La professionalitat dels periodistes a la ràdio espanyola

La professionalitat dels periodistes a la radio espanyola Armand Balsebre Torroja Universitat Autonoma de Barcelona. Facultat de Cikncies de la Comunicació Departamenr de Comunicació Audiovisual i Publicitat. 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Rebut: julio11 1994 Resum El Reial Decret del 6 d'octubre de 1977 sobre ((libertad de información general para las emisoras de radiodifusión)) significa la fi del monopoli informatiu de Radio Nacional de España instaurat per Franco i el naixement d'una etapa cabdal de la radio contemporhnia espanyola: el boom de la radio informativa. La professió del periodisme radiofonic, pero, segueix essent un xic desconeguda. La recerca que aquí es presenta pretén, en un sentit immediat, donar a conkixer el grau de professionalitat dels periodistes de la rhdio espanyola, en funció del nivel1 de més o menys aproximació a un model hipotetic d'atributs i de trets característics de la professió periodística definits a partir dels estudis sobre el professionalism; i, en un sentit més mediat, saber les raons que fonamenten que la ridio a Espanya, sorprenentment, obtingui uns índexs de credibilitat superiors a la premsa i a la televisió. (Autor) Paraules clau: periodisme radiofonic, professionalitat, credibilitat. Abstract. Journalisticprofessionalitm in Spanish radio The Royal Decree of 6 October, 1977 on ((Freedom of general information for radio broadcasting stations)) brought an end to Spanish National Radio's monopoly on information which had been created by General Franco. Ir also saw the birth of a new era for contemporary Spanish radio: the news broadcasting boom. Radio journalism, however, continues to be a rather under-publicised profession.This research aims to rectify this situation, assessing the degree of professionalism of Spanish radio journalists on the basis of their relative approximation to a hypothetical model of the characteristic features and attributes of professional journalists; these characteristic attributes and features are defined according to studies on professionalism.The research also aims to determine the reasons why Spanish radio surprisingly scores credibility ratings higher than those obtained by the Press and television. (Author) Key words: Radio journalism, professionalism, credibility. 1. Introducció El Reial Decret del 6 d'octubre de 1977 sobre libertad de información general para la emisoras de radiodzfusión marca la fi del monopoli informatiu de Radio 38 Analisi 18, 1995 Arrnand Balsebre Torroja Nacional de Espanya instaurat per Franco amb un ordre del 6 d'octubre de 1339.1 comporta també el naixement d'una etapa cabdal de la radio contemporhia espanyola: el boom de la radio informativa. Els fonaments estructurals de l'organització productiva a les redaccions de les emissores de radio dels anys noranta foren definits a partir de 1977, després de I'entrada de la radiodifusió privada del país en el negoci de la informació radiofonica i la cobertura legislativa que emparava I'exercici de la professió periodística a les emissores de radio: un ordre del Ministeri de Cultura del 22 de novembre de 1977 exigia a les emissores un mínim de quatre informadors inscrits en el Registro Oficial de Técnicos de Radio y Televisión o quatre periodistes professionals inscrits en el Registro Oficial de Periodistas. L'analisi d'aquesta primera etapa del nou context de la informació radiofonica a Espanya és important per a I'estudi del periodisme radiofbnic perquk foren definides, en aquells primers moments, les claus estructurals de la present professió periodística radiofbnica, objecte principal d'estudi d'aquesta recerca. D'aquí a pocs dies es compleixen els divuit anys d'aquests canvis transcendentals per al periodisme radiofonic. En aquests divuit anys, els comportaments professionals dels periodistes a la radio espanyola s'han organitzat estructuralment a partir d'unes determinades rutines productives, de manera semblant a com s'ha fet abans o després a qualsevol altre col.lectiu professional. El producte informació és un producte comercialment i social rendible per a les empreses radiofbniques, que a vegades és fins i tot promocionat amb les mateixes estratkgies que les estrelles del talk-show, conegut com aformat convencional. Les xarxes radiofbniques augmenten les hores d'emissió dedicades a programes informatius; les estrelles de la radio són periodistes de programes fets periodísticament; una emissora catalana de format tot noticies emet informació, des de 1'1 1 de setembre de 1992, durant les vint-i-quatre hores del dia, i una altra xarxa, d'ambit estatal i de titularitat també estatal, Radio 5, s'afegeix també al format only news a la primavera de 1994. 1 les plantilles dels serveis de notícies de les diferents emissores han aconseguit una certa estabilitat, encara que el seu estatus econbmic no tingui la cotització de les plantilles periodístiques de les empreses de la premsa o de la televisió. La professió del periodisme radiofonic, perb, continua essent una mica desconeguda. El caracter efímer del seu producte: la notícia sonora; el caracter multidimensional de la programació radiofbnica: diferents formats des d'una mateixa freqükncia per a audiencies igualstdiferents; el caracter subsidiari que encara s'endevina en els comportaments dels mitjans Audio-visuals pel que fa a la imatge referencial de la premsa; la sensació que els mitjans audio-visuals únicament gaudeixen de legitimitat professional quan posen la seva magia comunicativa al servei de la immediatesa a les notícies-desastres o al servei de l'impacte emocional a les notícies-conflicte ..., són alguns factors que distorsionen la definició d'una imatge ben nítida de la professió periodística radiofonica i que fan complexa la tasca de descobrir quins valors professionals defineixen avui el periodisme radiofonic espanyol. La professionalitat dels periodisres a la radio espanyola Anaiisi 18, 1995 39 Des de l'any 1977, la professió periodística radiofbnica no ha estat estudiada ni anaiitzada d'una manera sistematica, continuada, que permeti entendre les raons de la lbgica interna del seu funcionament professional i la seva adequació -més gran o més petita- a les demandes informatives que estabieixen les audiencies quan reconeixen que un dels objectius principals de l'ús de la radio és satisfer la necessitat d'estar informats del que passa (Wright, 1986). L'únic estudi rigorós sobre el procés de producció de la notícia radiofbnica fou realitzat per un grup d'investigadors dirigit per Justo Villafañe, Enrique Bustamante i Emili Prado (Villafañe et al., 1987). A partir de la combinació de diferents metodologíes (analisi del contingut de les notícies, observació participant de les rutines productives i enquesta entre els periodistes), el mes d'octubre de 1985 analitzaren els diferents processos que segueixen els fets-notícia a les redaccions de dues emissores de radio i de dues emissores de televisió. Encara que els autors de la recerca no ho esmenten en la seva obra, coneixem les dificultats que van haver de vencer per tal d'observar de prop el procés de producció de la notícia: els periodistes no volen ser examinats. Una conclusió semblant fou destacada per l'equip de sociblegs de I'empresa Demoscopia, que dirigí l'enquesta encarregada per l'Asociación de la Prensa de Madrid, el novembre de 1990, per tal d'obtenir un perfil professional i socio-cultural dels periodistes espanyols. L'empresa Demoscopia asenyala com un factor significatiu en la reaiització de l'enquesta que «hemos encontrado ciertas resistencias a las respuestas, susceptibilidades previas respecto a las garantías del anonimato y secreto estadístico y, en general, un nivel de rechazo muy superior al que en otros colectivos socioprofesionales solemos encontrar. A cambio, entre quienes han aceptado contestar, el nivel de franqueza y transparencia ha sido, en general, óptimo» (Wert, 1990). En aquest estudi fet a 700 periodistes de tot Espanya, s'hi van incloure dues preguntes que, d'acord amb l'alt grau de rebuig que van tenir, hagueren de ser retirades del qüestionari, malgrat les garanties del més estricte anonimat i del secret estadístic: - Recorda quin partir va votar a les darreres eleccions d'octubre de 1989? - Com es considera voste en materia religiosa? No tenim notícia de dificultats semblants a I'enquesta de 1'Instituto Opina feta per encarrec del Col.legi de Periodistes de Catalunya, pel maig de 1992, a una mostra de 606 periodistes d'un total de 4.700 periodistes catalans, encara que un 37,9% dels enquestats no es va voler pronunciar sobre les seves simpaties polítiques (Anon, 1992: 43). Aquest estudi sobre la professionalitat periodística a la radio espanyola ha circumscrit el camp d'operacions solament a tres comunitats autbnomes: Catalunya, el País Basc i Galícia; precisament, les tres comunitats autbnomes que més han patit les transformacions que introduí en el sistema mediatic radiofbnic I'entrada en el mercat de les emissores autonbmiques (1983-1984), 40 halisi 18, 1995 Arrnand Balsebre Torroja emissores de titularitat pública dependents dels governs autbnoms. Aquestes emissores autonbmiques ocupen per si mateixes entre el 30% i el 50% del conjunt global dels periodistes radiofonics que treballen a cadascuna de les comunitats de referencia. L'existkncia de les emissores autonbmiques ha contribuit a la dignificació de l'estatus econbmic de la professió periodística radiofonica, anteriorment reduida a un hbit d'una certa marginació. Qualitativament, les emissores privades, emparades per I'ambit estructural de les xarxes de pertinenca, han demostrat sobradament la seva capacitat professional periodística en la cobertura diaria dels fets-notícia. Quantitativament, perb, les emissores privades han contractat en aquests deu anys un nombre inferior de periodistes, que treballen jornades de moltes hores, amb un salari més baix i un contracte menys estable, en termes comparatius amb la dimensió que aquests factors ha tingut a les emissores autonbmiques. 2. Antecedents i estat actual del tema L'estudi de la professió periodística recupera una especial importancia durant la decada dels anys seixanta i setanta als Estats Units, quan l'embrionhria sociologia de la comunicació, en certa manera hereva de la sociologia urbana de 1'Escola de Chicago, adverteix que la comprensió global del sistema mediatic difícilment és posible sense una correcta articulació del coneixement dels processos productius de la informació periodística arnb les teories funcionalistes dels mitjans: la coneguda hipbtesi de l'agenda-setting (McCombs & Show, 1972) seria un dels resultats d'aquesta articulació estructural, sobre els fonaments de la qual es definiria a poc a poc I'estatut epistemologic específic de les cikncies de la comunicació i les seves disciplines. L'estudi de la professionalitat periodística esta legitimat com un dels camps d'influkncia que estructuren la logica dels mitjans (Asp, 1990: 48-49). Les teories sobre el procés productiu de la notícia o newsmaking informen que la notícia és el resultat de la relació entre el sistema de l'organització productiva de la informació (rutineslgatekeepind i els valors que caracteritzen la institució periodística. Els estudis de la professionalitat periodística intenten definir precisament la natura d'aquests valors, en el context d'aquesta relació estructural. 1 en un context més global, la professionalitat periodística és la dimensió que ens definira el grau de relacions estructurals entre les notícies, els mirjans i les audikncies. El concepte de professionalitat és introduit per McLeod i Hawley el 1964, en un estudi sobre les actituds professionals dels 11 5 treballadors de dos diaris a Milwaukee, als Estats Units, el Journal i el Sentinel, una nbmina que comprenia executius, editors, redactors i administratius. McLeod i Hawley desenvoluparen una escala d'orientacióprofessional que determinava un índex de professionalitat periodística. Els estudis de McLeod i Hawley introduiren el corrent conegut des d'aleshores amb el nom de professionalism. L'escala d'orientació professional de McLeod i Hawley fonamenta l'obtenció d'un índex de professionalitat en 12 valors professionals i uns altres 12 valors noprofessionals. Henningham (1984) planteja, vint anys després, una revisió La professionaiitat dels periodistes a la radio espanyola Analisi 18, 1995 41 conceptual i metodolbgica de l'escala de McLeod i Hawley a partir &un estudi en que utilitza una escala de 21 característiques del treball periodístic: 11 són valors professionals i els altres 10 representen valors no professionals. La definició d'aquests 2 1 valors respecta l'escala de McLeod i Hawley. La definició dels 11 factors professionals és la següent: 1. Les oportunitats que té el periodista per aprendre noves habilitats i coneixements professionals. 2. El grau d'influencia i de participació en les decisions importants que es prenen a la redacció. 3. El respecte per la capacitat i la competencia professional dels companys de la redacció. 4. El grau d'independencialautonomia que té el periodista davant la contínua i estreta supervisió del treball periodístic a la redacció. 5. Les oportunitats que té el periodista d'influir en les audikncies pel que fa a la formació d'opinions sobre determinades qüestions. 6. Les oportunitats que té el periodista per a l'ús correcte de les seves capacitats i preparació professional. 7. Les oportunitats que té el periodista per expresar la creativitat, I'originalitat i la iniciativa. 8. La consideració de saber que es té un treball que és apreciat per la comunitat i jutjat com a esencial per aquesta. 9. Les oportunitats de millorar davant la competencia professional. 10. Que els caps apreciin el temps que inverteix el periodista en millorar la seva capacitat professional. 11. La considera'ció de saber que es té un treball que és conegut i respectat pels companys periodistes d'altres mitjans. Aquesta escala d'orientació professional ~ro~osada per Henningham, a partir de l'escala de McLeod i Hawley, es completava arnb una llista de 10 valors no-professionals: 1. L'interes i la varietat que proporciona la feina. 2. El salari: es guanyen prou diners com per viure bé. 3. La possibilitat de disposar del suport dels companys de feina. 4. Tenir una feina arnb prestigi a la comunitat. 5. Possibilitats de promoció personal a l'empresa on es treballa. 6. Seguretat i estabilitat en el lloc de treball. 7. Gaudir arnb la feina. 8. Tenir un lloc de prestigi a l'empresa on es treballa. 9. Compartir el temps arnb gent arnb la qual t'entens ficilment i pots treballar-hi bé. 10. Tenir una feina que facilita el contacte personal arnb gent molt important. L'estudi de Henningham va arribar a una conclusió molt significativa: cercant una correlació entre les dimensions dels valors professionals i les dimen- 42 Analisi 18, 1995 hrmand Balsebre Torroja sions dels valors no professionals, a totes les situacions es dedueix que hi ha una significativa i positiva correlació entre els dos grups; és a dir, que aquells individus enquestats que varen obtenir un índex alt als valors professionals tarnbé el vaí-en obtenir als valors no professionals. Aquestes dades són l'evidkncia que, contrariament a la qüestió defensada per McLeod i Hawley, no és cert que els valors no professionals siguin valors negatius a la professionalitat o valors antiprofessionals. L'estudi de Henningham, malgrat les aparents contradiccions entre les diferents escales de mesura, no invalida el sistema metodolbgic concebut per McLeod i Hawley per tal de reduir a una única dimensió un factor tan multidimensional com el de la professionalitat periodística. Dins l'ambit dels estudis de la professionalitat periodística, la natura de les variables fetes servir a l'escala de McLeod i Hawley ha estat integrada també per altres investigadon en un corrent en certa manera autbnom, deriominat job satisfdctiolz o estudis relatius a la mesura d'un determinat nivel1 de satisfacció del periodista per la seva feina i la relació d'aquest índex de satisfacció arnb la professionalitat. Si observem detingudament la natura dels 24 factors professionals i no professionals de l'escala d'orientació professional comentada, comprovarem que la majoria d'aquestes dimensions poden ser aplegades en els factors següents: - Creativitat - PoderIInflukncia - Prestigi a la societat o entre els companys dels mitjans - Relació estructural periodistalcaps o periodista/redacció - Autonomia - Estabilitat, seguretat economica i promoció en el lloc de treball. Aquests sis factors són precisament els factors que c~nstitueixen l'escala més utilitzada habitualment per mesurar el nivel1 de job sati:factiorz. DeFleur (1992) destaca les categoríes següents com les més directament relacionades amb la job satisfaction a la professió periodística: 1. Categories relacionades amb la feina en si mateixa: si les rutines són avorrides, o si es troben satisfaccions en el grau de creativitat inherent al tipus de feina feta, etc. 2. Categories relacionades amb el sistema organitzatiu i social en que es contextualitza aquest tipus de feina: consideracions sobre l'amistat dels companys, caps simphtics, etc. 3. Categories relacionades amb les característiques personals dels periodistes: sexe, edat, anys d'experikncia, etc. Aquesta integració de diferents perspectives a I'estudi de la professionalitat periodística es comenGa a trobar als estudis que tracten de la professionalitat com una variable de la credibilitat dels mitjans. Els estudis de la credibilitat de la informació participen també de la noció socialitzacid del periodista (Shoemaker, 1987), que identifica el periodista amb la resta de La professionalirat dels periodisres a la radio espanyola Analisi 18, 1995 43 companys dels mitjans per un procés socialitzant que el porta a haver d'assumir diferents valors corporatius, a partir dels quals s'accepta que el primer pas, doncs, per tal de definir la professionalitat d'un periodista, és el de verificar el seu grau d'implicació i d'identificació amb el col.lectiu de periodistes: en paraules de Tuchman (1979: 12), «el professionalisme serveix els interessos de l'organització per tal de consolidar el procés institucional en que estan implicats els periodistes>,. Els estudis de la credibilitat de la informació intenten, perb, aprofundir una mica més en la relació valors corporatiuslrutines productives, ja que s'entén que d'aquesta relació depen finalment la natura del producte notícia, a la transmissió de la qual fonamentem la impressió de credibilitat que construeixen les audiencies. 3. Objectiuslhipbtesis de treball Aquesta recerca pretén, en un sentit immediat, fer coneixer el grau de professionalitat dels periodistes de la radio espanyola, segons el nivel1 de més o menys aproximació a un model hipotetic d'atributs i de trets característics de la professió periodística definits previament a partir dels estudis precedents, descrits en el darrer capítol, que fixen les variables de la professionalitat. La relació de les variables d'aquest model hipotetic amb la professionalitat periodística ha estat articulada a les recerques desenvolupades, dins l'ambit de les ciencies de la comunicació, pels estudis coneguts sota la denominació deprofessionalisrn (l'escala d'orientació professional de McLeod i Hawley), els estudis sobre el grau de job satisfaction i les diferents recerques sobre la credibilitat dels mitjans i de la informació periodística. En un sentit més mediat, aquesta recerca pretén també un coneixement més gran de la realitat informativa de la radio espanyola, amb la intenció de comprendre millor les raons que fonamenten que la radio a Espanya, sorprenentment, obtingui uns índexs de credibilitat superiors a la premsa i a la televisió (Balsebre, 1994). 1, acceptant que la professionalitat és una variable de la credibilitat, aquesta recerca vol contribuir també a una millor definició del caracter multidimensional del concepte credibilitat, en el context del qual hem fixat una part de la definició global del model tebric que ens permetra estudiar la professionalitat periodística de la radio espanyola. Encara que recollint la tradició metodolbgica dels estudis sobre la professionalitat abans comentats, la definició d'aquest model hipotetic s'inspira tarnbé en el conjunt de categories generals a partir del qual es defineix l'estatut conceptual del Periodisme, on s'estructura la mesura de la professionalitat periodística en funció de les variables següents: - Formació/Experiencia - Objectivitat - Independ~ncia/Imparcialitat 44 Analisi 18, 1995 Armand Balsebre Torroja - Exactitud - Immediatesa (novetatlactualitat) - Estructura organiaativa de la redacció (estil autoritarildemocratic a la direccid, grau de participació a la presa de decisions) - Coneixement de l'audikncia (procés comunicatiu) - Satisfacció a la feina - Qualitat en la redacció1Presentació de les notícies Aquest conjunt de variables determina el model tebric d'aquesta recerca sobre la professionalitat dels periodistes de radio, a partir del qual s'estructura I'enquesta que és la base metodolbgica de I'estudi. El concepte professio~zalitat és entks en la doble dimensió d'orientació professional i capacitació per al correcte exercici de la professió periodística. Les preguntes/afirmacions de I'enquesta són organitzades al voltant de les hipbtesis de treball següents: - H 1: Un nivell més gran de formació i d'experikncia professional es correspondrb. a un nivell més gran d'orientació professional. - H2: Una avaluació més positiva del liderat a la redacció i de la participació a la presa de decisions en el procés de producció de la notícia es correspondra arnb una més gran orientació professional. - H3: Una avaluació més positiva en els diferents nivells de la comunicació interpersonal en la redacció, en l'administració dels mitjans i el temps necessari per a la producció informativa i en I'expressió de les variables poder, prestigi, autonomia, ingressos econbmics i creativitat, es correspondra arnb una més gran orientació professional. - H4: Un nivell més gran de coneixement de l'audikncia i de feed-back a la relació periodistalaudikncia es correspondra arnb una més gran orientació professional. - H5: Una avaluació més positiva en la relació exactitudlimmediatesa es correspondra arnb un nivell més gran d'orientació professional. - H6: Una avaluació més positiva en I'ús de les fonts prbpies d'informació es correspondra arnb un grau més gran d'orientació professional. - H7: Una avaluació més positiva de la imparcialitat es correspondra arnb un nivell més gran d'orientació professional. - H8: Una avaluació més positiva de les funcions dels mitjans (transmissió d'informació rapidament, a un públic el més ampli posible, sobre afers que serveixen per a la seva vida quotidiana, sobre afers relacionats arnb la recerca de les accions i polítiques del govern, transmissió d'analisi i interpretació de problemes complexos) es correspondra arnb una més gran orientació professional. - H9: Una avaluació més positiva de la relació actualitatlcompetitivitat determina una millor orientació professional. Les respostes donades pels periodistes enquestats als diferents nivells d'afirmacionslpreguntes que surten d'aquestes nou hipbtesis constitueixen un con- La professionalirar dels periodisres a la radio espanyola Aniiisi 18, 1995 45 junt d'actituds que defineixen, segons l'avaluació més o menys positiva dels resultats, una més o menys gran orientació professional: actituds del periodista envers les audiencies; actituds envers els models productius basats en l'exactitud, immediatesa, objectivitat, imparcialitat; actituds envers el sistema organitzatiu del treball periodístic en la redacció, etc. 4. Metodologia La base metodolbgica d'aquesta recerca sobre la professionalitat dels periodistes radiofbnics a Espanya és una enquesta feta a 188 periodistes de les emissores dels governs autonbmics, de Radio Nacional de España i de la Cadena SER de tres comunitats autbnomes: Catalunya, Galícia i el País Basc. L'univers de població de l'enquesta és la totalitat dels periodistes que treballen en aquestes cinc empreses radiofbniques a les tres comunitats esmentades: - Radio Nacional de España (RNE) - Cadena SER (SER) - Catalunya Radio (CR) - Euskal Irrati-Telebista (EITB) - Rádio Autonómica Galega (RAG) Els periodistes han estat agregats en tres mbduls segons la comunitat autbnoma de referencia. La descripció de la relació entre la mostra enquestada i l'univers de població a cadascuna de les emissores, a cadascuna de les comunitats autonomes, és la següent: Periodistes Població enquestats total Yo 1. Catalunya (66) (182) (36%) Radio Nacional de España 17 40 42% Cadena SER 14 3 7 38% Catalunya Radio 3 5 105 33% 2. País Basc (69) (96) (72%) Radio Nacional de España 2 1 24 87% Cadena SER 16 19 84% Euskal Irrati-Telebista 3 2 5 3 60% 3. Galícia (53) (1 40) (38%) Radio Nacional de España 9 4 5 20% Cadena SER 16 44 36% Rádio Autonómica Galega 2 8 5 1 55% 52 Analisi 18, 1995 hmand Balsebre Torroja que admeten un nivell d'imparcialitat més elevat: el 93% dels periodistes de la Rádio Autonómica Galega declaren que la seva emissora és poc o gens imparcial; el 76% dels periodistes de Catalunya Radio declaren el mateix. Globalment, analitzades les diferents dimensions d'aquesta variable, els periodistes de la Cadena SER són els que obtenen un índex més positiu a les tres comunitats autonomes. Els periodistes de Catalunya Radio i de la Rádio Autonómica Galega són els que tenen I'índex més negatiu. 5.8. A propdsit de la funció social delr mitjans Les funcions millor avaluades per tots els periodistes són la funció de la radio de subministrar informació de manera immediata i la d'investigar les polítiques i accions del Govern. El grau de dispersió més gran entre les diferents respostes es detecta a la funció de la radio per fer una analisi i una interpretació de problemes complexos. Els periodistes que estan menys d'acord amb aquesta funció són els periodistes de la Cadena SER a Catalunya i al País Basc. 5.9. A propdsit del nivell d áctualitat Els resultats mostren una gran preocupació dels periodistes per la competitivitat informativa: el 49% dels periodistes de Radio Nacional de Espafia (freqüencia més baixa) o el 73% dels periodistes de Catalunya Radio (freqükncia més alta) declaren que els preocupa prou/molt que un altre mitja doni la mateixa notícia abans que ells. Aquesta preocupació per la competitivitat periodística esta paradoxalment matisada per la opinió que tenen els periodistes sobre el fenomen de la duplicació de les notícies: encara que una majoria de periodistes manifesta la seva preocupació pel fet que un altre mitjh doni la mateixa notícia abans que ells (el 57%), una majoria també declara que esta molt poc o gens d'acord amb el fet de perdre nivells de professionalitat si tracta temes que altres mitjans ja han donat abans (el 65%). Sobre la relació entre I'exactitud i la immediatesa, una majoria relativa dels ~eriodistes de Radio Nacional de Espafia i de la Cadena SER a les tres comunitats autonomes esta prou o totalment d'acord amb l'afirmació que a la radio, als periodistes, els agrada més ser els primers que ser exactes. Globalment, avaluades les nou variables, l'enquesta ens informa d'un elevat grau d'homogeneitat entre els diferents nivells d'orientació professional dels periodistes radiofonics a Espanya. Els periodistes de la Cadena SER són els que aconsegueixen una avaluació més positiva, pero només molt Ileugerament per damunt de ia resta de periodistes; I'índex diferencial més gran es produeix amb els periodistes de la Rádio Autonómica Galega i de RNE al País Basc, que ocupen conjuntament el darrer lloc en I'índex general de professionalitat. La professionalitat dels periodistes a la radio espanyola Analisi 18, 1995 53 Una altra dada significativa és que a les tres comunitats autonomes es detecta una gradació esglaonada molt simktrica entre les emissores de la Cadena SER (en primer lloc a I'escala d'orientació professional), les emissores autonbmiques (en segon lloc) i les emissores de Radio Nacional de Espafia (en tercer lloc). I comparativament entre les tres comunitats autonomes, els periodistes catalans són els que tenen un índex de professionalitat més gran. 6. Conclusions Aquesta recerca ha obtingut un índex de professionalitat a partir del més gran o del més petit grau de sintonia de les opinions dels periodistes arnb el model d'atributs i de trets característics de la professió periodística, prkviament definit a la conceptualització teorica de la profesionalitat. Aquest índex de professionalitat és un índex relatiu: - Ens permet posar en relació els judicis dels periodistes arnb un model teoric sobre la professionalitat. - Ens permet relacionar entre si I'orientació professional de diferents periodistes a partir d'una mateixa metodologia d'anhlisi. A partir de le dades obtingudes, i sempre segons les declaracions dels mateixos periodistes, l'investigador no pot afirmar de manera categorica que els periodistes de la Cadena SER han obtingut un índex de professionalitat bo o correcte, pero sí que pot afirmar que l'índex de professionalitat dels periodistes de la Cadena SER és el millor índex: en relació arnb l'índex que han obtingut els periodistes de les altres quatre empreses radiofoniques avaluades. L'homogeneitat dels resultats ens dóna una conclusió també significativa: independentment de la seva vinculació a una determinada empresa radiofonica o a una determinada comunitat autonoma, o independentment del seu perfil socio-cultural, el ~eriodista radiofbnic a Espanya esta definit d'una manera homogknia pels valors professionals específics de l'organització periodística. La noció socialització delperiodista (Shoemaker, 1987), ja ho hem dit, ens informa que el periodista s'identifica arnb la resta de professionals dels mitjans per mitja d'un procés socialitzant que el porta a haver d'assumir diferents valors corporatius, a partir dels quals definim la professionalitat d'un periodista segons el seu grau d'implicació i d'identificació arnb la resta del col.lectiu. Les dades obtingudes en aquesta investigació confirmen la teoria: els 188 periodistes de la mostra estan identifican entre si per la manera com han assumit en el seu procés socialitzant el repertori de valors corporatius que ha institucionalitzat la professió periodística. Una recerca posterior haurh d'estudiar necessariament la professionalitat dels periodistes radiofonics en comparació arnb els col~lectius professionals d'altres mitjans de comunicació, per tal d'analiaar els Iímits estructurals d'aquesta socialització professional o el grau d'especificitat d'aquests valors corporatius a la premsa, a la radio o a la televisió. 54 Aniiisi 18, 1995 Arrnand Balsebre Torroja ANON (1990). ((El periodista español. Retrato intermitente)). Periodistas, núm. 39, decembre, quadern central. AKON (1992). ((Periodistes identificats amb el lloc de treball)). Capcalera, núm. 37, novembre/desembre, p. 41-46. ASP, Kent (1990). ((Medialization, Media Logic and Mediarchp. Nordicom Review, núm. 2, p. 47-50. ATKIN, Charles K.; BURGOON, Judee K.; BURGOON, Michael (1983). ((How journalists perceive the reading audiencen. Newspaper Research Journal, núm. 4, tardor, p. 51-63. BNSEBRE, Arrnand (1994). La credibilidzdde la radio informativa. Barcelona: Feed-Back Ediciones. BARRET, Grace H. (1984). ~Job Sarisfaction Among Newspapenvomen)). Jounzalisnz Quarterly, núm. 61(3), tardor, p. 593-599. BARROSO GARC~A, Jaime (1990). Laproducción de la ii$~-inación de actualidad Fonna yformato de La noticia. Tesi doctoral. Universitat Complutense de Madrid. BEAV, Randal A. (1990). ((Journalism Professionalism as an organizational-leve1 concepo). Journalism Monographs, núm. 121, juny. BEILVER, R. Thomas (1986). ((Literary Newswriting: The Death of an Oxymoron)). Journalism Monographs, núm. 99, octubre. BRIDGES, Janet A. (1 99 1). ((Daily Newspaper Managing Editors' Perceptions of News Media Functions)). Journalism Qua~terly, núm. 68(4), hivern, p. 719-728. BLXGQON, Judee K; BLXGOON, Michael; AM, Charles K; BLZLER, David B.; CRYSIZER, Julia; DILLARD, Jarnes; GALD~NO, James; SI-WTZER, Milton(1982). ((The World of the working journaliso). Newspaper Adveltising Bureau, Nova York, setembre. BURGOON, Judee K.; BLRGOON, Michael; BULLER, David B.; A~N, Charles K. (1987). «Communication practices of journalists: Interaction with public, other journalists)). Journalism Quarterly, núm. 64(1), primavera, p. 125-1 32, 275. CACERES, ,María Dolores; CAFFAREL, Carmen (1993) «La comunicación en España: Planteamientos temáticos y metodológicos entre 1887 y 1990)). A WAA: La investigación en la Comunicación. Madrid: Asociación de Investigadores en Comunicación del Estado Español (AICE). CADENA SER (1979). SER 1979. Informe no l. Madrid: SER. COT& Williarn E. (1992). (Assesing journalistic potential with performance reviews)). Journalism Educator, núm. 46(4), hivern, p. 22-31. CULBERTSON, Hugh M. (1983). «Three Perspectives on American Journalism)). Journalism Monographs, núm. 83, juny. CURTIN, Michael (1993). ((Packaging Reality. The Influence of Fictional Forms on the Early Development of Television Documentary)). Journalistn Monographs, núm. 137, febrer. DEFLEUR, Margaret H. (1992). ((Foundations of Job Satisfaction in the Media Industries)). Journalism Educator, núm. 47(1), primavera, p. 3-15. DU ROY, Albert (1993). «Les francais et leurs médias: L'indépendance en crise)). Médiaspouvoirs, núm. 29, gener, p. 5-14. ERLICH, Marthew C. (1 992). ((Competition in Local Television news: Ritual, enactment and ideology». Mass Comm Review, núm. 19(1/2), p. 21-26. EPSTEIN, Edward Jay (1974). Newsfiom nowhere: Television and the news. Nova York: Random House Vintage Books. La professionalitat dels periodistes a la radio espanyola Analisi 18, 1995 55 FRWQUET, Rosa (1993). Mujery rutinas deproducción en radio y televisión. Madrid: AlCE, p. 149-157. GANS, Herbert J. (1979). ~Deciding what's news: A study of CBS Evening News, NBC Nightly News, Newsweek and Time)). Pant/7eon Books, Nova York. GAZIANO, Cecelie (1988). «How credible is the credibility crisis?)). Journalism Quarterly, núm. 65(2), estiu, p. 267-278, 375. G~zmo, Cecilie; COULSON, David C. (1988). ((Effect of newsroom management styles on journalists: A case studp. JournalUm Quarterly, núm. 65(4), hivern, p. 869-880. GOLDING, Peter (1977). «Media Professionalism in the Third Worldn. A CUR~, J. et al. (eds.). Mass Communication and Society. Londres: Open University. GONZALEZ REQUEKA, Jesús (1989). El espectáculo infol-mativo. O la amenaza de lo real. Madrid: Akal. HENNINGHAN, J.P. (1984). ((Comparisons benveen three versions of the professional orientation indexn. Journalism Quarterly, núm. 61(2), estiu, p. 302-309. IDSVOOG, Karl A,; HOYT, James L. (1977). (<Professionalism and performance of television journalists)). Journal ofBroadcasting, núm. 21, hivern, p. 97-109. IRIARTE, José Joaquín (1978). ((La radio estrena libertad)). Boletin SER. jLa Radio!, gener, p. 15. INSTITUTO ECO (1 977). Estudio global sobre la audiencia para la Sociedad Espacola de Radiodtfusión. Madrid: Instituto ECO. JOHNSTONE, John W.C.; SLAWSKY, Edward J.; BOWMAN, William W. (1976). The News People: A Sociological Portrait ofAmerican Joztrnalists and Their Work. Urbana: University of Illinois Press. LACALLE, María R. (1992). ((Apuntes para una teoría de los personajes de la información televisiva)). Andlisi, núm. 14, p. 87-104. LACY, Stephen; BERNSTEIY, James M. (1992). «The impact of competition and market size on the assembly cost of local television news)). Mass Comm Review, núm. 19(1/2), p. 41-48. LATTIMORE, Dan L.; NAW, Oguz B. (1974). «Professionalism of Colorado's daily newsmen: A communicator analysis>). Gazette, núm. 20, p. 1-10. LIKERT, Rensis (1 961). Newpatterns of management. Nova York: McGraw-Hill. LIKERT, Rensis (1967). The human organization. Nova York: McGraw-Hill. MACNEIL, Robert (1985). «The Mass Media and Public Trust». New York: Gannet Center for Media Studies, Columbia University. Paper, núm. 1, marc. WTÍN SABARIS, Rosa María (1993). ((Profesionales de televisión. Sociología profesional de los periodistas de ETB)). A WAA: La Investigación en la Comunicación. Madrid: AICE, p. 87-95. MCCOMBS, Maxwell E. (1992). ((Explorers and surveyors: Expanding strategies for Agenda-setting research)). Journalism Quarterly, núm. 69(4), estiu, p. 813-824. MCCOMBS, Maxweii E.; SHAW, Donald L. (1972). «The agenda-setting funcuon of mass media)). Public Opinion Quarterly, nnúm. 36, estiu, p. 176-187. MCLEOD, Jack M.; HAWLEY, Searle E., Jr. (1964). <J?rofessionalization among newsmen)). Journalism Quarterly, núm. 41(4), tardor, p. 529-538, 577. MCLEOD, Jack M.; RUSH, Ramona R. (1969). ~Professionalization of Latin American and U.S. journalists)). Journalism Quarterly, núm. 46(3), tardor, p. 583-590. MERAYO, Arturo (1 992). Para entender la radio. Estructura delproceso informativo radiofónico. Saiamanca: Publicaciones Universidad Pontificia. MEYER, Phillip (1988). ((Defining and measuring credibility of newspapers: Developing and index~). Journalism Quarterly, nnúm. 65(3), tardor, p. 567- 574, 588. 56 halisi 18, 1995 Armand Balsebre Torroja NAW, Oguz B.; ATKIN, Charles K.; O'KEEFE, Garret J. (1973). ((Journalism as a profession in a developing society: Meuopolitan turkish newsmenn. Jout~alis~?~ Qua~tedy, núm. 50, primavera, p. 68-76. PEASE, Ted (1992). aNewsroom 2000 - Not my kid! Jourrialists leeiy of industry's future)). Newspaper Research Journal, núm. 13(1,2), hivernlprimavera, p. 34-53. POLLARD, George (1989). ((Profile of canadian radio newsworkers)). Joumalism Quarterly, núm 66(1), primavera, p. 80-86, 247. RANLY, Don (1989). «How organization editors regard their jobs and their professien)). Journalism Quarterly, núm 66(4), hivern, p. 949-953. RODRIGO ALSINA, Miquel (1989). La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós. SHAVER, Harold C. (1978). «Job Satisfaction and Dissatisfaction Among Journalism Graduates)). Joumalism Quarterly, núm. 55(1), primavera, p. 54-61. SHAW, Donald L.; I'VIAR~~~, Shanon E. (1992). ((The function of mass media agenda settingn. Journalism Quarterly, núm. 69(4), hivern, p. 902-920. SHOE~MAKER, Pamela J., MAYFIELD, Elizabeth Kay (1987). ((Building a Theory of News Content. A Synthesis of Current Approachesii. Journalism Monographs, núm. 103, juny. TUCH.MAN, Gaye (1 972). (Objectivity as strategic ritual: An examinarion of newsmen's notions of objectivity*. American Journal of Sociology, núm. 77(4), gener, p. 660-679. TUCHLMAN, Gaye (1978). Making news: A Study in the Construction ofReality. Nova York: The Free Press. VILLAFANE, Justo; BUSTAMANTE, Enrique; PRADO, Emili; WTÍN CALDERON, J.; IZAGUIRRE, M.; F~YQUET, Rosa (1987). Fabricar noticias. Las vutinasprodz~ctivas en radio y televisión. Barcelona: Mitre. WMVER, David H.; WILHOIT, G. Cleveland (1986). TheAmPn'can JoumalU-t: A Portrait of US. News People and Their Work. Bloomington: Indiana Universiry Press. WEAVER, David H.; DREW, Dan; WILHOIT, G. Cleveland (1986). «U.S. Television, Radio and Daily Newspaper Journalists)). Joumalism Quarterly, núm. 63(4), hivern, p. 683-692. WEINTHAL, Donaid S.; O'KEEFE, Garret J. (1974). «Professionalitzation among broadcast newsmen in an urban ares». Journal of Broadcasting, núm. 18, primavera, p. 193-209. WICKS, Robert H. (1989). ((Segmenting broadcast news audiences in the new media environmentn. Jourrzalism Quarterly, núm. 66(2), estiu, p. 383-390. WINDAHL Swen; ROSENGREN, Karl Erik (1978). ((Newsmen's professionalization: Some methodological problems)). Journalism Quarterb, núm. 55(3), tardor, p. 466-473. WRIGHT, Donald K. (1974). uAn analysis of the leve1 of professionalism among canadian journalists». Gazette, núm. 20(3), p. 133-144. WRIGHT, Donald K. (1976). ((Professionalism levels of Brirish Columbia's broadcast journaiists: A cornmunicator analysis)). Gazette, núm. 22(1), p. 38-48. WRIGHT, John N.; HOSMAN, Lawrence A. (1986). ((Listener perceptions of radio newsn. Journalism Quarterly, núm. 63(4), hivern, p. 802-814. La professionalirat dels periodisres a la radio espanyola Analisi 18, 1995 57 Nota bi~gr~ca Armand Balsebre Torroja, quaranta anys, catedratic de Comunicació ~udiovisual i Publicitat (CAP) de la Universitat Autbnoma de Barcelona (UAB), autor de El Lenguaje radiofónico (Cátedra, 1994) i La credibilidad de la radio informativa (Feed-Back, 1994), ex-director del Departament CAP de la UAB. Ha treballat com a periodista, guionista, productor i realitzador a Radio Barcelona (1 974-1 986).