunicació de diferents universitats europees, reunits sota les sigles EURORETV (Europa, Regions, Televisió). Aquest grup fou creat amb la finalitat de promoure la investigació i la documentació sobre la televisió a les regions, les nacionalitats i als petits pai'sos europeus i tingué com a embrió un nucli inicial de treball creat pels departaments de Periodisme de les universitats Autonoma de Barcelona i del País Basc. Els dotze informes estatals elaborats (dels quals, com hem indicat, aquí en presentem cinc) han estat realitzats a partir d'una pauta comuna, elaborada previament, encara que els autors slhan pres la necessaria llibertat per adaptar els seus treballs a les realitats particulars i diverses dels seus pai'sos respectius: des de les experiencies dels més centralitzats, fins a altres, com és el cas dtEspanya, on algunes regions i nacionalitats actuen en el camp de la televisió de forma més semblant a un petit estat que no pas a una regió. Volem agrair la col~laboració que ens han brindat en la preparació d'aquest monografic els professors de les universitats del País Basc i Autbnoma de Barcelona José Antonio Mingolarra, José Vicente Idoyaga, Marcial Murciano? Manuel Parés i Maria Cororninas. El nostre agraiment més sincer per a Marta Civil i Rosabel Argote pel seu excel.lent treball en les feines de coordinació documental, realitzades a Barcelona i a Bilbao, respectivament, i molt especialment a Bemat López per la coordinació general d'aquesta edició. Finalment volem reconeixer l'estímul ofert pel qui va ser president de la Comis- si6 de Política Regional del Parlament Europeu, Antoni Gutiérrez Díaz, i agrair-li la seva confianca en encarregar-nos l'organització d'una audiencia pública al Parlament Europeu (Brussel,les, mar$ de 1994) amb el títol Elpaper de les televisio~zs regionals, en la qual vam presentar un informe sobre aquesta qüestió4. Volem agrair, en els mateixos teimes, el suport i la confianca rebuda en tot moment per la Generalitat de Catalunya, a través del Centre dlInvestigació de la Comunicació i del seu director, el senyor Wifredo Espina, i dels senyors Joan Maria Vallvé i Joaquim Llimona, del Comissionat per a Actuacions Extenors. Aquesta investigació és molt possible que mai no s'hauria realitzat si no hagués estat gricies al financament inicial concedit per la Dirección General de Investigación Científica y Técnica (DGICYT) del Ministerio de Educación espanyol, que en el seu programa de «Promoción General del Conocimiento)) va aprovar el projecte d'investigació conjunt de les universitats Autonoma de Barcelona i del País Basc, que ha ajudat notablement a la realització d'aquesta obra. Aquest treball, fruit d'aquest esforc col.lectiu, pretén ser un primer pas cap al desenvolupament d'una investigació que faciliti l'adopció de mesures per a la creació de nous espais iudio-visuals a Europa, d'uns espais que permetin el desenvolupament d'una identitat cultural europea, construida sobre la voluntat de compartir una tradició i un ideari comuns, pero també la diversitat dels seus valors i referents. Miquel de Moragas i Carrrzelo Garitaonurzdía Bellaterra-Bilbao, gener de 1995 «El papel de las televisiones regionales», Documents de Treball 1, 2, 3 i 4. PE 208.155. Brussel.les 1994. Edició en les nou llengües coniunithries.