Ressenyes

Ressenyes Anilisi 18, 1995 157 aquells interessats en el rnón de la políti- Periodistes de Valencia)), que potser puga ca, de la dinimica social i dels rnitjans de en el futur proper dinamitzar el panorama cornunicació. D'ahir i d'avui. editorial valencia en materia d'obres Finalment, amb Prensaypartido en el d'histbria i de cornunicació social. Sorn progresismo valenciano. José Perisy Valero rnolts els qui ho desitgern. (1821-1876) naix tarnbé una col~lecció de Ilibres, la ((Biblioteca de 1'Ateneu de Enric Borderia Ortiz LOPEZ, Manuel Un periodisme alternatiu i autogestionari. La premsa de barris a Barcelona, 1968-1977 Barcelona: Diputació de Barcelona i Col.legi de Periodistes de Catalunya, 1994. Col.lecció «Vaixells de Paper~, núm. 15 El llibre del professor Manuel López, resurn de la seva tesi de grau presentada a la Facultat de Cikncies de la Inforrnació de la UAB el desembre de 1983, és una de les encara poques aportacions bibliogrkfiques sobre el periodisme no convencional aue s'ha exercit, sobretot durant els úitirns vint anys, en hbits locals del nostre país. En aquest cas, l'arnbit és el de Barcelona, la «Gran Barcelona)) proposada pels últims alcaldes franquistes i concretada en gran part amb I'excusa dels Jocs Olírnpics del 92. Una conurbació que integra, &una manera o una altra, diverses realitats locals, diferents col.lectius i distintes rnaneres d'exercir corn a ciutadi. Tot i que el rnateix títol del llibre cornporta la possibilitat de sospitar una certa nostalgia i el record de velles ((batalletesn -de fet, el període analitzat cornenca, precisament, el 1968-, les pagines que resurneixen la investigació personal de Manuel López ens recorden que I'activitat periodística por tenir, tarnbé, una incidencia clara en les transforrnacions, sobretot, del nostre irnbit rnés proper, aquel1 en quk es desenvolupa la nostra vida auotidiana. Reconeixent el valor que té I'obra de López corn a investigació sobre rnitjans informatius concrets, un treball a cavall entre l'experikncia professionalista i uns objectius rnés acadkrnics, el més destacable, al rneu parer, és el paper d'aquest treball corn a catalitzador de possibles futures investigacions encara més concretes sobre la prernsa veinal o de barris. El Ilibre por resultar engrescador, tant per a periodistes que vulguin reflexionar sobre la incidencia de les inforrnacions i les ternitiques que elaboren quotidianament, corn per als estudiants presents i futurs de periodisme, cornunicació, historia o sociologia, uns estudiants rnolt joves que no han conegut de manera directa el franquisme municipal, la irnrnigració rnassiva dels anys seixanta, les lluites veinals i el paper que van jugar els partits polítics encara clandestins, els sindicats, tarnbé prohibits, o els diversos sectors de 1'Església de I'kpoca en la conforrnació de I'actual Barcelona. El llibre de Manuel López, que conté un proleg del vice-president de la Federació d'Associacions de Veins de Barcelona i un epíleg d'un altre periodista rnolr irnplicat en la prernsa de barris barcelonina, Albert Musons, es fonamenta en l'analisi de les principals característiques forrnals d'aquestes publicacions (data d'aparició, periodicitat, nombre de pagines, forrnat, sistema d'irnpressió, preu, publicitat i llengua ernprada), tarnbé en aspectes tan irnportants corn els col.laboradors, les altres vies de financarnent i, sobretot, les rutines de selecció i de valo- ració de les inforrnacions, i, finalrnent, en el paper d'aquests rnitjans en la historia de la Ciutat Corntal. De la quarentena de publicacions analitzades de manera rnolt ~ersonal a causa de la clandestinitat de la rnajoria d'elles, el professor López centra gran part del text en una selecció de cinc d'aquestes revistes, paradigrnitiques per diverses raons (valors periodístics i forrnals, incidencia en conflictes de I'eooca o reoresentativitat dels rnovimenrs veinals que les editaven). A rnés, cal destacar la irnplicació personal de I'autor del Ubre en dues d'aquestes publicacions, factor que emiqueix el repis de la seva historia i del paper que van jugar en diversos conflictes dels anys setanta. Tot i aue l'analisi ~arteix de les característiques forrnals de les publicacions, I'aspecte rnés engrescador i que obre rnés possibilitats a futures investigacions és la dernostració del paper d'aquelles revistes i fulls inforrnatius corn a portaveus del rnovirnent veinal de l'kooca i. en I general, corn a expressió de les reivindicacions i l'activisrne antifranquista protagonitzat, entre d'altres, per partits polítics, sindicats, veins, periodistes ... Precisarnent, aquesta col~laboració de norns reconeguts del periodisrne actual barceloní és un dels aspectes rnés destacats per l'autor quan s'explica I'evolució periodística de gran part de les revistes de barris. Altres asoectes destacats oer 1 I Manuel López se centren en la funció d'aauesta orernsa en una ernbrioniria norrnalització lingüística, en I'evolució de la inforrnació grafica (arnb la presencia de coneguts ninotaires catalans), en la potenciació d'un llenguatge directe i clar en les inforrnacions, i en la tendencia a unificar reivindicacions concretes i flagrants arnb propostes políticarnent avancades. Un altre dels aspectes rnés interessants del llibre, i que podria servir corn un catalitzador de noves investigacions o a cava11 entre el periodisrne, la sociologia i la historia, és el paper pedagogic que va tenir aquesta premsa alternativa per divulgar i denunciar temes con1 I'urbanisrne especulatiu o els conflictes laborals i socials dels últirns anys del franauisrne i la transició. En aauest seiitit, Manuel López recorda les inforrnacions que van apareixer en algunes d'aquestes publicacions sobre l'anornenat Pla comarcal urbanístic (el Pla gene- V ral metropoliti de rnitjan dels anys setanta) o sobre els oroblernes laborals de Seat i altres ernpreses filles del desarrollismo franquista, a banda de fer memoria de les Carnpanyes inforrnatives desenvolupades contra els últirns alcaldes franquistes, en especial contra Porcioles i Viola. L'anilisi de la Dremsa de barris de Barcelona inclou també la justificació del segon qualificatiu amb que Manuel López defineix aquests rnitjans: autogestionaris. En aauest sentit. el llibre recorda el funcionament dernocritic, quasi assernbleari. d'aauelles redaccions voluntaristes. i '1 la potenciació de la participació que van significar dins dels rnovirnents veinals de la Ciutat Corntal. També es destaca corn la relació de dependencia funcional i economica de la rnajoria d'aquestes publicacions arnb les respectives associacions de veins -excepte alguns casos de vinculació arnb sectors progressistes de I'Església i amb altres entitats o col.lectius de caire cultural-. va significar la o desaparició de la rnajoria d'aquesta prernsa alternativa coincidint arnb la oerdua de significació política i social de les rnateixes associacions veinals i arnb el desenvolupament de les institucions locals dernocraticarnent escollides a ~artir del 1979. El llibre del professor López finalitza arnb l'esrnentat epíleg del periodista Albert Musons, cofundador de la revista Carrer Gran, qui realitza un rapid pero forca exhaustiu repis de la prernsa de barris barcelonina dels anvs vuitanta i noranta. En aquest apartat, i amb la definició d'aquests rnitjans dins el panora- Ressenyes Anaiisi 18, 1995 159 rna actual de la premsa local i comarcal de la cornunicació i la inforrnació sobre -una visió encertada al rneu parer, i no el nostre entorn més imrnediat, sobretot rnassa desenvolupada per les investiga- si allb que es vol és transformar unes reacions universitaries en cornunicació-, litats que, corn als anys setanta, encara Musons recorda que s'ha censat un total són socialrnent injustes i, participativade 59 publicacions l'any 1994, una xifra rnent, poc dernocratiques. inversernblant per a rnolts experts en cornunicació i que dernostra la necessitat j. Vicenf Rabadán FIGUERES, J.M. 12 periodistes dels anys trenta Barcelona: Col.legi de Periodistes i Diputació de Barcelona, 1994 Col.lecció «Vaixells de Vapor», núm. 16 L'enuevista corn a rnetode de coneixernent ha accentuat en els últirns trenta anys la seva condició de genere recuperador, divulgador i, fins i tot, constructor de la irnatge, la identitat i la memoria d'un país, el nostre, perdut i silenciat per les adversitats. Aquest ~erfil del genere ja el van evidenciar Baltasar Porcel i Montserrat Roig a les planes de Serra dJOr i Destino a oartir de I'anv 1965. La conversa i el dialeg arnb les figures excepcionals, el que Porcel en diu els mites delpaís -Josep Carner, Víctor Catala, Joan Oliver, Josep Trueta, Llorenq Villalonga-, han fet de pont cap al passat per a tota una generació. El treball de Josep M. Figueres s'hauria d'ubicar, per la qualitat dels entrevistats, entre els hereus d'aquests exercicis recuoeradors de Porcel i de Roie. 1 " Josep M. Figueres, arnb una cama al terrenv de la recerca oeriodística i l'altra al de la historiografica, repren el be11 rnetode de la conversa corn a font de coneixement en aquest llibre que es cabussa en la prernsa dels anys trenta amb doae entrevistes amb periodistes d'aquell ternpestuós decenni: Josep M. Lladó, Joaquirn Ventalló, Sernpronio, Esteve Busquets, Ernili Granier, Josep M. Xicota, Víctor Alba, Tísner, Pere Calders, Carles Sentís, Maria Casasús i Anna Murii. El projecte va néixer d'un encarrec del Centre d'Investigació de la Cornunicació, i es va dura rerrne al llarg dels anvs 1990 i 1991. u L'extrerna fragilitat d'aquest procés recuoerador de la memoria es va oalesar en la rnort, abans de sortir el llibre, de dos dels entrevistats: Esteve Busauets i Pere Calders. Abans d'iniciar-se les trobades, tres dels oeriodistes seleccionats també havien finat. Atenent el contingut, aquesta compilació de records en que es converteix el llibre pinta una panorkica rica i acolorida del rnón catala de la premsa dels anys vint i trenta. Pel decorat -les fosaues i rniera- u des redaccions, amb una sola taula al be11 rnig i miquines d'escriure que ningú no fa servir-, hi desfilen els joves periodistes repentinats que, corn Lladó, el primer dia que entren a una redacció hi troben Sagarra, Pla, Foix, Soldevila i Carner. «Vaig arribar a casa i no sabia si havia sornniat o havia anat, per unes hores, a un altre rnón)) (p. 87). Al seu entorn es descabdellen esdevenirnents cinglants per al destí final del país 4el qual, com en una tragedia clhsica, ja en sabern la sort-, protagonitzats per Primo de Rivera, Macik, Companys, Pi i Sunyer, Rovira i Virgili, Nicolau d'Olwer o Tarradelles, entre d'altres. En aquest sentit, la rniilor virtut del treball que glossern 6s la de continuar la Iínia de presentació de les condicions de trebd dels periodista de l'epoca, curiosos modw facendi, queja trobern als hornenon de Pla