Ressenyes

sentants orobabiement més cons~icus. Tots quatre tenen una obra qualitativament i quantitativament irnportant en diferents vessants de I'especialitat; per aixb sembla difícil saber qui ha produit més textos sobre aauestes materies, tal com es diu a la contriporcada del [libre. Un dels orincioals merits de Casasús ha L L estat el d'historiar analíticament la rica tradició ~eriodística del Princi~at. Per tant. 1 ha obert una línia de recerca nova al nostre país -encara no desenvolupada a la resta d'Espanyasobre I'evolució de la teoria periodística des del segle xix. Al rnateix temps, ha intentar esbrinar els trets característics de les principals rnodalitats i generes, i ha estudiar a fons l'obra dels profesional~ m& destacats, sobretot de l'epoca daurada de la premsa en llengua catalana, és a dir, durant la Segona República. D'aauesta manera. el llibre es converteix en eiprirner manual publicat sobre I'evolució de I'activitat dels tebrics del oeriodisme i dels rnateixos periodistes -sobre els periodics i les revistes la producció academica és abundantal Principat. L'obra es divideix en tres parts ben diferenciades. La primera s'ocupa de l'evolució tebrica, des dels primers estudis sobre retorica al segle XIX, pero sernbla massa repetitiva i una mica excessiva la seva extensió, donat que les obres analitzades són poc rellevants. La seguna analitza críticament ies divcrses modalitats i generes del pericdisine -costuinista, munda, polític, esportiu, científic, humorístic, crbnica de guerra, semblanca i retrat, articulisme d'orientació, investigació, relat de viatges-, pero també estudia el disseny grafic i I'organització i l'administració d'empraes periodístiques, la aual cosa no sembla rnassa coherent I amb I'anterior. Finalment, la tercera part fa una aproximació a l'obra d'alguns periodista «representatius)), com ara Jacint Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Agustí Calvet, Eugeni Xamrnar, Carles Soldevila " i Pompeu Fabra, pero alguns d'aquests ~atricis són m& irnoortants en altres activitats llevat de la periodística, i a la vegada hi rnanauen noms clau. Periodística catalana comparada és un bon llibre d'iniciació oer als nostres estudiants d'aquesta especialitat, ja que els permet coneixer els tren fonamentals de I'obra dels avantpassats en la mateixa professió que han triat, perb, lamentablement, no podran ampliar les fonts utilitzades per l'autor donat que l'obra no conté cap referencia bibliografica. Aixb, que seria comprensible en un text assagístic, sernbla inaudit en un manual universitari. Daniel E. Jones SERRA, Sebastia i COMPANY, Arnau (ed.) Lapremsa, la radio i la televisió des dúnaperspectiva histdrica. Xll Jornades dEstudis Histdrics Locals (Actes) Ciutat de Mallorca: Institut d'Estudis Balearics. 1993 El número 16 d'Analisi, del juny de 1994, contenia un article d'Arnau Company i de Sebastia Serra sobre I'«Evolució i perspectiva dels estudis d'histbria de la premsa a les illes Balears)). En aquel1 article es plantejava ja el fet que la realització de les XII Jornades d'Estudis Histbrics Locals havia representar «un clar estat de la qüesrió dels estudis sobre rnitjans de comunicació de les Balears)). Al mateix número del juny de I'any passat es publicava, també, la recensió de Dos-cents anys de pren7sa valerzciarza, volum d'actes del 1 Congrés Internacional de Periodisrne, coordinat pels professors del CEU San Pablo, que en aquest número eris han presentat un estat de la qüestió sobre sls estudis en premsa al País Valencia. Adonar-se dels paral.lelismes entre les dues obres no és balder: mentre aue I'obra dels valencians cornrnernorava el bicentenari de la premsa del País Valencia, el volurn de Mallorca festeja tarnbé que «dos diaris assoliren els cent anys d'existencia>). L'interes de guaitar aquestes dues obres rau en el fet de tenir una visió de conjunt de la historia de la premsa als Paisos Catalans. El grup d'investigació de la Universitat de les Illes Balears, encapcalat per Sebastia Serra, el del CEU San Pablo de Valencia que co1,labora en aquest número i el grup d'historia integrat per professors d'aquesta mateixa facultat es troben ara en situació d'estudiar un plantejament totalitzador de la historia de la Dremsa a les nostres terres. Les actes del congrés, organitzat a Ciutat de Mallorca entre el 3 i el 5 de novembre de 1993, inclouen vuit ponencies i una quarentena de comunicacions. Pel que fa a les primeres, caldria destacar-ne tres grups diferenciats. En primer Iloc, aquelles referides a l'hbit balear, com ara «Els estudis sobre urernsa i radio a les illes Balears: realitat historica i perspectives de futur)). de Sebastia Serra i Arnau Company, que representa un intent de fer un balan$ i valorar aquests estudis, al mateix temps que miren d'establir-ne una periodització des del segle XIX. Serra i Company creuen que fins els anys setanta d'aquest segle els estudis sobre premsa foren sobrerot de caracter catalogal, fins que es produí una renovació meiodolbgica que resitua la premsa com una font d'estudis de tipus histbric o bé com a obiecte d'estudi en si rnateixa. En aquest primer grup de ponencies hi ha també (<Les uublicacions nacionalistes a Mallorca al primer ter$ del segle XX», de Bartorneu Carrió, de la Universitat de les Illes Balears, en que es fa una breu descripció i contextualització histbrica, alhora que es valoren també d'una manera general. En darrer Iloc, hi inclouríem tarnbé la uonencia (<Models 1 de catalegs de publicacions periodiques. El cas dlAlacant, Tarragona i les Illes Balears)), estudi a tres bandes entre Antoni Gavalda, de la Universitat de Tarragona; Francisco Moreno, de I'Institut Juan Gil Albert, d'Alacant, i el mateix Sebastii Serra. En realitat es tracta d'un estudi de la premsa durant la Segona República, interessant corn a model de recerca en que co1,laboren diferents institucions ~erb en la qual no s'ha compartit la rnetodologia ni tamDoc els mateixos obiectius finals. El segon grup de ponencies el compon el ooolcatali. constitu'it uer ((La oremsa 1 comarcal a Catalunya)), de Jaume Gui- Ilarnet; «El sorgiment de la premsa contemporania a Catalunya (1 902- 1923)», de Josep L. Gómez-Mompart, i «Premsa i nacionalisme a Catalunya a final del segle m)), de Josep M. Figueres, els estudis dels quals ja coneixern. En el tercer grup, hi encabiríern dues ponencies diferents i específiques, cadascuna d'elles: la primera és ((Evolución de los modelos ~nformativos en España», de Celso Alrnuiña, de la Universitat de Valladolid. En aquesta s'estableixen paradigmes tebrics en premsa, pero arnb una base historicista: la premsa al servei de la cultura, la premsa napolebnica i la patriotica durant la Guerra del Frances, el model liberal de premsa a 1'Espanya del segle XLX, el model feixista o el democratic. Segonamenr, hi ha l'estudi de Susanna Tavera, de la Universitat de Barcelona, ((Models de periodisme i premsa obrera: Solidaridad Obrera, diari (1916-1939)», de qui ja coneixíem Solidaridad Obrera. Elfer-se i &$&-se d'un diari anarcosindicalüta (1915- 1339), ressenyat per Francesc Espinet al número 16 d'Analisi. Pel que fa a les comunicacions, la major part del gmix -28 de 40- el formen aquelles que directament o indirecta se centren en l'estudi de la premsa a les illes Balears. Sovint es tracta d'estudis de publicacions tingudes en cornpte com a objecte d'estudi: El Obrero Balear, Nostra Paraula, Sóller, La Almudaina, La Voz de Menorca, Cort, Lluc, El Dta, Cultura Obrera, Es Pag2s Mallorqui, El Fehnigense ..., o també de tipus més genkric: les revistes d'associacions de veins, la Dremsa confessional a Mallorca. les ~ubli- 'L cacions anarquistes, les satíriques o les dels emigrants a Arnkrica. Aquest gran grup inclouria també les que utilitzen la premsa com a font d'interpretació histbrica, com és el cas d'«~na aproximació a la moral dominant en la dona a través de la premsa de la Segona República», de Joana Llinis. La resta de comunicacions resDonen quasi en la seua totalitat a un interes pel camD de la Dremsa: «El tratamiento del centenario del nacimiento de Maragd en la revista Destino)), d'Isabel de Cabo; ,,El lector de Sera d'Or, un model de resistencia cultural als anys seixantan, de Carme Ferré; «La premsa tkcnica i científica (1 93 1- 1936))), de Francesc J. Deó; ((Premsa i periodistes com a motor de l'espon catali (1870-1931))), de X. Pujadas i C. Santacana; «La libertad de expresión, amenazada y cercada)), estudi de Pedro Pascua1 sobre la legislació que afecta la llibertat de premsa i també I'anilisi del tractament informatiu que féu El País al suplement Babelia de la caiguda dels regims soviktics, estudiat Der Taume March. ~'an&do;a felliniana de les Jornades fóra dels congressos sense el seu anecdotari?- és a la comunicació «La primera tesi doctoral en ciencies de la informació feta per un periodista resident a les Balearsn. Com podem observar, el títol de La bremra. h radio i h tekvWiÓ des d'una bers- L pectzva histdrzca que duia la convocatoria li va venir una mica gran. De fet, només dues comunicacions~es referien a temes relacionats amb la radio o la televisió: «Radio i televisió des d'una perspectiva histbrica)), de Matilde Delgado, i «La prensa y la radio republicanas: instrumentos propagandísticos durante la Guerra Civil)), de Gema Iglesias. Aquest, pero, no és un defecte es pugui atribuir als organitzadors, sinó a una tendencia imputable als interessos dels investigadors, malgrat que les ponencies encarregades apunten en la mateixa línia. Esmentar la vilua de les acres com a font bibliografica és fer referencia al caricter d'aquest tipus d'obres: estar de la qüesti6 cdidoscb~ic, obra de referencia i de L. consulta, aparador de les investigacions en curs, on cadascú ha de buscar allo aue més li interesa. En aquest cas, ens posa en contacte amb una realitat sovint DOC tinguda en compte, la de les Balears; ens dóna una interessant visió de coniunt. i , , ens informa, si no es tracta d'un miratge esbiaixat, que la major part de les investigacions s'han inclinat cap al camp de la historia de la premsa. Carme Ferrb PARES I MAICAS, Manuel La nueva filantropía y la comunicación social: mecenazgo, funddción y patrocinio Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, S.A. El 199 1, Manuel Parés i Maicas, catedritic de Teoria de la Comunicació a la Facultat de Cikncies de la Comunicació de la Universitat Autonoma de Barcelona. va publicar en catala Mecenatge, patvoci- ni i comunicació (PPU, 199 1). Tres anys després, aquesta obra s'edita en castelli, reelaborada i ampliada, amb nous capítols sobre el patrocini. Es tracta d'un estudi metodologic que, mitjancant les aportacions sobre els conceptes de mecenatge, findarió i patrocini d'un ingent nombre d'autors, pretén d'establir les diferencies i les disparitats existents entre totes tres formes comunicatives. L'objectiu del treball és principalment