Ressenyes

RESSENYES GUBERN, Román Benito Perojo. Pionerismo y supervivencia Madrid: Filmoteca Espaiíola, 1994. 487 p. Escrivia Romi Gubern el 1989: «El estrerar els textos ~lobalitzants existents fins pitoso fracaso de algunos intentos ambiciosos para articular, desde hace más de diez años, una historia del cine español redactada colectivamente v ~ormenori- 2 L zada en varios volúmenes, invita a pensar que el cine español presenta características muy atípicas y10 que el acceso a las fuentes de estudio (films, hemerotecas. documentos) es imposible o extremadamente laborioso^^'. Uns anys després d'aquest article ineludible en la historia de la historiografia cinematografica espanyola, l'autor emprenia una doble via de solució amb la finalitat de la seva constatació. D'una banda, a partir de la seva participació en una col.lectiva Historia del cine españold'imminent publicació2 que, amb renovats autors sobre el primer projecte que Gubern al,ludia i sense pretensions d'exhaustivitat, aporta noves bases destinades a supe- 1. GUBERN, R. (1 989). «Claves de la atipicidad europea del cine español)), Archivos dP h Filmoteca 1, núm. 1, Valencia, p. 18. 2. GUBERN, R.; MONTERDE, J.E.; RIAMBAU, E.; TORREIRO, C. (en premsa). Storia del Cinema Spagnolo (1932-1992), Venecia: Marsilio. V ara sobre la materia. Pero també, de forma individualitzada, utilitzant la figura d'un realitzador emblemitic com a paradigma de les singularitats del cinema espanyol. El protagonista d'aquest estudi, fruit d'una detallada investigació, és el realitzador Benito Perojo, al qual Gubern adjectiva arnb els termes de pionerismo i superviv?ncia, no exempts de connotacions aventureres o fins i tot heroiaues pero, en qualsevol cas, atípiques. En un dels primers apartats del monumental Ilibre, editat per la Fdmoteca Española i justament guardonat amb el premi Jean Mitry, atorgat per I'Institut Jean Vigo de Perpinyi, l'autor ja aporta una dada inkdita en la bibliografia prkviament existent sobre el seu biografiat: Benito Perojo, nascut a Madrid el 14 de julio1 de 1894, va ser fill de les relacions extramatrimonials del seu pare, un intel.lectua1 liberal i anglofil, autor de diversos assajos culturals, periodista i editor del diari La Opinión. Aquests orígens socials marquen algunes de les grans Iínies temitiques de la seva obra cinematografica posterior -tal com Gubern remarca pertinentment a proposit dels conflictes familiars que sovinregen en I'argument de molts dels seus films-, pero també la seva trajectoria personal. Naacut un anv abans de les orimeres projeccions del cinématogvaphe, Perojo va viure una trajectbria paral.lela a la de I'invent dels Lurnitre. Pero a diferencia de John Ford o de Buster Keaton, altres i1.lu.stres coetanis, el realitzador espanyol va veure corn la seva evolució no solament estava condicionada per les transformacions linguístiques i tecniques que s'anaven succeint vertiginosament durant els primers anys de la seva historia, sinó per les característiques específiques del cinema espanyol. Gubern estableix amb precisió les influkncies dels primers treballs de Perojo heretades de Max Linder (Fulano de Tal se enamora de Manón, 191 3), Mack Sennett (Hombre o mujerlAmigo y esposa, 19 14) o Charles Chaplin al cicle de Pehdilla. Pero el realitzador va donar un pas addicional a aquesta circulació de plagis que proliferen en el cinema d'aquest període -amb especial insistencia en indústries caracteritzades Der una feblesa corn la de I'espanyolaquan el 19 17 va iniciar a Franca un ~eri~le internacional I I apassionant i laberíntic. Gubern ha seguit oersonalment les o ' empremtes deixades per Perojo en diversos materials, docurnents i testimonis a través d'un itinerari que, després de París i Nica, també passa per Hollywood (1931), el cinema de 1'Espanya republicana (1 932-1 936), les produccions d'Hispano Film Produktion rodades a Berlín (1 938- 1939), una breu incursió italiana en estudis romans (1940), el retorn a Espanya durant la immediata postguerra o un període argentí datat a partir del 1944 abans del seu definitiu retorn a Madrid. El punt de partida de la rnetodologia ernprada per Gubern són les pel.lícules realitzades per l'autor de La verbena de la Paloma, pero la seva investi~ació transcendeix I'analisi textual o dels films per rernuntar-se a I'especulació realitzada sobre la limitada disoonibilitat dels materials existents -1s petits fragrnents que es conserven d'algunes de les seves prirneres obres- o l'exhumació de copies fins ara sepultades en diversos anllus, corn era el cas d'El negro que tenía el alma blanca. També a l'hora de contrastar aquests materials originaris arnb la bibliografia i els testirnonis, I'autor desA equívocs, extrau dades objectives d'extraordinari valor documental a partir de referencies aparentment intranscendents i estableix hipotesis de solidesa inqüestionable sobre determinats passatges ja definitivament impossibles de demostrar. Tanrnateix, l'exhaustivitat del treball de Gubern no es limita a l'obra de Perojo, sinó que el seu generós material documental -tant des del punt de vista literari corn de la riquíssirna il~lustració grkfica inclosa a l'ediciópermet una segona lectura sobre I'entorn del personatge. Grkcies a la fecunditat i al polimorfisrne de la trajectbria de Perojo, I'analisi biogrkfica que n'ha fet Gubern ultrapassa la dirnensió individual per ampliar-se a un context no rnenys apassionant que involucra la mateixa ati~icitat del cinema espanyol. Utilitzant l'exemple de Perojo corn a constant referencia. la seva biografia també posa en evidencia la contraposició entre la dimensió claustro fbbicament nacionalista del cinema espanyol i les seves exbtiques projeccions inrernacionals, una nova incursió de l'autor en el cornplex període que compren el pas del mut al sonor en el cinema espanyol o una reivindicació de les singularitats de determinades especilicitats en generes corn l'espagnolau'e o la sarsuela. Gubern qualifica Perojo, en la introducció del seu llibre, corn <<el más internacional de nuestros cineatas)) perquk «su país raramente estuvo a la altura de su ambición técnica y artística)) (p. 15). L'anklisi de la seva obra corn a realitzador, finalitzada el 1950 arnb Sangre en Castilla, corrobora kmpliarnent aquesta definició de l'autor de Govescas. oero el r' 'A llibre de Gubern s'atura exactament en Ressenyes Anaiisi 18, 1995 143 aquest punt. Durant els vint-i-quatre anys restants de la seva vida Peroio es va convertir, associat a Cesáreo Gonzáiez, en un dels productors més importants del cinema espanyol. Gubern exposa, en un breu capítol testimonial, les directrius generiques d'aquesta nova activitat, pero la simple enumeració de les pel.lícules que van passar per la productora de Perojo ja il.1~- tra la seva importancia com a vehicles de lluiment de noves etapes de l'rtar system autocton -de Sara Montiel a Marisol- o per la seva especial incidencia en el capítol de les coproduccions. Raons d'espai, en un llibre que s'apropa a les cinc-centes pagines, i de criteri a l'hora de orioritzar les connotacions artístiques de la realització, releguen aquest vessant de Perojo a un segon terme. Pero la seva activitat en l'hbit de la producció no es oot desvincular de la seva amolia experiencia internacional anterior ni deixa WN, Enric i TRESSERRAS, Joan Mal Cultura de masses i postmodernitat Valencia: Edicions 3 i 4, 1994 En un país i una epoca on es fa difícil -fins i tot a I'imbit universitariel debat franc i obert, Marín i Tresserras han estat capacos de fer públic un exercici de crítica i d'autocrítica. Han tingut la gosadia de fer-ho i de fer-ho obertament, sense gaires concessions. Es tracta, doncs, d'una obra amb vocació polemica, que va obtenir le Premi Joan Fuster d'Assaig de 1994. El caracter assagista i el llenguatge directe de l'obra fa que el treball escapi, en cerca manera, dels convencionalismes academics de rigor. Es tracta d'un treball polkmic i valent, &una obra volgudament inacabada que obre moltes portes al debat i a la reflexió. Tal vegada es tracta -om diu Josep Lluís Gómez Mompart en el prblegd'un treball molt ambiciós que no sempre pot acomplir allb que promet. de ser un parimetre de referencia característic de la inconsistencia industrial del cinema espanyol i de la seva dependencia política i administrativa. Diu Gubern, en la seva valoració final del personatge estudiat: ((Benito Perojo ejemplifica modélicamente en el cine espafiol al pionero de ambición superior a la mediocridad cultural y al subdesarrollo infraestructura1 de su entorno, y decide obstinadamente luchar por la supervivencia profesional allí donde sea posible)) (p. 461). Una analisi detallada de les activitats de Perojo com a productor -que probablement requeriria un altre llibre de volum similar al publicatno desmentiria la hipbtesi de Gubern i aportaria noves dades sobre la condició d'aquest realitzador com a barbmeue de I'evolució del cinema espanyol i de les seves atipicitats. Erteve Riam bau No es pot dir que sigui una obra fruit de la im~rovisació. sinó aue és fruit de l'esforc de molts anys, d'una trajectbria continuada, en la aual els dos autors han sabut compaginar el seu compromís social i el seu compromís intel.lectual com a historiador~ de la comunicació. En el llibre tarnbé s'expressa la tensió entre aquests dos pols: enue la vocació científica i el compromíspolític (que Max Weber va saber expressar magistralment en la seva obra El savi i elpolític). Mentre el savi (o el científic) maté el seu comoromís i la seva vocació de coneixement (la curiositat ociosa), el polític té, més aviat, la vocació de transformar el món a partir d'un compromís moral que l'empeny a I'acció. El llibre esta organitzat en tres parts. En el meu comentari seguiré el mateix ordre i la mateixa estructura del llibre.