Ressenyes

146 Analisi 18, 1995 Ressenyes BAGET HERCIS, Josep Maria Historia de la televisid a Catalunya Barcelona: Centre d'Investigació de la de la Generalitat de Catalunya, 1994 La televisió és un dels objectes d'estudi privilegiats pels investigadors de la comunicació a Catalunya que hi treballen, sobretot, des de la perspectiva de l'estruccura i les polítiques. La joventut -enca- ra que ben relativadel mitja, la rapidesa i la complexitat de les transformacions que experimenta, la seva incidencia social i la seva visibilitat són alguns dels factors que contribueixen a explicar que els estudis i les reflexions sobre aquest medi s'hagin orientat de forma molt oreferent a analitzar-ne el present i preveure'n -o projectar-ne- el futur, tot deixant-ne el passat en una segona posició. La Historia de la televisió a Catalunya de Josep M. Baget Herms, en canvi, adopta un altre punt de vista i situa en primer terme -des del mateix títol- I'explicació del passat. Aixb no obstant, I'obra del professor Bager transcendeix aquest passat i, tal com assenyala Miquel de Moragas al prbleg, ((també ens facilita la comprensió i la practica a seguir amb vista al futur)) (p. 13). Baget parteix &una introducció als orígens de la televisió per, tot seguit, analitzar -de forma extraordinariament documentada i rigorosales diverses etapes d'aquest mirja a Catalunya des de I'arribada de Televisió Espanyola (TVE) i la creació del Circuir Catala (capítols. 2 i 3) fins a la desconnexió de TVE Caralunya i la posada en marxa de Canal 33 (capítol 9), i acabar exposant la situació dels anys noranta (capítol 10). El recorregut proposat ens acosta també al període de la transició (capítol4), analitza les iniciatives <<cap a una televisió catalana)) (capítol 5), la creació de la Corporació Catalana de Radio i Televisió (capítol 6), la posada en marxa de W3 i dels estudis de TVE a Sant Cugat (capí- Comunicació tol 7) i el desenvolupament i la consolidació de TV3 (capítol 8). En endinsar-se en les diverses etapes, l'autor estudia i exposa exhaustivarilent la televisió, des del punt de vista organitzatiu, jurídico-legal, de programació, finanqament, professional, etc. En aquest sentit, cal dir que, en certa mesura, la Historia ... de Baget pot semblar, aparentment, una historia de noms propis, a causa del gran nombre de perronatges que hi apareixen. Amb tot, precisament per mitja de I'amplitud del nombre de noms considerar i, especialment, per la seva pluralirat -de directors generals a realitzadors, passant per guionistes, periodistes (fins i tot, despatxats), presentadors i convidats de programes i un llarg etc.-, l'autor demostra ben efectivament el caricter col.lectiu de la histbria de la televisió a Catalunya. L'obra no defuig tampoc la dimensió política, tant la centrada en el marc general de 1'Estat o de Catalunya com, rnés específicament, en la televisió. Proporciona, encara, informació sobre el públic. Aquí, el professor Baget no es limita a entendre'l només com a audiencia i, per aixo, al costat de dades referides a nombre de receptors o quotes de mercar (segons les epoques), subratlla el paper jugar per la societat civil en relació amb la televisió. Per tal de contextualitzar, en tot moment, la Historia de la televisió a Catalunya, Baget utilitza una gran riquesa de recursos. Així, per exemple, la selecció de restimonis literals de la premsa escrita de l'epoca que s'hi inclou proporciona, més enlla del fet concret, que s'explica, informació valuosa sobre el mateix període i, també, sobre les relacions entre premsa i televisió. En la mateixa Iínia, es poden esmentar els Ressenves Analisi 18, 1995 147 nombrosíssims detalls amb que l'autor d.lustra els diversos fets o fenomens que explica. En definitiva, ens trobem davant d'una obra completa que analitza en profunditat la historia de la televisió a Catalunya i acredita plenament la categoria d'expert en la materia que Josep Maria Baget Herms ha mostrat llargament en les seves activitats corn a professor universitari, corn a autor i corn a crític de televisió. Baget no vol cloure el llibre amb unes conclusions pronunciant-s'hi explícitament corn a expert. Aixo no obstant, després de fer el recorregut historic sota el seu guiatge creiem que en el fons hi ha una proposta oberta -discreta i sense estridencies, pero avalada pel coneixement que l'autor demostra sobre la televisió en toca la seva complexitatd'un model, la validesa del qual no es queda en el passat. Així, en arribar al final de la historia l'any 1993 amb el doble dese aniversari de TV3 i de la posada en mama dels estudis de TVE Catalunya a Sant Cugat, afirma que ((ambdues celebracions han servit per posar de manifest un cop més la importancia de la televisió pública a Catalunya corn un mitjh de comunicació i difusió de la cultura i una eina de normalització lingüística, objectius amb els quals el conjunt de la societat catalana s'identifica plenament i els dóna el seu suport)) (p. 148). Maria Corominas PARÉs I WCAS, M. (ed.) Cultura y Comunicación Social: América Latina y Europa Ibérica = Cultura e Comunihcao Social: América Latina e Europa Ibérica = Cultura i Comunicació: America Llatina i Europa Iberica ~Monografies i Documents)), 12. Actes de la III Trobada Iberoamericana d'lnvestigadors de la Comunicació. Universitat Autonbma de Barcelona, del 27 de juny al 3 de julio1 de 1993 Barcelona: Centre d'Investigació de la Comunicació i Universitat Autonoma de Barcelona Esta publicacáo que agora chega as nossas máos é o resultado do 111 Encontro Iberoamericano de Pesauisadores da Comunicacáo. Organizado pela ((Cátedra UNESCOn da Universidade Autonoma de Barcelona e a Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación (AWC), e contando ainda corn o apoio do Centre dlInvestigació de la Comunicació (CEDIC), da Generalitat da Catalunha, o trabalho apresentado a seguir reune as communicacóes, em quatro idiomas (Cataláo, Castelhano, Italiano e Portugues), dos pesquisadores que estiveram presentes nos quatro painéis de debate do Encontro, que se realizou do dia 27 de junho ao 3 de Júlio de 1993, em Bellaterra. Os quatro painéis e a apresentagáo foram elaborados no intuito de pensar estes dois espagos de comunica~óes, latino americano e ibérico, em seus itinerários de formagáo e consolidagáo e em seus interrogantes pendentes, diante de tantas transformacóes no panorama mundial. Nessa resenha os leitores náo encontrará~ a estrutura lineal das distintas comunicagóes que foram apresentadas. Como o espaco que disponho é reduzido, preferi comentar corn mais detalhe algumas das questóes permanentes nas distintas reflexóes desenvolvidas pelos pesquisadores. Assim, salto do quarto ao segundo painél corn o mesmo desembaraco dos que sabem que os limites entre as coisas sáo, na verdade, espaqos de nego-