Comunicació intercultural i construcció periodística de la diferència

Comunicació intercultural i construcció periodística de la diferencia Estrella Israel Garzón CEU San Pablo, Valencia. Facultad de Ciencias de la Información. Avda. Seminario s/n. Moncada (Valencia). Spain Rebur: juny/1994 Resum Aquesta investigació es divideix en dues parts: la primera situa la construcció de la diferencia en el context de la comunicació intercultural i avanca en el diamostic de sorolls inter- U culturals en la vida quotidiana. La segona part analitza sorolls interculturals en la producció periodística i apunta la possibilitat de transformar, renovar i qüestionar la manera de relatar esdeveniments per tal de propiciar un periodisme intercultural. La investigació aten als receptors, veus de la socierat, a partir de la defensa dels lectors en els diaris de referencia (El Pais i La Vanguardia). (Autora) Paraules clau: comunicació, periodisme intercultural, defensa del lector (ombudsman), minories. Abstract. Intercultural communication andjournalism 2 construction of dzfference This research is divided into two parts: the first part places the construction of difference in the context of intercultural communication and puts fonvard a diagnosis of «intercultural murmursx in everyday life. The second part analyses <(intercultural noises), in newspaper copy and suggests the possibility of transforming, renewing and questioning the way in which events are reported in order to foster intercultural journalism. The research takes inro account the receivers of news reporting, the different voices in society, through the Ombudsmen of the daily newspapers in the study (El Pais and La Vanguardia). (Aurhor) Key words: communication, intercultural journalism, ombudsman, minorities. En la societat humana, en tots els seus nivells, les persones es confirmen les unes a les altres de manera practica, en major o menor mesura, en les seves qualitats personals; i una societat por considerar-se humana, en la mesura que els seus membres es confirmin entre si [. . .] la humanirat real només exisreix quan aquesta capacitar es desenvolupa. 60 Aniiisi 18, 1995 Estrella Israel Garzón 1. Context tebric: investigació en comunicació intercultural* La comunicació humana presenta diverses rnodalitats, ja sigui per la naturalesa dels participants en la interacció, pel rnarc en que s'inscriu, per la finalitat, o pels canals o mitjans que sustenten els missatges. Tradicionalment, la comunicació intercultural s'estableix quan emissor i receptor pertanyen a cultures diferents. Més concretarnent, és el procés que es desenvolupa quan els patrons de codificació i descodificació són significativament diferents, a causa de les diferencies culturals'. Moltes experiencies interculturals es produeixen indirectament o de forma mediada, a través dels mitjans de comunicació (Ilibres, periodics, revistes, pel.lícules, programes de TV o diaris). La seva particularitat rau en el fet que les persones que conviuen en un territori i en un temps concrets desenvolupen, gracies a la tradició de determinades formes de comunicació, semblances típiques que les diferencien de les que no hi pertanyen. Aquest és un dels significats, pero la comunicació intercultural compren la comunicació internacional, la comunicació interetnica i la interracid. Samova? defineix cada una d'aquestes: la comunicació internacional és la que s'estableix entre nacions i governs, és la comunicació de la diplomacia i de la propaganda i freqüentment inclou situacions internacionals i interculturals. La comunicació interetnica es dóna en aquelles situacions en les quals emissor i receptor són de la mateixa rasa, pero de diferent origen etnic. Finalment, la comunicació interracial s'estableix entre persones de races diferents. Hi ha un altre camp en el qual podem parlar de relacions interculturals: el de les subcultures i els subgrups que existeixen dins d'un mateix territori. El desenvolupament tecnologic, els transports, la satel.lització i la indústria audio-visual van anar descobrint noves cultures en la decada dels setanta. Es produeix un augment en el nombre de nacions del denominat Tercer Món. Concretament als Estats Units, hi apareixen amb forca noves i diverses cultures, subcultures i grups en conflicte respecte al model dominant. Negres, hispans, dones, persones grans, homosexuals i pobres, obligaren a l'obertura del model dominant construit sobre la por, la ignorancia, I'apatia i el prejudici3. La investigació en comunicació intercultural evoluciona durant els anys vuitanta. A partir del 1983, es dóna un canvi en els International and Intercultural Communication Annual, decidint tractar temes monografics: per exemple, la teoria de la comunicació intercultural (anys 1983- 1988); metodes d'investigació en comunicació intercultural(1984); comunicacid, cultura ipro- * Arnb el rneu reconeixernent als professors i a les professores García de Torres, Górnez Mornpart, Herrero, Marín i Tresserras, pel seu suport en el desenvoluparnent d'aquesta investigació. 1. KIM, Y.; RUBEN, B. «Inrercultural Transforrnation. A systerns theoryn, a KIM, Y.; GUDYKUNST,W, B. (1 988): Tbeories in intercultural cornrnunication. Internationalami intercultural cornrnunication Annual. Vol XII, Sage Publications, p. 365. 2. S&VOVAR,L. (1985): lntercultural Communication. A reader. Wadsworh Cornpany, p. 7. 3. Idern. Comunicació intercultural i construcció periodística de la diferencia Analisi 18, 1995 61 cessos organitzdcionals (1985); comunicació interetnica (1986), i addptació intercultural ( 1 9 8 8). Aquesta decada també mostra corn la comunitat internacional és actualment un veinat per a gent de diversos llocs del món i corn les nacions s'han fet cada vegada més interdependents. Aquesta interdependencia gira al voltant del debat sobre el nou ordre mundial de la comunicació i de la informació i sobre el paper de la comunicació en el desenvolupament nacional4. Les reflexions interculturals més recents a Franca i a Espanya estan relacionades amb la immigració -els treballs classics se centraven en la disparitat nord-sud-, encara que també, corn fa Ladmiral, es treballa en les relacions interculturals en aisos desenvolupats europeus, concretament les trobades P franco-alemanyes . Les perspectives sobre comunicació intercultural als Estats Units fins al 198g6, marquen un canvi en I'objecte de la investigació: I'emergent a I'inici de la decada dels noranta és la perspectiva interetnica7, corn també els avencos en comunicació intercultural en els nivells interpersonal, organitzatius i de mases. Tres indicadors fonamentals: la pertinenca grupa1 dels comunicadors, el context social en que la comunicació intercultural es desenvolupa i el canal a través del qual els missatges de la comunicació intercultural són transmesos8. Les diferencies i les semblantes determinen la possibilitat de la comunicació intercultural. L'argument bhsic de la comunicació intercultural, que la distingeix dels tipus restants, és el grau relativament alt de diferencia en els respectius background~ dels comunicadors, a causa de les diferencies culturals. La interculturalitat -com a qualitatentra en contacte amb conceptes corn diversitat cultural, identitat cultural, intercanvi cultural, i a l'altre pol, entesos corn a ccsorolls~> en el nostre treball, amb imposició cultural i discriminació cultural. La comunicació intercultural pot ajudar a crear una atmosfera que promogui la cooperació i I'entesa entre les diferents cultures i posseeix característiques especials que li poden permetre fer tal funció. Aquestes característiques són: sensibilitat a les diferencies culturals i una apreciació de la singularitat cultural, tolerancia per a les conductes de comunicació ambigües, desig d'acceptar el que és inesperat i flexibilitat per canviar o adoptar alternatives i expectatives reduides respecte a una comunicació efectiva. 4. ASANTE, M.; GUDYKUNST, W. (1 989): Handbook of International and Intercultural Communication. Sage Publications, p. 8. 5. LADMIW, J. R.; LIPIANSKY, E.M. (1 989): La communication interculturelle. París: Armand Colin, p. 10-13. 6. GUDYKLJNST, W.; NISHIDA,T. (1989): <<Theoretical Perspectives for studying intercultural communication,~, a Handbook oflnte~nationaland Intercultzrral Communication, editar per ASANTE, M.; GUDYKUNST, W. Sage Publications, p. 17. 7. &M, Y. (1986): Interethnic Communication. Vol. x, Sage Publications. 8. GUDYKUNST, W.; KIM, Y. (1984): Method-for interntl~ralcommunication research. Vol. VIII. Sage Publications, 1984. p. 16-17, 62 Analisi 18, 1995 Estrella Israel Garzón Nobleza Asunción-Lande defineix la comunicació intercultural com el procés d'interacció simbblica que inclou individus i grups que tenen diferencies culturals, reconegudes en les percepcions i en les formes de conducta, de tal manera que aquestes variacions afectaran significativament la forma i el resultat de la trobada9. Els objectius del seu estudi inclouen la comprensió de l'impacte de la cultura sobre la comunicació, el desenvoluparnent de la capacitat i de l'habilitat de percebre punts de vista alternatius, i les possibilitats per realitzar investigacions, en contextos interculturals i multiculturals, i per interpretar els resultats dels estudis empírics a l'irea. En la comunicació intercultural és necessari aproximar posicions, més enlli de la diferencia cultural. Els sentits del que és intercultural són diversos i polimics: des de considerar-la una fal.licia, fins al fet de creure que la reivindicació del que és intercultural pot crear un nou sectarisme. El terme intercultural -segons Ladmiral i Lipianskyimplica interrelació i intercanvi entre cultures diferents: no es tracta tant del contacte entre dos objectes independents (dues cultures en contacte), com d'una interacció en la qual els objectes es constitueixen en la mesura que comuniquen. Més que un camp comparatiu és un terreny interactiu. L'alteritat no és un fenomen objectiu que s'intenta descriure, sinó una relació dinimica entre dues entitats que s'atorguen mútuament sentit. L'expressió comunicació intercultuvales presta a imatges enganyoses. El que entren en contacte no són cultures o identitats nacionals: la comunicació implica sempre persones, que són les que vehiculen i mediatitzen les relacions entre cultures i, per tant, per comunicació intercultural s'ha d'entendre, primerament, hs rehions que s'estableixen entrepetsones o pps pwcanyents a cultares dfoents. Aquestes persones que es relacionen aporten representacions, valors, codis, estils de vida i maneres de pensar propis de cada cultura. Per tant, la investigació en comunicació intercultural, encara que sigui mediada, inclou les variables interpersonals. El diagnbstic de la diversitat és evident. A Europa, hi emergeix l'heterogeneitat en dues direccions bhiques. D'acord amb Quijada, trobem, d'una banda, . la reafirmació creixent de nacions periferiques davant de la ((nació)), que, en el marc de la conceptualització del segle NX, s'autovincula a l'imbit de I'Estat central. D'altra banda, la presencia creixent de la diversitat, aportada per la immigració de grups de població procedents en bona part d'irees fora Europa, particularment del Tercer MónlO. Els partidaris de la comunicació intercultural consideren quatre avantatges inicials. El primer és la satisfacció que acompanya el descobriment d'alguna cosa nova, per exemple, la curiositat i l'interes per una cerimbnia d'una creenca religiosa diferent a la propia. El segon ajuda a resoldre problemes abans 9. ASUNCI~N-~VDE, N. C. (1986): «Comunicación inrercuíruraí)), a COLLADO-DAHNKE: La comzlnicacidn humana. Mkxic: McGraw Hill, p. 177-197. 10. QUIJADA, M. (1994): «Nación y pluriculruralidad: los problemas de un nuevo paradigman. Revista de Occidente, núm.16, p. 63-64. Comunicació interculrural i construcció periodística de la diferencia Analisi 18, 1995 63 que apareguin, per exemple a l'escola. El tercer estaria a I'ambit organitzatiu: determinades institucions, organitzacions internacionals, polítiques, educatives, comercials, o de turisme, necesiten persones amb un taranna intercultural. Finalment el quart, la comunicació interpersonal, que ofereix oportunitats per al desenvolupament de I'autopercepció i la comprensió". La comunicació intercultural s'alimenta també dels contactes inevitables. Malgrat la diversitat de plantejaments, ens podem preguntar per que és necessaria la interculturalitat en la comunicació humana. Que la realitat és multicultural, plural i diversa és un fet, un punt de partida. Intentar que sigui intercultural passa per desenvolupar dispositius comunicatius interculturals. La diferencia no molesta, enriqueix. Conkixer l'altre, sigui quin en sigui l'origen, la condició o l'etnia és un acte de comunicació. La comunicació intercultural suposa la coexistencia, la tolerancia i la interacció entre els éssers humans. Pero prkviament al desenvolupament dels dispositius comunicatius, s'haura de diagnosticar les fonts del soroll. Sorolls interculturals a la vida quotidiana Una de les posicions actives respecte a l'existencia i al reconeixement de la diversitat individual, grupa1 i cultural, del dret a la diferencia i a la promoció d'espais comuns per al dialeg i la solidaritat, és la detecció de sorolls interculturals en el procés de comunicació de masses. 1 ens atrevim a considerar-la necessaria per a la formació d'un periodisme intercultural, o simplement pluralista, que defensi la diversitat dins de la igualtat de drets i d'oportunitats. El plurdisme comunicatiu consisteix a qüestionar barreres que s'han aixecat entre ((nosaltres), i «ells)>. El sexisme, l'etnocentrisme i la xenofobia són tres situacions de radical incomunicació, variacions d'un concepte esfereidor com és el racisme: <<Tata distinció, exclusió, restricció o preferencia, basada en motius de raca, color, llinatge o origen nacional o etnic que tingui per objecte o per resultat anul.lar o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, economica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública)) (Convenció Internacional sobre 1'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial. ONU. Desembre de 1965). Trenta anys després, en l'any de la tolerancia, encara trobem diferents formes de marcar la desigualtat, la incomprensió o la representació distorsionada. Tal com remarca De Lucas, hi ha diverses modalitats de racisme: l'addicional, que es produeix com la conjunció de les primeres manifestacions del factor d'alarma social i el mecanisme d'identificació física (racial) de la diferencia; el concuvrent o de cornpet2ncia, que té com a motor la defensa del control simbolic i material sobre el territori i les fonts de riquesa (és evident que l'immi- 1 1. SMOV~, L. op. cit., p. 9-10 64 Analisi 18, 1995 Estrella Israel Garzón grant, sobretot el del Tercer Món, que es dedica a la venda ambulant no representa cap amenaca real, sinó únicament simbolica) i el racisnze culturalo etmcentrisme, també anomenat dferencial, que es basa en l'afirmació de la superioritat de la propia cultura, tradició i estil de vida, amb el correlatiu refús de l'altri, per mitja de mecanismes d'estigmatització12. Asunción-Lande defineix la cultura com el sistema de símbols compartits creats per un grup de gent per permetre'ls de desenvolupar-se en el seu ambient físic, psicologic i social i per permetre'ls de relacionar les principals variables que incideixen en un acte comunicatiu: codis lingüístics (les barreres lingüístiques), codis no verbals (gestos, expressions facials, el silenci ...), ((concepció del mónn (valors, creences i actituds), rol, edat, sexe, situació social, parentiu, poder, riquesa i coneixement13. Les divisions jerarquiques d'estatus i les divisions horitzontals d'exclusió i d'inclusió es troben també afectades per les diferencies culturals. Fins i tot el ((patró o model de pensarnent)) pot influir en I'analisi de la informació que prové de les impressions i de les experiencies de la vida diaria. Quan es produeix un sor011 intercultural? Quan no percebem l'altre tal com és, contextualitzat en la seva identitat cultural i intentem imposar-li les nostres idees, creences, valors, actituds, pautes de comportament o la llengua, és a dir, quan distorsionem variables que constitueixen el seu ser en el món)). Si processem amb aquest criteri el discurs periodístic, observem que en la construcció i el relat d'«els diferents)) apareix un ampli venta11 d'etiquetes, topics, estereotipus i associacions negatives, en la mesura que no coincideixen amb el patró cultural dominant. Els sorolls interculturals no són només una qüestió quantitativa ni exclusivament referida a la raca, sinó de menysvaloració, menyspreu o refús dirigit a la dona, a l'immigrant, al vell, al minusvalid, al jueu, al negre, al malalt de la SIDA, a l'homosexual o al gitano. El sor011 augmenta en ocasions quan es creuen variables com les de raca, genere i classe social. En aquest estudi denominarem intercultural, com a mínim a I'hora de diagnosticar sorolls, diversos Ambits d'interacció: 1) La comunicació entre dos orígens diferents, per exemple, entre un frances i un espanyol (dimensió internacional), 2) la comunicació entre I'immigrant i la societat que I'acull (dominicans o marroquins a Espanya), 3) la comunicació intergrupal dins d'una mateixa societat (genere, edat, classe social o d'altres condicions com ara homeldona, riclpobre, jovelpersona gran, malalt/sa, homosexuallheterosexual o identitats autonomiques dins de 1'Estat espanyol), i 4) la comunicació interracial (diferencies en el color de la pell) i interetnica (els gitanos a Espanya). La diferencia es transforma en sor011 quan implica desigualtat, desequilibri, incomprensió, pero sobretot quan simplifica, deforma o anulsla l'altre. 12. DE LUCAS, J. (1992): Europa, jconvivir con la dtfereizcia?, Madrid: Tecnos. 13. ~LWCI~N-~NDE, N. C. op. cit. Comunicació intercultural i consrrucció periodística de la diferencia Analisi 18, 1995 65 Les distorsions en una interacció comunicativa poden donar-se per estirament, per boira o per miratge. Així, en el primer cas, hi ha una manca d'habilitat pel desconeixement de l'informador. En el segon, hi ha confusió quan es barregen dades i en el tercer, es presenta un esdeveniment tal com es vol que sigui. En aquesta última distorsió podem trobar, fins i tot, estratkgies desinformatives de maximització, minimització o de canvi en el sentit de l'esdeveniment. El paisatge urba es converteix en mira11 de la societat en quk vivim: pintades acusadores posen de manifest el refús que alguns sectors mostren cap a les minories ktniques, religioses o grups de «risc». Negres, jueus, immigrants, malalts de la sida o drogaddictes són sotmesos a missatges vexatoris, divulgats per n~itjd d'aquest gegantesc mural que és la ciutat. La conversació, el Ilenguatge, és també un indicador per conkixer els emblemes o les etiquetes que es col.loquen als grups minoritaris. Les minories nord-americanes s'han rebel.lat contra els abusos del 1lenguatgel4 i, concretament el moviment politically cowect, pretenen eliminar de la cultura oficial i del llenguatge tots els elements que reflecteixen la dominació de la cultura occidental wasp (cultura blanca, masculina, explotadora del medi ambient i incapac d'expressar-se sense humiliar) envers dwem (dones o minories de qualsevol tipus: racials, d'orientació sexual, minusvalids físics i psíquics o marginats, com també els partidaris de suprimir tot allo que resulti degradant per als animals, les plantes i la naturalesa en general). Sexisme, racisme, dissimulació, antropocentrisme i canonisme són alguns dels patrons vigents en el Ilenguatge. Pero també la distorsió lingüística s'explicita en el domini dels «capaces» sobre els incapaces, dels joves sobre els ancians o dels rics sobre els pobres. El debat sobre els excessos del c<políticament correcten pot enfosquir el tema de fons, ja que no és una batalla merarnent conceptual, sinó que la nominació té connotacions. Desmond Morris, quan es refereix al conflicte que sorgeix entre supertribus diferents, diu que «ells» són els que tenen costums, aspecte i llenguatge estranys. Ara bé, dins de la supertribu, els diferents subgrups són reconeguts per diferencies de classe, edat, ocupació, parla, indumentaria i de comportament. Aquests són emblemes temporals. Existeix una situació diferent quan un subgrup posseeix característiques físiques diferents: pell fosca o groga o ulls ublics. Són automaticament considerats com un subgrup, encara que la resta de la supertribu cap que aquests emblemes no són deliberats. Pero quan l'agressió reprimida busca un objectiu, alla estan els portadors d'emblemes: «No tarda a establir-se un cercle viciós. Si els portadors d'emblemes són tractats, sense que hi hagi cap culpa per la seva banda, com un subgrup hostil, aviat comentaran tots a comportar-se com a tal»15. Els sociolegs han denominat aquest fet profecia dáutorealització. Morris ilelustra la nega- 14. GALLEGO, S.: «LO que se debe decir. Las minorías norteamericanas contra los abusos del lenguaje,,. a ElPais, 13 de mar$ de 1993, p. 2. 15. MORRIS, D. (1970): El zoo humano. Barcelona: Plaza y Janés, p. 150. 66 halisi 18. 1995 Estrella Israel Garzón ció, la generalització i l'estigmatització amb un exemple imaginari. Les etapes són les següents: 1. Mira aquel1 home del cabell verd que esta pegant un nen. 2. Aquel1 home del cabell verd és malvat. 3. Tots els homes de cabell verd són malvats. 4. Els homes de cabell verd atacaran qualsevol. 5. Aquí hi ha un altre home de cabell verd, pega-li abans que et pegui a tu. 6. Aquí ho tens, aixo ho demostra: els homes de cabell verd són rnalvats. 7. Pega a tots els homes de cabell verd. L'única possibilitat d'evitar aquesta seqükncia és aconseguir que el portador de l'emblema sigui vist com un individu i que sigui conegut personalment pels altres membres. Les persones de cabell verd comentaran aviat a proclamar que estan orgulloses del color del seu cabell quan, en realitat, no havia tingut el més mínim significat per a eiles abans que fos singularitzat com un senyal d'especie16. El cabell verd comenca a adquirir significat tant per a aquells que el posseeixen, com per a aquells que el miren. L'etiqueta ((cabe11 verdn s'imbrica amb el significat. Els significats atribuits a una determinada etiqueta es converteixen en guia del coneixement públic respecte als portadors. Els sorolls mediitics estan relacionan amb la producció i també amb la recepció. Els mitjans de comunicació poden complir un important paper en la integració social, funció que des d'una perspectiva positiva significa unir esforcos per tal que els mitjans de comunicació ens parlin del món significatiu per a nosaltres, i facilitar I'accés a la diversitat de missatges que necessitin totes les persones, grups o nacions per coneixer i comprendre's mútuament i per entendre condicions, punts de vista i aspiracions dels altres". També pot tenir un pol negatiu, en la mesura que un excés d'integració destrueixi les diferkncies culturals. Per tant, la presencia de grups minoritaris en els mitians ha estat historicament reproduint determinats patrons vigents, definits com prejudicis i estereotipus, negant, ridiculitzant i obviant el dret a la diferencia. La tendencia uniformitzadora pot arribar a negativitzar les peculiaritats culturals. En la imatge que projecten els mitjans sobre les minories resideix, en gran manera, la consideració sobre aquestes. D'aquí que la teoria de la responsabilitat social fes una referencia expresa, per tal que els mitjans evitin tot allo que resulti ofensiu per a les minories etniques o religioses. Han de ser pluralistes i reflectir la diversitat de la societat, concedint I'accés dels diversos punts de vista i el dret de rkplica18. 16. MORNS, D.: op. cit. 17. MCBRIDE, S. er al. (1980): Un solo inundo, voces mú!tip!es. ,M+xic: Fondo de Cultura Económica. 18. MCQGAIL, D. (1991): Introducción a kz teoria de la comutzicación de masas. 2a ed. Barcelona: Paidós. Comunicació intercultural i construcció periodística de la diferencia Analisi 18, 1995 67 D'altra banda, qualsevol model democratic-participatiu ha de considerar la presencia dels grups minotitaris en la societat i el seu accés als mitjans de comunicació. 1 es aquesta presencia la que ens porta, inevitablement, a referir-nos als estudis sobre prejudicis, estereotips i actituds que hem adquirit en el nostre procés de socialització respecte d'altres grups. El racista no neix, es fa. En un món ple de complexitats i d'ambigüetats, estem constantment buscant camins per confrontar i simplificar la confusió de la vida quotidiana. Es diu que participem en el procés d'estereotipització quan incloem les informacions sobre altres grups en nocions preconcebudes. Tradicionalment, es vinculen els estereotips amb el sexisme i el prejudici racial i etnic, pero la gamma s'estén a totes les arees d'interacció social: per exemple, les referencies als grassos o quan es diu dels periodistes que «són capasos de qualsevol cosa per tal d'aconseguir una historia)), i el fet que algunes nacionalitats siguin vistes com divertides o enamoradisses davant d'altres considerades fredes i autoritaries. Els estereotips també són una manera economica de veure i de narrar el món. Goffman es refereix als estigmes en la vida quotidiana. L'estereotips no és neutral, per aixo afecta les nostres percepcions de la realitat i historicament ha constituit una important font de control social. En una cultura plural és evident la preocupació pels sorolls interculturals. La preocupació es torna desafiament quan es tracta d'analitzar com els mitjans informatius construeixen la diferencia. Sorolls periodístics: conceptualització i jerarquització Les practiques i els valors periodístics estan condicionats per motius de caire economico-comercial i per motius professionals. El discurs del periodic pot ser considerat com una «practica significant)), i com a tal actua mitjanqant una formalització de la realitat i una producció social del sentit: «Ha anat creixent en les societats industrials de capitalisme madur, ja sigui a causa de la diferenciació i de la complexitat socials, ja sigui també pel paper central dels media, la presencia de seccions o paquets de realitat que els subjectes no experimenten directament, ni defineixen interactivament pel que fa a la vida quotidiana, sinó que (cviuen)) exclusivament en funció de o per mitja de la mediació simbolica dels mitjans de comunicació de mas se^)>'^. 19. GROSSI, G. «Livelli di mediazione simbolica nell'informazione di rnassa,), a: LIVOSKY, M.: Sociologia dei Processi Culturali. Mila: Agneli, 1983, p. 235, citar per WOLF, M. a La investigación en la comunicación de nzasas. Barcelona: Paidós, 1987, p.165. Per tal de perfilar I'activitar del periodista en els models de gatekeeper i de newsinaking és interessant: WOLF, M.: <(La Sociología de los emisores)), a: La investigación de la comunicación de masas. Barcelona: Paidós, 19871 GOMIS, L.: <<El oscuro e influyente garekeeper escoge las noticias)), a: Teoria delperiodismo. Cómo seforma elp~esente. Barcelona: Paidós, 19911 GROSSI, G.: (iProfessionaliti Giornalistica e Costruzione sociale della realta,,, a Problemi dell7nformazione X, núm. 3 (1985)l TUCH~WY, G.: La producción de la noticia. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. 74 Analisi 18, 1995 Estrella Israel Garzón ple dejed-back, encara que la resposta aparegui en el mateix suport que el text denunciat o criticat. L'objectiu plantejat va ser el rastrejament en la defensa dels lectors, d'aquells textos que al.ludeixen, anomenen o qualifiquen grups minoritaris o la condició de la dona o altres cultures i que han estat considerats o ((replicats,j pels lectors. A aquest efecte, vam recórrer a dues experikncies de diaris de prestigi a Espanya que tenen incorporada aquesta figura-secció els diumenges. Amb una gran tradició a El Pals-funcionava com a ornbudsrnan des del final del 1985- i una altra d'un any, a La Enguardia. El període d'analisi compren l'etapa de Soledad Gallego Díaz a El Pals, i la inicial de Roger Jiménez a La Engu~adi$2. Hem entrevistat els defensors i aquests són els textos seleccionats i els casos significatius. La defensa dels lectors a El Pak Soledad Gallego Díaz Soledad Gallego Díaz, en un article-sumari publicat el 3 d'abril de 1994, amb el significatiu títol ((1 usted, ¿de qué se queja?», escrivia sobre els temes que provoquen la resposta del lector/lectora: «Por temas, las erratas, faltas de ortografía, inexacta conversión de divisas, errores y mapas equivocados se llevan la palma [...l. El segundo gran apartado de protesta lo plantean protagonistas de informaciones, que se quejan de no haber sido contactados como fuentes por los redactores de las noticias [...l. Titulares que no corresponden exactamente con el contenido de la información, utilización de fotos de archivo o con pies equivocados para ilustrar reportajes o noticias de actualidad y mala transcripción o traducción de declaraciones constituyen el tercer gran apartado de quejas)). El quart bloc correspon a la disparitat de continguts en les diferents edicions, i Soledad Gallego Díaz es mostra satisfeta perquí? ((últimamente algunos lectores, y sobretodo lectoras, han abierto una nueva carpeta: manifiestan su preocupación por el tratamiento de la imagen de la mujer y piden que se sea especialmente sensible con las informaciones que pueden perpetuar estereotipos raciales. En este sentido, la publicidad también les inquieta a ustedes cada día más)>. 5- 12-93 Hemos incumplido la ley Publicitat enganyosa 12-12-93 Gracias, pero no Regals a periodistes 19- 12-93 Una caricatura brutal (1) 9-1-94 ¿Un reportaje rapado? (2) 16-1-94 Las películas de Canal + Comentaris ositius f y los correctores polivalentes a les pel.lícu es de Canal t 32. Períodes analitzats: La Vanguardia (del 3 1-0 1-94 al 24-12-94) i El País (del 5- 12-93 al 30-1 0-94). Comunicació intercultural i construcció periodística de la diferencia Analisi 18, 1995 75 Opino que.. . pero no des mi nombre Parados y engañados Y sabrán de qué somos capaces ;Hay al o peor que una entradil ? a aburrida? Una huel a que fue general y un son d eo que fue correcto No hay sitio para Góngora o pistas para escribir al director ;Cómo le sentaría a usted? ;Soy asmática o tengo asma? ;Pequeño y matón? Y usted, 2 de qué se queja? Prote er al débil, defender al po 1 eroso Parte de guerra: sus quejas aparecerán en «la papelan Mejoras técnicas o retoques desgraciados Una propuesta americana Reunión de Minesota La reputación es planta delicada Del deber de ser exactos o cómo El País debe una cena El diario de un psicópata Tener o no tener Periodismo de declaraciones De espaldas y con tacones Críticos criticados o cómo comentar 4.000 ~elículas El consuelo de tener razón: reaparece el revoltigrama Opinión e información: una frontera problemática Cuchillo de palo ;Quiere ver noticias sobre su empresa en El Pais? De como ser laico y respetar el sentimiento religioso Oi a, ;son ustedes in d ependientes? Anonimat de les fonts Incidencia de la vaga general Tipologia de cartes Fotografies polkmiques (6) (7) Balanc de la defensa dels lectors (8) Publicació de queixes Fotografies Codis ktics públics Dos casos. Tractament informatiu Expressions, ortografia ... Jocs de roi Faltes /Audiencia en premsa Fonts oficials (9) Crítics de televisió El diari reposa un passatemps Canvis en suplements Independencia del diari 76 Analisi 18, 1995 Estrella Israel Garz6n (1) 19-12-93: «Una caricatura brutal)) Teodoro Obiang, president de Guinea, va ser caricaturitzat a El Pa'ais (21 de novembre) com un goril.la, amb un os de caníbal i envoltat de mosques. Els lectors consideren el dibuix ofensiu per a tots els negres i per a qualsevol persona contraria a la perpetuació dels estereotips racials. El corresponsal d'E1 Pais a Washington va preguntar-ne I'opinió als representants de la comunitat negra nord-americana i aquests van recordar el cas de la companyia telefonica AT&T, que va haver de retirar una campanya publicitaria en que 1'Africa se simbolitzava amb un mico. Soledad Gallego Díaz suggereix que en els Ilibres d'estil es desaconselli la publicació de caricatures i de textos que puguin ajudar a perpetuar estereotips racials o ser considerats ofensius per a una comunitat determinada. (2) 9-1 -94: «i Un reportaje rapado?)) Relaciona les respostes en un reportatge de deu pagines sobre els skinheadr en El Dominicald'El Pais en el qual se'ls defineix com ((limpios, blancos, duros, buenos hijos y patriotas...)). El País va hncionar com una caixa de ressonancia dels arguments skin, en un reportatge excessivament textual i realista. Soledad Gallego Díaz conclou que aquest diari ha de prestar atenció a aquest tipus de moviment i que és necessari contenir el mhim d'informació possible per tal de contextualitzar les declaracions dels protagonistes. Segons la defensora dels lectors, la millor manera d'evitar que es converteixin en una caixa de ressonancia és, precisament, explicar el quadre en que es mouen aquests personatges, inclosos els aspectes teatrals. (3) 30-1-94: «Parados y engan'ados» Sobre anuncis ((enganyosos)), tals com el pagament d'una fianca previa per aconseguir treball o entrar en una oferta de serveis per trobar feina, la defensora dels lectors ha llegit amb deteniment les pagines d'oferta de trebaíl i ha trobat casos curiosos: per exemple, el d'una empresa de comunicació que va sol-licitar un economista o llicenciat en Ciencies Empresarials, afegint el requisit que fos un home. O el d'una empresa especialitzada en organitzar congressos que desitjava hostesses; el que cridava I'atenció és que exigia que fossin rosses. ((Aquests dos anuncis, diu la defensora, resulten més xocants si voste es molesta a llegir I'entradeta amb que El País encapcala quasi tots els dies els anuncis breus d'ofertes de treball)). (4) 6-2-94: «. . . Y sabrán de qué somos capaces» Un cas de distorsió es va poder veure en la campanya de reactivació de la revista El Gran Musical. El text del primer lliurament estava acompanyat per la Comunicació inrercultural i consrrucció oeriodísrica de la diferencia Analisi 18. 1995 77 imatge d'un ventre voluminós i, utilitzant la tecnica teaser deia: ((Cuando veas a quien le hemos hecho esto, sabrás de lo que somos capaces. Al principio trató de resistirse, pero cuando vió lo que teníamos entre manos accedió sin rechistar. Y es que para nosotros no hay nada imposible. Estamos dispuestos a todo y tenemos el aparato para conseguirlo. Sin ir más lejos, esto lo hicimos en una sola sesión. Y la verdad es que ha quedado precioso. Cuando veas de quien se trata, seguro que te sorprende)). A qui li ho havienfet era al cantant Miguel Bosé, enigma resolt al segon lliurament, perb la lectura del primer va generar una amplíssima reacció, especialment per l'expressió «al principio se resistió)), ja que es podria tractar d'una violació. (5) 13-2-94: «¿Hay algo peor que una entradilla aburrida?)) «Samuel Ch. O., un angoleño de 27, anos no pudo escapar de su Úitima fechoría)), El País (6 de febrer de 1994). La informació de referencia narra com Antonio Sainz, pare de Carlos Sainz, popular pilot de ral.lis, havia disparat a l'esquena de Samuel Ch. O. quan aquest fugia després de ((robar un bolso por el sistema del tirón)). Era necessari dir «no pudo escapar de su última fechoría» per significar que el presumpte lladre havia mort? Els autors de l'entradeta no volien ser avorrits, perb la defensora dels lectors remarca que hi ha alguna cosa pitjor que una entradeta avorrida, un comenpment gratui't. 1 en aquest sentit recorda I'anecdota que li van explicar ocorreguda el 1968, sobre un periodista que, aclaparat per la necessitat de ser original, comen@ així la seva intervenció: ((Cuando yo era joven mi madre cantaba una canción que decía: "Mamá Inés, todos los negros toman café". Desde hoy un negro no tomará café: Martín Lutero King ha sido asesinado»33. (6) 13-3-94: «iSoy dsmática o tengo asma?» El debat sobre el ((políticament correcte)) pot enfosquir el tema de fons, ja que no és una batalla merament conceptual, sinó que la nominació té connotacions. Un cas clar és la pregunta plantejada a c(iSoy asmática o tengo asma?)), és a dir, si la malaltia defineix l'individu, si resumeix la seva identitat, o bé si és una situació possiblement transitoria. En la seva etapa com a defensora dels lectors d'El País, Soledad Gallego Díaz va fer notar en la seva columna dominical la qüestió següent: ((¿Qué debe escribir un periodista, que alguien es asmático o que alguien tiene asma? ¿Les parece una pregunta tonta? Tal vez esta disyuntiva concreta lo parezca, pero, ¿qué opinan de estas otras: minusválido o incapacitado, antiabortista o pro-vida, alcohólico reformado o alcohólico recuperado?)). 33. GALLEGO, S. :'<¿Hay algo peor que una entradilla aburrida?,), EIPais, 13 de febrer de 1994. 78 Analisi 18, 1995 Estrella Israel GarzOn (7) 27-3-94: «iPequeño y matón?)) Tres lectores han plantejat el mateix problema en concret: el tebeo que publica els diumenges El País és confús, massa agressiu i protagonitzat exclusivament per nens i no pas per nenes. Fernando G. Basterra es defensa: «Es curioso que son abrumadoramente los padres y madres los que se quejan de imágenes sexistas. Son los adultos los que encuentran malicia donde los niiíoslniñas, mucho más sanos que sus progenitores, no ven nada incorrecto)). (8) 10-4-94: ((Proteger al débil, ofender al poderoso)) L'episodi d'una persona anbnima (Marys B.) i d'un famós (Javier de la Rosa) a I'hora de ser fotografiats. Marys B. és una jove dominicana que quan tenia disset anys va Ilencar a les escombraries el cadaver d'un nadó, nascut mort, i Javier de la Rosa és un financer implicat en diversos escindols. El que la defensora del lector té bastant clar és que El Pa'ais ha de respectar Marys B. i ofendre de la Rosa. (9) 10-7-94: ((De espaldas y con tacones» La informació d'origen són dos esdeveniments que, informativament parlant, són simultanis: la selecció espanyola al Mundial USA del 1994 i la victoria de Conchita Martínez a Wimbledon. A l'edició de Madrid es va canviar la portada, substituint la fotografia de la tennista per la de diversos jugadors de la selecció espanyola, que va guanyar la de SUissa. Soledad Gailego Díaz comenta que les queixes rebudes foren de dues classes: d'una banda, les dels que protestaren perquk van considerar que Conchita Martínez havia obtingut un kxit esportiu més important que el de la selecció. De l'altra, les de lectors que manifestaven que creien que no es tractava d'un problema de jerarquització esportiva, sinó de discriminació de sexes. Els responsables de les seccions d'Esports i de Tancament es van escudar en la major popularitat del futbol. Hauríem de donar prioritat a l'excepcionalitat abans que a la popularitat?: ((Ginger Rogers feia el mateix que Fred Astaire, nomis que d'esquena i arnb talons altsx, (frase atribuida a Anne Richards, governadora de l'estat nordamerica de Texas). (1 0) 16-1 0-94: «De cómo ser laico y respetar el sentimiento religioso)) La defensora dels lectors no ha rebut queixes concretes sobre articles o informacions al respecte. Avalua, de tota manera, que només fa falta que alguns lectors tinguin la impressió d'una manca de respecte per les seves creences religioses, per tal que aquest departament recordi que és obligació dels periodistes extremar la cura i el respecte, cosa absolutament compatible amb I'obligació de criticar les entitats públiques, incloses les religioses. Cornunicació intercultural i construcció periodística de la diferencia Analisi 18, 1995 79 La defensa dels lectors a La Vanguardia: Roger Jiménez El 14 de novembre de 1993, La Vanguaredia anunciava la posada en mama de la figura del defensor dels lectors, tasca encomanada a Roger Jiménez. El 30 de gener publicava el seu primer Iliurament, titulat «El ombudsman, los lectores y el 27-E)), on deia: «La prueba de que el lector tiene más que nunca la palabra y que desea proyectar su personalidad en los contenidos del diario es que en los seis primeros meses de esta sección se reciben una media de 16 llamadas semanales y 350 cartas)). 30-1 0-94: «El quinto poder» En les democracies modernes, la premsa es considera pomposament el quart poder constitucional, una instancia de control de la política lliure de criticar, d'oposar-se, de revelar els errors i contrarestar el gran poder de l'estat. Pero, qui controla la premsa? Cada vegada més es parla dels drets dels lectors, de la (crebel.lió)) del públic, de la participació dels grups socials en els mitjans de comunicació i de I'accés a la informació com a dret huma fonamentai. La secció de cartes pretén recollir la preocupació dominant en amplis sectors d'una societat plural, oberta, respectuosa i dialogant com és la nostra. Les cartes dels lectors són un instrument positiu, gens car i molt útil, que proporciona un Grum de debat per formar l'indispensable consens en la comunitat, segons Roger Jiménez. 9-1 0-94: ((Sen'or director.. . )) Roger Jiménez anuncia que traslladara per correu electronic les queixes dels lectors als responsables de les seccions implicades. 13-1 1-94: ((2 Quién dijo eso? y despedida a SGD» Roger Jiménez destaca l'activitat de la defensora dels lectors d'El País en els aspectes següents : necessitat de rectificar errors comesos com a garantia certa que no són acceptats, re& de les fonts anonimes i evitació de les sortides de proporció i de les assercions basades en l'autoritat del periodista. 30-1-94 El ombudsman, los lectores y el 27-E 6-2-94 Cuando la imagen devora las palabras 13-2-94 El arte de combatir el error 20-2-94 Goleada necrológica 27-2-94 Gazapos sobre el mapa 6-3-94 De una cobertura elogiada al burla burlando 13-3-94 ;Un diario a la carta? Presentació Peu de foto Errors generals Esquela amb victoria del Barca Errors cartografics Personatge hipotetic que és real Demandes dels lectors 80 Andisi 18, 1995 Estrella Israel Garzón 20-3-94 Las fotos de una atrocidad 27-3-94 Una cara muy vista 3-4-94 Joan Manuel Serrat ¿y cuantos más? 10-4-94 El otro jaque mate de Linares 17-4-94 Ionesco y Olazábal via Vancouver 24-4-94 El mensaje político de una esquela 1-5-94 Mantener a raya el ordenador 8-5-94 Irritante jerga del oficio 15-5-94 Morder a un perro ya no es noticia 22-5-94 De la presunción al asesinato 29/5/94 Hablamos de fútbol americano 5/6/94 Nombrar lo innombrable 12/6/94 Andorra y los prejuicios 19/6/94 Y si invertimos los papeles 26/6/94 Del lenguaje coloquial a la ofensa 3/7/94 Cuando la lectura es un acto de fe 10/7/94 Cuestión de gustos y algo más 17/7/94 El arte de jugar con fuego 24/7/94 Mundial 94 o la guerra mundial 3 1/7/94 Un juego de ganancia segura 4/9/94 Avalancha de declaraciones 1 1/9/94 El censo imposible de lo oculto 18/9/94 ¿Hemos vendido una celebridad? 25/9/94 Espaiíol, Barca e igualdad noticiosa 2/ 10194 Tropezones en la salsa 9/10/94 Sefior director ... 16/10/94 El fuego, las riadas y el mensajero 231 10194 Depende del tiempo Fotos Afrikaners 12-3-94 Utilització idkntica de fotos d'arxiu Cilcul incorrecte d'assistents Fotografia amb jugadors d'escacs Nacionalitats Esquela de León Degrelle, 13.4.94 Retocs fotografics N.T. Ofithe record, back giound Reunió Ombudsman a USA Atemptat d'ETA i conflicte Israel-Palestina Poca informació sobre rugby Salut/Malalties Escas tractament Posar-se el periodista en el lloc de.. . Blasfkmia Fonts Comentari del restaurant Acudits sobre incendis Futbol: italians, nord-americans Balanc de 6 mesos Periodisme de declaracions Secrets oficials Cas de Yolanda Ming Aficions-grups minoritaris Falta de rigor en dossier sobre música salsa. El procés de selecció de cartes al director (1 25 diaries) Cobertura excessivament institucional dels desastres Previsió meteorologica Cornunicació interculrural i consrrucció periodísrica de la diferencia Analisi 18, 1995 81 El quinto poder «Don Juan)) y el susto del inversor ¿Quién dijo eso? Y despedida a SGD La divisoria del color La batalla del diseño Zafarrancho en los juzgados La quintaesencia de la noticia Anuncios falaces, charada polémica El ano de los lectores El poder dels lectors Avanc editorial i errors tipografics del llibre d Anson i de llistes de cotitzacions Cita de Witgenstein i comiat a SGD Cas del guanyador de la Primitiva Canvi d'imatge Cobertura de tribunals Titulars polemics Publicitat enganyosa Balan5 d'un any de R.J. 24-12-94: «El a60 de los lectores)) Roger Jiménez fa balan5 del primer any a la defensa dels Lectors de La Vanguardia: «Este departamento ha recibido 740 cartas y llamadas planteando quejas y comentarios sobre los contenidos del diario de acuerdo con la siguiente distribución:)) - 275 sobre errates mechiques, imprecisions en el llenguatge i errors ortografics, sintactics, conceptuals i cronologics - 58 sobre esqueles de contingut polític o humorístic - 53 sobre titulars incorrectes o no adequats al text - 29 sobre subversions de valors entronitzant falsos herois - 22 sobre mapes incorrectes o errors de localització - 21 sobre abús en el recurs de fonts no identificades - 20 sobre prejudicis sobre altres etnies, nacionalitats o entitats - 19 sobre fotografies amb peus incorrectes, canviats, sense identificar o d'identificació incompleta - 18 sobre informacions i documents grafics de contingut sensible (mort de famosos per cincer, escena de carnisseries, etc.) - 17 sobre llenguatge considerat blasfem o malsonant - 14 sobre errors publicitaris o anuncis incorrectes o enganyosos - 13 sobre atemptats a la propia imatge i a la intimitat de les persones - 12 sobre excés de declaracions polítiques - 9 sobre errors pel que fa a l'origen de personatges famosos - 7 sobre serveis al lector poc efectius - 6 sobre protestes per la no-publicació de cartes al director - 6 sobre acudits considerats de mal gust - 6 sobre cAlculs incorrecte de grups humans - 5 sobre desconsideració de la presumpció d'innocencia 82 Anilisi 18, 1995 Estrella Israel Gar~ón - 5 sobre mots encreuats amb endevinalla desafortunada - 4 sobre citació incorrecta en un micle del defens03~. Al final del primer an): també vam preguntar a Roger Jiménez sobre aquells textos que es referiel1 a grups minoritaris o a dones. El defensor del lector de La Vanguardia destaca el titular següent: 20-1 1-94: «La divisoria del color» Un immigrant de Gambia, resident a Calella i que guanya la loteria primitiva amb el premi més important de totes les loteries espanyoles, és anomenat moreno, qualificatiu emprat pels mateixos immigrants africans i pels seus veins. En el transcurs de la mateixa setmana i en la sinopsi argumental d'una pel.lícula es parla de (crasa gitana». Roger Jiménez aplega opinions com les de Joan Gomis, de Justícia i Pau: ((Encara que procurem no caure en discriminacions, s'ha de tenir en compte I'existkncia d'uns valors que no corresponen a la multicultura, afavorits per una llarga educació. Tots els paisos, especialment els del nord, hem d'assimilar corrents migratoris que seguiran en el futur. És una de les grans qüestions que aborda el món)). Encara que, de fet, trobem indicadors interculturals en d'altres, com en Lasfotos de una atrocidad, violenta fotografia dels afrikaners, i en les afeccions futbolístiques des de l'bptica de grups minoritaris a ((Español, Barca e igualdad noticiosa)). Conclusions 1. La comunicació intercultural és el marc tebric per reconkixer i aproximar les diferents individualitats. En aquest procés es produeixen «sorolls» que es manifesten com a distorsions, topics i associacions negatives, perquk no coincideixen amb el patró cultural dominant. També en creuar variables com classe social, genere o lloc de procedencia augmenta la distancia comunicativa i els processos d'etiquetatge. 2. El diagnbstic de sorolls interculturals en el periodisme compren dues grans arees: la conceptualització-nominació i la selecció temarica, en funció dels ((paquetsn d'actualitat (seccions/subseccions) i esdeveniments amb els quals s'associa als dfirents. 3. El periodisme d'investigació i les seves variants -infiltració i precisió- ja ha donat bons exemples d'interculturalitat. La seva tasca no ha acabat i és necessari desenvolupar el periodisme en la denúncia de la discriminació intercultural. 4. La docencia en periodisme intercultural és una necessitat de les societats que pretenen viure en un model democratic participatiu, en el qual aparegui com a valor la interculturalitat. 34. JIMÉNEZ, R.: «El año de los lectores)), a La Vangu~adia, 24 de desembre de 1994, p. 8. Comunicació intercultural i consrrucció periodística de la diferencia Analisi 18, 1995 83 5. La defensa dels lectors en els diaris de prestigi és un indicador de la sensibilitat ernergent en la recepció dels discursos inforrnatius i del fet que l'educació intercultural cornenca a donar els seus fruits. També és cert que la sensibilitat intercultural dependra, en gran manera, del «defensor/defensora)), rnentre els llibres d'estil o els estatuts de redacció no incloguin de manera concreta les recornanacions dels codis deontologics consensuats pels professionals de la informació. Bibliografia ABC, Libro de estilo. Barcelona: Ariel, 5a ed. 1993. AS~TE, M.K.; NEWMARK, E.; BLAKE, C.A.(1979). Handbook of intercultural communication. Beverly Hills-London: Sage Publications Ltd. ASANTE, M.K.; GUDYKUNTS, W. (editors) (1989). Handbook oflnternational and Intercultural Communication. Sage Publications. ~U~YCI~N-~VDE, N. (1986). «Comunicación intercuiturd)), a: FE~~DEZ COLLADODAHNKE, La comunicación humana. Ciencia Social. Méxic: McGraw-Hill. BATESON et al. (1987). La nueva comunicación. Barcelona: Kairos. BAUDRILLAD, J. (1987). Cultura y simulacro. Barcelona: Kairos, 3a ed. BERGER, P.L.; LUCLMNN, T. (1976). La construccion social de la realidad. Buenos Aires: horrortu. BERLO, D. (1984). Elproceso de la comunicación. Buenos Aires: Ed. El Ateneo, 14 ed. BERPZSTEIN, B. (1977). ((Códigos elaborados y restringidos: sus origenes sociales y consecuencias)) a: SMITH, A. (editor), Comunicación y altura. Buenos Aires: Nueva Visión. BLUMLER, J.; MCLEOD, J.; ROSENGREN, K. (1992). ((Comparatively Speaking: communiation and Culture across Space and Timen. Sage Annual Rewiews of Communication Research, 19. BODAS, J.; DRAGOEVICH, A. (1994). El mundo árabe. Madrid: Editorial Comunica. CALVO BUEZAS, (1989). Los racistas son los otros. Madrid: Ed. Popular. DE FLEUR; BALL ROKEACH, (1982). Teorías de la comunicación. Barcelona: Paidós. DE LUCAS, J. (1992). Europa: ;Convivir con la diferencia? Madrid: Ed. Tecnos. DEMORGON, J. (1989). L 'exploration interculturelle. Pour unepedagogie internationale. París: Armand Colin. EDELSTEIN, A.; ITO, Y.; KEPPLINGER, H.M. (1989). Communication and Culture: a comparative approach. Londres: Longrnan. ElPaís (1990). Libro de estilo. Madrid: Ediciones EL PAÍs, 5a ed. FISHER-BROW, (1989). Getting together. Londres: Bussiness Books. GOFFMAN, E. (1977). ((Alienación en la interacción)), a: SMITH, A.G. Comunicación y cultura. Buenos Aires: Nueva Visión. GOFF~W, E. (1989). Estigma. Buenos Aires: horrortu. GOMIS, L. (1 99 1). Teoría delperiodismo. Cómo se forma elpresente. Barcelona: Paidós. GROSSI, G. (1985). ((Professionaliti Giornalistica e Costruzione sociale della Realti)). Problemi Dell 'Informazione X, núm.3. GUD~WST, W.; KIM, Y. Y. (1984). Methodsfor intercultural communication research. vol. VIII. Sage Publications. HALL; FOOTE WHITE. (1977). ((Guía para los hombres de acción),, a: SMITH, A.G. Comunicación y cultura. Buenos Aires: Nueva Visión. HALL, E.T. (1989). El lenguaje silencioso. Madrid: Alianza Editorial. HALL, E.T. (1978). Más allá de la cultura. Barcelona: Gustavo Gili.